26 de febrer de 2016 Projecte per a un gran supermercat...

ISSN - 1695-4793

Les cooperatives

ja no salven les

empreses en crisi

Arxiu

núm

. 611

26 de febrer de 2016

Projecte per a un gran supermercat a una nau davant del Jardí del Silenci

Districte i Fundació plantegen un gran envelat al Diamant o recuperar el guarnit al carrer Gran

Festa Major ja prepara el seu Bicentenari

Xa

vi T

ed

ó

pàg. 7pàg. 7

12Bruno Oro: “La

televisió et posa

contra les cordes”

A.B.

X.T.

5El ple aprovarà un

pla d’usos previ al

que ja està pactat

pàg. 6pàg. 6El Districte rebutja de moment el pla però l’acord de propietaris, constructora i marca és total

2

26 de febrer de 2016l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

editorial

Ja hi tornem a ser, i no només ho sabem en els preus creixents

dels pisos, majoritàriament rehabilitats, que ja tornen a treure

el cap com a bolets pels carrers de Gràcia. Ho sabem també a

partir d’una breu repassada a la Gaseta Municipal, en el llistat

que dóna compte de l’autorització de llicències i on hi abunden

les llicències autoritzades per a les reconversions de pisos amb

molts metres quadrats trossejats en dues o tres parts. “Vint-i-set

habitatges que en poden ser 41”, diu un dels paràgrafs. Ho sa-

bem també en les operacions comercials que acompanyen els

projectes residencials de blocs sencers com el de Travessera de

Gràcia amb Torrent de l’Olla: unificació de dues botigues, una

tancada per jubilació i l’altra a la qual se li ha pagat tota la des-

pesa de trasllat, i preu al mercat

de 1,2 milions d’euros per 600

metres quadrats. Ho sabem pel

tancament de comerços tradi-

cionals en el particular triangle

de les Bermudes que es forma

entre els Jardinets i el carrer

Gran, al pla d’en Salmeron, que

ha vist tancar també la Colme-

na, el Caruna... i espera, abans

que s’acabi aquest mes. Ho

sabem, i aquesta setmana, ho

destaquem en portada, per la

llarga història d’aconseguiment

de conquesta del nucli històric

que estan intentant les grans

cadenes de supermercats en un territori on es diria que no hi

caben però ells segueixen intentant-ho metre en mà.

A Gràcia hi ha negoci immobiliari, de nou, imparable, sucós,

malgrat els intents de regulació que promouen les institucions.

Tot no es podrà fer, sobretot en aquest mandat en què l’equip de

govern ha apostat per aturar la xauxa que s’havia animat, però

hi ha escletxes per on s’escapa l’aire i on poden acabar triomfant

grans operacions, sempre legítimes, per fer servir l’adjectiu més

buit i més de moda. No va poder ser amb els Verdi, no sabem

encara si ho serà amb els Niza, aquí al costat, a la Sagrada Família,

de moment no pot ser a Encarnació 61 encara que propietaris,

constructora i marca estiguin totalment d’acord en l’operació. No

hi ha pressa perquè el vent, de nou, va a favor d’aquests pro-

jectes, i calen molts i honestos vigilants perquè la ciutat aturi la

pressió immobiliària a la qual està abocada des de fa dècades.

Pressió immobiliària en tots els fronts

cartes al director ull de dona

el dependent

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i

DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].

També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

Totes estem convidades el

proper 7 de març, a les set

de la tarda, al Paranimf de la

Universitat de Barcelona. Això

ens permetrà tornar on va

començar tot ara fa 40 anys .

Serà un acte en record de les

“Primeres Jornades Catalanes

de la Dona” del maig del 1976,

quan ens vam apoderar del

Paranimf. Allà hi érem un no-

drit grup de gracienques i la

Vocalia de la Dona de l’AVV. Vi-

la de Gràcia va presentar una

ponència sobre les dones als

barris. L’assistència va ser mas-

siva, unes quatre mil dones al

llarg de quatre dies, va ser un

dels actes més participatius

del moment. Tots els grups de

dones actius aleshores hi van

participar. La trobada ens ser-

virà per celebrar plegades que

ens tornem a trobar aquest

juny. Serà l’acte de presentació

de les “Jornades Radical-ment

Feministes 2016. Ara, anirem

més enllà i farem nostre

aquest espai masculinitzat i

reivindicarem les dones que

mereixen el reconeixement

en l’àmbit acadèmic i en tots

els altres. A més es presenta-

ran els temes de les Jornades

amb danses, crits, cançons,

performances i moltes coses

més... Ens trobarem i tornarem

a fer història!

A la vorera Llobregat dels Jardinets s’hi va acumu-lant pols, no només esperant l’anunciada ubicació d’una botiga de roba als antics Casablanca o el tanca-ment del comerç religiós sinó sobretot per la incògnita del futur del Deutsche Bank. El grup inversor KKH que el promo-via, però, no s’ha quedat aturat: dimarts a la tarda un dels seus inversors, Josep Maria Farré, i l’arquitecte Carlos Ferrater, es van reunir amb la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz. Diuen que van sortir amb el cap cot...

Tornem al

Paranimf

Conxa

Garcia

MEMÒRIES I ORÍGENS...

En el darrer número de la revista

“Temps de Franja” l’escriptor Es-

teve Betrià ens parla en l’article

“La Casa Vicens” de la seua infan-

tesa i evoca com l’any 68 s’esta-

bleix amb la família al carrer de

les Carolines davant de l’edifici

de Gaudí. No crec que fos casu-

alitat que l’Esteve anés a raure

en aquest carrer; tothom té pre-

sents aquestes declaracions de

Jesús Moncada: “Si tens algun

problema només cal que et plan-

tis a qualsevol carrer de Gràcia i

cridis `Mequinensa´! Segur que

se t’obrirà alguna porta.” En el

mateix carrer recordo com hi ha-

via una administració de finques

anomenada “Fincas Borbón”, un

inequívoc cognom mequinensà.

Gràcia fou un dels llocs emble-

màtics de l’emigració mequinen-

sana, la qual adquirí el seu punt

àlgid l’endemà de l’armistici de

la I Guerra Mundial: moltes mi-

nes van plegar i força mequinen-

sans hagueren d’emigrar. I si bé

aquell fou el moment màxim de

l’emigració mequinensana cap a

Barcelona aquesta no s’estroncà

mai del tot i conegué una certa

revifalla a la segona meitat dels

anys 60, malauradament arran

del negament de l’antiga vila;

com ens mostren tant Betrià

com Moncada, graciencs d’adop-

ció. L’emigració de les terres de

Ponent cap a la metròpoli bar-

celonina ha estat una constant

històrica. L’escrit d’en Betrià ens

retrotrau al món perdut de la in-

fantesa, on els infants tenien els

seus santuaris i llocs secrets, com

la Casa Vicens en el cas de Betrià,

a la qual accedia d’amagat amb

els seus companys de trapelleri-

es i on, premonitòriament, hi ha-

via una mena de “cova literària”,

constituïda per la redacció de

“Cavall Fort”, que hi tenia la seu.

Llocs secrets i d’aprenentatge,

diferents en cada cas però sem-

blants i paral.lels, tot i la distàn-

cia. Memòries, orígens, enyorats

mons perduts d’infantesa… “El

riu de la vida”…

Joaquim Torrent

És la llarga història

d’aconseguiment de

conquesta del nucli

històric dels grans súpers

El vent va a favor

d’aquests projectes i calen

molts i honestos vigilants

perquè s’aturi la pressió

26 de febrer de 2015l’independent

3

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

opinió Jordi Altarriba

Crònica de Lesbos (i 3)

Aquests darrers dies han arribat

molt poques barques a Lesbos:

uns dies perquè feia mal temps,

quan ha fet bo per navegar la

majoria han sigut interceptades

pels guardacostes grecs i, fi-

nalment, n’han acabat arribant

poques a les costes del nord. A

Lighthouse n’han arribat quatre

en tots aquests dies remolcades

pels socorristes de Proactiva.

Cadascuna portava de 40 a 50

refugiats, la majoria joves, però

també algunes famílies.

Als joves de les barques se’ls ve-

ia contents i amb moltes ganes

d’arribar a Alemanya, gent amb

més futur que passat. Al contrari

d’alguns homes grans més aba-

tuts, ja que són gent amb més

passat que futur i saben que ho

han deixat tot i segurament no

tornaran mai més. Joves amb

preguntes ingènues: “Per on es

va a Alemanya?”. No sabien a

quina illa havien arribat.

Les criatures de seguida ja cor-

rien, hi ha un lloc habilitat per

elles. Arriben mullats perquè als

dinguis no hi ha seients, seuen

a terra o a la borda i va entrant

aigua de mar. Un cop secs i can-

viats la majoria han tret els seus

mòbils, bastants iphones, per fer-

se selfies amb Turquia al darrere i

trucar suposo a les famílies dient

que han arribat bé.

A l’extrem nordest d’aquesta cos-

ta d’Skala Sikaminea hi ha un far

en què un grup de voluntaris ob-

serven el mar, amb uns prismà-

tics que poden detectar barques

a la nit, donen l’avís a les barques

socorristes perquè vagin de se-

guida a atendre o remolcar els

dinguis o d’altres embarcacions i

portar-les a les platges, on hi ha

els campaments com el nostre.

