1. Relació hoste/paràsit: a) Saprofitisme: relació entre 2 essers vius en que únicament hi ha lligams nutricionals. El paràsit coabita

amb l’hoste a la superfície o l’interior del cos amb l’objectiu d’obtenir aliments matèria orgànics o inorgànics el paràsit no depèn en cap moment de l’hoste. Ex: Estafilococ epidermidis. Simbiosis: relació o vida conjunta entre les dos especies.

Graus de simbiosis: b) Comensalisme: relació mútua entre 2 essers, és nutricional, el paràstic obté de l’hoste tots els nutrients

que necessita el seu metabolisme sols pensa en créixer i reproduir-se. L’hoste no perd ni guanya res, no el perjudica ni el beneficia. Ex: anaerobis intestinals.

c) Mutualisme: relació entre hoste i paràsit en que dues parts n’obtenen benefici. Ex: flora normal intestinal, és la flora que indueix a la síntesis de vitamina K (factor de coagulació)

d) Parasitisme: benefici unilateral, l’únic beneficiari és el paràsit. Ex: protozou Entameba histolítica, s’implanta a l’intestí i n’obté els nutrients que necessita per desenvolupar-se i l’hoste en rep una ulcera intestinal, en surt perjudicat.

Avantatges del parasitisme: és per el paràsit obtenir a costes d’un altre tots els nutrients, pH, admosfera adequada tot el que necessita per desenvolupar-se. Desavantatges: el paràsit esta controlat per l’hoste adequat. Els paràsits tenen un mecanisme d’adaptació: espora, càpsula, quists, ous. Element que fa que pugui sobreviure fora en un període llarg de temps, quan l’espora trobi el medi adequat germinarà (mecanisme d’adaptació que ha fet el microorganisme per sobreviure) i passa a cèl·lula vegetativa.

Evolució del paràsit: Organisme de vida lliure

contacte de l’hoste

Adaptacions de la vida de l’hoste

Capacitat per viure com organisme lliure Adapta a la vida parasitaria (insectes/protozous)

Es converteix en un paràsit

Resum: Simbiosis: relació entre 2 éssers vivents. 3 grups Comensalisme: no són perjudicial, refugi + alimentMutualisme: benefici mutu = hoste – paràsit Parasitisme: perjudicat l’hoste.

2. Tipus de parasitisme: a) Paràsit extracel·lular: el seu àmbit de reproducció és en els espais intersticials, fora de la cèl·lula.

Aquest tipus és l’idoni per ser fagocitat, per evitar la fagocitosis hi ha diferents adaptacions com per exemple la càpsula. Estreptococ pneumococ.

b) Paràsit intra – cel·lular facultatiu: no és una estructura obligatoria, tan es pot produir a l’espai intre com extracel·lular. Els intra són patògens que tenen una patologia rellevant. Es produeixen dins dels macròfags. Els seus fagocits no l’eliminen. Mycobacteria tuberculosa.

c) Paràsit intra – cel·lular estrictes: es reprodueixen dins les cèl·lules per obtenir-ne els nutrients, enzims específics per poder-se dividir. Chlamydia, Riketsia.

3. Cadena Epidemiològica: Són els passos que ha de fer l’agent causal de la malaltia (paràsit) per arribar des del seu àmbit fins a l’hoste susceptible.

1

a) Agent causal: paràsit (microorganisme, fong, protozou, virus) dels bacteris poden ser l’exo o l’endotoxina. Es classifiquen en: Bacteris:

- Cocs- Bacils- Coccobacils- Vibrions- Espiroquetes

Protozous: cèl·lules eucariotes i de metabolisme heteròtrof. Fongs: eucariotes i plut ricel·lulars Virus: agents causals d’infeccions i es reprodueixen dins d’una cèl·lula “in vivo”

b) Reservori o font d’infecció: Humans:

- Precoç: és aquella persona que te microorganismes, però no l’afecten, no mostra ni signes ni símptomes, període d’incubació.

