GRECIADins I'espai que dedica el

MOCADOR a I'antimilitarisme i ob- jeccio a nivell internacional feia temps que no parldvem de Grecia. Intentarem recuperar el fil perdut despres del ja historic numero 7 Ouliol del 88) d'aquesta revista.

Fent una mica de memoria, la situacio es la seguent:

-16000 joves exiliats per desercio0 no incorporacio a files,

-una mitjana de 3000 arrestats, 1000 desertors i 30 suicidis anuals

-400 Testimonis de Jehova em- presonats a I'actualitat.

A mes recordem els casos de Michalis Maragakis (primer objector de consciencia no religios que s’enfronta a lajerarquia militar), alli- berat el desembre del 1988 despres de dues cndemnes consecutives, Thanasis Makris alliberat el juliol del 1989 i una quinzena mes d'objectors no religiosos que no han estat em- presonats mai.

De fet la situacio despres dels respectius alliberaments de Michalis1 Thanasis no ha canviat gaire. A I'octubre del 88, abans de I'a lliberam ent de Michalis, s'aconsegui una fita important en la lluita pel reconeixement del dret fonamental a I'objeccio de cons­ciencia: la introduccio d'una esme- na al Parlament(aleshores governat pel PASOK) que "legalitzava" I'ob jecc io de consciencia. D'aleshores en<?d nomes han hagut un seguit de bons proposits gover- namentals i el deteriorament de les condicions dels objectors empreso- nats.

El 8 de desembre del 1989, tot just un any despres de la introduccio de I'esmena al Parlament, una delega- cio formada per membres del Comi­te Grec per a I’Obieccio de Cons- ciencia i de I'European Bureau for Conscientious Obiection(EBCO) va visitor el sotsministre de Defensa Nacional, Carolos Papoulias. La de- legacio va deixar constancia de la seva preocupacio pel deteriora­ment de la situacio dels objectors empresonats; es remarca que des de I'octubre del 1988 no s'havia

avan<;at gens en la questio de I'objeccio sino mes aviat el contrari, donat que des del juliol del 1989 els objectors tenen prohibit traspassar les fronteres de I'estat grec i que es segueixen realitzant detencions de Testimonis de Jehovd declarats objectors, detencions fortament in- fluenciades per la jerarquia de I'Esglesia Ortodoxa. El ministre va prometre aleshores donar respostes despres de les vacancesde Nadal...

Avui dia es pot dir que encara no ha hagut cap resposta ministerial; els grecs han votat tres cops en un interval de deu mesos, el darrer cop el 8 d'abril d'enguany, i els canvis socials i legislatius son prdcticament nuls. Uevat de la interrupcio de I'estat de guerra permanent entre Grecia i Turquia (un dels motius en que es recolzava el govern grec per no reconeixer el dret a I’objeccio), nomes podriem resaltar la lluita poli­tico pel poder i la corrupcio de les altes esferes.

La realitat a les presons millitars es prou dura i lluny de solucio, com es reflexa en una carta feta publica I'octubre de 89per 240 Testimonis de Jehova empresonats a la Preso Mili­tar d'Avlona. Aqui us remetem un extracte de la carta, que apareixe a lapublicacio de I 'EBCO. The right torefuse to Kill:

"... Fem al-lusio al cas dels objectors de consciencia que han estat reconeguts legislativament per tots els estats membres de la C.E.E. Ilevat de Grecia.

Tots els sotasignats d'aquesta carta de protesta som empresonats a la Preso Militar d 'Avlona i cadascun de nosaltres ha estat condemnat a 4-5 anys de preso per rebutjar la incorporacio al servei mi­litar com a Testimonis de Jehova.

Tot i el fet que una llei que passa pel parlament grec el 1977 millord en el seu moment les coses pel que fa als objectors, dotze anys despres la situaio legal s'ha deteriorat. Segons la llei #731 del 1977, els objectors haurien de complir con- demnes de preso del doble respec- te del servei militar.

Ara per ara, mentre el servei mili­tar ha estat reduit a 20 mesos, nosal­tres encara som empresonats entre

4 i 5 anys..."'...donat que no hi ha cap legis-

lacio per tal que els tribunals militars ens considerin com a objectors, se'ns considera DELINQUENTS CO- MUNS acusats de violar I'article 70 del Codi Penal Militar vigent des del 19411..."

“ ...I pensar que 240 dels 320 pre- soners de la Preso Militar d'Avlona son objectors de consciencia..."

Per acabar unes declaracions fetes pel sotspresident del Parla­ment europeu, G. Romeos, membre de la delegacio del PASOK, com a mostra de cinisme per part del go­vern i en resposta a les sol-licituts de “molts individus i organitzacions que es queixen de la politico de Grecia respecte I'objeccio de conscien­cia."

"Els objectors haurien de consi- derar la seva consciencia prou satis- feta, donat que el seu servei militar, "servei sense armes" pero, es tal que mai es trobaran a ells mateixos en la posicio d'haver de matar o ferir nin- gu.

£s pero, imperatiu el fet que el servei alternatiu sigui mes llarg que el regular; si aixo no fos aixf tothom tindria la temptacio d'esdevenir objector de consciencia..."

En Romeos considera que si la llargaria del servei alternatiu fos com la del servei militar es donaria una discriminacio dels ciutadans sotme- sos a un "servei regular mes dur", violant articles de la constitucio gre- ga, que proclamen la igualtat de tots els grecs davant la llei, i que aquesta igualtat de llargaria consti- tuiria un fort argument de “proselitis- me en favor de la secta dels Testimo­nis de Jehova, en violacio de I'article 13.2 de la constitucio (que prohibeix el proselitisme)..."

Finalment afirma que la nova llei introduida al parlament el 1988 no va poder ser votada per questions tecniques, les eleccions i el momen- tani canvi de govern del juny del 1989, pero expressa la seva pro­funda conviccioO?) que Grecia

^ desitja prendre mides adicionals per ajudar als objectors de consciencia.

* ^

BREUS INTERNACIONALSNADIUS D’ESTONIA ES NEGUEN A

SERVIR A L’EXERCIT.(Dedicat a en Roger del MOC- Bama)

Objectors de conscidncia a Estonia, continuen essent em- presonats per la seva resistdncia a la lleva de I'Exercit Roig. El darrerjudici va tenir Hoc I' 11 de setembre, contra Erkki Luik, que rebutjd la conscripcio dins I'exdrcit sovietic al-legant que existeix una for<;a d'ocupacio a la seva Estonia nativa. Es comenta que Erkki Luik es el primer objector politic, la majoria dels altres estonians re- butjant la lleva per motius religiosos.

L'advocat de Luik demand la substitucio del jutge, un oficial so­vietic a la reserva, perd el jutge sub- stitut tambe es conegut com a poc benevol amb els resistents a la lleva.

havent ja condemnat a d'altres dos objectors de conscidncia,

L'advocat atacd el cas de Luik amb la base que el cdstig pel rebuig a la lleva dins Estdnia es il-legal, donat que la conscripcio for<pada dins un exdrcit d'ocupacio contra- diu la Convencio de Ginebra. Estdnia va ser annexionada per la URSS el 1939, quan Alemanya in- vadia Polonia. El tribunal no va re- coneixer la defensa de Luik, perd la sentencia es relativament suau, un any i mig de treballs forsats fora de la preso. No se sap on enviaran a Luik a complir la condemna.

Extret del Peace NewsTraduccio Benja.

OBJECCIO DE C O N SC IEN C E =

ATUR?Cada cop mes les grans corpora-

cions de la RFA prenen el servei mili- tar com a criteri per donar feina a gent jove, desafavorint aixi als ob­jectors de consciencia. El cap de la BMW Franz Koehler va emfatitzar recentment la importdncia del ser­vei militar: * Aquell qui objecta a enfrontar-se amb les responsabilitats envers la nostra societat la qual ens permet prosperitat tambe pot eludir la responsabilitat de servir a la cor- poracio i la seva gent." Una corpo- racio del sud d'Alemanya va re- butjar un aspirant amb la frase seguent: “ Per raons generals nomes acceptem aspirants que hagin complert el servei militar."

Font: MEDIATUS. 9/1989, pag. 19 Traduccio Benja.

