2010_0903-Les motivacions dels líders sobiranistes

8/4/2019 2010_0903-Les motivacions dels lders sobiranistes

1/14

03/09/2010-Les motivacions dels lders sobiranistes(http://blocgran.cat/?p=2870)

LES MOTIVACIONS DELS LDERS SOBIRANISTES

setembre 2, 2010 | Fantassin Manel |

Les eleccions tenen una doble dimensi: estabilitzadora (en tant que donen

representaci parlamentria als projectes poltics principals) idesestabilitzadora (perqu lelectorat no s sempre previsible i de vegades,

per molt apalancat que estiguis, perds e l poder).

.

Algunes propostes poden arribar a catalitzar una

autntica revoluci. Per exemple, lobligatria (shavia

dintentar!) proposta de candidatura unitria que,

desprs darrasar electoralment, proclams

unilateralment la independncia, a part daconseguir

unificar el vot catalanista, reduint labstenci, hauria

pogut generar tamb altres fenmens sociolgics, com la inhibici del vot espanyolista i com

laglutinaci del vot protesta antisistema (ja ha passat abans dara, en conec uns quants que

estaven i continuen estant- a les antpodes del catalanisme per van votar ERC lany 92, que fou,

precisament, el primer cop que aquest partit es presentava electoralment com independentista).

.

Parlava de dues dimensions. Doncs, s degut a aquesta darrera dimensi

desestabilitzadora que les eleccions poden arribar a ser, de vegades,

gaireb una tmbola. Els partits que proven sort estan obligats a cercar

aquest efecte intentant entusiasmar lelectorat. Per, per altra banda, els

seus lders no poden jugar-sho tot a la carta de que segurament

guanyaran, governaran el pas i decretaran la secessi. s evident que tenen

uns altresobjectius no verbalitzats que no sn tant per si de cas sona la

flauta sin que, tals objectius, constitueixen la veritable ra les motivacions ntimes- que e ls hauria

decidit a impulsar la candidatura.

.

Si la candidatura unitria ha quedat descartada i veus que, les que havien de

ser simples components, continuen mantenit, per separat, un discurs basat

en les mateixes expectatives de resultats del conjunt no-nat, llavors es

fa interessant esbrinar quins sn els objectius reals dels seus lders.

.

Als anys vuitanta, lindependentisme catal modern

estava encara en el seu bressol dextrema

esquerra i les eleccions eren, sobretot, una eina


2/14

propagandstica i un sistema per comptar-se, perqu llavors era important haver crescut en mil o dues

mil persones. En aquella poca els percentatges e lectorals encara eren una utopia! Per aquest no s

el cas actual de Rcat ni de la Soli.

.

Quan els dERC rebutgen la tctica i largument e lectoral- de la proclamaci

unilateral de la independncia, i proposen un referndum que Espanya no

permetr (similar en quimric a les pretensions dICV de modificar la

Constituci Espanyola) estan evidenciant que ja no veuen urgent

lassoliment de la sobirania nacional, perqu un cop sha frustrat el big-bang

independentista, els quadres del partit poden dedicar uns pocs anys a

consolidar hegemonies domstiques i a clarificar correlacions internes.

.

CiU tamb respira alleugerida perqu sha frustrat la unitat sobiranista i veiem

que els capos convergents no estalvien megafonia per a rebutjar la

independncia (llevat dalguna aclucadeta dull com la que ens ha fet en Mas els

darrers dies), evidenciant tamb que el seu inters no s ni comptar-se ni fer

propaganda, sin limitar-se a donar a la majoria all que vol la majoria, ats

que lobjectiu s comercial i consisteix a guanyar.

.

Per a CiU, les enquestes ja han revelat que la majoria dels catalans se senten

tamb espanyols i que, quan cclicament es redueix la confrontaci ambEspanya, creix tamb el nombre dels que se senten espanyols (i ms si es

remunta la crisi i si la selecci espanyola guanya competicions). Per tant, si la

majoria dels vots sn tamb espanyols, guanyar implica rebutjar

lindependentisme. Aix de fcil!

.