- Convalescent: ja no te símptomes, ha passat la malaltia però encara pot alliberar microorganismes.

- Sa: persona sana portadors del microorganisme, el dissemina. (ex: Estafilococ aureus) Animals:

- Zoonosis: malalties pròpies dels animals que les trameten els humans (brucel·la)

c) Porta de sortida: via d’eliminació. - Respiratòria: inhalatoria i a través de la boca, amb gotes de flügge. - Digestiva: femtes + contaminants unes femtes diarreiques. - Genital/orinari: orina o secrecions vaginals o uretrals. - Pell: mucoses

d) Via o mecansimes de transmisió: Directa:

- Contacte físic: relació sexual, part,...- No contacte físic: gotes flügge.

Les de flügge (150u) pesen i cauen abans. Tendeixen a provocar més infecció a les vies respiratòries altes. Les de wells (5 – 25u) queden suspeses en l’aire, tendeixen a infectar vies respiratòries baixes (pulmonar).

Indirecta: a estat en contacte i ho transmet, però no ho pateix. a través de material contaminat, personal sanitari, solucions contaminades, punxades.

e) Porta d’entrada: acces del microorganisme cap a l’hoste. Respiratòria, digestiva, genital/orinaria, pell i mucoses.

f) Hoste susceptible: factors: - Necessari tenir presents les condicions que es troba la persona relacionada amb fàrmacs,

patologies, edat, - Immunològics: en funció a la immunitat i el sistema fagocitari (mecanismes de defensa de

l’hoste).Trobem 3 factors que afavoriran la disseminació del microorganisme:

- Nº de mo (dosis infectants)- Virulència- Resistència (resposta individu de cada hoste)

Ex: l’agent causal b – Brucel·la melitensies. b) vaca o cabra; c,d) digestiu/menjant o a través d’una punxada “sang”; f) Home o animal.

4. Lèxic: Epidemiologia: ciència que estudia la incidència, la distribució i el control d’un estat de la població sigui o

no malalta.

2

Epidèmia: augment accidental del nombre de cassos d’una patologia infecciosa que ja existeix en condicions normals.

Endèmia: nombre de cassos persistents d’una patologia en un lloc determinat. Pandèmia: epidèmia que s’ha estes a altres països Vigilància epidemiològica: donarà informació de quin estat tenim l’epidèmia.

- Incidència o freqüència: és un factor que quantifica la infecció. És la freqüència en que apareixen nous cassos d’una malaltia infecciosa en una població determinada i en un període de temps. Ex: malalts de pròtesis: 40 infectats / 90 malalts.

(40 100)/90 = 44,4% malalts de pròtesis que s’infectenEx: (nº de nous casos/ nº total casos operats) x 100

- Prevalença:proporcio o % d’individus que pateixen una malaltia en un moment determinat i en un lloc determinat. Ex: (nº pacients infecció/nº pacients totals operats) x 100

- Mortalitat: nombre de morats per una malaltia en una població concreta i en un espai de temps - Morbiditat: incidència d’una malaltia en una zona determinada. Veurem l’estat de salut de la població.

Infeccions Nosocomials: és aquella que es contrau a l’àmbit hospitalari, però que el pacient, abans d’ingressar no tenia cap mena de símptoma de la malaltia, ni estava en període d’incubació. És aquella que apareix a partir de les 72h d’ingrés o bé amb unes 48h amb una sèpsis el torrent sanguini.

