3. Plató3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (I)

Pàg. 60

Dades biogràfiq

uesPàgina

60

Tres factors que influeixen en la seva filosofia:

L’evolució política de la polis atenenca

Les preocupacions i l’itinerari polític de Plató: la carta VII

La reacció davant del pensament del sofistes

Dades biogràfiques rellevants

Atenes, 427-347 aC, família aristocràtica

Formació d’elit, Cràtil, Sòcrates, viatge sud

d’Itàlia

387 aC funda de l’Acadèmia: “Saber per posseir el poder”

3. Plató3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (I)

Pàg. 60

A. L’evolució política de la polis atenenca• Guerres del Peloponès (431-404 aC): Desestabilització

política

• 404 aC derrota d’Atenes: govern dels Trenta tirans• 403 aC revolta democràtica de Trasibul: restabliment de la

democràcia• 399 aC judici i condemna a mort de Sòcrates• Crisi de la democràcia atenenca i temps de la segona

sofística

Atenes (democràcia

/ imperialism

e)

Esparta (aristocràcia

/ militarisme)

La Carta VIIEls intents fracassats de portar les seves idees polítiques a la pràctica

Text pàgina 61

3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (II)Pàg. 61

B) Les preocupacions i l’itinerari polític de Plató: la carta VII1. Detractor de la democràcia per dues raons:

a. Qui exercia el poderEls càrrecs s’exercien per elecció, torn o sorteig per

ciutadans sense una formació específicaQui pot assolir la virtut política?, contraposa:

Plató: ha de governar el més capacitat i idoni b. Com es prenien les decisions

Es prenien per majoria. Veu dos inconvenients:i. La manipulació i la demagògia (per la baixa formació

dels ciutadans)ii. Que prevalen els interessos particulars i partidistes Plató: ha de prevaler el bé de la polis (l’interès comú)

2. Reformador polític amb dos objectius:a. Sostraure la polis dels continus canvis i del

deteriorament políticb. Trobar unes noves bases sobre les quals assentar l’ordre

políticQuins seran els mitjans per tal de poder aconseguir-lo?

i. Trobar un ordre de valors universals i immutables (Sòcrates)

ii. que dotin d’estabilitat la polis i possibilitin una societat justa,

iii. i, perquè tot això fos possible, educar els ciutadans en aquests

Pren-ne nota!

Pàgina 61

Igualitarisme sofista(qualsevol ciutadà)

versu

s

Excel.lència(Només a l’abast d’una

minoria)

Pàg. 62 3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (III)

C) La reacció davant del pensament del sofistesEls mals de la polis (tant la democràcia, com la tirania) són fruit de las teories dels sofistes, per això en:

• L’estil de la filosofia de PlatóEls diàlegsEls mites o al.legories

Pren-ne nota! 2 Pàgina

62

L’àmbit èticopolític

Contra el relativisme moral i el convencionalisme de les

normes morals i polítiques

Afirma que hi ha un ordre universal de valors que ha

de ser la base d’un ordre polític estable

La teoria del coneixement

Contra el relativisme gnoseològic i l’escepticisme

Afirma que és possible descobrir aquests valors i arribar a conèixer-los

CD 3.2 Etapes i obres de la filosofia de Plató • Entre diàlegs i cartes, s’han conservat 36 de les obres de Plató• Habitualment s’ordenen d’acord amb la classificació següent:

Diàlegs de joventut (393-388

aC)• Plató hi reflecteix

fidelment el pensament del seu mestre Sòcrates

• Descriuen l’Atenes del seu temps i la controvèrsia amb els sofistes

• S’ocupen del debat sobre la definició d’alguns conceptes ètics, la virtut, l’educació i el coneixement

• Obres: Apologia de Sòcrates, Critó, Ió, Lisis, Protàgores, Laques, Càrmides, Eutifró.

Diàlegs de transició (388-385

aC)• Després del

viatge s Sicília comença a desenvolupar les seves pròpies teories

• Apareixen les influències de les doctrines orficopitagòriques (la idea de la immortalitat de l’ànima, del coneixement com a reminiscència) i fa un esbós del que serà la teoria de les Idees

• S’ocupen dels temes polítics: confrontació amb els sofistes i crítica de la democràcia

• Obres: Hípies major, Hípies menor, Gòrgies, Menexè, Menó, Eutidem, Cràtil.

Diàlegs de maduresa (385-

370 aC)• Són els seus

diàlegs més importants ja que hi fa la més completa exposició de les seves teories principals i explica els seus mites més importants i elaborats

• S’ocupen de l’amor, la bellesa, la polis ideal i la immortalitat de l’ànima

• Obres: El banquet, Fedó, República, Fedre.

Diàlegs crítics o de la vellesa (369-

347 aC)• Revisa les seves

pròpies teories i intenta aprofundir en alguns problemes complexos que presentaven

• S’accentua la influència pitagòrica, i en la política el seu pessimisme

• S’ocupen dels temes polítics, qüestions d’història, cosmogonia i religió

• Obres: Parmènides, Teetet, El sofista, El polític, Fileb, Timeu, Críties, Lleis.

José Vidal González Barredo

Pren-ne nota! 1 Pàgina

62