Des del punt de vista de lArtur Mas, ats lesmicolament sobiranista, que ser

castigat per la Llei de Hondt, no val la pena entrar en un procs de polaritzaci

nacional que sols portaria a perdre vots, perqu aquells vots que son ms de

la ceba sempre es podran recuperar a posteriori, quan en Laporta conflueixi a

CiU (per en fred, en un procs ser, ordenat, negociat i assenyat que

garante ixi un bon repartiment dels rols Duran-Mas-Laporta i la consegent moderaci, de sntesi, del

conjunt de la futura- Federaci).

.


3/14

Us deia al quart pargraf com s fa dinteressant esbrinar quins sn els

objectius reals dels lders. Els historiadors del futur no trobaran tan

interessant estudiar per qu van sorgir dues candidatures, el RCAT i

la SOLI (malbaratant, amb la divisi, els vots independentistes que

obtingueren, aix com els que podrien haver mobilitzat, cas danar junts i

dhaver donat exemple si no haguessin caigut en all mateix que criticaven

als poltics professionals). No, el que ser ms interessant destudiar ser

PER QUINES RAONS REALS no es van posar dacord aquell agost del 2010.

.

Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en e l cam de lalliberament!

.

Fantassin Manel

Etiquetes Poltica catalana | 27 comentaris

27 respostes

1. Josep-Joan Rossell diu:

setembre 2, 2010 a les 11:46 pm

Sempre hi ha, company F. Manel, qui sestima ms ser cap de ratol que cua de lle. Potser

aquesta constataci explica els origens dRCat i de la SIC i, simultniament, dna les claus per

entendre les raons reals del desacord final daquest mes passat. O no.

2. Maneldiu:

setembre 3, 2010 a les 12:02 am

Bon article. El problema Rossell no es ser cap de sardina o cua de lle, sin que per la nostra

part era esperar que e l teu partit se la fots de veritat per poder fer fora els qui ho estaven

portant i despres fer quelcom per la independencia o mirar de fer abans.

Jo era partidari desperar igual que altres. Pero e l Puigcercos ens va fer decidir quan vs

convidar al Carretero a marxar

3. Maneldiu:


Fantassin jo no se pas les raons perqu Laporya va trencar per dos cops lacord. Per mi es

inversemblant havent-li donat tot el que ell va demanar. Per mi es que entre el seu ego i els

consells de ls altres, el van convencer que podria qudar-se amb tot, incloent part dERC i CIU.

Segur que li van dir gent com el Valdero que RCat es desfaria a la primera de canvi i a mes en

Carretero havia dit que aniria a on ans el Laporta. A part de qye Carretero sempre ha dit que

ell no vol se r lider i si hi ha algu amb mes fora que ell( i RCat) plega.No hi ha res mes que aix oenso jo

4. Ignasidiu:



4/14

Cap de sardina??quin riure no et fot, A vera: la tctica proclamacionista s una gran

mascarada . 1) Perqu no tenint una majoria social contundent a totes les classes socials, a

totes les generacions i a totes les comarques favorable a la independencia, tenint en el millor

dels casos, ara per ara, un prric empat tcnic entre partidaris del si i del no a la Catalunya

autonomica, un escenari eventual de proclamaci derivaria en un escenari dEstat fracassat

per inconsistencia interna amb perill de guerra civil a petita o gran escala. Quin seri lordre i la

seguretat interna dun Estat naixent on com a minim, ara per ara, el 50% de la seva poblaci

estaria en contra? Va home va, la historia ja ens diu com acabaria la proclama 2) Perqu

proclamar no s avanar cap a la independencia, ser retrocedir a lestadi anterior a la

tornada del Pres ident Tarrade llas de l`exili cap a finals dels anys 70. I per anullar les nostres

institucions dautogovern, les que tenim ara, a lestat espanyol no li caldr traure els tancs i

bombardejar la capital, amb uns quants mossos desquadra, ja enllestiran la faena i ben a

pressa. I llavors que? ehhh i Davant del mn sense un referendum democratic que donara

legalitat internacional i que fora generador de solidaritat progressista internacional. i 3) I

perqu n hi han daltres motius principals i secundaris.

Solucions? Cap. Anar-hi anant amb la tctica de l Dret a Decidir sobre la Independencia i anar

acumulant forces socials a favor de la reunificaci i la llibertat dels Pasos Ca talans.

