GASETA DE LES ARTS1.cr 11LaRC 1927 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Any 1V. —Núni. RR

El mestre palsat^ísta Eiirlc Galwey

El mestre paisatgista Enric Galwey.

La GASETA DE LESARTS es complau avui

en retre el seu humil ho-menatge al mestre pai-satgista Enric Galwey.L'exposició que aquesteminentíssim pintor hacelebrat darrerament ales Galeries Areñas haestat una prova nova ieloqüentíssima de la sevavigoria espiritual i delseu mestratge, ja demolts anys reconegut perl'opinió pública que ésinteressada en les cosesd'art.

No ens cal, doncs, aquífer una crítica del seuart en concret, els mèritsdel qual són descobertsfa estona. El que ensproposem, sí, és l'asse-nyalar, amb la valor dela personalitat artísticad'en Galwey, la seva po-sició en el nostre petitmón artístic.

En Galwey és el suc-cessor directe dels fun-dadors del nostre na-turalisme paisatgista. EnGalwey és el represen-tant més pur i mes auto-ritzat — per la valor dela seva obra personal —d'aquella tradició del pai-satge català fundada peren Lluís Rigalt, vigorit-zada per en Martí i Al-sina i afinada per Vay-reda, l'exquisit. De totala generació contempo-rània de Vayreda; detot l'estol de deixeblesd'en Martí que omplirenamb joiosa camaraderiael taller del mestre ro-inàntic, cap com Vay-reda pot dir-se copsadorde l'esperit del mestre;cap com ell desenrotllàles conseqüències que elromanticisme instintiu ifogós d'en Martí portava,i en adaptar-les al seupropi temperament, plede contencions assenya-des i de fines i profundesobservacions, en Vayredaen féu la llengua viva del seu esperitpoètic i delieadíssim i obrí áls ullsdel nostre món l'espectacle d'unasensibilitat ben catalana. Ni lescomposicions de 1'Armet, un xicteatrals i afectades, ni les espesses ivigoroses pintures d'en Torres Cas

-sana, ni la literatura melangiosa isineeríssima del 1VIodest Urgell delsbons temps, porten, com l'obra deVayreda, la libra íntima de la tra-dició, el pinyol pur del principi dela comunió directa i devota amb lanatura, d'on va sortir tot el moll: deho que hi ha entre el molt de dolentde Martí i Alsina.

Vayreda és, doncs, tot i conser-vant la més pura, la més cris tal dinaoriginalitat d'esperit, el represen-tant de la tradició naturalista; l'arcadel principi. Principi que el fortu-nyisme, amb el seu esclat triomfant,empal • lidí els ulls de la nostra gentprovinciana, i que les fulgors del

geni que a Roma i a París desple-gava les ales de l'ample vol que ensprometia, ben aviat feren invisiblesals ulls dels propis artistes.

Res seria més interessant i profitósque un assaig de «vides paral leles»entre .aquests dos homes: Vayredai Fortuny. L'un sembla la VergeSàvia, que vetlla en la intimitatcasolana al flam de la llàntia petitai tremolosa. L'altre és tot ell unflam abrandat al vent de totes lesgrandeses. Fortuny és una fornalon lot s'hi fon i d'on tot surt llu

-minós i refulgent. Vayreda és unaànima amb uns ulls que miren lescoses humils de la terra per a dir

-nos-en la poesia simple i profundade la seva presència. Vayreda rodacom el molí, vora el rec clar, al pasde l'aigua mansa i constant que vede les fonts pures de la terra. For-tuny és una auto-impulsió, i no liiha més força motriu per ell que la

que porta a dintre. Entre ambdós, laglòria naturalment sel'endú Fortuny.

I no fou la petita gent de la terrala qui es va enlluernar amb la glòriadel geni de Fortuny, no: crítics iartistes eminents, tots en sentirenla fiblada. Els uns escrivint, elsaltres callant, fent una mena debuid, però interiorment atrets perla meravella del geni. Fora l'Urgell i,naturalment, descomptant en Vay-reda, allà van els Tusquets, i elsSerra i els Fabrés, tots cap a Roma,tots cap a Fortuny; tots intentantla pintura de gènere, tots agitantla imaginació per a produir qualquecosa simplement genial, pintant, perdir-ho així, «amb la veu gruixuda».I darrera d'ells els «peixi menuti»del «tabletin», espurnejant arreu deVicaria, i 1'aquarel • leta veneciana,i el recó insignificant d'eixida, onFortuny, reduint a res l'interès del'escenari, es complavia en demos-

trar que la valor d'unquadre és la pintura, i on,naturalment, sense pintu-ra no hi havia cap solta...

Es portentosa la des-orientació que l'esclat deFortuny va produir entreels seus contemporanisi entre la generació pos-terior. A Belles Artsmentre ordenàvem el Mu-seu d'Art Modern, lacol • locació de les obresseguint un ordre paral•leld'èpoques i d'escoles, vaanar com una seda finsa arribar a Fortuny.Abans d'ell tot s'agru-pava amb la relativaprecisió i netedat que elsfets permeten. Passadala Sala Fortuny vinguéel patir. Feia la impressióde que havia esclatatuna bomba i que el des-ordre regnava arreu, totentorn de l'esclat.. Ales-hores pensàvem...: For-tuny és certament unaglòria, perd cal dïr-ho,Fortuny va trencar elprestigi d'una tradició,i això, que és pel seunom una glòria també,fou per a l'art de Cata-lunya un mal, perquè,de resultes d'aquell en-llucrnament fortunyià,molts artistes de valor estornaren orbs.

Hem insistit potsermés del que s'esqueiaen parlar de Galwey, enaquest punt de vista delcas Fortuny, perquè desd'aquest punt de miraes veu interrompre la tra-dició del nostre natura-lisme, i perquè justamentun dels mèrits fonamen-tals de la personalitatd'en Galwey rau en elfet d'ésser ell l'únic dela generació post-fortu-nyiana i post-vayredianaque fou fidel a la nos-tra tradició naturalista.Deixeble de Vayreda, vaaprendre les lliçons delmestre en l'aula immensa

i tranquila de la plana d'Olot, da-munt l'aliombra del prat verd i sotala cúpula dels núvols. Una íntimaelegància d'esperit, una timidesainterior que té per nom «delicadesa »,el va allunyar del taller i de l'esce-nografia d'antiquari. Al costat delmestre es va asseure vora el recmansoi que ve de les fonts pures dela terra, i quan el mestre va morirell s'hi quedava i rodava com elmolí vora la corrent constant i in-interrompuda. Ell, com Vayreda,fou l'arca que guardà el principi;ell, com Vayreda, sostingué el «caraa cara» amb la natura, mentre peraquí els folklorismes xirois, elshumanismes transcendentalistes, l'a-necdotisme, el tema històric. i lapintura de «boudoira feien forrolla;mentre triomfava en els salons de lescases burgeses un pintor d'assump-tes militars i un altre de noies gua-pes; mentre, oblidada la pura tradició

It4

Exaic GALWEY. — «Paisatge de La Garriga.» Galeries Arenas.