Com que les barques van sense

patró ni ningú que hi entengui,

moltes s’han estavellat a sota el

far perquè veien una llum i ana-

ven de pet allà.

Hi ha d’altres iniciatives solidàries

com la de Dirty Girls, un grup de

dones que es cuiden de recollir la

roba mullada que deixen els refu-

giats, la porten a una bugaderia

industrial, després la pleguen, la

classifiquen i la porten als camps

d’atenció immediata o al de Moria

(el camp oficial on es fa el regis-

tre i hi ha les grans organitzaci-

ons com Oxfam). La xifra de roba

que belluguen és brutal!, arriba a

14.000 quilos de roba a la setma-

na i 10.000 de mantes (el mes de

gener arribaven una mitjana de

15.000 persones a la setmana!). Al

costat de Moria hi ha un camp au-

togestionat, Better Days in Moria,

on s’acull la gent que no cap a Mo-

ria o quan el reglament del camp

oficial diu que ara no toca. Els do-

nen menjar, roba i caliu humà.

que el registre dels refugiats es

faci a Turquia i puguin entrar a

la Comunitat europea sense ju-

gar-se la vida al mar.

Un cop deixin Lesbos i hagin

travessat Grècia, hauran d’en-

trar a Macedònia, on s’acumu-

len milers de persones en un

hivern molt fred i a continuació

els tocarà el llarg pelegrinatge

per Europa en busca de casa i

treball. Però això ja és un altre

viatge. Fins aviat.

Cedida

Em deixo iniciatives, segur, com

les que hi ha al port de Mitilene

que donen menjar i beure als re-

fugiats abans d’agafar el vaixell.

Penseu que la travessia pot ser

molt dura, pots perdre la vida

(aquest mes de gener han mort

360 persones d’unes 60.000 que

ho han intentat, un 0,6%). Per ai-

xò s’està endegant una campanya

a nivell europeu amb el lema de

«Vies segures», per exigir a les

autoritats comunitàries i Turquia

4

26 de febrer de 2016l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

tribuna Assemblea de l’Esquerra Independentista dels barris dels Turons

Neix l’Esquerra Independentista

dels TuronsL’assemblea de l’Esquerra In-

dependentista dels barris de El

Coll, La Salut, Penitents i Vallcar-

ca, neix com una eina més per

a les classes populars, amb dos

grans objectius:

Per una banda, volem contribuir

a l’articulació del poder popular

a aquests barris a través de la

defensa i la mobilització en les

lluites quotidianes que impedei-

xen a veïnat tenir una vida dig-

ne en els diferents àmbits. Una

articulació que no comença en

aquest espai i segur que tampoc

l’acabarà, doncs recollim el fil de

totes les mans que precedeixen

i les que vindran. Som del pa-

rer que la mobilització veïnal és

l’única garantia de ruptura amb

el status quo i de construcció

dels fonaments d’una nova so-

cietat mitjançant la implicació

activa de la seva gent.

Per l’altra banda volem treballar

per uns barris que promoguin

l’alliberament nacional, de gè-

nere i de classe com la nostra

brúixola a seguir:

Cal aturar l’actual sistema de

despossessió de les classes tre-

balladores, on cada cop més

riquesa està acumulada a les

mans de pocs. A través de la

destrucció del treball, la precarit-

zació de les condicions laborals,

la sobreexplotació dels recursos

naturals i la venda d’allò públic,

es busca l’augment del benefici

de pocs, i acaba repercutint en

les nostres condicions de vida i ei-

xamplant les desigualtats socials.

Aquest sistema productiu no

s’entén sense el patriarcat, l’altra

cara de la moneda, que manté la

reproducció dels treballadors a

través de l’explotació i la invisibi-

lització de les tasques de cura. És

en aquest marc que es produeix

una amenaça quotidiana a les

llibertats sexuals i als drets repro-

ductius de les dones, d’acord a un

únic model familiar i sexual.

Per últim aquesta doble explo-

tació es produeix en un context

d’opressió al poble català. L’estat

espanyol i francès pretenen im-

pedir que siguem subjectes del

nostre destí a la vegada que tros-

seja els drets culturals i lingüístics

i l’articulació territorial arreu dels

Països Catalans.

Aquests barris han compartit no

només una topografia sinó unes

problemàtiques conjuntes re-

lacionades amb el monocultiu

turístic: com la privatització del

Park Güell i la proliferació dels

serveis orientats al turista; l’ur-

banisme depredador: com la

destrucció de la realitat física i

simbòlica de Vallcarca i la con-

questa de les zones naturals per

part del ciment; així com uns

serveis públics minvants: com

la gestió privada del CAP Va-

llcarca, la venda de sól del Parc

Sanitari o la manca de l’Institut

públic entre d’altres.

És necessari doncs arreman-

gar-nos i treballar per aquests

objectius de forma coordinada

amb les entitats i el veïnat dels

barris.

Ens presentem el divendres 26

de Febrer a les 20h a Bodega

La Riera (Av.Vallcarca, 81). Esteu

convidats!

Toni Rico

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

la setmana

Amics lectors, és possible que després de llegir aquest enginyós

article, mai més us mireu un taxi amb els mateixos ulls. O millor

dit: és possible que no us mireu mai més igual el seient del darrera

d’un taxi que passi per davant vostre amb un mínim de dos clients

ocupant -lo. I perquè? Per quin motiu podria vostè, amic lector,

adoptar aquest canvi d’actitud? Un divendres a la nit d’aquest fins

ara calorós govern, un servidor va anar a fer unes menges amb una

amics en un bonic restaurant i després vàrem rematar la Gracia’s

night fever en un local de “copitxueles” petitó amb nom de paqui-

derm femení. Fins aqui tot normal. Poc després vàrem abandonar el

local i, tot circulant silenciosament pel carrer, ens vam creuar amb

una parella també silenciosa però sobretot, ansiosa: amb ànims

diguem-ne, libidinosos. Com ho sé? Es veia d’una hora lluny. Tenien

ganes d’arribar a casa, a un hotel o algun lloc resguardat de les mi-

rades de gent com nosaltres per

fer, segurament, algun tipus d’in-

tercanvi biològic. Aviat els vam

perdre de vista perquè la parella

va demanar un taxi, va entrar-hi

amb energia fogosa, va indicar

alguna direcció al conductor i el

taxi va marxar xino-xano amb

la incandescent parelleta al seient del darrera. Aquest esdeveni-

ment absolutament banal va quedar arxivat en el record numero

798.987.984.002 de la meva memòria. El vaig oblidar perquè no

tenia cap interès. Però tot just cinc dies després, va arribar a mi la se-

güent enquesta, feta entre els usuaris d’una app per demanar el taxi

des del mòbil: 6 de cada 10 usuaris asseguren haver tingut alguna

relació “íntima” al seient del darrera del taxi. O sigui, algun toca-

ment, unes manetes, uns peuets, un tocament de natges consentit

i tot el que doni de si la carrera. L’enquesta també deia que poc més

del 50% dels usuaris que havien contestat l’enquesta asseguraven

que la iniciativa venia per part de la femella i atenció, encara hi afe-

gia una altra dada: 1 de cada 10 usuaris assegurava que han tingut

una declaració d’amor dins del taxi. En llegir això de seguida se’m

va activar el record número 798.987.984.002 de la meva memòria,

la d’aquella parella jovial que van pujar dins d’aquell taxi. No crec

que la parella fos interpel·lada poc després pels enquestadors, però

segur que haurien respost que sí, que serien part del 60% que han

tingut algun tipus de relació “íntima” al seient del taxi. Si qui llegeix

això és un taxista, ves que no acabem de donar-li una idea: un bon

llibre de memòries sobre aventures al seient del darrera, perquè el

retrovisor de dins, ja se sap, ho veu tot...

*Observataxis des de 2016

El seient del darrera del taxi

Tristam*

Sis de cada deu usuaris asseguren havertingut alguna relació íntima en un taxi

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President

d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de

L’Independent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manza-

nera i Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna

Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Oriol Díez, Ignasi Fortuny, Èric

Lluent, Òscar Mejías, Mar Romero, Paula Solanas, Aida Traidi i

Marc Vilajosana. Col·la boracions: Lluís Bou, Àlex Delmàs, Con-

xa Garcia, Pau Garcia, Marc Gassó, Ernest Cauhé, Ramón Casalé,

Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Pere Martí,

Joan Millaret, Carles Nerín, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín,

Tristram, Rafael Vallbona. Fotografia: Òscar Mejías, Laia Coll,

David Zorraquino. Maquetació: Marta G. Bravo i Sergi L. Bofill.

Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Héctor Jiménez (692

601 263). Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Dipòsit legal: B-32.478-00

Sol·licitat control PGD


5

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||política

El PSC vota el pacte

de govern del PSOE

amb Ciutadans

L’agrupació del PSC de Gràcia celebrarà aquest dissabte la jor-nada de votacions a través de la qual la militància socialista re-colzarà o rebutjarà el pacte de govern del PSOE amb Ciutadans. L’urna s’ubicarà a la seu de l’Ate-neu Roig de Torrent d’en Vidalet i que també utilitzen els socia-listes. Les votacions es faran de 10.00 a 18.00 hores.