PRIMER REFERENDUM autodeterminaci

5. Durruti fai Companys cnt amb psuc. diu:


Quina frivolitat, quina inconssistncia, i no fa cosa de que quedir escrit, s que el papaer i la

pantalla, aguanten e l que els possin.

O s per fer grcia, en aquest cas, s que en fa.

6. Indigeta diu:


Les verdaderes raons que mouen a ls independentistes de pancarta les coneixem

sobradament, i certament no s la indepemdncia de Catalunya la fonamental.

7. Fantassin Maneldiu:


Certament, Josep-Joan Rossell, la majoria dels coneguts amb qui parlo apunten per aquestes

febleses humanes de preferir ser cap de rato l. En concret tinc un parell damics que fins fa poc

eren fanticament reagrupats i ara es tat ratllant la depress i clnica (em sembla que ja us ho

vaig comentar un dia)



Compte! No vull donar a entendre amb a ix que responsabilitzo uns ms que uns a ltres, eh!ElManel t ra que hi pot haver hagut un sa fareig important. Jo ja ho he viscut i no em sorprn

en absolut. Febleses humanes conegudes les t en Laporta, les t en Putxi i les tenim

nosaltres.


5/14



Durruti fai Companys cnt amb psuc. De deb vols que respongui o noms sn ganes de

trollejar?



Indigeta. No et critico per no concretar perqu tampoc ho he fet jo, per fixat que jo no mhe

referit al independentistes en general, portin pancarta o smoking jacket, sin que especulo

sobre els interessos dels lders, de tots els lders. Tampoc no s tan rar, no per aix cal

lapidar-los, perqu sn humans i a ms, en tant que lders, se la juguen ms que nosaltres DE

LLUNY! Per tant, s comprensible que tinguin interessos personals QUE DE VEGADES POT SER

QUE NO COINCIDEIXIN amb els de la clientela. Fins i tot poden ser antagnics.

.

Si tu, que tant combregues amb CiU, haguessis de triar entre e l martirologi independentista(perqu ara si que toca!) per aix impliqus afectar greument la teva butxaca i la teva famlia

i tinguess is prou poder per decidir,

podria ser que acabessis decidint en contra dall que toca. Som humans.

.

Lnic que dic jo, amparant-me en la Primera Esmena de la constituci USA, MAGRADARIA QUE

LES VERITABLES RAONS FOSSIN PUBLIQUES i esbombades a la premsa perqu haurem de

tenir dret a conixer-les

en comptes de

continuar deprimint-nos veient com es troben dos independentistes i funden tres partits

i pensant que NO TENIM SOLUCI.



Ignasi, el teu punt de vista e l veuria si fssim tan arrauxats com per tirar pel dret, per a ix jo

no mho crec. Potser s perqu jo sc una relquia dels temps e l psan per sempre suposo que

hi ha una dimensi propagandstica per una banda i per laltra sempre acaba havent la

realpolitik.

.

Vull dir que trobo b la tctica de proposar la declaraci unilateral dindependncia, perqu s

una manera destirar de la corda que fa que la gent es posicioni.

Ja se sap que en les clarificacions tamb es pos icionar lespanyolisme fins ara aletargat, per

molt ms important s que el catalanisme tou es radicalitzi. I desprs el trionf dependr de

lopci de ms prestigi (que nosaltres apostem que s la nostra)

per a lhora de la veritat, no seria una proclama diferent de les que ha fet fins ara elparlament.

.

Inevitablement saniria a un procs que potser acabaria en referndum al cap de MOLT de


6/14

temps, en mig de negociaciacion, o potser no

.

ALLO QUE JO CRITICO dERC ES DEIXAR PERDRE LAMENAA DE LA PROCLAMACIO UNILATERAL.

Cagar-se a les calces dient que bufff, primer hem dacumular forces, desprs les enquestes

han de garantir que som majoria de llarg, desprs em daconseguir que ens deixin fer un

referndum a canvi tals o quals donades pe l cul AIX S (com es diu en catal gatillazo?)

destrempar-nos abans dhora i DONAR MASSA ARMES A LENEMIC.

