2a sessió - Inici. XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya · 2008. 11. 10. ·...

MALeeSpedagògiques

p e t i t s

☞

☞☞☞

Mapa de projecció de Peters. .................................................................... objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

2a sessió2a sessió2a sessió2a sessió2a sessió

2.1. Capsa amb els materials de la República Dominicana:

• fotos de persones i de cases de Dominicana ...................................... objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

• una guagua de fang ............................................................................. objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

• una tambora ......................................................................................... objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

• una màscara del Carnaval ...................................................................... objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

• un clauer amb instrument del gagà ...................................................... objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

• un clauer amb una tambora petita ........................................................ objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

• una carta sobre la família ....................................................................... objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

• un CD de música.................................................................................... objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

2.2. Joc bici pal (joc típic dominicà, fet amb material en desús). ................... objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

2.3. Diccionari dominicà i català. ............................................................................ fitxafitxafitxafitxafitxa

2.4. Model de sopa de lletres. ................................................................................ fitxafitxafitxafitxafitxa

2.5. Llistat d’endevinalles dominicanes. ................................................................. fitxafitxafitxafitxafitxa


3.1. Capsa amb el material del Marroc:

• una bossa d’ajut amb dirhams (monedes del Marroc) ......................... objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

• una tetera .............................................................................................. objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

• un mocador turbant .............................................................................. objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

• unes fotos de persones àrabs ............................................................... objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

• un mirallet .............................................................................................. objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

• un k7 de música marroquina ................................................................. objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

3.2. Plantilla amb sanefes àrabs per pintar la henna. ........................................ objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

3.3. Cinta negre i daurada pel cap (un model). ................................................ objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

3.4. Un abecedari àrab ............................................................................................ fitxafitxafitxafitxafitxa

3.5. Un conte àrab. .................................................................................................. fitxafitxafitxafitxafitxa

ÍndexÍndexÍndexÍndexÍndexm a t e r i a l c o m p l e m e n t a r i

FUNDACIÓ PERE TARRÉSMoviment de Centres

d’Esplais Cristians

☞

☞☞☞4a sessió4a sessió4a sessió4a sessió4a sessió

4.1. Capsa amb el material de la Xina:

• un bol amb arròs.................................................................................... objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

• uns palets xinesos ................................................................................. objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

• un ventall amb un drac ......................................................................... objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

• un Tangram ............................................................................................ objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

• un CD de música.................................................................................... objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

4.2. Conte xinès. ...................................................................................................... fitxafitxafitxafitxafitxa

4.3. Recepta de cuina de la Xina. ........................................................................... fitxafitxafitxafitxafitxa

4.4. Fitxa de construcció del Mikado. ..................................................................... fitxafitxafitxafitxafitxa

4.5. Fitxa de construcció del Tangram. ................................................................... fitxafitxafitxafitxafitxa


5.1. Capsa amb el material del Senegal:

• 2 collarets africans ................................................................................. objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

• una tela amb dibuixos pintats ............................................................... objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

• una polsera de coure ............................................................................ objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

• un CD de música. ................................................................................... objecteobjecteobjecteobjecteobjecte

5.2. Llistat d’endevinalles ........................................................................................ fitxafitxafitxafitxafitxa

5.3. Un missatge en clau amb el seu codi per a desxifrar. ...................................... fitxafitxafitxafitxafitxa

5.4. El vocabulari wolof i català. .............................................................................. fitxafitxafitxafitxafitxa

MALeeSpedagògiques

p e t i t s

☞

SOPSOPSOPSOPSOPA DE LETRASA DE LETRASA DE LETRASA DE LETRASA DE LETRAS

3

☞

2a. sessió2a. sessió2a. sessió2a. sessió2a. sessió

D O M I N I C A N AD O M I N I C A N AD O M I N I C A N AD O M I N I C A N AD O M I N I C A N AAAAAAQQQQQWWWWWEEEEERRRRRTTTTTYYYYYUUUUUIIIIIOOOOOPPPPPÑÑÑÑÑLLLLLKKKKKJJJJJAAAAAMMMMMBBBBBAAAAARRRRR

