20-31 entrevista B4 trast, amb el conreu de l’aforisme, l’haiku i l’epigrama musicals, i que...

20 LENTREVISTA LAVEN 383 OCTUBRE 2012

LAVEN 383 OCTUBRE 2012 LENTREVISTA 21

Benet Casablancas i Domingo (Sabadell, 11995566) s a hores dara el compositor catal amb una msgran projecci internacional. Fill dun mestre dobres, reivindica el carcter artesanal de la com-posici musical, que compara a una construcci. Es va formar al Conservatori de Msica deBarcelona (11997733-8800), per la seva preocupaci humanista el va portar a llicenciar-se tamb enfilosofia a la Universitat Autnoma de Barcelona, on es va doctorar posteriorment amb una tesisobre lnalisi musical. Lany 11998822, amb una beca, va marxar a Viena, on va completar la sevaformaci musical sota el mestratge de Friedrich Cerha, hereu de la Segona Escola de Viena. Laseva obra revela un exhaustiu coneixement de la tradici musical, especialment del segle XX, queintegra crticament com a base del seu llenguatge personal, del qual els crtics nhan destacat elvitalisme i el poder comunicatiu. La seva mplia producci abasta prcticament tots els gneres,i ell mateix en diferencia tres etapes: la inicial, que culmina amb una de les obres seves ms repre-sentades, Set escenes de Hamlet (11998888); una dintermdia caracteritzada per la concisi i el con-trast, amb el conreu de laforisme, lhaiku i lepigrama musicals, i que t com a fita els NewEpigrams (11999977); i lactual, centrada en lexploraci del color i lharmonia, i les grans possibili-tats que li ofereix la msica orquestral. La seva passi per la pintura, que lha acompanyat sem-pre, s a la base de la trilogia que va dedicar a Klee, Rothko i Picasso (After Klang, Four Darks inRed i Dove of Peace). La seva obra, mpliament guardonada, ha estat interpretada per forma-cions tan importants com lOrquestra de Cambra del Teatre Lliure, la London Sinfonietta,lArditti Quartet, lEnsemble Contemporain de Montral, la Simfnica de la BBC o laFilharmnica de Londres, a ms de les principals orquestres simfniques espanyoles. s autor del'assaig El humor en la msica. Broma, parodia e irona (Berln, 22000000). Actualment est treba-llant en la composici duna pera, amb text de Rafael Argullol, que sestrenar al Liceu daqu atres temporades. Preocupat per la docncia i la divulgaci, des de fa deu anys s el director aca-dmic del Conservatori de Msica del Liceu, a Barcelona, on ha tingut lloc lentrevista.

BENETCASABLANCAS

El compositor vitalistaText i fotografia: Josep M. Muoz

Hi ha una coincidncia a dir que vost passa unmoment dol, que ha assolit una maduresa arts-tica i un gran reconeixement internacional. s veri-tat que s un per ode molt intens, amb projectesengrescadors i celebracions importants, per tamb pensoque aix arriba desprs de molts anys de treballar. Heintentat donar sempre el millor de mi mateix, anar sem-pre ms lluny, i mai no sents que hagis assolit els objec-tius que thavies f ixat sempre et sents, almenys jopersonalment, com un aprenent, i penses que s moltms important el que queda per fer que no el puguis haverfet. El ms important s el que est per venir. Per, s, snmolts anys de feina, i vull creure que lesfor dintentarmantenir lexigncia en tot all que fas tant hi fa quesiguin obres petites o projectes ms ambiciosos permetque puguis recollir-ne el fruit.

Hi ha un factor que, particularment, em fa moltaillusi, i s que aquest reconeixement vingui dels matei-xos intrprets, molts dells de nivell altssim, de casa nos-tra i de fora. El fet que msics excellents creguin en lateva msica i assumeixin la responsabilitat de donar-laa conixer, s el millor regal i s el que mengresca ms.

A ms, tobliga a pujar encara ms el llist de lautoexi-gncia, perqu quan treballes amb msics daquest nivellpenses que has de donar ms, i busques encara ms din-tre teu. Aquesta s la meva manera de veure-ho: pensesen el que ests fent, en el que vols fer, i sempre et semblaque et quedes curt. La msica s una recerca permanent.Daqu sen desprn tamb un cert grau de constant insa-tisfacci. Stravinsky deia no s pas per comparar-mhi,per ho dic justament perqu ell s un dels grans mes-tres que mai no sescriu lobra que un sha proposatescriure. Pot semblar una impostura, per tinc realmentla sensaci que cada vegada s ms difcil fer una msi-ca de qualitat, i una msica, a ms, que vagi ms enlldun mateix, que puguis oferir als teus conciutadans,capa de transmetre algun tipus democi o dinquietud.O tamb de gaudi, per qu no? Ho veig cada cop com unaresponsabilitat ms gran.

Ha esmentat la necessitat darribar al pblic: aques-ta no sembla haver estat sempre una de les preo-cupacions de les avantguardes musicals i, en general,artstiques al segle XX. S que s veritat que en algu-nes poques, posem als anys 60-70, hi havia alguns

corrents que havien derivat en un cert hermetisme... Pera mi ha estat sempre important donar veu a la necessi-tat interior, per alhora crec que la voluntat expressivaper dir-ho en els termes del poeta Antoni Mar t undestinatari. Per aix no es pot confondre, com passasovint, amb el fet de fer msica pensant en lxit imme-diat, o que hagis de rebaixar els teus plantejaments...Desprs dun segle XX que avui tenim ja prou perspecti-va per afirmar tot i que alguns encara no se nhan ado-nat que ha estat un dels ms rics, plurals, creatius iimaginatius de tota la histria de la msica, s impor-tant recordar que la msica sinsereix en una cadena decomunicaci que implica un receptor. I, per tant, la ideadentotsolament, de recerca que no va ms enll dunsector descollits, o duna certa concepci, a vegades moltsuperficial i endogmica, del que sentendria per pensa-ment o per recerca radical, no ha respost mai a la mevasensibilitat. Ara b, sense confondre-ho amb un rebai-xament dels plantejaments, perqu el llenguatge musi-cal s tan ric, tan potent, que demana que se segueixibuscant i desenvolupant. Per tant, aquesta ambici,aquesta inquietud de recerca permanent, no ha daflui-xar en cap moment. I aix, com hem dit, no est renyitamb la voluntat expressiva.