12. Ignasidiu:


LAMENAA DE LA PROCLAMACIO UNILATERAL? no s una amenaa, s una broma. Com si el

dirigent del Partit del Comunisme Reagrupat diu que vol proclamar la Revoluci socialista

catalana. Una broma.

13. Salvadordiu:


No deixa de tenir grcia que des dun partit que sautoanomena independentista ara ens

vinguin si fa o no fa amb els mateixos arguments que CiU, que s i no estem preparats, que si

no som majoria, que si perill de guerra civil. I la perla: Solucions? Cap

Nois, en aquest cas potser que tanqueu la paradeta.

Fantassin, avui lhas ben clavada.



Ignasi,

Jo crec que ho hem de dir obertament, que de seguida que podrem farem la proclamaci

unilateral. No sestan pas e ls altres damenaar amb larticle 8 o amb la Legion!

.

Una cosa molt diferent s que sacabi fent. Per jo atribueixo al procs una dimensi

PROPAGANDISTICA fonamental.

Es com les consultes sobiranistes, que que e ls espanyols diuen que s propaganda

independentista. Doncs s clar que s. Fonamentalment s propaganda. No s el 20% devots. Es la conscincia i el laugment dindependentistes en varis milers durant els procs de

les consultes, durant els debats, com a reacci a les prohibicions

De tota manera, si no actus la realpolitik i si finalment s acabs fent una proclamaci

unilateral, inevitablement desprs de la proclamaci vindran les negociacions interminables i

un referndum posterior.

.

Lalternativa desperar, fins que la compos ici poblacional hagi mutat per vries generacions a

favor dels indgenes, ens situa en posici extremadament feble i desequilibrada en relaci a

lenemic; tant pel que fa a laplicaci de lleis i normes, tant per la fatxenderia i prepotncia que

en ells se suposa que s normal per que a nosaltres ens est vedat, i perqu a diferncia

dels quebequesos, s el que ha estat habitual en les independncies.


7/14



Grcies, Salvador.

16. kdiu:


Si aconseguim mantindre lesperit crtic, el temps posar tot a lloc, cadasc al seu niu.

El problema s que no en tenim massa de temps. Tinc la impress i que aix que ha encetat el

TC noms ha fet que comenar, la soluci final per a la cultura catalana, en podrem dir. I pel

que fa a leconomia, laltre gran greuge catal, els nacionalistes espanyols estan tranquils,

amb un mes de veure Antena 3, la 1, T5, Quatro, etc., i uns programes de tomate, la

intelligncia de gent queda adormida profundament i noms es desperta per a corejar els

eslogans que ens programen en els cervells a cpia de marketing, sigui per la roja, o contra

el moro que vol quedar-se Melilla.

17. Ignasidiu:


Estem preparats pel Dret a Decidir sobre la independencia. I aix no s una amenaa, s una

possibilitat. Si la societat per majoria Vota Si a la independencia, el Parlament actuar en

conseqncia, mai abans. I aix o semblant si que ho pot dir Esquerra Republicana (E.R.C) i

tamb ho diu tot el Moviment independentista contemporani des de fa uns 30 anys (exercici

del Dret dAutodeterminaci com a via daccedir a la independencia) i ho continua dient avui

amb el Moviment del Dret a Decidir. Tot just fa 1 mes: fragment de comunicat de la Plata forma

del Dret a Decidir (a tall dexemple)

* La PDD dna suport a lacte de Sobirania que dimarts 29 de juny a les 20.00 h a la plaa

Sant Jaume de Barcelona.

* La PDD se sumar a qualsevol acte pblic o mobilitzaci de caire unitari que manifesti de

forma clara que e l poble catal abandona la via autonomista i vol exercir el dret a

lautodeterminaci.

* s lhora de la dignitat nacional. Per la pau, el treball i la democrcia: autodeterminaci!

La P lataforma pel Dret de Decidir reitera un cop ms que lEstat Espanyol ha exhaurit la via

autonomista i lnica sortida viable s lexercici del dret a lautodeterminaci per escollir quin ha

de ser el futur de la nostra naci.