ERC engega una ronda

d’actes amb els veïns

amb Bosch i Coronas

El Casal Francesc Macià d’ERC ha organitzat aquest dimecres un acte amb veïns i veïnes amb el president i el portaveu del grup municipal a Barcelona, Alfred Bosch i Jordi Coronas. Aquest és el primer d’una sèrie d’actes que amb caràcter trimestral farà la secció local dels republicans, en coordinació amb la federació de Barcelona. Al març, paral-lelament, ERC també preveu un acte de mitjà format a la plaça Lesseps amb gent no vinculada al partit, entitats i associacions.

Cedida

breus

CiU presentarà una proposició perquè es reobrin les visites al campanar de la plaça de la Vila

Albert Balanzà

El pla d’usos d’establiments de concurrència pública, que regula els locals que precisen d’una lli-cència d’activitat i que estan oberts a tothom que vol rebre un servei, centrarà el ple després d’unes set-manes en què els grups no han fet cap sessió específica per debatre el text acordat principalment entre l’Ajuntament, la plataforma Grà-cia On Vas i entitats com el G-6, i simplement s’han limitat a rebre la documentació i donar-la per bona. Però això no és el que votaran dimecres: l’aprovació inicial es

El ple aprovarà un pla d’usos previ al pactat i tombarà el pla cannàbic que tanca 7 clubs

va fer a Barcelona el setembre de 2014 però, a petició dels veïns, es va demanar esperar l’aprovació a Gràcia per fer el procés participa-tiu. Tècnicament ara ha de passar aquell text inicial, sense les apor-tacions noves (que no han passat per Barcelona), i tots els grups municipals, consultats per l’Inde-pendent, han explicat que faran un vot “de confiança” sobre el text antic, a l’espera de les incorpora-cions. Tal com va explicar aquest setmanari fa dues setmanes, el nou pla d’usos pactat estén com a mesura més destacada la zona sa-turada, al voltant de plaça de la Vi-

S.M

la i Diamant, als accessos a Gràcia des de Joanic i Fontana. En un altre punt de l’ordre del dia, el ple debatrà el pla d’orde-nació territorial dels clubs i asso-ciacions de consumidors de can-nabis el qual destaca per eliminar tots els establiments que se situen a 150 metres de qualsevol equipa-ment, a més d’escoles, bibliote-ques i centres esportius públics. Aplicant aquesta mesura, que s’executaria a efectes retroactius perquè no s’ha regulat mai, els 123 clubs que hi ha a Barcelona quedarien reduïts a 7 i dels 7 que hi ha a Gràcia no en quedaria

El consell del districte del pròxim dimecres 2 de març serà molt estrany, segons es desprèn de les deliberacions i posicionaments públics i privats que l’equip de govern i la resta de grups municipals han apuntat aquesta setmana en el debat en comissió. El ple ha d’aprovar inicialment una versió del pla d’usos que ja s’ha vist superada pel document pactat amb els veïns i tombarà un pla de regulació de clubs càn-nabics. Un pla que, tal com està, suposaria el tancament en 18 mesos de més de 100 espais, entre els quals tots els de Gràcia. El ple extraordinari de fa dues setmanes, amb el conseller del PP, Miguel Raposo, a la dreta, en primer terme

cap. La proposta, engegada en el mandat passat, no té cap possibi-litat de prosperar “tal com està”, apunten fonts municipals.

Català, Gràcia i moratòriesEls grups, d’altra banda, prepa-ren una bateria de propostes en la qual destaca la moció de CiU per reobrir les visites al campanar; PSC i C’s defensaran, respectiva-ment, més cursos de català i bi-lingüisme a les biblioteques, ERC demanarà tancar de nou la llibre-ria Europa i la CUP demana en 15 dies una estratègia per fer front a la fi de les moratòries turístiques.

A. B.

Construïm Gràcia, espai de la co-missió de moviment veïnal del Moviment Popular de Gràcia, que agrupa la majoria d’entitats i par-tits de l’esquerra independentista, va okupar divendres i reokupar dilluns, després d’una interven-ció dels Mossos, l’antic solar de la petanca de Torrent de l’Olla 70. El Casal d’Avis de Siracusa l’havia usat des del 2009 fins a ser traslla-dats al setembre perquè s’hi faran pisos. El solar ha quedat tapiat.

Els joves van okupar-lo dissabte i dilluns després d’un primer desallotjament

L’MPG i Mossos pugnen pel solar de la petanca de Torrent de l’Olla

S.M

El solar de Torrent de l’Olla, 70, dissabte després de l’okupació

Unió Gràcia

Unió designa un president per a cada barri de Gràcia. La portaveu de l’AV Vila de Gràcia amb Gossos, Montserrat Espinàs (al centre de la imatge), provinent de CDC, és el nomenament més destacat de presidents de barri que va fer Unió dijous passat. La pedagoga Mariona Alabern assumeix la presidència de Camp d’en Grassot, l’historiador Ferran Pujol la de Vallcarca, l’estudi-ant de Dret Cristian Recacha la de la Salut i l’empresaria hostele-ra Ágata Peñalver la del Coll.

6


|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||societat

El Districte desestima de moment el pla però l’acord entre propietaris, constructora i marca és total

Després dels intents de reconver-sió de grans equipaments cultu-rals com els cinemes Verdi o els Niza -en aquest últim cas, encara en procés-, les grans cadenes de supermercats ho segueixen pro-vant a Gràcia. Aquest és el cas del projecte per ubicar una gran superfície d’alimentació en una nau industrial del carrer Encar-nació 61, on des de fa anys hi ha ha un pàrquing d’una planta.

Albert Balanzà

La proposta és ferma i està plena-ment vigent, segons fonts conei-xedores del projecte, que compta amb l’aprovació dels propietaris de l’aparcament Comtex i la par-ticipació de la constructora Sa-pic Habitat. La negociació amb l’Ajuntament remunta el seu inici al 2014 i no ha estat exempta d’un cert estira-i-arronsa entre la vo-luntat de la casa gran, més favo-rable al projecte a través d’Hàbi-tat Urbà, i els dubtes dels serveis tècnics del Districte.L’Ajuntament, tot i que precisa que “no consta cap proposta for-mal, ni cap petició a Llicències, ni a sector ni a districte”, no ne-ga l’existència de la negociació, que ha passat per diverses fases. La nau, accessible a través d’una rampa bidireccional i amb la fa-çana enretirada, té una qualifica-ció 17/7 de transformació d’ús en

Projecte per ubicar un gran supermercat en una nau davant del Jardí del Silenci

Xavi Tedó

equipament i utilitza actualment una part de l’illa interior que que-da entre els carrers Encarnació, Torrent de les Flors, Reig i Bonet i Escorial. Fonts municipals apun-ten que en primer lloc s’hauria de canviar la qualificació i que els interiors d’illa no són edificables. Per tant, de sacada, el projecte s’hauria d’alinear amb el carrer i perdre metres interiors. També la permuta genera molts dubtes, però també és cert que just al davant, al Jardí del Silenci (l’antic convent de les missione-res enderrocat el gener de 2012 i

L’aparcament Comtex, a Encarnació 61,

davant del Jardí del Silenci Baixos comercials milionaris al bloc

de pisos de Torrent amb Travessera

Dilluns serà l’últim dia de la botiga de llenceria del Sergi i la Gemma, en la ubicació de Tra-vessera amb Torrent de l’Olla, on al juny ja va tancar la botiga de queviures dels Germans He-redia. La creperia del Josep An-

toni López encara pot aguantar renovant mes a mes. Aquest és el retrat del gran projecte resi-dencial que un grup francès ha engegat a la confluència. Els bai-xos comercials es venen ja unifi-cats per 1,2 milions d’euros.

adquirit per l’Ajuntament el gener de 2014), hi ha el tràmit pendent de canviar la qualificació d’edi-ficable a equipament. Es dóna

la circumstància que el Districte està a punt de signar un conveni amb l’entitat Salvem el Jardí 2014 per garantir la cura de l’espai.

No només han estat les furgo-netes de vidres tintats que s’han deixat veure a velocitat lenta pel carrer Carolines per admirar la nova joia de Casa Vicens sinó els restaurants de la creixent zona d’oci al voltant del mercat de la Llibertat. La Riera de Sant Mi-quel, abans carrer del darrere sense llum i solitari, ara de dia és espai de noves botigues de roba i de nit zona selecte de menjar.

Mar Gil

Cotxes de VIP a la Riera de Sant Miquel

Nits del Mobile a Riera Sant MiquelTant que almenys entre diumen-ge i dimecres la Guàrdia Urbana ha hagut d’atendre les trucades de veïns per la invasió de vehi-cles que col·lapsaven la platafor-ma única. Aprofitant que el carrer no per-met el trànsit de sortida però permet que els veïns descarre-guin i carreguin, les furgonetes del Mobile (fins a cinc diumen-ge al vespre) s’hi han esplaiat.