CONNEXIO BAGESUs volem fer arribar noticies de

tota I'activitat (uf!) que hem dut a terme darrerament' des de la pre­sentacio d'octubre fins ara:

17/10/89 Uns quants i quantes components de I' Assemblea Antimi- litarista del Bages donen suport a la presentacio d'insubmisos. entre els quals hi ha I'Angel Pares de Salient, que amb quatre companys mes es empresonat.

18/10/89 Apareixen pintades a tot el Bages demanant la llibertat pels insubmisos. Comunicats de denun- cia de I'Assemblea Antimilitarista del Bages i de grups politics (MCC, MDT ...)■ Objectors de Salient s'entrevisten amb I'alcalde perqud es "mulli" sense que ho arribi a fer.

21/10/89 M anifestacio, amb centenars de persones, a Salient, amb la participacio dels familiars de I'Angel. Es va a I'Ajuntament, s'envolta la caserna de la Gudrdia Civil -i se'ls commina a rendir-se- i es talla I'Eix del Uobregat durant mes d 'una hora. Un regidor de I'Ajuntament de Salient preten fer abandonar I'accio i se li respon que aixo es fara quan deixin en llibertat I 'Angel. Gran desplegament policial -Gudrdia Civil i socials de tota mena- perd el poble s'imposa.

24/10/89 Acte per la llibertat de I'Angel, al Centre Civic de Manresa.

28/10/89 Participacio a la manifes­tac io per la lliberta t dels independences manresans Sebas- tia Datzira i Marcel.li Canet, culmina- cio d'una campanya antirepressiva a la qual s'hatfia participat.

29/10/89 Concentracio a Manresa per la llibertat dels insubmisos em- presonats. Es va en manifestacio fins al local del PSOE que queda envol- tat durant una bona estona. La pro- vocacio d'un dirigent del partit es resposta amb arguments "solids". Un "Serra" es penjat d'un fanal,

04/11 /89 El Centre Alimara, local uti- litzat per I'Assemblea conjuntament amb d'altres grups (principalment I'MDT), vola pels aires, victima d'un a tem p ta t para-polic ia l.

L'Assemblea Antimilitarista del Ba­ges, juntament amb els altres grups denuncia I'atemptat com a actua- cio repressiva.

05/11/89 L'Assemblea Antimilitarista del Bages partic ipa a la concentracio convocada per I'MDT, els CSPC i els JIB (Joves Inde- pendentistes del Bages). Es lliura una carta a comissaria inculpant I'estat i el ministeri de I'interior. La resposta es immediata: un grup d'anti-ava- lots agredeix salvatgement els con- centrats.

11/11/89 Participacio a la manifes­tacio de rebuig a I'atemptat convo­cada per les entitats del Centre Ali­mara.

12/11/89 Participacio a la Cadena Humana contra els Consells de Guerra.

12/89 Es dicta una ordre de recerca i captura contra quatre insubmisos. Entre ells el manresa Josep Perez, el qual es objecte d'una persistent persecucio per part de la Gudrdia Civil.

13/12/89 Participacio i suport a la presentacio d'insubmisos.

14/12/89 Roda de premsa per presentar el primer insubmis a la PSS de la comarca, en JordiTanesa, que s'ha negat a incorporar-se a unes dependencies del Servei d'lnfancia de la Diputacio de Girona.

15/12/89 L'assemblea coordina la vaga contra els consells de guerra als Instituts d'Ensenyament Secun- dari que, a Manresa, es prdctica- ment total. Es fa una concentracio i una m anifestacio fins a I'Ajuntament.

03/01/90 En Josep es presenta da- vant el jutge militar que el deixa en llibertat provisional, tot esperant el Consell de Guerra. L'Assemblea fa una roda de premsa per anunciar- ho.

12/01/90 Al Centre Civic "Joan Amades", de Manresa, I'Assemblea munta un concert per la insubmissio i contra els consells de guerra, amb I'actuacio de "Jaguay Hilton' i I'assistencia d'unes dues-centres persones.

13/02/90 Roda de premsa anunci- ant la presentacio de dos insubmisos el proper dia 19.

19/02/90 Presentacio dels dos insubmisos.

Assemblea Antimilitarista del Bages

CONNEXIO BERGUEDAHola amics. L'Assemblea Antimili­tarista i d'Objeccio del Berguedd es una organitzacio primerenca pero amb ganes de donar canya.

Segurament recordeu la nostra primera accio, fer "acte de pre- sencia" a la jura de bandera a la caserna de Berga, alldal novem- bre, amb el resultat ja conegut: una repressio desproporcionada per part de les forces vives(?)iun refor^ament immediat del movi- ment i de les nostres conviccions.

Els motius que ens van dur a fer aquesta accio continuen vigents del tot: denunciarI'empresonament d'insubmisos, manifestar de manera contundent i publica el rebuig de la societat al servei militar i al

militarisme i manifestar la incomoditat que suposa comptar amb una caserna en la nostra ciutat (hi ha dies, com la darrera jura de bandera, 23 F per mes senyes, que sembla una ciutat ocupada en comptes d'una ciutat civil, atractiva, tranquila, "turistica" ...)

Hi ha moltes coses per fer, i el moviment antimilitarista ha trobat formes de lluita vdlides. Hem de continuar donant voltes al cargol. Els tenim rodejatsl

Salut i for9al

Jordi Andres Diaz Assemblea Antimilitarista i d'Objeccio del Berguedd

UNA NOVA SITUACION. de la R. Una vegada

mes, i degut a la frequencia de publicacio de la revista MOCADOR, alguns as- pectes d'aquest article poden estar desfassats

La sentdncia del Tribunal Suprem deixa tedricament anul.lat tot el Reglament de la PSS i tots els fets esdevinguts arran de la seva publicacio: convenis, incorporaci- ons, processos a insubmisos; fins i tot deixa en entre dit I'exist6ncia de I'OPSOC (Oficina para la Prestacion Social de los Objetores de Concierv cia).

L'OPSOC no ha mostrat cap interes de fer efectiva la sentencia, intentant que la situacio continui amb tota normalitat; es mes, ha amena^at als prestacionistes que deixin el seu Hoc de treball amb descontar-los tot el temps de PSS i obrir-los processos. Tambe han envi- at una serie d'advertencies a les entitats perque no aturin el normal funcionament de la PSS.

La lectura que, tant els advocats del MOC com els de I'AOC, fan de la sentencia es radi- calment diferent de la que fa I'Oficina i I'Administracio. Entenem que el reglament hauria de ser anul.lat a tots els efectes: s'haurien de paralitzar tots el processos oberts als objectors insubmisos a la PSS, totes les noves incorporacions d'objectors haurien de ser congela- des, i els que en I'actuaitat estan realitzant la PSS haurien de tornar a casa; es mes, el temps que el regla­ment quedes aturat, se'ls hi hauria de contabilitzar com a periode d'activitat, sumant-se aixi al periode que portaven realitzat. Mal- grat que I'OPSOC ha amenagat als o b j e c t o r s , a q u e s t s podrien deixar de fer la PSS amb tota

tranquilitat, ja que cap jutge gosaria processor a cap prestacionista en no existir una base legal sobre la qual p e n a I i t z a r I'actitud dels objectors que e s t i g u e s s i n disposats a plegar.La valoracio que se n pot extreure d'aquesta nova situacio es positiva, ja que com hem dit sempre, totes les traves que es posin a la Dei d'objeccio son vdlides. Ara be, la sentencia pot no tenir les repercussions que I'AOC, a traves dels mitjans de comunicacio, li ha volgut donar. La sentencia del su­prem nomes ha tingut en compte un sol punt, pero que ha estat suficient per anul.lar el reglament: la falta de participacio, o audiencia per part dels grups d'objectors a I'hora d'elaborar el reglament. En realitat, aixd no hauria de suposar un greu problema per I'administracio, en tindria prou obrint un periode de consultes o convocar els grups en audiencia publica per tornar a do­nar validesa a Tactual reglament. Per tot aixd, es criticable I'euforia i entusiasme que ha manifestat I'AOC, ja no sols per aquest motiu, sino perque tampoc tenen suficients prestacionistes disposats a plegar, almenys de moment. Pero aquest fet tambe se'ns pot criticar a nosal- tres,ja que de la vintena de presta­cionistes amb els quals tenim con- tacte, de moment cap ha mostrat interes a negar-se a continuar fent la- PSS mentre no hi hagi reglament vigent. Aixd demostra, en part, un dels perills que sempre he vist i he