* La PDD dna suport a lacte de Sobirania que dimarts 29 de juny a les 20.00 h a la plaa

Sant Jaume de Barcelona.

* La PDD se sumar a qualsevol acte pblic o mobilitzaci de caire unitari que manifesti de

forma clara que e l poble catal abandona la via autonomista i vol exercir el dret a

lautodeterminaci.* s lhora de la dignitat nacional. Per la pau, el treball i la democrcia: autodeterminaci!

Si vols aconseguir res amb la politica de lamenaa com a arma propagandista, no es el nostre

estil, si tu fas noslatres la farem mes grossa encara (aquesta mena de politica sempre duen


8/14

el pais al desastre) i veient la meitat del poble d aquest pa is com un enemic, fantassin manel,

tens una molla de pa a lull ben grossa.



Les paraules defineixen la rea litat o lemmascaren, o lendolceixen. En funci del moment

histric diem enemic o diem amo, i la histria ho legalitza. Els mateixos catalans -i de fet

tots e ls pobles- que en una poca qualificvem alg dheroi desprs hem vist com la histria

els ha deixat com terroristes i com delinqents i a linrevs.

.

Les meves conviccions i la meva formaci comunista mempeny a intentar veure qu hi ha sota

all formal, i per veure-ho em cal analitzar com actua. All pot actuar dadversari, de

competncia o denemic. No tinc cap dubte que des de fa 3 segles no actua com a mal ve, que

actua com enemic. Si no ho dic clar contribueixo a falsejar la histria i mestic apropant al seu

discurs, per tant a la seva ideologia, la ideologia de lenemic..

La propaganda fa e l mateix paper. Jo puc negar estar fent propaganda, fins i tot en Mas pot

negar estar fent propaganda, per la propaganda s un fet, una realitat i una obvietat i

qualsevol socileg aix ho ana litzar. Per tant, negar les components propagandstiques de les

nostres accions (amb la fi dincrementar el nombre de conscienciats que sapuntin a

lindependentisme) seria un eufemisme.

.

Usar lamenaa de la declaraci unilateral o no ens s itua en una disjuntiva: ats que lestat

no sest damenaar, nosaltres hem de ser diferents de la resta del mon castrant-nos una

facultat a la qual ning altre ha renunciat ???? Jo crec que hem de dir clar que tenim la facultat

dactuar amb normalitat, i aix no deixa de ser una amenaa

(tamb s una amenaa exigir el 50% de catal perqu implica deixar clara lexigncia

dexpulsar un 50% despanyol, s a dir, que lespanyol dugui a terme una retirada no inferior

al 50 %. No ens enganyem, tot all que nosa ltres recuperem s una prdua per a lopressor).

Es clar que ho exercia de forma injusta, per s una prdua.

.

En tant que comunista i en tant que dorigen espanyol difcilment puc considerar enemic la

meitat del poble. Per haur de considerar enemic aque lles institucions i aquell Estat que

exerceixi com enemic, i la gent que li faci costat.

.

Una altra cosa s que en cada moment usi la tctica que em sembli ms til per aconseguir els

meus objectis. Si em fan ministre no podr dir aquestes coses i fins i tot haure de tractar

lenemic dexcelentssim senyor, i haur de maquinar damagatotis exactament com ho fatothom.

.

Avui hem sabut a ix de n Dani Comas:


9/14

http://www.racocatala.cat/noticia/23928/dani-comas-seleccionador-espanyol-em-va-dir-no-

em-convocava-motius-politics

Per a molts pot semblar una tonteria, una infantilada, per s una actuaci prpia dun enemic

i comesa amb la prepotncia de qui tamb a tu et veu com a tal.

19. Ignasidiu:


Usar lamenaa de la declaraci unilateral, et repeteixo, no s una amenaa, s una broma.

Usar lamenaa de la declaraci unilateral com a arma propagandistica s clarament fer

propaganda enganyosa i mentir la gent. El Dret a Decidir sobre la independencia s una

possibilitat real: ERC s 100% favorable. ICV i CIU matitzen el dret a Decidir. ICV voldria un

referendum multiopcions i CIU no inmediatament. Pe r tant, el proper Parlament, segur que

tindr una majoria absoluta a favor del Dret a Decidir (amb matissos). No tindr cap majoria a

favor damenaar unilateralment, ara per ara, no.