HHHHHCCCCCGGGGGFFFFFDDDDDSSSSSBBBBBZZZZZXXXXXCCCCCVVVVVBBBBBNNNNNMMMMMQQQQQWWWWWEEEEERRRRRTTTTTYYYYY

UUUUUOOOOOFFFFFDDDDDSSSSSEEEEEAAAAAEEEEENNNNNGGGGGUUUUUAAAAAYYYYYAAAAABBBBBAAAAAPPPPPOOOOOIIIIIUUUUU

YYYYYCCCCCAAAAAÑÑÑÑÑAAAAADDDDDMMMMMWWWWWMMMMMBBBBBBBBBBVVVVVVVVVVCCCCCXXXXXZZZZZÑÑÑÑÑPPPPPAAAAAÑÑÑÑÑ

TTTTTOOOOOGGGGGHHHHHJJJJJZZZZZBBBBBQQQQQQQQQQVVVVVNNNNNCCCCCBBBBBXXXXXCCCCCSSSSSLLLLLIIIIIAAAAALLLLL

RRRRRTTTTTLLLLLKKKKKBBBBBXXXXXUUUUUMMMMMGGGGGCCCCCMMMMMXXXXXNNNNNZZZZZVVVVVCCCCCKKKKKUUUUUAAAAAKKKKK

EEEEEEEEEEÑÑÑÑÑMMMMMOOOOOCCCCCRRRRRNNNNNWWWWWUUUUUNNNNNZZZZZMMMMMZZZZZBBBBBAAAAAJJJJJYYYYYGGGGGJJJJJ

SSSSSRRRRRYYYYYUUUUUHHHHHVVVVVTTTTTBBBBBEEEEEXXXXXAAAAASSSSSQQQQQSSSSSNNNNNZZZZZHHHHHTTTTTUUUUUHHHHH

DDDDDOOOOOHHHHHFFFFFIIIIIMMMMMYYYYYVVVVVRRRRRZZZZZQQQQQGGGGGWWWWWDDDDDMMMMMAAAAAGGGGGRRRRRIIIIIGGGGG

FFFFFSSSSSEEEEETTTTTOOOOONNNNNUUUUUCCCCCTTTTTSSSSSWWWWWDDDDDUUUUUFFFFFQQQQQBBBBBFFFFFRRRRRNNNNNFFFFF

GGGGGVVVVVBBBBBHHHHHÑÑÑÑÑBBBBBIIIIIXXXXXYYYYYDDDDDEEEEEFFFFFEEEEEAAAAAWWWWWEEEEEDDDDDEEEEEEEEEEDDDDD

MMMMMVVVVVAAAAAGGGGGAAAAAGGGGGAAAAAZZZZZUUUUUFFFFFRRRRRGGGGGRRRRRGGGGGEEEEEDDDDDSSSSSWWWWWOOOOOSSSSS

NNNNNEEEEEAAAAAAAAAALLLLLNNNNNOOOOOSSSSSIIIIIGGGGGTTTTTHHHHHTTTTTHHHHHRRRRRFFFFFZZZZZQQQQQNNNNNAAAAA

FFFFFÑÑÑÑÑRRRRRAAAAAKKKKKMMMMMPPPPPDDDDDTTTTTAAAAAMMMMMBBBBBOOOOORRRRRAAAAAGGGGGXXXXXAAAAAVVVVVZZZZZ

RRRRRPPPPPQQQQQEEEEEJJJJJSSSSSÑÑÑÑÑFFFFFOOOOOHHHHHYYYYYJJJJJAAAAAJJJJJTTTTTHHHHHCCCCCSSSSSCCCCCXXXXX

TTTTTLLLLLWWWWWSSSSSNNNNNDDDDDLLLLLGGGGGPPPPPJJJJJUUUUUKKKKKYYYYYCCCCCYYYYYJJJJJVVVVVDDDDDMMMMMYYYYY

GGGGGOOOOOEEEEEDDDDDHHHHHGGGGGKKKKKHHHHHGGGGGUUUUUIIIIIRRRRRAAAAAKKKKKHHHHHKKKKKBBBBBFFFFFÑÑÑÑÑUUUUU

BBBBBIIIIIRRRRRFFFFFGGGGGFFFFFUUUUUJJJJJÑÑÑÑÑKKKKKOOOOOLLLLLOOOOOLLLLLUUUUUAAAAANNNNNGGGGGLLLLLCCCCC

NNNNNKKKKKBBBBBAAAAATTTTTEEEEEYYYYYEEEEESSSSSLLLLLIIIIIÑÑÑÑÑIIIIIÑÑÑÑÑIIIIILLLLLTTTTTHHHHHKKKKKAAAAA

HHHHHYYYYYTTTTTUUUUUHHHHHGGGGGJJJJJKKKKKLLLLLÑÑÑÑÑPPPPPUUUUUPPPPPPPPPPOOOOOÑÑÑÑÑMMMMMAAAAAJJJJJAAAAA

AmbarAmbarAmbarAmbarAmbar ///// BachataBachataBachataBachataBachata ///// BambúBambúBambúBambúBambú ///// BateyesBateyesBateyesBateyesBateyes ///// BohíoBohíoBohíoBohíoBohío ///// CañaCañaCañaCañaCaña ///// CazabeCazabeCazabeCazabeCazabe ///// CocoterosCocoterosCocoterosCocoterosCocoteros /////GagáGagáGagáGagáGagá ///// GuaguaGuaguaGuaguaGuaguaGuagua ///// GuayabaGuayabaGuayabaGuayabaGuayaba ///// GuineoGuineoGuineoGuineoGuineo ///// GüiraGüiraGüiraGüiraGüira ///// MerengueMerengueMerengueMerengueMerengue ///// TTTTTamboraamboraamboraamboraambora ///// YYYYYucaucaucaucauca

m a t e r i a l c o m p l e m e n t a r i 2.4.



Ambar:Ambar:Ambar:Ambar:Ambar: Resina fósil de color amarillo. Esabundante en la República Do-minicana.

Bachata:Bachata:Bachata:Bachata:Bachata: Música típica del sur de la Repú-blica Dominicana, es una músicamuy melosa y enganchosa.

Bambú:Bambú:Bambú:Bambú:Bambú: Caña de origen indio y del estedel malayo, En Dominicana esusado como instrumento depercusión.

Bateyes:Bateyes:Bateyes:Bateyes:Bateyes: Son poblados habitados por lostrabajadores que trabajan en elcultivo y siembra de la caña deazúcar.

Bohío:Bohío:Bohío:Bohío:Bohío: Es una palabra taína, así les lla-maban a las chozas o casas don-de vivían.

Caña:Caña:Caña:Caña:Caña: Es la planta de donde sale lacaña de azúcar, es delgada ymuy dulce.

Cazabe:Cazabe:Cazabe:Cazabe:Cazabe: Torta que se fabrica con la harinade la yuca. Era uno de los ali-mentos preferidos de los taínos.

Cocoteros:Cocoteros:Cocoteros:Cocoteros:Cocoteros: Así se le llama al árbol del Coco.

Gagá:Gagá:Gagá:Gagá:Gagá: Es una ceremonia religiosa quese celebra en los bateyes y esparte de la religiosidad haitiana.

Guagua:Guagua:Guagua:Guagua:Guagua: Es la forma de llamar al autobús.

Guayaba:Guayaba:Guayaba:Guayaba:Guayaba: Es una fruta tropical muy rica envitamina c.

Guineo:Guineo:Guineo:Guineo:Guineo: Es lo mismo que un plátano.

Güira:Güira:Güira:Güira:Güira: Instrumento de metal y de formacilíndrica que se utiliza paratocar merengue.

Merengue:Merengue:Merengue:Merengue:Merengue: Es el baile típico de salón y fiestade la República Dominicana.

TTTTTambora:ambora:ambora:ambora:ambora: Instrumento músico de percu-sión de madera o metal de formacilíndrica, hueco, cubierto porsus dos bases con piel estirada yel cual se toca con dos palillos.

Yuca:Yuca:Yuca:Yuca:Yuca: Planta de la América Tropical, esun tubérculo muy rico en fibra,es muy suave y no falta en lacena de un dominicano.

AAAAAQQQQQWWWWWEEEEERRRRRTTTTTYYYYYUUUUUIIIIIOOOOOPPPPPÑÑÑÑÑLLLLLKKKKKJJJJJAAAAAMMMMMBBBBBAAAAARRRRR

HHHHHCCCCCGGGGGFFFFFDDDDDSSSSSBBBBBZZZZZXXXXXCCCCCVVVVVBBBBBNNNNNMMMMMQQQQQWWWWWEEEEERRRRRTTTTTYYYYY

UUUUUOOOOOFFFFFDDDDDSSSSSEEEEEAAAAAEEEEENNNNNGGGGGUUUUUAAAAAYYYYYAAAAABBBBBAAAAAPPPPPOOOOOIIIIIUUUUU

YYYYYCCCCCAAAAAÑÑÑÑÑAAAAADDDDDMMMMMWWWWWMMMMMBBBBBBBBBBVVVVVVVVVVCCCCCXXXXXZZZZZÑÑÑÑÑPPPPPAAAAAÑÑÑÑÑ

TTTTTOOOOOGGGGGHHHHHJJJJJZZZZZBBBBBQQQQQQQQQQVVVVVNNNNNCCCCCBBBBBXXXXXCCCCCSSSSSLLLLLIIIIIAAAAALLLLL

RRRRRTTTTTLLLLLKKKKKBBBBBXXXXXUUUUUMMMMMGGGGGCCCCCMMMMMXXXXXNNNNNZZZZZVVVVVCCCCCKKKKKUUUUUAAAAAKKKKK

EEEEEEEEEEÑÑÑÑÑMMMMMOOOOOCCCCCRRRRRNNNNNWWWWWUUUUUNNNNNZZZZZMMMMMZZZZZBBBBBAAAAAJJJJJYYYYYGGGGGJJJJJ

SSSSSRRRRRYYYYYUUUUUHHHHHVVVVVTTTTTBBBBBEEEEEXXXXXAAAAASSSSSQQQQQSSSSSNNNNNZZZZZHHHHHTTTTTUUUUUHHHHH

DDDDDOOOOOHHHHHFFFFFIIIIIMMMMMYYYYYVVVVVRRRRRZZZZZQQQQQGGGGGWWWWWDDDDDMMMMMAAAAAGGGGGRRRRRIIIIIGGGGG

FFFFFSSSSSEEEEETTTTTOOOOONNNNNUUUUUCCCCCTTTTTSSSSSWWWWWDDDDDUUUUUFFFFFQQQQQBBBBBFFFFFRRRRRNNNNNFFFFF

GGGGGVVVVVBBBBBHHHHHÑÑÑÑÑBBBBBIIIIIXXXXXYYYYYDDDDDEEEEEFFFFFEEEEEAAAAAWWWWWEEEEEDDDDDEEEEEEEEEEDDDDD

MMMMMVVVVVAAAAAGGGGGAAAAAGGGGGAAAAAZZZZZUUUUUFFFFFRRRRRGGGGGRRRRRGGGGGEEEEEDDDDDSSSSSWWWWWOOOOOSSSSS

NNNNNEEEEEAAAAAAAAAALLLLLNNNNNOOOOOSSSSSIIIIIGGGGGTTTTTHHHHHTTTTTHHHHHRRRRRFFFFFZZZZZQQQQQNNNNNAAAAA

FFFFFÑÑÑÑÑRRRRRAAAAAKKKKKMMMMMPPPPPDDDDDTTTTTAAAAAMMMMMBBBBBOOOOORRRRRAAAAAGGGGGXXXXXAAAAAVVVVVZZZZZ

RRRRRPPPPPQQQQQEEEEEJJJJJSSSSSÑÑÑÑÑFFFFFOOOOOHHHHHYYYYYJJJJJAAAAAJJJJJTTTTTHHHHHCCCCCSSSSSCCCCCXXXXX

TTTTTLLLLLWWWWWSSSSSNNNNNDDDDDLLLLLGGGGGPPPPPJJJJJUUUUUKKKKKYYYYYCCCCCYYYYYJJJJJVVVVVDDDDDMMMMMYYYYY

GGGGGOOOOOEEEEEDDDDDHHHHHGGGGGKKKKKHHHHHGGGGGUUUUUIIIIIRRRRRAAAAAKKKKKHHHHHKKKKKBBBBBFFFFFÑÑÑÑÑUUUUU

BBBBBIIIIIRRRRRFFFFFGGGGGFFFFFUUUUUJJJJJÑÑÑÑÑKKKKKOOOOOLLLLLOOOOOLLLLLUUUUUAAAAANNNNNGGGGGLLLLLCCCCC

NNNNNKKKKKBBBBBAAAAATTTTTEEEEEYYYYYEEEEESSSSSLLLLLIIIIIÑÑÑÑÑIIIIIÑÑÑÑÑIIIIILLLLLTTTTTHHHHHKKKKKAAAAA

HHHHHYYYYYTTTTTUUUUUHHHHHGGGGGJJJJJKKKKKLLLLLÑÑÑÑÑPPPPPUUUUUPPPPPPPPPPOOOOOÑÑÑÑÑMMMMMAAAAAJJJJJAAAAA

SOLUCIONSSOLUCIONSSOLUCIONSSOLUCIONSSOLUCIONS

MALeeSpedagògiques

p e t i t s

ENDEVINALLES.ENDEVINALLES.ENDEVINALLES.ENDEVINALLES.ENDEVINALLES.