La plataforma única esdevé un aparcament a l’aire lliure dels restaurants

Quan semblava que l’impacte tradicional del Botafumeiro -que ha anat comprant dese-nes de places als pàrquings de l’entorn- s’havia fet com-patible amb la mobilitat del nucli històric, ara hi ha nous restaurants que en la setmana del Mobile s’han deixat anar.

reportatge Albert Balanzà

“11.30h. Comença l’okupació. Què hem de fer els veïns”, deia Mar Gil. “I punxar rodes”, pro-posava Joan Lafarga. Debat viu a Twitter. Fins l’any que ve.

La Verdinada arrenca amb més de vint actes convocatsA. B.

La Verdinada, la setmana verda de Lluïsos que ja recolzen una vintena llarga d’entitats, engega aquest diumenge amb la clàssica sortida L’Amagatall i s’allargarà enguany tot un mes, fins al 29 de març, amb un programa en el qual destaquen xerrades, excur-sions, tallers i debats. No obstant això, l’acte central, tal com a ha succeït en les nou edicions que s’han celebrat, serà la calçotada ecològica, que es farà el 5 de març a la plaça del Nord. Enguany hi ha sis espais que programaran activitats: Lluïsos, Depana, l’es-cola bressol Caspolino, l’Aula Ambiental Turull, l’Espai Jove la Fontana i el Jardí del Silenci del carrer Encarnació. Entre els ac-tes més destacats, a banda de la calçotada, hi ha la passejada de Vallvidrera a Vil·la Joana (12 de març), la nit d’astronomia (18 de març), el mercat d’intercanvi (del 16 al 18 de març) i la Festa de la Primavera (18 de març).

JM Contel

Jordi Costa: “A Sant Medir

es tiren caramels, a la cer-

cavila del Barça, cervesa”.

El periodista de Rac1 Jordi Costa (a la foto amb el presi-dent de Sant Medir Joan An-toni Torralba), es va inspirar diumenge en el pregó de Sant Medir establint comparaci-ons entre el Barça, la festa dolça i també amb la Festa Major. Entre els dos primers, Costa va ser sarcàstic a l’hora de comprar els caramels que es llancen amb la cervesa que beuen els jugadors del Barça. També va criticar la Festa Major perquè li sembla “una discoteca”.

Les cooperatives ja no són un aixopluc per a les empreses en crisi

El suplement del cooperativismea Gràcia

Núm. 11 | febrer 2016

La crisi dels anys vuitanta va deixar

300 noves cooperatives a partir

d’empreses que patien problemes.

En l’actual crisi, les empreses

“cooperativitzades” han estat tan sols

una cinquantena.

l’entrevista |

Elba Mansilla, sòcia de la cooperativa d’habitatges La Borda

“Volem harmonitzar l’habitatge digne ambla vida comunitària”

ARXI

U

02 | DeCooperatives. El suplement del cooperativisme a Gràcia

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de l’Independent de Gràcia: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i Xavi Tedó. Coordinadora del suplement De co-operatives: Silvia Manzanera. Redacció: Xavi Tedó, Ignasi Fortuny, Mar Romero, Òscar Mejías. Amb la col·laboració del Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis. Maquetació i disseny original: Sergi Lou. Publicitat: Hector Giménez (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset SA. Dipòsit legal: B-32.478-00

DeCooperatives

En els pitjors moments de la crisi global de 2007, la creació de noves empreses va cau-re sota mínims. El saldo anual era negatiu:

se’n tancaven més de les que es creaven de nou. Només en el camp de les cooperatives el saldo era positiu. Quasi no en tancava cap i, en canvi, se’n creaven algunes de noves.Aquesta evidència i els no menys evidents can-vis polítics i socials van fer pensar a molts que, potser, érem davant dels prolegòmens d’una nova època daurada del coo-perativisme, com els anys de la Segona República del segle passat o els immediatament anteriors. Pe-rò no va ser així. La crisi s’ha acabat oficialment i el balanç per al món cooperatiu no és per a tirar coets, com explica el tema d’obertura del “De cooperati-ves” que teniu a les mans. Això no vol dir que les co-operatives no hagin demostrat la seva capacitat de resistència durant els temps difícils ni la seva idone-ïtat per a salvar empreses en crisi quan s’ha presen-tat l’ocasió. També hi ha hagut cooperatives força dinàmiques que han compaginat la viabilitat econò-

mica amb els aires de participació, transparència i solidaritat dels temps que corren i s’han convertit en un model a seguir. Però els nous corrents que, en principi, haurien d’afavorir el cooperativisme, s’es-tan materialitzant en altres fórmules de col·laboració laboral. Un exemple són els espais de “coworking”, que a Gràcia s’han anat multiplicant a gran velocitat. Des del pioner Kubik del carrer Luis Antúnez, pas-sant pel Gràcia Work Center del passeig d’Amunt i acabant en el Betahaus cosmopolita del carrer Vila-

franca. Centenars de pro-fessionals, emprenedors i artesans que no con-ceben el treball si no és de manera col·laborativa, en xarxa, en un entorn en

què, de manera natural, cadascú aporta allò que té o sap fer i obté dels altres allò que necessita per tirar endavant els propis projectes. Sovint mitjançant la permuta, sense intercanvi monetari. És l’economia col·laborativa, desproveïda de la càrrega ideològica del cooperativisme però amb uns resultats materials semblants en molts casos. Només cal preguntar-se si aquestes noves fórmules de treball col·laboratiu són també compatibles amb el compromís social i solidari del cooperativisme o si, al contrari, es basen en l’individu i no en el col·lectiu com a força motriu.

editorial

Les cooperatives ja no salven empreses en crisiLa creació de cooperatives ha baixat dràsticament, només se’n fan un centenar a l’any i a penes un 10% eren abans empreses

Una nova alternativa pels canvis legals

Gil Toll

La llei concursal que es va a provar l’any 2004 va introduir unes noves regles del joc per les empreses amb problemes. Una conseqüèn-cia poc esperada d’aquests canvis ha estat fer menys fàcil la creació de cooperatives. Segons Perfecto Alonso, president de la federació de cooperatives de Catalunya, la creació de cooperatives ha baixat dràsticament. D’un centenar al mes que es feien en les millores èpoques hem passat a un cente-nar a l’any, i d’aquestes a penes un 10 per cent són empreses re-convertides en cooperativa.L’advocat Jaume Alonso-Cuevillas treballa en el món dels concursos de creditors i afirma que a penes es veuen casos d’empreses que acabin transformades en coopera-tives. Segons aquest advocat, un

dels principals obstacles és que la nova llei requereix la compra de la unitat productiva per part dels candidats a reflotar l’empresa. La condició imprescindible és que el comprador ha d’assumir també els deutes laborals i de seguretat social. El president de la federació de co-operatives explica que els treballa-dors que es troben amb una em-presa en crisi poden passar uns quants mesos sense cobrar el seu salari. Quan arriben al concurs es troben escurats i tenen molt difícil reunir les quantitats necessàries per comprar l’empresa amb els seus recursos. Una altra possibili-tat de sortida per les empreses en crisi és la creació d’una societat anònima laboral. A les cooperati-ves els treballadors voten de for-ma igualitària, mentre que a les la-borals es vota en funció del capital

que cadascú té en propietat, tenint en compte que un mínim del 50 per cent ha d’estar en mans dels treballadors. A Catalunya hi ha 42 mil cooperatives laborals i només

Les dificultats legals per for-mar una cooperativa a partir d’una empresa en crisi potser es suavitzaran arran a d’un canvi legal introduït l’octubre de 2015. Es tracta de la possibilitat de capita-litzar la prestació de l’atur pels treballadors d’una empresa en crisi que parti-cipin en la formació d’una cooperativa o una altra forma jurídica de societat. La condició, en aquest últim cas, és que han de tenir majoria del capital, cosa que podria revifar la formació de societats anònimes laborals.L’advocat Jaume Alonso-Cuevillas assenyala aquesta via legal com una possibili-tat a observar, no com una certesa de futur. Una cosa és el text legal, diu, i una altra és com ho reben tots els actors implicats.

un miler de societats anònimes laborals. La poca rellevància nu-mèrica d’aquesta fórmula es veu refermada pel fet que la federació de laborals que les agrupava es va dissoldre fa tres anys i no ha estat reorganitzada. Les dificultats legals per reconvertir empreses en crisi en cooperatives contrasten amb la millor percepció que te-nen de la joventut actual. Perfecto Alonso afirma que els valors de participació, transparència i soli-daritat estan molt present en les generacions més noves i que en aquest context la idea cooperativa té un hàbitat ideal per créixer. De

fet, el sector cooperatiu i el govern de la Generalitat mantenen un programa d’estímul de la formació de cooperatives sota el nom d’Ara coop. Es fan xerrades divulgatives a tot el territori sobre el model co-operatiu i també s’acompanyen els projectes amb assessorament.A pesar d’aquests esforços, la cre-ació de cooperatives a Catalunya l’any 2015 ha estat de 115 noves empreses, un nombre que queda lluny dels millors anys del coo-perativisme. La major part de les noves cooperatives són de treballa associat i la seva activitat es troba en el sector dels serveis.

