3. IDEES IL·LUSTRADESPer a la majoriad’historiadors: “Un períodehistòricque, des del segle XV...
Transcript of 3. IDEES IL·LUSTRADESPer a la majoriad’historiadors: “Un períodehistòricque, des del segle XV...
2
3. IDEES IL·LUSTRADES VIGENTS AVUI
2. UN MÓN OPOSAT A L’ACTUAL
1. DEFINICIÓ I DURACIÓ
1. DEFINICIÓ I DURACIÓ
Per als revolucionaris liberals: “Sistema històric, anterior al Nou Règim(1789), que volien canviar amb la Revolució”
Per a la majoria d’historiadors:“Un període històric que, des del segleXV fins a les revolucions liberals del segle XIX, a Europa i Amèrica es va caracteritzar per una monarquiaabsoluta, una economia endarrerida i
una societat estamental”
3
4
3
2. UN MÓN OPOSAT A L’ACTUAL
Les formes de vida en l’Antic Règim es funden en la desigualtat i la diferència
Privilegis de naixement i territori
Diversitat jurídica
En l’Antic Règim a penes hi ha canvis, perònous elements al segle XVIII trastoquen el sistema:
Les ideas il·lustrades alteren l’AnticRègim
Les noves indústries destrueixen l’A.R.
3. IDEES IL·LUSTRADES VIGENTS AVUI
Idea de progrésEls canvis són positius
El futur pot ser millor
Idea de racionalitatEl raonament i la comprovació
permeten conéixer la veritat
Un millor coneixement suposa majorfelicitat
5
6
4
3. MONARQUIA ABSOLUTA
2. ECONOMIA ENDARRERIDA
1. SOCIETAT ESTAMENTAL
1. SOCIETAT ESTAMENTAL
1.4. ELS “PECHEROS”: L’ESTAT PLA
1.3. PRIVILEGIS DE LA NOBLESA
1.2. PRIVILEGOS DEL CLERGAT
1.1. ELS PRIVILEGIATS
7
8
5
1.1 ELS PRIVILEGIATS
Barons, Caballers, Gentilhomes(Hidalgos)
Baixa
Rei, prínceps, Ducs, Comtes, Marquesos, Vescomtes
Alta
NOBLESA
Sacerdots, frares i mongesBaix
Cardenals, arquebisbes, bisbes, abats i abadesses
Alt
CLERGAT
Privilegiats( <10 %)
1.2. PRIVILEGIS DEL CLERGAT
Administració i institucions pròpies: Església Catòlica = Estatdins de l’EstatOcupa càrrecs en l’administració política (Corts, Consells,
confraries)
POLÍTICS
Controla l’assistència social: caritat, hospicis, beneficència, hospitals, etc.Posseeix 1/5 de totes les terres cultivablesPosseeix propietats amortitzades (donacions que no pot
vendre)Posseeix molts béns immobles (cases, convents, jardins,
esglésies, etc.)
SOCIALS
Controla la conducta mitjançat sermons, misses, festes i celebracionsControla el Tribunal de la Inquisició que persegueix la
immoralitat i l’heretgiaCensura els llibres i l’ensenyamentControla l’educació de la noblesa
IDEOLÒGICS
No paga impostos. Cobra el delmeFISCALS
9
10
6
1.3. PRIVILEGIS DE LA NOBLESA
SOCIALSMostrar escuts i símbols de la seua noblesaSeients reservats en les Esglésies
POLÍTICS
Ocupen els càrrecs en l’administració central (Consells i Secretaries)
Ocupen la meitat dels càrrecs municipals en l’administraciólocal de les vil·les i ciutats
Ocupen l’oficialitat de l’exèrcitPoden dur armes
MILITARS
Exclosos del turment, assots, galeres i forcaNo poden ser empresonats per deutes, ni embargats els seus
béns (excepte si són deutes amb el Rei)Disposen de tribunals y jutges cespecialsAdministren la justiícia en les seues possesions (moltes
terres i cases)
JURÍDICS
No paguen impostos. Cobren nombrosos impostosFISCALS
1.4. ELS PECHEROS: L’ESTAT PLA
Captaires, Vagabunds, etc.