2 GASETA DE LES ARTS N.° rel

Exaic GALWEY. — «Amors prematurs.» Galeries Areñas.

nostra i desencantatsdels esforços inútils perarribar a 1'inalcansableFortuny, els nostres ar-tistes feien una viu-viutristoia, Galwey conser-vava pura la tradició iafermava el principi ambles valors intrínsequesdel seu art, que tenentotes una naturalesa purai'esseñcialment pictòrica.

Mireu-se la producció-dels mestres del temps.d'en Galwey i tot cl lioque hi ha en ells, tot elque d'ells quedarà afir-mant la glòria indiscuti-ble de llurs noms, és elque hi ha de naturalisme.

+Meyfrèn, quan pinta (queno és, com diu ell moltbé, una mateixa cosa elpintar que el fer qua-`.dres), Mas i Fondevila,:Baixeras, Llimona, etc...,•tots.tenen com a base deles séves valors, com a-fonament de •resistènciade les seves obres, i cadaun dins la rica varietatde matisos personals querepresenten, i per des-sota i per damunt delstemes i de les expressionscircumstancials de tem-perament o de moda, el natura-lisme nostrat, l'engruna de terra, lamica de perfum de natura; ço, enfi, que ha constituït sempre l'únictema, l'únic personatge dels qua-dres d'en Galwey, en els quals nopassa mai res més que el batec depoesia de la natura, la palpitacióíntima, vital i orgànica del paisatge.

I si arriba aquest home a la llumexigent dels nostres dies, venint delstemps, ja llunyadans de la seva jove

-nesa, r ens arriba amb la urna a la màon guarda la reliquia pura i oblidadade la tradició, com no li hem de ferhomenatge?... Com no Irem de reve-renciar aquest esperit fort i modes

-tissim que ha resistit els embats detotes les modes i ha prosseguit fidelel seu idil li amb l'oblidada natura?...Nosaltres, gent d'avui, els que gi-rem les teles, com el gira-sol en satija, de cara al sol de la moda; nosal-tres, gent d'avui, els quefrisem per a donar alsquadres un xic de:qualila;tcézannianà . còm únicideal; nosaltres; gén`t d'a=-vui..que espèculem en les:regions abstractés:en.cer.-ca • de la. geometria _qúcporten a dins sense :sa=ber-ho elles — les pobre-:tes — les coses del mónexterior; nosaltres, gent.d'avui, que hem reprèsassenyadament la única.tradició nostra, la tradi-.ció fundada per Rigalt,vigoritzada per en Martí,afinada . pér en Vayreda,conservada intacta 'perGahvey, com" hem derebre a aquest home?...Com hem de rebre al fi-delissim .hereu dels mes-tres i mestre dels hereusque' es van formant?...• Hereu dels mestres imestre dels hereus: heu'saquí un títol just per aen Galwey, car en Galweyés el mestre d'una gene-ració. Ell no els ha ense-nyat d'agafar els pinzells

aquests mestres jovesd'avui, però els ha ense-nyat l'exemple. La rauxadel modernisme, la fuga

El pintorAlexandre de

Cabanyes

Alexandre de Caba-nyes és un pintor queposseeix una qualitat tanprimordial com és lad'ésser personal. Les se-ves obres mai no les con-fondríeu amb les de niu

-gíL En mig la barrejad'una sala d'exposició,les veureu de seguidaentre les altres; allà, unesveles inflades al vent;allà; un fiotó d'albestortes daurades de sol deposta; blaus i vermells;una pinzellada franca isenzilla, i un borralleigtraçut de figures feine-jant entre barques, ver-cles i vermelles.

En Cabanyes és, deméscl'un artista molt perso-nal, un temperament quede la natura en veu prin-cipalment l'espectacle.Les seves teles totes sónpurament espectaculars.No cerqueu en les sevesobres ni • el sentiment delá realilat ni l'anàlisi deles qualitats de les coses

que pinta, car els seus ulls no vanmés que a la visió i no s'interessenni poc ni molt per la veritat intrín-seca dels cossos que constitueixenaquella. El seu art és, doncs, unasensació de l'espectacle, no una re-flexió de l'esperit damunt la realitatnatural, ni un anàlisi d'aquestaveritat, sinó una traducció al ritmehumà dels efectes externs de lescoses. Aquest ritme humà sovintaccelerat exalta d'una manera amplai sahorosa les gràcies de l'espectacle.Cabanyes s'inspira i diu amb unlirisme sà i grandiloqüent sempre laseva visió. Sempre aquesta és gra

-nada, amb grans taques dominants,amb grans gestes d'arbres o de velesdamunt del cel, tot emportat per unritme fogós que s'amplifica en un «cre-scendo» de la més majestuosa i francamarxa. Cabanyes, per tal, posseeixuna magnífica disposició espiritual

per la gran pintura deco-rativa, r estem segurs, endir això, que no li diemres que sia nou per a ell.

Alexandre Cabanyesté, per aquesta mateixadisposició espiritual quehem dit, una filiació ar-tística que l'agermanaamb els pintors anglesos,que són, en sa majoria,pintors de l'espectacle ide to grandiloqüent sem-pre. Constable, Turner,Brangwin, IVloira són d'a-questa raça; pintors de-coradors els uns per pro-fessió, i tots per tempe-rament. Cabanyes hauriad'assajar un arabesc develes damunt un mur iuna cabellera d'albes so-lellades damunt d'un al-• re i els blaus de la mari l'or de les postes...

Diem això perquè tot-hora l'esperit que bufa,millor que alena, en lesseves teles interessantís-simes sempre, sembla co-hibit pels límits de.l marc.Aquesta pintura, que di-ria's feta amb un cop debraç ample i entusiasta,en dernana més, i el qua-dre s'acaba amb recança;

del lluminisme, la doctrina del plenai-risme: heu's aquí els coixins per onrodolà la seva infantesa. 1Ylentre crei-xien, mentreaprenien, mentre anavenendins de la veritat de la natura, ca-dascun amb el seu temperament,cadascun amb les distintives de laseva personalitat, amb agitacionssensualistes més vives, amb frisan-ces objectivistes més fortes, s'ana-ven acostant cap a Galwey, s'anavenarrenglerant més cap a la línia de latradició, s'anaven vertebrant, per dir

-ho així, a un sistema, a una sensi-bilitat nostrada i venien a continuarço que Galwey lliura de la mort: latradició dels mestres del vuitcents.

