1r ESO

Llengua Catalana

LA SÍL·LABA, ELS DIFTONGS i ELS HIATS

LA SÍL·LABA

1. Conceptes generalsS'anomena síl·laba el conjunt de sons produït en una sola emissió fònica. La síl·laba es constitueix al voltant d'un nucli, que està format sempre com a mínim per una vocal.

A les paraules polisíl·labes hi ha una síl·laba que es pronuncia amb més força que les altres, que rep el nom de tònica, les altres s'anomenen àtones. Així, a la paraula ca-mi-sa, la síl·laba tònica és -mi-, i les àtones, ca- i -sa.

Els mots polisíl·labs, segons la posició que hi ocupa la síl·laba tònica, es classifiquen en aguts, quan la síl·laba tònica és l'última (ar-ròs, pa-per); plans, quan la síl·laba tònica és la penúltima (ci-re-ra, re-tau-le), i esdrúixols, quan la síl·laba tònica és l'antepenúltima (èx-ta-si, mò-mi-a).

2. La separació sil·làbica

La separació sil·làbica de les paraules segueix les normes següents:

a) S'han de separar els dígrafs següents:rr car-rer tl vet-lass pas-sar tll rot-llosc es-ce-na tm set-manall·l vil-la tn cot-natj jut-jat tz set-zetg fet-ge mm im-merstx pit-xer nn in-nocent

b) No s'han de separar mai els dígrafs següents:gu an-ti-gui-tat ny pe-nyaqu pi-quet ig ba-teigll pe-lle-ter

+ No s'ha de deixar cap lletra sola a final o a començament de línia:d'a-legria » i no d'-alegrial'à-nec » l'-ànec

1

apren-dre » a-prendrehistò-ria » històri-a

ELS DIFTONGS

1. ConcepteS'anomena diftong el grup fònic que combina dins de la mateixa síl·laba una vocal qualsevol, i una i o una u àtona.

2. Classificació

Els diftongs es classifiquen en creixents i decreixents.

- Els diftongs creixents són els formats per les vocals dels grups gua, güe, güi, guo, qua, qüe, qüi, quo. Per exemple:

ua guany, qua-tre üi lin-güís-tic, o-bli-qüi-tatüe qües-ti-ó, un-güent uo quò-rum, quo-ta

Les vocals i i u també poden funcionar com a semiconsonant quan es troben a començament de paraula seguides d'una vocal o bé entre dues vocals. En aquests casos formen síl·laba amb la vocal següent: iam-be, io-gurt; hie-na, hui; bo-ia, cre-ua.

- Són diftongs decreixents els formats per una vocal nuclear seguida d'una semivocal:ai ai-re mai au cau-ré pauei rei-na re-mei eu he-reu veu-reii mii-asi no-vii iu es-tiu viu-reoi boi-ra he-roi ou cou-re re-mouui buit cui-na uu duu lluu

ELS HIATSAnomenarem hiat a la combinació de dues vocals que no formen diftong perquè pertanyen a síl·labes diferents.Per exemple:

di –a - ri di - e – ta i – di – o – masu – a – vi – tat in – de – pen – dèn – ci – ame – te – o – rò – leg

2

PRACTICA EL QUE ESTEM TREBALLANT:

+ Separa les síl·labes de cada mot i encercla la tònica:

Paraigua, oceà, inhàbil, teatre, jutges, milhomes, àtic, reixa, passes, cella,

nosaltres, terra, asma, moure, tothora, escena, cel·la, eina, besavi,

cotxe,barra, bossa, piscina, mitja, fetge, fitxa, tretze, nul·la, ambigüitat,

mosquit, canyella, desordre, inestable, malestar, iugoslau, xemeneia, mútua,

qüestió, empaita, cuina, dieu, dia, gràcia, atenció, Alguaire, pou, eina,

pua, llengües, noia, contínua, Pasqua, seuen, reina, sínia, guarda,

neula, bateig, guerra, baix, sequera, guix, reien, insídia, causa, maig,

vídua, quart, coix, parleu, llengüeta, xiular, obliqüitat, treuen, Lluïsa, iot.

3