Jornalers
AssalariatsObrers
Arrendataris
Camperols de senyoriuCamperols no
propietaris
Camperols propietaris
Oficials
MestresArtesans
Banquers, comerciants, Professions liberals
No privilegiats(>90%)
11
12
7
2. ECONOMIA ENDARRERIDA
2.4. COMERÇ REDUÏT
2.3. INDÚSTRIA ARTESANAL
2.2. AGRICULTURA TRADICIONAL
2.1. DEMOGRAFIA DE TIPUS ANTIC
2.1. DEMOGRAFIA DE TIPUS ANTIC
B. LENT CREIXIMENT DE LA POBLACIÓ
1. MORTALITAT CATASTRÒFICA (FAM, PESTES, GUERRES), ALTA MORTALITAT INFANTIL
2. NATALIDAD MITJANA, FECUNDIDAD ALTAMATRIMONIS TARDANSCELIBAT NOMBRÓS
C. BAIXA DENSITAT (h/Km.²) AMB GRAN DIVERSITAT REGIONAL
A. ÈPOCA PREESTADÍSTICA
13
14
8
2.2. AGRICULTURA TRADICIONAL
C. BAIXOS RENDIMENTSTECNOLOGIA ARCAICAPOC CAPITALITZADA , SOTMESA A MOLTS IMPOSTOS
D. LA MAJORIA DE TERRES SOTMESES A DOMINI SENYORIAL (70%)
B. PRODUCCIÓ POC ESPECIALITZADAAGRICULTURA D’AUTOABASTIMENT
MÍNIMA PRODUCCIÓ PER AL MERCAT:
BLAT, VINYA I OLIVERA EN ZONES DE L’INTERIOR
DACSA, CREÏLLA I ARRÒS AL LITORAL
A. TREBALL FAMILIAR I COL·LECTIU
SENYORIU
El senyor exerceix la justícia i governa els seussenyorius
El senyor rep:Rendes (impost per treballar la terra) dels camperolsImpostos jurisdiccionals (per exercir la justícia)Impostos de monopoli (per permetre caçar, pescar, moldre, coure pa)
La monarquia recompensa els suports i fons rebuts per a la guerra
Protegir i aumentar el patrimoni (riquesa i poder)
Per concessió del rei (fins el S. XV.)Per venda del rei o altre senyor (S. XVI., XVIII.) Agregació de senyorius: Matrimoni i primogenitura o mayorazgo (l’herència no es pot dividir)
Un senyor
¿Per a què?
¿Per què?
¿Com?
Rei= senyoriu de reialencNoble= senyoriu nobiliariClergat= senyoriu eclesiàsticCiutat= senyoriu “concejil”
¿Qui?
Territori (terres de cultiu, montanyes i llacs, o/i cases)¿Què?
15
16
9
2.3. INDÚSTRIA ARTESANAL
A. PRODUCCIÓ URBANA1. Manufactures reials en crisi: productes de luxe i
armes2. Majoria de tallers artesanals agremiats per oficis3. A finals del XVIII, poques fàbricas amb tècniques
industrials (Barcelona, Màlaga …)
B. PRODUCCIÓ RURAL1. Sistema a domicili pels camperols2. Majoria de la producció tèxtil (llana, lli, cotó)
2.4. COMERÇ REDUÏT
EXTERIOR
1. COMERÇ D’IMPORTACIÓ DE PRODUCTES DE LUXE I ALIMENTS PER TRÀFIC MARÍTIM
2. COMERÇ DE REEXPORTACIÓ A AMÈRICA
NOMBROSOS IMPOSTOS (PEATGES I TAXES)
MALS INFRAESTRUCTURES
2. COMERÇ CAR:
1. COMERCÇ LOCALITZAT: MERCATS LOCALS I COMARCALS
INTERIOR
17
18
10
3.3. EL DÈFICIT FISCAL DE LA HISENDA REIAL
3.1. ORGANITZACIÓ POLÍTICAA. ADMINISTRACIÓ CENTRALB. ADMINISTRACIÓ TERRITORIALC. ADMINISTRACIÓ LOCAL
3.2. ENFORTIMENT DEL PODER DE LA MONARQUIA
3. MONARQUIA ABSOLUTA
3.1. ORGANITZACIÓ POLÍTICA
A. ADMINISTRACIÓ CENTRAL
Església i Corts també tenen poder