critica t aI'estretegia de I'AOC. La d ificu lta t de treballar amb els objectors un cop integrats dins el marc legal establert per I'Estat. Serd difTcil

aconseguir un nombre suficient- ment important per comen^ar a

p reocupar al G o v e r n , sobretot arran de lesamenaces que el Sr. Oliva (d irector de I'OPSOC) ha m anifestat a

traves dels mitjans de comunicacio. La perdua del sentiment de lluita per fer canviar les coses ha desapare- gut en gran part en els prestacionis­tes, com ho demostra el fet que fou molt reduit el nombre d'objectors que s’acostessin als locals del MOC

o de I' AOC per informar-se sobre la sentencia del Suprem i en quina situacio es quedaven tots els objectors que havien comen9at la PSS. £s obvi que el treball antimilitarista amb els prestacionis­tes es dur i lent, molt mes lent que la velocitat en la que s'esta posant en marxa la PSS. Amb aixd no vull dir que no s'hagi de fer,sino que no es valid com a estretegia per acabar amb la conscripcio i fer el primer pas cap a I'abdicio de I'exercit. Malgrat tot, s'ha d'intentar que el maxim d'objectors pleguin, ja sigui a traves del MOC o de I'AOC. A hores d'ara, sols han plegat 5 joves que treballa- ven a I'ANDE (minusvdlids) de Sdria grdcies a contactes del MOC. Espe- rem que aixd vagi en augment, almenys els rumors que corren son de que plegaran alguns mes.

La perdua del sentiment de l lu i ta p e r f e r can v ia r les coses ha desap areg u t en gran p a r t en els p r e s t a c i o n i s t e s

Totes les traves que es posin a la L le i d 'O bjecc io son v a l i d e s

Per altra part, I'AOC tenia intencio de demanar a les entitats. prestacionistes que rescindissin el conveni fins que no es normalitzes la situacio, fins que no s'elabores un nou reglament. L6gicament les entitats do c a i r e govemarnental faran mes cas a I'OPSOC que no pas a I'AOC i les que en teoria tenen muntat un Servei Civil Altematiu (veure el cas de I'ADENC, MOCADOR 11) no rescindiran els convenis davant el temor que aquests no siguin renovats un cop elaborat el nou reglament. Aquests podrien ser els casos de la UAB i el CNJC, que son els que mes prestacionistes tenen, perd que no surguiren per iniciativa de I'AOC, sino que foren impulsats per un grupet de gent que militen en un determinatpartit politic. La possibili- tat que els objectors d'aquestes entitats deixin la PSS podria

El 19 de febrer ens varem presentar al govern militar per dar- rera vegada vint-i-un insubmisos. Catorze erem de la lleva del gener, els altres corresponien a presen- tacions de I'any passat, i sobre aquests va caure la repressio selec- tiva contra el moviment. Un cop mes el jutge Izquierdo va imposar el concepte que ell te de la igualtat: empresonar dos companys i ignorar la resta.

Som conscients que no som els primers sino que hem estat la continuacio d'una lluita que fa comen<jar fa molt temps. Tampoc no som els darrers, ja que cada cop creix el rebuig social envers la mili, i son mes els sectors que n'estan par­ticipant.

cpmportar una serie de friccions amb I'OPSOC, la qual cosa podria significar el trencament del conveni, un rise que no crec que els responsa- bles d'aquestes dues entitats s'atreveixin a correr. Evidentment no

hi haura entitats que trenquin el conveni sino es arrand'unaforta c a m p a n y a contra la PSS, i n c I o e n t - h i

pressions per part dels sindicats i comites d'empresa.

£s clar que no s'acabard amb la conscripcio a traves dels tribunals, ja tenim com a experien- cia la sentencia del Tribunal Consti- tucional sobre la Uei d'Objeccio, la resolucio dels recursos presentats arran de la denegacio de la col.lectiva o, mes recentment, la sentencia condemnatdria dels Con- sells de Guerra contra en Carles i en Josep Maria. El marc juridic actual no es un mitjd vdlid per a la lluita antimilitarista, nomes es valid utilit-

D 'altra banda, gran part del poble encara ens veu com herois i suposa que la nostra lluita es una successio de fets aillats. D'aquesta manera no aconseguim fer arribar la col.lectivitat de la tasca.

Pensem que les presentacions nomes han estat una mostra de I'en- frontament, que si be han difos la insubmissio. possiblement no hagin adquirit una dmplia adhesio popu­lar.

£s ara el moment de canviar la nostra estrategia per a no caure en la monotonia, des de I'assemblea d'insubmisos ja fa temps que pensem en noves formes de dur a terme la manifestacio publica del nostre rebuig. Esperem tenir aviat alguna solucio possible.

Jordi Forn i Linus Assembled d ’insubmisos

zar-lo en determinats moments per frenar o accelerar determinats fets en determinades circumstdncies. L'unic mere vdlid i realment util per a la lluita antimilitarista es al carrer, perque mentre el nombre d'insubmisos vagi en augment, el govern ja pot dir misa que la forcpa i la rao es amb nosaltres.

En aquests moments, quan ja hi ha mes de 600 insubmisos, 100 dels quals son a la PSS, el govern podria optar per legislar una nova Uei d'Objeccio. Despres de mes d'un any de campanya la situacio continua sent incdmode per als psoecialistes, els quals no dubtaran en treure's de la maniga una nova Uei per intentar frenar tot aquest rebuig contra de la mili i del mateix exercit. Crec que aixo passara abans que s'acabi I'any, i per aixo hem d'estar previnguts; i .alhora, aprofitar per fer aprofundir I'opinio publica en un debat mes ampli i extens sobre la necessitat de I'exercit, potenciar d'alguna mane­ra les possibles alternatives de de- fensa.

Senyors: anem pel bon cami, i tenim molt clar que no volem cap llei nova, ens carregarem aquesta i totes les que vinguin fins aconseguir acabar amb el Servei Militar i amb la conscripcio, marcant el primer pas cap a la desaparicio de I'exercit.

CADA COP AMB MES RAO: INSUBMISSIO III JORDI CLOTET

INSUBMlS A LA PSS

Es clar que no s'acabara amb la conscripcio a traves dels tribunals

UN CANVI D'ESTRATEGIA ?

LA INSUBMISSld EN CONCERTDivendres a la nit en Jaume

enfilava esbufegant el carrer Ueida. Havia quedat amb mes gent i feia tard. Una multitud amb aire festfvol seguia el mateix trajecte i s'anava aplegant a I'entorn del Palau d'Esports. Aquella seria, sens dubte, una nit insubmisa tot seguint els acords d'un cdctel musical ben explosliu: Amdric, Pla, Uach i Dharma. Quan arribd al Hoc de la citaja I'esperaven, des de feia esto- na, amb nerviosisme. En Jaume s'havia encarregat d'adqurrir les entrades pel Concert. Havia anat a comprar-les al Casal de la Pau i ja de pas s'havia informat sobre I'objeccio i aquestes coses. Era un tema que li tocava de pie, pero fins llavors no s'havia aturat a pensar, li quedava temps encara, deia. I ara.ja no en tenia gaire de temps. El novembre el sortejaven per anar a fer la mili. La "lotto-caqui": la que

sempre toca. I pensava que aquest jocnoestavafetperaell. Benmirat, per a ningu.

Quan s'obriren les portesdel Palau, la gent comencpd a entrar-hi a onades enlentides. Els passadissos laterals estaven ocupats per para­des i tenderols de grups que havien donatsuportal'acte. Jaa I'interior gran quantitat de pancartes antimi- litaristes de caire divers decoraven el recinte formant una carpa multi­color. AldavantJ'escenariemergia d'una immensa cortina posterior ons'hipodien llegir les Metres pinta­dos del mot INSUBMISSld).

En poc temps la pista s'ompli degom agom . La gent s'agrupava tot comentant I'esdeveniment. A poc a poc s'anaren al<?ant castells humans que, tot d'una i enmig d'aplaudiments, perdien I'equilibri

i s'ensorraven.