Ben joiós podeu estar-ne, mestreGalwey, i sia aquesta per Vós lamillor recompensa que pot ésser-vosdonada. Que dessota vostre, en eltemps, continuant la línia ininterrom-puda de la nostra mica d'història

artística contemporània, hi vegeucréixer gloriosament i arribar a labella plenitud un art ben nostrat,com és el de la nostra moderna escolade pintors de la natura. Jardí nascutd'aquell pinyol que Vós guardàreu,ara els arbres hi són esponerosos.i els fruits hi maduren lentament is'hi fan bons, con aquests paisatgescada dia més intensos d'en Pasqual,o com aquests altres cada dia més ma-durs d'en Colom, o corn aquells tandelicats d'en Mallol, o aquells tan es-ponjosos d'en Carles, o aquells tanfïns i precisos del fill Vayreda, i elscada dia més orgànics d'en Labarta,i els Benet, i els Mumbrú, i els Merca-der, i els que van pujant al darrera,assegurant que aquella tradició quevós heu salvada, ben salvada ha si-gut, per a honor i glòria vostra i dela nostra estimada Catalunya.

.7oAQ. For.cx i TORRES.

ALEXANVaE DE CABANYES. — «Platja de Vallcarca.» Sala Parés.

1

1L

N.° sa GASETA DF. LES •^HTS s

amb recança pels costats i pels fons,on hom voldria veure els núvols ro-sats que s'inicien a l'horitzó, encaste-llar-se més enlaire, i les barques ques'inicien al costat desplegar al ventnoves veles, i seguir enllà per les te-rres ocroses, aquells rosats de lescopes agitades dels pins victoriosos,i aquells ritmes únics de soques enel bosc,, ratllades de llum de postaque ell ha pintat tantes vegades, iaquell seguir, i seguir en fileres rít-micament fugades, fins a satisfer-sede grandesa, fins a sadollar-se delírics esburrifaments.

Aquest caràcter que hem assenyalat a la pintura d'en Cabanyes, tali com ara s'ens presenta, creiemque almenys en part la defineix.La definició intentada ens porta areconèixer en aquest artista unapersonalitat ben singular dins el nos-tre món artístic, car en ella hi des-

cobrim un temperament líric espe-cialment dotat per a exaltar larealitat a la condició superior d'es-tat ornamental.

E1 cas de Cabanyes és, per tal,digne de la més gran atenció, i en unrecull de l'obra dels nostres artis-tes no hi pot mancar la seva, que ésla demostració d'un esperit que ensatreviríem a dir únic entre nos-altres. Aquest esperit és, d'altrabanda, massís i fort, amb tots elstrets de la raça, i constant sobretot,fidel a la seva llei, a la qual ha obeïtsempre amb una sinceritat i unasimplicitat que ompla de simpatiala seva obra.

En aquesta obra d'Alexandre deCabanyes, que avui ja és nodridís-sima, l'avenir hi reconeixerà unaspecte de la nostra moderna pin-tura que potser en els nostres diespassa més inadvertit del que deuria,

entretinguts com estem tots, . un xicmassa, en mirar d'aprop la novetatdel dia i el que farem demà, la qualcosa ens priva de veure de conjunt'el que fan normalment els esperits,sincers, que són, al capdavall, elsqui faran la història de l'art nostre.'

JOAQUIM FOLCH I TORRES.

Leetures.a1 marge del retorn a l'objecte

Ha aparegut el nombre 12 de Leroseaud'or, col lecció que publica

les obres i les cròniques dels millorsescriptors catòlics actuals, escriptorsde tendències artístiques diferents,.sovint oposades, «units, però, perun mateix anhel espiritual, moltsuperior a tota literatura».

Dl volum darrerament; posat a lavenda aplega, sota el nom de Le fiantde crin, vàries notes sobre art i sobrereligió degudes a la ploma de PierreReverdy. «Notes sobre l'art, que ésde l'home — l'home, que és dGDéu —, la religió, que suspèn l'homea Déu », diu el mateix Reverdy en unauto-comentari de la seva obra.

Pierre Reverdy, que molts hananomenat el poeta del cubisme, estroba, nonobstant, per damunt desectes i cenacles, i àdhuc alguns su-perrealistes, no pas precisament prò-digs en elogis, el consideren com elmés pur poeta vivent dels nostrestemps.

Le fiant de crin ha estat exhaurittot just posat a la venda. La impor-tància dels pensaments que conté éstan considerable, que no sabem re-sistir a la temptació de transcriure'nalguns. Naturalment, els escollimentre els dedicats a l'art, especialitatd'aquesta GASETA:

«La natura és natura, no és poesia.Es la reacció de la natura sobre lacomplexió de certs éssers que pro-dueix la poesia. La natura no dónaço que dóna l'orquestra.»

«L'art que tendeix a apropar-sea la natura s'equivoca de camí, car,si ell anava al final: identificar l'arta la vida, ell es perdria.»

«No cal que l'art sigui corn unparàssit de la realitat. A això s'as-

L'eminent pinLor Alexandre de Cabanyes

semblen les obres que pretenen oimitar-la, o àdhuc seriosament inter-pretar-la. L'amor de la realitat su-posa l'odi d'aquestes obres i de l'artque les suscita.»

«Imitar de la millor manera pos-sible, és crear de la pitjor manerapossible. Es, davant la natura i lamatèria, deixar el menor Iloc possi-ble a l'esperit.»

«Un esdeveniment real té unaintensitat que no igualarà mai l'obrad'art que voldria imitar-lo o do-nar-ne l'equivalent. L'art haurà,doncs, de proposar una altra menad'emoció al nostre esperit i a lanostra sensibilitat. No és dignede l'art de subordinar-lo a la realitatmaterial. Perquè l'art mereixi delligar l'esperit de l'home, cal que eltransporti més enllà d'aquesta rea-litat. Es la noblesa de l'esperit dedonar a l'art una realitat pròpia;Així, dins l'art, l'esperit eleva, s'elevai és elevat. Si ell es subordina a lanatura i a la matèria, n'és aixafat, >a

«Voler un art més enllà de larealitat sensible no vol dir que hon

"Barques a la platja de Vilanova.» per Alexandre de Cabanyes. Sala Parés. ALEXANDRE DE CASANYLs. — «Costa de Garraf.> Sala Parés.