Senyors (nobles i clergat) que govenen i jutgen en elsseus senyorius
3. El poder del monarca està limitat per :
Secretaris
Consells (Assemblees de nobles)
2. La monarquia delega el poder en:Jutja
Legisla
Governa
1. Un poder absolut (la monarquia font de totpoder):
19
20
11
MONARQUIA(font de tot poder)
CONSELLS(ASSEMBLEES DE NOBLES)
SECRETARIS DE DESPATX
TERRITORIALSCastellaÍndies
GENERALSGuerraHisenda
Inquisició
ESTAT HISENDAJUSTÍCIAMARINA ÍNDIES
RECAPTADORS, ESCRIBANS, COMPTABLES
3.1. ORGANITZACIÓ POLÍTICA
B. ADMINISTRACIÓ TERRITORIAL1. Una monarquia d’agregació:
a) Per conquistes territorials fins el S. XV:“Reconquesta”
b) Per aliances matrimonials (exemple: els Reis Catòlics)
c) Per conquesta d’Amèrica
2. Diversitat de Regnes: a) Un rei, molts regnesb) Lleis i institucions pròpies de cada regne (furs) c) Monedes, pesos i mesures pròpies de cada regned) Llengua i cultura diferents
21
22
12
MONARQUIA HISPÀNICA
Regnesde
Castella
SenyoriuDe
Biscaia
Regnede
Navarra
Regnesd’Índies
Corona D’Aragó
REGNED’ARAGÓ
REGNEDE
MALLORCA
REGNEDE
VALÈNCIACATALUNYA
3.1. ORGANITZACIÓ POLÍTICA
C. ADMINISTRACIÓ LOCAL
•Alcalde•Corregidor
Ciutat de senyoriu(senyor de la ciutat = noble o eclesiàstic)
•Alcalde•Corregidor•Intendent
Ciutat de reialenc(senyor de la ciutat = el rei)
Un Consell triat pels ricsCiutat lliure
GovernTipus de ciutat
23
24
13
3.2. ENFORTIMENT DEL PODER DE LA MONARQUIA
2. La monarquia aumenta les seues despesesen guerres y prestigi de la dinastia (Casa i Cort) per a:
Mantindre i aumentar el seu patrimoniTindre més luxe i privilegis que els altres nobles
1. La monarquia aumenta els seus exèrcitsper a:
Conquerir nous regnes i territoris (conseguir més patrimoni)Defendre els seus regnes d’atacs exteriors (mantindre el patrimoni heretat)Lluitar contra nobles rebels
Corona d’Aragó(Regnes d’Aragó, València, Mallorca i Catalunya)
Imperi Austríac(Leopold I, dinastiad’Àustria)Monarquia AnglesaMonarquia PortuguesaHolanda
CARLES, ARXIDUC D’ÀUSTRIA
Regnes de CastellaRegne de NavarraSenyoriu de Biscaia
Monarquia francesa (Lluís XIV, dinastiaBorbó).
FELIP, DUC D’ANJOU
SuportsPretendents
GUERRA INTERNA
GUERRAEXTERNA
3. La Guerra de Successió (1700 – 1715): guerra dinàstica i lluita pel patrimoni
25
26
14
Conseqüències de la Guerra de Successió
Carles és proclamatemperador d’Àustria. Derrota de Felip V que ha de firmar la pau d’Utrecht i Rastadt.
Victòria de les tropes de FelipV front als regnes d’Aragó, València, Catalunya.
Felip V cedeix a:ANGLATERRA: Menorca i
Gibraltar, drets comercialsamb Amèrica
ÀUSTRIA: Mantua, Milà, el regne de Nàpoles i Sardenya, Flandes i Luxemburg
Felip V de Borbó:Suprimieix els furs (lleis i
institucions de govern) a la Corona d’Aragó i imposainstitucions castellanes.
Manté els furs i costums a bascos i navarresos.
