1595m.pdf
-
Upload
belaxeraco -
Category
Documents
-
view
256 -
download
0
Transcript of 1595m.pdf
-
8/10/2019 1595m.pdf
1/213
INTRODUCCI DE LANGLS A
LEDUCACI INFANTIL
Imma Piquer Vives
Curs 06/07
-
8/10/2019 1595m.pdf
2/213
1
I) INTRODUCCI.
1. LA INTRODUCCI DE LANGLS A
LEDUCACI INFANTIL:
ANTECEDENTS, EXPLICACI, I RESULTATS. 7
II) TREBALL DUT A TERME.
2. METODOLOGIA I PLA DE TREBALL. 12
3. INVESTIGACI TERICA: LENSENYAMENT
DE LANGLS COM A LLENGUA
ESTRANGERA A LETAPA DEDUCACI
INFANTIL.
3.1.La infncia com perode ptim per a ladquisici de
llenges estrangeres. 17
3.2.La iniciaci a una llengua estrangera. 22
3.3.Llenges en contacte. Bilingisme i mult ilingisme. 28
4. INVESTIGACI CURRICULAR:
NORMATIVA, PROPOSTA CURRICULAR I
ASPECTES ORGANITZATIUS.4.1. Investigaci curricular: Normativa. 40
4.1.1. rea 3 : Intercomunicaci i llenguat ges. El llenguatge verbal. 41
4.1.2. rea 3 : Intercomunicaci i llenguat ges. El llenguatge musical. 44
4.1.3. rea 3 : Intercomunicaci i llenguat ges. El llenguatge p lstic. 45
4.1.4. rea de llenges estrangeres (Educaci Primria). 47
-
8/10/2019 1595m.pdf
3/213
-
8/10/2019 1595m.pdf
4/213
3
6. INVESTIGACI EMPRICA II: PROGRAMACI
DAULA DE P-3.
6.1. Programaci daula de P-3: Relaci dact ivitats
del primer trimestre.6.1.1. Lescola. 78
6.1.2. La tardor. 86
6.1.3. El cos. 89
6.1.4. El Nadal. 95
6.2. Programaci daula de P-3: Relaci dact ivitats
del segon trimestre.
6.2.1. Lhivern. 98
6.2.2. Carnaval. 101
6.2.3. Animals domstics. 103
6.2.4. La Pasqua. 109
6.3. Programaci daula de P-3: Relaci dact ivitats
del tercer trimestre.
6.3.1. La Primavera. 111
6.3.2. Sant Jordi. 112
6.3.3. La Rnxols dOr. 1136.3.4. Laigua. 115
7. INVESTIGACI EMPRICA III:
PROPOSTA DIDCTICA PER A
LA INTRODUCCI DE LANGLS A P-4 i P-5.
7.1.La introducci de lang ls a P-4 i P-5 a travs de lAICLE. 116
7.2.Aspectes organitzat ius a tenir en compte en
la introducci de langls a P-4 i P-5. 117
7.2.1. Temporitzaci del curs de P-4. 117
7.2.2. Temporitzaci del curs de P-5. 118
7.2.3. Organitzaci dels materials i de lespai. 119
-
8/10/2019 1595m.pdf
5/213
4
7.2.4. Els referents. 121
7.2.4.1.Les imatges. 122
7.2.4.2.Lexposici en 3D. 123
7.2.4.3.El mural refer ent . 125
7.2.5. La confecci dels murals. 1267.2.6. Activitats que complementen les sessions de tallers
de plstica en angls. 128
7.2.7. Contextos de comunicaci en angls:
Racons de joc simblic. 128
8. INVESTIGACI EMPRICA IV:
PROGRAMACI DAULA DE P-4.
8.1. Programaci daula de P-4: Relaci dact ivitats
del primer trimestre: This is Halloween.
8.1.1. Int roducci al bloc temtic: This is Halloween. 130
8.1.2. Primer bloc temtic del trimestre: This is Halloween. 132
8.1.3. Fotografies del bloc temtic: This is Hallo ween. 135
8.2. Programaci daula de P-4: Relaci dact ivitats
del primer trimestre : Hello this is me.