VILADOMAT, escultor. — Estudi de l'estàtua de Sant Francesc, que s'ha d'erigir aMontserrat. Premi en el concurs celebrat amb motiu de les festes del Centenari

Franciscà.

GASETA DE LES ARTS

firmat

vol fer .perdre a l'art . tot contactéamb la realitat. Però,. ben al- cori-trari, què l'art s'elévi a l'origenprofund i fèrtil de la pura realitat.Mes 1'artista sabrà desprendre's d'a-questa realitat sensible que el sot

-licita, mes la seva obra haurà eficaç-ment aquest origen amagat de. la

realitat. I ço que la seva obra tindràper la seva banda de sénsible adqui-rirà,.una original i puixant realitat:»

Heu-vos ací unes frases 'convin-cents! Que els pocs partidaris delretorn a l'objecte que encara pul lulendins certes zones del- cantonalismoartístic més hermètic i més estret,meditin llargament aquestes parau-les, i que es convencin definitiva-ment de què les concepcions com

-ple.tament terre u terre, que menarenl'art per viaranys d'una baixa vul-garitat exempta d'imaginació, ja notornaran. Heu-vos ací unes frasesque oferim a tots els naturalistésenragés,. que encara vegeten dinscerts medis artístics, estretamentlocalistes! Car, per bé que aixòsembli impossible, vint-i-cinc anysde reacció antinaturalista no hansabuh- encara . foragitar tots aquells.qui s'entesten a copiar servilment lanatura, :qui s'entesten a imitar, 1o.inimitable, a traduir lo intraduïble,.ignorant, , cóm'.dip Reverdy, «que.un.esdeveniment real té una intensi-_tat que no igualarà mai l'obra d'artque„ voldria , imitar-lo o donar-ne'l'equivalent»., '

1. és que `. cal ,posar-se ben. bé`d'acord sobre això: Lo interessantés de crear i d'inventar, i no pasd'imitar. No perdem mai de vistaque el fet artístic té una realitatpròpia que no té res a veure ambel realisme. I l'artista ha de tendir acrear de totes peces un objecte artis-• ic amb vida autònoma, completa-ment independent de tota imitació.

Naturalment, no pretenem afirmarque cal trencar rotundament • ambel fet natural. Ja hem vist més

amunt : que Reverdy constata queningú, no pretén de «fer perdre al'art tot contacte amb la realitat».

Aquesta realitat, però, ha deservir de trampolí per a saltar dinsla realitat artística que és la queinteressa. Es a dir: aquella realitatcluc molts cubistes — André Lhote,Angel Zarraga, entre altres — hananomenat segona realílal; que André:Breton i Philippe Soupault, desprésd'Apollinaire, han batejat amb elnom de superrealitat; i que Reverdy,;tan lluny dels uns com dels altres,',ha qualificat de realílal profunda: rea-'litat artística que els uns volen fila'de la raó, que els altres volen filla deil'instint, que els millors volen filla;de la fusió de la raó i de l'instint.

SEBASTIÀ GASCH.

El Saló de les Arts 1els Artistes a les La-

yetaites

L exhibició col lectiva d'enguany de'«Les Arts i els Artistes» pot con-

siderar-se com una de les manifes-tacions d'art més importants d'a-questa temporada. Alhora, l'agru-pació «Les Arts i els Artistes» esmostra amb una vigoria i una es-plendor que recorden els bons tempsdels seus inicis.

La importància verament extra-ordinària d'aquesta exposició, tantdes del punt de vista de la valor deles obres exhibides com del querepresenta aquest nucli d'artisLesdins el moviment artístic actual,obliguen a un comentari detingut queapareixerà en el pròxim nombre dela GASETA DE LES ARTS, tot ell de-dicat a l'exposició de «Les Arts iels Artistes».

RDBULL, escultor.—Estudi d'una estàtua de Sant Francesc. Accèsit en el ConcursFranciscà.

1\'1ONJ6, escultor. —Panyella projectista. Maqueta i estudi per a monument aSant Francesc. Accèsit en el Concurs rranciscl.

Monument a Jaume I a Mallorca, inaugurat darrerament, obra de l'eminentescultor Fnrie Clarassó.

N'° G8 GASETA DE LES ARTS 5

Maqueta de l'estàtua de Sant Francescque s'ha d'erigir a Montserrat. Viladomat,escultor. Premi en el Concurs Franciscà.

El nionpunent de-Jann>te 1 a 11lallorca

Ens plau avui de reproduir elmonument al gran rei Jaume I

due s'acaba d'inaugurar a Mallorca,-obra de l'eminent escultor EnricClarassó, qui ha donat amb aquestaseva darrera producció una provade la vigoria de son temperament.

Dalt d'una socolada que recordaper la seva construcció les primitivesconstruccions dels taláiots, o atala-ies balears, s'alça l'estàtua eqüestredel gran Rei, alçant enlaire la madestra. Al sòcol del monument, unafigura es dressa representant al guer-rer balear, oferint un ram de lloreral gran rei Conqueridor.

L'escnitnra a casa,als ,j ardins i al carrer(A propòsit de la 1uu►dacióde la Societat d'Esculto •s)

ha fet pública la constitució aBarcelona d'una Societat d'Escul-

tors que es proposa celebrar un«Saló» anyal d'escultura. La finalitatde la nova entitat és presentar enconjunt una visió del que es pro-dueix a casa nostra en aquest artdifícil, i el d'estimular el nostrepúblic a un major afecte per l'es-cultura.

Efectivament, el 'nombrós grupd'amateurs i de col leccionistes quehi ha avui a Barcelona, proporcio-nalment, compren molta menys es--cultura que pintura. En totes lesexposicions col • lectives que es cele-.bren els escultors, tot i ésser enínfima minoria entre els expositors,generalment s'en entornen les obresa casa.

Evidentment, aquí hi ha no pásuna qüestó de preferència dels ama-teurs per la: pintura en perjudici . del'escultura, sinó unes-qüestions d'or-dre pràctic que potser e moltscasos la rutina, contra la qual ésprecís reaccionar, manté latents mésdel que caldria.