L'enllumenat del Palau s'apagd per adornarpasaunrecita lque, abans de comen^ar, ja endevinava la “ressaca" del dia seguent.

Un temps despres del Concert el Mocadorha volgut parlar amb els protagonistes musicals de I'acte. Que ens expliquessin quins foren els motius pels quals varen decidir d'actuar a LA INSUBMISSlO EN CONCERT, quina valoracio en fan, qud en pensen de la moguda antimilitarista, de I'estrategia d'insubmissio, i tantes altres coses. Aquest ha estat el nostre objectiu: coneixer una mica mes aquestes personesque, per una nit, varen fer possible tancar les portes del Casal per obrir les del Palau.

JOAN AMERICJoan Americ va neixer a Alzira

(Valencia) fa 26 anys. Ha presentat recentment el seu primer treball: Tornar a I'aigua. Un disc que conte 8 cannons d'un tall netament liric.

El 9 de febrer, Joan Americ, va ser I'encarregat d'inaugurar, musical-, ment parlant, LA INSUBMISSlO EN CONCERT. Durant una mitja hora va cantar el repertori que havia escollit per a la nit, conformat pels temes: Parlant de sirenes, La por i els moca- dors. Tot depen del cristall, La idea podria enamorar-te i Tres histories.

MOCADOR: - Quins foren els motius pels quals vares decidir de cantar a LA INSUBMISSlO EN CONCERT?JOAN AMERIC: - No hi ha molts motius. Senzillamentse'm va comu- nicar si volia participar en un acte amb el quaI estava plenament d'acord i no vaig haver de pensar molt minuts per a dir que si. Va ser aixf de senzill. Jo estava a Murcia, se 'm digue que es faria un concert a Bar­celona, se 'm va explicar una mica I'esquelet ideologic de I ’acte i vaig venir.MOC.: - En les teves estades a Murcia has conegut de prop la gent que treballa en el Moviment Antimilitaris- ta. Comenta’ns una mica tot aixd.J.A.: - Sf. be, no nomes en les meves estades a Murcia. Jo soc d ‘Alzira on he viscut gran part de la meva vida, despres vaig anar a Valencia i des de fa un any vaig de tant en tant a Murcia. Llavors. no especialment a Murcia sino en els tres Hoes que t'he dit. doncs, d'alguna manera hi ha gent que te la has trobant en el camf i quasi mai es per casualitat. Et vas ajuntant amb la teva gent. Sempre m 'he ana t troban t en locals d'aquests compartits entre les femi- nistes, els objectors de consciencia,els nacionalistes super-radicals....vaja em conec I ’arquitectura d'aquests locals en varies ciutats. Ultimament a Murcia tambe. Alla hi ha menys genti el contrast que jo he trobat. afectiu i ideologic, ha estat tan gran que al cap d'una setmana ja estava anant sempre d'enganxada de cart ells amb la

mateixa colla.MOC.: - 1 a Valencia, com has viscut la moguda?J.A.: - Valencia et dona mes op- cions, tot i que es p o t dir que a Valencia no he treballat tant. Des del punt de vista d'un observador o d'un caminant com soc jo. no estric- tament d'un activista que no ho soc, et puc dir que sempre es diffcil de separar. per exemple, la gent de Radio Klara, dels objectors de cons­ciencia. del sector radical dels partits nacionalistes valencians; es m olt diffcil separar-los perque d'alguna manera sempre som una pinya. El dia que jo estava a Radio Klara presentant el meu disc ens te- lefonaren per dir-nos que acabaven de fer fora els okupas del barri del Carme. No acaben de ser casuali- tats. Senzillament ens anem trobant en el camf. Hi ha gent que et vas trobant en el camf i gent que mai de la vida et trobaras a la mateixa taula on estas. Es pot dir que sempre he estat al voltant d'aquesta gent d'alguna manera; ja des de xicotet, sobretot a I'lnstitut, que es quan mes guerriller estava jo. Aixd ho has de posar. ehl. Ara. els anys m 'han aixa- fat una mica mes i tambe he de dir I'ofici de treballador de la can<?o. Quan vaig optarja per fer cannons i que aixd fos la meva vida el meu front de lluita va canviar una mica. MOC.: - El terme aquest de treballa­dor de la can96 sembla voler dir molt. Com I’expiicaries?J.A.: - Sf, jo espero que em delati moltfssim perque concebeixo la meva feina com a moltes coses, moltes, moltfssimes. Pero una de les coses es possible que sigi entendre- la com a la meva manera de fer artesania. en aquest cas amb I'estetica. amb I'acustica. Pero tambe al servei de coses, al servei de les coses que m'enamoren que no sempre son persones. a voltes son idees, o no sempre son consignes, a voltes son persones.MOC.: - Tornant al Concert, quines varen ser les principals dificuitats amb les quals et vas trobar?J.A.: - Jo nomes vaig tenir una

dificultat. he de dir que el comentari que fare ara es estrictament tecnic, i es que hi ha coses en aquest ofici que son imprescindibles, per exem­ple fer una bona prova de so. Senzi- llamentsi vols estar a gust cantantisi vols arribar a estar natural expres- sant, s’han de complir uns requisits teenies indispensables i he de con­fessor que alguns no es van donar. Potser per falta de temps, no temps meu perque jo vaig estar alia ben puntual, el cas es que jo no vaig poder provar el so i reconec que aixd per un moment, durant una hora o dues, em va fer quasi oblidar de tot el que era el Concert. I jo senzillament estava empipat per­que no havia pogutprovar el so iper tant no podia fer el meu treball en condicions. Per tot el demes fantas­tic. he pogut coneixer molta gent. MOC.: - Una de les can o n s que vares cantar fa referenda a la questid de la mili. Quina es concretament?J.A.: - Esuna cango que es diu La por i els mocadors.MOC.: - Explica’ns una mica de que es tracta.J.A.: - Guionfsticament tracta del dia en que. sense saber exactament com, em vaig trobar a I'estacio de trens del Nord de Valencia camf de Madrid per anar a Tenerife despres,

Jo no crec que shagi destar en contra de la forma concreta amb la qual I'Estat ens obliga a fer un servei. Si em fessin donar 12 voltes a la Plaga Reial i em diguessin "ya has cumplido con la Patria", seria exactament el mateix.

durant un any, i resulta que estaven la meva mare i la meva germana alia, a I 'estacid. Quasi que la cango parlava estrictament d'aixo. diriem que guionisficament. Evidentment no hi ha nomes una lecfura. Jo estic parlant-li a la meva mare i li estic dient que no me 'n puc oblidar, estic dient que no hi ha dret que ella estigui plorant en aquell moment. Darrera de tot aixo hi ha tota una lectura que crec que a mi em dela- ta. Jo vaig anar a la mili. encara no s'havia redactat la Uei d'Objeccid de Consciencia, i aixo em va trencar els meus estudis. Per un problema en la sol.licitud de prorroga d'estudiant em vaig trobar que en un termini de dues setmanes m 'hav ia d'incorporar a fer el Servei Militar a Tenerife. A la cango estic parlant una mica en contra de tot aixo i ho estic edificant sobre el fet concret de que la meva mare estava plo­rant, i que no hi ha dret.MOC.: - Quan vares composar la can90 La por I els mocadors?J.A.: - Aproximadament fa uns tres o quatre anys, o potser mes. La melo- dia esta feta el primer mes de mili i la

lletra un mes despres d'haver-la acabat.M OC.:-En la roda de premsa prdvia al Concert vares comentar que “en realitat S.M. I P.S.S. s6n sindnims I que acceptor la P.S.S. seria com acceptor un xantatge”. Podries ampliar-nos una mica alxd?J.A.: - Si. Jo no crec que s'hagi d'estar en contra de la forma con­cret a amb la qual I'Estat ens obliga a fer un servei. Si em fessin donar 12 voltes a la Plaga Reial i em diguessin "ya has cumplido con la Patria". seria exactament el mateix. Qualse- vol acceptacid de I'hipotetic dret que te I'Estat a cridar-te per a defen- sar els seus interessos, que no els teus.es entrar dins d 'un joc que es el seu, no es el nostre. i per tant es fer dels nostres minuts de vida un mer- cat. £$ acceptor un xantatge. No hem de pagar res, crec que no li devem res a I'Estat i per tant no li hem de fer cap servei. Encara que sigui a plantar flors. m'es igual, doncs si m'agrades plantar flors ho faria perque jo vull, no perque I 'Estat es consideres satisfet en que jo hagi plantat flors per a defensar uns inte­