En verano barbudoEn verano barbudoEn verano barbudoEn verano barbudoEn verano barbudoEn invierno está desnudo.En invierno está desnudo.En invierno está desnudo.En invierno está desnudo.En invierno está desnudo.■ El bosque.

Sembré tablitasSembré tablitasSembré tablitasSembré tablitasSembré tablitasnacieron sogas,nacieron sogas,nacieron sogas,nacieron sogas,nacieron sogas,de sogas campanas,de sogas campanas,de sogas campanas,de sogas campanas,de sogas campanas,de campanas bolas.de campanas bolas.de campanas bolas.de campanas bolas.de campanas bolas.■ Anyama (Calabaza).

En alto viveEn alto viveEn alto viveEn alto viveEn alto viveEn alto moraEn alto moraEn alto moraEn alto moraEn alto moraEn alto tejeEn alto tejeEn alto tejeEn alto tejeEn alto tejeLa tejedora.La tejedora.La tejedora.La tejedora.La tejedora.■ La araña.

Cuál es el animalCuál es el animalCuál es el animalCuál es el animalCuál es el animalque anda con los piesque anda con los piesque anda con los piesque anda con los piesque anda con los piesencima de la cabeza?encima de la cabeza?encima de la cabeza?encima de la cabeza?encima de la cabeza?■ El piojo.

4

☞

D O M I N I C A N AD O M I N I C A N AD O M I N I C A N AD O M I N I C A N AD O M I N I C A N A

2a. sessió2a. sessió2a. sessió2a. sessió2a. sessióm a t e r i a l c o m p l e m e n t a r i 2.5.



Vienen dos,Vienen dos,Vienen dos,Vienen dos,Vienen dos,uno se mojauno se mojauno se mojauno se mojauno se mojay el otro no.y el otro no.y el otro no.y el otro no.y el otro no.■ Paraguas.

En el monte hay unEn el monte hay unEn el monte hay unEn el monte hay unEn el monte hay unpocito,pocito,pocito,pocito,pocito,llueva o no lluevallueva o no lluevallueva o no lluevallueva o no lluevallueva o no lluevasiempre está llenito.siempre está llenito.siempre está llenito.siempre está llenito.siempre está llenito.■ El coco.

Fui al puebloFui al puebloFui al puebloFui al puebloFui al pueblocompre de ella,compre de ella,compre de ella,compre de ella,compre de ella,Vine a mi casaVine a mi casaVine a mi casaVine a mi casaVine a mi casay lloré con ella.y lloré con ella.y lloré con ella.y lloré con ella.y lloré con ella.■ La cebolla.

Cuál es el pezCuál es el pezCuál es el pezCuál es el pezCuál es el pezque siempre va lleno?que siempre va lleno?que siempre va lleno?que siempre va lleno?que siempre va lleno?■ La ballena.

Adivinen esta cosaAdivinen esta cosaAdivinen esta cosaAdivinen esta cosaAdivinen esta cosaque parece caballá (tonteria)que parece caballá (tonteria)que parece caballá (tonteria)que parece caballá (tonteria)que parece caballá (tonteria)el cuerpo se comeel cuerpo se comeel cuerpo se comeel cuerpo se comeel cuerpo se comecuando la semilla asá.cuando la semilla asá.cuando la semilla asá.cuando la semilla asá.cuando la semilla asá.■ Anaconda.

MALeeSpedagògiques

p e t i t s

AMBAR:AMBAR:AMBAR:AMBAR:AMBAR: Resina fosil de color amarillo. Abundante en la RepúblicaDominicana (RD).BACAHABACAHABACAHABACAHABACAHATTTTTA: A: A: A: A: Música típica del sud de República Dominicana, es muymelosa y enganchosa.BAMBÚ: BAMBÚ: BAMBÚ: BAMBÚ: BAMBÚ: Caña de origen indio y del este del malayo. En RD se usacomo instrumento de percusión.BABABABABATEYES: TEYES: TEYES: TEYES: TEYES: Son poblados habitados por los trabajadores que trabajanen el cultivo y siembra de la caña de azúcar.BOHÍO: BOHÍO: BOHÍO: BOHÍO: BOHÍO: Palabra taína, se llaman a las chozas o casas donde vivian.Cabaña hecha de madera, ramas, cañas.CAÑA: CAÑA: CAÑA: CAÑA: CAÑA: Planta de donde sale la caña de azúcar, delgada y muy dulce.CAZABE: CAZABE: CAZABE: CAZABE: CAZABE: Torta que se fabrica con la harina de yuca. Era uno de losalimentos preferidos de los taínos.COCOTEROS: COCOTEROS: COCOTEROS: COCOTEROS: COCOTEROS: Se llama al árbol del coco.GAGÁ: GAGÁ: GAGÁ: GAGÁ: GAGÁ: Ceremonia religiosa que se celebran en los bateyes y es partede la religiosidad haitiana.GUAGUA: GUAGUA: GUAGUA: GUAGUA: GUAGUA: La forma de llamar al autobús.GUAGUAGUAGUAGUAYYYYYABA: ABA: ABA: ABA: ABA: Fruta tropical muy rica en vitamina C.GUINEO: GUINEO: GUINEO: GUINEO: GUINEO: Lo mismo que un plátano.GÜIRA: GÜIRA: GÜIRA: GÜIRA: GÜIRA: Instrumento de metal y de forma cilíndrica que se usa paratocar merengue.MERENGUE: MERENGUE: MERENGUE: MERENGUE: MERENGUE: Baile típico de salón y fiesta en RD.TTTTTAMBORA: AMBORA: AMBORA: AMBORA: AMBORA: Instrumento de percusión de madera o metal de formacilindrica, hueco, cubierto por sus dos bases con piel estirada y elcual se toca con palillos.YUCA: YUCA: YUCA: YUCA: YUCA: Planta de América tropical, es un tubecito muy rico en fibra, esmuy suave y no falta en la cena de Dominicana.UN CHIN: UN CHIN: UN CHIN: UN CHIN: UN CHIN: Un poco de algo.CHONCHOLE: CHONCHOLE: CHONCHOLE: CHONCHOLE: CHONCHOLE: Expresa sentimiento de admiración, dolor o asombro.PRIVON/A: PRIVON/A: PRIVON/A: PRIVON/A: PRIVON/A: Persona presumida.COMPCOMPCOMPCOMPCOMPARÓN: ARÓN: ARÓN: ARÓN: ARÓN: Persona presumida y arrogante.ENLLAENLLAENLLAENLLAENLLAVE: VE: VE: VE: VE: Un amigo intimo.PPPPPARIGUAARIGUAARIGUAARIGUAARIGUAYO: YO: YO: YO: YO: Tonto, persona tonta o ingenua.CALIÉ: CALIÉ: CALIÉ: CALIÉ: CALIÉ: Niño chivato.CHICHÍ: CHICHÍ: CHICHÍ: CHICHÍ: CHICHÍ: Un bebé.