En primer lloc, l'escultura ésmaterialment més cara que la pin-tura. Un marbre i un bronze tenenun •éost objectiu de manufacturaque encareix l'obra considerable-ment. En segon lloc; l'escultura pesai fa embalum, i no cap al pis i téunes exigències. de llum que tambété la pintura, sinó que de les de lapintura s'en passen. Posar una es-cultura en un interior és sempreuna cosa que molesta. Atapeir lesparets de quadres és, en canvi, cosaque tothom s'hi veu amb cor.Aquestes petites dificultats han des-acostumat- a- la gent - del gust de--l'escultura, i l'amateur no la trobaa mancar perquè no en te a casao n'hi té poca i la té encara en unrecó de saló on mai la veu, entre lamitja llum que arriba del balcó.

Aquestes . dificul-tat s. són, però,poca cosa, al nostre entendre, caraquí teniu els nostres jardins senyo

-rials, el gust dels quals ara s'éspropagat en gran manera, mercès ados o tres jardiners intel'ligents ia la gran obra dels jardins de Mont

-juich. On són, però, les esculturesen els nostres jardins?.... Què hihaurà de més propi que les estàtuesper a posar entre les flors, o damuntl'alfombra .d'una peça. de gassó?...

Evident; evident que el que mancaés el gust de l'escultura, i la novaentitat farà.. bé de difondre'l. Faràbé la nova entitat de muntar, unsecretariat modest, que li . faci unallista dels jardins que hi ha a Bar-celona amb escultura i dels que hi hasense escultura. Farà bé de fer unallista dels palaus i estades senyo-

rials on hi ha un gran hall o un•patiamb escultura - i sense . escultura;farà bé de saber, per aquest.procedi-ment, a qui cal invitar d'una-.manera,especial a les seves exposicions, .ifarà bé; sobretot, d'unir a . l'expo-sició anyal que celebri una exhibicióde fotografies amb, interiors i jardins,d'aquí i de l'estranger, on hi hagiescultura.

No ens escau el paper de donarconsells, però .no ens sabriem estarde donar aquest als fundadors de lanovella Societat d'Escultors. Una ex-hibició anexa de fotografies de jar-dins d'Itàlia amb estàtues, degaleriesd'escultura, de castells de Françai d'Anglaterra, de petits jardinetscasolans on canta una foptetaembellida per l'art de l'escultor,d'interiors més modestos, proveïtsels murs de petits nínxols on col-locar una estàtua, i sobretot elsexemples d'ara;-- l'escala de -canPlandiura amb 1-' estàtua . d'en Casa-novas, el jardí d'en Barris amb l'es-tàtua d'en Casanovas. Les .que tinguifetes en Llimona', les que tinguinrepartides els nostres mestres del'escultura pels actuals interiors bar-celonins donaran un .exemple i unafórmula i faran enrera aquestes pe-tites dificultats , que la rutina. . fagrosses i que .priven en molts casosa l'amateiu• de tenir escultures acasa.'

Es aquesta , una feina d'ordrepràctic que la Societat .d'Escultors -ha de realitzar si vol atacar de dretun dels problemes que ' s'oposen ál'afició a l'escultura, car quan l'aficióhi és totes les diílcultats es' vencen;i l'afició no hi serà si. l'escultura noentra a les cases; si, alhora que és unmotiu de fruició estètica, no, es:'de-mostra que pot ésser i que, és essen=cialment un tema d'ornament. Però.sobretot, la nova entitat ha de fersentir la seva veu a l'Ajuntament,qui té Barcelona sense estàtues.

Maqueta de col locació de l'estàtua deSant Francesc. Rebull, escultor. Ac-

cèssit al Concurs Franciscas.

Aquí lli ha un altre problema aenvestir, que és el de l'estatuàriaen els llocs públics de la ciutat.Per què no es decoren els jardins deMontjuich? Per què al Parc de laCiutadella, que ara en Nicolau Bu-bió posa com un pom de flors, no hiha d'haver estàtues? Per què enaquells dos únics brolladors que téBarcelona en el . jardinet uell^ssim.de la Granvia; entre el-'passèig déGràcia i la rambla dè 'Catalunya,.no hi ha d'haver un marbre -o unbronze a cada centre?... .

Cal ocupar-se d'això i fer que elshons escultors -,que : tenim a. Cata-lunya treballin. Cal que a 'les cases,als -jardins, als carrers.i'a les .places'hi hagi estàtues, Cal que la Societatd'Escultors vingui a fer aixb pro-'veint-se d'elements actius i°d'inicia-tiva per a portar a realitat aquestacampanya; cal, en un mot, fer, alcostat d'una' exposició cada 'any,una acció contínua tot l'any; firis àlograr fer un: públic per a l'escultura',fins a lograr què dels cabals que l't-,juntament dóna per a fer empedrats,fanals i voreres n'hi hagi uns quantsa l'any per a fer escultúres.

Heu's aquí quelcom d'útil a fer,i ara perdonin els fundadors de l'en-titat nova que ens haguem ficat aconsellers sense- demanar-nos-ho.

FLAMA.

i.'Exposiciódel dibuixant - pintor

Josep Aguilera

H z estat oberta a can Parés, dar-rerament, l'exposició de dibuixos

i pintures d'un , artista que ens eradesconegut i que ens ha sorprès perla sinceritat i la 'força que revelen elsseus dibuixos.

La tònica del seu art, un xic enllàdels corrents del dia, és la de la

(El Bo ,- net.» Estudi de Martí i Alsina, exhibit clarrerament a les Galeries Layetanes.

6 GASETA DE LES ARTS N.° 68

Sala Parés. —Alfred Clarós ha

Parés, una, bellatures en les qualss'hi observaaquell esperitd'escola que dis-tingeix als artis-tes de Valènciai condicions per-sonals pictòri-ques no gens vul-gars. La majoriade les teles exhi-bides són pai^at-ges i platges deValència ambfigures. Algunesnotes de París,ben atractives,completen elconjunt de l'ex-posició:

A la mateixasala ha exposatel pintor Martí-nez Vázquez,nom conegut iprestigiós entreels deixebles deMuñoz Degrain.

¡?r,^ tècnicanor al

`m x

fortitud, accen-túada per unprocediment e-nèrgic. Dinis d'a-gpest ta l'artistaells dóna a esto-nes la sensaciódé la vida; d'unavïda profunda,preocupada imelangiosa. Finsquan pinta elsseus bellíssimspaisatges (quehavia d'havercól tocat en llocrpés preferent),els temes idíl•licsde prades verdesamb vaques quehi pasturen, sónçom banyatsd'aquesta me-langiosa naturade l'autor.