ressos que son els seus i no els meus. MOC.: - Qud en penses de I'estratdgia d’insubmissl6 que estd duent a terme el Moviment d'Objeccl61 Antimilitarista?J.A.: - Jo que vine d 'educacio as­semble aria se que per a fer una analisi d'estrategies i tactiques has d'estar molt posat i jo ara et podria dir dues o tres gneralitats. No conec exactament cadascun dels vostres passos. El que si e tpuc manifestar es que esteu aconseguint crear opinio i em sembla que aixo ja es important. Considero que es el pri­mer pas tacticament, el de crear opinio. Si no hi ha opinio al carrer iv no hi ha denuncia de I'inhuma que pot arribar a ser tot aquest tema, si

no s'acompleix aquest primer pas, diffcilment es poden fer passos posteriors. Crec que heu aconseguit crear opinio i la gent s'estd mobilit- zant d'aiguna manera.MOC.: - Creus que la insubmissi6 com a valor I actitud de desobe- diencla es transferible a d’altres camps I aspectes de la nostra vlda? J.A.: - Jo crec que sf. A mi m 'agrada molt la Unguistica i la filologia. insub­missio es el contrari de submissio. per tant fins i to t semdnticament em sembia un valor positiu. La insubmis­sio com a dret. Per a mi es sindnim de sentit critic. Jo crec que es important per a una persona el tenir uns crrteris, que pugui optar lliurement a favor o en contra d'allo que esta establert. Aixd per a mi es insubmissio. £s una mica la voluntat de decidir.MOC.: - Consideres que el Moviment d’Objeccio I Antimilitarista estd afa- vorlnt, en certa mesura, la creacid d’un exercit professional?J A.: - Penso que encaraque aixd fos veritat, no depen de vosaltres i no crec que hagueu de canviar la vos- tra conducta per aixd. £s evident que vosaltres no manteniu un idili ideoldgic amb un exercit professio­nal, hi esteu en contra. Suposant. i a mes es probable, que I'Estat. el Poder, assimiies un hipotetic guany vostre i ho reconvertfs en favor d'un exercit profes­sional, aixd no seria cu lpa vostra. Aixd es c u l p a d'aquells que han dirigit la vostra protesta en aquesta di- reccio , que no es la vostra.MOC.: - Quinavaloracid global fas de LA INSUBMIS- Sl6 EN CONCERT?J.A.: - impressionant. Jo crec que no hagues pogut sortir millor. Vaig estar molt ocupat preparant el Concert i no m 'anava assabentant de si es venien o no les en trades. Quan em varen dir que hi havia mes gent dins de la que realment hi cabia, aixd nomes es po t interpretar com a un exit. Estic molt content, i es mes, tine entes que hi havia gent interessada en que el Concert sorhs malament. i

Un independentista perseguit per I'Estat te molt en comu amb un insubmfs perseguit tambe per I'Estat. I un homosexual perseguit moralment per I'Estat, doncs tambe.

m 'encanta per una vegada en la meva vida haver estat a favor d'una gent a qui els han sortit be les coses. Almenys puntualment. Ja se que la vostra lluita no es omplir un Palau d'Esports, es desomplir unes estruc- tures irracionals. Perd cal dir que tdcticament va ser un encert.MOC.: - Creus que el tema de 1’Exdrclt, a la miUtaritzaci6 de la so- cietat, la Defensa, etc. 6s problema unicament I excluslva dels joves, els quals han de fer el S.M., o en el seu cas dels objectors de conscldncia que es neguen a fer-lo?J.A.: - Sempre, en tota lluita. h ihaun col.lectiu direc- tament afectat.Jo crec que es bonic que a mes a mes d'aquestsector directa- ______________m ent im plicatsempre hi hagi altres sectors que hi donin suport, fins i tot activitat. A la seva manera es sumen a la lluita. En el fons jo crec que quasi totes les lluites que hi ha en el meu cap, gai- rebe totes van pel mateix canto, es a dir, hi ha un front comu.MOC.: - Consideres que hi ha relacid entre la lluita per I’Alliberament Nacional I la lluita Antimilitarista?J.A.: - Jo crec que totes les llibertats tenen un denominador comu i es

I'arrel semantic del seu nom que es la llibertat. Un independentista perseguit per I'Es­ta t te molt en comu amb un in­submfs perseguit tambe per I ’estat.I un homosexual perseguit moral- ment per I'Estat.

doncs tambe. Jo no voldria simplifi- carmassa perd tine la impressio que hi ha uns quants fronts de lluita que s'agermanen. s'agermanen direc- tament per les mans. Voldria deixar clar que sempre estic parlant de la manera i el color que prenen aques- tes idees en el meu cap.ja que hi ha moltes independentismes, molts nacionalismes. molts ecologismes. moltes esquerres,...MOC.: - A Catalunya ha estat pales des de fa temps, I’enfrontament en-

Per a mi no haurien d estar enfrontats Anarquisme i Alliberament Nacional.

tre Anarquisme I Alliberament Na­cional, o per ser mes exactes, entre llibertaris I independentistes. Havent- hi, sens dubte, matisos I sectors. Que en penses d’aquesta qUestio?

J A.: - Per a mi no haurien d'estar enfron- tades aques- tes idees. No

_______________ hem de ser es-trictes a I'hora

d'imaginar-nos els mons que volem. Quan un independentista parla d'in- dependencia espero que no estigui parlant de construir un Estat sobre- potent, manipulador i opressor del poble catala. Espero. suposo iimag- ino que esta parlant a favor de ia l­liberament de totes les nacions naturals del mon. de totes. El que passa es que ell hanascutconcreta- ment en aquesta i no a Irlanda. Crec que esta parlant d'aixo. I si un lliber- tari tambe esta proposant en la seva idea que ell considera que es la millor manera de fer felices a les persones. em sembia que aixo s'agafa de la ma. Jo crec que les hosties entre llibertaris i independen­tistes. vull suposar que mes que hos- ties amb fonament ideoldgic son baralles, moltes voltes, barrejades en alio que es personal o en la histo- ria, en el desenvolupament de la historia. iC om un llibertari. que esta a favor de la realitzacio personal de cadascuna de les persones. pot estar en contra de que un col.lectiu de persones. una nacio o digues-li com vulguis. no un Estat. com pot estar en contra de que un col.lectiu cultural, natural a mes, pugui decidir per ell mateix el que s'hade fer en el seu pais? Com pot estar en contra? Jo no ho entenc.MOC.: - Moltes grades, Joan Americ, I fins la propera. Sort.

LLUIS LLACHUufs Llach, el cantantde Verges, va ser el tercer a actuar i cantd durant, aproximadament, una hora. inicid el recital, pels volts de les 12 de la nit, amblesseguentsparaules: “Hi havia molta gent que volia que avui fossim pocs, hem de proclamar, pero, que som molts". Acontinua- cio cantd Can^o sens nom per a donarpas, totseguit, a “unsamics" (Uufs Parareda, Carles Hinojosa i Josep Maria Moragriega), objec­tors insubmisos, que varen fer un parlament antimilitarista i exposa- ren el desenvolupament de la Campanya d'insubmissio. Despres, Uuis Llach, continud la seva actua- cio intercalantvelles cannons, com Abril del 74 o Amor particular, amb peces dels seus ultims treballs: Astres i Geografia.