D O M I N I C A N AD O M I N I C A N AD O M I N I C A N AD O M I N I C A N AD O M I N I C A N A


DICCIONARI DOMINICÀDICCIONARI DOMINICÀDICCIONARI DOMINICÀDICCIONARI DOMINICÀDICCIONARI DOMINICÀ☞



CHICHIGUA: CHICHIGUA: CHICHIGUA: CHICHIGUA: CHICHIGUA: Cometa.MEDIO POLLO: MEDIO POLLO: MEDIO POLLO: MEDIO POLLO: MEDIO POLLO: Un cortado.TIGUERITO: TIGUERITO: TIGUERITO: TIGUERITO: TIGUERITO: Mezcla de pícaro (gamberro).PICANDO CAÑA: PICANDO CAÑA: PICANDO CAÑA: PICANDO CAÑA: PICANDO CAÑA: Cortar caña de azúcar.CUALCUALCUALCUALCUALTO CUARTRADO: TO CUARTRADO: TO CUARTRADO: TO CUARTRADO: TO CUARTRADO: Habitación pequeña.CEA: CEA: CEA: CEA: CEA: Consejo Estatal de Azúcar, Organismo estatal fundado en 1966.Trabajan los pobladores de los bateyes cortando caña.CAFETERIA: CAFETERIA: CAFETERIA: CAFETERIA: CAFETERIA: Bar de comidas.CUARTO: CUARTO: CUARTO: CUARTO: CUARTO: Dinero.PELEON: PELEON: PELEON: PELEON: PELEON: Arma lios, pleito.POLOGER: POLOGER: POLOGER: POLOGER: POLOGER: Jersey.PUYPUYPUYPUYPUYAR: AR: AR: AR: AR: Pinchar.GUARDIA CAMPESTRE: GUARDIA CAMPESTRE: GUARDIA CAMPESTRE: GUARDIA CAMPESTRE: GUARDIA CAMPESTRE: Persona que dirige y vigila un batey (encargado).ABUR: ABUR: ABUR: ABUR: ABUR: Adiós, hasta luego.ARETE: ARETE: ARETE: ARETE: ARETE: Pendiente.ARRETARRETARRETARRETARRETAO: AO: AO: AO: AO: Atrevido.AHORA: AHORA: AHORA: AHORA: AHORA: Ahora mismo.AHORITAHORITAHORITAHORITAHORITA: A: A: A: A: Dentro de un rato, después.AHORITITAHORITITAHORITITAHORITITAHORITITA: A: A: A: A: Mucho después.A SU ORDEN: A SU ORDEN: A SU ORDEN: A SU ORDEN: A SU ORDEN: De nada.AUYAUYAUYAUYAUYANA: ANA: ANA: ANA: ANA: Calabaza.BANDERA DOMINICANA: BANDERA DOMINICANA: BANDERA DOMINICANA: BANDERA DOMINICANA: BANDERA DOMINICANA: Plato más común de la dieta dominicana,compuesto de arroz blanco, habichuelas y carne de vaca o pollo.BOLSA: BOLSA: BOLSA: BOLSA: BOLSA: Significa escroto. Mejor decir FUNDA.COLMADO: COLMADO: COLMADO: COLMADO: COLMADO: Tienda.CÓMO TÚ TCÓMO TÚ TCÓMO TÚ TCÓMO TÚ TCÓMO TÚ TA!: A!: A!: A!: A!: Saludo muy común.CARRO: CARRO: CARRO: CARRO: CARRO: Coche.CASABE: CASABE: CASABE: CASABE: CASABE: Torta hecha a base de yuca.GUAPO/A: GUAPO/A: GUAPO/A: GUAPO/A: GUAPO/A: Enfadado/a.UNA VUNA VUNA VUNA VUNA VAINA: AINA: AINA: AINA: AINA: Cosa, asunto, tema.YYYYYANIQUEQUE: ANIQUEQUE: ANIQUEQUE: ANIQUEQUE: ANIQUEQUE: Torta de harina frita. Tiene su origen en el nombre in-glés de Johnny Cake.

MALeeSpedagògiques

p e t i t s

Això passava en una vila de la llunyanaPèrsia, llavors que el temps caminava a poc apoc sense presses.

Càssim i Alí Babà eren dos germans queacabaven de perdre el pare. El vell haviaestat sempre tan pobre que només els vadeixar una miserable herència. Però Càssimde seguida va saber-se’n sortir, es va casaramb una dona rica, de manera que al cap dequatre dies s’havia convertit en un del veïnsmés rics del poble.

En canvi, Alí Babà va casar-se amb una donasenzilla, i amb l’herència del pare només vapoder comprar-se un parell de rucs i unadestral per anar a fer llenya al bosc. Vet aquíque un dia, mentre era al bosc fent llenya,Alí Babà va sentir una mena de remor decavalls que semblava arribar de lluny. Va alçarels ulls cap a l’horitzó i va descobrir un núvolde pols que venia cap a on ell estavatreballant. Alí Babà es va enfilar dalt d’unarbre. I sort en va tenir, per què a mesuraque el núvol i el soroll s’anaven acostant, AlíBabà va adonar-se que allò era una colla delladres de camí ral, armats fins a les dents iamb cara de poc amics.

Els lladres es van anar acostant, i en ser asota l’arbre d’Alí Babà van descavalcar i vanlligar els cavalls al tronc. En acabat, va anarcap a una gran rocassa que hi havia allí aprop i el capità dels lladregots va dir:

- Sèsam obre’t!

I la roca encantada es va obrir pel mig com sifos una porta. Aleshores, d’un en un, elsbandolers van anar-hi entrant carregats ambel botí de l’últim robatori, i Alí Babà, des dedalt de l’arbre, els anava comptant. Fins aquaranta va comptar-ne! Quan van ser totsquaranta a dins, la roca es va tancar un altrecop, i Alí Babà va continuar enfilat mig mortde por.

M A R R O CM A R R O CM A R R O CM A R R O CM A R R O C


CONTE ÀRABCONTE ÀRABCONTE ÀRABCONTE ÀRABCONTE ÀRAB☞

Al cap d’una estona, la roca es va tornar aobrir, amb un esgarrifós soroll. Els lladregotsvan anar sortint, amb les bosses buides, i vanmuntar a cavall, per arrencar a córrer boscenllà, enmig d’un núvol de polseguera.

Alí Babà ni va gosar baixar de l’arbre fins queno els va veure ben lluny ben lluny. Peròllavors sí, va baixar i va córrer a mirar de propaquella estranya roca màgica.

- Potser també s’obriria si hi digués jo, aixòde “Sèsam obre’t”- va exclamar en veu alta. Ial punt, la roca es va mig partir com unaporta.

- Ospa! - va fer Alí Babà en adonar-se de lesimmenses riqueses que es veien a través dela roca oberta.

Enlluerna’t, va entrar a la cova per veure-lesmés bé, i, en ser a dins, la roca es va tornar atancar. De moment va espantar-se’n, però deseguida es va dir:

- Ara rai, que sé com s’obre!

I va començar a remenar aquells tresorsimpressionants que semblava que nos’havien d’acabar mai.

- I si m’endugués alguna d’aquestes coses? –va pensar -. Els lladres ni se’n adonarien, i anosaltres prou que ens ajudarien a viure mésbé. Vinga !

Alí Babà, doncs, va triar unes quantesd’aquelles meravelles i es va carregar al collun sac de monedes d’or.

Com que sabia la fórmula màgica de la porta,va sortir a fora i va omplir les sàrries dels seusruquets, que pasturaven per allí a prop. Enacabat, les va tapar amb una mica de llenya, icap a casa falta gent!

En arribar a casa, va anar cap a la seva dona ili va dir:

ALÍ BABÀ



- Vet aquí, dona meva, que se’ns han acabatels maldecaps.

- I això com és?

Alí Babà va obrir els sacs i va treure’n totaquell bé de Déu de riqueses.

- D’on ho has tret, això? –va demanar la dona,esfereïda.

- No t’espantis, dona, que no ho hemalaguanyat.

I li va explicar, fil per randa, tota la història.Quan va haver acabat, van decidir decomptar-ho i de guardar-ho ben amagat, ensecret, perquè no ho sabessin els lladres.

Però com que hi havia tanta moneda van tenirpor de descomptar-se i van pensar que seriamillor de mesurar-ho amb una mesura de gra. Idit i fet, la dona va anar a casa de Càssim, quevivia costat per costat de casa d’ells, amanllevar una mesura a la seva cunyada.

La dona de Càssim es va estranyar que a casad’Alí Babà, tan pobres, tinguessin algunacosa per mesurar, i tafanera de mena, vavoler saber de que es tractava: així, abans dedeixar la mesura, la van ben untar amb llard.

Amb aquella mesura, Alí Babà i la seva donavan contar les seves riqueses, i van veureque tenien vint-i-quatre mesures d’or. Uncop feta la feina, la dona va tornar la mesuraa la seva cunyada sense adonar-se que al culde la mesura hi havia quedat una monedad’or enganxada amb greix.