Hom sent, en-front dels dibui-

^$

os pintures d'aquest• nou pintor, quehi ha una personalitat, forta . i unàerïtable aptitud a desenrotllar. Sin;eritat .i esforç d'estudi únicament

poden produir retrats , tan justos corrison alguns dels exhibits. El pintor,dibuixant , es tira a fons amb unàh eña ,de fúria voluntariosa, i en.reu espurnes de veritat que han

^1e çomptar-se com, a valors verita-blement artístics.- Les fórmules delseu..,art; poc- a la. moda, .és possibleque , hagin fet passar inadvertidesáqúestes valors per; , una part delpúblic: Que no es ;descoratgi peraixò l'artista i que no oblidi el boncamí que ha emprès i el deure queté d'anar desembarassant el seu artd'una mena de sentit literari trans-cendentalista i pessimista que li fanosa. Alguns dels seus dibuixos d'a-puntació són la prova del que diem,car en ells, nets de tota altra pre-ocupació que l'anotació objectivade la cosa vista, lli ha la tònica delque ha d'ésser únicament l'obrapictòrica o el dibuix.

Saludem en Josep Aguilera, unavalor que s'inicia i que de capmanera podem deixar passar inad-vertida. F.

LES EXPOSICIONSEl pintor valenciàexhibit, a la Salacollecció de pin-

T aporta Astort,L en la sevadarrera exposi-ció que ha tin-gut lloc a la SalaParés, ha donatuna mostra elogtient dels con-siderables aven-ços que ha fet elseu art, que ésl'art difícil depintar. L'amis

-tat antiga queens uneix ambl'artista podriafer dubtós desinceritat aquestelogi; però l'a-venç indicat noserà per això me-

Paisatge del Vallès.» Una de les més belles obres cle R. Martí i Alsina exhibida darrerament a les Galeries Layetanes. nys visible, i elpúblic intel li-

gent que visita les exposicions reco-neixerà que en Laporta ha assolit,

dins la tònica de la seva pintura,que és el producte de la seva educa-ció artística i del seu temperament,trossos de pintura 'tan substanciososcom el de la figura femenina, que elpintor un xic enternit, potser, titula«El dolç record».

Dcl que hi hagi en aquest dolçrecord que evoca en l'artista lagraciosa figura femenina, ni en sa-bem res ni interessa el públic cer-tament. E1 que hi ha, sí — i això jainteressa a la crítica i al públic

—és una testa exquisidament pintada,on les qualitats de pintor d'en La-porta Astort queden ben manifestes.

De les altres obres exposades noen parlem, perquè en aparèixeraquestes ratlles i ja clausurada l'ex-posició, seria difícil al públic re-cordar la nostra referència. Unesnatures mortes substancioses de qua-litat pictòrica, uns retrats menyssortosos potser que la noia del «Dolçrecord» (i es comprèn) i un nu onsón vençudes amplament les difi-cultats que el tema pictòric com

-porta.Assenyalem el nom de Laporta

Astort entre els joves que avencenen llur carrera artística, i que, apartla promesa que ens guarden per al'avenir, donen ja obres de positiuinterès, que mereixen l'elogi públic,i que en aquesta ocasió ens complauretre al nostre vell amic. F

-. - - LaportaAstort

venda de dibuixos de les principalsescoles estrangeres i espanyoles. Haestat una manifestació força inte-ressant, i seria de desitjar que ellacontribuís a fomentar el col . leccio-nisme dels dibuixos, tan poc estèsentre nosaltres.

A la mateixa Sala el jove pintorCarles Valero ha exhibit una sèried'estudis de pintura interessants.

mestre, hi ha notes ben fondamentsentides. Les pintures exhibides sónpaisatges de. la Serra de Gredos, deBiscaia 1 d'Andalusia.

Josep Ma Moner ha exposat tambéal Saló Parés una" sèrie de notes ipaisatges de Sarrià; Centelles . i laCosta Brava: Dins la tònica del justmedi, aquest artista demostra con-dicions molt- estimables. Són nota-bles, d'entre les obres exposades, lesque porten els nombres . 2 i 7- delcatàleg: «Verd primerenc» i «Capal tard».

Al mateix Saló Parés ha exposatel pintor de València Teodor Andreu,professor de l'Escola de Belles Artsd'aquella ciutat. Els caràcters in-confusibles de l'escola valencianasón ben assenyalats i fins accentuatsen aquest pintor, qui ofereix notesde paisatge justíssimes i temes defigures populars d'Aragó, de Valèn-cia i de Galícia.

Sala cl'»Arls Decoraliues». —Al nouestabliment que sota aquest títols'ha obert a les Galeries Layetanes,exposa una sèrie d'obres, algunesde les quals són ja conegudes delpúblic, el pintor Agustí Ferré. De-sitgem al nou establiment «Arts De-coratives» (Via Layetana, 46), quedirigeix l'artista Antoni Fuster Vall

-deperes, moltes prosperitats.

A la Pinacoteca. — Ha tingut llocen aquesta Sala una exposició-

Plntitres (le11In. J. Garriga, Pvre.

a can Parés

En l'exposició que Mn. Garriga tiatingut oberta a can Parés, hi ha

els fruits de la seva esforçada cons-tància. Tanteja les tècniques, recerca

la veritat, passa les febres de l'apre-nentatge amb un delit que enamorai logra trossos de pintura bellíssima,com els que hi ha a la natura mortaque titula «La cortina negra».

Sobretot, cal remarcar en aquestaexposició de iVIn. Garriga el conside-rable avenç que hi ha en la sevapintura en relació a l'exhibició cele-brada anteriorment. Per aquestavenç el felicitem i esperem veureles obres que promet aquest apre-nentatge tan humil i ardit com ésel que ara passa.

F.

NOTICIARI

Coneréneies del1'ro^'. Josep Pi-• oau a Chieago

El nostre ca-ríssim Josep Pi-joan, professord'Història del'Art a Califòr-nia, ha estat in-vitat a donar uncurset de sis conferències al Mu-seu de Chicagosobre Lemes d'artespanyol. Pijoantractarà algunsdels punts cul

-minants de lahistòria artísticanostra.

E1 programade les seves con-ferències a Chi-cago és:

LAPORTA ASTORT. - 'El dolç recort.» Sala Parés. (Cl. Serla.)

N.° (;8 GASETA DE LES ARTS 7

E1 pintor Laporta Astort.

I. Orígens i decadència de l'artpaleolític.

II. Una província romana: «Es-panya».

III. Cristal lització de l'EdatMit-jana.

IV. Una Escola Nacional de Pin-tura (Escola Catalana).

V. El Greco.VI. Goya.

Esperem poder donar compte deles conferències del nostre amic,que tindran lloc el present mes demarç.

