2.1. El Context Econòmic 2.1.1. Entorn de l’economia ... · d’exercici, registrant una taxa...
79
2.1. El Context Econòmic 2.1.1. Entorn de l’economia valenciana 2.1.1.1Economia mundial En l’entorn internacional les principals dades econòmiques pareixen apuntar que l’economia mundial s’està frenant. Molts països emergents experimenten un deteriorament en la seua economia. Xina està utilitzant la venda de reserves de divises i les injeccions de liquiditat als seus bancs. Però, d’una banda, les reserves no són infinites i, d’altra banda, les injeccions de liquiditat poden pressionar a l’alça els tipus. Per la seua banda, una pujada de tipus per part dels Estats Units precipitaria encara més les coses. Es constata, al seu torn, que la frenada de l’economia en els països emergents no està sent compensada per importants avanços en altres economies. Les últimes dades disponibles mostren que en els països que integren l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) l’increment del PIB es desaccelerà en el segon trimestre de l’exercici fins a instal·lar-se en el 0,4 per 100, una dècima per davall del registrat en els tres primers mesos de l’any. El creixement de la zona euro, segons l’OCDE, va ser del 0,3 per 100 en el segon trimestre, després de l’increment del 0,4 per 100 del primer. Per la seua banda, en termes interanuals el PIB del conjunt de l’OCDE cresqué un 2 per 100, de manera que va mostrar el mateix ritme que s’havia constatat en el primer trimestre. Els majors avanços es registraren al Regne Unit (2,6 per 100) i als Estats Units (2,3 per 100). Canadà entrà en recessió tècnica per la disminució del preu del petroli, després d’encadenar dos trimestres consecutius de contracció, ja que en la seua economia té un gran pes l’energia. L’economia canadenca es contragué un 0,1 per 100 en el segon trimestre respecte al trimestre anterior, d’acord amb les últimes dades de l’indicador. En termes anualizats, la contracció va ser del 0,5 per 100 entre abril i juny, mentre que en el primer trimestre la caiguda va ser del 0,8 per 100. Japó en el segon trimestre de l’any registrà una disminució del seu PIB del 0,4 per 100 respecte al mateix període de l’any anterior, de manera que va tornar a registrar taxes negatives després de sis mesos de creixement. Aquest comportament es deu principalment a la caiguda de les exportacions i del consum. Així, en el segon trimestre de l’any el consum intern es reduí un 0,8 per 100 interanual, de manera que va superar la contracció del conjunt general de l’economia. Per la seua banda, les exportacions disminuïren un 4,4 per 100. Al contrari, la inversió pública impulsada pel programa d’expansió posat en marxa en 2012 augmentà un 2,6 per 100. Brasil també entrà en recessió en acumular el seu PIB un descens durant dos trimestres consecutius. Així, el seu PIB disminuí un 1,9 per 100 en el segon trimestre
Transcript of 2.1. El Context Econòmic 2.1.1. Entorn de l’economia ... · d’exercici, registrant una taxa...
2.1. El Context Econòmic
2.1.1. Entorn de l’economia valenciana
2.1.1.1Economia mundial
En l’entorn internacional les principals dades econòmiques pareixen apuntar
que l’economia mundial s’està frenant. Molts països emergents experimenten un
deteriorament en la seua economia. Xina està utilitzant la venda de reserves de divises
i les injeccions de liquiditat als seus bancs. Però, d’una banda, les reserves no són
infinites i, d’altra banda, les injeccions de liquiditat poden pressionar a l’alça els tipus.
Per la seua banda, una pujada de tipus per part dels Estats Units precipitaria encara
més les coses. Es constata, al seu torn, que la frenada de l’economia en els països
emergents no està sent compensada per importants avanços en altres economies.
Les últimes dades disponibles mostren que en els països que integren
l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) l’increment
del PIB es desaccelerà en el segon trimestre de l’exercici fins a instal·lar-se en el 0,4
per 100, una dècima per davall del registrat en els tres primers mesos de l’any. El
creixement de la zona euro, segons l’OCDE, va ser del 0,3 per 100 en el segon
trimestre, després de l’increment del 0,4 per 100 del primer. Per la seua banda, en
termes interanuals el PIB del conjunt de l’OCDE cresqué un 2 per 100, de manera que
va mostrar el mateix ritme que s’havia constatat en el primer trimestre. Els majors
avanços es registraren al Regne Unit (2,6 per 100) i als Estats Units (2,3 per 100).
Canadà entrà en recessió tècnica per la disminució del preu del petroli, després
d’encadenar dos trimestres consecutius de contracció, ja que en la seua economia té
un gran pes l’energia. L’economia canadenca es contragué un 0,1 per 100 en el segon
trimestre respecte al trimestre anterior, d’acord amb les últimes dades de l’indicador.
En termes anualizats, la contracció va ser del 0,5 per 100 entre abril i juny, mentre
que en el primer trimestre la caiguda va ser del 0,8 per 100.
Japó en el segon trimestre de l’any registrà una disminució del seu PIB del 0,4
per 100 respecte al mateix període de l’any anterior, de manera que va tornar a
registrar taxes negatives després de sis mesos de creixement. Aquest comportament
es deu principalment a la caiguda de les exportacions i del consum. Així, en el segon
trimestre de l’any el consum intern es reduí un 0,8 per 100 interanual, de manera que
va superar la contracció del conjunt general de l’economia. Per la seua banda, les
exportacions disminuïren un 4,4 per 100. Al contrari, la inversió pública impulsada pel
programa d’expansió posat en marxa en 2012 augmentà un 2,6 per 100.
Brasil també entrà en recessió en acumular el seu PIB un descens durant dos
trimestres consecutius. Així, el seu PIB disminuí un 1,9 per 100 en el segon trimestre
respecte al trimestre anterior, en què el creixement se situà en el –0,7 per 100,
segons dades publicades per l’Institut Brasiler de Geografia i Estadística. Aquesta
caiguda es deu, principalment, al mal comportament mostrat tant per la inversió com
pel consum. En termes interanuals, l’economia caigué un 2,6 per 100. A més les
perspectives futures no són positives, en un moment en què el Govern ha adoptat un
pla d’austeritat per a reequilibrar els comptes públics.
Per la seua banda, Xina observa com el seu vell model econòmic, basat en les
exportacions i la inversió, s’esgota i és necessari dur a terme nombroses reformes. A
aquest problema se li uneixen l’augment dels salaris, la falta de disponibilitat de mà
d’obra a causa de la política demogràfica duta a terme, així com la bambolla
immobiliària i l’excés de capacitat productiva. Aquests dubtes sobre la marxa de
l’economia xinesa poden provocar greus efectes en l’economia mundial.
El govern xinés pretén canviar l’antic model econòmic per un altre que es base
en el consum intern a través d’una gran sèrie de reformes, ja que el consum encara
representa únicament el 38 per 100 del PIB.
D’altra banda, l’última setmana d’agost, per cinquena vegada en nou mesos, el
Banc Central de la República Popular de Xina rebaixà els tipus d’interés, en 25 punts
bàsics, i reduí al mig punt percentual el coeficient de caixa dels seus bancs (la
proporció dels seus actius que han de mantindre en líquid) per a reactivar la seua
economia i injectar liquiditat en el sector financer. Al seu torn, el banc a mitjan agost
devaluà en quasi un 4 per 100 el iuan, i Xina a mitjan agost va donar per tancat l’ajust
de la cotització de la moneda després d’una caiguda del 4,7 per 100 en tres dies. Així,
el Banc Central Xinés donà per conclòs l’ajust en el valor del iuan, després de rebaixar
durant tres jornades consecutives el tipus de canvi de referència de la divisa asiàtica.
L’economia de Rússia caigué un 4,6 per 100 en el segon trimestre de l’any, la
seua major caiguda trimestral des de 2009, després de disminuir un 2,2 per 100 en el
primer trimestre, segons dades de la Russian Federal State Statistics Service.
Aquestes caigudes estan motivades principalment per la debilitat del preu del gas i del
cru, dos productes que aporten més de la meitat del pressupost públic rus; per
l’elevada inflació que ha contret el poder adquisitiu dels ciutadans, i per les sancions
encreuades entre Moscou i el bloc occidental derivades de la crisi d’Ucraïna.
Al contrari, Estats Units mostrà un fort creixement en el segon trimestre
d’exercici, registrant una taxa anualitzada del 3,7 per 100, després de créixer un 0,6
per 100 en el primer trimestre. Per components, el consum cresqué en el segon
trimestre un 3,1 per 100 i la inversió empresarial un 3,2 per 100. Per la seua banda, el
benefici de les empreses també augmentà, un 2,4 per 100 i les exportacions també
mostraren un bon comportament.
La Reserva Federal (Fed), en la reunió del mes de setembre, decidí mantindre
els tipus d’interés en l’entorn del 0 per 100, amb la qual cosa va mostrar la seua
cautela davant de les debilitats globals, i va destacar la desacceleració experimentada
per l’economia xinesa. D’aquesta manera, la Fed anunciava que “la recent evolució
econòmica global i l’evolució financera poden llastar l’activitat econòmica i és probable
que posen més pressió a la baixa en la inflació en el curt termini”, inflació que continua
molt allunyada de l’objectiu a llarg termini del 2 per 100.
Atenent les últimes dades macroeconòmiques, en un recent informe, el Fons
Monetari Internacional (FMI) indica que encara que l’economia mundial ha eixit de la
crisi, en gran manera a causa de les polítiques monetàries més expansives dels bancs
centrals, aquestes decisions han creat distorsions en els mercats i, a més, no són
suficients per a iniciar una nova recuperació amb bases sòlides si no van
acompanyades de reformes estructurals i dels mercats financers. Al seu torn,
assenyala diversos aspectes que podrien afectar de manera negativa l’economia
mundial, com ara l’efecte advers que té la disminució del preu del petroli sobre
diverses economies (Argentina, Brasil...), l’efecte de la tensió política a Rússia, Ucraïna
i Orient Mitjà i les conseqüències en la cotització de les divises amb la forta apreciació
del dòlar que pot dificultar més el finançament dels països emergents.
Davant d’aquest entorn, per a evitar la frenada de l’economia mundial, el FMI
reclama mesures als països del G20. Així, segons el FMI el Banc Central Europeu ha de
continuar amb la seua política expansiva i incrementar els seus estímuls, al mateix
temps que en la majoria de països avançats la política monetària ha de mantindre’s
acomodatícia en trobar-se la inflació molt per davall de l’objectiu marcat. En aquest
sentit, la passada reunió de ministres de finances del G20 estigué marcada per la
desacceleració de Xina i la inestabilitat dels mercats financers. En aquesta reunió els
ministres es comprometeren a evitar una guerra de divises i a continuar amb les
reformes econòmiques en la línia de disminuir l’intervencionisme públic en l’economia i
permetre que siguen els mercats els que l’autoregulen.
D’altra banda, entre els temes econòmics de primera magnitud s’inclogué, ja
en la cimera del G7 celebrada al juny, el tema de l’eradicació dels combustibles fòssils
en aquest segle, sent els problemes mediambientals una limitació al creixement i al
desenvolupament econòmic. En aquest sentit, al desembre tindrà lloc la cimera
internacional del clima a París, on s’espera que s’aprove el protocol que substituirà el
de Kyoto a partir de 2020, acord que serà aplicable a tots els països. Davant d’aquesta
cimera, els 28 països de la Unió Europea han establit una posició comuna, la reducció
a la meitat de les emissions mundials de CO2 per a 2020 davant de l’advertència del
Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic sobre els problemes que ja
està provocant el calfament i la necessitat de reduir les emissions entre un 40 i un 70
per 100 en tot el planeta entre 2010 i 2050, arribant al nivell zero en 2100.
Respecte al futur, el Banc Mundial (BM) publicà les seues perspectives
econòmiques, que anticipen un creixement mundial del 3,4 per 100 enguany i 4 per
100 tant en 2016 com en 2017 (usant ponderacions de la paritat del poder adquisitiu
de 2010). En el conjunt de països de l’OCDE rebaixa dos dècimes les seues previsions
per a 2015, fins al 2,1 per 100, a causa, en part, de la revisió a la baixa del
creixement dels Estats Units, mentre que no modifica la previsió per a 2016 (2,4 per
100).
Per grans àrees geogràfiques, el BM estima que a Àsia Oriental i el Pacífic el
seu creixement es reduïsca al 6,7 per 100 en 2015 i es mantinga estable els dos anys
següents. Això reflecteix una desacceleració sostinguda a Xina que es veu
contrarestada per la lleu recuperació de la resta de la regió, que en ser importadora
neta de petroli es beneficiarà dels menors preus del petroli.
A Europa i Àsia Central, el BM preveu una desacceleració fins a l’1,8 per 100
en 2015, motivat pel preu del petroli i les tensions geopolítiques de/amb Rússia, que
s’ha vist compensat, només en part, per la recuperació de la zona euro.
A Amèrica Llatina i el Carib, el creixement es reduirà al 0,4 per 100 en 2015 a
causa dels problemes econòmics interns d’Amèrica del Sud, amb escassa confiança
dels inversors i baixos preus dels productes bàsics.
A Orient Mitjà i el nord d’Àfrica, es preveu que el creixement es mantinga en el
2,2 per 100 en el 2015. La caiguda del preu del petroli representa un problema afegit
per als països exportadors als grans desafiaments en matèria de seguretat de la regió
(Iraq, Líbia, Iemen…).
A Àsia Meriodional, s’espera que un impuls del creixement fins al 7,1 per 100
en 2015, sobretot, gràcies a la recuperació de l’Índia i l’enfortiment gradual de la
demanda en els països de major PIB. A més, el preu del cru està permetent millorar
els comptes públics i distendre la política monetària.
Finalment, a l’Àfrica subsahariana es reduirà el creixement al 4,2 per 100 en
2015. Els baixos preus del petroli han limitat el creixement de països exportadors de
productes bàsics (Angola i Nigèria entre altres), però altres es beneficiaran (Sud-
àfrica).
Per la seua banda, en les seues últimes previsions l’OCDE (en la seua
publicació Interin Economic Outlook) ha revisat lleugerament a la baixa les seues
previsions per a l’economia mundial per a l’exercici 2015 i també les corresponents a
2016 (quadre 1), encara que aquestes de manera més pronunciada a causa,
principalment, de l’empitjorament patit en diversos països emergents i per la incertesa
derivada de la major ralentització a Xina. D’aquesta manera, la institució assenyala
que la recuperació s’està consolidant en les economies desenvolupades, però s’està
frenant el creixement en la majoria de les grans economies emergents.
Quadre 2.1.1.1.1
Països Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic i economia
mundial
Situació i perspectives
Unitats: taxes de variació real del PIB (%)
2013 2014 2015 2016 2015 2016
Total OCDE 1,4 1,8 1,9 2,5 1,9 2,5
Economia mundial 3,3 3,3 3,0 3,6 3,0 3,6
Economies avançades
Estats Units 2,2 2,4 2,4 2,6 2,4 2,6
Zona de l'euro -0,3 0,9 1,6 1,9 0,1 1,9
Alemanya 0,2 1,6 1,6 2,0 0,0 -0,4
França 0,7 0,2 1,0 1,4 1,0 1,4
Itàlia -1,7 -0,4 0,7 1,3 0,7 1,3
Espanya -1,2 1,4 2,9 2,8 2,9 2,8
Japó 1,6 -0,1 0,6 1,2 0,6 1,2
Regne Unit 1,7 3,0 2,4 2,3 2,4 2,3
Canadà 2,0 2,4 1,1 2,1 1,1 2,1
Brasil 2,7 0,2 -2,8 -0,7 -2,8 -0,7
Rússia 1,3 0,6 -3,1 0,8 -3,1 0,8
Índia 6,4 7,2 7,2 7,3 -0,1 -0,1
Xina 7,7 7,4 6,7 6,5 6,7 6,5
Sud-àfrica 2,2 1,5 1,9 2,2 1,9 2,2
Dades observadesProjeccions (setembre
2015)
Diferències amb les
projeccions anteriors (juny
de 2015)
Economies de mercats emergents i
en desenvolupament
Font: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, Economic Outlook.
Nota: el 16 de setembre la OCDE va modificar les previsions en la seua publicació Interim Economic Outlook.
Les noves projeccions no afecten el total dels països de l’OCDE, Espanya, Rússia i Sud-àfrica.
Per a aquests països les dades contingudes en aquest quadre corresponen a l’Economic Outlook de juny.
Actualitzat: 18.09.2015
D’aquesta manera, l’OCDE modera una dècima les seues previsions de
creixement mundial, que se situaran en el 3 per 100 per a 2015, mentre que per a
l’exercici 2016 les rebaixa dos dècimes fins a situar-les en el 3,6 per 100. Al contrari,
l’informe revisa a l’alça el creixement per als Estats Units i per a l’eurozona. Així, el
creixement per als Estats Units s’incrementa quatre dècimes per a 2015, encara que
es rebaixa dos dècimes per a 2016, fins a situar-lo en el 2,4 per 100 i el 2,6 per 100,
respectivament. Per la seua banda, l’eurozona creixeria un 1,6 per 100 aquest exercici,
de manera que s’incrementarien en una dècima les anteriors previsions, mentre que,
al contrari, en 2016 el creixement se situaria en l’1,9 per 100 des del 2,1 per 100
previst al juny.
L’informe indica que Xina, a pesar de registrar altes taxes de creixement,
mostra signes de ralentització, la qual cosa ha provocat que es rebaixen les
expectatives de creixement. Així, Xina creixerà un 6,7 per 100 en 2015, una dècima
menys del que s’ha previst anteriorment, mentre que per a 2016 es revisen dos
dècimes a la baixa les previsions fins a situar-les en el 6,5 per 100. Al seu torn, la
institució assenyala que la disminució de les importacions xineses té un fort efecte en
el creixement mundial, i especialment en les economies emergents fortament
dependents de Xina. També es veuen afectades de manera negativa aquelles
economies on l’exportació de matèries primeres és clau per a la seua economia, com
ara Rússia i Brasil. En el cas de Brasil l’informe rebaixa dos punts les seues projeccions
de creixement, de manera que en 2015 mostra una caiguda del 2,8 per 100. En 2016
continuaria l’evolució del PIB en terreny negatiu (0,7 per 100), després d’empitjorar-se
un punt i huit dècimes les previsions.
El FMI en la seua actualització de previsions duta a terme en el mes d’octubre
rebaixà dos dècimes el creixement del PIB mundial per al present exercici fins a situar-
lo en el 3,1 per 100, mentre que per a 2016 el situa en el 3,6 per 100 (Quadre
2.1.1.1.2). En les economies avançades es redueix una dècima la previsió de
creixement per a 2015, i se situa en el 2 per 100, i dos dècimes menys per a 2016,
fins al 2,2 per 100. Dins de les economies avançades, en la zona euro, el creixement
es manté en l’1,5 per 100 per a 2015 i es redueix una dècima per al pròxim exercici
fins a l’1,6 per 100. També es rebaixen les previsions per a Japó i Canadà per al
present exercici i el següent, mentre que per als Estats Units i el Regne Unit les
previsions es milloren una dècima per a 2015 en ambdós casos, si bé redueixen la
previsió de creixement dels Estats Units dos dècimes per a 2016. Per la seua banda,
en les economies emergents contínua la desacceleració del creixement derivada de la
caiguda dels preus de les matèries primeres, de l’empitjorament de les condicions
financeres, de les restriccions estructurals, del reequilibri de Xina i de les tensions
geopolítiques. Així, en les economies de mercats emergents i en desenvolupament se
situa el creixement en el 4 per 100 en 2015 (4,6 per 100 en 2014), i en el 4,5 per 100
en 2016.
Quadre 2.1.1.1.2
Economia mundial. Situació i perspectives
Unitats: taxes de variació real del PIB (%)
2013 2014 2015 2016 2015 2016
Economia mundial 3,4 3,4 3,1 3,6 -0,2 -0,2
Economies avançades 1,4 1,8 2,0 2,2 -0,1 -0,2
Estats Units 2,2 2,4 2,6 2,8 0,1 -0,2
Zona de l'euro 0,4 0,9 1,5 1,6 0,0 -0,1
Alemanya 0,2 1,6 1,5 1,6 -0,1 -0,1
França 0,7 0,2 1,2 1,5 0,0 0,0
Itàlia -1,7 -0,4 0,8 1,3 0,1 0,1
Espanya -1,2 1,4 3,1 2,5 0,0 0,0
Japó 1,6 -0,1 0,6 1,0 -0,2 -0,2
Regne Unit 1,7 3,0 2,5 2,2 0,1 0,0
Canadà 2,0 2,4 1,0 1,7 -0,5 -0,4
5,0 4,6 4,0 4,5 -0,2 -0,2
Brasil 2,7 0,1 -3,0 -1,0 -1,5 -1,7
Rússia 1,3 0,6 -3,8 -0,6 -0,4 -0,8
Índia 6,9 7,3 7,3 7,5 -0,2 0,0
Xina 7,7 7,3 6,8 6,3 0,0 0,0
Sud-àfrica 2,2 1,5 1,4 1,3 -0,6 -0,8
Dades observadesProjeccions (octubre
2015)
Diferències amb les
projeccions de juliol de
2015 (informe WEO)
Economies de mercats emergents i
en desenvolupament
Font: Fons Monetari Internacional (FMI), World Economic Outlook (WEO).
2.1.1.2. Unió Europea
En el conjunt de la Unió Europea el PIB cresqué un 0,4 per 100 en el segon
trimestre de 2015 respecte al trimestre anterior, una dècima inferior al registrat en el
primer trimestre, de manera que va mostrar un creixement interanual de l’1,9 per 100
(1,7 per 100 en el trimestre anterior). Per la seua banda, el creixement del PIB de la
zona euro també registrà un 0,4 per 100 en comparació amb els tres mesos anteriors,
de manera que va disminuir una dècima respecte al nivell del trimestre anterior i va
mostrar una taxa de variació interanual de l’1,5 per 100 (tres dècimes per damunt de
la registrada en el primer trimestre).
Per components, tant la Unió Europea com l’eurozona mostren un
comportament semblant. El consum privat cresqué un 0,4 per 100 en ambdós
economies (després d’augmentar un 0,5 per 100 en el primer trimestre en la zona
euro i un 0,6 per 100 en la UE). La formació bruta de capital fix retrocedí fins a
registrar un 0,5 per 100 en l’eurozona i un 0,1 per 100 en la UE28 (cresqué un 1,4 per
100 en el primer trimestre en ambdós economies). Per la seua banda, l’aportació de la
demanda externa al creixement va ser positiva, en avançar les exportacions un 1,6 per
100 tant en l’eurozona com en la UE28 i les importacions, un 1 per 100 en la zona
euro i un 0,8 per 100 en UE28. Entre les economies més grans l’economia s’accelerà a
Espanya (1 per 100) i Alemanya (0,4 per 100), mentre que es moderà França (0 per
100) i Itàlia (0,3 per 100).
En el cas d’Alemanya, l’Oficina Federal d’Estadística (Destatis) anuncià que el
PIB del país germànic cresqué en el segon trimestre un 0,4 per 100 en comparació
amb l’anterior trimestre. Al seu torn, el departament estadístic confirmà el creixement
del 0,0 per 100 que registrà la major economia europea en el primer trimestre. Els
principals motors de l’economia alemanya en el segon trimestre provingueren de
l’exterior, i es van beneficiar les exportacions de la debilitat de l’euro i de la caiguda
dels preus del petroli. En l’àmbit intern, tant el consum com la despesa federal
evolucionaren de manera positiva. Al contrari, destaca el menor creixement que
experimentaren les inversions, sobretot en el sector de la construcció. Respecte al
mateix trimestre de l’any anterior, l’economia alemanya cresqué un 1,6 per 100, de
manera que es va accelerar el creixement quatre dècimes respecte al registrat en el
primer trimestre (1,2 per 100).
Per la seua banda, la segona economia de la zona euro, França, mostra un
estancament, principalment per la debilitat del consum, que a penes cresqué un 0,1
per 100, enfront del 0,9 per 100 del primer trimestre. Així, el PIB francés no
experimentà cap creixement durant el segon trimestre, mentre que en el primer
trimestre el creixement va ser del 0,7 per 100, segons reflecteixen les dades de
l’Institut National de la Statistique et des Études Économiques (INSEE). En el segon
trimestre es registrà un nou empitjorament de la formació bruta de capital fix, que
experimentà una caiguda de l’1,6 per 100 després d’abaixar un 1,1 per 100 en els tres
primers mesos de l’any. Per la seua banda, les importacions es desacceleraren, amb
un creixement del 0,6 per 100 enfront del 2,2 per 100 del primer trimestre, mentre les
exportacions cresqueren un 1,7 per 100, tres dècimes més que en el trimestre
anterior. D’aquesta manera, la balança comercial registrà una contribució positiva al
creixement del PIB de tres dècimes, després d’haver restat un 0,3 per 100 en el
primer trimestre.
El PIB d’Itàlia cresqué un 0,3 per 100 respecte al trimestre anterior, amb la
qual cosa va acumular una taxa de variació interanual del 0,7 per 100, taxa que
reflecteix el major increment anual en els últims quatre anys, segons dades de
l’Istituto Nazionale di Statistica (Istat). El creixement del PIB va vindre impulsat
principalment pel bon comportament de la demanda interna, la contribució al
creixement de la qual augmentà en dos punts percentuals. Al contrari, en el sector
exterior les importacions cresqueren a un major ritme que les exportacions, un 2,2 per
100 i un 1,2 per 100, respectivament.
Al Regne Unit en el segon trimestre el PIB cresqué un 0,7 per 100 respecte al
trimestre anterior, creixement superior al registrat en el primer trimestre de l’exercici,
segons les dades revisades publicades per l’Oficina Nacional d’Estadístiques (ONS) que
no modifiquen estimació preliminar. En termes interanuals el PIB augmentà un 2,6 per
100. Aquest bon comportament es degué, principalment, a l’augment de la producció
de petroli i de gas. Així, l’ONS registrà un augment de l’activitat en els sectors
industrials, amb un increment global de la producció de l’1 per 100, enfront de l’avanç
del 0,7 per 100 del sector dels serveis, que aporta tres quartes parts del PIB.
En aquest context, en el conjunt de l’eurozona ha tingut lloc un fort increment
del superàvit comercial derivat, principalment, de tres factors: l’encara dèbil demanda
interna; l’afonament en el preu de les matèries primeres i la depreciació de l’euro
enfront de les divises dels països que compren mercaderies a la zona euro.
La diferència entre les exportacions i les importacions de béns en el bloc de
països de la moneda única baté un nou màxim en el primer semestre de 2015 en
situar-se en 115.000 milions d’euros, un 51 per 100 més que en el mateix període de
2014, segons les dades fetes públiques per l’oficina estadística comunitària, Eurostat.
La debilitat de la divisa europea, que en l’últim any s’ha depreciat un 17 per 100
respecte al dòlar i més d’un 11 per 100 respecte a la lliura esterlina, i el baix preu del
petroli que disminueix un 52 per 100 en els últims 12 mesos, estan darrere d’aquest
avanç.
Fins a juny, les exportacions dels països de l’euro cresqueren un 6 per 100 i
superaren, per primera vegada en la sèrie històrica, la barrera del bilió d’euros. Al seu
torn, les importacions repuntaren només un 3 per 100.
Així, l’euro ha cobrat importància en escenari financer, mostrant una tendència
a la depreciació després de la posada en marxa del pla de compra de deute del BCE, i
ha arribat a aconseguir els seus nivells més baixos en dotze anys enfront del dòlar
americà. No obstant això, en els últims mesos l’euro recupera terreny enfront del dòlar
i torna a nivells de gener. Les creixents turbulències a Xina tornaren l’euro al seu nivell
més alt enfront del dòlar des de principis d’any davant de l’expectativa que la Reserva
Federal (Fed) endarrerisca el seu pla de pujada de tipus d’interés.
Pel que fa a l’execució pressupostària, en el conjunt de l’any 2014 el dèficit
públic de la zona euro es reduí des del 2,9 per 100 del PIB registrat en 2013 fins al 2,4
per 100. Al seu torn, en el conjunt de la Unió Europea el dèficit també es reduí, i va
passar del 3,2 per 100 del PIB en 2013 al 2,9 per 100 en 2014. Entre els diferents
països es troba superàvit a Dinamarca (1,2 per 100), Alemanya (0,7 per 100) i Estònia
i Luxemburg (0,6 per 100 en ambdós economies). Al contrari, els països que presenten
majors dèficits són Xipre (8,8 per 100), Espanya (5,8 per 100) i Croàcia i Regne Unit
(5,7 per 100 en ambdós).
Per la seua banda, el nivell de deute públic de la zona euro augmentà des del
90,9 per 100 registrat a finals de 2013, al 91,9 per 100 de 2014. En el conjunt de la
Unió Europea els valors aconseguits van ser del 85,5 per 100 i 86,8 per 100,
respectivament. En el primer trimestre del present exercici el deute públic dels països
de la zona euro se situà en el 92,9 per 100 enfront del 92 per 100 registrat en l’últim
trimestre de 2014. En el conjunt de la Unió Europea el deute públic se situà en el 88,2
per 100 en el primer trimestre de l’exercici, de manera que va augmentar des del 86,9
per 100 registrat a finals de 2014. Per països, les majors ràtios de deute públic sobre
el PIB les trobem a Grècia (168,8 per 100), Itàlia (135,1 per 100) i Portugal (129,6
per 100). Al contrari, les menors ràtios tenen lloc a Estònia (10,5 per 100), Luxemburg
(21,6 per 100) i Bulgària (29,6 per 100).