DeCooperatives

Noves fórmules

ARXIU

GRANJA MAS COLOMERX

L’economia col·laborativa no porta la

càrrega de la ideologia cooperativista

DeCooperatives. El suplement del cooperativisme a Gràcia | 03

04 | DeCooperatives. El suplement del cooperativisme a Gràcia

Què és La Borda?És una cooperativa amb un projecte que vol garantir l’accés a un allotja-ment digne. Està emmarcat dins la plataforma “Can Batlló és pel bar-ri” i busca la tinença col·lectiva de l’habitatge. Som unes 50 persones amb una sensibilitat política pro-pera a l’autonomia i als valors co-munitaris i cooperatius, que volem harmonitzar l’accés a un habitatge digne amb la vida comunitària.

Què enteneu per habitatge digne?Allà on pots viure indefinidament

sense haver de renegociar les con-dicions, fet que trobem fonamen-tal per viure amb tranquil·litat. Els pisos de La Borda tindran un preu de lloguer però la propietat serà col·lectiva i el preu serà d’habitatge protegit. Per una vida digna és con-venient obrir espais compartits per tal de col·lectivitzar les tasques de cures i garantir-les a tothom, inde-pendentment del nucli familiar, so-bretot en els moments de màxima fragilitat: criança, vellesa i malaltia. Admeteu més membres? Ara per ara els habitatges estan

plens, però hi ha una llista d’es-pera. Animem a les persones in-teressades a apuntar-s’hi perquè és un projecte flexible i amb certa mobilitat.

Què s’ha de fer per formar-ne part? Primer fer-se soci de l’associació cultural “La Mangala”. Després, presentar la candidatura de soci a la cooperativa i un cop aprovada, la quota d’alta és de 200 euros i per-met entrar a la llista d’espera. Els membres no podem tenir cap pro-pietat al nostre nom i hem de tenir

l’entrevista Marta Guix

Elba Mansilla, sòcia de la cooperativa La Borda

“Harmonitzem habitatge digne amb vida comunitària”

un nivell de renda que ens permeti accedir a habitatge protegit. Quines dificultats presenta un projecte tan innovador?La societat recel·la del canvi. Enca-ra hi ha desconeixença del model i al projecte se li donen pocs incen-tius legislatius i fiscals, hem d’inno-var i estem “pagant la novatada”. A més, allà on volem construir, abans hi vivia gent i no volíem començar a construir una alternativa d’habitat-ge fent fora gent de casa seva. Ens hem responsabilitzat d’aquestes persones fins que les hem reallotjat. I el finançament?Tenim el repte d’ aconseguir un fi-nançament d’una obra de més de 2,5 milions d’euros. Els membres fem una aportació de 15.000 euros al capital social de la cooperativa i

una part la finançaran diversos pro-jectes de banca ètica. Cap a la pri-mavera o l’estiu farem una emissió de títols participatius per persones o col·lectius que vulguin ajudar-nos econòmicament. Ens hem esforçat a plantejar un projecte nou, analit-zar pros i contres i lluitar perquè la banca ètica incorpori l’habitatge en els seus objectius de finançament.

Previsions de futur?La nostra intenció és menjar-nos els torrons del 2017 a La Borda. L’objectiu de les negociacions i tràmits del projecte és deixar el terreny preparat. Volem fer ús de la intel·ligència col·lectiva perquè replicar aquest model en un futur sigui més fàcil. La Borda és una prova pilot i confiem que aquest moviment s’estengui i tingui inci-dència a les polítiques d’habitatge.

La Borda és una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús que seguint models de Dinamarca

i Urugai vol garantir l’allotjament a través d’un mecanisme no especulatiu, la cooperati-

vització de l’habitatge. Construiran amb les seves mans l’edifici on viuran, en un sòl que

l’Ajuntament ha cedit durant 75 anys.

M-G

veus des de l’aula

L’educació física ha de ser en-tesa com la formació que re-

brà l’alumne/a en la consciència del benefici que es deriva de la cura que puguem tenir del propi organisme.

El vell adagi de “mens sana in corpore sano” forma part de les línies estratègiques de la mis-sió educativa que algunes esco-les tenim. Cada centre educatiu ho tradueix en les actuacions que considera més adequades. Nosaltres ho duem a terme de manera multifactorial.

Hi ha una vessant d’assump-ció del respecte per tot i per tot-hom. És senzill comprendre que a l’escola eduquem en promoure l’estima pel planeta, per la neteja de la nostra ciutat, per la cura del nostre entorn més proper, per les instal·lacions que compartim i per les condicions de manteni-ment del propi habitatge.

En un segon nivell, també és clara la tasca destinada a as-similar íntimament la voluntat de respectar totes les persones amb qui tractem, de forma di-recta o indirecta.

A la tercera baula d’aquesta cadena, arribem a la voluntat que l’alumne es vulgui respectar a ell mateix. Tractem d’aconse-guir que incorpori hàbits de co-neixement i cura del propi cos que l’allunyin del sedentarisme, així com de les situacions de risc en el consum de substàncies tò-xiques i/o que creïn dependèn-cia. Procurem que vulguin res-pectar-se a si mateixos, evitant aquelles situacions que puguin

posar en perill la pròpia salut i entenem que la pràctica de l’esport és una eina que pot re-sultar definitiva en l’assoliment d’aquest objectiu. Perquè això sigui un fet comptem amb diver-sos recursos:

Fem campanyes internes (amb el suport d’entitats exter-nes, si cal) que apropen l’alum-nat a tècniques de protecció de la pell, d’higiene bucodental, revisions oculars, vacunacions,

promoció de la dieta variada i equilibrada, amb aproximaci-ons als conceptes nutricionals, sessions d’autoconeixement en la pràctica de la relaxació, etc.

Treballem els continguts curriculars de l’assignatura d’educació física, ja des dels in-fants, amb els circuïts de psico-motricitat, fins als nois i noies que acaben secundària. Incloem presa de contacte i coneixement de tota mena de disciplines es-portives. En diferents moments de la seva escolarització, i nova-ment amb el suport de les fede-racions dels esports implicats, apropem els alumnes al conei-xement i la pràctica de disci-plines de menor afiliació com natació, vela, hoquei, handbol, esquí, rem, corfbol, bàdminton, snowboard, curses d’orientació, tennis, atletisme, rugbi, escacs, ping-pong i patinatge.

Finalment, comptem amb un club esportiu propi que ofereix la possibilitat de la pràctica lúdi-ca i de manteniment, ja sigui en competició federada o en catego-ria escolar, de diverses discipli-

nes com la gimnàstica artística, el judo, el patinatge artístic, el futbol o el bàsquet.

La simple promoció de l’es-port ens sembla insuficient. L’escola ha de posar a disposició de l’alumnat l’accés a la pràctica esportiva real, i quant més diver-sa sigui l’oferta, més possible se-rà que l’alumne/a trobi aquella pràctica esportiva que l’ompli i a la què es vulgui dedicar.

Aconseguirem que la tercera esfera del respecte, en aquest cas per un mateix, es vagi com-plementant amb altres virtuts que la pràctica esportiva té as-sociades com són, l’hàbit en l’entrenament, l’autodisciplina, l’acceptació en la derrota i la hu-militat en la victòria, la voluntat de superació, el treball en equip i la solidaritat, l’acceptació de regles associades, la pertinença al grup i el suport als responsa-bles,... i l’esforç com a clau ine-ludible per a l’èxit.

Joan Such i LlopDirector la Salle Gràcia

ESCOLA I ESPORT


7

societatsocietat

Un envelat al Diamant i guarnir el carrer Gran, entre les primeres idees

La Fundació Festa Major ja ha iniciat el compte enrere del Bicentenari que la celebració complirà el 2017 i per a la qual ja està a punt d’obrir un procés participatiu que recollirà pro-postes entre el maig i l’octubre de 2016. L’organització, que ha decidit treballar amb temps i amb la implicació directa del Districte, ja té algunes idees força sobre la taula com la recu-peració de l’històric envelat de la plaça del Diamant o el guarnit del carrer Gran de Gràcia.

Albert Balanzà

Què us agradaria recuperar de la història de la Festa Major, havent-ho viscut o no? Quines imatges voldríeu fer realitat, convenientment adaptades al segle XXI? Amb aquest plante-jament la Fundació Festa Major i el Districte de Gràcia han co-

La Festa Major, en un detall

mençat a treballar en la idea am-biciosa d’una gran celebració en l’edició de la festa de l’any 2017 que contempla la possibilitat de fer reviure grans trumfos de la història com l’envelat de la plaça del Diamant que Mercè Rodore-da va immortalitzar a l’inici de la seva novel·la més emblemàtica.

Festa Major prepara el Bicentenari amb els grans trumfos de la història

També hi ha sobre la taula, se-gons han confirmat fonts de la Fundació, la proposta de tornar a guarnir el carrer Gran de Gràcia, una de imatges més recordades als anys 30.Aquestes primeres idees, abocades en una primera reunió organitzati-va que va tenir lloc el passat 11 de febrer, obren la porta a un brains-torming que la Fundació Festa Major detallarà en roda de premsa aquest dilluns que ve i que vol ser una crida a la participació de tots els veïns en la festa més important que els identifica.Amb la idea de coordinar aquest Bicentenari la Fundació Festa Major també ha designat el pro-fessor de l’escola Massana Josep Mañà com a màxim responsable de la celebració. Mañà, que ha acceptat l’encàrrec de l’entitat, és professor des de fa més de vint anys en l’àmbit de l’art i el dis-seny i s’ha responsabilitzat en els últims anys de diferents activitats majoritàriament vinculades a l’escola en l’àmbit de les tradici-ons populars.