Una nova edició (l'Arqueologiasagrada catalana de lUn. JosepGudio1

Exhaurida totalment l'edició ori-ginal de 1'Arqueología Sagrada Ca-talana, del sabi arqueòleg directordel Museu de Vich, Mn. Josep Gu-diol, que li valgué el Premi del Con-curs Martorell, s'està preparant unanova edició de la mateixa totalmentrevisada i renovada per complert lapart gràfica que es farà amb espien-dits gravats directes.

Aquest llibre, d'una utilitat capdalper tot estudi d'art religiós a Cata-lunya, ara ben editat com mereix,vindrà a fer honor a la nostra biblio-grafia artística, com ja n'hi fa la pri-mera edició, i és d'estimar a l'em-presa editorial que la publica i a laqual desitgem el mellor èxit.

GASETA DE LES AItTSApareix gninzealalrnent

EDITORIAL DAVID, Corts 460 El) 1'1'))1 I AL POLIGLOT,\, Petritsol, 8Barcelona............ 9 ptes. al mes Número solt:Subscripció: Península i América 30 » l'any De l'any eorrent Ptes. 1'25Altres països........ 36 » » a nuter or » 2

GUIA DE LES ARTS I DELS AUTISTESPintors Efectes de dibuix i pintnra Lampares

BAIXERAS, DIONÍs ..... CASP, 46.BENET, RAFEL .......... MUNTANER, 1, 2.on, 1.°

GUARDIOLA, I. ........ VALÈNCIA, 199.1-IORTA, MIQUEL......... AVINYÓ, 7

BIOSCA I BOTEY ...... RBLA.CATALUNYA, 129.BIOSCA, JOAQUIM ....... DIPUTACIÓ, 310.CAPMANY, RAMON ...... ESCUDELLERS, 8, TALLER.

^'EXIDOR, MODEST RBLA. CATALUNYA, 89.TEXIDOR, VÍDUA E. RONDA SANT PERE, 16.

Metalls d'artBIOSCA BOTEYCARLES, D . ............ CASP, 56.

COLOM, JOAN........... CLARÍS, 99.

... I RBLA. CATALUNYA, 129.CORBERÓ, PERE ....... ARIBAU, 103.

ESPINAL, 141. A. ....... PROVENçA, 362.Antiquaris

)[hallsJUNYENT, OLAGUER .... Bonavista, 22.MASVILA, F ............. PG. S. JOAN, 133. ESTUDI

COSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL.ESCLASANS, MARIA ..PIETAT, lO DAR. a CATED. I'ERRÉS CAMALÓ, 1?.... EXPoslcló: LÀUIIIA, 9

MESTRES, FÈLIX .......DIPUTACIÓ, 289, l.er GALERIA MONTLLOR .. FRENERIA, 5. , , TERR$S CAMALÓ, J. M., s. c. Tallers: VALí`NCIA, 483RAURICH, NICOLAU .... BARCELONA, 24 (SARRIÀ) QUER FARRÉS, FR.° ... PALLA, 27.

VALENCIANO, J. ...... CORRÍBIA, 2. 11[obles modernsI)ibnixants-pintors BADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRACIA).

CARDUNETS,ALEXANDRE DIPUTACIÓ, 235, 2.on, 1.B

Catifes (A[annfactürat)Pallers pisitatsAYMAT, TOMÀS ......... Rlus I TAULET, 21 (SANT

Escultors/^

CUGAT DEL VALLÈS). GUASCH, FILL DE JOSEP. RAUIIICH, 8.SÁLVIA, FILLS DE SALV... PORTAL DE L'ÁNGT'L, 4CLARASV, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANT Cerdunica d'art

FRANCESC (SARRIÀ).LLIMONA, JOSEP .......DIAGONAL, 410. GUARDIOLA, JOSEP..... MOZART, 6, 1.er, 2.•

I'argüets (fàbriques)OTERO, JAUME .......... ARAGÓ, 3L9. BASTÚS, QUERALTÓ I C. SANTA ELENA, 4 16VILADOMAT I MASSANES, JosEP SARDANYOLA. Constrnceió i decoració CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-]21.

Decoració IIASTÚS, QUERALTÓ I C.°. STA. ELENA, 4 16. Pedra artificialLENA, S. A. ...... PL. ANTONI LOPEZ, 15, 3.er, 2 , • Constructors (l'obres MINGUELL, JOAN ...... PARÍS, 209.

Decoradors OLIVA MALLOL ....... RDA. S. PERE, 48, 2.on, 2." Pintors decoradorsBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA). FEbeniste CASALS PEYPOCH, J.... ROGER DE FLOR, 164.BUSQUETS, JOAN .......PASSEIG DE GRACIA, 36. COROMINAS, MANUEL... ASTÚRIES, 14 (GRACIA).LLONGUERAS, JAUnIE .. RDA. S PERE, 36, 3.er, l.eMARCO, SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280.

BUSQUETS, JOAN ...... P. GRACIA, 36.HOMAR, G . ............ CANUDA, 4. Reproduccions artístiques

PALAU, JOSEP .......... MALLORCA, 313.PARCEItISAS I C. ...... F_. GRANADOS, 90

ORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226.VAYREDA, RAIMOND... BORRELL I DIPUTACIÓ, 111

BECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162.PRIU, TOMÀS CONSELL CENT,RIGOL, RAMON ......... DIAGONAL, 389.

........... DE 368.RENART, .I. ........... DIPUTACIÓ, 271.Escultura religiosa

Projectistes de jardinsCAMPS ARNAU, J. M.^... MONTSENY, 77 (GRÀCIA).

TapisseriesLLIMONA 1 BENET, RAFEL CASA BALIARDA-AORTA BLANCO BAÑERES, H... CALL, 21.RIGOL ARTUR ............ PL. TETUÁN, 18, TENDA. - Fusteries artístiques Tapissers

Acadèmies de dibuix i pintura CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 283.

BUSQUETS, JOAN ....... PASSEIG DE GRÁC,A, 36.BtiIXAS Pl, 1, l.ar

.............GILABERT. JOSEP ...... PASSEIG DE GRÀCIA, 114LLOSÀ, PERFECTE........ BALMES,Galeries

Pd'ex osicions 128, TENDA.

Llibreries d'artEDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL, 8. AREÑAS ............... CORTS, 670. Tapissos (Manufactura)

GALERIES DALMAU ... P. GRÀCIA, 62. AYMAT, TOMÀS ......... Rius I TAULET, 21 (SANTEditors de llibres d'art GALERIES LAIETANES. CORTS, 613.