20. Fantassin Maneldiu:setembre 3, 2010 a les 7:25 pm

Tens ra, Ignasi, en aix darrer, la darrera frase. B, al menys estem dacord que El Dret a

Decidir sobre la independncia s una possibilitat real i estem dacord que el proper

Parlament regional no tindr cap majoria a favor damenaar unilateralment.

.

Jo crec que ERC hauria dincorporar electoralment la proposta de la declaraci unilateral (o, si

ms no, no nhauria de renunciar pblicament) i tu creus que seria propoganda enganyosa i

seria mentir a la gent.

.

Si intentem situar-nos al centre de lelectorat en un moment prou radicalitzat catalanistament

com lactual

(abans que nous triomfs de La Roja tornin a fer augmentar el percentatge catanyol)

s obvi que la tendncia de lelectorat (s s moderat per definici), vull dir de lelectorat que

s ms de la Ceba, estar en els postulats que van de CiU a ERC.

.

En aquest sentit, lampli article sobre CiU davui al diari est molt encertat (des de la

cosmovisi convergent).

Per, com dic, en aquesta meva modesta opini en forma darticle que estem comentant, la

meva opci no s tan comercial, jo no hauria volgut donar a la majoria all que vol la

majoria, jo no voldria guanyar oferint engrunes catanyoles a canvi dobtenir el sufragi de la

majoria catanyola. All que hauria fet jo (com ja sabeu) seria aprofitar les eleccions per a

conscienciar, s a dir, propaganda.

.Ning s perfecte. Si no ho sn en Laporta i companyia, en Carretero, en Mas ni en Putxi,

tampoc ho sc jo. De fet s la tesi de lescrit que ens ocupa: que la tctica est mediatizada

per interessos personals, formaci, complexos dels seus lders.


10/14

21. Andreu diu:


FM, bon article. Ben treballat. Enhorabona. No comparteixo algunes de les teves conclussions ,

per es ben normal. Les visions, les vivncies, les formacions, els orgens i les praxis sn

diferents. Aix es e l pluralisme.

El temps, en pocs mesos, donar o treur credibilitat a les hiptesis dels darrers dos o tres

anys sobre el tema, com va passar amb la desfeta de Nacionalistes dEsquerra, tot i la

propaganda prvia, al seu moment, o e l curtet cam emprs tamb pel PI, desprs daquella

bestiessa intersectri.

No dic que cregui o desitgi res. Noms que els fets sn, amb els resultats electorals, els qui

validen o desmenteixen molts intents de lideratge i de proiectes. No entro en questions morals

de justicia o injusticia, sin fctics. El mili de votants dERC que el messies Carod anunci el

2004 com a inminent ja veiem en que ha esdevingut. La majoria absoluta dels primers temps

Carretero, i dalguns bufats proSoli tamb han passat ja a millor vida. Ho feien perpropaganda? Jo crec, sincerament, que no. Per ineptitud en copsar realment e l sentit majoritari

o important de l poble catal. Per ineptitud derivada dun ego, sobretot, malcriat, potser per

viure en bombolles allades i per manca de voluntat de disposar de col.laboradors/res

realistes, crtics, prepats objectivament a ms de lleials personals.

Amb aquests moviments de lestiu, sincerament, lnic que arrisca ms es en Laporta. Si no

aconsegus entrar al Parlament, no descartable, per que crec s assolir.

De com es mogui el periode desembre 2010/mar 2010 depn el futur de la Soli i el poltic den

Jan.

Suposo, crec, que ja est aprenent que a ix de la poltica no s com el club de futbol, ni molt

menys, i que la repetici de relliscades (per dir alguna cosa) com les que va fer de tant en

quant des del 2005, ara, no donen marge a res. Seria el final.

Per en Laporta s llest, molt llest. Tot i que polticament ho ha de demostrar. I no

lacompanyen gaire gent experta i realista, tot i que passades les e leccions, si surt, formar un

equip redut i de confiana, i acabar amb aquesta suposada etapa inicial de les mil floretes

pel camp a les primaveres, on tothom diu el que li dona la gana com si tinguessin alguna

representativitat.