MOCADOR: - Quins foren els motlus pels quals vares decidir de cantar a LA INSUBMISSI6 EN CONCERT?LLUIS LLACH: - Els motius son ben

clars. Be, jo estic en contra de la militaritzacio de lasocietati de totes les seves formes d'expressid. Aquesta militarifzacio es una de les imbecilitats que arrossega la humanitat des de fa segles. En aquest sentit, la militaritzacio de la societat es el fet que hi ha a! darrera del Servei Militar. i esdeve del tot inacceptable.MOC.: - En la roda de premsa prdvia al Concert vares aprofundlr en aquesta questid. Comenta’ns una mica aixd.L.L.: - Si. considero que es una bestiaiitat fer perdre un any de la sevavidaalagentjove. No son pas ells els qui han de pagar, a la prima- vera de les seves vides, tot el reiacio- nat amb la politico de blocs i coses similars. En la mateixa roda de premsa vaig comentar que en LA INSUBMISSI6 EN CONCERTintentaria oferir un programa musical que potencies I'alegria que jo experi­m e n t quan penso en la lluita

contra la militaritzacio.MOC.: - Que en penses de I’estrategia d’insubmissio que estd duent a terme el Moviment d’Objecci61 Antimilitarista?L.L.: - Penso que el mes important a destacar es que esdeve un atac frontal a un sistema de valors. Posa en questionament el Sistema i no entra dins del jo c en no acceptor, tampoc. el Servei Substitutori del Servei Militar. Es de gran transcen- dencia. es importantissim, no nomes com a estrategia sind tam- be com a educacio. Tota la nostra educacio esta impregnada de valors militaristes. es un lastre que anem arrossegant. En aquest sentit

La insubmissio te una lectura de lluita profundament ideologica contra uns pilars fonamentals

la insubmissio adquireix una profunda transcendencia a I'hora de no questionar, unicament i exciusiva. la praxis de la mili, sind tambe els valors que s'han de destruir. Contra els quals s'ha de lluitar. La insubmissio te una lectura de lluita pro fundament ideologica contra uns pilars fonamentals. MOC.: - Cal esmentar que una de les can9ons que vares cantar aquella nit plasma molt b6 tot aixd que ara ens estaves explicant. Quina can$o es?L. L.: - Concretament et deus referir a la cango Terra que es inclosa en el disc Ashes. Es un treball que va sortir cap a t'any 1986.MOC.: - Heus aquf un fragment:

Militars:prohibit que poseu els esclops sobre el meu redos.Que basca em fan les raons que us fan com soui quan parleu de pau als ulls us veig dos clots de por.

Si apareix un cranc cinic de professiotot lloant les virils formes del cano, de terra avail pujaran els meus crits com coloms blancs segrestant I' armamentper engolir-lo a la panxa del bou on sf que hi neva. on sf que hi plou on les calderes esclaten al foe.

que em sembla molt important el fet d'haver pogut reunir aquella quantitatde gent. El Palau d'Esports estava pie i es una multitud de gent que esta en la Ifnia. i aixd esun bon toe d'atencio. Perque aquests actes quan funcionen s'auto-propulsen i crec que. per tant. poden ajudar a que la lluita per I'objeccio de con- scienciai d'oposicio als militars vagi cada vegada a mes. sigui cada vegada mes gran. A mes. aixd pot servir d'auto-escalfoment per a la gent que estd en aquesta lluita. I el Concert del dia 9. d'alguna man- era. tambe era com un repte. Jo tenia el pressentiment que hi havia molta gent que esperava i tenia ganes que alio no hagues fun-cionat. La joventutm oc : - Qud en vehicular penses de les . , ,critiques que. des '" Q U W /u d *d'alguns sectors, COnsidQfOs’adrecen al insubmissioMoviment dlent SOliida. que amb I’estra- tegia d’insubmis-

£s I'infern per als voltorsatiem-hl un gran Considero foci. insubmissio,

globalitat es possibilista aMOC.: - Quina

valoraci6 global en fas de LA IN- SUBMISSI6 EN CONCERT?L.L.: - Be. en principi aixd a qui li correspon profundament i d'una manera seriosa es a qui va tenir el paper protagonista de I'acte. Tot i aixf. la valoracio que en faig jo es

si6 s'estd afavorint la creacio d’un exercit professional?L.L.: - Ben segur que les forces conservadores ho trobaran com a substitutori, perd aquesta no es la nostra voluntatni I'efecte primer. A vegades lesutopies, com potserla desaparicio de I'exercit. tenen pas- sos intermedis. Considero que la in- submissid. en la seva globalitat i entenent-la ta li com ho comentava abans, es una estrategia possibilista a llarg termini. Es ben sabut que el Sistema s'autodefensa. perd no hem de fer culpables als essers humans de les bestlalitats que aquest cometi.

^ — ^ ^ MOC.: - iCon- sideres que les

que la movilitzacions en la seva a n t i - o T A N ,

una estrategia robjecci6 Fis- llarg termini. ca1, |,0bi®ccl6

de Con- sciencia al ser­

ve! militar I d’altres mogudes antim- ilitaristes han ajudat a que la insub­missio estigui tenint el resso que te? L.L.: - Tal i com ja he dit abans. crec que el Concert va ser una acta no­tarial d'aquest sentiment antimilita-

rista. No sabem encara en quina mesura, perd es per aixd que em- pipa. Certes que la campanya anti- OTAN. la practica democratica mitjangant la quaI la gent te menys por a expressar sense embuts alio que pensa. la situacio inter-

n a c i o n a I . etc.... han

te ganes de a juda t a a C C i o n S , aquest mo-

i ideals, i ™ent acfual, . de con- QUe amb la sciencia. Tot i hi esta trobant aixf. no han

estat els unics factors pro- tagonistes. La

joventut te ganes de vehicular accions. inquietuds i ideals, i consid­ero que amb la insubmissio hi esta trobant sortida. I un dels factors fonamentals que ha influit i hi ha ajudat es eldesertquehaportatala societat la practica politico actual, que ha esdevingut un problema de I'absurd.MOC.:-Avan9ant-nos alsesdeveni- ments, quin futur pots pronosticar a I’estrategia d’insubmissio?L.L.: - Aixd es bastant diffcil. no en tine gaire idea. En Ifnies generals el que si es p o t preveure es que el Sistema reaccionara d'alguna manera i intentara de destruir aquest Moviment. Si es intelligent ho fara sense repressio. si no ho es aplicara tots els mecanismes repres- sius dels quals disposa per a fer-ho. MOC.: - Merces i fins la propera ocassio, Llufs Uach.

Apuntar aqui que, tant en Uufs Uach, com I'Albert Pla i els components de I'Electrica Dharma, van lliurar-se de fer el Servei Militar. Tots i cadscun d'ells per motius i en circum- stancies ben diverses perd, cer- tament, efectives.

27 MOCADOR 12 -13

ELECTRICA DHARMA ~L'Electrica Dharma es. sens

dubte, el principal grup de rock catald que, amb mes de 15 anys d'existencia, ha anat evolucionant i ha aconseguit de consolidar-se en el panorama musical del nostre pats.

Actualment el grup estd format per en Josep, en Joan, la Maria, en Carles i en Uuis. En directe s'acompanyen per un percussionis- ta que es diu Xavier. L'Eldctrica Dharma ha gravat 12 discos i el seu darrer treball ha estat Fibres del cor.

El 9 de febrer, despres de I'humor d'en Guix i en Murga, I'Electrica Dharma va sortir a clausu- rar la nit musical, LA INSUBMISSIO EN CONCERT. Mes d 'una hora d'actuacio en un Palau d'Esports que al llarg de tota la nit s' havia anat impregnant del crit For^a Dharma!I.