MALMEDI L. P. GRÀCIA, 68.CUGAT DEL VALLÈS).

EDITORIAL MUNTAÑO-, ........

PINACOTECA, LA ...... CORTS, 644. Vidres d artLA, S. A . ............ PI.. CATALUNYA, 9. SALA PARÉS (MABAGALL) PETRITXOL, 5 GRANELL I C. ......... ENRIC GRANADOS, 46.

Reportatges d'art'Toiers RIGALT• RULBENA I C.•CASANOVA, 32.

TERRES CAMALÓ, E.... EXPOSICIÓ: LÀURIA, 9SERRA, FRANCESC ...... SALMERON, 156, 2.on SUNYER, R. ........... CORTS, 660. TERRÉS CAMALÓ, J. M., s. c. Tallers: VALÈNCIA, 483

TALLER D'EBENISTERIA

DE

Frederic OrriConstrucció demobles de toleclasses"'llllillllllllllllillillill^IliIIIIIIIÍIIIIIIIIIIIIIIII'"

.ARIBAU,226. BarcelonaTelèfon 2091 0.

GfLEf¡ES LfVETfHES

Corts Catalanes, 613 Tel. A. 4902

EXPOSICIONS D'ART

TAPISSOS

LÀM PARES

DECORACIÓ

CONSTRUCCIÓ DE MOBLES

D'ESTIL

a GASETA DE LES ARTS N,og8

H. Blanco BañeresCall, 25 (Pl. S. Jaume). -Teléf. Iq A.

ALFOMBRESTAPISSERIES

CORTINATGESLLENCERIA

TAPISSOS PERSES 1 D'ESMIRNA

NUSATS A htÀ

R ENART

U!produccions

Enquadramenfs

d'art

Diputació, 271

Barcelona

GRAN ÈXIT'

RESUMDE LA

HJSTOIIIfl GENEHL DE L'flHTper en

JOAQUIM FOLCH I TORRESDirector dels Museus d'Art í Arqueologia de Barcelona,Ex-professor d'Història de l'Art a l'Escola Superior de

Bells Oficis

SUBSCRIPCIÓ:

a i'50 Pessetes quaderp.. :-: Dos quadern ; mensuals

EDITORIAL DAVID - Corts, 460 - BARCELONA

BRUNZES D'ARTFERRETERIA 1 METALLS PER A OBRESLÁMPARES

INSTAL'LACIONS AIGUA 1 GAS

BIOSCA& BOTEY, s. ^,

VENDES: TALLERS:

Rambla Catalunya, IZO 8oger de Flor, 189Telèfon 1228 G. Telèfon 1005 0.

RIQALT, BULB^NA i G:

VIDRIERIA D'ART I INSTAL'LACIONS

ai^ROS{

CASANOVA, 32 (entre Corts i Sepúlveda)TELÈF. 534 3 -A . BARCELONA

SILL® DE REPÓS - --Patent n.°.93559¡G^

arPOT GRADUAR-SE A QUATRE POSICIONSDIFERENTSAVENTATJA EN CONFORTI EN ECONOMIA AL SILLÓ fD7USTABLE DE

FABRICACIÓ ANGLESAf

Model A. Model B. ,Tapissat anib molles Amb coixins de miraguano

A. Badrinás

Neptú, 2 (G.) BARCELONA

AreñasF0TOCIRAFIA '. EXFOSIGIONSProcediments pigrentaris Venda d'obres

Gomes i objectes d'artTintes AntiguitatsCarbons DecoracióEsmalts Mobles

Corts, 670 (junt al Ritz)

Fusteria

Enric Tarragó

TALLER DE CONSTRUCCIONS:

Consell de Cent, 283. Telè}. 3504 A.

FABRICA D'ELABORAR FUSTA:

Roger de Flor, 132. Telèf. 327 S. 7'.

I'

1 rt x Marcs

/ Presents0

Sala ParésRetritxol • 5 Telèf, 3523 71.

Reproduccions artístiquesen marbre, pedra, etc.

Fundició de bronzes a la cera perduda

Gabriel BechiniTELÈFON S. P. 120

Roger de Flor, 162,1 Conseil de Cent, 4301Barcelona

TALLER DE TAPISSERIA I DECORACIÓ

JOSEP QILf BERTANTIGA CASA ROSELLÓ

® Es tallen fundes i confec-eíonen tota mena de Cor -

e4 o tinatges. Especíalitat ensillons de gran confort.

Passeig de Gràcia, 114 Telèfon 2634 G.

BARCELONA

G. Hoyar

Mobles

Urpares

Decoració

ADtiquitats

Garruda, 4 BARCELONA

R_

JOIER

TEL. 813 –S.P. GRANVIA, 660

BARC E LONA

CASA FUNDADA L'ANY i835

QUADERNS DE DIVULGACIÓ ARTÍSTICA DE LA GASETA DE LES ARTSDirector:. J0AQUIM. FOLCE I TORRES

tL TRESOR ARTÍSTIC . DE CATALUNYA

HA SORTIT EL PRIMER QUADERN DEDICAT A

EL RETAVLE DELS REVENEDORS

HA SORTIT EL SEGON QUADERN

ELS FINTICS VïbRES CATALANS E5r1ALT4TSFormaran aquests quaderns, en sèries, un veritable catàleg artístic monumental de Catalunya

Subscripcions a la col lecció "G1{5ETR DE LES 71RTS"GD I "l'OR JAL POLIGLOTA. — I'ETRITXOL, 8

_' -- 11• P1-ìDRÓS, S. ^• •• !^ Premiada a l'Exposició d'Arts Decoratives de París de 19269

RRQUES INVULNERABLES PER A CAUDALS• A.11[i l'ANY DE SECRET SENSE CLAU

1-®.^^^'^PREMSES PER A COPIAR CARTES

rl1 RNYS DE SEGURETAT PER A PORTES DE PISBSeU LES DE ROMANA SENSE PESOS

CAMBRES CUIRT^SSaDES AM B COM -PARTIMENT

PROVA DE I FOC, EXPLOSIUS 1 A A LLADRES

1Fem tramesa de pressupostos si s'ars demanes

TALI.LER5: VALENCIA, 501-503 CASTILLEJOS, 247-249DESPATX: RONDA SANT PERE, 21 BARCELONA

ARTS GRÀFIQUES, S. A., SUCCESSORS D'HENRICH I C'—BARCELONA

re 1222