8.2.1. Int roducci al bloc temtic: Hello, this is me. 136
8.2.2. Segon bloc temtic del trimestre: Hello, this is me. 137
8.2.3. Fotograf ies del bloc temtic: Hello, this is me. 141
8.3. Programaci daula de P-4: Relaci dact ivitats
del segon trimestre: The Very Hungry Caterpillar.
8.3.1. Introducci al bloc temtic:The Very Hungry
Caterpillar. 1428.3.2. Primer bloc temtic del trimestre:
The Very Hungry Caterpillar. 143
8.3.3. Fotografies del bloc temtic:The Very Hungry
Caterpillar. 149
-
8/10/2019 1595m.pdf
6/213
5
8.4. Programaci daula de P-4: Relaci dact ivitats
del tercer trimestre: Party Time.
8.4.1. Int roducci al bloc temtic:Party Time. 151
8.4.2. Primer bloc temtic del trimestre: Party Time. 152
8.4.3. Fotograf ies del bloc temtic:Party Time. 155
8.5. Programaci daula de P-4: Relaci dact ivitats
del tercer trimestre: Under the Sea.
8.5.1. Int roducci al bloc temt ic:Under the Sea. 156
8.5.2. Primer bloc temtic del trimestre: Under the Sea. 158
8.5.3. Fotografies del bloc temtic:Un der the Sea. 164
9. INVESTIGACI EMPRICA V:PROGRAMACI DAULA DE P-5.
9.1. Programaci daula de P-5: Relaci dact ivitats
del primer trimestre: This is Halloween.
9.1.1. Int roducci al bloc temtic: This is Halloween. 165
9.1.2. Primer bloc temtic del trimestre: This is Halloween. 166
9.1.3. Fotografies del bloc temtic: This is Hallo ween. 169
9.2. Programaci daula de P-5: Relaci dact ivitats
del primer trimestre : Living in a wood.
9.2.1. Int roducci al bloc temtic: Living in a wood. 170
9.2.2. Segon bloc temtic del trimestre: Livin g in a wood. 171
9.2.3. Fotografies del bloc temtic: Living in a wood. 175
9.3. Programaci daula de P-5: Relaci dact ivitats
del segon trimestre: Lets dress our puppet.9.3.1. Int roducci al bloc temtic: Lets dress our puppet. 176
9.3.2. Primer bloc temtic del trimestre: Lets dress our puppet. 177
9.3.3. Fotografies del bloc temtic: Lets dress our pupp et. 182
-
8/10/2019 1595m.pdf
7/213
6
9.4. Programaci daula de P-5: Relaci dact ivitats
del segon t rimestre: Easter eggs.
9.4.1. Int roducci al bloc temtic: Easter eggs. 183
9.4.2. Segon bloc temtic del trimestre: Easter eggs. 184
9.5. Programaci daula de P-5: Relaci dact ivitats
del tercer trimestre: At the Restaurant .
9.5.1. Int roducci al bloc temtic: At the Restaurant. 187
9.5.2. Primer bloc temtic del trimestre: At the Restaurant. 188
9.5.3. Fotograf ies del bloc temtic: At the Restaurant. 193
III)CONCLUSIONS.
10.CONCLUSIONS. 195
11.REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES. 198
12.BIBLIOGRAFIA ESPECFICA. 210
-
8/10/2019 1595m.pdf
8/213
7
INTRODUCCI DE LANGLS A
LEDUCACI INFANTIL
IV)INTRODUCCI.
13. LA INTRODUCCI DE LANGLS A LEDUCACI
INFANTIL: ANTECEDENTS, EXPLICACI, I
RESULTATS.
L'ensenyament de l'angls a les aules del parvulari de les nostres escoles est
esdevenint una necessitat, cada vegada ms important, dins la nostra comunitat
educativa. Tres motius fonamentals, entre molts daltres, sn suficients per a justificar
aquest fet: la introducci de lensenyament de l'angls com a llengua estrangera en els
centres deducaci infantil i primria, el desenvolupament de l'angls com a llengua-
fenomen a nivell mundial i laposta pel plurilingisme que suposa la construcci de la
nova Europa (Piquer, 2006).Estudis realitzats en aquest camp insisteixen en aconsellar una iniciaci a
laprenentatge de la llengua estrangera a edats cada vegada ms primerenques ja que
aquest aprenentatge coopera en la consolidaci i plena adquisici de la llengua o
llenges prpies.
