3. Plató 3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (I)
description
Transcript of 3. Plató 3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (I)
3. Plató3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (I)
Pàg. 60
Dades biogràfiq
uesPàgina
60
Tres factors que influeixen en la seva filosofia:
L’evolució política de la polis atenenca
Les preocupacions i l’itinerari polític de Plató: la carta VII
La reacció davant del pensament del sofistes
Dades biogràfiques rellevants
Atenes, 427-347 aC, família aristocràtica
Formació d’elit, Cràtil, Sòcrates, viatge sud
d’Itàlia
387 aC funda de l’Acadèmia: “Saber per posseir el poder”
3. Plató3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (I)
Pàg. 60
A. L’evolució política de la polis atenenca• Guerres del Peloponès (431-404 aC): Desestabilització
política
• 404 aC derrota d’Atenes: govern dels Trenta tirans• 403 aC revolta democràtica de Trasibul: restabliment de la
democràcia• 399 aC judici i condemna a mort de Sòcrates• Crisi de la democràcia atenenca i temps de la segona
sofística
Atenes (democràcia
/ imperialism
e)
Esparta (aristocràcia
/ militarisme)
La Carta VIIEls intents fracassats de portar les seves idees polítiques a la pràctica
Text pàgina 61
3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (II)Pàg. 61
B) Les preocupacions i l’itinerari polític de Plató: la carta VII1. Detractor de la democràcia per dues raons:
a. Qui exercia el poderEls càrrecs s’exercien per elecció, torn o sorteig per
ciutadans sense una formació específicaQui pot assolir la virtut política?, contraposa:
Plató: ha de governar el més capacitat i idoni b. Com es prenien les decisions
Es prenien per majoria. Veu dos inconvenients:i. La manipulació i la demagògia (per la baixa formació
dels ciutadans)ii. Que prevalen els interessos particulars i partidistes Plató: ha de prevaler el bé de la polis (l’interès comú)
2. Reformador polític amb dos objectius:a. Sostraure la polis dels continus canvis i del
deteriorament políticb. Trobar unes noves bases sobre les quals assentar l’ordre
políticQuins seran els mitjans per tal de poder aconseguir-lo?
i. Trobar un ordre de valors universals i immutables (Sòcrates)
ii. que dotin d’estabilitat la polis i possibilitin una societat justa,
iii. i, perquè tot això fos possible, educar els ciutadans en aquests
Pren-ne nota!
Pàgina 61
Igualitarisme sofista(qualsevol ciutadà)
versu
s
Excel.lència(Només a l’abast d’una
minoria)
Pàg. 62 3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (III)
C) La reacció davant del pensament del sofistesEls mals de la polis (tant la democràcia, com la tirania) són fruit de las teories dels sofistes, per això en:
• L’estil de la filosofia de PlatóEls diàlegsEls mites o al.legories
Pren-ne nota! 2 Pàgina
62
L’àmbit èticopolític
Contra el relativisme moral i el convencionalisme de les
normes morals i polítiques
Afirma que hi ha un ordre universal de valors que ha
de ser la base d’un ordre polític estable
La teoria del coneixement
Contra el relativisme gnoseològic i l’escepticisme
Afirma que és possible descobrir aquests valors i arribar a conèixer-los
CD 3.2 Etapes i obres de la filosofia de Plató • Entre diàlegs i cartes, s’han conservat 36 de les obres de Plató• Habitualment s’ordenen d’acord amb la classificació següent:
Diàlegs de joventut (393-388
aC)• Plató hi reflecteix
fidelment el pensament del seu mestre Sòcrates
• Descriuen l’Atenes del seu temps i la controvèrsia amb els sofistes
• S’ocupen del debat sobre la definició d’alguns conceptes ètics, la virtut, l’educació i el coneixement
• Obres: Apologia de Sòcrates, Critó, Ió, Lisis, Protàgores, Laques, Càrmides, Eutifró.
Diàlegs de transició (388-385
aC)• Després del
viatge s Sicília comença a desenvolupar les seves pròpies teories
• Apareixen les influències de les doctrines orficopitagòriques (la idea de la immortalitat de l’ànima, del coneixement com a reminiscència) i fa un esbós del que serà la teoria de les Idees
• S’ocupen dels temes polítics: confrontació amb els sofistes i crítica de la democràcia
• Obres: Hípies major, Hípies menor, Gòrgies, Menexè, Menó, Eutidem, Cràtil.
Diàlegs de maduresa (385-
370 aC)• Són els seus
diàlegs més importants ja que hi fa la més completa exposició de les seves teories principals i explica els seus mites més importants i elaborats
• S’ocupen de l’amor, la bellesa, la polis ideal i la immortalitat de l’ànima
• Obres: El banquet, Fedó, República, Fedre.
Diàlegs crítics o de la vellesa (369-
347 aC)• Revisa les seves
pròpies teories i intenta aprofundir en alguns problemes complexos que presentaven
• S’accentua la influència pitagòrica, i en la política el seu pessimisme
• S’ocupen dels temes polítics, qüestions d’història, cosmogonia i religió
• Obres: Parmènides, Teetet, El sofista, El polític, Fileb, Timeu, Críties, Lleis.
José Vidal González Barredo
Pren-ne nota! 1 Pàgina
62