La Síndica media en el conflicte, originat el 1997

El Districte torna ara un aval del PGM de Rambla de Prat

A. B.

L’Ajuntament, en nom del Distric-te, ha tornat en les últimes setma-nes un aval bancari per un import de 20,3 milions de pessetes (uns 120.000 euros) a l’ad ministrador únic de l’empresa Vallosa SL, En-ric Aguilera, i resol així un conflic-te que es remunta a l’any 1997 i que té a veure amb la desafectació en curs de la modificació del PGM de Rambla de Prat.El vell projecte d’obrir la Ram-bla de Prat cap a dins de la Vila de Gràcia, travessant el nucli his-tòric fins al Torrent de l’Olla, va començar-se a esborrar del mapa en el passat mandat quan el 30 d’abril de 2014 Hàbitat Urbà va aprovar inicialment la modifica-ció que surpimeix l’allargament de Rambla de Prat i desafecta la majoria d’edificis.Ara, a partir de la mediació de la Síndica de Barcelona, Maria As-sumpció Vilà, el promotor de la queixa ha obtingut resposta posi-tiva a la petició de retorn de l’aval que va aportar “en garantia de les

obligacions que es poguessin deri-var per les obres d’obertura i ur-banització de la Rambla de Prat” i que afectaven la finca de Torrent de l’Olla 137, per a la qual va obte-nir una llicència d’edificació i que ara està construïda i habitada.El cas, però, encara cueja, perquè, segons ha explicat la mateixa Sín-dica a aquest setmanari, l’Ajun-tament encara ha de satisfer els interessos afegits a la quantitat de l’aval. En l’escrit inicial fet públic en la memòria anual de la Síndica de l’any 2014, Vilà va defensar que “disset anys és més que temps ra-onable perquè l’Ajuntament hagi pogut prendre una decisió sobre el desenvolupament urbanístic de l’actuació avalada”.

Xavi Tedó

La Rambla del Prat, aquesta setmana

Arxiu

8


||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80

recomanemCloenda de la tercera edició del Nano-

Teatre als Lluïsos de Gràcia. Aquest cap

de setmana es tanca la tercera edició del

NanoTeatre, teatre low-cost de la Vila de

Gràcia. Com els dos anteriors dissabtes

es podrà gaudir de quatre espectacles de

manera simultània, entre els quals desta-

quen Apagueu els mòbils de Pau Escriba-

no o Sandàlies d’Elena Serra.

Dissabte 27 de febrer als Lluïsos a partir de les 21 h i fins a les 23 h.

ca de Barcelona.

Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) , a les 18.00 h

Concert Músiques del món: Xaluq.

CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 19 h

Espectacle: Impro-Show.

Teatreneu (Terol, 26) a les 19 h

Acústic: Jules.

La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 20 h

Jam de bluegrass.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa 14),, a les 20 h

Concert: Felix Rossy Quartet.

Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 20.30 h

Concert: Gandom Garoussi.

Gràcia Latina (Or, 19) a les 21.30 h

Concert: Lidia Uve.

L’Astrolabi (Martínez de la Rosa 14), a les 22 h

Salsa: Vladimir Santana.

Gràcia Latina (Or, 19) a les 22.30 h

Dimarts 1 de marçXerrada: Les místiques i els monestirs fe-

menins a càrrec de Pablo Acosta.

Bibl. Vallcarca-Penitents (Passeig de la Vall d’He-

bron, 65-69), a les 19 h

Seminari multimèdia: Smartphones.

CC El Coll - La Bruguera (L’Aldea, 15) a les 18 h

Dimecres 2 de marçMúsica experimental: Nocturna Discor-

dia Sessions.


Dijous 3 de marçOpen Mic Night.

Alfa (Gran De Gràcia, 36), a les 22 h

Jam de jazz. Santi Colomer + Marc Cue-

vas + Nico Sánchez.


ENTITATS

Dissabte 27 de febrerRuta ‘El Park Güell al complet. De la Sa-

lut monumental al Vallcarca abando-

nat’ del Taller d’Història de Gràcia.

Avinguda de Vallcarca amb Baixada de la Glò-

ria, a les 10.45 h

Diumenge 28 de febrerEspectacle de titelles ‘L’Agustinet i el

Rapte de la Siseta ‘, de la companyia

Sebastià Vergés.

La Violeta (Maspons, 6) a les 12 h

XXIXè Concurs de Teatre Català: Coro-

na d’Espines de Josep M. de Sagarra

dirigida per Òscar Garcia.

El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h

Dimarts 1 de marçConferència:: Diàleg amb un món glo-

bal. El lideratge del Papa Francesc, a

càrrec de Josep Maria Carbonell.

El Centre (Ros de Olano, 9), a les 19 h

Amb el suport de:

Piazzola by Clazz. Músiques del món.

Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) , a les 21.00 h

Concert: Abast.

Alfa (Gran de Gràcia, 36) a les 21.30

Jazz fusió: Romain Vuillemin.

Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22 h

Concert: El sobrino del diablo.

La Sonora de Gràcia (Riera Sant Miquel, 59), a les

22 h

Músiques del món: Luar Na Lubre.


Concert: Animales de felpa


The Blues & Fusion Night.

SwingCats (Torrijos, 70), a les 22 h

Concert: Rumbakana.

Gràcia Latina (Or, 19) a les 23 h

Dissabte 27 de febrerLaboratori de lectura: emocionem - nos

amb els colors.

Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104) a

les 11 h.

Hip-Hop: Beats and Rhymes.

La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19.00 h

Recital líric: Rocío Martínez, soprano i

Manuel Ruíz, piano.

Oratori Sant Felip Neri (Sol, 8) a les 19.30 h

Boleros i més: Dandy.


Espectacle: Impro-Show.

Teatreneu (Terol, 26) a les 21.30 h

Blues i jazz: Andreu Martínez.

Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22 h

La Simfotònica + La Diatònica.


Concert: Grupo Sabor Salsa.

Gràcia Latina (Or, 19) a les 23 h

Diumenge 28 de febrerMúsica clàssica: Jove Orquestra Simfòni-

cartellera

CINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• El renacido. 15.55, 19.00 i 22.05. Dm. 15.55 i

22.05.• La chica danesa. 16.20 i 19.20.• Ave César. 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.• Brooklyn. 16.20, 19.20 i 22.20.• Mejor... solteras. 22.20• Carol. 16.10 i19.10• Spotlight. 16.10, 19.10 i 22.00. • Deadpool. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• Tenemos que hablar. 16.05, 18.10, 20.15 i

22.15.• La gran apuesta. 22.10. • Zootropolis. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

CINEMES GIRONA. Girona, 175

• El mal que hacen los hombres. Dv, ds, dc i dj, 18.00 i 22.00 i Dg , 18.00

• Caure del niu. Dj, 20.00. • Truman. Dv, dc i dj, 18.00 i 22.00, Ds, 18.00,

20.00 i 22.00 i Dg, 18.30 i 20.30 • Nadie quiere la noche. Dv, ds, dg, dc i dj, 20.00. • Barcelona, nit d’hivern. Dg i Dc, 20.00. • Eva no duerme. Ds, 16.00. Dm i dj 17.00 i

22.30.• Pesadillas. Ds i dg, 16.00. • Casa Asia: Lauriana. Ds, 20.00. • LATcinema: Cooking up a tribute. Dv, 20.00. • El niño y el mundo. Dv, 17.00. Ds i Dg 16.00 i

18.00. Dm i Dj, 18:30.• Annemann, la història d’un creador. Ds,

22.10.• Turandot. Dm, 19.30. • Una noche con Puccini. Dg 16.00. • L’optimista global cara a cara amb un pessi-

mista total. Dv, 21.45.

CINEMES TEXAS. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 www.cinemestexas.cat]

• Sala 1: Ningú vol la nittional Man. 16.00, 18.00 i 20.00. Ds i dg 18.00 i 20.00 Amy. 22.00.

• Sala 2: Dheepan. 15.50, 18.00 i 20.10. Irratio-nal man. 22.15.

• Sala 3: Una pastisseria a Tokio. 15.50, 18.00 i 20.10. I’m your father. 22.15.

• Sala 4: Cola, colita, colassa (Oda a Barcelo-na). 16.00,18.00 i 20.00. Victoria. 22.00.

SESSIONS TEXAS NANOS. En català i 3 €. Ds i dg

16.00:• Sala 1: Capità Dent de Sabre i el tresor de La-

ma Rama.

Sessions matinals. Diumenges i festius a les 12.00:

• Sala 1: Capità Dent de Sabre i el tresor de La-ma Rama.