Quan la dona de Càssim va veure aquellamoneda d’or al cul de la mesura es va quedarglaçada. Va córrer a trobar el seu marit i li vacridar:

- Mira, Càssim, si n’ets de beneït! Resulta queAlí Babà es fa el pobre davant teu, i alhora dela veritat ell mesura els diners com si fossinblat, mentre tu, que te les donés de ric, noen pots omplir ni dues mesures i mitja! No etfa vergonya, desgraciat? Quina mena de ricets tu, al seu costat?

Tant va rondinar, que Càssim va acabarprometent que ho investigaria.

L’endemà mateix, Càssim es va presentar acasa d’Alí Babà i va començar a burxar-lo:

- Quina cara de salut que fas! Es nota quetotes et ponen, eh?- va fer. Però Alí Babà vacontestar:

- I ara!, Càssim, ja saps com anem dejustos. Que vols riure’t de nosaltres?

- Au vinga germanet, no et facis eldistret que ja sabem que compres l’orper mesures. A mi ja m’ho pots dirque sóc de casa.

I Alí Babà sentint-seatrapat li ho va explicar total seu germà.

- I on cau aquesta cova tanmeravellosa?- va preguntarCàssim al final.

- Val mes que no ho sàpigues,Càssim. Em fa por que no et passi algunadesgràcia, si els lladres t’hi trobessin.

- Au deixa’t de romanços. On és la cova?

Alí Babà, que era bo com el pa tou, va acabarexplicant-li on queia.

A Càssim li va faltar temps per anar-se-n’hiamb totes les mules que tenia.

En arribar davant la cova, Càssim va pronun-ciar les paraules màgiques, i la roca es vaobrir. Corrents va entrar-hi com un esbojarrat,sense adonar-se que la porta es tornava atancar darrera seu. Davant aquella meravellad’or, de plata, de pedres precioses, Càssim vaperdre el nord. Anava d’un cantó a l’altre, itot li feia peça. S’ho hauria emportat tot.

- Avui m’enduré el que pugui, i demà tornaréa venir.

Així, doncs, va carregar tants sacs com vapoder i va anar a sortir. Però la porta eratancada: calia tornar a dir la fórmula. Ara béamb l’entusiasme de la descoberta Càssimhavia oblidat del tot les paraules correctes.No hi havia manera de recordar-se’n. Càssimes va adonar del perill que corria, i vaarrencar a plorar de pànic.

- Si em troben els lladres estic perdut!

Tanmateix, com que la formula no sortia, es vadeterminar esperar-se darrera la porta perpoder fugir així que algú l’obrís.

Al cap d’una estona llarga, va sentir soroll afora: els bandolers tornaven a la cova! Càssimes va preparar per escapolir-se corrents i així,tan bon punt es va obrir la roca, va sortiresperitat com un coet. Al principi va poderesquivar els set primers lladregots, peròdarrera n’hi havia trenta tres més, ferotges

MALeeSpedagògiques

p e t i t s

com salvatgines, i el van caçar com si fos unocellet.

- Així tu ets qui ens robava no?- va dir elcapità dels lladres -, i d’un sol cop d’espasa liva traspassar el cor. A continuació, van agafarel cos de Càssim i el van penjar a l’entradade la cova, per la part de dins, amb laintenció d’espantar qualsevol altre xafarder.

I un cop feta la feina, van arrancar a córrerbosc enllà, amb les mules de Càssim i tot.

Mentrestant a la vila, la dona passava ànsiade veure que Càssim no tornava. Es vaesperar fins a mitja tarda i llavors va anar-ho adir a Alí Babà. El pobre Alí Babà de seguida vapensar en una desgràcia i sense rumiar-s’ho,va marxar amb els seus ruquets cap a la cova..En arribar-hi, el sol ja s’havia post, peròencara quedava la claror del capvespre. Vadir la fórmula i la roca es va obrir: el cos deCàssim penjava esgarrifosament davant delsulls d’Alí Babà. Ell va fer el cor fort i vadespenjar el seu germà. Però abans decarregar-lo al cim d’un dels seus rucs, vatornar a omplir les sàrries d’or.

Va arribar a la vila que ja era negre nit, igràcies això va poder arribar a casa senseque el veies ningú. La dona de Càssim, enveure el cos del seu home, es va desfer enplors. Alí Babà li va dir:

- Mira, ara ja no hi ha res a fer. Més val quemirem de sortir-nos-en tan bé com puguem. Isi vols, tirarem a terra la paret que ens separai viurem tots junts.

A la pobra vídua li va venir bé, però encara vademanar:

- I que farem del cos de Càssim?

- Tu no t’hi amoïnis. D’això se n’encarregaràla teva esclava Marxana, que és llesta comuna mostela.

De manera que va encarregar aquesta feina aMarxana.

La noia, que era de veritat molt viva, va anar ala farmàcia a demanar medicines, i va dir queel seu amo es trobava molt malament. Tota lavila sabia doncs que en Càssim estava moltmalalt. L’endemà mateix, Marxana va fercórrer la notícia que el seu amo havia mortde malaltia. Ningú no sospitava que haguésestat assassinat. I així doncs, l’endemà el vanenterrar enmig de tota la tristesa del poble.

Mentrestant, la casa d’Alí Babà i la del seudifunt germà s’havien convertit en una desola. Vivien plegats i vivien bé.

Els lladres, pel seu cantó, s’havien adonat dela desaparició del cos de Càssim.

- Això vol dir que hi ha algú més que coneixel nostre secret, i vol dir que l’hem de trobarsigui com sigui!- va fer el capità de la collaenfurismat.

Ell mateix s’encarregaria de trobar-lo. Vadisfressar-se de marxant i va anar cap elmercat de la vila. Calia saber si hi havia algúque s’hagués fet ric de cop i volta, o si algúhavia mort tot d’una. Ja se sap que a mercathi ha sempre molts xerraires, i el bandoler,que era un murri, els va saber trobar i estirarla llengua. El mateix dia ja sabia el que voliasaber. Va tornar-se’n cap a la cova, onl’esperaven els altres trenta nou, i vancomençar a rumiar un pla de venjança.

Al cap d’una setmana justa, ja ho tenien tot apunt. Un dia, doncs, a l’hora del capvespre,va arribar a la vila un marxant amb vint mules,carregada cadascuna amb dos barrils d’oli. Elmarxant va anar travessant el poble fins queva ser davant de la casa d’Alí Babà. Allí vaaturar-se i va trucar. Va demanar per l’amo iAlí Babà va sortir.

- Serieu tan amable de donar-me hostalatgeper aquesta nit? Acabo d’arribar i em troboque tots els hostals estan plens. Demà mateixaniré al mercat a vendre l’oli i marxaré. No usdestorbaré gaire.

Alí Babà li va donar hostalatge amb molt degust. Van baixar els quaranta barrils al celler,van dur les mil mules a l’estable i vanconvidar al marxant a sopar. Però abans depujar a la casa el marxant va voler acabard’arreglar els barrils i es va quedar sol alceller. Aleshores va tustar un barril i en vasortir la veu d’un dels lladres.

Tots els barrils amagaven un lladre amb unganivet a la mà! És a dir, tots menys un, queera l’únic ple d’oli.

- Ja és hora?- va preguntar el lladre.

- No encara- va explicar el capità.- Ja usvindré a avisar. Però estigueu tots apunt i nous adormiu.

El capità va pujar cap a sopar.

3a. sessió3a. sessió3a. sessió3a. sessió3a. sessióm a t e r i a l c o m p l e m e n t a r i



Mentrestant, a la cuina, Marxana estava fentel sopar per a tothom. Però quan anava afregir el segon plat es va trobar sense ni unagota d’oli.

- Això rai!- va pensar -. Avui en tenim el cellerple!

I va baixar al celler a agafar una mica de l’olidel marxant per acabar el sopar. Ara bé, ensentir soroll de passos, els lladregots es vanpensar que devia ser el capità que els veniaa avisar, i el primer lladre va demanar, de dinsel barril estant:

- Ja és hora?

Marxana es va quedar glaçada. Però com queera eixerida com una espurna, va reaccionarde seguida i va comprendre el que passava .Va contestar, doncs, en veu baixa:

- No, no encara.

Aleshores va anar tustant barril per barril idonant la mateixa resposta. Fins que vaarribar al barril ple d’oli i se’l va endur, totrodolant. Un cop a la cuina, va acabar elsopar, i després va omplir una grossa calderaamb l’oli del barril i el va posar a bullir. Quantl’oli va ser bullent, va tornar a baixar al celleramb la caldera i va anar-la buidant una mica acada barril, de manera que els lladres,desprevinguts, anaven quedant rostits un aun. Tots trenta-nou!