La desocupació en la zona euro se situà en el primer trimestre de l’exercici en
l’11,7 per 100, una dècima per damunt del registrat en el trimestre anterior però set
dècimes menys que en el primer trimestre de 2014, segons les dades oferides per
Eurostat. En la UE la taxa de desocupació se situà en el 10,2 per 100 en el primer
trimestre, de manera que va augmentar dos dècimes respecte a la dada del trimestre
anterior però es va reduir huit dècimes en taxa interanual. Per països, les taxes de
desocupació més reduïdes es registren a Islàndia i Noruega (4,2 per 100 en ambdós
economies), Suïssa (4,4 per 100) i Alemanya (5 per 100). Mentrestant, Grècia amb un
26,7 per 100 i Espanya amb un 23,8 per 100 continuen sent una de les economies
amb major desocupació a Europa.
La inflació de la zona euro continua en nivells reduïts i molt allunyats de
l’objectiu del 2 per 100. Així, la inflació de l’àrea euro, mesurada per la taxa de
variació interanual de l’Índex Harmonitzat de Preus de Consum (IAPC), se situà en el
mes d’agost en el 0,1 per 100, una dècima per davall del valor registrat al juliol. Per
components s’observa un increment dels preus de l’1,3 per 100 en aliments, alcohol i
tabac i un augment de l’1,2 per 100 en serveis. Els preus dels productes industrials no
energètics pujaren un 0,4 per 100, mentre que al contrari es reduïren els preus de
l’energia (7,2 per 100). D’altra banda, la inflació subjacent, que exclou l’energia i els
aliments no elaborats, es mantingué en el 0,9 per 100 interanual.
El context actual, per tant, mostra que la zona euro encara creix a taxes
reduïdes huit anys després de l’inici de la Gran Recessió, persistint els problemes
d’elevat endeutament, falta de fluïdesa de crèdit i alt nivell de desocupació, al mateix
temps que la inflació segueix en nivells molt baixos.
De cara al futur, les perspectives per a la UE i l’eurozona publicades per la
Comissió Europea (CE) en l’informe de primavera confirmen un reforç de la reactivació
econòmica, la qual cosa la porta a una revisió a l’alça de les seues previsions (Quadre
2.1.1.2.1). Així, estima per a 2015 un creixement de l’1,8 per 100 per al conjunt de la
Unió Europea, elevant una dècima les seues anteriors previsions. Per la seua banda,
eleva dos dècimes les seues previsions de creixement per a la zona euro fins a situar-
les en l’1,5 per 100. Aquesta millora de les previsions està impulsada per la disminució
dels preus de l’energia, la depreciació de l’euro i el pla de compra de deute del BCE. La
desocupació continua la seua tendència descendent i s’estima que se situarà en el
present exercici en el 9,6 per 100 en la Unió Europea i en l’11 per 100 en la zona euro.
Quadre 2.1.1.2.1
Eurozona, Unió Europea i economia mundial. Situació i perspectives
Unitats: taxes de variació real (%)
2013 2014 2015 2016 2015 2016
Eurozona -0,4 0,9 1,5 1,9 0,2 0,0
Alemanya 0,1 1,6 1,9 2,0 0,4 0,0
França 0,3 0,4 1,1 1,7 0,1 -0,1
Itàlia -1,7 -0,4 0,6 1,4 0,0 0,1
Espanya -1,2 1,4 2,8 2,6 0,5 0,1
Unió Europea 0,0 1,4 1,8 2,1 0,1 0,0
Regne Unit 1,7 2,8 2,6 2,4 0,0 0,0
Economia mundial 3,3 3,4 3,5 3,9 -0,1 -0,1
Estats Units 2,2 2,4 3,1 3,0 -0,4 -0,2
Japó 1,6 0,0 1,1 1,4 -0,2 0,1
Xina 7,6 7,4 7,0 6,8 -0,1 -0,1
observades (maig 2015) febrer de 2015
Diferències amb les
Dades Projeccions projeccions de
Font: Comissió Europea, European Economic Forescat.
Entre les grans economies europees, la CE preveu un creixement del PIB del
Regne Unit del 2,6 per 100 per a 2015 i del 2,4 per 100 en 2016, la qual cosa significa
una moderació al creixement que marcà en 2014 (2,8 per 100). A Alemanya i França
es preveu major creixement que en 2014 (que va ser de l’1,6 per 100 i 0,4,
respectivament), concretament un 1,9 per 100 per a 2015 i un 2 per 100 per a 2016 a
Alemanya, i un 1,1 per 100 en 2015 i 1,7 per 100 en 2016 per a França. Itàlia, per fi,
deixa arrere la recessió d’anys anteriors (–1,7 per 100 en 2013 i –0,4 per 100 en
2014) per a créixer un 0,6 per 100 en 2015 i un 1,4 per 100 en 2016.
Per la seua banda, la reduïda inflació (pròxima a zero) es mantindrà, però a
partir del segon semestre s’observaria un repunt, augmentant els preus un 0,1 per
100 enguany, augment que s’acceleraria en 2016 fins a l’1,5 per 100 tant en la zona
euro com en el conjunt de la Unió Europea.
L’increment de l’activitat econòmica està tenint efectes positius en el mercat
de treball. Així, la desocupació segueix una tendència decreixent, tot i que encara es
manté en un nivell elevat. Es preveu que enguany la desocupació en la UE i en la zona
de l’euro disminuïsca fins al 9,6 per 100 i l’11 per 100, respectivament, i les millores
del mercat de treball afectaran tots els sectors. Davant de la previsió que el
creixement econòmic continue augmentant en 2016, la tendència hauria de
prosseguir, particularment en els països que han aplicat recentment reformes del
mercat de treball. En 2016, la desocupació es reduiria fins al 9,2 per 100 en la UE i el
10,5 per 100 en la zona euro. França passarà d’una taxa de desocupació del 10,3 en
2015 al 10 per 100 en 2016; Alemanya del 4,6 per 100 al 4,4 per 100, i el Regne Unit
del 5,4 per 100 al 5,3 per 100.
Al seu torn, les perspectives pressupostàries en la UE i en la zona de l’euro
continuen millorant, gràcies als esforços d’ajust dels últims anys, a la major activitat
econòmica i als menors pagaments d’interessos sobre el deute públic. Inclús amb una
estratègia pressupostària globalment neutra, s’espera que el dèficit pressupostari de la
UE disminuïsca del 2,9 per 100 en 2014 al 2,5 per 100 enguany, i al 2 per 100 l’any
pròxim. En la zona de l’euro, disminuiria del 2,4 per 100 en 2014, al 2 per 100 en
2015 i a l’1,7 per 100 en 2016. Per la seua banda, es preveu que la ràtio deute
públic/PIB en ambdós zones haja tocat sostre en 2014 i disminuïsca tant en aquest
exercici com en el pròxim, per a aconseguir el 88 per 100 en la UE i el 94 per 100 en
la zona de l’euro en 2015. En 2016 es preveu que se situe en el 86,9 per 100 i el 92,5
per 100, respectivament.
Al contrari, a principis de setembre el BCE rebaixà les seues previsions de
creixement per a enguany i els dos següents. Així, per a l’actual exercici es preveu un
creixement de l’1,4 per 100 enfront de l’1,5 per 100 previst al juny. En 2016 el
creixement se situarà en l’1,7 per 100, de manera que es reduirà dos dècimes
respecte de les anteriors previsions. Així mateix, el BCE reduí els seus pronòstics sobre
la inflació i assegurà que les coses poden anar inclús a pitjor. El BCE, a pesar del seu
arsenal de mesures excepcionals no ha aconseguit que els preus s’acosten a l’objectiu
sinó que els índexs de preus europeus se situaran enguany prop de la deflació
(creixeran a penes el 0,1 per 100), per a pujar fins a l’1,1 per 100 en 2016.
De la mateixa manera, segons el FMI l’horitzó està ennuvolat per a l’eurozona.
Una recent avaluació del Fons sobre la zona euro torna a subratllar-ho. La recuperació
del creixement que se situarà en l’1,5 aquest exercici i en l’1,6 per 100 en 2016
segueix emparada bàsicament en els preus baixos del petroli, els estímuls monetaris
extraordinaris del BCE i un euro dèbil.
No obstant això, les perspectives a mitjà termini que defineix el Fons són
menys optimistes, a causa de certs factors: elevada desocupació i deute privat i
préstecs morosos en el sistema bancari entre altres. El Fons crida l’atenció sobre
quatre prioritats: estímul de la demanda, sanejament dels balanços bancaris, reformes
estructurals i reenfortiment de la governació de la zona euro.
2.1.1.3. Economia espanyola
L’economia espanyola està consolidant durant el primer semestre de 2015 la
fase de recuperació que començà de forma molt suau en la segona meitat de 2013 i
que continuà durant 2014, amb taxes interanuals de creixement del PIB de l’1,6 i del 2
per 100 en els dos últims trimestres de 2014, per a finalitzar l’any amb un augment
global de l’1,8 per 100 respecte a l’any anterior, segons la Comptabilitat Nacional
Trimestral d’Espanya (CNTR, Base 2010). Aquest creixement s’ha intensificat en els
dos primers trimestres de 2015, i s’han registrat avanços ara més potents, del 2,7 per
100 i 3,1 per 100, en el primer i segon trimestre, respectivament. Creixement que se
sustenta principalment pel comportament de l’ocupació, així com en la millora de la
confiança i de l’accés al crèdit, que augmenta el consum intern, tot això en un context
de moderació de preus i tipus d’interés.
De l’anàlisi per components de la demanda agregada, observem que en 2014
la demanda nacional va ser la responsable del creixement de l’economia, amb una
aportació de 2,2 punts, que contrasta de manera significativa amb l’any anterior on
l’aportació al creixement del PIB va ser negativa en 2,7 punts (Quadre 2.1.1.3.1). La
despesa en consum final passà de decréixer un 2,4 per 100 en 2013 a créixer un 1,8
per 100 en 2014. El mateix ocorria amb la formació bruta de capital fix (FBCF), que
registrava una contracció del 3,8 per 100 en 2013, i finalitzà el 2014 amb un augment
del 3,4 per 100. Quant al sector exterior, aquest canvià de signe la seua contribució al
creixement en passar d’una aportació positiva d’1,4 punts en 2013 a una negativa en
2014 de 0,8 punts.
Quadre 2.1.1.3.1
Producte interior brut a preus de mercat i els seues components. CNTR Espanya
Dades corregides d'efectes estacionals i de calendari. Taxa de variació interanual (%)
Volum encadenat referència 2010
T I T II T III T IV T I T II
Despesa en consum final -2,4 1,8 1,1 1,8 2,1 2,4 2,7 2,9
- Despesa en consum final de les llars -2,3 2,4 1,3 2,3 2,8 3,4 3,5 3,5
- Despesa en consum final de les ISFLSH -0,1 1,0 0,7 0,7 0,8 1,8 1,8 1,6
- Despesa en consum final de les AAPP -2,9 0,1 0,3 0,3 0,3 -0,5 0,2 1,0
Formació bruta de capital fix -3,8 3,4 0,8 3,9 3,9 5,1 6,1 6,1
- Actius fixos materials -4,2 3,6 0,7 4,3 3,9 5,5 6,8 6,8
• Construcció -9,2 -1,5 -7,4 -0,7 0,1 2,4 5,0 5,1
• Béns d'equip i actius cultivats 5,6 12,2 15,8 12,9 10,2 10,3 9,6 9,2
- Productes de la propietat intel·lectual -1,3 2,5 1,8 1,7 3,4 3,1 2,2 2,0
0,0 0,2 0,3 0,2 0,3 -0,1 -0,1 -0,1
DEMANDA NACIONAL (*) -2,7 2,2 1,2 2,3 2,6 2,7 3,1 3,3
Exportacions de béns i serveis 4,3 4,2 6,4 1,0 4,5 4,7 5,0 6,0
- Exportacions de béns 5,7 4,5 6,7 0,8 5,5 5,3 5,2 5,0
- Exportacions de serveis 0,9 3,3 5,7 1,6 2,4 3,4 4,5 8,2
• Despesa de les llars no residents en el territori econòmic 2,9 3,7 6,2 3,9 1,3 3,3 1,2 2,7
Importacions de béns i serveis -0,5 7,6 9,4 4,9 8,6 7,7 7,0 7,2
- Importacions de béns 0,4 7,8 10,1 4,8 8,7 7,5 7,5 8,0
- Importacions de serveis -4,7 7,0 5,9 5,4 7,8 8,7 4,2 3,2
• Despesa de les llars residents en la resta del món 1,9 8,6 6,8 10,0 9,0 8,7 10,0 14,3
-1,2 1,4 0,6 1,2 1,6 2,0 2,7 3,1
Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 15,6 3,3 10,3 1,6 5,3 -3,4 -2,6 2,2
Indústria -1,8 1,5 0,5 1,9 1,5 2,1 2,9 3,5
- Indústria manufacturera -1,1 2,3 1,5 2,4 2,3 3,0 2,8 3,8
Construcció -8,1 -1,2 -6,2 -1,7 0,0 3,4 5,7 5,8
Serveis -1,0 1,6 0,9 1,4 1,7 2,3 2,7 3,0
- Comerç, transport i hoteleria -0,7 2,8 1,9 2,6 3,0 3,7 4,3 4,6
- Informació i comunicacions -2,8 1,6 1,3 0,8 2,0 2,4 2,6 4,3
- Activitats financeres i d'assegurances -7,8 -5,5 -6,5 -5,3 -5,4 -4,6 -4,8 -2,6
- Activitats immobiliàries 1,1 2,0 1,3 1,9 2,5 2,3 2,1 1,9
- Activitats professionals -1,1 2,6 1,4 2,0 2,3 4,8 5,7 6,5
- Administració pública, sanitat i educació -1,3 0,5 0,2 0,6 0,6 0,5 1,3 1,2
- Activitats artístiques, recreatives i altres serveis 1,5 2,9 3,6 2,4 2,5 3,0 2,7 3,4
- Impostos nets sobre els productes -1,5 0,6 0,0 0,5 1,1 1,0 1,9 2,0
-1,2 1,4 0,6 1,2 1,6 2,0 2,7 3,1
Variació d'existències i adquisicions menys cessions d’objectes
valuosos (*)
PRODUCTE INTERIOR BRUT a preus de mercat
PRODUCTE INTERIOR BRUT a preus de mercat
2013 20142014 2015
(*) Aportació al creixement del PIB a preus de mercat
Font: Institut Nacional d'Estadística
Pel que fa a 2015, en el segon trimestre de l’any l’economia espanyola registrà
un creixement trimestral del 0,9 per 100, taxa una dècima inferior a la registrada en el
primer trimestre. En termes interanuals, la taxa de creixement passà del 2,7 per 100
registrat en el primer trimestre al 2,9 per 100 del segon. Aquest creixement es
fonamenta en el bon comportament de la demanda interna patrocinat pel bon registre
aconseguit pel consum de les famílies que pogué compensar l’aportació negativa del
sector exterior.
Analitzant el PIB des de l’òptica de la despesa, s’observa una major contribució
de la demanda interna (3,3 punts en el segon trimestre de 2015 enfront dels 3,1 punts
del primer trimestre). Atenent els dos principals components de la demanda, la
despesa en consum final presenta una variació anual de dos dècimes superior en el
segon trimestre de 2015 que en el primer, mentre que la inversió en capital fix es
manté igual. El consum de les llars manté el seu creixement del 3,5 per 100 en
ambdós trimestres. Les administracions públiques, per la seua banda, incrementaran
el seu consum un 1 per 100 respecte al mateix trimestre de l’any anterior, huit
dècimes més que en el primer trimestre. La FBCF registrà un creixement interanual del
6,1 per 100 en el segon trimestre de 2015, idèntic al trimestre anterior, igual que tots
els seus components que mantenen creixements semblants al trimestre anterior.
Tant les exportacions com les importacions mostren en el segon trimestre
creixements superiors als del trimestre precedent, si bé el creixement és més acusat
en el cas de les exportacions. Així les exportacions passen de créixer en termes
interanuals un 5 per 100 en el primer trimestre de 2015 a créixer un 6 per 100. Les
importacions s’acceleren només dos dècimes, del 7 per 100 al 7,2 per 100 en el segon
trimestre.
L’anàlisi del quadre macroeconòmic des de l’òptica de l’oferta mostra que tots
els sectors presenten un millor comportament que el registrat en el primer trimestre
de l’exercici. Així, el en el segon trimestre el valor afegit brut (VAB) de les branques
industrials cresqué un 3,5 per 100 enfront de la progressió del 2,9 per 100
experimentat en el primer trimestre. En la branca de la construcció el VAB millora una
dècima la seua evolució, fins al 5,8 per 100. El VAB de les branques dels serveis
accelera tres dècimes el seu creixement, de manera que passa del 2,7 per 100 al 3 per
100. Finalment, les branques primàries mostren un creixement del 2,2 per 100 enfront
del descens del 2,6 per 100 del primer trimestre.
Pel que fa a l’ocupació, en llocs de treball equivalents a temps complet,
presenta una taxa interanual de creixement en el segon trimestre de 2015 del 2,9 per
100, una dècima més que el trimestre anterior. Aquesta evolució suposa un increment
net de 477.000 ocupacions equivalents a temps complet en un any.
En l’àmbit sectorial, agricultura, indústria i construcció, presenten
comportaments més favorables en termes d’ocupació que els registrats en el trimestre
precedent. El creixement de l’ocupació en el sector primari és del 0,4 per 100 enfront
del descens del 5,5 per 100 en el primer trimestre. La indústria registra un augment
de 3 dècimes més que l’anterior trimestre, fins al 3,7 per 100. En el cas de la
construcció la taxa augmenta una dècima i se situa en el 9,2 per 100. Finalment, el
creixement de l’ocupació en els serveis es desaccelera tres dècimes, i se situa en el 2,4
per 100 enfront del 2,7 per 100 del trimestre precedent.
De la consideració conjunta del creixement del PIB trimestral i de les dades
d’ocupació, es dedueix que la taxa de variació anual de la productivitat aparent per lloc
de treball equivalent augmenta tres dècimes, des del –0,1 per 100 al 0,2 per 100. Per
la seua banda, el creixement de la productivitat aparent per hora efectivament
treballada arriba a una taxa del 0,4 per 100, quatre dècimes menys que en el
trimestre anterior.
En l’acumulat del primer semestre de 2015 l’economia espanyola experimentà
una capacitat de finançament de 3,4 milers de milions (mm) d’euros, un 0,6 per 100
del PIB, enfront d’una necessitat de finançament acumulada en el mateix període de
l’any anterior de 372 milions (0,1 per 100 del PIB). Aquesta correcció del desequilibri
exterior s’explica per l’ampliació del superàvit de béns i serveis i per la moderació del
dèficit de rendes primàries i secundàries, mentre que el superàvit de capital es reduí.
La balança per compte corrent acumulà un superàvit de 467 milions d’euros, enfront
del dèficit de 3,6 mm en el mateix període de 2014.
Els intercanvis amb l’exterior de béns i serveis entre gener i juny de 2015
donaren lloc a un superàvit d’11,4 mm d’euros, superior en un 10,1 per 100 al
registrat en el mateix període de l’any anterior. En termes nominals, les exportacions
augmentaren un 6,8 per 100 interanual i les importacions un 6,5 per 100, taxes
superiors en 6,1 i 1,2 punts percentuals a les del mateix període de l’any anterior,
respectivament.
En els sis primers mesos de 2015, el dèficit comercial de béns energètics
disminuí un 31 per 100, en línia amb l’evolució del preu del petroli importat que,
mesurat en euros, s’abaratí un 36,4 per 100 de mitjana en el dit període, mentre que
el superàvit de la balança no energètica es reduí significativament. Com a resultat, es
produí una disminució del dèficit comercial del 3,4 per 100, i la relació real d’intercanvi
millorà un 0,5 per 100 utilitzant índexs de valor unitari.
La balança de serveis turístics acumulà en el primer semestre de l’any un
superàvit de 14,8 mm d’euros, inferior en un 1,5 per 100 al del mateix període de
2014. Aquesta caiguda es deu a un avanç dels ingressos per turisme (2,9 per 100
interanual) inferior a l’anotat pels pagaments (14,9 per 100). La despesa realitzada
pels turistes estrangers, segons l’Enquesta de Despesa Turística (Egatur), augmentà
en el primer semestre un 7,4 per 100 en taxa interanual (7,8 per 100 en els sis
primers mesos de 2014) i les entrades de turistes, indicador de l’evolució del turisme
en termes reals, cresqueren un 4,2 per 100, tres punts percentuals menys que en el
mateix període de l’any passat. Els pagaments per turisme, com a conseqüència dels
viatges dels espanyols a l’estranger, cresqueren un 14,9 per 100 en el primer
semestre en relació amb un any abans, taxa que suposa una acceleració de quasi cinc
punts percentuals en relació a la registrada en el mateix període de 2014.
La balança de rendes primàries i secundàries acumulà fins a juny de 2015 un
dèficit de 10,9 mm d’euros, un 21,5 per 100 inferior a l’anotat en els mateixos mesos
de 2014, ja que va confluir un moderat augment dels ingressos, de l’1,9 per 100, i una
caiguda dels pagaments del 6,3 per 100, taxes 0,1 i 8,6 punts percentuals inferiors a
les registrades en el mateix període de 2014.
La balança de capital generà en el primer semestre de 2015 un superàvit de
2,9 mm d’euros, un 7 per 100 inferior al del mateix període de l’any anterior, descens
que s’explica per una caiguda del 4,1 per 100 dels ingressos i per una pujada del 33,9
per 100 dels pagaments. Paral·lelament, la balança financera registrà eixides netes de
capital per valor de 5,2 mm d’euros, la tercera part que un any abans, a pesar de
l’augment de la posició neta deutora del Banc d’Espanya per import de 24,2 mm
d’euros, que no va ser suficient per a compensar les eixides netes de capital, excloent-
ne el Banc d’Espanya, de 29,5 mm.
Respecte a l’execució pressupostària disponible fins a aquest moment en
termes de comptabilitat nacional mostra que, l’agregat consolidat d’Administració
General de l’Estat (AGE), CA i Seguretat Social registrà un dèficit acumulat fins a juliol
de 26,8 mm d’euros, un 2,4 per 100 del PIB i sis dècimes inferior al registrat en el
mateix període de l’any passat (sent l’objectiu del Govern el 2,9 per 100 per a tot
l’any). Aquesta reducció del dèficit s’explica per un augment interanual dels recursos
no financers (4 per 100), impulsats pels increments dels impostos sobre la producció i
les importacions (7,5 per 100) i dels impostos corrents sobre la renda i el patrimoni
(3,4 per 100), així com per un descens de les ocupacions no financeres (1,2 per 100).
En termes de caixa, l’Estat registrà fins a juliol de 2015 un dèficit de 15,4 mm
d’euros, inferior en un 43,9 per 100 al del mateix període de 2014. Els ingressos no
financers s’incrementen un 14,1 per 100 en taxa interanual i les despeses financeres
es reduïren un 1,8 per 100. La necessitat d’endeutament s’ha reduït un 52,8 per 100
en taxa interanual, amb la qual cosa s’ha arribat als 18,6 mm d’euros, enfront dels
39,5 mm d’euros de l’any anterior.
La Seguretat Social registrà al juliol un dèficit, en termes de caixa, de 4,4 mm
d’euros, de manera que va duplicar l’existent fa un any, a causa principalment que les
cotitzacions socials augmenten a un ritme del 0,7 per 100 enfront del pagament de
pensions contributives i la incapacitat temporal que augmenten un 3,4 i un 14 per 100,
respectivament.
En els últims anys l’executiu ha aplicat una política de consolidació fiscal
tendent a retornar a una senda de dèficit públic adequada a allò que ha exigit la
normativa europea. El dèficit públic del total de les administracions públiques (AP) s’ha
reduït des del 8,9 per 100 en 2011 fins al 5,7 per 100 en 2014. Aquesta correcció
fiscal de 3,2 punts del PIB, en un context de forta contracció econòmica ha portat que
totes les AP hagen hagut de realitzar un important ajust fiscal.
Els objectius fixats per al conjunt de les AP per al període 2015-2017
mantenen la senda de consolidació dels últims exercicis. Els objectius previstos pel
Govern per al període 2015-2017 determinen un dèficit del 4,2 per 100 del PIB per a
2015, del 2,8 per a 2016 i de l’1,1 del PIB en 2017, i impliquen situar-se en 2016 per
davall del llindar del 3 per 100 establit per la normativa comunitària per a eixir del
procediment de dèficit excessiu (PDE).
Per subsectors del conjunt de les AP, en el període 2011-2014, l’AGE ha
efectuat un ajust de l’1,6 per 100 del PIB, i s’ha reduït el dèficit des del 5,1 de l’any
2011 fins al 3,5 per 100 en 2014. L’AGE tancà l’exercici 2014 amb un dèficit del 3,5
per 100, amb la qual cosa va complir l’objectiu d’estabilitat establit, i va haver de
realitzar un nou ajust de consolidació per a 2015 del 0,6 per 100 del PIB per a
aconseguir l’objectiu del 2,9 per 100 aprovat per a aquest exercici.
Els fons de la Seguretat Social (FSS) han experimentat, en el període 2011-
2014, un empitjorament significatiu del seu dèficit públic i han passat d’un –0,1 a un –
1,1 per 100 del PIB en 2014. En l’àmbit de la Seguretat Social la crisi econòmica dels
últims anys ha tingut un impacte molt significatiu sobre les cotitzacions socials que
s’han reduït com a conseqüència del menor nivell d’ocupació, mentre que la despesa
en pensions ha mantingut un creixement superior al 3 per 100 en tot el període, de
manera que s’ha deteriorat el saldo dels FSS, la qual cosa ha portat a disposar dels
recursos del Fons de Reserva. Per a 2015 es fixà un objectiu de dèficit de 0,6 del PIB.
En el període 2011-2014 el subsector comunitats autònomes ha efectuat un
ajust del 2,1 per 100 del PIB, de manera que s’ha reduït el dèficit des del 3,8 de l’any
2011 fins a l’1,7 per 100 en 2014. Per a 2015 l’objectiu fixat és del 0,7 per 100, per la
qual cosa l’esforç a realitzar és de l’1 per 100 del PIB aquest any. Pareix poc probable
que es complisca, atés que els recursos del sistema de finançament a penes creixen
dos dècimes del PIB.
El subsector de les corporacions locals (CL), l’objectiu legal del qual és
d’equilibri, ha realitzat des de l’any 2012 un important esforç de consolidació fiscal.
Aquest subsector, tancà l’any 2009 amb un dèficit de 0,6 per 100 de PIB, dèficit que
s’incrementà fins a un 0,8 per 100 en 2011 (enguany el dèficit es véu afectat per
l’ajust degut a la liquidació negativa de la participació dels tributs de l’Estat de 2009),
de manera que s’ha revertit la tendència des de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica
d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera de les Administracions Públiques
(LOEPSF). L’any 2012, primer any de vigència de l’esmentada llei, les CL liquidaren
l’exercici amb un superàvit d’un 0,3 per 100 de PIB, de manera que es va consolidar
en els últims exercicis un superàvit d’un 0,5 per 100.
En relació al dèficit, a finals d’abril el Govern espanyol remeté a la Comissió
Europea l’actualització del Programa d’Estabilitat en línia amb les recomanacions del
Consell Europeu. El Programa d’Estabilitat concentra l’ajust en 2015 en la despesa
pública que es reduiria un 1,5 per 100 sobre el PIB. Aquesta disminució es basa en
mesures ja adoptades (congelació de salaris públics, restriccions a les taxes de
reposició d’efectius, reducció de compres de béns i serveis, reforma de l’Administració
local), també per la caiguda dels pagaments per interessos i de la despesa en
prestacions per desocupació i l’aplicació del factor de revaloració de les pensions. Pel
costat dels ingressos, el Programa d’Estabilitat preveu un manteniment del seu pes
sobre el PIB, en un context en què la reforma de l’IRPF i de l’Impost de Societats que
tindrien un cost estimat del 0,4 per 100 sobre el PIB es compensaria amb increments
impositius de les administracions autonòmiques i locals i una major recaptació fiscal
per la recuperació econòmica.
D’altra banda, el Programa de Reformes 2015 presentat pel Govern d’Espanya
té dos prioritats que es reforcen mútuament: concloure les reformes iniciades i enfortir
la recuperació econòmica, consolidar-la i traduir-la en creació d’ocupació. Per a això,
entre les principals mesures dutes a terme estan la reducció de cotitzacions socials per
a fomentar l’ocupació indefinida, mesures de suport al treball autònom i a
l’emprenedoria. En matèria d’administració pública, destaca la reforma de la Llei de
Contractes del Sector Públic per a una major transparència i racionalitat. Destacar
també la reforma fiscal que té previst tornar 9.000 milions d’euros als contribuents per
a afavorir el creixement econòmic i continuar en la lluita contra el frau tant fiscal com
laboral.