El aprendizaje temprano proporciona a los alumnos un nuevo instrumento de comunicacin y
expresin, les permite desarrollar una conciencia intercultural de respeto a las formas de vida y
costumbres diferentes, e incluso mejora el cono cimiento que tienen de su lengua mat erna y de las dems
que puedan adquirir (MEC, 2005: 64-65)
-
8/10/2019 1595m.pdf
9/213
8
Qualsevol iniciativa adreada a avanar la introducci de langls a les aules
dEducaci Infantil ha de tenir per objectiu prioritari la sensibilitzaci progressiva de
lalumnat envers la llengua i la cultura anglosaxones. Recerques empriques engegades
en aquest camp evidencien que la bona qualitat del primer contacte amb la llengua,
basat en aspectes ldics i gratificants que evitin bloquejos innecessaris, garantitzar enels alumnes un apropament positiu, aix com el seu correcte aprenentatge. Tanmateix,
en molts casos el cessament a les pressions socials ha comportat: ladjudicaci de la
docncia a un professorat sense la preparaci adequada i sense la motivaci per a
obtenir-la; lelaboraci dhoraris incoherents que escatimen en hores dinstrucci en la
llengua estrangera al parvulari; el seguiment de programes dintroducci de la llengua
estrangera poc desenvolupats i inadequats atenent les capacitats i necessitats dels
alumnes dentre tres i sis anys dedat; ladopci de mtodes i estratgies per a
lensenyament de llenges estrangeres emprats amb alumnes dEducaci Primria senseparar atenci a les necessitats educatives especfiques dalumnes ms joves, etc.
El resultat daquestes condicions, que suposen un ensenyament poc efica, s un
aprenentatge de les llenges estrangeres a lescola que est, en part, desprestigiat
(Nussbaum, 1993: 65).
El treball realitzat dins del marc daquesta llicncia destudis retribuda ha
perms donar continutat a la tasca dinvestigaci, dins del camp de lensenyament de
langls com a llengua estrangera a letapa dEducaci Infantil, engegada per lautora
durant el curs acadmic 1998/1999 al CEIP Torre Barona de Castelldefels. El projecte
que va permetre a lautora dengegar la recerca i millora en els processos
densenyament i aprenentatge de la llengua estrangera a les aules del parvulari portava
per ttol Juguem en angls al parvulari. Arran daquesta primera aproximaci
dinnovaci educativa a les aules dEducaci Infantil sencet una etapa de treball intens
adreada a: la recerca emprica i curricular, lobservaci a les aules del parvulari,
lanlisi i reflexi sobre lexperincia docent obtinguda arran de la prctica, i el disseny
duna proposta didctica que permets la introducci de langls a letapa dEducaci
Infantil a travs de lAICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua
Estrangera). Aquesta primera etapa de treball va permetre lavanament en la
introducci de langls a letapa dEducaci Infantil del CEIP Sant Cristfor de Begues,
i a la seva autora, lobtenci del ttol de Doctora per la Universitat de Barcelona amb la
Tesi Doctoral titulada: Iniciaci a langls com a llengua estrangera a lEducaci
Infantil (Piquer, 2004).
-
8/10/2019 1595m.pdf
10/213
9
La dedicaci plena a aquesta tasca durant tota una dcada de treball, i la precisi
clnica emprada pel Dr. Francisco Jos Cantero en la direcci de lesmentada tesi
doctoral, van permetre a la seva autora realitzar un primer: disseny, elaboraci,
avaluaci i revisi de la proposta didctica resultant durant els cursos acadmics 2002-
2006 al CEIP Sant Cristfor de Begues. El treball de doctorat recull les evidncies deles dades recollides, aix com els resultats aconseguits. Ambds sn la prova irrefutable
de lxit obtingut a part ir del pilotatge de la metodologia que ha inspirat lelaboraci de
la memria que e s presenta a contin uaci.