MOCADOR: - Quins foren els motius pels quals vareu decidir de cantar a LA INSUBMISSI6 EN CONCERT?ELECTRICA DHARMA: - Be. a nosal­

tres ens varen telefonar i ho vdrem tenir clar des del primer moment. Hi ha causes i causes, i aquesta es una d'aquelles causes que amb els ulls tancats sempre t'h i posaries. Quan es una cosa que tots I'hem patit tant en la nostra pell durant uns anys de la nostra vida i es passa tan mala- ment. doncs. aixd s 'ha de solucionar com sigui. I fas el que pots, en aquest cas en concretparticiparen un acte com LA INSUBMISSIO EN CONCERT. El fet de la insubmissio es un dret tan clar. ja que es completament ab­surd que t'obliguin a fer una cosa que tu no vols fer. I aquesta es una cosa que tots tenim com molt viva. MOC.: - Tot I la llarga durada del Concert, quan vdreu sortir a cantar, vdreu connector rapidament I amb molta marxa amb un public que ja portava varies hores de festa al Pa­lau. Quina valoracio en feu?E.D.: - A nosaltres. sincerament. ens va sorprendre perque ens semblava que la gent hauria d'estarja cansa-

da. Quan ens estavem esperant per a sortir a actuari veiem que entre en Uach i nosaltres es tardava massa a canviar els instruments, pensavem que la gentja estaria cansada per­que portaven moltes hores i encara faltava. La veritat es que ens va sor­prendre moltfssim que estiguessin tan entregats.MOC.: - Un moment de la vostra actuaci6, concretament mentre cantaveu la cancpo Contra els fusells, va ser especialment de gran emocid pel canvi de lletra d’una de les estro- fes en la qual deieu “contra la mili, insubmissio”. Expliqueu-nos com va anar aixd?E.D.: - Be, es una cosa que en aquell

moment semblava coherent i adientde ficar-ho alia. De fetaques- ta es una cango una mica oberta.ja es va fer amb aquesta idea, i en qualsevol moment po t canviar quan una cosa ja s'ha aconseguit per una altra per la qual cal lluitar. El cert es que hem rebut bastantes cartes que ens deien que havia agradat m olt i havia emocionat el fet d'incloure "contra la mili. insubmissio", i aixfs'ha quedat. £s una cosa propera als joves que venen als nostres concerts, ja que estan a tres o quatre anys vista, o a un any o a mesos d'haver de fer la mili. Uavors es un problema molt proper seu i s 'hi identifiquen. i serveix per a comuni- car.MOC.: - De que parla la carnjo Contra els fusells?E.D.: - £s com un joc de paraules. Contra una cosa lletja, una cosa maca: Contra els fusells, un somriure; contra la intolerancia. estima com vulguis; contra la mili, insubmissioo contraI 'im p e r ia lis ta .I'humanista;... £s una cango oberta en el sentit que si en un m om ent donat t ’interessa alguna cosa. o estas en contra d ’una altra, pots anar fent joes de paraules oposades.MOC.: - En la roda de premsa previa al Concert vareu comentar que “el fet de la mill va significar, per a nosal- tres, que el futur del grup estigues a I’aire, va esdevenir incert”. Podrieu ampliar-nos una mica aixd?E.D.: - Tots nosaltres ens varem lliurar de la mili. Uns mes facilment. altres amb mes dificultat. perd tots ens vam acabarlliurant. Totiaixf ens van partir per la meitat alio que estavem fent ja que la gent del grup havia d'ingressar a I ’Hospital Militar I totes aquestes coses. A part dels dies que passes alia, es tambe un estat de neguit continu per a tots els altres.

pendents de si arriba o no la carta d'inutil. En aquella epoca dels anys 70 molts conjunts es desfeien per culpa de la mili. despres quan torna- ven, doncs. ja no era el mateix

d ' a b a n s . T r e n q u e s durant mes d 'un any la relacio amb la gent, es fotu- dissim.MOC.: - Qud en penseu de I ' e s t r a t dg i a d ’insubmlssid

que estd duent a terme el Moviment d’Objecci6i Antimilitarista?E.D.: - £s com una evolucio. Quan era impensable negar-se a fer la mili, el primer pas era, doncs, I'objeccio. Ara la insubmissio es un avang mes. No has de per que fer el Servei Social Substitutori tampoc. En aquest aspecte la insubmissio es un pas endavant, en el sentit de questionar el principi de la militaritzacio. En aquests temps que corren que la gent tambe s'acostuma, una mica, a no aixecar gaire la veu potser per deixadesa, aquests moviments, tant

anti-OTAN, comd'insubmissio....donen una m i c a d 'e sp e ra n g a . No tot ho fan ells, nosaltres si volem tam be podem fer coses.

MOC.: - Quina valoracid global en feu de LA INSUBMISSI6 EN CONCERT?E.D.: - Perserlaprimera vegada que feieu una cosa aixf de grossa. ho vareu fer molt be. Estava molt ben organitzat i va ser un exit . Es va omplir tot el Palau d'Esports i la gent va sortir molt contenta. aixo es I'important.Despres hem rebut cartes en les quals ens c o m e n t a v e n que s'ho havien passat molt be. que els havia sorpres agradablement el canvi “contra la mili. insubmissio". perd en general.

totes parlaven del Concert molt positivament. En actuacions que hem fetposteriorment hem notatun resso del Concert.MOC.: - El 9 de febrer, al Palau d’Esports, hi havia moltissima gent que cridava “contra la mili, insubmissio” I despres molta d’aquesta gent no ho assumeix. No creleu que de vegades 4s mes un “spot”, un lema, i no es va al fons de la questio?E.D.: - Si perd. nomes que n'hi hagi uns cinquanta o aixi que prenguin una mica mes de consciencia.ja val la pena. De totes maneres. en una societat de consum en que tot son "spots", doncs es mill or que es faci un "spot" que digui "contra els fu­sells. un somriure" que no pas "la alegria de vivir". En aquest sentit, despres del contrast, potser que de tots aquests milers de persones n'hi hagi, no se, dues-centes que hi aprofundiran. I si aixo funciona. doncs, perfecte. Ens sembla que es millor atacar amb unes armes que siguin eficaces en aquest aspecte. MOC.: - Considereu que hi ha relacio entre la lluita per I’Alliberament Nacional I la lluita Antimilitarista? E.D.: - N'hi po t haver i no n'hi pot haver. Ara be. quan estimes la teva terra la vols neta de totes les porque- ries i una de les porqueries es el mili- tarisme. Perd no necessariament ha d'anarlligatperque, per exemple. hi haura alguns independentistes

d'aquests que estaran a favor d'un Exercit catala, fet que a nosaltres ens sembla un “xorrada", tot i que la majoria

es mou per un sentit de la no- violencia o pacifista. Es mes en el sentit de la injusticia, tot alio que

Quart era impensable negar-se a fer la mil, el primer pas era, doncs io b je c c id . Ara la insubmissid es un avang mes.

Contra els fusells, un somriure; contra la intolerancia, estima com vulguis; contra la mili, insubmissid.

Els insubmisos han de seguir lluitant perque els militars no es deixaran prendre facilment els seus privilegis.

vagi en contra de la teva voluntat. on hi po t haver una profunda rela-cio.MOC.: - Ha passat mes d'un any des que el Moviment va posar en prdctl- ca, amb molta empenta, I'actual estrategia d’insubmissid. Fent una mica de futurisme, per on penseu que pot derivar el tema? es a dir, quines perspecti­ves s’obren?E.D.: - Aixo ens sembla un co- mengament. no es po t baixar la guardia evidentment. Ells, els miiitars. no cediran res si no .... alio tipic que diem: qui no plora no mama. Els insubmisos han de seguir lluitant perque els miiitars no es deixaran prendre facilment els seus privilegis. S'ha de continuar endavant. Totiaixf. aixo. es possible que no depengui tant dels miiitars com dels politics. Els primers que s'haurien de definir de dalt a baix son ells. Aquesta es una questid politico I per tant han de prendre la paraula perque si no. mentrestant. als miiitars ja els esta be com estan les coses.MOC.: - Considereu que el Movi- ment d’Objeccid i Antimilitarista estd afavorint, en certa mesura, la crea- ci6 d'un Ex&rcit professional?E.D.: - Be. una idea molt clara no tenim. Sembla que potseruna alter- nativa transitoria. El professional ho fa perque vol i aixo es podria consi- derar com un mal menor. Evident­ment nosaltres anem mes enlla. estem per I'abolicio de tots els Exercifs.MOC : Que el Palau d’Esports note bona acustica es una qiiestio ben sabuda. En LA INSUBMISSIO EN CONCERT, perd, la premsa va destacar molt especialment els pro- blemes de so. Qud en penseu vosal- tres?E.D.: - El Palau ha sonat pitjor que I'altre dia. Aquella nit. dintre de I'escala. estava correcte. Nosaltres hem assistit a d'altres actes al Palau d'Esports i ha sonat pitjor. Aquest comentari en la premsa ha esde- vingut ja rutinari en gairebe tots els concerts: "I'actuacio molt bona, perd llastima del s o E l problema es que una ciutat com Barcelona no tingui un Auditori amb una bona