Pel que fa al deute del conjunt de les administracions públiques (AP)
corresponent a juny de 2015, segons la metodologia del Protocol de Dèficit Excessiu
(PDE), va arribar als 1.053 mm d’euros (milers de milions), la qual cosa suposa un
augment del 4 per 100 respecte al mateix període de l’any anterior. Per subsectors, el
deute de l’AGE augmentà un 7,8 per 100 en taxa interanual, fins als 896,5 mm
d’euros; el deute de les comunitats autònomes aconseguí els 250,1 mm d’euros, amb
un creixement del 9,6 per 100. El deute de les administracions de la Seguretat Social
se situà en 17,2 mm d’euros, xifra pràcticament idèntica a la registrada al juny de
2014. Finalment les corporacions locals, registren un deute en termes de PDE de 38
mm d’euros, de manera que es va reduir un 9,5 per 100 respecte a l’any anterior.
L’objectiu de deute per a 2015 per al total de les administracions públiques és
del 101,7 per 100 del PIB. No obstant això, l’actualització del Programa d’Estabilitat
2015-2018 preveu per a 2015 una ràtio de deute/PIB que aconseguirà el 98,9 per 100
per al total de les AP. Així, Espanya ha passat de ser un dels països amb menor deute
públic a superar la mitjana de la zona euro. D’aquesta manera, en la comparació
corresponent al primer trimestre de 2015, el nivell de deute públic del nostre país
ascendia al 98 per 100 del PIB, amb dades del BCE, únicament superada per Grècia
(168,8 per 100 del PIB), Itàlia (135,1 per 100), Portugal (129,6 per 100), Bèlgica
(111,1 per 100), Xipre (106,8 per 100) i Irlanda (104,8 per 100). Aquest increment
del deute es deu a la necessitat de finançament del dèficit, al rescat financer i a altres
mecanismes com el fons de liquiditat autonòmica i el pla de pagament a proveïdors.
En aquest context, El Banc d’Espanya manté la seua previsió del 3,1 per 100
en el creixement estimat del PIB per a 2015 (Quadre 2.1.1.3.2). Aquest comportament
més expansiu es basa en el dinamisme de la demanda interna, creixement de
l’ocupació, tipus d’interés baixos per al finançament de famílies i empreses, i un
progressiu enfortiment de les exportacions. Per a 2016, l’entitat espera una gradual
desacceleració de la fase expansiva, amb una taxa mitjana anual del 2,7 per 100,
quatre dècimes inferior a la de 2015, perquè es projecta una certa atenuació d’alguns
dels impulsos expansius que hem tingut durant 2015, com és el preu del petroli i la
depreciació de l’euro.
Quadre 2.1.1.3.2
Economia espanyola. Situació i perspectives
Unitats: taxes de variació real del PIB (%)
2015 2016
Previsions nacionals
Banc de Espanya (setembre) 3,1 2,7
Banc de Espanya (juny) 3,1 2,7
Diferència amb la projecció anterior 0,0 0,0
Funcas (setembre) 3,2 2,8
Funcas (juliol) 3,3 3,0
Diferència amb la projecció anterior -0,1 -0,2
Funcas consens. 16 serveis d'estudis (setembre) 3,2 2,8
Funcas consens. 17 serveis d'estudis (juliol) 3,1 2,7
Diferència amb la projecció anterior 0,1 0,1
Govern d'Espanya. Pressupostos Generals de l'Estat (juliol 2015) 3,3 3,0
Govern d'Espanya. Pressupostos Generals de l'Estat (desembre 2014) 2,0 -
Diferència amb la projecció anterior 1,3 -
Govern d'Espanya. Programa d'Estabilitat (abril) 2,9 2,9
Govern d'Espanya. Programa d'Estabilitat (abril 2014) 1,8 2,3
Diferència amb la projecció anterior 1,1 0,6
Govern d'Espanya. Escenari macroeconòmic (juliol) 3,3 3,0
Govern d'Espanya. Escenari macroeconòmic (abril) 2,9 2,9
Diferència amb la projecció anterior 0,4 0,1
Consens total (1) 3,2 2,9
Consens més actual. Momentum (juliol-setembre) (1) 3,2 2,9
Interval (mín.-màx.) 2,9-3,3 2,7-3,0
Taxes de creixement observades: 2013 (provisional) i 2014 (primera estimació): -1,2 / 1,4
Previsions internacionals
Comissió Europea (maig) 2,8 2,6
Comissió Europea (febrer) 2,3 2,5
Diferència amb la projecció anterior 0,5 0,1
Fons Monetari Internacional (octubre) 3,1 2,5
Fons Monetari Internacional (juliol) 3,1 2,5
Diferència amb la projecció anterior 0,0 0,0
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (juny) 2,9 2,8
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (novembre 2014) 1,7 1,9
Diferència amb la projecció anterior 1,2 0,9
Consens total (1) 2,9 2,6
Consens més actual. Momentum (juny-octubre) (1) 3,0 2,7
Interval (mín.-màx.) 2,8-3,1 2,5-2,8
Font: elaboració pròpia. Direcció General d'Economia, Emprenedoria i Cooperativisme.
Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.
(1) El càlcul del consens es realitza com a mitjana de les previsions totals/més actualitzades.
La Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas), en el consens d’analistes dels 16
serveis d’estudis que integren el panell de Funcas també ha revisat a l’alça les seues
previsions de creixement per a l’economia espanyola fins al 3,2 per 100, a causa de
l’augment de l’aportació esperada de la demanda interna. Per a 2016 també millora
una dècima la seua previsió de creixement, fins al 2,8 per 100. En consonància amb la
millora esperada del PIB, els analistes privats han revisat a l’alça la seua previsió de
creació d’ocupació per a 2015, fins al 3 per 100, i la de 2016 fins al 2,7 per 100. La
taxa de desocupació mitjana anual prevista per a 2015 és del 22,3 per 100, i la de
2016, del 20,5 per 100.
El FMI manté les seues previsions de creixement per a l’economia espanyola
en el 3,1 per 100 per a 2015 i en el 2,5 per 100 per a 2016. Així, l’economia espanyola
s’ha beneficiat dels baixos preus del petroli, la depreciació de l’euro i la política
monetària expansiva duta a terme pel BCE. Al seu torn, el moderat avanç dels salaris
ha afavorit la creació d’ocupació.
A pesar d’aquestes dades positives, el FMI assenyala que el nivell de
desocupació és encara molt elevat i que persisteixen punts dèbils que fan necessàries
reformes estructurals i esforços pressupostaris per a mantindre el creixement i reduir
l’elevat deute. Per al FMI, les tres àrees prioritàries en què és necessari continuar
avançant són: les reformes laborals (contracte laboral únic amb indemnització
creixent, polítiques actives d’ocupació i permetre majors ajustos de salaris), reducció
del deute privat i consolidació fiscal (increment de l’IVA per als productes de tipus
reduïts i copagament sanitari). Al seu torn, remarca la reforma empresarial; considera
necessari que les empreses es facen més grans, per a la qual cosa cal eliminar els
obstacles al creixement de les pimes, i recomana l’adopció de mesures que impulsen la
competència, com ara la Llei d’Unitat de Mercat, la reforma dels serveis professionals,
l’eliminació d’obstacles fiscals i reguladors a la grandària de les empreses i el suport a
l’exportació. A més del FMI, el Banc d’Espanya també insisteix en la necessitat de dur
a terme aquest tipus de reformes. El banc emissor subratlla la inadequació del marc
regulador espanyol perquè les empreses es facen més grans. Amb una major
grandària s’aconseguirien salaris majors, una productivitat també superior i un salt
endavant en competitivitat.
L’OCDE en les seues previsions de setembre passat per a l’economia espanyola
per a 2015 i 2016 situa el creixement en el 2,9 per 100 i el 2,8 per 100,
respectivament. Segons l’OCDE, aquest creixement per als pròxims anys es veu
impulsat per unes condicions financeres favorables, la depreciació de l’euro, el menor
preu del petroli i una major activitat en els principals socis comercials. Així mateix,
indica que la millora de l’economia espanyola permetrà reduir la taxa de desocupació
fins al 22,3 per 100 en 2015 i al 20,3 per 100 en 2016.
2.1.2. ECONOMIA VALENCIANA
2.1.2.1 Comerç exterior
Les exportacions registrades en el mes de juny de 2015 a la Comunitat
Valenciana arribaren als 2.330,6 milions d'euros, un 2,6 per 100 més que en el mateix
mes de l'any anterior (gràfic 2.1.2.1.1.). Per la seua banda, en el conjunt d'Espanya
l'increment interanual aquest mateix mes va ser del 7,8 per 100, i es va situar en
22.206,6 milions d'euros. Al contrari, el creixement a la Comunitat Valenciana en
termes mensuals va ser negatiu, i es va registrar una taxa de descens del 3,4 per 100,
mentre que en el conjunt nacional sí que va ser positiu (5,6 per 100). Amb aquestes
dades, la Comunitat Valenciana se situà al juny com la tercera comunitat exportadora,
amb un 10,5 per 100 del total de les exportacions nacionals.
Gràfic 2.1.2.1.1
Exportaciones
Variación interanual (%)
-10
-5
0
5
10
15
20
25
Jun
2014
Jul Ago Sep Oct Nov Dic Ene
2015
Feb Mar Abr May Jun
Comunitat Valenciana España
Amb les dades de gener a juny de 2015, la variació acumulada de les
exportacions (respecte al mateix període de l'any anterior) presenta un destacat
creixement, concretament un 10,8 per 100, més del doble que la mitjana espanyola,
que va ser tan sols del 4,9 per 100.
Per la seua banda, les importacions valencianes augmentaren un 11,4 per 100
respecte al mateix mes de l'any 2014, i se situen en els 2.099,8 milions d'euros, xifra
que representa un 10,6 per 100 d'increment respecte al mes anterior. Mentrestant, en
el conjunt d'Espanya, les importacions s'incrementaren un 9,8 per 100 en termes
interanuals i un 6,9 per 100 respecte al mes precedent.
La variació acumulada en el primer semestre de 2015 (respecte al mateix
període de l'any anterior) s'incrementa un 8,9 per 100, davant d'un 4,2 per 100 en el
cas d'Espanya. Cal destacar que les importacions estigueren augmentant cada mes
durant el primer trimestre de l'any, i passaren a descendir a partir d'abril, amb una
forta caiguda en el mes de maig i i es recuperaren al final del primer semestre.
Conseqüència del diferent comportament d'ambdós variables, exportacions i
importacions, destaca el saldo positiu de la balança comercial valenciana per valor de
230,8 milions d'euros, un 40,4 per 100 menor que el registrat el mateix mes de l'any
anterior, és a dir, 156,6 milions d'euros menys de diferència. En el període acumulat
de gener a juny d'enguany, el saldo de la balança comercial de l'economia valenciana
registra un superàvit de 2.243,7 milions d'euros. No obstant això, el comportament
d'aquesta variable en l'economia espanyola va ser completament diferent, un saldo
comercial negatiu acumulat en el període gener-juny d'11.480,4 milions d'euros, la
qual cosa reflecteix -una vegada més- el caràcter estructural del comportament cíclic
de l'economia espanyola.
Així doncs, la taxa de cobertura de la Comunitat, expressada com el
percentatge d'importacions que es poden pagar amb les exportacions realitzades
durant un mateix període de temps, disminuí 9,6 punts percentuals respecte a la taxa
registrada en el mateix mes de l'any anterior (gràfic 2.1.2.1.2). És a dir, al juny de
2014 la taxa de cobertura va ser del 120,6 per 100 mentre que al juny d'enguany va
ser del 111,0 per 100. No obstant això, tenint en compte el període acumulat des de
principis d'any (gener-juny), la variació que es registrà va ser positiva, i l'augment va
ser de 2 punts percentuals, respecte a l'acumulat de gener-juny de 2014.
Gràfic 2.1.2.1.2
Tasa de cobertura
(Exportaciones / Importaciones)*100
80
90
100
110
120
130
140
Jun
2014
Jul Ago Sep Oct Nov Dic Ene
2015
Feb Mar Abr May Jun
Comunitat Valenciana España
Per la seua banda, l'economia espanyola també reduí la seua taxa de cobertura
durant el període de temps analitzat, però en menor grau. Al juny de 2014 es registrà
una taxa de 93,3 per 100, mentre que al juny d'enguany va ser de 91,6 per 100; per
tant, disminuí 1,7 punts percentuals en un any però augmentà 0,7 punts en l'acumulat
del semestre. Aquestes dades mostren que el diferencial valencià respecte de la
mitjana nacional s'ha reduït prou en un any, al juny de 2014 la diferència entre les
dues taxes de cobertura era de 27,3 punts, mentre que al juny de 2015 va ser de 19,4
punts.
Durant el primer semestre de l'any la balança comercial valenciana continua
mostrant saldos positius tots els mesos, mentre que al contrari l'espanyola mostra en
tots aquests un saldo negatiu. El superàvit acumulat de gener a juny per a la
Comunitat Valenciana presentava un saldo de 2.243,7 milions d'euros davant d'un
dèficit de 11.480,4 del conjunt de l'Estat. En l'acumulat del període que s'està
analitzant (gener-juny), la grandària del superàvit valencià augmentà 401,4 milions
d'euros respecte al mateix període de 2014, i el dèficit de l'economia espanyola ho féu
en 402 milions d'euros.
Analitzant a continuació el comerç exterior valencià des d'una perspectiva
sectorial, destaca el fort avanç de les exportacions del sector de l'automòbil, el qual
cresqué un 26,2 per 100 en l'acumulat dels sis primers mesos de l'any, molt per
damunt de la mitjana espanyola que augmentà un 17,9 per 100 (Quadre 2.1.2.1.1).
Altres augments destacables serien els del sector d'aliments, amb l'apartat de fruites i
llegums al capdavant, amb un creixement acumulat del 13,2 per 100 i les
manufactures de consum, amb el subsector del calçat que creix a un ritme del 18,2
per 100. Les fruites són els productes agroalimentaris valencians més exportats junt
amb les verdures, i sobreeixen particularment els cítrics. Aquests dos sectors, el de
l'automòbil i el d'aliments representaren entre els dos el 41,3 per 100 del total de les
exportacions valencianes al juny de 2015. L'únic capítol que reduí les seues vendes a
l'exterior va ser el de productes energètics, la disminució del qual durant els sis
primers mesos de l'any va ser del 34,2 per 100. Tenint en compte que aquest sector
representà únicament un 1,1 per 100 del total d'exportacions de la Comunitat al juny
de 2015, encara que el seu creixement negatiu perd importància relativa en observar
el poc que representa respecte del total de productes exportats.
Quadre 2.1.2.1.1
Estructura sectorial del comerç exterior per grups de productes
Variació acumulada en el que va d’any (respecte al mateix període de l’any anterior)
Juny 2015
Unitats: Percentatges
Comunitat Comunitat
Valenciana (CV) Valenciana (CV)
[1] [1]
TOTAL 10,8 4,9 5,9 8,9 4,2 4,7
Aliments 13,2 8,9 4,3 16,2 8,3 7,9
Fruites i llegums 12,4 12,7 -0,3 32,6 15,5 17,1
Productes energètics -34,2 -24,2 -10,0 -29,4 -28,9 -0,5
Petroli i derivats -15,8 -17,7 1,9 -34,0 -31,3 -2,7
Matèries primeres 0,2 2,9 -2,7 14,9 2,9 12,0
Semimanufactures 7,8 6,3 1,5 6,9 10,0 -3,1
Productes químics 12,6 8,2 4,4 9,4 11,7 -2,3
Plàstics 15,0 5,9 9,1 10,0 10,0 0,0
Colorants i adobadores 0,6 2,7 -2,1 3,7 9,8 -6,1
Altres semimanufactures 3,5 4,2 -0,7 8,2 7,0 1,2
Materials de construcció 3,8 5,4 -1,6 11,8 16,7 -4,9
Béns d'equip 1,5 2,0 -0,5 22,9 17,2 5,7
Maquinaria especifica 2,9 2,1 0,8 15,7 16,5 -0,8
Automòbil 26,2 17,9 8,3 25,6 17,9 7,7
Automòbils i motos 25,2 22,1 3,1 34,6 31,1 3,5
Components 29,1 8,8 20,3 20,7 9,7 11,0
Béns de consum durador 3,0 12,9 -9,9 18,2 15,0 3,2
Mobles 2,0 10,5 -8,5 11,6 18,6 -7,0
Manufactures de consum 11,0 10,6 0,4 14,5 15,4 -0,9
Tèxtils i confecció 4,5 10,3 -5,8 11,7 13,1 -1,4
Calçat 18,2 17,4 0,8 6,2 14,3 -8,1
Altres mercaderies 17,7 -17,6 35,3 -73,8 49,2 -123,0
[2] [1]-[2] [2] [1]-[2]
Exportacions Importacions
Espanya (E) CV - E Espanya (E) CV - E
Font: elaboració pròpia amb dades del Ministeri d'Economia i Competitivitat.
Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.
Direcció General d'Economia, Emprenedoria i Cooperativisme.
Passant a analitzar les compres a la resta del món per part de la Comunitat
Valenciana, observem que els sectors que més cresqueren en taxa de variació
acumulada (gener a juny respecte al mateix període de l'any anterior) són, per ordre
d'importància, els següents: el sector de l'automòbil, amb un creixement durant els sis
primers mesos de l'any del 25,6 per 100; li segueixen els béns d'equip amb una taxa
del 22,9 per 100 i els béns de consum durador amb una taxa de variació acumulada
del 18,2 per 100. Finalment, un altre sector a destacar seria el de l'alimentació amb un
creixement del 16,2 per 100. La millora de l'activitat industrial i l'enfortiment del
consum continuaren impulsant les compres a l'exterior.
Quant als descensos en les importacions durant aquest període destaca el
sector d'altres mercaderies, amb una caiguda del 73,8 per 100 i el de productes
energètics, amb un descens del 29,4 per 100, i es reflecteix el descens dels preus
energètics en els mercats internacionals.
Així doncs, es pot afirmar que els majors superàvits en el mes de juny de 2015
en la balança comercial valenciana es produïren en el sector de semimanufactures amb
un saldo de 252,8 milions d'euros, seguit del sector agroalimentari amb un superàvit
de 167,1 milions d'euros, i el de l'automòbil amb 134,4 milions d'euros de balanç
positiu. El major dèficit es produeix en l'apartat de productes energètics (-224,8
milions d'euros).
És conegut que el gros de les exportacions valencianes es dirigeixen als
nostres socis europeus i més concretament als de la Unió Europea. Així doncs, el
passat mes de juny, el 65,4 per 100 de les vendes valencianes a l'estranger van ser
dirigides a països europeus, concretament d'aquest 65,4 per 100, un 58,8 va ser a
països de la UE-28. Estats Units és la primera destinació no europea per a les
exportacions de la Comunitat Valenciana, i es destaca al seu torn com el mercat més
dinàmic entre les principals destinacions. Els principals productes valencians exportats
allí són les màquines mecàniques, els automòbils i el calçat. Per la seua banda, Mèxic
és la segona destinació més important per als productes valencians a Amèrica
(després dels Estats Units), i és el primer client a Amèrica Llatina, amb un increment
de les exportacions en l'acumulat del primer semestre de 2015 del 58,4 per 100.
Quasi idèntic patró conforma el volum d'importacions de tercers països, amb
l'excepció que les compres que es realitzen a l'exterior des d'Àsia i Àfrica són majors
que les vendes. És a dir, el principal proveïdor és Europa, amb un 57,7 per 100 de les
importacions totals al juny de 2015, seguit d'Àsia (21,3 per 100), Àfrica (10,7 per 100)
i Amèrica (9,6 per 100).
Els principals socis comercials dins de la Unió Europea són França i Alemanya i
de la resta del món els Estats Units, mentre que Xina adquireix molta importància si
s'analitza la part de les compres a l'exterior, és a dir, les nostres importacions d'aquest
país.
Atenent a la variació acumulada del primer semestre de 2015, els països que
major disminució experimenten en les exportacions són Japó i Rússia. Les últimes
dades de 2014 i 2015 (disponibles per als sis primers mesos de l'any), reflecteixen
l'efecte negatiu que està tenint el bloqueig de Rússia als productes europeus i
espanyols, en particular. El veto començà a l'agost de 2014 però ha continuat enguany
davant de les sancions de la UE sobre Moscou, per la seua intervenció a Ucraïna. Així
per exemple, les conseqüències del veto de Rússia a les exportacions d'aliments de la
Unió Europea han tingut un efecte devastador per als enviaments de fruita d'estiu de
la Comunitat Valenciana enguany. Durant la passada temporada (estiu de 2014), l'inici
del veto rus a les exportacions agroalimentàries de la UE coincidí amb la finalització de
la campanya valenciana, i per tant a penes tingué influència. Però la campanya
d'enguany ha sigut molt preocupant per als productors de fruita d'estiu perquè, a més,
no disposaven d'ajudes de la PAC.
2.1.2.2. Preus i salaris
Tant a la Comunitat Valenciana com en el conjunt d'Espanya la inflació no està
responent al major ritme d'activitat de l'economia ja que les dades de major consum
tant públic com privat dels primers mesos de l'any no acaben de veure's reflectits en
un augment del nivell general de preus.
L'índex de preus de consum (IPC) a la Comunitat Valenciana pujà un 0,3 per
100 al juny respecte al mes anterior, i situa la taxa interanual en el 0,2 per 100
(Quadre 2.1.2.2.1.). D'aquesta manera, els preus s'han incrementat un 1,3 per 100
fins a juny.
Quadre 2.1.2.2.1
Índex de preus de consum (ÍPC)
Variació interanual
Base 2011=100
Any (mitjana anual) Comunitat
Mes Valenciana (CV) Espanya (E) CV-E
[1] [2] [1]-[2]
2008 4,0 4,1 -0,12009 -0,2 -0,3 0,12010 1,6 1,8 -0,22011 3,1 3,2 -0,12012 2,4 2,4 0,02013 1,3 1,4 -0,12014 -0,2 -0,2 -0,1
2014 Juny 0,0 0,1 -0,12014 Juliol -0,4 -0,3 0,02014 Agost -0,6 -0,5 -0,12014 Setembre -0,2 -0,2 -0,1
Octubre -0,2 -0,1 -0,1Novembre -0,5 -0,4 -0,1Desembre -1,2 -1,0 -0,2
2015 Gener -1,4 -1,3 -0,1Febrer -1,0 -1,1 0,1Març -0,6 -0,7 0,1Abril -0,5 -0,6 0,1Maig -0,1 -0,2 0,1Juny 0,2 0,1 0,2
Font: elaboració pròpia amb dades de l'Institut Nacional d'Estadística.
Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.
Direcció General d'Economia, Emprenedoria i Cooperativisme.
A Espanya, els preus cresqueren també un 0,3 per 100 al juny respecte al mes
anterior i elevà tres dècimes la seua taxa interanual, fins al 0,1 per 100, a causa de
l'encariment dels preus de l'electricitat i alguns aliments, com les fruites fresques. Per
la seua banda, la inflació subjacent puja una dècima fins al 0,6 per 100.
En la mitjana acumulada fins a juny, tots els grups de productes incrementen
els seus preus a la Comunitat Valenciana a excepció d'oci i cultura que disminueix un
0,6 per 100, i vestit i calçat un 0,5 per 100. Els que més han pujat són transport amb
un 4,2 per 100; hotels, cafés i restaurants un 1,9 per 100; altres béns i serveis un 1,5
per 100 i els grups de begudes alcohòliques i tabac i aliments i begudes no
alcohòliques que augmenten un 1,2 per 100. Els grups amb menor increment van ser
medicina un 0,2 per 100 i ensenyament un 0,1 per 100. Habitatge es manté invariable
en el que portem d'any.
Si tenim en compte la variació interanual per grups de productes (Quadre
2.1.2.2.2), destaquen transport, medicina i parament que han registrat taxes
negatives durant tot l'any, mentre que, aliments i begudes no alcohòliques, begudes
alcohòliques i tabacs i hotels, cafés i restaurants que registren taxes interanuals
positives de forma creixent al llarg d'aquest exercici.
Quadre 2.1.2.2.2
EVOLUCIÓ DE L’IPC PER GRUPS DE DESPESA
(% variació interanual)
2012 2013 2014 Gener Febrer Març Abril Maig Juny
Aliments i begudes no alcohòlics 2,4 2,8 -0,1 -0,5 0,4 0,6 0,6 1,5 2,0
Begudes alcohòlics i tabacs 6,1 6,3 1,5 0,8 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6
Vestit i calçat 0,2 -0,1 0,0 -0,3 -0,2 -0,1 0,1 0,4 0,5
Habitatge 6,2 0,4 1,5 0,2 -1,3 -1,5 -1,2 -2,0 0,0
Parament 0,4 1,1 -1,0 -0,6 -0,6 -0,4 -0,4 -0,3 -0,2
Medicina 2,4 7,8 0,4 -0,4 -0,4 -0,4 -0,6 -0,4 -0,3
Transport 5,2 0,1 -1,6 -8,3 -6,0 -3,7 -3,3 -2,0 -2,4
Comunicacions -3,4 -4,3 -6,2 -4,8 -4,8 -4,8 -3,5 -1,9 -1,9
Oci i cultura 0,4 1,0 -0,8 0,1 -0,1 -0,1 -1,0 -1,1 -1,0
Ensenyament 4,5 6,6 1,1 1,1 1,1 1,1 1,1 1,1 1,1
Hotels, cafés i restaurants 0,6 0,4 0,6 0,8 0,8 0,9 0,6 1,0 1,2
Altres béns i serveis 2,1 1,6 0,6 1,3 1,2 1,0 1,1 1,1 1,3
General 2,4 1,3 -0,2 -1,4 -1,0 -0,6 -0,5 -0,1 0,2
Comunitat Valenciana2015
Per la seua banda, la inflació subjacent, que no inclou els preus dels productes
energètics ni dels aliments no elaborats, pujà una dècima al juny fins al 0,6 per 100,
alhora que l'índex de preus de consum harmonitzat (IPCA) situà la seua taxa anual en
el 0 per 100, tres dècimes més que al maig.
Aquestes dades vénen a confirmar un dels efectes de la política monetària
expansiva que el BCE posà en marxa des del mes de març. Un pla de compres de
deute a gran escala, inèdit en la història del BCE, que superarà el bilió d'euros (amb
una quantia mensual de 60.000 milions), i que s'estendrà fins a setembre de 2016 o,
com assenyalà el president del BCE, Mario Draghi, “fins que la inflació s'acoste al 2 per
100”, que és l'objectiu de la política monetària europea. Aquest estímul, a més, se
suma a un preu dels diners que es troba pràcticament en zero i que disminueix els
costos financers d'empreses i famílies, anima el consum i espenta els preus.
No obstant això, després del tancament de dades per a aquest informe s'està
observant una tendència a la baixa en els preus del petroli motivada principalment per
l'acord històric aconseguit entre l'Iran, Alemanya i els cinc membres permanents del
Consell de Seguretat de l'ONU (Xina, Estats Units, França, Regne Unit i Rússia) per a
limitar el programa nuclear iranià a canvi d'alleugerir les sancions internacionals que
pesaven sobre l'Iran. Tenint en compte que l'Iran té la quarta major reserva de petroli
del món, 150 mil milions de barrils, i la segona major reserva de gas natural del
planeta, l'alçament de sancions suposarà que la producció de cru augmentarà en un
milió de barrils diaris amb la conseqüent sobreoferta en el mercat i el consegüent ajust
a la baixa en els preus del cru. Per això, s'espera que la repercussió d'aquest
important esdeveniment tinga el seu efecte a curt termini en l'IPC i es torne, de nou, a
taxes negatives d'inflació.
A fi d'analitzar l'evolució dels preus en el conjunt del territori nacional s'estudia
un indicador alternatiu a l'IPC com és el deflactor implícit del PIB que, a més, permet
obtindre una estimació des de la perspectiva de la despesa alhora que una visió de
l'evolució dels preus per branques d'activitat. Així, la taxa interanual de variació del
deflactor implícit del PIB se situà en el 0,6 per 100 en el segon trimestre de 2015
(Quadre 2.1.2.2.3).
Des de la perspectiva de la despesa agregada, el deflactor del consum final de
les llars disminuí un 0,3 per 100 en el segon trimestre. Els preus de la formació bruta
de capital fix augmentaren un 1,2 per 100 i, en relació al sector exterior,
s'incrementaren els preus de les exportacions (0,9 per 100), i disminuïren el de les
importacions (0,5 per 100).