Vost creix en una ciutat industrial, Sabadell, quealmenys abans de la guerra havia tingut una granpuixana cultural. En quina mena de famlia neix?La meva famlia es dedicava a la construcci: tenien unabbila. El meu pare era mestre dobres, i a casa, de petit,jo sempre veia plnols. Ell, per ra de la guerra, es vahaver de posar a treballar de seguida, i no va poder estu-diar per arquitecte, per en tot cas feia cases: la casamateix on vivem, per exemple. Quan era petit, el paisat-ge de Sabadell encara era ple de xemeneies, dels vaporstxtils per tamb de les bbiles, on es feien els maons,els totxos, les briques, les toves. I aix, vulguis o no, mhamarcat, en el sentit que la msica, per a mi, s una cons-trucci en el temps. Fins i tot hi comparteix la termino-logia, amb larquitectura: es parla de la crrega, de lacomposici... Aix sn coses que veus ms tard, amb laperspectiva dels anys, per magrada pensar que aquestaspecte artesanal de construir, de fer edificis que sa-guantin i que tinguin un equilibri, pot tenir alguna cosaa veure amb les arrels familiars.

Sabadell sempre ha tingut un teixit cultural molt viu,com avui mateix podem palesar, especialment en el campmusical. Les dues branques de la famlia compartien lasensibilitat per la msica, i ells em van animar a estu-diar piano. No hi havia prpiament una tradici musi-cal, per s uns interessos culturals i artstics, que expliquenprobablement la meva trajectria posterior.

Quina formaci va tenir, al respecte? Vaig comen-ar a estudiar piano. Em sentia una mica estrany, per-qu jo era lnic noi de la classe que anava a msica elstemps han canviat molt, sortosament. A lpoca de la-dolescncia ho vaig deixar, fins que ho vaig reprendre


La msica sinsereix en una cadenade comunicaci que implica unreceptor. La idea dentotsolament, de recerca que no va ms enll dunsector descollits, no ha respost mai a la meva sensibilitat

per voluntat prpia. I estic molt agrat a la professoraMontserrat Busqu una persona molt preocupada perla pedagogia, que va ser la primera de les persones queem van ajudar. Ms endavant vaig estudiar al Conserva-tori de Sabadell i al de Barcelona, sense deixar de buscarorientaci per altres vies.

A lpoca del batxillerat, a mi tant magradaven les lle-tres com les cincies, per recordo que una de les prime-res influncies artstiques va ser la pintura, potser fins itot en ms gran mesura que la msica. Pintava amb foradedicaci, i encara guardo alguns olis... I recordo com agran xoc la primera visita amb els amics al Museu Picas-so, i com em van impactar els dibuixos que Picasso feiaen els blocs escolars, amb aquella inventiva desbordant.En vaig quedar absolutament fascinat. Per tant, dins elvessant artstic, vaig explorar primer la pintura, quesegueix sent una de les meves grans passions. Per tambmhan interessat larquitectura, el cinema o la poesia. I,alhora, tenia tamb un inters per legiptologia i per las-tronomia: a Sabadell tenim una associaci astronmicamolt important, de la qual sc un dels socis antics, i ambla qual, ja posteriorment, quan van celebrar laniversa-ri de lobservatori, vam fer lestrena en els temps modernsde les sonates per a trio de William Herschel: la gent des-coneixia que, a ms de ser el descobridor del planeta Ur,ell era msic de professi. Sempre que he pogut he inten-tat desenvolupar aquests projectes transversals.

Tant s aix que, en parallel a la seva formaci musi-cal, va estudiar la carrera de filosofia. S, ben b per-qu sentia com una necessitat tenir una base culturalms mplia, un psit humanista, sabent, potser intuti-vament, que mai no em dedicaria a la filosofia, per comuna necessitat de tenir ms perspectiva de la que em podiadonar lestudi nicament musical. Aix em va donar lo-portunitat de treballar amb mestres com Josep Calsami-glia, per esmentar-ne noms un. Vaig tenir contacte ambun filsof en el sentit ple de la paraula, i aix va marcarla manera meva de fer; per llavors ja em vaig anar cen-trant en la msica, amb una creixent intensitat.

Vost estudia a la universitat en uns anys de moltaagitaci, en plena transici poltica desprs de lamort de Franco. Com viu aquell moment? La polti-ca, la vida pblica sempre mhan interessat, i tenia amicsmolt propers activament implicats en la poltica, per alestil antic: s a dir, entesa com un servei sense esperarres a canvi, per ideals i amb molt de risc. Desprs va anarcanviant, per sort de tots, per en aquella poca la pol-tica era molt heroica.

Per tant, com a ciutad vivia amb intensitat els esde-veniments socials i poltics, per la meva vocaci eraaprofundir en el coneixement de la msica: el meu viat-ge era ms interior que altra cosa. I en aquell context, laveritat s que lentrada a la universitat la vaig viure trau-mticament, en tinc un record trist. Jo hi buscava conei-xements, i no assemblees, vagues, aprovats generalspoltics, ni corregudes perqu venia la policia... El record

que en tinc s catic i, em sap greu dir-ho, decebedor. Jovolia entendre Hegel, i la universitat no mho donava,aix. Per aix he esmentat en Calsamiglia, perqu nonoms ell, per sobretot ell, et permetia connectar ambaquest esperit universitari de deb. Que no est allat dela societat, per que representa la reflexi, la recerca dela saviesa, el pensament illustrat, la cultura... Sovintens trobvem a casa seva, a la plaa Molina; li feia gr-cia tenir un estudiant msic, potser perqu ell era cu-nyat del compositor Blancafort. I haver-lo tractat, per ami, ja justifica el pas per la universitat.

s potser per aix tamb que, en acabat, sen va aViena a estudiar msica. Jo notava que em calia anara buscar els coneixements de msica all on hi havia unatradici de veritat i que no havia quedat truncada, dunasolidesa total, autntica. A mesura que vaig anar estu-diant msica seriosament, vaig anar tenint clar que,sense desmerixer el que tenem aqu, em calia anar afora: necessitava, com laire que respirem, anar a fora.

I men vaig anar a Viena, amb una sort enorme, per-qu vaig rebre una ajuda de la Fundaci Congrs de Cul-tura Catalana: va ser al 1982, lany que en Quim Monz

va anar a Nova York i jo vaig marxar cap a Viena, on jatenia alguns contactes i desprs de superar les provescorresponents. Hagus pogut anar a Londres o NovaYork, per Viena tenia una vida musical nica i unesbiblioteques meravelloses amb tota la msica, en parti-tures i en enregistraments: aix est molt aviat dit! En elcas de Stravinsky, per exemple, hi havia lenregistramentde totes les seves obres, gravades per ell, que podies escol-tar en magnetfons de bobina oberta. Jo necessitava aix:estava assedegat de coneixements.