I, per acabar aquest petit (?) rotllo sobre la personalitat den Jan, un recordatori, Manel, que

molta gent molt ms jove no sap:

Convergncia, en la praxis poltica, sense tenir gaire marxistes en els seus rengles , ha

demostrat, a bastament, que s lorganitzaci que coneix millor i practica amb prou xit, i

discreci, algunes de les tctiques o prctiques leninistes relatives a l poder i a les relacions

amb els poders.No sn afirmacions noms meves, que no tenen valor, sn les constncies explicitades, ja fa

basant anys, pel desaparegut Dr. Antoni Gutierrez Diaz i alguns de ls seus ms lcids

col.laboradors.


11/14

Encara que a molta gent, potser, aix li soni a batalletes, volada de coloms, o boutade,

recoreu que el Psuc eurocomunista, lcid, honest,resistent, preparat, ests per gaireb tot el

territori, i amb un curriculum extraordinari va sucumbir front latac frontal i ntota l del PSOE a

partir del 1980, cosa que, coses de la vida, (intel.ligncia, tctica, i capacitat) no va aconseguir

amb Convergncia (CDC), tot i que ho intent amb s imilar objectiu, i ho segueix intentant amb

tot el seu mfasi.

CDC, i el PNB, no han estat bandejats de la poltica, malgr els intents. I el PNB va governar

molts anys amb el PSoe. CDC no, mai.

I CDC est on est. Per algunes coses seran.

Cordialment,

Andreu



Molt interessant la reflexi sobre CiU, Andreu.

.

Pel que fa al Laporta, per aix mhe atrevit a pronosticar la seva confluncia a una CiU futura

on hi pugui haver un tercer bra sobiranista.

De fet la tctica de CiU sempre ha estat lalqumia perfecta: el centre esquerra de CDC + el

centre dreta dUDC = el centre-centre perfecte, all on est lelecorat.

Si ara hi comena a haver clientela sobiranista no farem lanimalada de radicalitzar e l discurs i

perdre la cliente lla ms moderada, per podem fagocitar una part ben liderada com la den

Laporta.

.

s llest i suposo que ha hagut de valorar fins on podria esdevenir president i personatge

histric de la independncia fe catalunya

.

(shavia dintentar, sha fet la proposta duni de tothom, ha fracasat, per sha intentat)

.

i a partir don podria assegurar-se un futur prou digne formant part dun triunvirat CiUiS.

Potser mequivoco, s una juguesca, potser lencerto i potser no ja ho veurem!

.

Una abraada, Andreu!

23. Andreu diu:


Manel,

No ho veig tant senzill, desquema, com ho resumeixes.

El Pal de Paller , com a teoria poltica aplicable, tindr uns 45/50 anys de vida, i com a treball

politic real uns 36/38, o sia, que amb experincia, i un cert xit.Vaja, amb gran xit, poltic i


12/14

soca .

Amb politiques aplicades de centre esquerra socialdemcrata, que generen i permeten amplis

consensus.

El 1974 , ERC no va voler formar part de la Convergncia naixent. I UDC tampoc.

Ramon Trias Fargas ho va veure clar, i shi afeg. Ms components liberals i competents.

Pallach, un valor slid i intel.ligent, s fabric amb en Pujol i amb el Front, el Pacte Democrtic

per Catalunya.Ms socialdemocrcia reconeguda i solvent.

La mort den Pallach fou un gran cop. I els diners del Psoe encara ms, per als qui trairen

lobra, la doctrina i e l llegat den Josep Pallach.

Per cal recordar que quan UDC demana ajut urgent, el 1979, despres dels seus fracassos e

solitari, tamb es torna a intentar que ERC shi apunti, per a fer el pal de paller molt ms slid.

I ERC no vol i es fa lorni, altra vegada.

Les coses sm com sn. Els fets. LA realitat.

En lloc de CiU shagues fet una C,U.E. Per no va ser ni ha estat possible, i no per manca de

voluntats i intents de CDC.

Per aix, quan observo aix de lunitarisme en mans de nouvinguts a la praxis, sempre em surt

un somriure.