Pel costat de l'oferta s'utilitzen els deflactors del valor afegit brut (VAB) per
branques d'activitat. Destaca la recuperació del sector de l'agricultura, els preus del
qual creixen un 1 per 100 en el segon trimestre i deixa darrere el descens continuat
que venia mantenint al llarg de 2014 i primer trimestre de 2015. També baixen els
preus de la construcció, encara que cada vegada amb menor intensitat (0,1 per 100 en
el segon trimestre davant del 0,7 per 100 del primer). Els preus de la indústria creixen
per segon trimestre consecutiu, encara que a menor ritme (0,7 per 100 en el segon
trimestre per 1,5 per 100 del primer), igual que succeeix al sector serveis amb
creixements del 0,6 per 100 en el primer trimestre i del 0,1 en el segon.
Quadre 2.1.2.2.3
EVOLUCIÓ DELS DIFERENTS DEFLACTORS DE PREUS. ESPANYA
(% variació interanual)
2015 2015
I trim. II trim. III trim. IV trim. I trim. II trim.
DEFLACTORS DE DEMANDA (1)
Implícit del PIB 0,6 -0,4 -0,6 -0,4 -0,2 -0,6 0,5 0,6
Consum final de llars 1,3 0,2 -0,1 0,3 -0,2 -0,3 -1,1 -0,3
Formació bruta de capital fix -3,3 -0,5 -1,8 -0,3 -0,4 0,2 0,6 1,2
Exportacions (2) -0,9 -2,3 -2,5 -2,1 -1,2 -0,9 0,5 0,9
Importacions (2) -1,6 -0,9 -2,9 -1,1 -1,3 -0,2 -2,6 -0,4
DEFLACTORS DE L’OFERTA (3)
Agricultura 2,7 -13,7 -15,8 -14,2 -11,7 -9,7 -0,7 1
Indústria 0,7 -1,1 -2 -0,5 -1,2 -1,2 1,5 0,7
Construcció -1,9 0 -14,1 -4,9 -1 -0,9 -0,7 -0,1
Serveis 0 -0,4 -0,2 1 0 -0,5 0,6 0,1
2013 20142014
(1) Dades corregides d’efecte estacional i calendari. (2) Béns i serveis. (3) Deflactors del VAB a preus bàsics
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE.
Pel que fa als salaris, la devaluació salarial ha allunyat els sous espanyols dels
de la zona euro. En 2014 per cada hora treballada a Espanya es guanyava una mitjana
de 15,7 euros, un 27,3 per 100 menys que en el conjunt de la unió monetària (21,6
euros). Sis anys abans, en 2008, l'hora es cobrava a 14,3 euros, un 24,3 per 100 per
sota de la mitjana, segons l'estadística de salaris d'Eurostat per a empreses de 10 o
més treballadors. La distància no sols ha crescut davant dels socis de l'euro, també ho
ha fet respecte a la mitjana del conjunt de la Unió Europea. Es trenca així la tendència
mantinguda durant els anys precedents en què Espanya estava en un procés de
convergència en salaris.
El cost laboral mitjà per treballador i mes, ascendí, a nivell nacional, a 2.592
euros en el segon trimestre de l'any, la qual cosa suposa un augment del 0,4 per 100
respecte al mateix període de 2014, segons dades de l'INE. Aquest augment es
produeix per segon trimestre consecutiu després d'un any, el 2014, amb tots els seus
trimestres amb taxes negatives, i amb un descens mitjà del 0,3 per 100 en 2014.
El cost laboral es compon del cost salarial i dels altres costos. En el segon
trimestre de l'any, el cost salarial (que comprén totes les remuneracions, tant en
metàl·lic com en espècie) va pujar un 0,6 per 100 respecte a l'any anterior, fins a
situar-se en 1.942 euros per treballador i mes a Espanya.
Els altres costos arribaren en el primer trimestre als 650 euros, amb un
descens interanual del 0,2 per 100. El component més important dels altres costos són
les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social, que totalitzaren 589 euros, un 1,2
per 100 més que en el segon trimestre de l'any anterior.
El segon element important dels altres costos són les percepcions no salarials,
que baixaren un 5,4 per 100 segon trimestre a causa de la caiguda de les
indemnitzacions per acomiadament i de les altres percepcions no salarials
(indemnitzacions per fi de contracte, roba de treball, pagaments compensatoris). Per
la seua banda, les subvencions i bonificacions, també incloses en els altres costos,
augmentaren un 33,2 per 100 en taxa interanual (Quadre 2.1.2.2.4).
A la Comunitat Valenciana, el cost laboral mitjà per treballador i mes va
ascendir a 2.259 euros en el segon trimestre de l'any, la qual cosa suposa un descens
del 2,1 per 100 respecte al mateix període de 2014, dos punts i mig inferior a la
mitjana nacional. Aquest descens està motivat pel component d'altres costos salarials,
que decresqué un 3,9 per 100 en taxa interanual, fins a situar-se en 579 euros, i
sobretot, pel cost salarial que disminueix un 1,5 per 100, fins als 1.680 euros. Aquest
cost salarial a la Comunitat Valenciana és un 13,5 per 100 inferior a la mitjana
nacional (1.942 euros). Històricament, la Comunitat Valenciana ha registrat costos
salarials inferiors a la mitjana nacional, però en els últims anys s'ha intensificat
aquesta bretxa, en passar de ser un 10 per 100 inferiors en 2012 al 13,5 per 100
menors actualment.
Dins dels altres costos laborals, les cotitzacions a la Seguretat Social
cresqueren un 0,3 per 100 en taxa interanual. Els altres costos no salarials
(indemnitzacions per fi de contracte, roba de treball, pagaments compensatoris), es
reduïren un 28,6 per 100 a la Comunitat Valenciana i, finalment, les subvencions i
bonificacions s'incrementaren un 25,8 per 100 en el trimestre respecte a l'any
anterior.
Quadre 2.1.2.2.4
Cost laboral per treballador i mes. Components Unitats: euros
Comunitat ComunitatValenciana (CV) Espanya (E) CV-E Valenciana (CV) Espanya (E) CV-E
[1] [2] [1]-[2] [1] [2] [1]-[2]
2007 1.518 1.713 -195 566 607 -412008 1.604 1.800 -197 591 632 -412009 1.655 1.858 -203 615 659 -442010 1.673 1.875 -202 595 652 -562011 1.699 1.895 -196 614 662 -482012 1.696 1.884 -187 607 657 -502013 1.675 1.884 -209 613 660 -472014 1.655 1.882 -227 594 654 -60
2012 II trim. 1.750 1.940 -190 604 652 -49III trim. 1.603 1.806 -203 612 650 -38IV trim. 1.772 1.947 -175 598 652 -54
2013 I trim. 1.628 1.809 -181 620 671 -51II trim. 1.714 1.929 -215 593 655 -62III trim. 1.603 1.801 -199 619 659 -40IV trim. 1.755 1.996 -241 621 657 -36
2014 I trim. 1.606 1.806 -199 608 669 -61II trim. 1.706 1.930 -223 602 651 -49III trim. 1.568 1.800 -232 581 650 -69IV trim. 1.741 1.992 -251 587 647 -60
2015 I trim. 1.623 1.832 -209 581 656 -75II trim. 1.680 1.942 -262 579 650 -71
Coste salarial Altres costosAny (mitjana anual)
Trimestre
Font: elaboració pròpia amb dades de l'Institut Nacional d'Estadística.
Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.
Direcció General d'Economia, Emprenedoria i Cooperativisme.
Per sectors econòmics, el cost laboral per treballador i mes de la indústria a la
Comunitat Valenciana és de 2.591 euros, amb un descens de l'1,3 per 100 respecte al
mateix període de l'any anterior. Per al conjunt d'Espanya, el valor és de 3.081 euros,
amb un descens inferior (del 0,4 per 100). En el sector de la construcció, el cost
laboral per treballador i mes ha sigut de 2.725 euros i ha experimentat un augment de
l'1 per 100. A nivell nacional, el valor és de 2.782 euros amb un descens del 0,8 per
100. Finalment, el cost laboral per treballador i mes del sector serveis a la Comunitat
Valenciana ha sigut de 2.146 euros, amb un descens del 2,7 per 100. A nivell nacional,
aquest cost ha sigut de 2.487 euros, i ha augmentat un 0,8 per 100.
Analitzant el cost laboral per treballador i mes, ara per branques d'activitat per
a la Comunitat Valenciana, les branques els treballadors de les quals tenen un major
cost són activitats financeres i d'assegurances (4.066 euros), maquinària, material
elèctric i de transport (3.318 euros) i extractives i refinació; energia, aigua i residus
(3.059 euros). Pel costat contrari, les branques amb menor cost laboral per treballador
i mes són hoteleria (1.250 euros), activitats artístiques, recreatives i altres serveis
(1.473 euros) i activitats administratives i serveis auxiliars (1.564 euros).
Les branques d'activitat que han experimentat majors augments del cost
laboral per treballador i mes, en el segon trimestre de 2015 respecte del mateix
període de l'any anterior han sigut manufactures diverses (7 per 100), hoteleria (5,2
per 100) i activitats administratives i serveis auxiliars (1,6 per 100). D'altra banda, les
branques que han experimentat majors descensos han sigut activitats artístiques,
recreatives i altres serveis (12,8 per 100), educació (7,8 per 100) i comerç al detall
(6,0 per 100).
Una altra dada que certifica el descens dels costos laborals és l'informe de
vendes, ocupació i salaris en les grans empreses que elabora l'Agència Tributària,
segons el qual, l'ocupació en les grans empreses cresqué l'1,8 per 100 al desembre
passat respecte al mateix mes de 2013, mentre que la retribució bruta mitjana caigué
el 0,8 per 100.
Aquesta reducció dels costos laborals fa créixer la competitivitat de l'economia
valenciana respecte als països del nostre entorn, el que pot implicar un increment de
les nostres exportacions.
D'una altra part, la pujada salarial mitja pactada en els convenis col·lectius
registrats a nivell nacional fins a juny d'enguany aconseguí el 0,73 per 100, per
damunt del comptabilitzat un any abans (0,54 per 100), segons dades oficials del
Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. Aquesta variació supera en 0,5 punts la taxa
de l'IPC interanual de juny (0,2 per 100).
Els sindicats CCOO i UGT, junt amb la patronal CEOE i Cepyme firmaren a
principis de juny el III Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva. Amb aquest
acord s'estableixen els criteris que regiran la negociació col·lectiva fins a 2017. L'acord
estableix una pujada salarial de fins a l'1 per 100 enguany, fins a l'1,5 per 100 en el
pròxim exercici i deixa pendent la de 2017, que s'establirà en funció del quadre
macroeconòmic d'aquests anys i de l'evolució del PIB en 2016. Al seu torn, s'estableix
una clàusula de garantia salarial que s'aplicarà en 2016 si la inflació en els dos primers
exercicis supera el 2,5 per 100.
2.1.2.3. Mercat de treball
Durant el primer semestre de 2015 les dades del mercat de treball, tant a la
Comunitat Valenciana com a Espanya, segueixen confirmat el canvi de tendència que
s'inicià a partir del segon semestre de 2013. La població ocupada augmenta i les xifres
de desocupació disminueixen. Tot això dins d'una conjuntura on la població activa se
segueix reduint, procés que no ha parat des de l'any 2010 (Quadre 2.1.2.3.1).
Quadre 2.1.2.3.1
PRINCIPALS MAGNITUDS DEL MERCAT DE TREBALL DE LA COMUNITAT VALENCIANA
I trim. II trim. III trim. IV trim. I trim. II trim.
POBLACIÓ > 16 ANYS
Milers de persones 4.126,8 4.116,3 4.108,9 4.124,0 4.119,9 4.112,6 4.112,4 4.103,6
% variació interanual -0,7 -0,3 -0,7 -0,2 0,0 -0,1 0,1 -0,5
POBLACIÓ ACTIVA
Milers de persones 2.461,7 2.427,8 2.435,8 2.446,3 2.404,2 2.424,8 2.425,1 2.425,6
% variació interanual -0,6 -1,4 -1,4 -0,7 -1,9 -1,5 -0,4 -0,8
POBLACIÓ OCUPADA
Milers de persones 1.771,2 1.800,9 1.752,7 1.805,5 1.790,1 1.855,4 1.836,3 1.867,1
% variació interanual -1,8 1,7 -0,5 2,7 1,0 3,5 4,8 3,4
POBLACIÓ ATURADA
Milers de persones 690,5 626,9 683,1 640,8 614,1 569,4 588,8 558,4
% variació interanual 2,5 -9,2 -3,8 -9,1 -9,5 -14,8 -13,8 -12,9
TAXA D’ ACTIVITAT 59,7 59,0 59,3 59,3 58,4 59,0 59,0 59,1
TAXA D'ATUR 28,0 25,8 28,0 26,2 25,5 23,5 24,3 23,0
2013 20142014 2015
Font: Elaboració pròpia amb dades de l'INE (EPA).
De l'anàlisi dels resultats de l'enquesta de població activa (EPA) que realitza
l'INE, es desprén que el nombre de persones actives a la Comunitat Valenciana porta
ja cinc anys de descensos continus (Quadre 2.1.2.3.2). L'any 2014 finalitzà amb un
descens de l'1,4 per 100, i deixa el nombre de persones actives en 2.427.800 de
mitjana anual. Durant aquest any, la població activa ha continuat descendint, si bé
amb taxes inferiors a les de l'any anterior. Les dades del segon trimestre de l'any
assenyalen que la població activa ascendeix a 2.425.600 persones, un 0,8 per 100
inferior a la registrada en el mateix període de l'any anterior, però, es manté
pràcticament estable amb relació al trimestre anterior (500 actius més). Potser
aquesta dada marque un canvi de tendència en el descens del nombre de persones
actives i d'aquesta manera començar a recuperar els més de 100.000 actius que s'han
perdut des de l'any 2010.
A nivell nacional, la població activa acabà 2014 amb una mitjana de
22.954.575 persones, un descens de l'1 per 100 respecte a l'any anterior. Durant
aquest exercici, i després de dos anys de taxes negatives, es registren creixements
interanuals del 0,1 per 100 en el primer trimestre i del 0,2 per 100 en el segon, fins a
arribar a la xifra de 23.015.500 persones actives.
Quadre 2.1.2.3.2
Població activa I inactiva
Població de 16 i més anys, segons la seua relació amb l’activitat econòmica
Variació interanual
Unitats: percentatges
Comunitat Comunitat
Valenciana (CV) Espanya (E) CV-E Valenciana (CV) Espanya (E) CV-E
[1] [2] [1]-[2] [1] [2] [1]-[2]
2008 3,1 2,9 0,2 -0,4 -0,5 0,12009 0,4 0,8 -0,4 0,3 0,4 -0,12010 -1,2 0,4 -1,6 1,8 0,0 1,82011 -0,5 0,3 -0,8 1,1 0,1 1,02012 -0,4 0,0 -0,4 0,1 -0,2 0,42013 -0,6 -1,1 0,5 -0,8 0,5 -1,32014 -1,4 -1,0 -0,4 1,4 0,7 0,7
2012 I trim. 0,5 0,4 0,1 -0,5 -0,3 -0,3II trim. -0,3 0,1 -0,4 0,3 -0,2 0,5III trim. -0,4 0,0 -0,4 -0,1 -0,4 0,3IV trim. -1,3 -0,3 -1,0 0,9 -0,1 1,0
2013 I trim. -0,4 -0,5 0,1 -0,8 0,0 -0,8II trim. -0,6 -1,2 0,6 -0,7 0,9 -1,6III trim. -1,0 -1,4 0,3 -0,3 0,8 -1,1IV trim. -0,4 -1,2 0,8 -1,3 0,3 -1,6
2014 I trim. -1,4 -1,8 0,4 0,3 1,1 -0,8II trim. -0,7 -1,0 0,3 0,6 0,5 0,1III trim. -1,9 -1,0 -0,9 2,7 1,1 1,6IV trim. -1,5 -0,2 -1,3 2,1 0,2 1,9
2015 I trim. -0,4 0,1 -0,5 0,8 0,1 0,7II trim. -0,8 0,2 -1,0 0,0 -0,5 0,5
Població activa Població inactiva
Any (mitjana anual)Trimestre
Font: elaboració pròpia amb dades de l'Institut Nacional d'Estadística.
Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.
Direcció General d'Economia, Emprenedoria i Cooperativisme.
El nombre de persones en edat de treballar ha seguit una evolució semblant a
la població activa, és a dir, des de principis de 2012 ha disminuït de forma gradual
(0,2 per 100 en 2012; 0,7 per 100 en 2013 i 0,3 per 100 en 2014). Durant aquest any
ha tingut un comportament desigual, ha crescut un 0,1 per 100 en el primer trimestre
i ha descendit un 0,5 per 100 en el segon, en taxa interanual. El nombre de persones
en edat de treballar ascendeix a 4.103.600 persones en el segon trimestre de 2015.
Amb aquestes dades, la taxa d'activitat se situa en el 59,11 per 100, dues dècimes
inferior a la taxa aconseguida en el mateix període de l'any anterior i també inferior a
la taxa d'Espanya (59,79 per 100).
La població ocupada augmentà un 1,7 per 100 de mitjana (29.725 ocupats
més) durant 2014, després de sis anys consecutius amb taxes anuals negatives fins a
arribar a 1.800.925 ocupats a la Comunitat Valenciana, i es millora la mitjana
espanyola que se situà en un increment de l'1,2 per 100 interanual (fins als
17.344.175 ocupats). Durant aquest exercici, les taxes de creixement interanuals han
sigut del 4,8 per 100 i del 3,4 per 100 en el primer i segon trimestre de l'any, també
per damunt de la mitjana espanyola que ha crescut un 3 per 100 en ambdós
trimestres. D'aquesta manera el nombre d'ocupats en finalitzar el primer semestre de
l'any ascendeix a 1.867.100 a la Comunitat Valenciana (61.600 ocupats més que fa un
any), que representa un 10,5 per 100 del total d'ocupats a Espanya, una dècima més
que fa un any.
En el segon trimestre de 2015, continuen guanyant terreny els assalariats amb
contracte temporal, que creixen un 4,8 per 100 en taxa interanual, mentre que els
assalariats amb contracte indefinit creixen a l'1,1 per 100. D'altra banda, els ocupats a
jornada parcial creixen un 1,4 per 100, per sota del creixement dels ocupats a jornada
completa que ho fan un 3,9 per 100. El 62 per 100 de l'ocupació creat durant el segon
trimestre són contractes temporals, dada semblant a la mitjana espanyola.
Quant al nombre d'ocupats per gènere, les dones guanyen terreny a la
Comunitat Valenciana i el perden en la mitjana espanyola. En el segon trimestre de
2015, l'ocupació de dones cresqué un 5,4 per 100 en taxa interanual, fins a les
850.900 ocupades, davant d'un creixement de l'1,8 per 100 dels homes. D'aquesta
manera, del total d'ocupats, les dones arriben al 45,6 per 100, quasi un punt més que
fa un any, i la millor dada de tota la sèrie històrica. A nivell nacional, l'ocupació de les
dones cresqué en el segon trimestre un 2,4 per 100, un punt inferior a la taxa
registrada per l'ocupació masculina que registrà un augment del 3,4 per 100. A nivell
nacional l'ocupació de les dones arriba al 45,4 per 100 del total d'ocupats, dues
dècimes menys que fa un any.
Per comunitats autònomes, segons les dades de l'EPA del segon trimestre de
2015, el millor comportament quant a població ocupada, en taxes anuals positives, el
tingué Andalusia (6,8 per 100), Canàries (5,3 per 100), Illes Balears (4,8 per 100) i
Madrid (4,5 per 100). Per contra les comunitats amb taxes negatives van ser Astúries
(1,7 per 100), Múrcia (1,3 per 100) i País Basc (0,7 per 100).
Per províncies de la Comunitat Valenciana, durant el segon trimestre de 2015,
el millor comportament del nombre d'ocupats el tingué Castelló amb un creixement
interanual del 4,0 per 100 de la població ocupada, seguida de València amb el 3,7 per
100 i Alacant amb el 2,8 per 100. Per nombre d'ocupats, València aglutina el 51,9 per
100 del total de la Comunitat, Alacant el 36,5 per 100 i Castelló l'11,6 per 100.
A nivell subprovincial, la Direcció General d'Economia, Emprenedoria i
Cooperativisme elabora una estadística per comarques per a conéixer quines són les
taxes d'activitat, i d'ocupació a la Comunitat Valenciana, tenint en compte la població
de 16 a 64 anys. Segons aquestes dades, les comarques amb major taxa d'activitat
són l’Horta Sud (77,51), el Vinalopó Mitjà (77,33), la Ribera Alta (77,20) i el Baix
Vinalopó (77,02). Les comarques amb menor taxa d'activitat són els Ports (68,14),
l’Alt Maestrat (69,82) i l'Alt Millars (71,76), i la taxa mitjana de la Comunitat és de
75,3.
Pel que fa a la taxa d'ocupació (és a dir, ocupats sobre població entre 16 a 64
anys) les comarques amb majors taxes són l’Horta Sud (59,50), València (59,46),
l’Horta Nord (59,31) i la Ribera Alta (59,24), i les comarques amb una menor taxa
d'ocupació respecte a la mitjana, que se situa en 57,9, són el Comtat (55,8), el Baix
Segura (56,17), el Vinalopó Mitjà (56,17), el Baix Vinalopó (56,43) i l’Alt Vinalopó
(56,47).
Un altre indicador del nivell d'ocupació és el nombre mitjà d'afiliats a la
Seguretat Social. Aquest arribà a la xifra d'1.648.368 persones en el mes de juny a la
Comunitat Valenciana, la qual cosa suposa un creixement anual del 4,4 per 100
(69.931 afiliats més). Des de l'inici de 2015 està mantenint taxes interanuals del 3,7
per 100 (gràfic 2.1.2.3.1). A Espanya la dada també va ser positiva, i va aconseguir
17.256.395 afiliats, amb un creixement del 3,4 per 100 en taxa interanual (571.400
persones més). Si considerem la mitjana de col·locacions de gener a juny, a la
Comunitat, augmentaren un 0,4 per 100 respecte a l'any anterior, per sota de la
mitjana estatal, que va ser del 2,9 per 100.
Gràfic 2.1.2.3.1
Trebajadors afiliats a la Seguritat Social.
Comunitat Valenciana
1.520.000
1.540.000
1.560.000
1.580.000
1.600.000
1.620.000
1.640.000
1.660.000
Jun
2014
Jul Ago Sep Oct Nov Dic Ene
2015
Feb Mar Abr May Jun
2,5
2,7
2,9
3,1
3,3
3,5
3,7
3,9
4,1
4,3
4,5
Número de trabajadores (izquierda) Variación interanual (derecha)
Pel que fa a la desocupació, amb dades de l'EPA, 2014 va ser el primer any
després de la crisi en què es reduí el nombre d'aturats. A la Comunitat Valenciana el
descens va ser del 9,2 per 100, per damunt de la mitjana espanyola que va ser del 7,3
per 100. El nombre mitjà d'aturats en finalitzar 2014 ascendia a 626.850 persones,
amb una taxa de desocupació del 25,8 per 100, un punt i quatre dècimes per damunt
de la mitjana nacional que registrava una taxa de desocupació del 24,4 per 100.
Aquest procés de reducció d’aturats s'ha accentuat durant l'inici de 2015 amb taxes
negatives de dos dígits en ambdós trimestres, molt per damunt de la mitjana nacional.
Les dades trimestrals de l'EPA mostren que el nombre d'aturats a la Comunitat
Valenciana durant el segon trimestre de 2015 disminuí en major grau que en el
conjunt nacional. Es reduí el nombre d’aturats un 12,9 per 100 (82.400 persones),
respecte al mateix trimestre de l'any anterior, fins a situar-se en 558.400 aturats. Per
la seua banda, en el conjunt d'Espanya el nombre d'aturats disminuí un 8,4 per 100,
fins a situar-se en 5.149.000 persones (473.900 aturats menys).
Per comunitats autònomes, segons l'EPA, els majors descensos en el nombre
d'aturats en el segon trimestre, en taxa interanual, es registraren a Navarra (22,5 per
100), Aragó (18,71 per 100) i Castella i Lleó (13,6 per 100).
D'aquesta manera, encara que la taxa de desocupació continua sent
excessivament elevada s'ha reduït en el segon trimestre. A la Comunitat Valenciana
disminuí un punt i tres dècimes (3,2 punts en termes anuals), i va passar del 24,3 per
100 del primer trimestre al 23 per 100 del segon. Per la seua banda, en el conjunt
nacional la taxa de desocupació es reduí un punt i quatre dècimes respecte al
trimestre anterior (2,1 punts respecte al mateix trimestre de 2014) fins a situar-se en
el 22,4 per 100. No obstant això, a pesar del millor comportament del mercat de
treball en l'economia valenciana durant el primer i segon trimestre de 2015, la taxa de
desocupació continua per damunt de la mitjana de l'economia espanyola en 0,6 punts
percentuals.
Analitzant les dades de desocupació per gènere s'observa que la taxa de
desocupació de les dones ha tingut un millor comportament a nivell interanual, en
passar d'una taxa del 27,1 per 100 en el segon trimestre de 2014 a una altra del 23,8
en el segon trimestre de 2015 (una reducció de 3,3 punts). La taxa de desocupació
dels homes es reduí menys (3,1 punts), en passar del 25,4 per 100 al 22,3 per 100
entre els períodes esmentats. No obstant això, la taxa de desocupació dels homes
continua sent menor que la de les dones. Encara que, la diferència s'ha reduït
lleugerament en 0,2 punts en l'últim any.
A nivell subprovincial, la Direcció General d'Economia, Emprenedoria i
Cooperativisme elabora una estadística per comarques que estima la taxa de
desocupació a la Comunitat Valenciana, però tenint en compte només la població de 16
a 64 anys. Segons aquestes dades, les comarques amb major taxa de desocupació són
el Vinalopó Mitjà (27,36), el Baix Vinalopó (26,74), l’Alt Vinalopó (25,45) i la Plana
Baixa (25,42), que superen la mitjana valenciana del 23,1 per 100. Pel costat contrari
les comarques que registren menors taxes de desocupació són els Ports (15,41), l’Alt
Maestrat (17,18), l'Alt Millars (18,88) i la plana d'Utiel-Requena (19,73).
Si prenem com a referència les dades de la desocupació registrada a les
oficines d'ocupació fins al mes de juny de 2015, segons dades del Ministeri d'Ocupació
i Seguretat Social, a la Comunitat Valenciana ha disminuït en 45.617 persones
respecte al mes de juny de 2014 (un descens del 8,7 per 100), i se situen per segon
mes consecutiu, en mes de cinc anys, per sota del mig milió de persones,
concretament en 481.623 persones (gràfic 2.1.2.3.2). Al juny hi havia 29.541
persones menys parades que a l'inici de l'any, la qual cosa suposa una reducció del 5,8
per 100 en aquest semestre respecte al mateix període de l'any anterior, i es mostra
un descens interanual del 8,7 per 100 (45.133 persones menys que fa un any), i se
sumen ja deu mesos consecutius de taxes negatives.
Gràfic 2.1.2.3.2
Atur registrat. Comunitat Valenciana
460.000
470.000
480.000
490.000
500.000
510.000
520.000
530.000
540.000
Jun Jul Ago Sep Oct Nov Dic Ene
2015
Feb Mar Abr May Jun
-9,5
-9,0
-8,5
-8,0
-7,5
-7,0
-6,5
-6,0
Personas (izquierda) Variación interanual (derecha)
A nivell nacional, durant el semestre, s'ha reduït el nombre d'aturats inscrits
un 7,4 per 100 respecte al mateix període de l'any anterior i acumula ja 327.407
aturats menys que a principis d'any.
Per províncies de la Comunitat Valenciana, el nombre d'aturats inscrits a les
oficines d'ocupació al juny s'ha reduït un 10,1 per 100 en taxa interanual a Castelló,
un 9,5 per 100 en València i un 7 per 100 a Alacant. La província de València continua
aglutinant el major percentatge d'aturats inscrits sobre el total de la Comunitat, un
50,5 per 100, Alacant un 38,4 per 100 i Castelló un 11,1 per 100.
Segons dades del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, el nombre acumulat
de contractes laborals celebrats fins a juny de 2015 a la Comunitat ascendeix a
825.901, dels quals el 91,5 per 100 han sigut temporals, i la resta, un 8,5 per 100
indefinits. Percentatges molt semblants a la mitjana espanyola.
2.1.3. Estructura productiva valenciana
2.1.3.1 Agricultura
El sector d'agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca- representava en 2014,
segons la Comptabilitat Regional d'Espanya. Base 2010 (CRE-2010), un valor afegit
brut (VAB) a preus bàsics del 2,2 per 100 del VAB regional, un pes inferior a la mitjana
de l'economia espanyola (2,5 per 100). Encara així l'agricultura valenciana
representava el 8,3 per 100 del conjunt de l'agricultura espanyola.
En termes d'índexs de volum encadenats (referència any 2010 = 100), el
creixement de 2014 davant de l'any anterior va ser del 7,6 per 100, molt per damunt,
per tant, de l'increment que registrà l'agricultura espanyola, un 3,3 per 100. Per al
període 2010-2014, també en termes de volum, la nostra agricultura havia avançat
més del doble que la de la mitjana espanyola: 19,1 per 100 davant de 8,5 per 100,
respectivament.