Diu que podia haver anat a Londres o a Nova York,per que va anar a Viena: era una tria deliberada?Per a un msic, escollir Viena era una de les opcions natu-rals. s cert que magrada molt Londres, s una ciutaton mhi sento molt a gust, ms que a Viena potser... Persens dubte Viena ha estat una de les manifestacions mxi-mes de cultura musical en molts moments de la histria.Tamb en el segle XX, perqu la segona Escola de Vienans un dels seus referents ms influents. Cal dir que enaquell moment, a Viena encara shi palpava la guerrafreda, i hi podies reconstruir tot all que havies llegit enJoseph Roth, un escriptor que estimo molt. ustria tenia


Vaig anar a Viena, amb una ajuda dela Fundaci Congrs de Cultura

Catalana: va ser al 1982, lany queen Monz va anar a Nova York.

Viena tenia una vida musical nica iunes biblioteques meravelloses

un punt de provincianisme molt accentuat desprs dela guerra que fa que tadonis, quan has viscut all, queThomas Bernhard, als seus llibres, no exagera gaire...(lluen els valsos per amagaven la Sezession). Precisa-ment el meu mestre, Friedrich Cerha, que era amic deBernhard, i amb qui va collaborar, va haver de fer unafeina enorme per donar a conixer de nou el que abanshavia estat un punt declosi de lavantguarda. Nosal-tres pensem que s noms aqu, que vam desconnectar,per all la guerra es va acabar desprs i el trencamentva ser tremend; el que passa s que la potncia de la tra-dici era incomparable i per tant la van poder recons-truir amb un nivell dexcellncia grandssim, per ambun esfor del qual Cerha va ser un dels protagonistes.

Aquest va ser laltre motiu per anar-hi: Cerha era unafigura que va saltar al coneixement pblic perqu va aca-bar lpera Lul dAlban Berg, per s tamb el funda-dor del conjunt orquestral Die Reihe, i s ell qui va acollirLigeti quan aquest va escapar-se de Budapest, i qui vafer primeres audicions dels principals compositors delmoment: Boulez, Messiaen i Ligeti, molt en particular.Aix a banda de la seva feina com a compositor. Per tant,era un personatge que reunia aquestes tres vessants: ungran coneixement de la msica com a fet viu, prctic(que lha dut a dirigir la Filharmnica de Berln); un granconeixement de la tradici, amb la seva formaci ampls-sima; i era a ms un compositor molt interessant. Ambell vam estudiar la msica dun gran nombre dautors.

Cerha es va fer una reputaci com a intrpret deles obres dArnold Schnberg, Alban Berg i AntonWebern i s, doncs, prou coneguda la seva afinitatamb la segona Escola de Viena. Podem dir que aques-ta s la tradici en qu es va formar vost? Per des-comptat, lEscola de Viena s molt important, i les ltimesobres de Stravinsky sn en bona part un homenatge aWebern i a una relectura de lEscola de Viena. Per all,a la biblioteca, tenien totes les peres de Benjamin Brit-ten, que per a mi va ser un descobriment extraordinari!Hi havia tamb el llegat de Brahms, on hi havia msicaanterior a Bach... Culturalment, Viena tenia una potn-cia extraordinria, no noms musical, tamb en el campdel pensament, la cincia, les arts.... La feina de lartis-ta es fa a partir dun coneixement de lofici, que has defer teu, i que has de passar pel teu seds i desplegar cap

endavant, per aquest pas no suficient per s necessa-ri cal fer-ho partint dun coneixement profundssim delque els mestres anteriors han deixat com a llegat. En aixlexperincia vienesa va ser determinant: poder escoltaravui la Filharmnica de Viena, poder-la comparar len-dem amb la Filharmnica de Berln... Podies anar cadadia a lpera amb entrades que costaven lequivalent amig euro, tot aix et permetia conixer una societat onla msica ocupa amb naturalitat un lloc important alcostat de les altres arts. Cosa que s molt allunyada dela realitat nostra, per cert.

Quan temps shi va estar, a Viena? Sense interrup-cions, noms aquell curs 1982-83, per hi havia anatmolt abans, i hi he seguit anant desprs. Va ser un anyintensssim, que vaig esprmer al mxim. Vaig fer moltafeina darxiu, vaig recollir moltes partitures, algunes deles quals va estrenar desprs a Barcelona la gent del Tea-tre Lliure, dautors com Franz Schreker i Nikolai Rosla-vets. Schreker era un compositor que, malauradament,molta gent va comenar a conixer quan va sortir aque-lla collecci de la Decca de la Msica degenerada, perque a lpoca tenia tant o ms xit que Richard Straussen els pasos de parla alemanya. s duna generaci moltmalmesa per la histria. Per la seva msica s excellent,i ha estat rehabilitada arreu. Pel que fa a Roslavets, sun compositor extraordinari, que va ser primer presi-dent de lAssociaci de Compositors Sovitics desprs dela Revoluci, i que de cop i volta va desaparixer, comtants; el devien enviar a recollir cants populars en algu-na repblica asitica. Era un msic excellent, que dibui-xa un cam independent, entre lltim Skriabin i lEscolade Viena, interioritzant lal dels temps. Roslavets teniala teoria, que jo podia subscriure, que si la msica esta-va ben feta, i el poble tenia educaci, el poble podia arri-bar a assolir el gaudi i el coneixement daquesta msica:potser per aix va caure en desgrcia.

Aix doncs, vaig tornar de Viena carregat de msicaduna srie dautors extraordinaris. Duia tant material(eren obres que no shavien reeditat, o estaven fora decatleg, o simplement eren manuscrits) i tenien tantvolum, que vaig haver de llogar una part dun cami TIRper transportar-lo. Aix per a mi era Viena: un centre onhi havia la histria a la teva disposici. Va ser un anyintensssim, que em va permetre tamb anar a Praga i aBudapest, per diversos projectes, conixer Ligeti, i feralgunes presentacions de la meva msica a Viena mateix.Potser mhi hauria hagut de quedar ms temps de fetvaig rebre propostes en aquest sentit per em sentia moltde casa, i pensava que el que necessitava era assimilartot all, sedimentar-ho, i treballar al meu pas. Per sem-pre hi he pogut retornar: fa uns anys em van dedicar unmonogrfic al Musikverein, que va ser molt emocionant,i que compt amb la presncia de Cerha, que ja s moltgran, i la propera primavera hi tinc un nou concert.