Ja veurem, ja veurem.

Per el que si crec , i nestic segur es que no hi ha cap operaci ni cap pla , per part del partit

majoritari del nacionalisme catal.

El que algunes persones, jugadors de poker mentre altri feien poltica de veritat, pensin o

venguin s e l seu problema. Confondre desitjos amb realitats.

Ja saps que les tctiques leninistres , sobretot, estan amollades a la realitat, no a les

conspiracions ni a les filosofades.

Plans personals dalguns, potser, per conspiracions niente niente. Es el que em sembla.

Cordialment,

Andreu

24. Albertdiu:


En un pas com el nostre, no s gens fcil canviar unes dinmiques de vot fora establertes.

Els aprtits sembla que tenen una massa de votants que els cedir e l seu vot independentment

que el que facin estigui horrorsament malament. Per tant, per a entrar calen grans cops,

petites revolucions. Aix s el que va acosneguir ERC el 2003 i el 2004. Ara, tot aquest

potencial lhan malbaratat.

Aquest cop defecte noms era possible amb una candidatura unitria independentista. En cascontrari, noms e spot aspirar a entrar modestament. s una pena, pk sha perdut una gran

aoportunitat de doanr una bona sacsejada.



13/14


En poca den Pallach vaig viure els debats al psc-Reagrupament, tot i que vaig acabar militant

al psc-Congrs, i vaig abandonar-lo (juntament amb els altres joves de l poble) quan es feu la

fusi amb la Federaci Catalana de l PSOE.

.

En el cas dERC, i suposo que degut a la poca traa de lHeribert i al perfil dret de lHortal, el

problema republic fou (o al menys aix ho vaig computar en aquell temps) la falta de definici

politica, que no donava confiana a lelectorat (ara anant a les eleccions amb el Partido del

Trabajo de Espanya, ara mig fagocitat per CiU)

.

Desprs, un cop definit com independentista, comprenc la por de la fagocitaci per part de CiU.

No ho conec gaire perqu mai he estat prop dERC per suposo que jo tamb hauria anat amb

peus de plom. Per la mateixa ra, estic segur que si ERC hagus fet president al Mas en

comptes de al Montilla, els resultats electorals republicans haurien esta pitjor (posats a votarnacionalista, per qu votar al petit, votem directament al gran!).

.

No, jo tampoc no crec -com alguns- que sigui cap trama convergent.

Mantinc la meva juguesca perqu, malauradament, la meva formaci leninista em fa fora

dete rminista i crec que e l sistema poltics de partits del projecte nacional catal, degut a

lincrement sobiranista pe l centre sociolgic, han creat una vacant al centre dreta que ser per

al primer aventurer que hi arribi i que spiga jugar les seves cartes.

26. fredi bentanahs Chalauxdiu:


Amics, lunitat s tan desitjable om per ara dificil. No s qesti de caps de ratoli o cua de lle.

CiU, mai sunira, per ara es creuen la seva majoria absoluta, i la seva prepotncia e ls ha tornat

orbs.

ERC, encara est en el nvol de poder i no veu cap patacada que no sigui superable, ja sho

trobaran.

Reagrupament no pot forar llistes tancades i canvi de cromos, quan tot el poble el 10J reclama

llistes obertes i Independncia.

Solidaritat inocenment o no a volgut copsar un sentiment e l de tots les eleccions primaries per

configurar llistes s democrcia en estat pur, no est tan malament.

La oosa s qu cdesc actui en conseqncia, i malgrat tot cal seguir lluitant per la nostra

llibertat, encara hi som a temps, no cal negar el pa i la sa l a ning. Si fos fcil ja faria anys que

forem independents.

Independncia, visca la terra lliure.

27. Fantassin Maneldiu:setembre 7, 2010 a les 5:27 pm

prepotncia (els Convergents),

embriagats de poder (els Republicans),


14/14

llistes tancades (els Reagrupats),

democratisme (la Soli)

Actuem en conseqncia i no parem de lluitar

Bons conse lls els teus, grcies, Fredi !!!!

2010_0903-Les motivacions dels líders sobiranistes

Documents

Transcript of 2010_0903-Les motivacions dels líders sobiranistes