• Sala 2: Els cinc i l’illa del tresor. • Sala 3: 10+2. El gran secret • Sala 4: Cher Ami.VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • El renacido. 12.00, 16.00, 19.00, 20.30 i 22.00.• Techo y comida. Dimarts, 20.00.• Spotlight. 12.00.• El abrazo de la serpiente. 16.00, 18.00, 20.15 i

22.30. • Ave César. 12.00, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• Truman. 15.55, 18.25• Anomalisa. 15.55, 17.40 i 22.35. • Brooklyn. 12.00.• La habitación. 12.00.• Los odiosos ocho. 19.30. • Zoolander No 2. Dv, ds i dg 18.30.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • La habitación. 15.55, 18.10, 20.22 i 22. 35• Brooklyn. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• La chica danesa. 20.00• Spotlight. 16.45 i 22.00.• La gran apuesta. 19.30.• Langosta. Dv, ds i dg 22.20.• El niño y la bestia. Dm, 20.15.• El hijo de Sául Dl, dm, dc i dj 16.00 i 18.00. • Una habitación con vistas. Dj, 20.15. • Zoolander No 2. Dl, dm, dc i dj 22.25.

Verdi Kids: • Zootrópolis (català). Dv i ds 16.00 i 18.05. Dg,

11.30, 16.05 i 18.00.• Ernest & Celestine. Dg, 11.30. • A comptar ovelles. Dg, 11.30.

EXPOSICIONS

Fins a l’1 de marçMirades i veus del català, una mostra

de diferents històries per desfer tòpics i

estereotips referits a les persones immi-

grades i l´aprenentatge del català com

a llengua comuna. Alhora, també visi-

bilitza la diversitat de parlants d´altres

llengües a Catalunya, posant en valor

les aportacions de les seves llengües i

cultures a la societat.

La Fontana (Gran de Gràcia, 190)

Fins al 5 de marçExposició Humor al cinema, un clàssic. El

Centre Cívic El Coll homenatja els come-

diants del cinema clàssic d’humor Un re-

cull de caràtules, cartells i objectes.

CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15)T

Fins al 31 de marçExposició Paco Elvira, vist i llegit. 44

anys de fotoperiodisme d’investigació.

Mostra sobre l’obra del fotoperiodista so-

cial i reporter gràfic Paco Elvira, memòria

gràfica de la transició democràtica i por-

taveu de les veus més humils d’arreu.

Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps)

Fins al 8 d’abrilExposició “Llapis, paper i bombes”,

que reflecteix la vida dels infants refugi-

ats lluny del front de la guerra civil espa-

nyola. La monografia mostra una nom-

brosa selecció de dibuixos fets per nens i

nenes com a persones refugiades, d’arreu

la península, que es van acollir a pobles

de comarques centrals del País Valencià

durant el conflicte.

Casa de València (Còrsega, 335) ACTES

ACTES

Divendres 26 de febrerClub de lectura de clàssics catalans.

Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22) a les

11.30

La maledicció de Frankenstein.

La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18.00 h

Pavel Rhyzakov. Guitarra clàssica.



9

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||cultura

X.T

Dotze discos, més de 300.000 cò-pies venudes, dos discos d’or, nou premis de la música, mil concerts i una gira per més de 23 països certifiquen Luar Na Lubre com la proposta musical més estable i consistent de Galícia. Els gallecs, que aterren aquest cap de setma-na a Gràcia en el marc de la XXIX

Luar Na Lubre va exhaurir fa mes d’un mes les entrades del primer concert

El CAT acull dos concerts del grup gallec de referència de música celta

edició del Tradicionàrius, han despertat tanta expectació que les entrades pel concert de les deu es van exhaurir fa més d’un mes. La gran demanda ha esperonat els organitzadors a organitzar un altre concert a dos quarts de vuit del vespre el mateix divendres amb entrades encara disponibles a 15 euros anticipada i 18 a les ta-quilles divendres. Luar Na Lubre,

banda que es va crear el 1986, beu de la música d’arrel gallega i de-diquen especial atenció a l’estudi dels principals cançoners gallecs i al treball de camp, que els pro-porciona coneixement profund de la música del seu país. Després de dotze treballs discogràfics, ara presenten el tretzè, Extra Mundi, on exploren altres cultures des d’una òptica molt íntima i perso-

Cedida

Els integrants del grup Luar Na Lubre en una imatge promocional

nal amb una visió de la llar, oberta a mons propers però diferents. Ai-xí, Luar Na Lubre interpreta clàs-sics en sis idiomes diferents reco-

El Centre de Titelles de

Lleida porta el venerat

Kissu als Lluïsos

Titelles de luxe a Lluïsos aquest cap de setmana amb el “Kissu” del Centre de Titelles de Lleida. Una història idònia per parlar de va-lors que es podrà veure diumenge a les dotze i a les sis de la tarda. Abans de cada actuació es farà un taller de construcció de titelles.

breus

L’Heliogàbal allarga la

suspensió de concerts

almenys tot el març

L’Heliogàbal del carrer Ramón y Cajal ha prorrogat la suspensió de concerts que tenia programats des de principis d’any fins al març a l’espera encara de la proposta de regularització que ha de fer l’Ajun-tament que els permetria evitar les sancions per incompliment de la normativa i que ascendeixen a 100.000 euros. Trau, Esperit i Be-droom són els grups afectats.

L’entitat, presidida pel gracienc Sicus Carbonell, també prepara actes el mes d’octubre a la Vila

El passat 15 de febrer es pre-sentava en societat l’Associació Professional d’Autors i Creadors (APAC) de Rumba Catalana amb l’objectiu de potenciar aquest gènere musical. Una idea de Peret que no va prosperar per la seva mort, però que l’SGAE li va encarregar de nou fa un any al cantant de Sabor de Gràcia, Sicus Carbonell, i que ara ja és una realitat.

Xavi Tedó

”L’objectiu és que els professi-onals que fem possible aquest gènere tinguem un paraigua” ex-plica Carbonell, que ha estat es-collit president d’una entitat que compta amb un Consell d’Histò-rics que integren veterans com Chacho, Moncho, Joan Sorribes, Manel Josep, Rumba 3 o el Pepe dels Amaya. “Busquem que l’au-tor surti reforçat, que si es fa gran o pateix un accident no es quedi amb el cul a l’aire, que gaudeixi

Àlex Carmona

Lluïsos

Els integrants de l’APAC durant la presentació de l’entitat a la seu de l’SGAE

d’assegurances que el cobreixin” assenyala el cantant de Sabor de Gràcia. L’associació ha signat di-ferents acords amb l’SGAE, un dels quals passa per fer tallers de musica a les seus que té l’SGAE a Barcelona, però també a Madrid i Sevilla: “Seran tallers que expli-caran la història d’aquest gènere amb una part pràctica de venti-lador, palmes i percussió perquè fora de Catalunya es pensen que és rumba flamenca”. Aquest ma-

L’APAC promourà la rumba catalana a Madrid i Sevilla amb diferents tallers

neixent la diversitat cultural. Un dels temes més destacats del disc és “Rossinyol” una de les cançons catalanes més populars.

teix acord es traslladarà a dues universitats alemanyes enfocat als estudiants que aprenen cata-là. Carbonell deixa clar que l’en-titat promou la rumba clàssica: “L’APAC neix també per ordenar la rumba catalana perquè sovint es diu que tot és rumba, els rum-beros que som autors hem de po-sar el punt sobre la i i dir el que és rumba classica i el que és fu-sió, quan mana un acordió no fas rumba, s’està posant tot al mateix

sac i s’ha d’aclarir”. Per aquest motiu, només podran ser socis de ple dret els qui tinguin registrades cinc cançons de rumba catalana. L’associació marca distàncies amb altres col·lectius com Forcat: “És una associació d’amics de la rum-ba, molts de nosaltres n’hem for-mat part, però creiem que hem de ser els artistes els que marquem les directrius”. Unes directrius que passen per difondre la rumba clàssica: “Volem crear un circuit de rumba a Catalunya, vertebrar amb les institucions catalanes ta-llers i festivals per tenir més força a l’hora de reclamar a la UNESCO que la declari Patrimoni Immate-rial, sense aquest teixit previ no es pot demanar” adverteix Carbo-nell. El debut serà al I Festival de Rumba Catalana de Tossa el 25 de juny coincint amb la Festa Major. El segon gran acte serà a Gràcia i a dos barris més de la ciutat a l’octubre. Després vindrà la cele-bració del Dia Internacional de la Rumba Catalana, que es farà el 25 de juliol de l’any vinent per com-memorar el dia que el Parlament la va declarar patrimoni cultural.

10


|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||esports

Més de 300 aficionats europeistes seran al Narcís Sala en el desplaçament més massiu dels darrers anys

El conjunt gracienc visita aquest diumenge a les sis de la tarda la UE Sant Andreu en un derbi que fa vuit anys que no es disputa en competició lliguera. Tots dos equips arriben en un gran estat de forma després d’un inici de lliga decebedor. L’Europa acumula onze jornades sense conèixer la derrota mentre que els andreuencs s’han enfilat fins a la vuitena plaça.