Com es configura, a partir daqu, la seva msica?Hi ha una diferncia en el terreny artstic respecte del


En el mn del teatre, hom espera anara veure un muntatge diferent, unaobra nova, i en canvi el pblic musicalsembla que vulgui escoltar sempre la mateixa simfonia. Jo crec que smillor mantenir les orelles obertes

cientfic: a vegades sembla que el paradigma s fer algu-na cosa diferent de lanterior. A mi no mha interessat maila novetat per ella mateixa; mha preocupat abans que resconixer la msica, profundament: des de la msica medie-val als mestres de la modernitat, passant per Bach i el clas-sicisme viens, sense oblidar altres gneres i tradicions.Aquesta, per a mi, era la primera necessitat. Com es potescriure msica sense conixer-la? Com es pot pensar aser compositor sense conixer a fons Ravel, Stravinsky, itants i tants mestres? Per tant, aquest era el primer objec-tiu. El segon objectiu era, evidentment, desenvolupar unllenguatge personal. I aix es produeix en una poca dif-cil, perqu hi havia un dirigisme i un sectarisme moltopressius. Quan ets jove ets molt vulnerable, i sents aques-ta pressi dhaver descriure duna determinada maneraper ser ms modern. En aquest perode, la meva preocu-paci era aprofundir el coneixement del mtier, que s unadimensi essencial, i molt difcil perqu la tradici musi-cal s riqussima, i de grandssim nivell.

El segon punt rau, doncs, en desenvolupar unes einesque permetin que la teva sensibilitat es manifesti, i que esmanifesti duna forma que pugui ser extensiva a una audin-cia que tingui aquesta curiositat dobrir-se a sensacionsnoves. Ho comparo amb el mn de teatre: hom espera anara veure un muntatge diferent, una obra nova, i en canvi elpblic musical sembla que vulgui escoltar sempre la matei-xa simfonia. Per contra, crec que s millor mantenir, comdeien els meus amics finlandesos, les orelles obertes. Ambganes de deixar-se subjugar per estmuls diferents. B,aquesta era la meva preocupaci: desplegar unes eines pr-pies per poder desenvolupar el meu llenguatge i la mevasensibilitat. I aquesta s la gran dificultat: mirar cap enda-vant per alhora cap a dintre dun mateix, com menco-ratj a fer Cerha en un text molt bonic que em va dedicar.

Per b devia tenir un determinat punt de parti-da... Quan ets encara un aprenent, cal tenir una base departida; i lEscola de Viena era un referent clar que vamarcar molt la meva generaci, com ho havia fet ambles precedents. I aquesta s una empremta que s pale-sa en les meves primeres obres, que considero de forma-ci. Per crec que amb els anys he desenvolupat unespreocupacions i unes caracterstiques tcniques i expres-sives que ja sn molt diferents. Sobretot perqu he pogutaprofundir en un aspecte que minteressa molt, que sel color harmnic i la seva funci en relaci a la forma ials processos tensionals, sense negligir la lgica motvi-ca i els jocs rtmics.

Possiblement aix derivi de les meves arrels mediterr-nies, per en tot cas, desprs duns anys en que sembla-va haver-hi una actitud de tabula rasa que mai no he entsi en la qual mai no mhe sentit reconegut, mha semblatque s millor absorbir la tradici per poder projectar-laendavant. I s que s veritat que en la tradici ms recentde la msica del segle XX, havia quedat sovint bandejadala qesti harmnica. Sense renunciar al desenvolupa-ment orgnic i coherncia del discurs, la plasticitat delsmotius i la sensualitat de so mhan interessat cada vega-da ms; i pensar que la msica es pugui fer ress i trans-metre determinats tipus destats dnim, i que aquestspuguin ser tamb jovials, humorstics, si vols.

Vost ha publicat, precisament, un llibre sobre elsentit de lhumor a la msica. S, parallelament a le-laboraci del meu llibre sobre lhumor a la msica, veiaque en la msica sem manifestava un registre ms ldic.Aix va ser un tombant en la meva evoluci, que es va pro-duir cap a mitjan dels anys 1990. Penso que el primer per-ode possiblement quedi ben representat per les Set escenes


de Hamlet, que s una de les peces meves que sha interpre-tat ms, i que per a mi un referent molt estimat. A partirdels anys noranta, neix la srie dels Epigrames: el nom jaindica la concisi, lagilitat, aquest punt ben humorat,depurant el discurs de tota retrica, a vegades amb con-trastos sobtats. Aix em va ajudar a obrir un altre captol:els Epigrames van rebre una empenta molt forta amb unaobra que em va demanar la London Sinfonietta, que la vaenregistrar; va ser un privilegi poder fer una obra per a ells,i va donar com a resultat els New Epigrams, sn tamb unpunt important en aquest segon perode. I des duns anysen, des de mitjan de la dcada del 2000, he tingut unadedicaci molt intensa a la msica dorquestra, fet que vaacompanyat del desplegament dun nou llenguatge i dunnou vocabulari harmnic, ms ampli, acolorit, sensual sivols, per sense renunciar a la lgica discursiva.

s una evoluci que es nota tamb en altres colleguesalguns dells molt destacats, sobretot del mn anglo-sax i dels pasos nrdics, en part com a reacci a unacerta msica centreeuropea que ara ja em miro amb unamica de distncia. Per aquesta s probablement la pre-gunta ms difcil, perqu segurament no tinc la perspec-tiva suficient. Mhan dit moltes vegades que la mevamsica t un punt de constructivista, i no conec capmsic tan constructivista com Johan Sebastian Bach,que memociona fins a les llgrimes; s aquesta equaci,la construcci dun edifici slid, capa per de transme-tre emoci. Aquesta s possiblement laspiraci mximaper a un msic, tal com ho veig.

Per qu sempre acabem en Bach? No puc dir queem sorprengui, per magradaria que mho expli-qus. Jo sc molt golafre en els meus gustos musicals, itinc moltes passions: algunes amb els anys augmenten,altres minven, per totes finalment es poden sumar. Bachs un referent, perqu toca aquesta clau de qu parl-vem: la fora de la construcci en equilibri amb lemo-ci. Per podria contestar-te fent un joc de mans, ambun secret que els amics ja coneixen: jo a casa sempre tincuna cantata de Bach preparada per quan torno dun con-cert: si, per la msica mateix o per la interpretaci, aquellconcert no ha acabat danar b, llavors escolto la canta-ta de Bach, la que sigui, i sembla que tot sendreci i tornial seu lloc. Parlant ms seriosament, penso que Bachevoca la gran qesti kantiana, perqu hom diria que laseva msica estableix les coordenades, les condicions depossibilitat de la msica mateixa. O, si es vol dir amb lesparaules de Webern, en Bach hi s tot.