Amb relació a la productivitat, mesura en termes de valor afegit brut a preus
bàsics per hora treballada, estava per damunt de la mitjana espanyola, 18 punts per
damunt (les últimes dades disponibles respecte a aquest indicador són de 2013),
encara que aquest diferencial s'havia estretit des de 2010 any en què estava fins a 29
punts per damunt.
La taxa d'assalarització (quocient entre assalariats i ocupació total), estava per
damunt de la mitjana d'Espanya: 64,3 per 100 i 55,4 per 100, respectivament. La
seua tendència, en relació a l'any base (2010) és creixent. És una mostra més de la
nostra agricultura, a temps parcial, una altra característica estructural.
La modelització regional integrada, publicada pel servei d'estudis Hispalink a
través de la seua última publicació (juliol) respecte a prediccions de creixement
regional, assenyalava que l'agricultura de la Comunitat Valenciana perdria un 2,4 per
100 en 2015 (-0,7 per 100 a Espanya) i un altre 1,5 per 100 en 2016 (-1,3 en
l'agricultura espanyola) en la grandària del seu VAB.
Un altre enfocament alternatiu per a l'anàlisi de l'evolució del sector de
l'agricultura és el que es pot adoptar a través de l'estudi de l'enquesta de població
activa (EPA) que elabora l'INE. Amb aquesta perspectiva es pot dir que l'ocupació del
sector contrasta amb l'evolució de l'ocupació a nivell global de l'economia. En 2014,
com a mitjana dels quatre trimestres de l'any, l'ocupació ascendí a 54.750 persones,
4.600 persones menys que un any abans, la qual cosa representa un descens del 7,8
per cent. Aquest descens en l'ocupació del sector contrasta amb el conjunt d'ocupació
de la Comunitat Valenciana, que cresqué un 1,8 per 100.
Aquesta disminució en el nombre d'ocupats s'anà reduint al llarg de 2014
(descensos del 19,7 per 100 en el primer trimestre, 13,4 per 100 en el segon i 3,6 per
100 en el tercer) fins al quart trimestre de l'any que canvià la tendència i el sector
començà a crear ocupació, i va registrar en l'últim trimestre de 2014 un creixement
interanual del 6,9 per 100 (gràfic 2.1.3.1.1).
Gràfic 2.1.3.1.1
Població ocupada en el sector agrícola
Variació interanual (%)
-20,0
-15,0
-10,0
-5,0
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
35,0
40,0
II Tri
2012
III Tri IV Tri I Tri
2013
II Tri III Tri IV Tri I Tri
2014
II Tri III Tri IV Tri I Tri
2015
II Tri
Comunitat Valenciana España
Durant aquest any l'evolució de l'ocupació del sector ha sigut molt positiva
amb creixements per damunt del 30 per 100 en els dos trimestres de l'any, i va
registrar un total de 72.400 ocupats en el sector en finalitzar juny, un 36,1 per 100
més que fa un any.
Les diferències amb Espanya impliquen que en taxa interanual el segon
trimestre del 2015 va ser molt millor per al sector valencià 0,1 per 100 davant del
36,1 per 100. En taxa intertrimestral l'evolució també va ser més positiva per a la
Comunitat Valenciana (8,1 per 100, davant del 3,2 per 100 espanyol). Espanya tancà
el segon trimestre amb un total de 740.400 ocupats en el sector agrícola. Fins a juny a
Espanya ha augmentat l'ocupació del sector un 1,6 per 100 davant del 10,5 per 100 de
la Comunitat Valenciana.
A la Comunitat Valenciana el grau d'assalarització del sector agrari és superior
al nacional, a causa de l'estructura minifundista del camp valencià, amb una alta
proporció d'agricultura a temps parcial i d'externalització de les tasques agràries.
Estructura minifundista ja que la Comunitat Valenciana amb quasi 120.000
explotacions agràries ocupa el tercer lloc a nivell nacional per darrere d'Andalusia i
molt prop de Castella-la Manxa, i és la superfície mitjana de 5,5 hectàrees per
explotació, a diferència de la mitjana nacional que sobrepassa les 24 hectàrees de
mitja.
Respecte a la població activa del sector, durant el segon trimestre de 2015 ha
augmentat un 8,8 per 100 respecte al trimestre anterior, i ha disminuït un 9,8 per 100
en taxa interanual, i deixa un volum de 71.300 persones actives en el sector valencià.
El volum d'aturats del sector disminuí un 11,2 per 100 durant 2013, procés que ha
seguit durant 2014, amb una reducció del 13,2 per 100 en la mitjana del primer
semestre de l'any en comparació amb el mateix període de l'any anterior, i deixa la
taxa de desocupació del sector en el 23,5 per 100 al juny de 2015, un punt per sota de
la mitjana d'Espanya.
A nivell nacional, la població activa, durant el primer semestre de 2015 ha
crescut de mitjana un 0,9 per 100, amb un volum total en un poc més d'un milió de
persones. Aquestes xifres suposen que el nombre d'aturats del sector a Espanya ha
caigut un 2,8 per 100 en taxa interanual durant el segon trimestre de l'any.
Quant al nombre d'aturats, segons les dades de l'EPA, el sector agrícola és
l'únic que presenta taxes interanuals positives de creixement del nombre d'aturats en
2015. Després d'haver registrat descensos l'any 2013 del 9,9 per 100 i del 17,9 per
100 en 2014, presenta un creixement del 22,1 per 100 en el primer trimestre de 2015
i del 0,6 per 100 en el segon.
Un altre indicador del nivell d'ocupació és el nombre mitjà d'afiliats a la
Seguretat Social. Durant el mes de juny de 2015 es registra un avanç positiu del 0,7
per 100 en taxa interanual del nombre d'afiliats, fins a un total de 64.932, açò és un
punt inferior a la mitjana nacional que presenta un avanç de l'1,7 per 100 en el mateix
període. No obstant això, cal tindre en compte el caràcter estacional d'aquest sector,
perquè a nivell intermensual es nota el descens d'afiliats motivat pel final de la
campanya citrícola, la qual cosa ha provocat un descens de l'11,2 per 100 respecte al
mes anterior, molt superior a la mitjana nacional que descendeix un 2,3 per 100
mensual. En relació amb el nombre d'aturats registrats en el sector a les oficines
d'ocupació al juny ascendia a 20.574 persones amb un augment del 6,2 per 100
respecte al mes anterior.
Segons la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i
Desenvolupament Rural, pel que fa a les terres de cultiu a la Comunitat Valenciana,
aquestes, ocupen una superfície de 670.000 hectàrees (en 2012, última dada
disponible), distribuïdes quasi a parts iguals entre cultius de secà i regadiu. La
superfície ha disminuït històricament any a any des de les 720.000 hectàrees
cultivades en 2006.
Per superfície cultivada, els productes més importants són els d'arbres fruiters
(destaquen les taronges, mandarines i ametles) que ocupen 310.000 hectàrees (46
per 100 del total), l'oliverar quasi un 14 per 100 i la vinya un 11 per 100. Amb relació
al conjunt de l'agricultura espanyola, la superfície cultivada de cítrics valencians
suposa quasi el 70 per 100 del total nacional, la de la vinya de taula un 44 per 100 i la
de l'ametler un 20 per 100.
Pel que fa a la producció de la branca agrària, la vegetal representa un 78 per
100 del total de la producció, el restant 22 per 100 correspon a la producció animal.
Els principals cultius són els cítrics (taronges, mandarines i llimes) amb un poc més de
3 milions de tones de producció en 2012, seguits per les hortalisses amb més de mig
milió de tones, el raïm amb prop de 400 mil tones i 2 milions d'hectolitres de producció
de vi, el caqui - amb tan sols 8.000 hectàrees de cultiu- produeix més de 130.000
tones i, finalment, destaquen l'arròs amb 127.000 tones i l'oliverar amb 118.000 tones
(Quadre 2.1.3.1.1).
Quadre 2.1.3.1.1
SUPERFÍCIE CULTIVADA I PRODUCCIÓ A LA COMUNITAT VALENCIANA (2012)
Total Producció
Alacant Castelló València (hectàrees) (tones)
Cítrics 32.106 38.146 102.937 173.189 3.013.856
Fruiters no cítrics 34.034 42.100 60.795 136.929 306.214
Oliverar 27.812 33.347 31.123 92.282 118.584
Vinyar 18.420 965 51.242 70.627 381.498
Cereals per a gra 8.529 6.266 28.057 42.852 171.924
Hortalisses 9.825 5.427 6.393 21.645 566.883
Altres cultius llenyosos 999 8.047 10.531 19.577 10.908
Altres cultius herbacis 3.049 1.013 3.097 7.159 - -
Tubercles consum humà 623 733 1.130 2.486 56.907
Tipus de cultiuSuperfície (Ha)
Cal assenyalar que la campanya citrícola 2014/2015 presenta uns resultats per
al camp valencià inferiors a la campanya anterior. L'actual collita ha generat uns
ingressos per als productors de 735 milions d'euros, la qual cosa suposa un descens
del 5 per 100. Un estudi realitzat per la Unió de Llauradors, amb dades de les
cotitzacions oficials de l'Observatori de Preus de la Generalitat, xifra el descens mitjà
dels preus en el 4 per 100, en relació a la campanya anterior. Les cotitzacions, en el
cas de les mandarines, van caure una mitjana del 8 per 100.
Segons l'Associació Valenciana d’Agricultors AVA-ASAJA, la sequera, les altes
temperatures i les distintes tempestats de pedra aombren les perspectives de les
pròximes campanyes agrícoles. L'onada de calor de maig provocà una caiguda massiva
de cítrics, especialment de varietats primerenques i extraprimerenques, que a més no
estan cobertes per l'assegurança perquè la cobertura per calor comença l'1 d'agost.
Per això, la previsió de collita de cítrics per a la campanya 2015/2016 se situa en un
poc més de tres milions de tones (un 22,3 per 100 inferior a la campanya anterior).
També en caquis i vinya s'aprecien problemes de quallat, així com en cultius herbacis
de secà. D'altra banda, la pedra ha castigat prop de 5.000 hectàrees de cítrics, vinya i
ametlers en distintes comarques valencianes: Utiel-Requena, Camp de Túria, Marina
Alta, la Ribera, Camp de Morvedre i La Foia de Buñol. Tot això derivarà en importants
minves de producció i sobrecostos tant en reg com en tractaments fungicides.
A l'agost de 2014, com a conseqüència de les sancions imposades per la UE a
Rússia pel conflicte que vivia amb Ucraïna, Rússia decidí respondre prohibint les
importacions de productes frescos procedents de països europeus. La indústria
alimentària espanyola va ser una de les més perjudicades i de les que més protestà
perquè Brussel·les establira mesures compensatòries. A finals de juny de 2015 el
president rus, Vladimir Putin, va anunciar que el veto s'ampliava altres sis mesos i això
va disparar les alertes en la indústria agroalimentària. Pel que fa a l'agricultura
valenciana hi ha una dada que ressalta les conseqüències d'aquest veto. En 2014 les
exportacions a Rússia de fruites i llegums van ser en el primer quadrimestre d'un poc
més de 57 milions d'euros, la qual cosa suposava un 3 per 100 de les exportacions
agrícoles. Enguany s'ha reduït a només 4,8 milions d'euros. No obstant això, s'ha
compensat amb la recerca de nous mercats internacionals.
El veto rus irrompé el passat exercici en plena campanya d'exportació de fruita
de pinyol i el primer efecte va ser l'afonament de preus. Durant aquest període, les
cotitzacions en origen es desplomaren fins a un 75 per 100 i els productors de
bresquilles, nectarines i prunes, fonamentalment d'Aragó, Catalunya i Extremadura, i
en menor grau de la Comunitat Valenciana, van haver d'afrontar grans pèrdues. Fins a
un 30 per 100 de la producció no pogué enviar-se a la seua destinació.
2.1.3.2. Indústria i energia
El Servei d'Estudis Hispalink, en l'última publicació del passat mes de juliol,
adjudicava previsions de creixement per a la indústria molt positives. En 2015 el
creixement se situaria en el 3,7 per 100, per damunt del creixement mitjà previst per
al conjunt de la nostra economia (2,8 per 100), i també respecte al previst per a la
indústria espanyola (3 per 100). En 2016 les anteriors taxes desaccelerarien: la
indústria valenciana creixeria al 3,1 per 100, de nou més que la mitjana de l'economia
(2,5 per 100), i també més que la indústria espanyola (3 per 100). Totes aquestes
magnituds estan expressades en termes de VAB. Una conclusió cal extraure d'aquestes
tendències (si es confirmen): el pes relatiu de la indústria valenciana serà més gran en
el conjunt de la nostra economia i, per tant, la seua especialització productiva encara
serà superior.
Si l'anàlisi es desplaça a l'evolució recent, ara amb dades de l'INE, cal
assenyalar que, en termes d'índexs de volum encadenats (referència any 2010 = 100),
el creixement de 2014 enfront de l'any anterior va ser del 3,4 per 100 per al
macrosector d'energia i indústria manufacturera (la denominació oficial completa
d'aquest sector1 és d'indústries extractives; indústria manufacturera; subministrament
d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat; subministrament d'aigua, activitats
de sanejament, gestió de residus i descontaminació). Dins de l'anterior macrosector el
corresponent a la indústria manufacturera cresqué més, un 3,5 %. Per tant, molt per
damunt de l'increment que van registrar aquests mateixos sectors a Espanya: 1,5 % i
2,3 %, respectivament.
Per a un període més dilatat, entre 2010-2014, dins del context de la crisi
econòmica, i també en termes de volum, els dos sectors tingueren un millor
comportament a la Comunitat Valenciana que a Espanya. El del conjunt de l'energia i
indústria manufacturera va créixer 2,6 punts percentuals (pp.) i dins d'aquest el de la
indústria manufacturera 3,3 %. A Espanya, al contrari, es van registrar caigudes: de
4,1 % i 3,7 %, respectivament.
D'aquesta manera l'estructura econòmica valenciana generava un 18,8 per 100
del seu VAB en el conjunt d'aquest sector. La composició del percentatge es distribuïa
entre un 3,9 per a la branca d'energia i un 14,9 per 100 per a la indústria
manufacturera. De la mateixa manera, també segons la Comptabilitat Regional
d'Espanya. Base 2010 (CRE-2010), el valor afegit brut (VAB) a preus bàsics per al cas
espanyol era del 17,5 per 100, a repartir entre el 4,3 per 100 de la branca energia i el
13,2 per 100 de la indústria manufacturera. Es dedueix, doncs, d'aquestes dades la
major vocació industrial de l'economia valenciana i el seu menor pes en activitats
energètiques. Per a cada un d'aquests dos subsectors observem, respectivament,
índexs d'especialització productiva del 113 i 89,4. La indústria manufacturera
valenciana representava el 10,6 per 100 del total de l'espanyola. El sector energètic
prou menys, un 8,4 per 100.
El quocient entre assalariats i ocupació total (la taxa d'assalarització) de la
Comunitat Valenciana estava lleugerament per damunt de la mitjana d'Espanya en la
branca energètica: 99,6 per 100 i 99,3 per 100, respectivament (en 2013, última dada
disponible de la CRE-2010) i per davall en el sector de la indústria manufacturera:
1 El desglossament complet de la CRE-2010, denominat A*10, s'arreplega en el Reglament 715/2010
de la Comissió Europea, de 10 d'agost de 2010 i es correspon amb les partides de la NACE Rev.2 (seccions B,
C, D i E).
94,4 per 100 i 95 per 100, respectivament. La seua tendència, en relació a l'any base
(2010), creixent en el subsector d'energia i estable en el d'indústria manufacturera.
Amb relació al tema de la productivitat, en un sector tan obert a la
competència internacional (els béns industrials són àmpliament comercialitzables), i
mesurada aquesta per quocient entre el valor afegit brut a preus bàsics i l'hora
treballada, estava clarament per davall de la mitjana espanyola en la branca d'energia
(83,4 euros i 102,7 euros, respectivament), 19 punts per davall (les últimes dades
disponibles respecte a aquest indicador són de 2013). Per la seua banda, en la
indústria manufacturera l'avantatge continuava sent per a la indústria espanyola (34,5
euros per hora treballada) enfront del menor indicador valencià (31,2 euros per hora).
A deu punts percentuals, per tant, de la mitjana espanyola. Ací, no obstant això, les
diferències s'havien estretit, s'observa una convergència: l'any 2010 la diferència era
de 14 punts percentuals.
Les dades més recents del sector permeten albirar un bon any per a la
indústria. L'ocupació creix en taxes superiors a la mitjana nacional i en el seu conjunt
el sector guanya protagonisme, ja que té cada vegada més pes en el total de
l'economia valenciana. L'activitat industrial ha mantingut en el segon trimestre la
tendència d'acceleració observada en el primer, segons apunten indicadors com l'índex
de producció industrial, el d'entrada de comandes, o el creixement en el nombre
d'afiliats del sector.
Tenint en compte les dades de l'EPA, la població ocupada del sector industrial
va finalitzar en 2014 amb un augment del 0,4 per 100 en l'ocupació mitjana, per
davall de la mitjana valenciana que cresqué a un ritme del 1,7 per 100, i per davall de
la mitjana del sector a nivell nacional (un 1 per 100). Així les coses, el total d'ocupats
del sector a la Comunitat Valenciana ascendia a 299.200 (en la mitjana de l'any) en
finalitzar 2014, la qual cosa representava el 16,6 per 100 del total d'ocupats en tots
els sectors. Durant els tres primers trimestres de 2014, a la Comunitat Valenciana, es
registraven taxes de creixement interanuals en l'ocupació inferiors a la mitjana
espanyola. Va ser a partir del quart trimestre quan a la Comunitat comencen a
registrar-se taxes molt superiors a la mitjana espanyola (7,7 per 100 enfront del 3,5
per 100 de mitjana nacional).
Aquest millor comportament del sector valencià s'ha intensificat durant la
primera meitat de 2015. En efecte, la població ocupada del sector s'anota creixements
interanuals del 20,2 per 100 i del 12,7 per 100 en el primer i segon trimestre de l'any,
respectivament, enfront de taxes del 4,8 i 3,4 per 100 per a la mitjana nacional del
sector, i també superiors al creixement dels ocupats en el total de l'economia
valenciana (4,8 per 100 i 3,4 per 100, respectivament). Amb això, el volum d'ocupats
ascendeix a 337.000 persones, és a dir, 38.100 ocupats més que fa un any i intensifica
la importància del sector industrial tant en el total de l'economia valenciana com a
nivell nacional. Pel que fa a l'ocupació, la Comunitat Valenciana representa un 13,4 per
100 del total nacional, 0,8 punts més que el tancament de 2014. Quant al total de
l'economia valenciana, representa un 18 per 100 del total d'ocupats, 1,4 punts més
que la mitjana de 2014 (gràfic 2.1.3.2.1).
Si tenim en compte l'acumulat de l'any (fins a juny 2015), el creixement mitjà
a la Comunitat Valenciana és del 4,3 per 100 (14.000 nous ocupats), enfront del 0,6
per 100 nacional.
Gràfic 2.1.3.2.1
Población ocupada en el sector industrial.
Variació interanual (%)
-10,0
-5,0
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
II Tri
2012
III Tri IV Tri I Tri
2013
II Tri III Tri IV Tri I Tri
2014
II Tri III Tri IV Tri I Tri
2015
II Tri
Comunitat Valenciana España
Quant a les dades de la desocupació del sector, segons l'EPA, el sector
contínua amb taxes interanuals negatives, el mateix que ocorregué en tot el 2014. En
finalitzar el segon trimestre el nombre de parats del sector ascendeix a 28.300
persones, un 13,7 per 100 menys que fa un any, si bé descendeix amb menys
intensitat del que ho va fer en el primer trimestre (un 20,3 per 100 menys). A nivell
nacional el descens interanual de la desocupació amb dades de l'EPA va ser superior,
un 27,5 per 100 en el primer trimestre i un 20,3 per 100 en el segon.
Aquest comportament positiu del mercat de treball del sector es confirma
també amb les dades d'afiliació a la Seguretat Social. Al juny, el sector registrà 11.209
afiliats més que fa un any, és a dir, un increment del 4,5 per 100, superior a la
mitjana nacional que se situà en un augment del 2,3 per 100.
D'una altra part, l'Índex d'Entrades de Comandes en la Indústria (ÍEP, Base
2010), que representa un indicador avançat amb relació a la futura marxa del sector,
ja que són les comandes les que activaran la producció industrial futura i aquesta
mobilitzarà la xifra de negocis, presenta en el mes juny, a la Comunitat Valenciana, un
increment del 5,6 per 100 en la variació de la mitjana acumulada fins a juny (respecte
al mateix període de l'any anterior), en dades originals i sense correcció d'efectes
estacionals i de calendari. Els sis mesos van ser positius en taxes interanuals (gràfic
2.1.3.2.2). En el conjunt d'Espanya l'ÍEP cresqué menys, un 3,2 per 100, en el mateix
període. A més, el valor absolut de l'ÍEP, en el primer semestre, va ser superior a la
Comunitat Valenciana (117 última dada de juny) enfront del de la mitjana d'Espanya
(113,4).
Gràfic 2.1.3.2.2
Índice de Entradas de Pedidos en la Industria
Variación interanual (%)
-30,0
-25,0
-20,0
-15,0
-10,0
-5,0
0,0
5,0
10,0
Jun
2014
Jul Ago Sep Oct Nov Dic Ene
2015
Feb Mar Abr May Jun
Comunitat Valenciana España
Respecte als Índexs de Xifres de Negocis en la Indústria (ÍCN, Base 2010), la
variació de la mitjana acumulada fins a juny (respecte al mateix període de l'any
anterior), en dades originals i sense correcció d'efectes estacionals i de calendari, a la
Comunitat Valenciana cresqué un 5,6 per 100 fins a juny, mentre que en el conjunt
d'Espanya el creixement va ser molt menor, del 1,8 per 100. A més, el valor absolut de
l'ÍCN, durant tot el semestre, va ser superior en la indústria valenciana (128,6 dada de
juny) enfront del de la mitjana de la indústria espanyola (111,5).
D'altra banda, l'Índex de Preus Industrials (Ípri, Base 2010), disminuí al juny
un 0,6 per 100 respecte al mateix mes de l'any anterior a la Comunitat Valenciana,
amb un valor de 105,1, i descendí un 1,3 per 100 en el conjunt d'Espanya (gràfic
2.1.3.2.3), registrant un valor de 110. Fins a juny de 2015, l'Ípri cresqué un 2 per 100
tant a la nostra Comunitat com a Espanya, respecte al mateix període de l'any
anterior.
Gràfic 2.1.3.2.3
Índices de Precios Industriales.
Variación interanual (%)
-4,0
-3,5
-3,0
-2,5
-2,0
-1,5
-1,0
-0,5
0,0
0,5
1,0
Jun
2014
Jul Ago Sep Oct Nov Dic Ene
2015
Feb Mar Abr May Jun
Comunitat Valenciana España
Tenint en compte el destí econòmic dels béns, els preus del sector de l'energia
acumulen ja un increment del 10,7 per 100 des de principis d'any, motivat
principalment pel repunt del preu del petroli que es visqué durant el primer semestre.
Els increments en els preus en el grup de béns de consum són més moderats, un 1 per
100, motivat pel major creixement en els preus dels béns de consum no durador (un
1,2 per 100), enfront del descens en els preus dels duradors (un 0,1 per 100) en
l'acumulat de l'any. Els béns d'equip creixen un 0,7 per 100 i els béns intermedis un
0,3 per 100.
Ampliant la informació sobre els Ípri, amb dades complementàries publicades
per la Direcció General d'Economia, Emprenedoria i Cooperativisme, observem que per
branques d'activitat destaca l'augment dels preus industrials en la mitjana acumulada
fins a juny en el sector d'extractives i refinació; energia i aigua (6,7 per 100), cautxú i
plàstic (1,4 per 100), alimentació, begudes i tabac (1,2 per 100), productes minerals
no metàl·lics, excepte taulellets (1,1 per 100) i indústria tèxtil i de la confecció (1 per
100). Al contrari, els descensos de preus els trobem en metal·lúrgia i fabricació de
productes metàl·lics (un 1 per 100), material i equip elèctric, electrònic, informàtic i
òptic (0,2 per 100) i química (un 0,1 per 100).
Un altre enfocament alternatiu per a l'estudi de la indústria és el que permet
l'anàlisi de resultats de l'Índex de Producció Industrial (ÍPI, Base 100), publicat per
l'INE. Amb aquest, a més, és possible una desagregació per branques d'activitat
segons la destinació econòmica dels béns, que no era possible amb els indicadors
anteriors.
L'ÍPI del passat mes de juny, experimentà, sense eliminar els efectes
estacionals i de calendari, un creixement del 9 per 100 respecte al mateix mes de l'any
anterior a la Comunitat, mentre que augmentà un 7,4 per 100 a Espanya (gràfic
2.1.3.2.4). Per la seua banda, en la variació de la mitjana acumulada fins a juny
(respecte a l'any anterior), continua sent superior a la Comunitat, un 4,9 per 100,
enfront de la mitjana espanyola que va ser del 2,5 per 100.
Gràfic 2.1.3.2.4
Índice general de producción industrial.
Variación interanual (%)
-5,0
-4,0
-3,0
-2,0
-1,0
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
10,0
Jun
2014
Jul Ago Sep Oct Nov Dic Ene
2015
Feb Mar Abr May Jun
Comunitat Valenciana España
Desagregant per destí econòmic dels béns, i tenint en compte la taxa de
variació de la mitjana acumulada fins a juny sobre el mateix període de l'any anterior,
tenim que l'ÍPI de béns de consum augmentà a la Comunitat un 3,1 per 100 enfront
d'una disminució del 0,1 per 100 a nivell nacional. La producció s'ha centrat més en els
béns de consum no duradors (un 3,2 per 100) que en els duradors (2,3 per 100). Això
encara s'ha notat més en la mitjana espanyola on la producció de béns de consum
durador (2,9 per 100) compensa la producció dels productes no duradors (un descens
del 0,3 per 100).
La producció de béns d'equip presenta un fort augment en el període
assenyalat (gener a juny), del 10,8 per 100, molt per damunt de la mitjana nacional
(4,4 per 100). També la producció de béns intermedis amb un 4,6 per 100 és superior
a la mitjana nacional (3,8 per 100). La producció d'energia, no obstant això, creix per
davall de la mitjana espanyola, un 1,4 per 100, enfront del 2,2.
Amb dades complementàries, de nou de la Direcció General d'Economia,
Emprenedoria i Cooperativisme, podem desagregar les dades de l'ÍPI per branques
d'activitat, i destacar l'ascens (en la variació de la mitjana en el que va d'any, respecte
al mateix període de l'any anterior), de la indústria de material de transport (19 per
100), cautxú i plàstic (13,3), fusta (13,2 per 100) i indústria tèxtil (8,7 per 100). Al
contrari, els descensos es donen en la indústria de taulellets (1,8 per 100) i material,
equip elèctric, electrònic, informàtic i òptic (0,6 per 100).
Com a exemple d'aquestes bones dades cal mencionar la factoria de Ford a
Almussafes, que augmentà en 2014 la seua producció un 24 per 100, la qual cosa
suposa el doble que la mitjana de les plantes d'automoció d'Espanya. L'any passat
isqueren de la factoria 282.349 automòbils enfront dels 227.751 que es registraren en
2013, segons dades de la mateixa empresa. La fabricació de vehicles a Espanya
cresqué en 2014 un 11 per 100, fins a les 2.402.978 unitats, la qual cosa suposa la
millor dada en cinc anys. D'aquesta manera, la producció d'Almussafes ha passat a ser
el 11,7 per 100 de la producció nacional d'automòbils.
2.1.3.3. Construcció
Amb registres publicats per l'Institut Nacional d'Estadística (CRE-2010), cal
subratllar que, en termes d'índexs de volum encadenats, el decreixement de 2014
(primera estimació) en el sector de la construcció enfront de l'any anterior va ser la
meitat en el cas valencià que en l'espanyol (–0,6 per 100 enfront de –1,2 per 100,
respectivament). Per al període 2010-2014, també en termes de volum, la construcció
es desplomà més a la Comunitat Valenciana (34,3 punts percentuals) que al conjunt
d'Espanya (32,1 punts percentuals).
L'estructura econòmica valenciana mantenia una forta especialització
productiva en el sector de la construcció: un 6,3 per 100 del VAB regional es generà
en aquesta activitat, enfront de la mitjana espanyola que va ser del 5,6 per 100.
L'índex d'especialització productiva donava registres màxims, en relació amb els altres
sectors productius, un índex de 114. La contribució del VAB de la Comunitat
Valenciana al conjunt d'Espanya arribava al 10,7 per 100 en aquest sector. En termes
dinàmics (2010-2014), en una certa manera, el canvi de model productiu s'ha donat
per l'afonament de la construcció i no tant per l'emergència de noves activitats
econòmiques. N'hi ha prou a observar que en una data no tan llunyana (2010) la seua
contribució al VAB regional era del 10,3 per 100.