En acabat, Marxana, es va amagar per veureque faria el capità.

Quan tothom era a dormir, el capità va baixarde puntetes i va tastar els barrils. Però veientque no contestaven, es va imaginar ques’havien adormit i els va destapar. I llavorsse’ls va trobar tots trenta nou cuits com unou ferrat! Desesperat, va fugir correntsd’aquella casa maleïda.

Marxana va sortir del seu amagatall i se’n vaanar a dormir tota tranquil·la. L’endemà ho vaexplicar tot a Alí Babà, que es va quedar depedra. L’home agraït va omplir d’abraçades aMarxana.

Però el capità dels lladres encara era viu, i noestava gens disposat a oblidar les fets d’AlíBabà. De manera que al cap de dos mesos,quan ja tothom s’havia tranquil·litzat, vatornar a la vila. S’havia afaitat la barba i elbigoti, i ja no s’assemblava gens al marxantd’oli.

Aquesta vegada el capità va venir carregat detresors de la cova. Va comprar una gran casaa la vila i s’hi va quedar a viure com un gransenyor. Amb el temps el murri va anar-seguanyant l’amistat dels veïns, que es creienmolt honorats de convidar-lo a sopar i detenir-lo entre ells.

Al cap de pocs mesos, tothom havia convidatel gran senyor. Tothom tret d’Alí Babà. Finsque també Alí Baba es va creure ambl’obligació de ser cortès i hospitalariamb el seu veí. I doncs, un dia elvan convidar a sopar.

Es van asseure a taula i vancomençar a enraonar amistosament.Fins que va arribar el sopar. Enentrar amb el menjar, Marxana vareconèixer immediatament la miradadel capità dels lladres, i tota se’n vaesgarrifar. Fins i tot va semblar-liveure el pom d’un punyal traient elcap per entre la roba del convidat.Però ella, com si no hagués vist res,va continuar servint el sopar.

A l’hora de les postres, però, es vavestir amb les millors robes que hihavia a la casa i va entrar al menjadordisposada a ballar una dansa enhonor del convidat il·lustre.

- Has tingut una idea esplèndida, Marxana!-la va felicitar Alí Babà

I la noia va començar la dansa. Girava pertota la sala, i ara s’acostava a Alí Babà, ara alcapità dels lladres, com si tot fos cosa de ladansa. Una de les vegades que s’acostava alconvidat, va fer veure que li volia fer unafesta, però la ballarina duia un ganivet sota laroba i per comtes d’una festa li va enfonsar elganivet al coll.

- Que has fet desgraciada?- va cridar AlíBabà, esfereït.

Però la noia no el va deixar acabar i li va ferreconèixer la cara del bandoler. Quan AlíBabà es va adonar del perill que haviacorregut, es va adreçar a Marxana i va dir-li:

- Marxana, has salvat dos cops aquesta casa.Sense tu no hi seriem pas, és just doncs, queen siguis tan mestressa com jo mateix.

I a partir d’aquell dia, Marxana va ser tanmestressa de la casa com el mateix Alí Babà.

■■■■■

Saïd Ghoulabzouri

Conte extret de “Contesd’arreu del món” Ed. CarmeMartín, Francesc Ricart i AlfonsVila. De l’editorial Columna.1995.

MALeeSpedagògiques

p e t i t s

Fa molt i molt, al principi dels temps, no hihavia rius ni llacs sobre la terra; només el marde l’est, on vivien quatre dracs: el drac llarg,el drac groc, el drac negre i el drac perlí.

Un dia els quatre dracs van volar des de elmar fins al cel, van perseguir els núvols i s’hivan endinsar. De sobte, el drac perlí va rugir iva assenyalar cap a la terra. Els altres tresdracs es van aplegar al seu costat i van mirarentre els núvols en la direcció que el dracperlí assenyalava.

Van veure molta gent fent ofrenesextraordinàries i cremant bastons d’encens.Una vella, agenollada damunt la terra peladaamb un nen prim als braços cridava:

- Déu dels cels, per favor, envia’ns plujaperquè puguin viure els nostres fills -.

Els dracs van veure que els camps d’arròseren secs i els conreus s’havien fet malbé, ique els arbres sense fulles semblavenesquelets. Era evident que no havien tingutpluja durant molt de temps.

- Que prima i feble està la gent- va dir el dracgroc -. Si no plou aviat, moriran. Els altresdracs van dir que sí amb el cap.

- Vinga, anem a demanar a l’emperador Jadeque plogui- va suggerir el drac llarg, i es vanenlairar dalt dels núvols i van volar cap al’allunyat palau celestial de l’emperadorJade.

Al totpoderós emperador Jade no li vaagradar gaire l’arribada poc cerimoniosa delsdracs.

-Com goseu interrompre la meva feina tanimportant de fer-me càrrec del cel i de laterra i de tota la resta? Torneu al mar icomporteu-vos!


X I N AX I N AX I N AX I N AX I N ACONTE XINÈSCONTE XINÈSCONTE XINÈSCONTE XINÈSCONTE XINÈS☞

- Però majestat, els conreus s’estan assecant,i la gent s’està morint de gana! - Va dir el dracllarg -. Per favor, envieu-hi pluja de seguida!

L’emperador Jade volia tornar al seu somieig,de manera que va fer veure que s’hi avenia.

- Ah, d’acord!- va dir -. Ara torneu-vos-en,que ja hi enviaré pluja demà.

- Gràcies majestat - van dir a l’uníson elsquatre dracs, i van tornar volant, feliços, capa la terra. L’emperador Jade va fer un senyal aun miler de fades celestials perquè cantessinla seva tonada preferida, va badallar i es vaquedar adormit.

Van passar deu dies, i no va caure ni unagota de pluja. La gent estava cada cop mésafamada. Menjaven l’herba mústia, rosegavenles branques nues dels arbres, xuclavenpedres i mastegaven l’argila seca.

Els quatre dracs es van adonar quel’emperador Jade només pensava en el propiplaer i que no es preocupava gens de lagent. Aleshores, després de mirar llargamentel vast mar de l’est, el drac llarg va tenir unaidea.

ELS QUATRE DRACS



- El mar, que no és ple d’aigua? Hemd’absorbir-la tota i escopir-la cap al cel. Cauràcom pluja i salvarà els conreus i les gents.

Els altres dracs van convenir que havien deprovar de fer alguna cosa, i aquesta idea eral’única que tenien.

Van sobrevolar el mar i van xuclar aigua ambla boca. Després es van tornar enlairar sobreels núvols i van escopir l’aigua pertot arreu.Van volar amunt i avall moltes vegades,xuclant i escopint fins que l’aigua del mar vacaure en forma de pluja.

- Plou! Plou a bots i barrals ! - cridava ambalegria la gent, i els nens saltaven als bassals.Van brollar rierols, després van córrer sobreels camps d’arròs fets malbé, i rebrots verdavan alçar el cap enlaire mirant la pluja quequeia.

L’emperador Jade estava furiós, i va ordenarals seus generals celestials que capturessinels quatre dracs.

- Com goseu fer ploure sense el meupermís?- va bramar quan van portar-li elsdracs al davant -. Es l’última vegada que emdesobeïu!

Va manar al déu Muntanya que li portésquatre muntanyes per posar-les sobre elsdracs, de manera que no poguessin fugirmai més. El déu muntanya va fer quequatre muntanyes llunyanes travessessinl’aire volant i aterressin sobre els quatredracs.

Així doncs, els dracs van haver de quedar-se allà, amb les muntanyes al damunt persempre més.

Tanmateix, no se’n penedien i estaven mésdecidits que mai a ajudar sempre la gentd’aquell lloc. Es van convertir en rius, fluintdes de les muntanyes, travessant la terra arafèrtil i morint al mar.

I així es van formar els quatre grans rius de laXina : el Heilongjian ( el drac negre) al nordllunyà i fred, el Huang He ( el drac groc) alcentre, el Changjiang (Iang-Tsé o riu llarg) alsud remot, i el xi Jiang (perlí) al sud llunyà itropical.

■■■■■ Han-wei Liu

Conte extret de “Contes d’arreu del món”Ed. Carme Martín, Francesc Ricart i Alfons Vila.De l’editorial Columna. 1995.

MALeeSpedagògiques

p e t i t s

5

MIKADOMIKADOMIKADOMIKADOMIKADO

És un joc en el qual poden partici-

par un nombre indefinit de

jugadors.

Es creu que va néixer a la Xina.