Per tenim molts altres msics! Parlem de Bach, pertamb podrem fer-ho de Hndel. Sovint es parla de laimportncia del contrapunt de Bach per entendre elMozart madur o el Beethoven de les ltimes obres, persense el contrapunt diatnic, pic, dels grans oratoris(Salom, Hrcules, Israel a Egipte) de Hndel, tots dos serientamb impensables. Tanmateix, Bach ha adquirit aquestvalor de smbol. Cioran deia, fent una faccia, que Duhauria destar molt agrat a Bach: i s que escoltant-lo,tots ens tornem creients.

Cal pensar que, al segle XIX i ms tard, molta gent con-siderava encara que algunes de les obres de Bach erenms cincia de la msica que no prpiament msica pergaudir-ne. De fet, Bach pertanyia a una Societat de Cin-cies Musicals que presidia Mitzler, on per entrar-hi haviesde compondre un cnon elaboradssim. Per aix vol dirque lequaci entre estructura i emoci no s bvia pera molta gent, que el troben molt intellectual: i quin grancreador no s un intellectual? Ara, tamb s veritat quesi aquesta equaci est mal cosida, pots sospitar que hiha molta estructura i un punt de fredor, molt saber i pocainspiraci, que em sembla que no s el cas de cap delsgrans creadors. I Bach per a mi ns un gran exemple,malgrat que encara hi ha gent que pensi que Lart de lafuga s una obra terica. Per cap msic fa una obra musi-cal pensant que no sigui escoltada: s un oxmoron.

Els qui han escrit sobre vost coincideixen absolu-tament en un punt: que la seva msica t una per-sonalitat, que hi ha un ADN Casablancas perfectamentidentificable. Tamb, indefectiblement, parlen delvitalisme com una caracterstica de la seva msica.Aquest vitalisme, s una manifestaci de la sevamanera de ser? Segurament. Per aix jo no matrevei-


xo a dir-ho, perqu tamb minteressa molt laspecte con-templatiu que ens dna la msica, per tamb la pinturade Mark Rothko o la literatura de Nabokov. A mi magra-den molt les memries de Nabokov: hi ha un moment queparla dels boscos de bedolls, que recorda des de la distn-cia de lexili, amb una profunda nostlgia i alhora ambuna expressi contemplativa gaireb mstica... I en msi-ca tamb es poden establir aquests paisatges musicalsamplis, on sembla que el temps es detingui.

Aquesta s una de les preocupacions que intento des-envolupar amb les obres per a orquestra, de dimensionsimportants, de lany 2000 en. Nhi ha una que sins-pira en un vers enigmtic de Shakespeare, the dark back-ward and abysm of time (que Sagarra va traduir comel fons negrenc de labisme del temps). Per qu, quvol dir la part de darrere del temps? Se nhan fet inter-pretacions molt diverses, fins i tot des del punt de vistade la fsica quntica, per a mi minteressava contrastarel sentit dactivitat amb uns paisatges gaireb exttics,quiets, de temps fixat. Per de la msica, sem fa difcilparlar-ne amb paraules: aquesta s potser la seva granvirtut, i alhora un dels seus handicaps. De fet, Mendels-sohn deia que la msica s tan exacta, que no pot seratrapada per la paraula.

Potser per aix mateix vost recorre sovint al smilvisual. Quan un fa msica, pensa en imatges que sn msaviat musicals, per que poden tenir tamb una dimensivisual. En canvi, i a diferncia daltres terrenys artstics, iaix per a mi s el ms essencial, el mateix transcurs deltemps forma part de la matria de la msica. La msica stemps viscut, i no t la corporetat de la pintura: la cinque-na simfonia de Beethoven noms existeix quan es toca,per fins i tot llavors existeix noms esmicolada per frac-cions de segon, perqu cada segon sen va, i queda reduta no res: i llavors noms existeix en la nostra memria. Pertant, la msica exigeix un concurs actiu de loient perqupugui tenir entitat. Aix s el que explica la dificultat dela msica, per alhora la seva potncia enorme. Em sedueixaquesta capacitat que t la msica de generar un mn desensacions absolutament apartat de la realitat ordinria.Per b, suposo que el que acabes fent s natural que, dal-guna manera, respongui a la teva prpia manera de fer.

En tot cas, quan sha interessat, des dun punt devista ms teric, per la msica, com va fer en la tesi,ha recorregut a lanlisi iconogrfica. Jo vaig feruna tesi sobre lanlisi musical, amb una metodologiapodrem dir-ne pluridisciplinar, transversal, amb la quales pogus establir algun tipus de parallelisme amb elllenguatge plstic, relacionant, posem per cas, la tradi-ci iconogrfica de la pietat gtica i determinades figu-res cromtiques que en la msica de la passi snomnipresents, responent a la significaci del text ambun determinat motiu musical. Aix, quan el text parladel patiment i la mort, apareixen invariablement unesfigures que poden ser tractades de forma diferent perque sn idntiques essencialment, de la mateixa mane-ra que en la tradici iconogrfica la pietat respon a unsarquetips que reapareixen de mil maneres. Jo sc un apas-sionat de Panofsky, i a la tesi intentava incorporar aques-ta tradici iconogrfica, i posar de manifest que en msicapodem reconixer un procs similar. Aix, quan es parlade la tradici pastoral, apareixen determinats instru-ments, determinades tonalitats, i aix ens permet eixam-plar les capes semntiques del discurs. En el benentsque parlem a nivell de vocabulari musical, i acceptantque la msica s un llenguatge sense significat, en el sen-tit que la msica s abstracta i no s traduble. Per sque hi ha un funcionament lingstic. Steiner ens parladaquesta paradoxa: s un llenguatge estrictament codi-ficat que no significa res, prpiament. Per en canvi hiha un nus que es va reconeixent, de figures, de topoi musi-cals, que em sembla que tenen una capacitat denriquirla nostra percepci de lobra que estem escoltant, simi-lar a quan veus una pintura i pots identificar un instru-ment amb una corda trencada com un memento mori.