Respecte a les estimacions per als anys 2015 i 2016 són optimistes, creixents
en el temps i millors en tot cas per a l'economia valenciana que per a l'economia
espanyola. Així, el Servei d'Estudis Hispalink, en la seua publicació de juliol,
assenyalava fortes previsions de creixement per a la construcció. Per a 2015 el
dinamisme se situaria en el 5,5 per 100, clarament per damunt del creixement mitjà
previst per al conjunt de l'economia de la Comunitat Valenciana (2,8 per 100) i també
respecte al creixement que es preveu per a la construcció espanyola (3,6 per 100). Per
a l'any que ve aquestes taxes s'accelerarien: la construcció valenciana creixeria el 7,4
per 100, quasi tres vegades més que la previsió de mitjana per al conjunt de la nostra
economia (2,5 per 100) i també més que la construcció espanyola (5,1 per 100).
Per consegüent, una conclusió, semblant a l'aconseguida per a la indústria,
però ara amb major intensitat, és que si aquestes tendències es confirmen el pes
relatiu de la construcció valenciana seria més gran en el conjunt de la nostra
estructura econòmica i, per tant, la seua especialització productiva s'intensificaria en
aquest sector.
Amb relació a la important qüestió de la productivitat (mesurada aquesta per
quocient entre el valor afegit brut a preus bàsics i l'hora treballada), en un sector
intensiu en mà d'obra i amb capacitat innovadora i tecnològica prou limitada, estava
clarament per damunt de la mitjana espanyola: 32,7 euros enfront de 29,3 euros,
respectivament. Són 11 punts percentuals per damunt (amb les últimes dades
disponibles respecte a aquest indicador que són de 2013) i aquest diferencial s'havia
mantingut relativament estable des de 2010.
El quocient entre assalariats i ocupació total (la taxa d'assalarització) reflecteix
una característica diferencial per a l'ampli sector de la construcció a la Comunitat
Valenciana enfront de la mitjana espanyola: major presència de pimes i autònoms en
l'economia valenciana que es tradueix automàticament en una taxa d'assalarització
inferior: del 81,7 per 100 a la Comunitat Valenciana, enfront del 83,6 per 100 a
Espanya. A més, aquesta taxa havia caigut en el període 2010-2013 des del 85,2 per
100 de l'any 2010.
Una primera aproximació de l'evolució més recent del sector és analitzar les
seues dades d'ocupació, ja que aquest sector ha sigut un dels més perjudicats per la
crisi econòmica. L'any 2014, en què els efectes de la crisi encara eren patents, va
acabar amb una mitjana d'ocupats de 102.175 persones, i un descens d'un 2,8 per
100 respecte a 2013. Va ser a partir del segon semestre de 2014 quan començà el
canvi de tendència a positiu en la creació d'ocupació del sector. Després dels dos
primers trimestres de 2014 amb taxes interanuals negatives del 21,3 per 100 en el
primer i del 8,6 per 100 en el segon, es passà a creixements del 4,6 per 100 en el
tercer i un 17,8 per 100 en el quart que va compensar la forta destrucció d'ocupació
del sector.
A nivell nacional, el sector sí que crea ocupació en 2014, concretament un 1,7
per 100, començant a partir del segon trimestre a mostrar taxes interanuals positives
en consonància amb la resta d'indicadors econòmics que permetien albirar un
creixement global de l'economia per a 2014.
Les dades disponibles, corresponents a l'EPA del segon trimestre de 2015,
presenten registres molt positius per a aquest sector, i ho fa de manera més intensa
que la mitjana nacional. De fet, la població ocupada ha crescut en taxa anual un 12,3
per 100 a la Comunitat Valenciana (12.300 ocupacions més) enfront del 11,6 de la
mitjana nacional (gràfic 2.1.3.3.1.). Amb aquest són ja quatre els trimestres
consecutius amb xifres positives per al sector valencià que deixa el nombre d'ocupats
en 112.200. Si bé, aquest segon trimestre ha descendit lleugerament respecte al
primer (un 0,2 per 100) i amb el registrat en l'últim trimestre de 2014.
Gràfic 2.1.3.3.1
Población ocupada. Sector de la construcción.
Variación interanual (%)
-25,0
-20,0
-15,0
-10,0
-5,0
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
II Tri 2012
III Tri IV Tri I Tri 2013
II Tri III Tri IV Tri I Tri 2014
II Tri III Tri IV Tri I Tri 2015
II Tri
Comunitat Valenciana España
D'aquesta manera la construcció ha generat el 20 per 100 del total
d'ocupacions noves durant l'últim any a la nostra Comunitat. Això implica que pel que
fa al total d'ocupats de l'economia, el sector va guanyant part del terreny perdut anys
arrere. Ara, la població ocupada en la construcció aconsegueix el 6 per 100 del total de
l'economia valenciana. En 2009 (en la mitjana d'aquell any) el pes en la nostra
estructura productiva era molt superior, del 10,5 per 100. A nivell nacional, el sector
valencià representa el 10 per 100 del total d'ocupats del sector.
El nombre de parats, també amb dades de l'EPA, ha mostrat una evolució molt
més favorable en el sector que en el global de l'economia valenciana. En 2014, el
nombre mitjà de parats del sector disminuí un 15 per 100 en taxa anual, per damunt
de la mitjana de l'economia valenciana que va descendir un 9,2 per 100. Durant el
present exercici el descens en el nombre de parats s'ha intensificat. En el primer
trimestre es reduïa un 39,8 per 100 i en el segon un 31,5 per 100 en taxa interanual, i
deixava el nombre de parats en 22.200 persones. A nivell nacional també s'ha reduït,
encara que en menor taxa, el nombre de parats del sector, i registra descensos
interanuals del 27,5 per 100 en el primer trimestre i del 20 per 100 en el segon.
Amb relació a les dades d'afiliació a la Seguretat Social (mes de juny) també
indiquen un major dinamisme a la Comunitat Valenciana enfront de la mitjana
nacional. En taxa interanual el nombre d'afiliats (en termes d'afiliació mitjana del mes)
cresqué a un ritme del 7,8 per 100 a la Comunitat Valenciana enfront del 5,3 per 100
de la mitjana espanyola, i guanyava 6.994 nous afiliats.
No obstant això, encara queden molts desequilibris en el sector. Des del
començament de la crisi, els notaris (per mitjà del Consell General del Notariat)
calculen que els preus de l’habitatge a Espanya han caigut un 36,8 per 100 de mitjana.
Aquesta quantia no coincideix exactament amb els càlculs efectuats per una de
les principals taxadores del mercat, Tasaciones Inmobiliarias, SA (Tinsa) però
s'assembla molt. Per a Tinsa, el preu de l’habitatge registrà una caiguda interanual del
3,6 per 100 el mes de juny passat , i acumula un retrocés del 41,3 per 100 des dels
imports màxims aconseguits al desembre de 2007. Això permet concloure que una
estadística i l'altra situen la caiguda acumulada del preu dels immobles entorn del 40
per 100, si bé en àrees com la costa mediterrània l'ajust agregat aconsegueix el 48,7
per 100.
Aquest fet, que en alguns territoris els habitatges valguen hui la meitat del que
costaven abans de la crisi, és el que continua explicant que bona part d'aquestes
transaccions que es registren cada mes es realitzen sense necessitat d'hipoteca. Així, a
la Comunitat Valenciana de les 25.521 compravendes d'habitatges que s'han realitzat
durant el primer semestre de 2015, només el 49,2 per 100 van ser finançades
mitjançant un préstec hipotecari, la qual cosa vol dir que més de la meitat o bé es
pagà al comptat o es va finançar amb un altre tipus de passius financers que no
requeriren garantia hipotecària. Al contrari, a nivell nacional, el percentatge
d'hipoteques sobre les compravendes d'habitatges va ser del 68,7 per 100 en el primer
semestre de l'any.
Segons l'INE, amb dades acumulades de l'inici de l'any (fins al mes de juny) es
van vendre a la Comunitat Valenciana 25.521 habitatges, la qual cosa suposa un 9,2
per 100 més que en idèntic període de l'any anterior. D'aquests, el 90 per 100
correspongué a immobles de preu lliure, mentre la resta a habitatges de protecció
oficial (VPO). Ambdós donen significatius creixements anuals, del 8,4 per 100 i el 16,7
per 100, respectivament.
No obstant això, el que més crida l'atenció als experts des de fa
aproximadament un any i mig és com la millora del mercat es referma cada vegada
més sobre l’habitatge usat, en detriment de la de nova construcció. En el període
indicat, es van vendre 20.284 cases de segona mà, el 79 per 100 del total, enfront de
dels 5.237 habitatges a estrenar, a penes el 21 per 100. I la tendència no farà una
altra cosa que consolidar-se, ja que mentre les primeres continuen pujant –les
compravendes d'immobles usats cresqueren ni més ni menys que un 49,1 per 100
anual en l'acumulat de l'any–, les de nova construcció disminuïren un 46,4 per 100. El
fet que siguen usats quatre de cada cinc habitatges de tots els que es venen no havia
passat mai abans de la crisi, ja que en ple boom quasi se subscrivien tantes
transaccions d'una tipologia com de l'altra.
Les dades a nivell nacional són prou semblants, el total de compravendes
d'habitatges ha crescut un poc més, un 9,8 per 100, en el total acumulat de l'any
(gener a juny) respecte a l'any anterior, i es venen més habitatges usats, un 76 per
100 del total, que habitatge nou, a més s'incrementen un 43 per 100 enfront del
descens del 36 per 100 en les compravendes de habitatges nous. El 89 per 100 de les
transaccions són habitatges de preu lliure, per l'11 per 100 restant d’habitatge
protegit. Ambdós creixen un 9,3 i 14,4 per 100, respectivament.
Una de les pitjors característiques actuals del sector és el volum d'estoc
d'habitatges sense vendre. Segons el Ministeri de Foment, a Espanya s'estima que hi
havia a finals de 2014 un total de 535.734 habitatge nous sense vendre, el 18 per 100
dels quals pertany a la Comunitat Valenciana (98.087 habitatges). Tres comunitats
autònomes acumulen el 49,6 per 100 del total nacional (Comunitat Valenciana,
Andalusia i Catalunya). Per la seua banda, Navarra, Ceuta i Melilla, Cantàbria i
Extremadura són les comunitats amb menor percentatge d'estoc acumulat sobre el
total nacional.
Per províncies, cal destacar que les tres valencianes es troben entre les cinc
primeres a nivell nacional en percentatge d'estoc d'habitatges sense vendre sobre el
total nacional. Aquestes províncies són Barcelona (8,4 per 100 sobre el total), Alacant
(8,2 per 100), Madrid (7,7 per 100), i Castelló i València (5 per 100 cada una). Durant
2014 es reduí un 5 per 100 el nombre total d'estoc d'habitatges sense vendre a nivell
nacional, la qual cosa suposa 1,7 punts més que l'any anterior i disminuí un 3,1 per
100 a la Comunitat Valenciana, nou dècimes més que l'any anterior, i destaquen en
aquest descens la província de València (4,9 per 100), seguida d'Alacant (2,7 per 100)
i Castelló (2,1 per 100).
Més rellevant encara, des del punt de vista econòmic, és analitzar la proporció
d'estoc sobre el parc d'habitatges existent. A nivell nacional aquest percentatge és del
2,1 per 100. Les comunitats amb major acumulació d'estoc sobre el seu parc
d'habitatges són La Rioja (4,73), Castella-la Manxa (3,57), Múrcia (3,18) i Comunitat
Valenciana (3,10).
Es troben en situació oposada Extremadura, Cantàbria i Navarra, amb
acumulacions d'estoc sobre el seu parc menors a l'1 per 100. Combinant totes
aquestes informacions, tant la Comunitat Valenciana com Castella-la Manxa compten
amb un elevat percentatge d'estoc d'habitatges, tant sobre el total nacional com sobre
els seus parcs d'habitatges. A nivell provincial destaquen Alacant, Castelló, Múrcia,
Toledo i Almeria.
Encara que l'impuls actual de l'activitat del sector de la construcció ajude a
absorbir aquest excedent, això no es produirà, segons les previsions dels analistes,
fins a 2017, assumint un ritme de construcció de cases entre 45.000 i 50.000, enfront
de les 36.000 actuals. Gran part dels habitatges pendents de venda estan en mans de
la banca: en els seus balanços, té 22.000 milions d'euros en propietats immobiliàries.
D'una banda, l'Índex de Preus de l'Habitatge (ÍPV, Base 2007), publicat per
l'INE, mostra en el segon trimestre de 2015 un augment de preus a la Comunitat
Valenciana del 2,7 per 100 en taxa interanual, 1,1 punts més que en el trimestre
precedent, i acumula ja cinc trimestres amb taxes interanuals positives (gràfic
2.1.3.3.2). D'aquesta manera, fins a juny de 2015, l'increment de preus és del 3,1 per
100. No obstant això, el valor absolut de l'índex (71,0 sobre la base 100 en 2007), ens
mostra encara la caiguda de preus patida durant els últims anys. A nivell nacional
l'increment de preus durant 2015 ha sigut superior, un 4 per 100 en el segon trimestre
en taxa interanual, 2,5 punts més que el trimestre precedent, la qual cosa equival a un
augment de preus en l’habitatge del 3,6 per 100 fins a juny.
Gràfic 2.1.3.3.2
Índices de precios de vivienda Variación interanual (%)
-18,0
-16,0
-14,0
-12,0
-10,0
-8,0
-6,0
-4,0
-2,0
0,0
2,0
4,0
6,0
II Tri
2012
III Tri IV Tri I Tri
2013
II Tri III Tri IV Tri I Tri
2014
II Tri III Tri IV Tri I Tri
2015
II Tri
Comunitat Valenciana España
Amb relació a la licitació oficial, amb dades del Ministeri de Foment, a la
Comunitat Valenciana s'ha tancat el primer semestre de l'any amb un augment del
13,7 per 100 respecte al mateix semestre de l'any anterior, mentre que en el conjunt
nacional augmenta un 2,4 per 100. Així i tot, encara s'està en nivells molt baixos.
L'import total de licitació en aquest semestre supera escassament els 237 milions
d'euros, pels 4.800 a nivell nacional, la qual cosa representa un escàs 4,9 per 100 del
total de licitació nacional. És evident que encara s'està molt lluny de les xifres precrisi,
quan la licitació a la Comunitat superava els 3.000 milions d'euros anuals i
representava un 9 per 100 del total nacional. Queda, per tant, molt de camí per
recórrer en aquest aspecte.
De l'altra, les dades de visats de direcció d'obra, tant pel que fa al nombre
d'habitatges com a la superfície a construir, també mostra signes positius durant els
dos primers trimestres de 2015. Així, segons dades del Ministeri de Foment, a la
Comunitat, el nombre de visats de direcció d'obra acumula un increment del 33,8 per
100 (de gener a juny) respecte al mateix període de l'any anterior, sent la mitjana
espanyola del 23,1 per 100. Pel que fa a la superfície construïda, l'increment acumulat
de l'any a la Comunitat és del 24,5 per 100 per un 32,5 de mitjana nacional. Aquest
menor dinamisme a la Comunitat respecte a la mitjana nacional es deu principalment
al major estoc d’habitatge de segona mà existent a la nostra Comunitat, la qual cosa
fa que la construcció d’habitatge nou es ralentitze fins que el mercat puga absorbir
l'excedent d'habitatges buits que hi ha actualment, gran part dels quals estan en poder
de les entitats financeres.
Els Índexs de Producció de la Indústria de la Construcció (ÍPIC), a nivell
nacional, que publica el Ministeri de Foment, són essencials per a conéixer la
conjuntura del sector. L'índex de nova contractació augmentà en l'acumulat del primer
semestre de 2015 el 22,5 per 100 respecte al mateix període de l'any anterior, són
tres punts més si ho comparem amb la mitjana anual dels últims 12 mesos. No
obstant això, l'increment de l'acumulat de l'any està motivat per un fort augment de la
branca d'edificació, amb un 40,4 per 100, enfront d'un descens del 9 per 100 en la
branca d'obra civil.
L'índex de producció disminueix en el mateix període un 0,8 per 100 respecte a
l'acumulat del primer semestre de l'any anterior, motivat per un descens en la
d'edificació del 2,5 per 100. Al contrari l'obra civil augmenta un 14,3 per 100 la seua
producció. L'índex d'ingressos d'explotació augmenta un 3 per 100, sobretot per l'obra
civil (un 19 per 100 més) que té un millor comportament que la part de l'edificació (un
1 per 100 més). L'índex de personal ocupat, mostra un augment del 7,7 per 100 en
l'acumulat de l'any. També s'incrementen tant les persones remunerades, un 8,3 per
100, com el nombre d'hores treballades, un 8,9 per 100; així com, els sous i salaris un
9,5 per 100.
2.1.3.4. Serveis
Les estimacions per als anys 2015 i 2016 de creixement del VAB del sector
dels serveis són relativament negatives per a la Comunitat Valenciana. Així, el Servei
d'Estudis Hispalink, en la seua publicació de juliol, assenyalava previsions de
creixement per als serveis inferiors a l'increment mitjà de l'economia valenciana i
també un dinamisme inferior en aquest sector valencià que en el seu homòleg
espanyol.
Per a enguany el dinamisme se situaria en el 2,5 per 100, per davall del
creixement mitjà previst per al conjunt de l'economia de la Comunitat Valenciana (2,8
per 100) i també respecte al que es preveu per als serveis espanyols (2,6 per 100).
Per a 2016 les taxes es desaccelerarien: els serveis valencians creixerien al 2 per 100,
prou menys que la previsió de mitjana de la nostra economia (2,5 per 100) i també
menys que els serveis espanyols (2,3 per 100). Una conclusió, per tant, evident serà
que, si els pronòstics es convertiren en realitat, el pes relatiu dels serveis valencians
seria més xicotet en el conjunt de la nostra estructura econòmica.
Amb dades oficials de l'INE (CRE-2010), cal subratllar que, en termes de valor
afegit brut, a preus bàsics i a preus corrents en 2014 (primera estimació), enfront de
l'any anterior el creixement dels serveis valencians va ser major que el dels serveis
espanyols (1,7 per 100, enfront de 1,4 per 100). Per al període 2010-2014, també en
termes corrents, els serveis a la Comunitat Valenciana es mantingueren pràcticament
estables mentre que en el conjunt d'Espanya s'incrementaren un 2 per 100.
L'estructura econòmica valenciana mantenia una menor especialització
productiva en el sector dels serveis: un 72,7 per 100 del VAB regional es va generar
en aquesta activitat, enfront de la mitjana espanyola que va ser del 74,4 per 100. La
contribució del VAB de la Comunitat Valenciana al conjunt d'Espanya arribava al 9,2
per 100.
Per al període 2010-2014, d'acord amb les dades de la CRE-2010, es pot
assegurar, atenent les set branques en què pot desagregar-se el sector dels serveis,
que la seua estructura productiva s'havia modificat. Creix el pes del macrosector del
comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes; transport i
emmagatzematge; hostaleria, que passa de representar un 33,7 per 100 del nostre
VAB en el conjunt dels serveis a significar un 34 per 100. Creix també el pes de les
activitats immobiliàries, que passen del 16,9 per 100 (2010) al 19,4 per 100 (2014). I
també creixen les anomenades activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment;
reparació d'articles d'ús domèstic i altres serveis que augmenten en tres dècimes la
seua participació fins a arribar al 6,4 per 100 del VAB dels serveis valencians en 2014.
Al contrari, perden pes la branca d'informació i comunicacions (del 3,8 al 3,1
per 100), la d'activitats financeres i d'assegurances (del 6,1 per 100 al 4,9 per 100),
les activitats professionals, científiques i tècniques; activitats administratives i serveis
auxiliars (del 8,2 al 7,6 per 100) i l'Administració pública (la denominació oficial
d'aquest sector és Administració pública i defensa; seguretat social obligatòria;
educació; activitats sanitàries i de serveis socials) que si en 2010 representava un
25,2 per 100 dels serveis a la Comunitat Valenciana en 2014 abaixà al 24,6 per 100.
Atenent el grau d'especialització productiva, en relació amb la mitjana de
l'economia espanyola i mitjançant el càlcul dels corresponents coeficients
d'especialització sectorial (CES), el diagnòstic és clar. Tres sectors destaquen en
l'estructura econòmica de la Comunitat Valenciana del sector dels serveis. En primer
lloc, les activitats immobiliàries eren molt característiques de la nostra economia (un
CES de 119), seguides de les activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment;
reparació d'articles d'ús domèstic i altres serveis (un CES de 109) i finalment el gran
sector del comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes;
transport i emmagatzematge; hostaleria (amb un CES de 105).
Amb una especialització productiva per davall de la mitjana de l'estructura
econòmica dels serveis a Espanya trobem les següents quatre branques dels serveis
valencians: informació i comunicacions (un CES igual a 58), les activitats
professionals, científiques i tècniques; activitats administratives i serveis auxiliars (un
CES de 76), les activitats financeres i d'assegurances (un CES de 94) i el gran sector
de l'Administració pública i defensa; seguretat social obligatòria; educació; activitats
sanitàries i de serveis socials (un CES de 98).
D'una altra banda, la taxa d'assalarització (quocient entre assalariats i
ocupació total) reflecteix una característica diferencial per a l'ampli sector dels serveis
a la Comunitat Valenciana enfront de la mitjana espanyola: menor taxa d'assalarització
en l'economia valenciana que es tradueix automàticament en una presència major
d'autònoms i pimes en el nostre teixit productiu autòcton. En concret la nostra taxa
d'assalarització era del 83,4 per 100 enfront del 85,9 per 100 a Espanya. A més,
aquesta taxa havia caigut en el període 2010-2013, més a la Comunitat Valenciana
que en el conjunt d'Espanya.
Respecte a la productivitat aparent del factor treball (quocient entre valor
afegit brut a preus bàsics i hora treballada), estava suaument per davall de la mitjana
espanyola: 29,3 euros enfront de 30,6 euros, respectivament. Són quatre punts
percentuals per davall (les últimes dades disponibles són de 2013) i aquest diferencial
s'havia mantingut relativament estable des de 2010.
Quant a la creació d'ocupació del sector, aquest va ser un dels sectors en què
se sustentà el creixement de l'economia valenciana en 2014, amb la creació de més de
36.000 ocupacions netes en la mitjana de l'any, la qual cosa va compensar la pèrdua
d'ocupació d'altres sectors com l'agricultura i la construcció, perquè l'economia
valenciana poguera crear un total de 29.725 ocupacions més l'any i es va iniciar així
una senda de creixement de l'ocupació des de l'inici de la crisi.
No obstant això, les dades de l'EPA del segon trimestre de 2015 assenyalen un
retrocés en el nombre d'ocupats del sector del 0,6 per 100 respecte al mateix
trimestre de l'any anterior (8.100 ocupats menys), mentre que a nivell nacional la
població ocupada augmentà un 1,9 per 100 en taxa interanual (61.600 ocupats més).
Aquesta pitjor evolució del sector valencià contrasta amb el tancament de l'exercici
2014, en què la Comunitat Valenciana augmentà la població ocupada del sector un 2,8
per 100, per damunt de la mitjana nacional que va ser del 1,7 per 100 (gràfic
2.1.3.4.1). En l'acumulat de l'any (de gener a juny), la Comunitat continua perdent
ocupació (un retrocés del 0,6 per 100), mentre a nivell nacional es continua creant (un
1,2 per 100 més).
Gràfic 2.1.3.4.1
Población ocupada en el sector servicios
Variación interanual (%)
-5,0
-4,0
-3,0
-2,0
-1,0
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
II Tri
2012
III Tri IV Tri I Tri
2013
II Tri III Tri IV Tri I Tri
2014
II Tri III Tri IV Tri I Tri
2015
II Tri
Comunitat Valenciana España
El nombre de parats del sector sí que continua baixant. Presenta un reducció
del 13,5 per 100 en taxa interanual en el segon trimestre, millorant en més de set
punts la taxa del primer trimestre (quan la desocupació es reduí un 6,3 per 100). A
nivell nacional els parats del sector van disminuir un 7,3 per 100 en taxa interanual
(108.800 parats menys).
Les persones inscrites en les oficines d'ocupació durant el mes de juny s'han
reduït en 4.295 persones, i han deixat el nombre total de parats inscrits en 308.063
persones, la qual cosa suposa un 5,8 per 100 menys que fa un any.
Una altra aproximació a l'anàlisi de l'evolució del sector dels serveis, és
mitjançant els indicadors d'activitat del sector serveis (IASS, Base 2010). Els IASS
mesuren l'evolució a curt termini de l'activitat de les empreses pertanyents als serveis
de mercat no financers. A més, la Direcció General d’Economia, Emprenedoria i
Cooperativisme ofereix informació complementària sobre l'activitat del sector serveis
per sectors i branques per a la Comunitat Valenciana. Dos són les variables sotmeses a
escrutini: la xifra de negocis i el personal ocupat.
Així, la xifra de negocis dels IASS va acabar en 2014 amb un ascens del 2,6
per 100 respecte a l'any anterior en l'economia valenciana i del 2,7 per 100 a Espanya
(Quadre 2.1.3.4.1). Són bones dades, però encara queda marge per a recuperar els
nivells precrisi.
Quadre 2.1.3.4.1
Indicadors d'activitat del sector de serveis (IASS). Índex general
Variació interanual
Dades originals (sense correcció d'efectes estacionals i de calendari)
Base 2010 = 100
Comunitat Comunitat
Valenciana (CV) Espanya (E) CV-E Valenciana (CV) Espanya (E) CV-E
[1] [2] [1]-[2] [1] [2] [1]-[2]
2008 -6,7 -3,3 -3,4 -2,1 -0,5 -1,62009 -14,6 -13,7 -0,9 -7,7 -5,8 -1,82010 1,6 0,9 0,8 -2,1 -1,3 -0,72011 -0,5 -1,4 0,8 -0,9 -0,6 -0,32012 -5,1 -6,0 0,9 -3,0 -2,9 0,02013 -2,1 -2,1 0,0 -0,7 -1,4 0,72014 2,6 2,7 -0,1 0,5 1,1 -0,6
2014 Juliol 4,3 2,5 1,8 0,7 1,8 -1,1Agost -0,5 1,0 -1,5 0,4 1,7 -1,3Setembre 4,8 4,5 0,2 0,8 1,9 -1,1Octubre 2,2 3,9 -1,7 1,4 1,8 -0,4Novembre 2,3 2,6 -0,3 1,6 1,7 -0,1Desembre 3,3 4,7 -1,4 1,2 1,9 -0,6
2015 Gener 4,3 1,9 2,4 1,4 1,6 -0,1Febrer 4,6 3,4 1,1 1,2 1,6 -0,4Març 9,1 6,9 2,3 2,3 2,1 0,2Abril 4,6 4,0 0,6 1,5 2,1 -0,7Maig 4,4 3,4 1,0 1,9 2,2 -0,2Juny 10,6 7,6 3,0 2,6 2,1 0,5
Xifra de negocis Personal ocupat
Any (mitjana anual)
Mes
Font: elaboració pròpia amb dades de l'Institut Nacional d'Estadística i de la Direcció General d'Economia, Emprenedoria i
Cooperativisme.
Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.
Direcció General d'Economia, Emprenedoria i Cooperativisme.
L'índex general tancà el 2014 en 94,8 punts, 1,5 punts per damunt de la
mitjana nacional, però encara lluny del valor que es marcava en 2008 (115,2 punts).
Durant el present exercici s'incrementa de manera notable el dinamisme del sector, el
creixement mitjà acumulat de gener a juny ascendeix al 6,3 per 100 pel que fa a xifra
de negocis, sent la mitjana espanyola del 4,6 per 100. L'índex general se situa al juny
en 104,5 punts a la Comunitat i en 102,5 a Espanya. Quant a l'índex del personal
ocupat la variació mitjana acumulada fins a juny és millor per a Espanya (2 per 100
més) que per a la nostra Comunitat (un 1,8 per 100 més), i se situa l'índex general
d'ocupació al juny en 97 punts pels 99,3 de la mitjana nacional. Queda doncs
recorregut per a arribar als nivells d'ocupació de l'any 2010.
2.1.3.4.1. Comerç
La xifra de negocis de l'indicador d'activitat del sector serveis (IASS), en el
sector de comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes
registrà un millor comportament a la Comunitat Valenciana que a Espanya l'any 2014,
segons la mitjana anual dels números índexs. Concretament en la Comunitat, l'índex
de xifra de negocis va ser de 94,6 (Base 2010=100), mentre que el de la mitjana
nacional va ser 92,9. Això suposà un augment interanual del 3,5 per 100 per al cas
valencià, 4 dècimes més que la mitjana espanyola. Suposa el primer any des de 2010
en el qual aquesta taxa de variació anual és positiva. Durant els exercicis 2011, 2012 i
2013, la variació havia sigut negativa, tendència que es trenca el passat any 2014.