sonoritat. Un Palau d'Esports no estd fet per a concerts, esta fet per a jugar a basquet. Perd es veu que el de Barcelona es unrecinte particu- larment punyeter per a sonoritzar-lo be. De totes maneres a un Palau d 'Esports ja s 'hi va a fer una mica alio que us interessava en aquest cas:

omplir amb molta gent i que quedes com un exit. En un Hoc mes p e tit no

haguessiu tingut tants escrits. A partir d'un Palau d'Esports. en certa mesu­ra, la premsa es veu obligada a parlar-ne una mica mes i millor. Es una cosa seriosa i important. A part d'aixo. la questid de la sonoritzacio tambe depen molt dels anys de rodatge i de I'experiencia d'un music o cantant. i dels teenies. Nosaltres ens hem trobat amb tee­nies que et poden destrossar un concert.MOC.: - Ja que hem esmentat el tema dels mitjans de comunlcaci6; us heu trobat amb algun tipus de boicot, alguna vegada, per part de la premsa? SI es alxf, per quins motius?E.D.: - Be, si que ens hi hem trobat i sobretot. d'un temps enga. per part del Diari de Barcelona i El Pais. Els motius? que vingui un psicdleg i que ens els expliqui. Es la merda d ' aquest pais, que s'han dividit en dos bandois: socialistes convergents. O et foten en un costato etfoten a I'altre, perd sense que tu "ni pinches ni cortes". Ua- vors, uns decideixen que ets d'un bandoli els altres de I'altre, i a partir d'aqu i comencen d'atacar-te per la cara. Moites vegades. perd. no son els diaris en si sino que son uns senyors molt concrets els qui deci­deixen si conve parlar-ne o no. Per exemple. al principi de la nostra carrera perfecte. et posaven pels nuvols i arriva un punt que sembla que.pam!!. araaaquests "tios'toca silenciar-los. Perd arriba un moment que et fa riure i tot. ja t'hi acostu- mes. Uegeixes i veus: Diari de Barcelona i El Pais, una cosa. i els demes una altra. I aixo que comen- taveu del so. a LA INSUBMISSIO EN CONCERT, pot anar Hi gat a aquesta

Nosaltres estem per I'abolicio de tots els Exercits. subtilesa que a vegades empra la

premsa. Com que no se'l podien carregar. el Concert, perque vaser un exit i 8000 persones. o 9000. varen dir que estaven d 'acord amb el fet de la insubmissio i no es podien ficar amb la gent, tot i que tenien ganes de carregar-se'l. doncs aixo ja ho fan. Ilavors ataquen pel punt que els hi sembla mes feble. Per aixo varen posar tant el dit a I'uii i varen remenar sobre el rottio del so. Hi ha moites tactiques d'aquestes ija veus per on van.MOC.: - Retornant al crit o lema Forpa Pharma , hi ha una andcdota, si m6s no, curiosa, no?E.D.:-S/' en Uach en el Concert ens va comentar que en els seus concerts tambe li criden Forga Pharma per a demanar-li una altra cango un cop acabada I'actuacio.I va dir: "Almenys avui. quan ho di- guin, sortireu vosaltres a cantor". MOC.: - B6, I ja per acabar, quins projectes immediats teniu?E.D.: - En aquests moments estem preparant la gira d'estiu per tot Catalunya. Ens sembla que encara no es el moment de treure un nou disc ja que Fibres del cor esta funcio- nant forga be.MOC.: - Moites grades, Electrica Dharma, per tot.

I com a cloenda ens agradaria esmentarles paraules que un dels components del grup va manifestar a la premsa el divendres 9 de febrer. "Som molts els qui aquesta nit hem somiat amb un mon sense canyons ni fusells” .

ELECTRICA DHARMA, 9/2/1990

LA FESTA CONTINUA, FES-TE INSUBMISH

Quan ja han passat uns mesos de LA INSUBMISSlO EN CONCERT, elressodel'acte encara es present. Aquest fet ha obert noves expectatives de treball i ha esdevingut un trampoli per a poder configurar iniciatives per tal d'ampliar el coixlsocial i d'implicar mes sectors en I'estrategia d'insubmissio.Volem, en darrer Hoc, exposar alguns dels comentaris que varen apareixer a la premsa els dies posteriors al Concert.

* "El Palau d'Esports es va omplir: tota una victoria de la Platafor- ma d 'O bjectors per la Insubmissio, I'organitzadora del recital que, divendres a la nit, va comptar amb la participacio de Joan Amdric, Albert Pla, Uuis Llach i la inevitable Electrica Dharma".

Diari de Barcelona (Donat Putx) 11/2/1990

* 'Los componentes de la Platafor-mad'Obiectorsi Obiectores per la Insubmissio ya hablan de un antes y de un despues del con- cierto de la noche del viernes. Tras conseguir llenar hasta la bandera el Palau d'Esports de Barcelona, los organizadores de La Insubmlssl6 en concert opina- ban que su “lucha ha dado un salto cualitativo"".

El Periodico (Joan-lgnasi Ortufto) 11/2/1990

* "Ahora ya no quieren hacer lamili ni servicio alternativo: sim- plemente, no quieren saber nada del Ejercito o que tenga que ver con el. Tambien

apuestan fuerte y aceptan el sacrificio, pero esta vez estdn organizados. El vier­nes se reunieron, por prim era vez, en un mitin multitudinario donde el aglutinante no era solo la musica de Llach . la Dharma, Pla y Americ. Baila- ban unidos y se les notaba contentos porque habfan llena- do el Palau d'Esports hasta la bandera. <̂ Que llenaran la pro­ximo vez?".

El Periodico (Joaquim Coca)

11/2/1990"Els castells que

s'anaven aixecant entre el public que seguia el recital des de la pista, les consi-

LA INSUBMISSIOEN[ CONCEIT)r

gnes independences, les ban- deres estelades i els records al ministrededefensa, NarcisSerra, vanseraltres dels trets que van acabar de dibuixar un concert que es va desenvolupar sense incidents."

Avui (M. Lasalas) 11/2/1990

* "Ademas, la composicion del cartel atrajo a un publico que ya no puede ser considerado como una simple pandilla de barrio, y que con su presencia evidencio lo certero del plante- amiento del acto. Las procla- mas pacifistas se conjugaron con las reivindicaciones ecolo- gicas, nacionalistas, politicos y antimilitaristas, en un ambiente general de jubilo y de fiesta. De paso, la canyo demostro tener poder de convocatoria, nuevos valores y un futuro no tan aspero como algunos suponen. En defi­nitive, junto a la ausencia de incidentes el exito inapelable se convirtio en el resultado del pri­mer acto masivo organizado en Barcelona por los insumisos."

El Pais (Luis Hidalgo) 11/2/1990

La Festa continua, fes-te insubmis!!Amb rao, insubmissioll!

JORDI MUNOZ I BURZON MOC - Barcelona

N. de la R. L'entrevista que s'havia pensat fer a I'Albert Pla no s'ha pogut realitzar a temps per a ser publicada en aquest MOCADOR. Esperem poder-la publicar en el proper MOCADOR 14.

Collection Number: AG1977

END CONSCRIPTION CAMPAIGN (ECC)

PUBLISHER: Publisher:- Historical Papers Research Archive

Location:- Johannesburg

©2013

LEGAL NOTICES:

Copyright Notice: All materials on the Historical Papers website are protected by South African copyright law and may not be reproduced, distributed, transmitted, displayed, or otherwise published in any format, without the prior written permission of the copyright owner.

Disclaimer and Terms of Use: Provided that you maintain all copyright and other notices contained therein, you may download material (one machine readable copy and one print copy per page) for your personal and/or educational non-commercial use only.

People using these records relating to the archives of Historical Papers, The Library, University of the Witwatersrand, Johannesburg, are reminded that such records sometimes contain material which is uncorroborated, inaccurate,

distorted or untrue. While these digital records are true facsimiles of paper documents and the information contained herein is obtained from sources believed to be accurate and reliable, Historical Papers, University of the Witwatersrand has not independently verified their content. Consequently, the University is not responsible for any errors or

omissions and excludes any and all liability for any errors in or omissions from the information on the website or any related information on third party websites accessible from this website.

This document is part of a collection held at the Historical Papers Research Archive at The University of the

Witwatersrand, Johannesburg, South Africa.