Factors: 1r 2n modificació de la flora començal Augment de la susceptibilitat del malalt + Factors específics augmenten els reservoris i la font d’infecció més facilitat de transmissió 1r: relacionada amb característiques individuals, segons les característiques personals: edat, estat nutricional de l’individu, malaltia per la qual el malalt ha ingressat a l’hospital. 2n: concentració dels malalts en una planta hospitalària, mala praxis, augment d’antibiòtics, agressivitat de moltes tècniques de diagnòstic. 5. Classificació infeccions Nosocomials: Procedència:

- Endògenes: el microorganisme procedeix de l’interior de l’organisme. Comença o sapròfit. S’ha trencat l’equilibri entre la relació del paràsit i l’hoste i com a conseqüència aquest microorganisme a provocat patologia. Ex: Escherichia coli (començal de la flora intestinal i pot passar el torrent sanguini i provocar una sepsis)

- Exògenes: procedeix de l’exterior i a penetrat a l’organisme per alguna de les vies. Ex: E. Coli (a través d’una sonda amb una mala praxis)

- Creuada: es transmet en àmbit hospitalari de pacient a pacient o de personal sanitari a pacient. Infecció oportunista: és aquella infecció provocada per microorganismes de la flora començal, aquets

microorganismes amb un hoste susceptible esdevenen patògens. Són la majoria d’infeccions. Factors determinants infeccions oportunistes: - Locals:

Cremades Ulceres Ferides traumàtiques Catèters i intubacions

- Generals: Granulopenies: disseminació dels neutròfils, basòfils, eosinòfils, la fagocitosis esta alterada. Agammaglobulines: alteració congènita hereditària més freqüent en homes, dèficit en Ig. Mieloma: malaltia neoplàsica que afecte a les cèl·lules plasmàtiques. Accés d’Ig, actuen en

front el moll de l’os alterant el seu funcionament. Corticoides: tractament, immunosupressors Tractament immunosupressor: em malalts prèviament programats per algun transplantament o

malalties autoimmunitàries eviten que l’organisme generi Ac.

Incubació: contacte de l’agent causal amb l’hoste i fins que aquest presenta simptomatologia 3

- Ràpides: pot anar des de hores a dies. Ex: 3 – 7 dies colera; varicel·la o rubèola de 10 – 15 dies; intoxicació per Estafilococ aureus 12h

- Llarg: pot trigar anys en desevolupar-se. Ex: Cefalipaties esponjoses (malaltia de les vaques boges) 20 – 30 anys.

Poden ser infeccioses en el període d’incubació. Període finestra d’una malaltia hi ha període d’incubació i infecció, però no es manifesta però contamines. Ex: sífilis Tota malaltia infecciosa és transmissible de persona ha persona. Ex: una tetània no és una malaltia transmissible. El vector de transmissió no és directa.

6. Infeccions nosocomials més freqüents: microorganismes més freqüents: TAULA

Infecció d’orina: 25% Enterobacteries: E. coli (b-); Klebsiella ssp (b-), provoca infeccions d’orina per contaminació

intestinal. No enterobacteries no fermentadors: Pseudomones aureginosa (b-); Enterococ faecalis(C+) procedeix

d’una matèria fecal.

Causes d’infeccions d’orina: a) Temps prolongat i inadequat d’un sondatge uretral. b) Mala praxis en quan a la irrigació de la sonda. c) Colonització de l’orina que esta en estat de reservori a la bossa col·lectora.d) Canvi de bossa col·lectora si es gaire llarg el temps permeabilitzara la sonda i entraran els

microorgansimes. e) Buidant la bossa per la clau de pas

La majoria d’infeccions d’orina són benignes, amb tractament adequat i retirant la sonda la resolem. Del 40 – 45% el 5 – 10% poden esdevenir amb una sepsis aniran relacionades amb les característiques de l’hoste. Les infeccions d’orina nosocomials comporta un cost afegit i l’hospitalització més llarga, és un problema legal.

Infecció cirúrgica: 15%Hi ha factors que afavoreixen les infeccions en el quirofen és més risc la intervenció que requereix la col·locació d’una pròtesis, coses estranyes, durada de la intervenció (cirurgia de menor període és la que l’acte cirúrgic és més curt i la de major període és aquella que el temps de quiròfan és llarg a partir de 4h). Tecnologia que s’utilitza per d’intervenció, col·locació de catèters o drenatges.