Si s'analitza aquest índex segons el personal ocupat en el sector, es pot
realitzar una anàlisi molt semblant. És a dir, l'índex, com a mitjana anual per a l'any
2014, presenta un millor comportament en el cas de la Comunitat Valenciana que en el
conjunt de l'Estat. Així doncs, se situà en 98,2 per a l'autonomia valenciana, mentre
que era quasi tres punts inferior per a la mitjana nacional (95,3). La taxa de variació
interanual per a la Comunitat Valenciana va ser d'un 1,3 per 100, prou superior a la
registrada per a Espanya (0,4 per 100).
Amb dades actualitzades fins al mes de juny d'enguany, es pot afirmar que
l'evolució és més positiva entre els serveis valencians de comerç a l'engròs i al detall
enfront de la mitjana d'aquest mateix sector per a Espanya, si atenem l'indicador de la
xifra de negocis. La taxa de variació de la mitjana acumulada de gener a juny de 2015,
(respecte al mateix període de l'any anterior) ha sigut del 5,8 per 100 a la Comunitat
Valenciana, enfront del 4,9 per 100 del cas espanyol. Al contrari, l'evolució dels
indicadors relatius a l'ocupació (personal ocupat) són més favorables per a Espanya.
La taxa de variació acumulada per al dit període és d'un 1,3 per 100 en el conjunt
estatal enfront d'un 0,8 per 100 per al cas valencià.
2.1.3.4.1.1. Comerç detallista
Per a realitzar una anàlisi detallada del comerç detallista, es disposa de les
dades procedents de l'INE relatives a dos tipus d'indicadors. Són l'Índex General de
Comerç Detallista, d'una banda, i d'una altra, l'Índex General sense Estacions de
Servei, que comprén el comerç detallista pròpiament dit, és a dir, sense tindre en
compte aquelles empreses que tenen com a activitat principal la venda de
combustibles per a l'automoció.
En primer lloc, en relació amb l'Índex de Comerç Detallista (ÍCM, Base 2010)
de caràcter general, expressat en preus constants i amb dades originals (sense
correcció d'efectes estacionals i de calendari), cal assenyalar que la xifra de negocis,
en termes de la mitjana dels índexs de l'any 2014, presenta un millor comportament
per a la Comunitat Valenciana que per a Espanya, 85,4 per 100 enfront d'un 84,9 per
100. Això suposa que la taxa de variació anual va ser del 2,1 per 100 per a la
Comunitat i d'un 0,9 per 100 per a Espanya. Destaca el fet que l'any 2014 és el
primer, tant per al cas espanyol com per al valencià, en el qual aquest índex presenta
un valor positiu en la seua taxa de variació interanual. La sèrie històrica des de 2008
havia oferit any rere any valors negatius d'aquesta taxa en ambdós territoris.
La conjuntura actual apunta a una evolució més que positiva d'aquest
indicador, ja que des de començaments d'any, tant les taxes de variació interanuals
com de variació de la mitjana acumulada fins a juny són positives. En termes
interanuals, la taxa registrada el passat mes de juny de 2015 per a la Comunitat
Valenciana va ser del 6,2 per 100, 2,4 punts per damunt de la registrada a escala
nacional (3,8 per 100). Idèntica situació ocorre si observem l'índex quant a personal
ocupat. En el cas valencià, la taxa interanual va ser d'un 1,4 per 100, mentre que a
Espanya va ser de l'1 per 100.
Amb aquestes xifres el sector enllaça ja quinze mesos consecutius de
creixement en la seua activitat i l'ocupació es manté més o menys en els mateixos
nivells que fa un any.
Si tenim en compte el període acumulat fins a juny, és a dir, els sis primers
mesos del present exercici, la taxa de variació de la mitjana acumulada fins a juny
(respecte al mateix període anterior) va ser d'un 4,8 per 100 en la Comunitat, mentre
que a Espanya es registrà una taxa del 3,1 per 100. Quant al personal ocupat, les
diferències entre ambdós territoris va ser de només una dècima: 0,9 per 100 per a la
Comunitat i 0,8 per 100 en el cas espanyol (Quadre 2.1.3.4.2).
De les comparacions entre el comerç valencià i espanyol es pot concloure que
en els mesos compresos entre juny de 2014 i juny de 2015 tant les taxes de variació
interanuals com les de variació de la mitjana en el que va d'any han sigut, en general,
més favorables per a la Comunitat Valenciana, si parlem de la variable xifra de
negocis. Al contrari, si analitzem les de personal ocupat la tendència és la contrària,
valors superiors de les dues taxes a Espanya respecte de la Comunitat. Si relacionem,
per tant, l'evolució de la xifra de negocis amb la marxa de l'ocupació es dedueix que la
productivitat del comerç valencià augmentà i ho va fer més que en la mitjana
espanyola. Les vendes augmentaren i l'ocupació disminuí.
Quadre 2.1.3.4.2
Índex general de comerç al detall (ÍCM). Xifra de negocis i personal ocupat
Variació de la mitjana en el que va d’any (respecte al mateix període de l’any anterior)
Unitats: percentatges
Comunitat Comunitat
Valenciana (CV) Espanya (E) CV-E Valenciana (CV) Espanya (E) CV-E
[1] [2] [1]-[2] [1] [2] [1]-[2]
2008 -6,5 -5,8 -0,7 -0,4 0,0 -0,42009 -8,5 -5,6 -2,9 -4,7 -4,0 -0,72010 -2,1 -1,8 -0,3 -1,3 -1,3 0,12011 -5,5 -5,8 0,3 -1,0 -0,4 -0,62012 -8,4 -7,0 -1,4 -2,5 -2,2 -0,32013 -3,4 -3,9 0,6 0,2 -1,9 2,12014 2,1 0,9 1,3 0,4 0,1 0,2
2014 Juliol 1,2 0,1 1,1 0,2 -0,3 0,52014 Agost 1,1 0,0 1,1 0,2 -0,2 0,4
Setembre 1,5 0,3 1,2 0,2 -0,1 0,3Octubre 1,6 0,4 1,2 0,2 0,0 0,2Novembre 1,6 0,4 1,2 0,3 0,0 0,3Desembre 2,1 0,9 1,2 0,4 0,1 0,3
2015 Gener 4,7 4,0 0,7 0,2 0,5 -0,3Febrer 4,4 3,3 1,1 0,2 0,5 -0,3Març 4,7 3,5 1,2 0,5 0,6 -0,1Abril 4,8 3,3 1,5 0,6 0,7 -0,1Maig 4,5 3,0 1,5 0,8 0,7 0,1Juny 4,8 3,1 1,7 0,9 0,8 0,1
Xifra de negocis Personal ocupat
Any (mitjana anual)
Mes
Font: elaboració pròpia amb dades de l'Institut Nacional d'Estadística.
Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.
Direcció General d'Economia, Emprenedoria i Cooperativisme.
L'anàlisi de les dades referides a l'índex general del comerç detallista però ara
sense estacions de serveis, és a dir, en sentit estricte.
L'exercici 2014 presentà una mitjana anual de l'índex de 86 (base 2010 = 100)
en la Comunitat Valenciana, mentre que a Espanya aquest índex va ser un poc menor
(85,3). Quant al personal ocupat, les diferències entre l'autonomia i l'Estat van ser
majors (97,2 per a la Comunitat Valenciana, enfront d'un 95,8 a Espanya). Es
corrobora el bon comportament d'aquest sector en observar la dada de la taxa de
variació anual, ja que és el primer any de la sèrie històrica analitzada (des de 2008)
que registra un valor positiu. Concretament, el comerç detallista sense estacions de
servei cresqué a una taxa interanual del 2,1 per 100 en la Comunitat Valenciana en
2014 enfront d'un 0,8 per 100 en la mitjana del conjunt nacional. La diferència, doncs,
és d'1,3 punts entre ambdós territoris, diferència no tan acusada si tenim en compte el
personal ocupat en aquest sector. L'ocupació cresqué en 2014 a Espanya a una taxa
anual del 0,2 per 100, mentre que a la Comunitat Valenciana ho féu dues dècimes
més, és a dir, un 0,4 per 100.
El mes de juny de 2015 va ser molt més favorable per a la Comunitat
Valenciana que per a Espanya, ja que la xifra de negocis augmentà un 6,6 per 100 en
taxa interanual, mentre que va ser un poc més de la meitat per a la mitjana nacional
(3,4 per 100). Les diferències tornen a ser no tan acusades observant les xifres
relatives al personal ocupat. Al juny d'enguany, la taxa interanual augmentà un 1,5
per 100 en l'autonomia valenciana, mentre que a Espanya es quedà en un 1,1 per
100. Aquestes dades reflecteixen una evolució positiva de la sèrie des de
començaments de l'exercici. Tots els mesos es registren taxes positives des d'un punt
de vista interanual i més o menys en constant creixement, però si observem les
mensuals, es pot veure més clarament la senda alcista d'aquest tipus de comerç, tant
per a la Comunitat com per a Espanya. Fins a febrer de 2015, els registres eren
negatius, però a partir de març canvia la tendència i tots els mesos s'han donat taxes
mensuals positives, a excepció del mes d'abril a Espanya que va ser negatiu també.
Quant al personal ocupat, l'evolució també és positiva, encara que les taxes mensuals
creixen a un ritme menor tant per al conjunt nacional com per a la Comunitat
Valenciana.
En termes de variació de la mitjana fins a juny de 2015, les taxes registren
igualment valors positius i excepte alguna mínima excepció són més positives a la
Comunitat Valenciana que al conjunt d'Espanya, quant a la xifra de negocis. El mateix
ocorre en el cas de la variable personal ocupat.
La branca productiva anteriorment analitzada, la del comerç al detall sense
estacions de serveis, permet –al seu torn– una desagregació d'interés a través de
dades de la Direcció General d’Economia, Emprenedoria i Cooperativisme de la
Generalitat: comerç d'alimentació i la resta (tot el que no és alimentació).
Quant a la xifra de negocis del comerç dedicat a productes d'alimentació, la
taxa de variació anual per a l'any 2014 va ser d'un 1,1 per 100 a la Comunitat
Valenciana i un 0,7 per 100 per a Espanya. Taxes positives que trenquen la sèrie
històrica de registres negatius que es produeixen des de l'any 2008, en el qual
comença la sèrie analitzada.
Al juny de 2015, a la Comunitat Valenciana es produí un notable augment de
les vendes d'aquest tipus de comerç en taxa interanual. S'incrementaren les vendes un
6,5 per 100, en comparació amb el mateix mes de 2014, la xifra més alta de tota la
sèrie analitzada (des de gener de 2008). En el cas d'Espanya, la taxa va ser de l'1,9
per 100, positiva també, però a més de molt menor que al territori valencià, no és de
les més altes de la sèrie, com en el cas de la valenciana.
En termes de variació de la mitjana acumulada en el primer semestre de 2015,
el primer trimestre registrà valors més alts que els del segon trimestre. Així doncs, al
juny es registrà una taxa de variació mitjana acumulada (respecte al mateix període
de l'any anterior) d'un 3,5 per 100, però al gener, febrer i març aquesta taxa arribà a
aconseguir valors de 4,7 per 100, 3,8 per 100 i 3,7 per 100, respectivament, a la
Comunitat. El mateix ocorre per al cas espanyol. A pesar que la taxa va ser positiva i
amb un valor de 0,6 per 100, el primer trimestre registrà valors més alts. A pesar
d'això, la nota dominant és la positiva evolució d'aquest tipus de comerç.
Per a acabar l'anàlisi del comerç detallista, cal destacar el fort avanç del sector
denominat Resta, és a dir, el comerç detallista que no s'inclou dins del d'alimentació.
L'any 2014 cresqué un 2,9 per 100 interanual a la Comunitat Valenciana i un 1,2 per
100 en el conjunt de l'estat, xifres ambdós positives i que trencaren la sèrie de
registres negatius que es produïen des de l'any 2008 (començament de la sèrie
històrica analitzada en aquest cas). I més rellevant és quan s'observa que l'augment
en 2014 es produeix després d'una caiguda del 5,1 per 100 a la Comunitat i un 4,9 per
100 a Espanya, en 2013.
Amb dades més recents i observant la taxa interanual de juny de 2015,
aquesta va ser d'un 5,9 per 100 a la nostra Comunitat, quasi dos punts per damunt de
l'espanyola (4 per 100), i al seu torn per damunt de l'acumulada de la mitjana del que
portem de 2015 (5,4 per 100 a la Comunitat Valenciana i 3,8 per 100 per a Espanya).
A manera de resum final podem concloure que el sector del comerç creix, set
anys després. L'any 2014 tancà en positiu, cosa que no ocorria des que la crisi aterrà
en tot el comerç espanyol en 2008. Després de set anys de pèrdues, tancaments i
acomiadaments, el comerç necessita en 2015 consolidar la recuperació que ha iniciat.
Per a aconseguir-ho, també és necessari que la desocupació es reduïsca.
La pujada de les vendes al detall en 2014, restats els efectes per diferències
en el calendari i la inflació, va ser del 2,1 per 100 a la Comunitat Valenciana i el 0,9
per 100 a Espanya, respecte de l'any anterior. És un avanç xicotet, especialment si es
té en compte que al llarg de la crisi el sector detallista ha acumulat una caiguda
superior al 20 per 100. No obstant això, suposa un punt d'inflexió. A pesar dels bons
resultats, també cal destacar el fet que el ritme de creixement del comerç és encara
inferior al mostrat pel conjunt de l'economia.
El factor clau que explica el canvi de tendència és la millora de les expectatives
dels ciutadans. Això, afegit a unes millors condicions de finançament. L'índex de
confiança del consumidor ha mostrat un fort avanç aquests últims mesos, des de finals
de 2014, i es produeix tant per una millor valoració de la situació actual com per
l'encara major increment de les expectatives.
La baixa inflació també ha contribuït a animar les vendes. Amb la renda
familiar encara minvada, la caiguda de preus continuada no porta a posposar les
compres (que és el que sol ocasionar un clima de deflació) sinó tot al contrari. Perquè
la recuperació es consolide és necessari que la millora d'indicadors com la desocupació
es referme; perquè si decau la confiança, tornarà a retraure's el consum.
2.1.3.4.2. Turisme
Les destinacions valencians registraren en 2014 un total de 155 milions de
pernoctacions, de les quals el 44 per 100 correspon a estrangers o no residents i el 56
per 100 al turisme dels residents. L'evolució ha sigut dispar; així l'any turístic 2014 ha
suposat per a la Comunitat Valenciana un moderat creixement en la demanda dels
estrangers que aconseguiren la xifra rècord de 6,2 milions de turistes, la qual cosa
suposà un creixement interanual del 4,4 per 100, si bé les pernoctacions generades es
quedaren en valors semblants als de 2013, i van sumar en total 68,6 milions.
Aquests visitants ocasionaren una despesa de 5.381 milions d'euros (M€), xifra
que reflecteix un avanç interanual del 3,4 per 100, que es deu exclusivament a
l'augment del flux de turistes, perquè la despesa mitjana calculada per persona en la
seua estada completa (861 €) va ser un 1 per 100 més baixa que l'estimat l'any 2013,
i la duració mitjana de les estades també va retrocedir, i va quedar en 11 dies, un 4
per 100 inferior a la de l'any precedent. Tot i això, les despeses diàries, calculades en
74 €, continuen sent de les més baixes d'entre totes les destinacions nacionals.
En el cas del turisme dels residents a Espanya, l'exercici 2014 es tancà amb un
retrocés dels viatges amb destí a la Comunitat; així els 16,6 milions de viatges
suposaren un 1,1 per 100 menys dels rebuts un any abans, en una conjuntura per al
conjunt nacional en què els viatges dels nacionals decresqueren en un 3,4 per 100; el
període estival on es concentren prop del 40 per 100 de les visites va ser el més
perjudicat. El visitant nacional augmentà més els desplaçaments realitzats en cap de
setmana que els viatges de vacacions d'estiu, circumstància aquesta que comportà que
les pernoctacions totals estimades en 86,8 milions tingueren un major retrocés
interanual (9 per 100 enfront de 2013), el que suposa una ruptura en la tendència
positiva experimentada en els últims dos anys i que ha portat a reduir la quota en la
captació del turisme nacional, que queda en un 13,9 per 100 del total. No obstant
això, cal assenyalar un avanç en la despesa mitjana que s'estimà en 29,9 euros (un 11
per 100 major a la calculada en 2013), si bé la moderació en els viatges i en la duració
de les estades deixa la despesa global estimada en valors semblants als de l'exercici
anterior, en concret una despesa total de 2.594 milions d'euros.
La repercussió de les activitats turístiques en el mercat laboral ha sigut
favorable en 2014, i la valenciana és l'autonomia on més s'ha intensificat el creixement
de l'ocupació, perquè amb un volum de 236.476 ocupats (un 14,4 per 100 més enfront
de 2013) representà el 13,1 per 100 de l'ocupació en la Comunitat Valenciana (11,7
per 100 en 2013) i el 10,7 per 100 de l'ocupació turística del conjunt d'Espanya. Els
autònoms, que suposen la quarta part de l'ocupació, han crescut per damunt dels
assalariats, encara que reduint lleugerament el ritme d'anys anteriors (14,9 per 100 en
2014 enfront de 18 per 100 en 2013). En el cas dels assalariats, la temporalitat
continua sent la debilitat més apressant en aquest sector, ja que s'eleva fins a arribar
a prop del 43 per 100 del total i la valenciana és, junt amb Andalusia, la comunitat
autònoma on més ha augmentat aquesta modalitat de contractació (un 18,5 per 100 i
un 21,5 per 100 d'avanç interanual, respectivament). Aquesta conjuntura ha propiciat
per tercer any consecutiu una rebaixa en la taxa de parats en activitats turístiques
sobre actius, que cau fins al 16,7 per 100 a finals de 2014 (18,9 per 100 en 2013 i 21
per 100 en 2012) enfront d'una taxa de desocupació mitjana del 23,5 per 100.
El conjunt dels allotjaments turístics reglats de les destinacions valencians han
superat en 2014 els 40,1 milions de pernoctacions i es manté així en el 10 per 100 de
la quota nacional. En el global de l'any, totes les modalitats d'allotjament en
establiments col·lectius han augmentat els viatgers i les pernoctacions enfront dels
resultats de 2013 (quadre 16), mercé al dinamisme del turisme nacional que amb un
creixement del 2,4 per 100 supera l'estancament de l'exercici anterior, i és revelador el
seu avanç en càmpings i apartaments que, davant dels hotels, són les opcions més
econòmiques d'allotjament. Els càmpings han aconseguit la millora relativa més
significativa amb un creixement interanual del 6,5 per 100, seguida dels apartaments,
que han registrat un 3,7 per 100 més de pernoctacions i, en ambdós casos, el client
estranger és majoritari. Per la seua banda, l'allotjament rural es manté en valors poc
significatius en el model turístic valencià i en les últimes posicions del rang estatal.
S'ha d'assenyalar que l'allotjament privat en habitatge propi, llogat i de familiars i
amics captà les tres quartes parts de les pernoctacions, i així i tot decresqué un 5,3
per 100 en comparació amb les dades de 2013, la qual cosa indueix un lleuger
transvasament de la demanda turística cap a fórmules d'allotjament més professional i
més dinàmiques per a la reactivació del sector turístic valencià. En els establiments
turístics del litoral, es realitzaren 33,4 milions de pernoctacions, que suposa un
panorama positiu en finalitzar l'any, amb la sola excepció de Benidorm, i també
cresqué la demanda en les principals destinacions urbanes, que captaren en conjunt al
voltant de 6 milions de pernoctacions.
Quadre 2.1.3.4.3
Ocupació en allotjaments turístics reglats a la Comunitat Valenciana en 2014
Espanyols Var. 14/13 Estrang. Var. 14/13
Hotels 7.293.995 14.605.173 0,7% 10.608.090 2,7% 3,46 55,7%
Apartaments 1.092.012 3.307.802 6,1% 4.941.746 2,2% 7,55 27,3%
Càmpings 728.717 2.327.504 8,1% 3.996.276 5,6% 8,68 49,9%
Turisme rural 115.167 285.321 5,6% 40.460 2,9% 2,83 9,7%
ViatgersPernoctacions Estada
mitjana
dies
Grau
d’ocupació
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'INE.
Els hotels han millorat els resultats respecte a 2013, amb 380.000
pernoctacions més, que impliquen un augment interanual de l'1,5 per 100, encara que
matisen l'avanç experimentat en 2012 (851.000 pernoctacions més, amb un
creixement l'any del 3,5 per 100). En superar-se els 25,2 milions de pernoctacions, les
xifres totals de demanda rememoren resultats precrisi pròxims als obtinguts en 2006 i
2007, encara que la composició revela que el turista estranger és sobretot el
responsable d'aquesta discreta recuperació, i en concret en 2014 aporten un 1,1 per
100 del creixement total; tot això a pesar de frenar la seua tendència positiva en el
segon semestre de l'any. Quant al visitant nacional, cal destacar com a característica
singular que pràcticament tot l'exercici ha aconseguit dibuixar una tendència en valors
positius i un poc superiors als del tancament de 2013 (gràfic 2.1.3.4.2).
Durant 2014, la problemàtica associada a l'estacionalitat de la demanda
turística lluny de corregir-se es manté en els mateixos termes que en 2013. L'ocupació
hotelera en els mesos d'estiu concentrà la meitat de les estades dels espanyols, en
una proporció que es manté des de l'inici de la dècada, mentre els no residents han
augmentat més la demanda en altres mesos de l'any, la qual cosa ha portat a baixar
lleument el pes en l'ocupació estival i sumar entre juny i setembre el 44,1 per 100 de
les estades (enfront del 44,9 per 100 registrat en 2013).
No obstant això, la modalitat d'allotjament amb major estacionalitat continua
sent l'apartament, ubicat en gran proporció en destinacions de costa, on el mes
d'agost representà una tercera part de les estades de l'any dels turistes espanyols i
una cinquena part de la demanda dels no residents. En el costat oposat se situen els
càmpings on el turista estranger, que és el client majoritari d'aquests negocis, es
reparteix d'una manera més uniforme al llarg de l'any i redueix en 2014 la seua
estacionalitat en dos punts enfront de 2013.
Gràfic 2.1.3.4.2
-20,0
-10,0
0,0
10,0
20,0
05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15
Españoless
Total
Extranjeros
Años
Tasa variación % T12,12
2014 Pernoctaciones Var 14/13 Contribución Cto.
Residentes 14,605.173 + 0,7 % + 0,4
No Residentes 10.608.090 + 2,7 % + 1,1
Total 25.213.263 + 1,5 % + 1,5
Des de la perspectiva empresarial, els hotels han millorat el seu grau
d'ocupació mitjana anual entorn de dos punts fins a aconseguir una ocupació pròxima
al 56 per 100 (quadre 17), que arribaria al 62 per 100 si la referència fóra només als
caps de setmana; els pics de major ocupació corresponen als mesos de juliol i agost
amb un 70 per 100 i un 80 per 100, respectivament; en aquest punt, el litoral
d'Alacant és la zona més demandada i arriba a fregar la plena ocupació a Benidorm en
el mes d'agost amb un 95 por 100 de les seues places hoteleres reservades, la qual
cosa es traduí en 1,3 milions de pernoctacions per a aqueix mes.
La demanda turística de 2014 ha derivat en una lleu recuperació de la
rendibilitat dels negocis, que aqueix any aplicaren un augment de tarifes xifrat en un
2,6 per 100. Així, els ingressos mitjans diaris obtinguts per habitació ocupada (ADR)
en 2014 pujaren fins a 62,3 euros, i això, unit a la millora en l'ocupació, eleva els
ingressos per habitació disponible (RevPAR) a la xifra de 36,6 euros en el conjunt de la
Comunitat Valenciana, de manera que es creix amb la mateixa intensitat que la
mitjana nacional: un 7 per 100 interanual.
Quadre 2.1.3.4.4
Pernoctacions i ocupació hotelera a les zones turístiques Valencianes, 2014
Zones
Turístiques NombreVar.
14/13Nombre
Distribuc.
Zones
Var.
14/13Nombre
Distribuc.
Zones
Var.
14/13
Litoral Castelló 3.195.476 3,4% 2.627.485 18,0% 1,4% 567.991 5,4% 14,3% 54,7% 2,5
Interior Castelló 273.104 13,2% 247.389 1,7% 10,2% 25.715 0,2% 51,9% 26,2% 4,1
València ciutat 3.320.753 3,1% 1.370.603 9,4% -2,1% 1.950.150 18,4% 7,1% 51,8% 1,1
Litoral València 1.677.594 13,1% 1.448.543 9,9% 13,5% 229.051 2,2% 11,0% 49,4% 1,4
Interior València 935.843 18,5% 741.659 5,1% 0,5% 194.184 1,8% -52,7% 31,5% 1,1
Benidorm 10.727.129 -1,7% 5.444.563 37,3% -1,4% 5.282.566 49,8% -2,0% 74,9% -1
Litoral Alacant 4.726.820 7,0% 2.494.697 17,1% -1,7% 2.232.123 21,0% 18,9% 50.4% 2,3
Interior Alacant 356.544 11,5% 230.234 1,6% 10,9% 126.310 1,2% 12,4% 23.2% 2
Com. Valenciana 25.213.263 1,5% 14.605.173 100,0% 0,7% 10.608.090 100,0% 2,7% 55,7% 1,4
Var.
14-13
Total pernoctacions Espanyols EstrangersGrau
d’ocupació
Font: Elaboració pròpia a partir de dades INE i de l’Agència Valenciana del Turisme.
L'anàlisi territorial revela que Benidorm, a pesar de ser el destí turístic per
excel·lència de la Comunitat Valenciana (el 42 per 100 de les estades es
comptabilitzen en aquest municipi), ha sigut el que pitjor conjuntura interanual ha
obtingut en registrar pèrdues en els seus dos mercats principals, els britànics (151.000
menys) i els espanyols (80.000 menys); tot i així, quatre de cada cinc turistes
procedents de Regne Unit que elegeixen la Comunitat Valenciana recalen a Benidorm i
també segueix com el destí de la costa preferit per al client nacional, molt per davant
del següent, que va ser Torremolinos amb 1.650.000 pernoctacions. Pel que fa a
València, persisteix l'atractiu de la ciutat per als estrangers, que han duplicat la seua
demanda en l'última dècada i freguen els dos milions de pernoctacions, on té especial
influència una lleu recuperació del mercat italià (2,2 per 100 en 2014, després d'un
retrocés del 15,7 per 100 en 2013), que continua orientat en visites a la capital,
perquè suposen el 20 per 100 dels estrangers a la ciutat i el 75 per 100 dels italians
que trien la Comunitat Valenciana. Val la pena ressenyar l'evolució dels turistes
procedents dels Països Baixos, que en augmentar en un 14 per 100 enfront dels
registres de 2013 passen a ocupar la segona posició en el cresol de procedències, i
superen els francesos. La tendència del turista nacional segueix a la baixa per tercer
any consecutiu (11 per 100 en 2012 i 3,5 per 100 en 2013 i 2014).
2.1.3.4.3. Altres serveis
En aquest apartat, s'acudeix a la informació destil·lada pels indicadors
d'activitat del sector serveis (IASS), que permeten, entre altres opcions, endinsar-se
en l'anàlisi estadística del que en aquests indicadors es defineix com a Altres serveis,
que computa l'evolució de la xifra de negocis i del personal ocupat en els següents
subsectors: transport i emmagatzematge; hoteleria; informació i comunicacions;
activitats professionals, científiques i tècniques, i activitats administratives i serveis
auxiliars.
En termes de variació de la mitjana acumulada, la xifra de negocis dels IASS
en l'àmbit del sector Altres serveis abandonà els registres negatius de l'any 2013 per a
iniciar una relativa recuperació en 2014, tant a Espanya com a la Comunitat
Valenciana, si bé ha de subratllar-se la major fortalesa de la recuperació en el conjunt
de l'Estat, xifrada en un 2 per cent, enfront de l'evolució més moderada de la
Comunitat que se situa en un 0,7 per 100 (Quadre 2.1.3.4.5).
Quadre 2.1.3.4.5
Indicadors d'activitat del sector de serveis (IASS)
Sector: Altres serveis
Variació de la mitjana en el que va d’any (respecte al mateix període de l’any anterior) Dades originals (sense correcció d'efectes estacionals i de calendari)
Base 2010 = 100
Comunitat Comunitat
Valenciana (CV) Espanya (E) CV-E Valenciana (CV) Espanya (E) CV-E
[1] [2] [1]-[2] [1] [2] [1]-[2]
2008 -4,0 -1,2 -2,8 -2,0 -0,6 -1,42009 -10,7 -10,2 -0,4 -8,4 -6,3 -2,12010 -0,8 -1,7 0,9 -2,2 -1,0 -1,22011 2,6 0,7 1,9 -1,1 -0,5 -0,62012 -6,1 -6,2 0,1 -3,5 -3,3 -0,22013 -1,9 -2,5 0,6 -1,5 -1,1 -0,42014 0,7 2,0 -1,3 -0,1 1,6 -1,7
2014 Juny -0,5 1,3 -1,8 -0,7 1,0 -1,72014 Juliol 0,2 1,4 -1,2 -0,6 1,2 -1,8
Agost -0,2 1,3 -1,5 -0,6 1,3 -1,9Setembre 0,1 1,6 -1,5 -0,5 1,4 -1,9Octubre 0,4 1,8 -1,4 -0,3 1,5 -1,8Novembre 0,5 1,9 -1,4 -0,2 1,5 -1,7Desembre 0,7 2,0 -1,3 -0,1 1,6 -1,7
2015 Gener 3,5 1,9 1,6 2,2 1,9 0,3Febrer 4,1 1,8 2,3 1,9 2,0 -0,1Març 5,6 3,1 2,5 2,4 2,2 0,2Abril 5,9 3,2 2,7 2,5 2,3 0,2Maig 6,4 3,4 3,0 2,7 2,4 0,3Juny 7,2 4,0 3,2 2,8 2,4 0,4
Xifra de negocis Personal ocupat
Any (mitjana anual)
Mes
Font: elaboració pròpia amb dades de l'Institut Nacional d'Estadística i de la Direcció General d'Economia, Emprenedoria i
Cooperativisme. Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.