Antigament es practicava aquest

joc amb peces molt preuades:

varetes de marfil,... ben preparades

i amb caps tallats amb formes de

fàcil identificació, així com

forquilles, serres, la figura d’ocells,

un cap d’un cavall...

Quan més elaborada sigui la seva

forma més puntuació es concedeix

al jugador per la dificultat que re-

presenta.

☞


X I N AX I N AX I N AX I N AX I N A

Com s’hi juga?Com s’hi juga?Com s’hi juga?Com s’hi juga?Com s’hi juga?

Consisteix a treure, un a un, els pals quepuntuen més. Aquests poden tenirdiferents puntuacions en funció delscolors:

grocs 3 puntsvermells 5 puntsblaus 10 puntsverds 15 puntsvermells i blancs 20 punts

Els jugadors es reuneixen al voltant d’unataula i decideixen qui comença el joc.Aquest recull tots els pals i els barreja, elscol·loca tots junts en vertical, aguantatssobre la base i els deixa caure lliurement.D’aquesta manera queden uns sobre elsaltres en un ordre aleatori.El joc comença quan es deixen caure totsels palets a la vegada sobre l’espai de joc.Després es van retirant un a un, de maneraque no es moguin els altres. Un cop escollitel pal que es vol moure ja no es podràcanviar d’opinió. Sols que es mogui un altrepal es perd el torn, i així successivament.El jugador que aconsegueixi el pal blanc ivermell el pot fer servir per fer palanca i espot ajudar amb aquest per aconseguir laresta de pals, que són difícils de treurenomés amb els dits.La jugada acaba quan es retiren tots elspalets. Qui obté més puntuació de tots elspals és el guanyador.



Com construir-lo?Com construir-lo?Com construir-lo?Com construir-lo?Com construir-lo?

El famós joc dels palets no té massa secrets.La idea és fer servir trossos de pals com araescuradents llargs (o palets xinesos). Fanfalta uns 40 palets.

S’han de pintar:

20 vares de color groc10 de color vermell

5 de color blau3 de color verd2 de color blanc i vermell.

Primera opció:

Amb l’objectiu que ningú no es faci malamb els palets, canyes o quelcomsemblant, proposem que els pals esrealitzin amb pòsters enrotllats al màxim(trossos de paper) i precintats ambcel·lofana. Així es formaran cilindres depoc diàmetre, però molt llargs.

Segona opció:

- Quaranta vares de fusta de 25 cm delongitud i 3 mm de diàmetre.

- Esmalt vermell, blau, verd i groc.- Cinta adhesiva de color blanc.- Maquineta de fer punta (per fer la punta

a les vares)S’ha de fer punta en els dos extrems deles vares de fusta.

MALeeSpedagògiques

p e t i t s

6

TTTTTANGRAMANGRAMANGRAMANGRAMANGRAM

Se suposa que el Tangram va

començar a la Xina als voltants de

1800 i després es va difondre per

Occident. L’any 1818 van

aparèixer publicacions en els

països occidentals. Se sap que a la

Xina, en el segle XIX, era tan popu-

lar aquest joc que es varen utilitzar

les seves formes en la decoració

de plats, caixes, taules...

EL Tangram és un joc que desafia

la imaginació.

Hi ha, com a mínim, 1600

possibilitats de dissenys que po-

den construir-se amb un joc de set

peces.

☞Com s’hi juga?Com s’hi juga?Com s’hi juga?Com s’hi juga?Com s’hi juga?

Pot ser un joc individual o de grup.Consisteix a construir figures en les qualss’han de col·locar les set peces sensesobreposar-ne cap.En general es pot jugar de dues maneres:

• Utilitzant la imaginació i el sentit del’humor per inventar tants dibuixos i for-mes com siguin possibles.

• Resolent un trencaclosques concret:reproduir una forma sabent només elperfil de la figura.

Com construir-lo?Com construir-lo?Com construir-lo?Com construir-lo?Com construir-lo?

Per realitzar aquest joc necessitem un ma-terial rígid però que sigui fàcil de fer servir.El més adequat és el cartró ploma d’1 cmde gruix. Aquest material es ven a lespapereries i es pot tallar fàcilment amb un“cutter” per realitzar així les set peces quecomponen el joc. Aquestes peces es po-den folrar de plàstic autoadhesiu (aironfix)perquè ens duri més temps.

AAAAA

BBBBB

CCCCC

DDDDD

EEEEE FFFFF GGGGG HHHHH IIIII

JJJJJ

KKKKK





SolucionsSolucionsSolucionsSolucionsSolucions

MALeeSpedagògiques

p e t i t s

RECEPTES DE CUINARECEPTES DE CUINARECEPTES DE CUINARECEPTES DE CUINARECEPTES DE CUINA☞



Procedimiento:Procedimiento:Procedimiento:Procedimiento:Procedimiento:Caliente el aceite en una sartén y saltee lascebollitas y los camarones durante 3 minu-tos. Agregue los champiñones, la salsa desoya y el arroz. Sazone con sal y pimienta yfria durante 5 minutos. Viértale el huevobatido y deje 3 a 4 minutos más al fuego,revolviéndolo constantemente.

Arroz frito con CamaronesArroz frito con CamaronesArroz frito con CamaronesArroz frito con CamaronesArroz frito con Camarones(4 porciones )(4 porciones )(4 porciones )(4 porciones )(4 porciones )

IngredientesIngredientesIngredientesIngredientesIngredientes2 C. Aceite2 Cebollitas de cambray rebanadas finas1 taza camarones1 Lata champiñones escurridos3 Cucharadas salsa de soya2 tazas arroz cocido1 Huevo batidoSalPimienta

Chop SueyChop SueyChop SueyChop SueyChop Suey(4 porciones )(4 porciones )(4 porciones )(4 porciones )(4 porciones )

Ingredientes:Ingredientes:Ingredientes:Ingredientes:Ingredientes:1 c. Fécula de maíz¼ taza de agua3 Cucharadas Aceite vegetal½ kg. Tiritas de cerdo½ t. Apio en cubitos2 Cebollas medianas rebanadas½ kg. Germinados de soya frescos o enlatado,lavados y escurridosSalPimienta½ t Agua3 C Salsa de soya

Procedimiento: Procedimiento: Procedimiento: Procedimiento: Procedimiento:

Disuelva la fécula de maíz en ¼ de taza deagua y deje aparte.Caliente el aceite en una sartén y saltee lastiritas de carne de cerdo, el apio y la cebo-llas.Agregue los germinados y sazone con sal ypimienta, revuelva.Agregue ½ taza de agua y la salsa de soya,tape y cocine 5 minutos.Agregue la fécula de maíz disuelta, tape ycocine un minuto más.La carne de cerdo se puede sustituir porcarne de res, ya que a mucha gente la car-ne de cerdo le cae un poco pesada ade-más puede agregar brócoli, para variarlo unpoco.



TTTTTiritas de Cerdo a la Chinairitas de Cerdo a la Chinairitas de Cerdo a la Chinairitas de Cerdo a la Chinairitas de Cerdo a la China(4 porciones )(4 porciones )(4 porciones )(4 porciones )(4 porciones )

Ingredientes:Ingredientes:Ingredientes:Ingredientes:Ingredientes:1 C. mantequilla1 Huevo batido1 C. aceite½ kg. Tiritas de cerdo2 C. Pimientos verdes cortados en tiritas½ t. Pimiento rojo cortado en tiritas4 Cebollitas de cambray en rebanadas finas½ c. Jengibre rallado1 Paquete arroz chino frito1 t. Germinados de soya escurridos1 C. Salsa de soya¼ t. Champiñones rebanados½ c. Polvo de ajo

Procedimiento:Procedimiento:Procedimiento:Procedimiento:Procedimiento:Derrita la mantequilla en una sartén y cocineel huevo batido. Deje que se enfríe, despe-dácelo y deje aparte.Caliente el aceite y saltee las tiritas de cerdoen otra sartén.Agregue los pimientos verde y rojo, lascebollitas de cambray y el jengibre, baje elfuego y cocine 5 minutos.Mientras tanto, prepare el arroz chino fritode la manera tradicional.Agregue los germinados a la salsa de soya,los champiñones y el polvo de ajo. Revuelvay agregue el huevo despedazado.Vierta la mezcla en un platón de servicio yponga encima la carne y las verduras.Si llega un invitado inesperado puede agre-gar camarones.