Dins de la meva tesi, hi ha un captol dedicat a lhumor,que vol esbrinar si lexperincia antropolgica de la comi-citat t presncia o no en la msica, i com: per qu fa riure,aix? Per qu ens sembla que aquest conjunt de Rossinis cmic? Era un tema del qual sen parla molt, per elmeu astorament va ser veure que no shavia tractat mai


globalment: hi havia alguns estudis especfics sobre lhu-mor en lltim Mozart o en Xostakovitx, per no una car-tografia general i analtica dels seus mecanismes.

Vost, que shi ha dedicat tant, no creu que encaraens falta molta pedagogia del fet musical? La gent aqui els agrada el cinema o la pintura haurien de poderincorporar, de manera natural, el gaudi de la msica. Perde la mateixa forma que no pots llegir La muntanya mgi-ca de qualsevol manera, la msica demana tamb unapreparaci. No parlem duna aproximaci intellectual,per lempatia cal tamb esperonar-la; estem en una pocaen qu no sha primat lesfor, ni lautoexigncia. Per apre-ciar les grans manifestacions musicals de qualsevol poca,a la gent se li han de donar unes eines, per el ms impor-tant s tenir una actitud oberta; llavors la msica forma-ria part de la seva vida amb tota naturalitat.

Jo nhe fet molta, de divulgaci, als indrets ms diver-sos, i la resposta s entusiasta: poder escoltar per primercop una simfonia de Brahms, per amb una mica de guia,s un goig. I aix tamb mha marcat, quan he escrit lli-bres i articles, alguns dells a LAven; i segueixo collabo-rant amb la premsa, quan el temps mho permet. s un

exercici bonic, parlar de msica per a persones sense cappreparaci especfica. Perqu nosaltres no escrivim pera compositors, ni per a msics, nosaltres escrivim per ala gent, pels melmans, i no per als entesos.

Aquesta s lactitud general, per? A vegades, sem-bla que els circuits de lavantguarda musical i els circuitsde la vida musical convencional siguin cercles diferents;i no em sembla que sigui aquesta la millor dinmica. Jocrec que s bo que hi hagin festivals de msica antiga, ofestivals de msica contempornia que vol dir msicadavui, i punt, i que nhi ha de molts tipus, per cert, peren tot cas el pblic que minteressa s aquell que s capa,com em va passar un cop a Sucia, danar a un concert,i trobar-se que la primera obra del programa s dun com-positor que no han sentit anomenar mai: aquell s elmoment de la veritat! Desprs vindr Beethoven i Stra-vinsky, per per comenar hi ha una obra que s la teva,i tu penses aquesta gent, com reaccionaran? Em sem-bla que aquesta s la via de plena normalitzaci musi-cal, pensar en la gent que els agrada la msica i amb elsquals intentes compartir el que fas. Pensar en els mel-mans, que cal no subestimar, i no en uns especialistes.

Ara, aix no vol dir que hagis dafluixar, de fet la mevamsica en cap cas es podria considerar una msica sen-zilla, o simple, per tampoc no ho s lart que ms enscommou. El que passa s que la msica del passat t unavantatge, i s que fa molt de temps que lestem assimi-lant. Hi ha, a ms, all que deia Italo Calvino: una obraclssica s aquella que no acaba mai de dir tot el que hade dir; Bach encara sest fent, i lHeroica de Beethoven,que s una convulsi en tots els ordres de la vida, enca-ra no ha revelat tot el que cont. Doncs la msica davuitampoc, i amb ms motiu! La msica sha de poder escol-tar ms duna vegada, loient lha de poder tornar a escol-tar, ha dhaver-hi un reconeixement, perqu si no el gaudide laspecte sensorial s difcil. I a mi magrada aquestideal de vida musical, on els melmans tenen ganes que,a ms dels Beethoven i Stravinky (b, ja magradariapoder dir Stravinsky) de sempre, sels ofereixi la possibi-litat de sentir el que fan els seus coetanis, que viuen alcostat dells i que sexpressen de diferents maneres.

Recordo que els responsables del Festival de Msi-ques Contempornies que feien el Macba i el CCCBexplicaven que havien programat, de forma excep-cional a Barcelona, autors coetanis com Steve Reichque eren habituals a les programacions de les gransciutats europees o americanes. Amb Reich hi vaigcoincidir en una estrena, saps en quin context? El festi-val de msica antiga dUtrecht! Tamb dir que vaig tenirlhonor de ser durant molt temps assessor del Festival demsica antiga de la Fundaci La Caixa, i que una vega-da vam acollir lnica interpretaci, aquell any, dunaobra de Stravinsky a Barcelona. La ra s senzilla: lOr-questra del Segle XVIII de Frans Brggen va incloure alseu programa Apollo i les muses. Era tota una paradoxaque lnica obra de Stravinsky tocada aquell any per una


orquestra a Barcelona fos en aquell festival! Aix no diugaire de la nostra vida musical, certament.

Jo crec en la msica com una forma elevada de cultu-ra, i ja s que aquests sn probablement termes poltica-ment incorrectes. La cultura amb majscules, que s unacosa apassionant, demana un esfor. Hi ha un aforismede Goethe que, parlant de lobra artstica, diu cito dememria que voler mediatitzar amb la paraula el que jas, en s mateix, una mediaci de lexperincia s unaillusi vana. s a dir, que si lobra dart ja s una mit-jancera de linefable, voler-hi aplicar un segon nivell delectura s una tasca intil. Per Goethe afegeix que, si delenergia que posem en aquest intent en resulta un majoraprofundiment de la nostra experincia esttica, benvin-gut sigui aquest esfor. Em penso que no es pot dir millor.

I aquest esfor s bsic: no es pots escoltar la Missa ensi menor de Bach caminant pel carrer amb auriculars ien un format que a ms retalla les freqncies; no, thasdasseure, durant una hora i mitja, i has de fer un actepersonal de reflexi i de retrobament amb tu mateix, pertal dinterioritzar acuradament la seva presncia real,perqu si no, no haurs percebut plenament aquesta obra.s un esfor, s, i una inversi, perqu el gaudi que nob-tindrs s indescriptible. Potser no el primer dia, per sel segon o el tercer. I grcies a aix podrs crixer. Perhas de fer un acte molt conscient, i aix vol dir temps: iaquest no sembla que sigui el ritme que sens vol imposaral segle XXI.