Classes de cirurgia: - Neta – electiva: no hi ha abordament a cap cavitat que estigui contaminada (respiratòria, digestiva,

urinària). Es pot programar i es considera que té un període de demora de 12 a 24h. Ex: vasectomia, tiroïdectomia.

- Neta – contaminada: prèviament controlada, la intervenció no requereix acte quirúrgic urgent. Ex: colistectomia, prostactomia, cesària, histerectomia.

- Contaminada: accident fractura passa el matí, entera a quiròfan a la tarda han passat 8h. És un lloc idoni per una infecció. Ferida traumàtica que no entra fins a les 8h després de la fractura.

- Bruta: focus infecciós per abscés, desbridació d’un abscés, apendicitis perforada. Microorganismes de vigilància són capaços de produir epidèmies en cirurgia:

Estafilococ aureus Serratia marcenses (b-)

enterobacteria

Epidermidis Pseudomone

Infecció respiratòria: 30%

4

Pròpies de malalts hospitalitzats que portin respiració assistida o estiguin intubats o bé se’ls hi hagi practicat una traqueotomia. Factors:

- A cúmul de secrecions- Tècniques de diagnòstic tipus broncoscòpia o altres com la intubació o malalts amb

traqueotomies- Aparells d’anestèsia- Utilització inadequada amb antibiòtics.

Profilaxis o mesures preventives: - Canvis posturals mot sovint, claping, vibracions- Aspirar les secrecions sovint- Sonda d’un sol us- Rentat de mans cada cop que s’utilitza uns guants diferents- Nebulitzadors, que s’utilitzen per humidificar les secrecions ha de ser estèril- Evitar broncoespirats- Mesures d’aïllament oportunes

Klebsiel·la pneumònia (b-), Estafilococ aureus (C+), Pseudomones aureginosa (b-), Haemophilus influenzae (b-) no enterobacteria Fong: candides, aspergillus

Infecció intestinal:Per cirurgia o per contaminació directa.

Escherichia coli (b-) Enterococ faecalis (C+) Clostridium perfingens (b+) enteropatogen

Sepsis: 4 – 5% Acostumen a provocar-ho microorganismes començals

E. Coli Estafilococ aureus Neisseria meningocacica (C-) Estreptococ pyogens grup A (C+)

Buscar l’origen de la infecció. Varis: 15%Afeccions antèriques (afecten a l’intesti)Viriques: hepatitis BAltres que adquirim estant a l’hospital

7. Microorganismes resistents: Estafilococ aureus: SAMR: Abans era sensible a tots els antibiòtics inclòs la penicil·lina. 1r va fer resistència a la penicil·lina, és degut a que el microorganisme té un enzim beta lactamasa, en contacte amb els enllaços B-lactamics de la penicil·lina els trenca i els desnaturalitza, degut a una mutació de resistència, es va començar a disseminar en àmbit hospitalari i es va anomenar SAMR (Marsa) per comprovar s’utilitza Meticillin resistent.

- Sensible: Vancomicina Oxazolidonas Clindamicina

- Meticillin resistent: Trimetrapin

Tetraciclines Macrolitis Cinocosomida Aminoglucòsids Sulfonamides B-lactamics

EH – PUL – Leucocidina Panton valentine: proteïna que actua de toxina del marsa. Actua directament sobre els leucocits (polimorfonuclears). Fa que siguin més agressius i es puguin disseminar més ràpidament.