Direcció General d'Economia, Emprenedoria i Cooperativisme.
En tot cas, la senda positiva que ha pres la Comunitat Valenciana s'inicià al
setembre de 2014 i des de llavors la xifra de negocis no ha tornat a patir cap resultat
negatiu, i en el primer semestre de 2015 ha obtingut un creixement notable molt per
damunt de la mitjana nacional.
Si la referència és el personal ocupat que estima l'IASS, els resultats de 2014
són divergents entre Espanya i la Comunitat Valenciana, ja que mentre que l'Estat
obtenia una taxa de creixement de l'1,6 per 100 en tancar l'any 2014, la Comunitat
Valenciana continuava en la senda negativa en què es troba sumida al llarg dels últims
set anys, encara que bé és cert que la dada de 2014 tenia una sola dècima negativa
en la seua taxa de creixement en concloure l'exercici, la qual cosa ha resultat ser un
indicador avançat de la recuperació, que situa el personal ocupat mesurat per IASS en
Altres serveis en una senda de creixement continuat al llarg de la primera meitat de
l'any 2015 en el conjunt de la Comunitat Valenciana.
Correspon assenyalar que Transport i emmagatzematge mostrava, en
concloure 2014, una taxa mitjana negativa en personal ocupat, enfront del registre
positiu que mostrava la dada nacional, però ha de reconéixer-se que al llarg del primer
semestre de 2015 la dada es torna positiva, encara que per davall de la mitjana
nacional.
La branca d'Hosteleria presenta taxes de creixement interanual positives en els
dos conceptes ací tractats, però ha d'observar-se que amb xifres acumulades al final
de 2014 per davall del còmput nacional, la qual cosa aparentment indica un menor
dinamisme en una activitat econòmica on la Comunitat Valenciana deté una
especialització superior a la mitjana espanyola, d'ací que les xifres resulten
insuficientment positives. No obstant això, des dels inicis de 2015 aquestes mateixes
dades han invertit la seua trajectòria i la Comunitat Valenciana aconsegueix taxes de
creixement molt superiors a la mitjana estatal tant en xifra de negocis com en
personal ocupat.
La branca que expressa un major retraïment i que es trobava en valors
negatius en concloure 2014 és Informació i comunicacions, encara que aquesta
circumstància és comuna amb allò que ha succeït a Espanya, on també en finalitzar
l'any anterior la dada era negativa, si bé en un percentatge molt inferior al de la
Comunitat Valenciana. Quant a l'ocupació, les dades al tancament de l'exercici 2014
eren molt negatives per a la Comunitat i una sola dècima positiva per a Espanya, però
en aquest indicador la Comunitat Valenciana sí que ha començat a mostrar una
revitalització en les variacions acumulades mes a mes, i al llarg de 2015 els registres
són positius tots els mesos i mostren una recuperació del personal ocupat que no es
reflecteix, no obstant això, en la xifra de negocis, la qual cosa impedeix afirmar amb
certesa que aquesta activitat es trobe en fase de recuperació. Ací continuen tenint
incidència els efectes del tancament de les emissions de la televisió autonòmica, que
tingué lloc al novembre de 2013 i que no ha permés recuperar la caiguda de l'activitat
de moltes empreses vinculades al canal autonòmic afectades així mateix per aquest
tancament. I també és cert que la Comunitat Valenciana pateix un cert retard
tecnològic en altres activitats inserides en aquest epígraf (telecomunicacions,
programació i consultoria informàtica, serveis d'informació, etcètera).
Les Activitats professionals, científiques i tècniques són les que en valors
expressats per les taxes de variació de la mitjana acumulada fins a juny de la xifra de
negocis mostren un major ímpetu en el primer semestre de 2015, després de tancar
2014 amb xifres molt superiors a la mitjana nacional. L'aspecte negatiu se situa en
l'ocupació, on conclogué 2014 amb una variació negativa, enfront d'un lleuger
augment de la mitjana nacional, la qual cosa en l'àmbit regional valencià expressa que
es deté una recuperació de l'activitat econòmica que no espenta amb la mateixa força
de l'ocupació, però cal subratllar que al llarg del primer semestre de 2015 les dades
indiquen un creixement mensual constant, la qual cosa simbolitza una recuperació del
personal ocupat, a diferent ritme del volum de negoci però que va coincidint en
l'objectiu de revitalitzar aquestes activitats en el si d'una economia que es dirigeix cap
a una certa recuperació en els seus nivells de creixement.
Finalment, es troben les Activitats administratives i serveis auxiliars, agents
principals en una economia terciaritzada com la valenciana, les xifres de negoci de la
qual, en concloure 2014, eren clarament negatives. Mentre que s'apreciava un lleuger
creixement en els guarismes aconseguits per l'Estat, és a partir de finals del primer
trimestre de 2015 quan s'han recuperat les magnituds positives a la Comunitat
Valenciana, que mostren una recuperació de l'activitat acompanyada d'una millora en
l'ocupació que ja es detectava en acabar l'exercici passat.
En conjunt, es pot extraure que les activitats econòmiques englobades en el
sector denominat Altres serveis dels IASS, que tancaven 2014 sumits en una certa
indefinició, amb variacions negatives en la taxa que mesura el personal ocupat i
lleugerament positiva en la xifra de negocis, després d'iniciat l'exercici 2015 han
començat una recuperació dels valors d'ambdós extrems que mostren una
esperançadora posició en el transcurs de l'exercici 2015, la qual és fonamental i
estratègica per als interessos econòmics valencians, tenint en compte l'estreta
dependència de l'economia de la Comunitat Valenciana de les activitats terciàries, on
cristal·litza el major volum del PIB regional.
2.1.4. SITUACIÓ I PERSPECTIVES ECONÒMIQUES VALENCIANES
2.1.4.1. Situació
2014, segons la Comptabilitat Regional d'Espanya. Base 2010 (CRE-2010), va
ser, de la sèrie homogènia per als anys 2010-2014, el primer any de creixement
econòmic per a l'economia de la Comunitat Valenciana. El producte interior brut (PIB)
a preus de mercat ascendí, en termes corrents, a un volum aproximat de 99.345.055
milers d'euros2. Aquesta xifra suposa un creixement respecte a l'any 2013 de l'1,5 per
100, superior en sis dècimes a la mitjana de l'economia espanyola. En termes més
tècnics, més idonis des de la perspectiva de l'anàlisi econòmica, la variació dels índexs
de volum encadenats suposà un increment del producte brut valencià en aqueix any
del 2,1 per 100, superior també a la mitjana del creixement espanyol, però ara en set
dècimes. No obstant això, la Comunitat Valenciana no havia aconseguit superar encara
el valor de l'índex de 2010 (100) i quedà en una suma de 97 en 2014. Espanya tenia
un nivell superior, un índex igual a 97,4.
Una perspectiva temporal de més abast, el subcicle econòmic 2010-2014
ratifica sobre un comportament diferencial recurrent de l'economia valenciana enfront
de l'espanyola: normalment cau més bruscament en les recessions –amb més
violència–, i mostra un major rendiment (o menors caigudes) quan la conjuntura es
recupera. En efecte, en termes de taxes de variació interanuals, mesurades en índexs
de volum, l'any 2011 caigué més del doble que l'economia espanyola (-1,3 per 100
enfront de -0,6 per 100). En 2012, el colp va ser superior però el diferencial Comunitat
Valenciana enfront d'Espanya va ser inferior (-2,9 i -2,1 per 100 en cada cas). 2013,
en canvi, coneix un descens major en l'economia espanyola (-1,2 per 100) enfront del
comportament de l'economia valenciana (-0,8 per 100). Es ratifica, doncs, un
comportament secular: més erràtic, més volàtil, més violent en el cas valencià.
Amb informacions més actuals, ara de l'Autoritat Independent de
Responsabilitat Fiscal (Airef), es publicaren les estimacions del creixement del PIB de
les comunitats autònomes per al segon trimestre d'enguany, mitjançant la denominada
metodologia METCAP (metodologia d'estimació trimestral per comunitats autònomes
del PIB), que va ser creada per la divisió d'Anàlisi Econòmica3 de l'Airef. En termes
intertrimestrals, el dinamisme s'accelerà en dues dècimes en l'economia valenciana
(de l'1,1 a l'1,3 per 100) i en cinc dècimes en taxa interanual (del 3,4 al 3,9 per 100).
En tot cas, aquestes taxes són superiors a les registrades en l'economia espanyola. La
2 Cal assenyalar que les dades proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadística tenen la qualificació
oficial de primera estimació per a l'any 2014 i d'avanç per a 2013. Per al període 2010-2012 els valors tenen la
consideració de provisionals. 3 La metodologia utilitza combinadament tres tipus d'informació estadística per a l'anàlisi regional: les
dades mensuals d'indicadors de conjuntura desagregades per comunitats autònomes, les dades anuals en
termes de comptabilitat nacional de la Comptabilitat Regional d'Espanya (CRE) i les estimacions per al conjunt
de l'economia espanyola publicades per la comptabilitat nacional trimestral (CNTR) de l'INE.
taxa trimestral es queda ací en l'1 per 100 (una dècima més que en l'anterior
trimestre) i en el 3,1 per 100 en taxa anual (quatre dècimes més que l'anterior
registre).
Cal destacar que el major creixement regional a Espanya es concentra en l'arc
mediterrani. Concretament, les tres comunitats autònomes que més creixen en taxa
anual són les següents: Illes Balears (4 per 100), Comunitat Valenciana (3,9 per 100) i
Catalunya (3,5 per 100). Canàries també creix per damunt de la mitjana espanyola, al
3,4 per 100. Pareix raonable, doncs, concloure que el motor econòmic del dinamisme
d'aquests territoris és la seua superior especialització turística. És el turisme, i els
territoris on es localitza amb major intensitat, el que arrossega el creixement de
l'economia espanyola. Ara bé, l'explicació a aquest important dinamisme depén de
variables exògenes. Alguns països que competeixen com a destí turístic amb Espanya
tenen problemes de diversos tipus. Es tracta de Grècia, Tunísia i Turquia. Hi ha, doncs,
un efecte “desviació” de turisme i no tant de “creació” de turisme.
D'una altra banda, utilitzant un indicador convencional, d'ampli ús en l'anàlisi
econòmica, cal subratllar que la renda per capita de la Comunitat Valenciana quedava
clarament per davall de la mitjana espanyola i, a més, el seu diferencial s'havia
ampliat en l'última dècada. Així, la primera estimació realitzada per l'INE assenyalava
una renda per habitant i any per a 2014 xifrada en 20.073 euros, una quantitat 11,9
punts percentuals inferior a la mitjana d'Espanya (22.780 euros). No obstant això, la
renda cresqué més en el cas valencià en 2014 respecte a un any abans que en el cas
espanyol (1,9 per 100 enfront d’1,2 per 100, respectivament).
Però, tractant-se d'un indicador que s'expressa per quocient, cal subratllar que
aqueix creixement es deu tant al fet que l'economia valenciana cresqué més que
l'economia espanyola (el numerador), com també que la demografia valenciana (el
denominador) també experimentà una major disminució que l'espanyola. Amb més
perspectiva històrica, deu anys abans (en 2004), el nivell de renda per capita valencià
era prou inferior, en termes diferencials, a l'actual respecte a la mitjana espanyola:
7,2 punts percentuals. S'observa, per tant, una negativa trajectòria: desconvergència.
Es pot ampliar i millorar l'anàlisi de com es distribueix la renda a través d'una
aproximació al que es coneix en la literatura econòmica com la distribució funcional de
la renda (no és possible ací abordar la distribució personal i territorial). Com se sap,
els dos components del VAB a preus bàsics són la remuneració dels assalariats, d'una
part, i l'excedent brut d'explotació/renda mixta, d'una altra.
La remuneració dels assalariats queda clarament definida per la retribució en
efectiu i/o en espècie per la prestació per un temps determinat del factor de producció
treball a pagar pels ocupadors. Aquesta variable té el caràcter “d'interior”, és a dir,
remuneració pagada per empresaris residents als assalariats residents i no residents.
Per la seua banda, l'excedent d'explotació brut/renda mixta bruta, comprén
totes les rendes no salarials generades en el procés productiu i s'obté com a saldo
comptable del compte d'explotació. La renda mixta està representada per les rendes
obtingudes pels treballadors autònoms que tenen indissolublement unides un
component de renda salarial i un altre d'excedent d'explotació. L'excedent empresarial
en l'estudi de la comptabilitat nacional es considera com una magnitud suma de tot el
que no és retribució als assalariats estrictes, més els impostos pagats i les aportacions
a la Seguretat Social. Inclou, per consegüent, el total dels beneficis i les quantitats
previstes per a amortitzacions, i pot considerar-se com un agregat macroeconòmic del
concepte microeconòmic de flux de caixa (cash flow).
Amb la precisió dels conceptes anteriors es pot mesurar, per quocient, d'una
part el pes relatiu de les rendes que provenen del factor treball i, d'una altra, la
importància relativa de la resta dels factors de producció, sempre en tot cas sobre el
VAB. Per a això obtenim una ràtio entre remuneració dels assalariats, d'una banda, i,
de l’altra, de l'excedent d'explotació brut/renda mixta bruta, sempre utilitzant com a
denominador el VAB. Aquest últim indicador permet una aproximació, d'una forma un
tant temptativa, a la grandària dels beneficis empresarials, al pes de les
amortitzacions i, en general, a tot allò que no són directament rendes derivades del
factor de producció treball. En conclusió, a la generació de valor afegit diferent de l'ús
de recursos humans. D'esta manera tindrem una visió de forma indirecta de la
distribució de la cadena de valor entre els agents econòmics que contribueixen a la
producció de béns i servei s: treball i capital. És, com s'assenyalava més amunt, el que
es coneix en la literatura econòmica com a distribució funcional de la renda, a fi de
diferenciar-la de la distribució personal i/o territorial de la renda.
Doncs bé, les principals conclusions de l'evolució d'aquests indicadors de
distribució de la renda (amb les dades homogènies més recents del període 2010-2013
de la CRE-2010) són dos. En primer lloc, la participació dels salaris sobre el conjunt
del VAB era inferior en l'economia valenciana enfront de la mitjana de l'economia
espanyola. I la seua evolució també havia sigut més regressiva/negativa.
Així, el 48,4 per 100 del VAB de la Comunitat Valenciana es destinà a la
remuneració dels assalariats l'any 2013 enfront del 51,1 per 100 en el conjunt
d'Espanya (són 2,7 punts percentuals menys). En relació amb l'evolució, aquest
indicador caigué més en l'economia valenciana que en l'espanyola tant en 2013
respecte a 2012 (-1,6 per 100 enfront de -1,2 per 100, en cada cas) com en una visió
més de mitjà termini, de 2010 a 2013 (set punts percentuals enfront de sis,
respectivament).
Al contrari, l'excedent d'explotació brut/renda mixta bruta, havia crescut en la
seua participació sobre la generació de VAB. Del 46,7 per 100 (2010) al 49,9 per 100
(2013) a la Comunitat Valenciana. Els majors avanços els trobem en el bienni 2011-
2012. A Espanya, per la seua banda, l'avanç d'aquest tipus de rendes, bàsicament
empresarials i vinculades a la retribució del factor de producció capital, passà del 45
per 100 (2010) al 47,8 per 100 (2013).
2.1.4.2. Perspectives 2015-2016
Segons l'últim informe del BBVA Research, que porta per títol Observatori
Econòmic d'Espanya, publicat a mitjan setembre passat, el centre i l'est de la geografia
espanyola milloren el seu rendiment l'any 2015. Es manté la perspectiva positiva per a
les comunitats autònomes amb economies més obertes, com és el cas de la Comunitat
Valenciana, que podrien aprofitar els vents que afavoreixen el creixement de les
exportacions i del turisme. BBVA Research preveu que en la segona part de l'any
l'activitat econòmica es desaccelere. El millor comportament relatiu de l'est i centre
peninsular s'explica per la interacció d'un major creixement de la demanda interna
(tant privada com pública) i un sector exterior més dinàmic. Així mateix, s'observa una
millora de la inversió privada, tant de la vinculada amb el sector de la construcció, com
d'aquella relacionada amb la compra de béns d'equip.
Per la seua banda, en el turisme la millora del turisme nacional torna a
impactar favorablement en les economies mediterrànies per segon any consecutiu. La
combinació d'aquesta millora de la demanda nacional amb l'exterior permet que en
aquestes comunitats el turisme continue contribuint positivament al creixement.
Respecte a l'indicador convencional de creixement per excel·lència, el PIB,
BBVA Research (quadre 19) ha millorat les seues anteriors previsions de maig que ara
eleva al 3,5 per 100 per a 2015 (tres dècimes més) i deixa en la mateixa taxa la
previsió corresponent per a l'any pròxim, el 2,6 per 100 (nou dècimes menys que en
2015).
Quadre 2.1.4.2.1
Previsions econòmiques de la Comunitat Valenciana i Espanya
Unitats: taxes de variació real (%)
2015 2016
BBVA (setembre 2015) 3,5 2,6BBVA (maig 2015) 3,2 2,6
Diferència amb la projecció anterior 0,3 0,0Ceprede (setembre 2015) 3,5 2,9Ceprede (juliol 2015) 3,3 2,9
Diferència amb la projecció anterior 0,2 0,0Funcas (juny) 3,5 3,0Generalitat (desembre 2014) 2,1 -Hispalink (juliol 2015) (VAB) 2,8 2,5Hispalink (febrer 2015) (VAB) 2,1 2,3
Diferència amb la projecció anterior 0,7 0,2Consens total (1) 3,1 2,8
Consens més actual. Momentum (juliol-setembre) (1) 3,3 2,7Interval (mín.-màx.) 2,1-3,5 2,5-3,0
Airef (intertrimestral/interanual). II Tri. 2015 1,3/3,9Airef (intertrimestral/interanual). I Tri. 2015 1,1/3,4
Taxes de creixement observades: 2013 (provisional) i 2014 (primera estimació): -0,8 / 2,1
Comunitat Valenciana
2015 2016
BBVA (setembre 2015) 3,2 2,7BBVA (maig 2015) 3,0 2,7
Diferència amb la projecció anterior 0,2 0,0Ceprede (setembre 2015) 3,1 2,4Ceprede (juliol 2015) 3,0 2,4
Diferència amb la projecció anterior 0,1 0,0Funcas (juny) 3,3 3,0Generalitat (desembre 2014) 2,0 -Hispalink (juliol 2015) (VAB) 2,7 2,5Hispalink (febrer 2015) (VAB) 2,0 2,3
Diferència amb la projecció anterior 0,7 0,2Consens total (1) 2,9 2,7
Consens més actual. Momentum (juliol-setembre) (1) 3,0 2,5Interval (mín.-màx.) 2,0-3,3 2,4-3,0
Airef (intertrimestral/interanual). II Tri. 2015 1,0/3,1Airef (intertrimestral/interanual). I Tri. 2015 0,9/2,7
Taxes de creixement observades: 2013 (provisional) i 2014 (primera estimació): -1,2 / 1,4
Espanya
Font: elaboració pròpia. Direcció General d'Economia, Emprenedoria i Cooperativisme.
Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.
(1) El càlcul del consens es realitza com a mitjana de les previsions totals/més actualitzades.
Per la seua banda, el Servei d'Estudis Hispalink, una organització de base
universitària especialitzada en predicció econòmica, també ha revisat el creixement de
l'economia valenciana a l'alça tant per a 2015 com per a 2016. Les previsions
realitzades –ara en termes d'una altra macromagnitud: el valor afegit brut (VAB)– el
passat febrer han passat en el mes de juliol del 2,1 al 2,8 per 100 en 2015 (set
dècimes més). I les projeccions per a 2016 s'han revisat també a l'alça, dues dècimes
(del 2,3 al 2,5 per 100). La mateixa previsió que per a l'economia espanyola, però en
desacceleració.
Quant al Centre de Predicció Econòmica (Ceprede), a través del seu model
d'alta freqüència, ha millorat –en termes de producte interior brut–, dues dècimes la
seua previsió de juliol i en la seua última estimació (setembre) situa el creixement de
l'economia valenciana en el 3,5 per 100, enfront del 3,1 per 100 que preveu per a
l'economia espanyola. El creixement estimat per a 2016 no ha sigut revisat, és del 2,9
per 100. Encara així, l'economia de la Comunitat Valenciana creixeria cinc dècimes
més que la d'Espanya (2,4 per 100). La previsió de Ceprede de base trimestral és
creixent al llarg de l'any 2015 en els tres primers trimestres. Així, passaria del 2,9 per
100 en el primer trimestre, al 3,5 per 100 en el segon. Per al segon semestre, les
projeccions assenyalen un nou impuls amb desacceleració: l'economia valenciana
creixeria a taxes del 3,8 per 100 i 3,7 per 100, respectivament, en els dos últims
trimestres de l'any.
En relació amb les projeccions econòmiques, cal assenyalar, finalment, les
realitzades pel Servei d'Estudis de Funcas. La referència és la publicació del document
titulat Previsions econòmiques per a les comunitats autònomes 2015-2016 (Funcas,
juny 2015).
Funcas preveia al juny passat que el creixement del PIB en l'economia
valenciana en 2015 s'acceleraria fins al 3,5 per 100, espentat per l'impuls de tots els
grans sectors. En canvi, en 2016 la dinàmica de la Comunitat Valenciana es
desacceleraria fins al 3 per 100 per la pèrdua d'impuls dels serveis i també de la
construcció. Assenyalava Funcas que el ritme de creixement intertrimestral, després
d'aconseguir un màxim en el segon trimestre de 2015, es desaccelerarà en els
trimestres posteriors i en l'any que ve.
En relació amb el PIB regional per habitant, les previsions apunten que
creixerà en 2015 i en 2016 per damunt de la mitjana espanyola, pel fet que el
creixement del PIB serà superior a la mitjana en ambdós exercicis, i també perquè el
descens de la seua població serà més intens. D'aquesta manera, la seua distància
respecte a la mitjana espanyola es retallaria en aqueixos anys. Òbviament, si es
compleixen aqueixes previsions de partida.
Funcas també assenyala que l'ocupació en termes d'EPA creixerà un 3,9 per
100 en 2015 i menys, un 2,7 per 100, en 2016. El descens de la desocupació serà
d'una magnitud superior a causa de la caiguda de la població activa com a
conseqüència de la reducció de la taxa d'activitat. La taxa de desocupació es reduiria
3,8 punts percentuals en 2015 i menys –2,6 punts–, en 2016, fins al 22 per 100 i 19,3
per 100, respectivament.
De les previsions realitzades pels quatre serveis d'estudis esmentats més
amunt, i de les seues estimacions de creixement per a enguany i l'any pròxim es
dedueixen tres conclusions. En primer lloc, totes les previsions s'han revisat a l'alça
per al present any (entre 0,2 i 0,7 dècimes segons els casos). En segon terme, se
subratlla que el dinamisme del PIB/VAB serà major en l'economia valenciana que en
l'economia espanyola per a aquest exercici i el pròxim (en tres i dues dècimes segons
les previsions més actuals per als anys 2015 i 2016, respectivament). I en tercer lloc,
cal destacar que les estimacions per a 2016 impliquen una desacceleració entre
moderada i forta respecte a les realitzades per a 2015 (entre -0,3 i -0,9 dècimes).
D'aquesta manera el momentum (consens més actual format per les previsions
de juliol-setembre) situa el creixement per a 2015 a la Comunitat Valenciana en un 3,3
per 100 (3 per 100 per a Espanya) i en el 2,7 per 100 per a 2016 (2,5 per 100 a
Espanya).
No obstant això, cal subratllar que els escenaris macroeconòmics a futurs són
sempre la conseqüència lògica –herència legítima–, de l'evolució i tendències de
l'economia i es fonamenten, òbviament, en hipòtesis més raonables, però també
sotmeses a un alt grau d'incertesa, sobre supòsits clau per a realitzar previsions. Són
els casos de valors fonamentals com el tipus de canvi, els preus del petroli i altres
commodities, els tipus d'interés, així com en supòsits sobre el creixement dels mercats
d'exportació i del PIB europeu i mundial. I tot això, evidentment, en línia amb les
tècniques més solvents, amb forta base metodològica i acadèmica (fonamentalment de
disciplines com l'estadística i/o l'econometria), dels principals i més prestigiosos
organismes i serveis d'estudis econòmics. Gens fàcil, d'altra banda.
En aqueix sentit, en relació amb les hipòtesis sobre el tipus de canvi, es preveu
que seguisca la senda de gradual depreciació de l'euro enfront del dòlar. Quant als
preus de matèries primeres estratègiques, el Brent de referència en la Unió Europea
ha registrat una trajectòria singular causada, entre altres factors, pels conflictes
geopolítics, la desacceleració de l'economia xinesa i la decisió de l'OPEP de mantindre
les seues quotes de producció. Els mercats de futurs preveuen un preu mitjà per barril
de 61,5 dòlars en 2015 i de 68,8 dòlars en 2016. Respecte als tipus d'interés, s'espera
una certa estabilitat dels de curt termini en nivells plans (0,0 per 100), mentre que
s'estima un augment dels tipus a llarg termini per a 2016. La rendibilitat del deute
públic espanyol a deu anys se situaria en el 2,1 per 100 en 2015 i en el 2,6 per cent
en 2016.
En funció de tots aqueixos supòsits, la demanda interior hauria de continuar
guanyant pes, encara que aqueixa expansió es ralentitzarà en 2016. Per la seua
banda, la demanda exterior neta mantindrà una aportació bàsicament neutral en 2015,
que passarà a aportar una certa espenta al creixement del PIB en 2016. Entre els
components de la demanda interna, el consum privat i la formació bruta de capital fix
presentaran un bon comportament enguany i el pròxim, impulsats per la recuperació
del mercat de treball, la millora de les condicions de finançament, la rebaixa impositiva
i les perspectives econòmiques globals.
També s'espera que després de set anys de descensos continuats la inversió
en construcció cresca en 2015, anotant enguany i el pròxim taxes interanuals del 5,5
per cent. La dita recuperació es basa tant en la finalització del procés d'ajust de la
inversió en habitatge com en el major dinamisme de la inversió en obra pública.
El consum públic (amb especial intensitat a la Comunitat Valenciana) es
mantindrà contingut en volum, molt pròxim a la neutralitat, continuant el procés de
dura consolidació fiscal. Les exportacions haurien d'intensificar el seu dinamisme,
impulsades pels guanys de competitivitat derivats de la moderació dels costos laborals,
de la depreciació de l'euro i per la puixança dels mercats d'exportació, en un context
de moderació de les importacions.
El procés de creació d'ocupació ha de continuar la seua recuperació, però ara
de forma més moderada, en un entorn de ponderació dels costos laborals i de
flexibilitat en el mercat de treball. Per la seua banda, la taxa de desocupació es reduirà
progressivament.
La inflació hauria de mantindre's moderada. En el procés de correcció dels
desequilibris estructurals de l'economia, la moderació dels preus continuarà jugant un
paper apreciable. A pesar de l'impuls de la demanda interna, el ritme de creixement
del deflactor del consum privat es mantindrà en l'horitzó de projecció per davall del 2
per 100. Aqueix context d'inflació moderada continuarà permetent obtindre guanys
addicionals de competitivitat, afavorint el comportament de les exportacions i influint
positivament en la renda disponible real de les famílies.
Quadre 2.1.4.2.2
PREVISIONS DE CREIXEMENT PER A 2016. COMUNITAT VALENCIANA I ESPANYA
Unitats: taxes de variació real (%)
Comunitat Valenciana Espanya
Demanda interna (1)
2,4 ( e) 2,9
Consum final privat (2)
2,5 ( e) 3,0
Formació bruta de capital fixe 7,0 ( e) 5,4
Sector exterior (1)
0,3 ( e) 0,1
Exportacions de béns i servicis 8,0 ( e) 6,0
Importacions de béns i servicis 5,0 ( e) 6,4
PIB 2,7 3,0
(1) Contribució al creixement. (2) Llars i ISFLSH (institucions sense fins de lucre al servici de les llars). ( e) estimacions.
Font: Dades per a la Comunitat Valenciana: Consens momentum i estimacions. Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors
Productius, Comerç i Treball. Dades pera a Espanya: Projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2016.