En tot cas, ara ja ens podem mirar la msica delsegle XX amb perspectiva histrica. Qu en queda-r, sobretot? Quedar un segle duna riquesa aclapa-radora, com poques vegades, perqu saccentua, i aixs un fenomen histric, la diversitat, a ms a ms de laqualitat. A la postguerra del segle passat, podies identi-ficar clarament unes escoles. Per aix ha canviat. Jodiria que si alguna cosa de bo sha produt i em semblameravells, tot i que encara hi ha qui no ho ha ents sel que anomeno la caiguda del mur de Berln, en aquestcas en el terreny esttic. Per aquest retrobament de lallibertat t tamb perills: ara que tot s possible, sha defer el que cal fer. Canetti t un aforisme que diu: El dif-cil s elegir amb encert el que no farem. Per dentra-da, si no hi ha mur, s millor. I el que s molt positiu sque ha anat minvant aquell dirigisme, molt sectari pensaque Boulez no considerava que Britten, un estricte coe-tani seu, fos un compositor contemporani, i que a Henzeel van xiular ostentosament, i que de Janacek sen par-lava molt poc, prcticament havia quedat oblidat fora deseu pas. Una vegada, quan encara tenia aquest esperitms militant, vaig qestionar en un frum letiqueta demsica contempornia, en fer lobservaci que elsltims quartets de Xostakovitx sn quinze anys ms con-temporanis que les Atmosphres de Ligeti. I que, per tant,calia anar en compte a lhora demprar aquestes catego-ries. Doncs aix va fer molt mal: hem patit molt aques-ta mena de sectarisme estrany, laplicaci mimtica delparadigma historicista de progrs i desenvolupament

tcnic lineal quan jo crec que lart es mou per altres par-metres: s molt ms actual el Rquiem dOckeghem [delsegle XV] que el 80% de la msica que sestrena avui, ma-treveixo a dir. Per qu si realment ens interpella, demanera corprenedora, aix vol dir que s actual. I moltamsica que sestrena avui, per les raons que sigui, no hoaconsegueix. No voldria semblar provocador...

En tot cas, el benefici de la situaci dara s precisa-ment aquesta diversitat immensa. Jo crec que finalmenthem aprs el que tots els grans compositors han sabutsempre, i s que finalment tot es redueix a una cosa bensenzilla, intentar fer la millor msica de qu siguem capa-os. s una obvietat, per s aix: el que fem ho hem defer b, perqu tenim darrere un llegat realment riqus-sim. s tamb aquest el millor servei que podem fer a lanostra societat. I aquesta diversitat s, en si mateixa, un

valor positiu. El punt negatiu s que aix no derivi enuna mena de postmodernisme on sembli que tot s vlid,que no hi hagi una articulaci daquests elements, quesigui una cosa absolutament eclctica, que aix a mi, peraix que et deia del sentit orgnic que t tota obra arts-tica veritablement gran, s una aspiraci difcil per moltimportant, a la qual jo no podria renunciar.

Actualment est treballant en la composici dunapera, amb text de Rafael Argullol, titulada Io. Elfin del mundo como una obra de arte, que sestrena-r al Liceu la temporada 2014-115. Com lest plan-tejant? Jo observo la meva trajectria com un desplegamentcalm, perqu crec que tot sha danar desenvolupant dela manera el ms natural possible, tot i que aix no s unacosa que un pugui predeterminar. Ho veig quan miro enre-re i linterpreto com una evoluci progressiva, tranquilla.Lexploraci dels aspectes ms sensorials de la msica, delharmonia i del timbre, mhan portat una i altra vegadaal terreny simfnic. Lorquestra s, per la seva amplitud ipossibilitats immenses, el mitj on em sento ms b. Quanalg em pregunta si no matreu la msica amb mitjanselectroacstics, responc que sens dubte, per el que passas que lorquestra s tan rica, que de moment en tinc prou!Potser ms endavant necessitar una altra cosa. Lorques-tra em fascina; amb ella pots treballar, i torno al smil pic-tric, uns frescos enormes, uns murals immensos, i fer-hoamb la precisi i detallisme de lorfebre, sense que aixsigui una contradicci.


Musicalment, el segle XX s dunariquesa aclaparadora perqu

saccentua la pluralitat i la qualitat.Si alguna cosa de bo sha produt s

la caiguda del mur de Berln,tamb en el terreny esttic

De fet, el tema dramtic ja era molt present en les Setescenes de Hamlet. A Nova York sen va fer una versi espec-tacular, a la Broadway, amb un actor de musicals, ChuckCooper, com a narrador. Daltra banda, ja havia tractaten diferents moments textos potics, de J.V. Foix, Mart iPol, Joan Oliver i Josep-Ramon Bach, o dautors com E.A.Poe, Paul Klee o Cees Noteboom. Lpera s un repte extraor-dinari, que em fa molta illusi compartir amb RafaelArgullol, i em sento molt afortunat que sens hagi fet laconfiana de posar en peu aquesta obra, perqu suma elvessant musical amb laspecte escnic, visual, dramtic,i tamb amb lelaboraci potica de les paraules. s unrepte que tamb arriba duna manera natural i en el seumoment. De fet, hi ha un altre projecte dpera, de temesjaponesos, en un format ms petit, que tinc aparcat desde fa molts anys. Per aix no depn noms dun. En elsltims quatre o cinc anys he tingut la fortuna datendresuccessius encrrecs que mhan pres tot el temps, la majorpart de lestranger, dels Estats Units, dAnglaterra, dHo-landa, de Crocia... s clar, aix condiciona la teva pr-pia agenda, i jo vaig lent, treballant. Per finalment el

nostre projecte dpera ha trobat la llum, i ja hi estem tre-ballant molt intensament, el llibret que no s un llibretconvencional ja est tancat, lequip artstic ja est defi-nit i ja hi ha molta msica escrita, i a partir dara em cen-trar de forma prcticament absoluta en el treball decomposici, que s una feina de dos anys com a mnim.Perqu una pera s una gran arquitectura musical.

Sajuda de les noves tecnologies per treballar-hi?No sc un fan incondicional de les noves tecnologies, pensoque, com les antigues, estan en funci de les necessitatsque tinguis i del resultat que puguis obtenir-ne. Jo utilit-zo lordinador per poder fer les cpies en net que van a le-ditor i als intrprets, i en aquest sentit en faig un s intens,per estrictament a nivell dedici. Per abans hi ha le-tapa important, que s la del paper, llapis i goma.