Xavi Tedó

Després de derrotar diumenge el Sabadell B, segon classificat, amb un gol d’or de Fran Bea, l’equip d’Albert Poch afronta la segona volta del campionat amb la moral pels núvols. Els escapu-lats són sisens a la classificació, però es troben a un punt només del quart lloc, que ocupa precisa-ment el filial arlequinat -empatat a punts amb el Gavà- i a tres de Montañesa i Vilafranca amb un Prat desbocat en la primera pla-ça. L’Europa buscarà al Narcís Sala un nou triomf que l’ajudi a escalar posicions aprofitant que la Montañesa rep el Prat de Dóle-ra. Els homes de Poch no estaran sols al camp del Sant Andreu. Més de tres-cents aficionats seran al gol sud gràcies en part a la ini-ciativa del club d’oferir entrades a només cinc euros pels socis i a deu per als aficionats que no són socis sense limitacions. L’afició del Sant Andreu, però, també ha

Àngel Garreta

Imatge del darrer derbi de lliga disputat al

Narcís Sala fa vuit temporades

respost a la crida i es preveu la millor entrada de la temporada. Més enllà del derbi, el conjunt de Joan Esteve Becerra es juga molt amb aquest partit. A set punts de la quarta plaça que dóna accés al play-off d’ascens, una victòria els permetria retallar distàncies amb l’Europa i els equips capdavan-ters. Els andreuencs arriben en bona forma. No van poder acon-seguir el triomf en els cinc minuts ajornats contra el Palamós dime-cres, però porten quatre jornades sense perdre, amb tres victòries i un meritori empat al camp del Prat. Una prova de foc per un Eu-ropa que vol allunyar a nou punts el seu gran rival.

El gran derbi arriba amb un Europa i un Sant Andreu reforçats i en plena escalada

Jornada de comunió entre l’equip i l’afició a la Barraqueta La Barraqueta, seu dels Es-kapulats, va acollir dijous a la tarda una trobada entre els jugadors i tècnics de la prime-ra plantilla gracienca i la seva afició per fer pinya abans del decisiu partit contra el Sant Andreu. Un pica-pica va acom-panyar una vetllada distesa que va servir per trencar amb la rutina dels entrenaments, apropar els jugadors als afi-cionats i comentar les hores prèvies al gran derbi de la ciu-tat. Aquesta és una iniciativa

que ja es va portar a terme la temporada passada quan l’ex-tècnic Pedro Dólera i els seus jugadors també van passar per l’ateneu independentista de la plaça del Raspall. L’èxit d’aquella primera trobada ha esperonat el club a repetir la iniciativa que ha estat avalada per la penya escapulada amb la voluntat d’estrènyer llaços amb els jugadors, molts dels quals han aterrat aquesta tem-porada al Nou Sardenya i no coneixen massa Gràcia.

Victòria del Catalunya

contra el Sant Andreu

per seguir somiant

Sorpresa a la piscina Pere Serrat, on el CN Catalunya va aconse-guir la seva primera victòria de la temporada com a visitant en un duel vibrant que es va decidir en el tram final. A la mitja part es va arribar amb un empat a quatre en el marcador que es va allargar al darrer quart amb un vuit a vuit. Les quatre dianes assolides per un entonat Tomas Bruder no van servir de res als homes de Xavi Ju-lià, que es van veure sorpresos per un gol del Cata als darrers segons. Gràcies als tres punts, l’equip de Tato Garcia manté opcions de play-off, tot i que és a vuit punts de la vuitena plaça.

Tercera edició de la

Passejada en Roda

Petita per la Síndrome X

La Salle Gràcia i l’Associació Ca-talana de la Síndrome X Fràgil organitzen diumenge la tercera edició de la “Passejada en Roda Petita” pels carrers de la Vila. Aquesta és una activitat solidària que té com a finalitat donar a co-nèixer aquesta síndrome lligada al cromosoma X. El preu de la inscripció són 5€ adult i 3€ els nens menors de 7 anys. La sorti-da en roda petita (monopatí, pa-tinets o patins) es farà a les onze del matí a la plaça del Nord.

La Salle Gràcia

breus


11

12


la torratxa

Pensa-t’ho si

viuràs en parella

Fa unes setmanes em va tocar

entrevistar Anna cabré, que

com es diu avui és una de

les nostres demògrafes de

capçalera (si llegeix això, m’es-

tomaca). Per als periodistes la

senyora Cabré és una llimona-

da fresqueta en un dia d’estiu.

Per als seus col·legues de

ciències socials ella actua com

aquell que va entrar al temple

amb un bastó per fer fora els

venedors de mòbils (o era els

prestadors? Ja no ho recordo).

En aquesta ocasió va mantenir

el nivell, va enfilar algunes

perles que van brillar com

avisos davant del món que

estem construint i que molts

menyspreen amb un simple

“potser passi en el futur, o no”.

La demògrafa connecta dades

amb raons i historia i llança ar-

guments pesats com totxanes.

Per exemple: “és cert que s’està

aturant el creixement de la po-

blació mundial, però no passa

el mateix amb el consum”. “A

escala mundial, viure en parella

és una tendència a la baixa”. “Els

joves d’avui en dia són el grup

de població més nombrós que

ha existit i que possiblement

existirà en xifres absolutes i

relatives”. I volem fer-los fora de

casa dels pares sense oferir-los

una feina remunerada decent-

ment”. Cadascuna d’aquestes

làpides porta adherida una

pesada factura que ni volem

contemplar. Com una de les

més importants per a ella: “les

dones existeixen. I parlem de la

població com si no visquessin a

la nostra societat. Quina sorpre-

sa s’enduran molts dels que

dicten polítiques. Bé, ja se l’es-

tan emportant”. (www.gencat.

cat/territori/recista_ MATiC)

Luís Ángel

Fernández

Hermana

Bruno Oro: “La televisió t’espavila i et posa contra les cordes; sóc més efectiu”

Clara Darder

Ser Pichot què t’ha aportat?Tot el meu bagatge artístic, la cultura, la musica, el món del surrealisme, el món de Cada-qués, la fantasia, el instint per la creativitat.

Imitaves als teus professors?Sí, quan ets petit tot és nou i sor-prenent i una classe no deixa de ser un gran teatre. Allò era un gran caldo de cultiu.

Què vols ser de gran?Escriptor. Fa temps que escric, però m’ho guardo, potser algun dia ho ensenyaré. Ara estic escri-vint una pel·lícula.

Algun personatge que has fet se t’ha menjat?L’Artur Mas perquè l’he fet 10 anys. Ha entrat a casa i ho he portat amb humor. Sempre pen-so amb la feina. No descanso, no m’agrada. Viatjo per nodrir-me i porto una llibreteta per anotar tot el que veig.

Xavi Tedó

Amb quin dels teus perso-natges te n’aniries a donar la volta al mon?Amb la Maruja Torres, però la de veritat.

Objectiu de Polònia: conèixer o riure-se’n de la política? La sàtira és bona, hem de riure de la política. Polònia és el fruit de Minoria Absoluta (Rac 1) pe-rò amb imatges. Bons guionistes,

Estudià a l’escola Costa i Llo-bera, on ja imitava. Després art dramàtic a l’Institut del Teatre i a la Rose Bruford College of Drama de Londres. L’any 2000 entrà al Polònia, i amb les seves imitacions triomfa, tot i que no deixa altres projectes. Sèries de televisió, ràdio, pel·lícules i ha publicat tres discos i diferents videoclips. Ara està fent bolos amb la Dream Big band cantant Frank Sinatra 100 anys, sota la direcció de Vicens Martín. Aviat una pel·lícula.

més Queco, Manel i Toni que pa-rodiaven la realitat.

Què t’ha donat el Polònia? Popularitat i molta escola. Tre-ballàvem amb poc temps però amb molt bon material, els gui-ons arribaven el mateix dia o el dia abans, la memòria s’exerceix molt. La tele t’espavila i et posa contra les cordes, ara sóc més efectiu.

Què vol dir formar part de la família Soler-Novell-Lucas?Una família que s’ha fet gran. Amb un bon rotllo extraordinari, que sense ells no hagués durat tant.

Ets conscient que has creat escola amb les imitacions?Tots els de Polònia. Abans Martes i Trece i l’Arús. Nosaltres ho so-fistiquem més perquè venim del teatre.

I ara una pel·lícula amb la Clara Segura.El guió el tenim quasi a punt. Es-pero rodar-la aquest any per es-trenar-la al 2017.

Què significa cantar Sinatra?Una meravella. Aquest projecte és genial, millor que els meus discos. La Clara Luna, la meva professora de veu, i en Vicenç Martín, el capo de la Big Band, m’ho van propo-sar i no podia dir que no. Si les coses t’arriben es que son per a tu. Agafa-les!

Amb Gràcia. Visc dalt de tot del carrer Verdi perquè volia un pis que tingués una terrassa amb bones vistes de Barcelona. M’aixeco i esmorzo a casa. M’agrada passejar per la Virrei-na i a l’hora de comprar vaig al Mercat de l’Abaceria. Sóc fidel a algunes botigues del barri. Em compro els collarets a la botiga l’Espai del carrer Astúries. Els pantalons me’ls compro a la bo-

tiga Nudie Jeans de Torrent de l’Olla, just abans de la Travesse-ra de Gràcia. Per al cinema, vaig als cinemes Verdi i les copes les acostumo a fer al Velcro, també de Torrent de l’Olla.

Un desig... Que el barri no es torni massa hipster i agilipollat. I per mi només desitjo seguir poder fent el que m’agrada. Per tota la resta: salut.

amb Gràcia

El piano és el company de pis del polifacètic Bruno Oro, que ja té nous projectes en ment

26 de febrer de 2016 Projecte per a un gran supermercat...

Documents

Transcript of 26 de febrer de 2016 Projecte per a un gran supermercat...