MALeeSpedagògiques

p e t i t s

s

t

u

v

w

x

y

z

j

k

l

m

n

o

p

q

r

8

aaaaabbbbbcccccdddddeeeeefffffggggghhhhhiiiii

jjjjjkkkkklllllmmmmmnnnnnooooopppppqqqqqrrrrr

ssssstttttuuuuuvvvvvwwwwwxxxxxyyyyyzzzzz

a

b

c

d

e

f

g

h

i


M A R R O CM A R R O CM A R R O CM A R R O CM A R R O C☞ ABECEDARI ÀRABABECEDARI ÀRABABECEDARI ÀRABABECEDARI ÀRABABECEDARI ÀRAB



A tenir en compte:A tenir en compte:A tenir en compte:A tenir en compte:A tenir en compte:

L’àrab és una escriptura molt diferent ala nostra. S’escriu de dreta a esquerra,de manera que no ens ha d’estranyarque els llibres àrabs es comencin allegir per la pàgina del darrera.

Cal tenir present que no hi ha unatraducció literal de les lletres.Hi ha un nombre molt gran de grafies,que s’apliquen de manera diferent alque estem acostumats en el nostrealfabet.

Aquesta fitxa servirà per fer-se una idead’alguns traços àrabs que existeixen,però en cap cas serà un document peraprendre a escriure en àrab.

MALeeSpedagògiques

p e t i t s


S E N E G A LS E N E G A LS E N E G A LS E N E G A LS E N E G A L☞ MISSAMISSAMISSAMISSAMISSATGE PER DESXIFRARTGE PER DESXIFRARTGE PER DESXIFRARTGE PER DESXIFRARTGE PER DESXIFRAR



aaaaa

bbbbb

ccccc

ddddd

eeeee

fffff

ggggg

hhhhh

sssss

ttttt

uuuuu

vvvvv

wwwww

xxxxx

iiiii

qqqqq

rrrrr

yyyyy

zzzzz

jjjjj

kkkkk

lllll

mmmmm

nnnnn

ooooo

ppppp

Solucions frases:Solucions frases:Solucions frases:Solucions frases:Solucions frases:La saviesa de tot aquell que sap és precisament el saberLa saviesa de tot aquell que sap és precisament el saberLa saviesa de tot aquell que sap és precisament el saberLa saviesa de tot aquell que sap és precisament el saberLa saviesa de tot aquell que sap és precisament el saber.....Qui vol saber ha de voler escoltarQui vol saber ha de voler escoltarQui vol saber ha de voler escoltarQui vol saber ha de voler escoltarQui vol saber ha de voler escoltar.....N’hi ha prou en escoltar per poder comprendre.N’hi ha prou en escoltar per poder comprendre.N’hi ha prou en escoltar per poder comprendre.N’hi ha prou en escoltar per poder comprendre.N’hi ha prou en escoltar per poder comprendre.

MALeeSpedagògiques

p e t i t s

És un arbre amb 12 branques,És un arbre amb 12 branques,És un arbre amb 12 branques,És un arbre amb 12 branques,És un arbre amb 12 branques,Cada branca un niu compon,Cada branca un niu compon,Cada branca un niu compon,Cada branca un niu compon,Cada branca un niu compon,Cada niu té set ocellsCada niu té set ocellsCada niu té set ocellsCada niu té set ocellsCada niu té set ocellsI cada ocell el seu nom.I cada ocell el seu nom.I cada ocell el seu nom.I cada ocell el seu nom.I cada ocell el seu nom.■ L’any.

No surt de casa quan plou,No surt de casa quan plou,No surt de casa quan plou,No surt de casa quan plou,No surt de casa quan plou,I quan plou surt... és estrany?I quan plou surt... és estrany?I quan plou surt... és estrany?I quan plou surt... és estrany?I quan plou surt... és estrany?Camina amb molt afanyCamina amb molt afanyCamina amb molt afanyCamina amb molt afanyCamina amb molt afanyI, malgrat això, poc es mou.I, malgrat això, poc es mou.I, malgrat això, poc es mou.I, malgrat això, poc es mou.I, malgrat això, poc es mou.■ El cargol.

Aquell qui plora per miAquell qui plora per miAquell qui plora per miAquell qui plora per miAquell qui plora per miÉs el qui m’ha fet a trossos.És el qui m’ha fet a trossos.És el qui m’ha fet a trossos.És el qui m’ha fet a trossos.És el qui m’ha fet a trossos.■ La ceba.

Quin és l’instrument de cordaQuin és l’instrument de cordaQuin és l’instrument de cordaQuin és l’instrument de cordaQuin és l’instrument de cordamés fàcil de tocar?més fàcil de tocar?més fàcil de tocar?més fàcil de tocar?més fàcil de tocar?■ La campana.


S E N E G A LS E N E G A LS E N E G A LS E N E G A LS E N E G A L☞ ENDEVINALLESENDEVINALLESENDEVINALLESENDEVINALLESENDEVINALLES



Una vegada reganyosaUna vegada reganyosaUna vegada reganyosaUna vegada reganyosaUna vegada reganyosaTé una dent a la corona,Té una dent a la corona,Té una dent a la corona,Té una dent a la corona,Té una dent a la corona,I amb aquella dentI amb aquella dentI amb aquella dentI amb aquella dentI amb aquella dentCrida a tota la gent.Crida a tota la gent.Crida a tota la gent.Crida a tota la gent.Crida a tota la gent.■ La campana.

Parla sempre i no té boca,Parla sempre i no té boca,Parla sempre i no té boca,Parla sempre i no té boca,Parla sempre i no té boca,Camina molt sense cames,Camina molt sense cames,Camina molt sense cames,Camina molt sense cames,Camina molt sense cames,És plana i blanca a l’ensems,És plana i blanca a l’ensems,És plana i blanca a l’ensems,És plana i blanca a l’ensems,És plana i blanca a l’ensems,I a cops no és plana ni blanca.I a cops no és plana ni blanca.I a cops no és plana ni blanca.I a cops no és plana ni blanca.I a cops no és plana ni blanca.■ La carta.

Petita és com una rataPetita és com una rataPetita és com una rataPetita és com una rataPetita és com una rataCom un lleó guarda la casa.Com un lleó guarda la casa.Com un lleó guarda la casa.Com un lleó guarda la casa.Com un lleó guarda la casa.■ La clau.

MALeeSpedagògiques

p e t i t s5a. sessió5a. sessió5a. sessió5a. sessió5a. sessióm a t e r i a l c o m p l e m e n t a r i 5.4.

S E N E G A LS E N E G A LS E N E G A LS E N E G A LS E N E G A L☞ VOCABULARI CAVOCABULARI CAVOCABULARI CAVOCABULARI CAVOCABULARI CATTTTTALÀ - WOLOFALÀ - WOLOFALÀ - WOLOFALÀ - WOLOFALÀ - WOLOF

Català Wolof

Hola ........................................ Diam n’gam

Bon dia ................................... Diama n’ga fanân

Bona nit .................................. Diama n’ga yendou

Benvingut ................................ Marhaba

Com estàs? ............................. Nackan’ga deff

Tens ........................................ Am

Quina hora és? ....................... Ban ouakh tou mo diot?

Avui......................................... Tèye

Demà ...................................... Ba souba

Ahir ......................................... Demben

El dia ...................................... Bethieuk

El vespre ................................. N’gone

Migdia..................................... Digue bethieuk

La nit ...................................... Goudi

Fa calor! ................................. Dafa tangue

Estic cansat/ Estic cansada .... Dama sonne

Estic malalt/ Estic malalta ...... Dama fébar



Tinc set ................................... Dama mare

Tinc gana ................................ Dama khif

Vull menjar .............................. Bougueu na lèke

Estic bé................................... Mangui fi rek

Gràcies ................................... Dieuré dieuff

A reveure/ Adéu ..................... Mangui dem

Si............................................. Wao

No ........................................... Dédète

Vine......................................... Kaye

Vine aquí ................................. Kaye fi

Vine a esmorzar...................... Kaye agne

Vine a dinar ............................ Kaye rer

Torna ...................................... Déloussil

Jo me’n vaig ........................... Mangui dème

Aigua ...................................... N’dokh

Fred ........................................ Sed

Perdona’m .............................. Bael ma

Dóna-m’ho .............................. Maye ma

No ho vull ............................... Mabagne

Estic descansant .................... Mangui nopalou

2a sessió - Inici. XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya · 2008. 11. 10. ·...

Documents

Transcript of 2a sessió - Inici. XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya · 2008. 11. 10. ·...