Una de les obres que ha estrenat aquest estiu s unS a Montsalvatge, que s una picada dullet al S aMompou del mateix Montsalvatge. No s si en uncamp com la msica es pot parlar duna tradicinacional catalana, per s que magradaria sabercom se situa vost dins la tradici prpia. En la msi-ca, que t un carcter molt abstracte, potser s ms dif-

cil que en altres disciplines poder establir criteris de terri-torialitat, de tradici, duna manera inequvoca. Sha ditmoltes vegades que la msica s un llenguatge universal,i aix ho crec fermament. Ara, has esmentat dos mestres,Mompou i Montsalvatge, i enguany sestan commemo-rant tamb altres noms: un dells en particular, Toldr,em sembla que s tamb un compositor de primera mag-nitud. Tots ells formen part del millor de la nostra tradi-ci, que potser no s pletrica per que s molt valuosa, iels admiro enormement. I no noms aquests: podrem par-lar de Gerhard i seguir amb daltres compositors sortosa-ment vius que respecto i admiro molt tamb.

En el cas dels dos primers, vaig tenir la fortuna depoder-los tractar personalment. De Mompou en tinc unrecord meravells, amb ell vaig poder treballar-hi quanpreparava lorquestraci de cinc Canons i danses que sna punt de publicar-se. Com s sabut ell t poca msicadorquestra i vaig tenir aquest atreviment. A Montsal-vatge tamb lhavia tractat, i s una personalitat per laqual tinc tamb molta estima. Quan em demanen de fer-li un petit homenatge que s una tradici molt musi-cal, escriure peces per celebrar altres compositors vaigacceptar encantat. I la picada dull daquest ttol t unatraducci musical, perqu la pea de Montsalvatge sobreMompou juga tota lestona amb la nota si, i s una mane-ra molt enginyosa que el si afirmatiu faci present la figu-ra de Mompou. Vaig intentar desenvolupar aquest aspecteen un llenguatge molt diferent en aquest retrat deMontsalvatge amb Mompou al fons, que va estrenarDaniel Ligorio a la Biblioteca de Catalunya.

Ara b, des del punt de vista del llenguatge musical,em moc en una lnia molt diferent. Montsalvatge, comel mateix Mompou, estava fascinat per la msica fran-cesa, mentre que Gerhard, i Mann abans, miraven msa la msica alemanya. De Toldr no es pot oblidar queva ser el qui va interpretar a la Pennsula la primera inte-gral dels quartets de corda de Beethoven amb el QuartetRenaixement, i per tant hi ha en ell uns elements cen-treeuropeus molt clars, encara que amb un perfum nou-centista delicis. La meva msica, histricament, enllaariams amb la lnia de Robert Gerhard, si b entremig hi hamolta ms msica, generacions i noms que respecto molt.

Qu ha de passar perqu un dia parlem de la msi-ca que es fa avui com ara parlem de Toldr, de Ger-hard, de Mompou o de Montsalvatge? Aquest nomstan valuosos que formen el nostre patrimoni s impor-tant que els valorem, per tamb s important que els quetenen els mitjans per impulsar-ho tinguin en compte quelart contemporani, i la msica contempornia, sn elpatrimoni del futur. La msica davui s el que daqu ados dies ser el patrimoni de dem: ho ser si t la quali-tat suficient i si ha estat prou incentivada com perquarribi a manifestar-se dacord amb el seu potencial. Elpatrimoni, per a mi, s quelcom viu: quan sestrena unaobra, creix el patrimoni; nhi ha que quedaran, nhi haque no, per limportant s que hi hagi els mecanismesque permetin que aflori la major riquesa possible.


Lart contemporani, i la msicacontempornia, sn el patrimoni delfutur. La msica davui ser elpatrimoni de dem, si t la qualitatsuficient i si ha estat prou incentivadacom perqu arribi a manifestar-sedacord amb el seu potencial

/ColorImageDict > /JPEG2000ColorACSImageDict > /JPEG2000ColorImageDict > /AntiAliasGrayImages false /DownsampleGrayImages true /GrayImageDownsampleType /Bicubic /GrayImageResolution 300 /GrayImageDepth -1 /GrayImageDownsampleThreshold 1.50000 /EncodeGrayImages true /GrayImageFilter /DCTEncode /AutoFilterGrayImages true /GrayImageAutoFilterStrategy /JPEG /GrayACSImageDict > /GrayImageDict > /JPEG2000GrayACSImageDict > /JPEG2000GrayImageDict > /AntiAliasMonoImages false /DownsampleMonoImages true /MonoImageDownsampleType /Bicubic /MonoImageResolution 1200 /MonoImageDepth -1 /MonoImageDownsampleThreshold 1.50000 /EncodeMonoImages true /MonoImageFilter /CCITTFaxEncode /MonoImageDict > /AllowPSXObjects false /PDFX1aCheck false /PDFX3Check false /PDFXCompliantPDFOnly false /PDFXNoTrimBoxError true /PDFXTrimBoxToMediaBoxOffset [ 0.00000 0.00000 0.00000 0.00000 ] /PDFXSetBleedBoxToMediaBox true /PDFXBleedBoxToTrimBoxOffset [ 0.00000 0.00000 0.00000 0.00000 ] /PDFXOutputIntentProfile () /PDFXOutputCondition () /PDFXRegistryName () /PDFXTrapped /False

/DetectCurves 0.000000 /EmbedOpenType false /ParseICCProfilesInComments true /PreserveDICMYKValues true /PreserveFlatness true /CropColorImages true /ColorImageMinResolution 300 /ColorImageMinResolutionPolicy /OK /ColorImageMinDownsampleDepth 1 /CropGrayImages true /GrayImageMinResolution 300 /GrayImageMinResolutionPolicy /OK /GrayImageMinDownsampleDepth 2 /CropMonoImages true /MonoImageMinResolution 1200 /MonoImageMinResolutionPolicy /OK /CheckCompliance [ /None ] /PDFXOutputConditionIdentifier () /Description > /Namespace [ (Adobe) (Common) (1.0) ] /OtherNamespaces [ > /FormElements false /GenerateStructure true /IncludeBookmarks false /IncludeHyperlinks false /IncludeInteractive false /IncludeLayers false /IncludeProfiles true /MultimediaHandling /UseObjectSettings /Namespace [ (Adobe) (CreativeSuite) (2.0) ] /PDFXOutputIntentProfileSelector /NA /PreserveEditing true /UntaggedCMYKHandling /LeaveUntagged /UntaggedRGBHandling /LeaveUntagged /UseDocumentBleed false >> ]>> setdistillerparams> setpagedevice

20-31 entrevista B4 trast, amb el conreu de l’aforisme, l’haiku i l’epigrama musicals, i que...

Documents

Transcript of 20-31 entrevista B4 trast, amb el conreu de l’aforisme, l’haiku i l’epigrama musicals, i que...