Estableix la llei sàlica
GUERRA EXTERNAGUERRA INTERNA
3.3. EL DÈFICIT FISCAL DE LA HISENDA REIAL
C. MÉS DESPESES QUE INGRESSOSIncrement constant de les despeses pels interessos dinàstico-
patrimonials (guerres i prestigi de la dinastia)La monarquia no pot augmentar ja més els nombrosos impostos
B. MÉS DESPESES EN GUERRES I CASA I CORT PER:El poder militar és exclusiu de la monarquia (no hi ha exèrcits privats
como en l’Edat Mitjana)Poques despeses en justícia i administració (els nobles i el clergat
també exerceixen la justícia)Cap despesa en educació, sanitat o infraestructures que estan en mans
privades
A. MOLTS IMPOSTOS, POBRES INGRESSOS:La majoria d’impostos són indirectes (sobre un comerç reduït)Impostos diferents segons el territori (diversos senyorius, diversos regnes)Pobre recaptació per la seua complexitat i malversació
27
28
15
C. DÈFICIT FISCAL EN AUGMENT
3. La monarquia absoluta no pot frenar les seuesdespeses
B. L’ECONOMIA NO POT DESENVOLUPAR-SE
2. Economia agràriaendarrerida
A. DISCRIMINACIÓ DELS PECHEROS1. Desigualtat jurídica
ProblemesCaracterístiques del A.R.
1. LA IL·LUSTRACIÓ
2. EL REFORMISME DE CARLES III
29
30
16
1. LA IL·LUSTRACIÓ
IL·LUSTRACIÓmoviment cultural a l’Europa del segle XVIII
RAÓ
Raonament(detectar
problemes, investigar, formular
solucions, comprovar)
•Educació VERITAT
Contra la revelació i elsdogmes
Contra la intolerància
REFORMISME MONÀRQUIC
MAJOR CONSCIÈNCIA
CRÍTICA
ENCICLOPÈDIA FRANCESA
SOCIETATS D’AMICS DEL PAÍS
2. EL REFORMISME DE CARLES III (1759-1788)
Expulsió dels jesuïtes
Restricció a nous convents i monestirsPOLÍTICA REGALISTA
Nomenament pel rei de càrrecs del clergat
Reducció del nombre d’hidalgos
Dignificació del treball “mecànic”
Liberalització del treball de les dones
MILLORAR LA SOCIETAT
Fre a noves terres vinculades
Liberalització del preu dels aliments
Liberalització del comerç exteriorMILLORAR L’ECONOMIA
Recuperació d’impostos i senyorius cedits a la noblesa
Emissió de vals reials
Creació de la LoterIa
Creació del Banco de San CarlosMILLORAR LA HISENDA DE LA MONARQUIA
31
32
17
1. ENTRE LA REFORMA I L’ORDRE: ELS CONFLICTES
2. OBSTACLES I LÍMITS
1. ENTRE LA REFORMA I L’ORDRE: ELS CONFLICTES
AUGMENT DE L’ATUR ENTRE ELS ARTESANSREVOLTES URBANES
AUGMENT DEL PREU DELS ALIMENTS BÀSICSMOTINS DE SUBSISTÈNCIA
RECLUTAMENT FORÇÓS DE SOLDATS (Lleves)MOTINS ANTIMILITARS
AUGMENT DELS IMPOSTOSMOTINS ANTIFISCALS
PLETS PER LA POSSESSIÓ DE LA TERRAAUGMENT D’IMPOSTOS I RENDES SENYORIALS
JURÍDICS
CausesTipus de conflicte
33
34
18
UN EXEMPLE DE CONFLICTE: EL MOTÍ DE SQUILLACE 1766
Motí de subsistència
Motí antifiscal
Pujada delspreus delsaliments
Xenofòbia
Madrid
València, Saragossa, Múrcia, Sevilla, Màlaga, etc.
Revolta urbanaImposició de mesures higiéniques
LocalitzacióTipus de conflicteCausa
2. OBSTACLES I LÍMITS
No augmentà la recaptació d’impostosindirectes
“No milloraren els ingressos de la Hisenda reial”
“No canvià la societat” Continuaren els privilegis socials i territorials
Els projectes de creació de canals i transvasaments no passaren del paper
“No milloraren les infraestructures”
El comerç amb Amèrica no estimulà la producció industrial
Les fàbriques no s’estengueren“No es desenvolupà la indústria”
Fracassaren les Manufactures Reials
Augment del preu dels aliments i les terres provocant més conflictes
“No millorà l’agricultura” Fams catastròfiques a Castella
Fets històrics:Arguments:
[segons l’historiador J. Fontana]
35
36