5

Mesures de protecció a l’usuari i l’hoste: - es dissemina per contacte i via Aérea.- EPI, mascareta (2 tipus) FFP 2 (marsa); FFP3 (mycobacteries)- Mesures de protecció i aïllament

BLEA: B-lactamasa d’aspecte ampli

- Klebsiella pneumonia- E. Coli

Trenca els enzims B-lactamics, resistents. No tot ho són només els b-lactamics

EVR: Enterococ vancomicina resistent

- Enterococs (C+)Enteropatogen, afecten a malalts immunosuprimits. Ex: enterococ faecalis

8. Aïllament: Conjunt de mesures que portem a terme per evitar la disseminació d’un agent infecciós: a) Aïllament respiratori/cutani mucós:

Aïllament que està indicat en aquelles infeccions que el microorganisme es dissemina a través de l’aire, gotes de flügge o aerosols.

Principals microorganismes: - Mycobacteria tuberculosa- Pneumonia (Pneumococ)

Partícules entre (-5um)vies respiratòries baixes; (+/- 25um) vies respiratòries altesHabitació pressió negativa, EPI mascareta FFP3S’ha de dur a terme fins que el malalt a l’esput deixi de ser bacil·larCal fer un estudi de l’esput (tenyir-lo BAAR bacil àcid alcohol resistent) quan el pacient deixa de ser bacil·lar ja no contamina a partir dels 15 dies d’antibiòtic i/o tractament.

Organització hospitalització d’un comitè d’infeccions: Servei d’infeccions:

- Facultatius: part medica: epidemiòleg, infeccioses, microbiòleg.- Farmàcia- Infermeria

Normes: - Controlar la higiene de les mans, mesura i eficàcia- Protocol asèptic asseguri en els procediments que es porten a terme en un malalt (tècniques

agressives) - Profilaxis antibiòtica, intervencions quirúrgiques que abans de la intervenció es tenen de portar

a terme - Preparació adequada del pacient en el camp quirúrgic:

Preparació del camp operatori, consta del: rasurat, pintar el camp operatori Utilització correcte del material estèril Formació del personal Mesurar i evacuar els procediments duts a terme

a) Intestinal o bacteria:b) Invers: aïllament que es fa en el malalt perquè no es contamini.

9. Normes: a) Habitació:

6

- Habitació individual o compartida si els 2 malalts tenen la mateixa infecció provocada pel mateix microorganisme

- Ventilació a l’exteriora) Entrades i sortides:

- Porta identificada amb el tipus d’aïllament que te de dur.- Porta tancada- Visites restringides i protocol que es porta a terme per entrar

a) Rentat de mans: - Normal: sabó, aigua, assecat- Rentat asèptic: abans de qualsevol actuació directa amb el pacient- Rentat de mans tipus fricció: solució que no conté sabó, sinó que és una dissolució d’alcohol

que actuen simplement per fricció, rentat més ràpid i més garantit. - Té ampli espectre, actua a nivell de bacteris (G+, G-, fongs)

TAULAa) Peses d’aïllament:

- EPI, del tècnic o de la persona de visita- Bates, peücs, gorres, mascaretes d’un sol ús

a) Instrument i aparells mèdics:- Material d’us habitual, ubicats dins l’habitació del malalt des de l’entrada fins a la sortida.

a) Vaixella i coberteria:- Material d’alimentació d’un sol ús, sinó ho és es tenen de col·locar en una doble bossa

vermella i rentar apart dels altres. a) Roba:

- Recollir a part amb doble bossa, recollir la roba dins l’habitació i segellar-la- Desinfectar-la amb hipoclorit sòdic a l’1% (lleixiu)

a) Neteja habitació: - Com a mínim un cop el dia, les finestres s’han d’obrir que es neteja- Terres netejar amb lleixiu- Matalassos, coixins, etc. Funda protectora impermeabilitzada, canviar cada cop que el malalt

canvia. Ficció de mans amb solució alcohòlica:

Característiques R. amb H2O sabó FriccióEliminació de la flora transitòria 90% 99,999%Eliminació de la flora resistent No 99%

Temps necessari 1 – 2 min 15 – 30’’Risc de contaminació de les mans

amb l’aixetaSi No

Risc de contaminació per sabó o aigua

Si No

Cal ús e tovalloles Si NoRisc d’inflamar No Si

7