El transcurs de lany sabtic atorgat pel Departament dEnsenyament ha estat
clau per a poder fer una revisi, modificaci, actualitzaci i ampliaci de la proposta
didctica engegada al curs acadmic 2002-2003 al CEIP Sant Cristfor de Begues. Aix
mateix, la disponibilitat temporal ha perms la realitzaci duna tasca difcil de
desenvolupar en altres circumstncies. Es tracta dadequar el format dels materialsdesenvolupats fins al moment: documents elaborats des de i per a lmbit acadmic i
universitari, adreats a experts i estudiosos del tema, per tal de crear-ne de nous. Els
materials resultants tenen un format ms funcional, sn de fcil s i consulta, i han estat
dissenyats pensant en la seva futura difusi. Van adreats a tots aquells professionals
docents interessats en la matria objecte destudi, companys de feina que comparteixen
el neguit per la necessitat davanar la introducci de langls a letapa dEducaci
Infantil mitjanant una proposta adequada, que garantitzi lobtenci de bons resultats i
que resulti econmicament viable.
A grans trets, podrem dir que el treball realitzat dins del marc de la llicncia
destudis retribuda ha anat adreat a:
Actualitzar i seqencialitzar les programacions daula dissenyades pels
diferents cursos de letapa dEducaci Infantil.
Adequar les activitats daprenentatge proposades a una plantejament
AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera) per a
la introducci de langls com a llengua estrangera al parvulari.
Contrastar els procediments i resultats aconseguits a partir del pilotatge
de la proposta didctica presentada en aquesta memria a una escola
catalana, amb els emprats en un centre educatiu britnic.
Lelaboraci de documents de fcil difusi:
-
8/10/2019 1595m.pdf
11/213
10
1. Un DVD amb format documental on es descriu de forma
cronolgica levoluci de la proposta que es presenta en aquesta
memria des dels seus orgens al curs acadmic 1998-1999 fins a
lactualitat.
Els fragments denregistraments en vdeo realitzats a les aules sncomentats per lautora del projecte, el mestre dangls encarregat
de donar-li continutat, dos pares dalumnes i dos estudiosos
experts en el tema.
2. Un DVD amb format documental on es descriu una jornada
escolar a dues aules de Key stage 1: Prim ary 1 (alumnes dentre
quatre i cinc anys dedat) duna escola dIrlanda del Nord (Gran
Bretanya).
Lexercici comparatiu entre el contingut de tots dos documentalspermet t robar un gran nombre de punts en com tant pel que fa als
procediments emprats com als resultats acon seguits.
3. Una memria de fcil consulta on es presenten, duna banda,
aspectes organitzatius per a la introducci de langls al parvulari
de les escoles pbliques catalanes, i daltra banda les
programacions corresponents per a la introducci de langls als
diferents cursos de letapa dEducaci Infantil. Aquesta memria
s el document previ a lelaboraci dun curs per a la introducci
de langls a lEducaci Infantil. Es preveu portar a terme la seva
futura publicaci editorial i corr esponent divulgaci pblica.
4. Una pgina web personal on es presenta el treball realitzat per
lautora dins lmbit de lensenyament de langls com a llengua
estrangera a letapa de lEducaci Infantil.
http://www.xtec.net/~mpiquer3/
Els resultats obtinguts a partir de la investigaci desenvolupada durant el curs
acadmic 2006-2007 es presenten mitjanant els documents anteriorment descrits. Sha
optat per aquest format atenent les seva futura difusi mitjanant: la publicaci
dartic les ext rets de la memria en rev istes cientfiques i la presentaci i posterior
anlisi dels materials audiovisuals que sadjunten a xerrades, jornades i cursos.
-
8/10/2019 1595m.pdf
12/213
11
Lopci doferir a les persones interessades la possibilitat de consultar la pgina
web de lautora per a accedir a informaci rellevant, la possibilitat delaborar i editar un
curs dangls per a la introducci de la llengua estrangera a letapa dEducaci Infantil,
establir un prece dent que serveixi de referncia per a futures recerques dins del camp de
lensenyament de langls a letapa dEducaci Infantil, etc.
-
8/10/2019 1595m.pdf
13/213
12
V) TREBALL DUT A TERME.
1. METODOLOGIA I PLA DE TREBALL.
El desenvolupament del treball realitzat al llarg del curs acadmic 2006-2007
sha realitzat des de lestabliment duna metodologia diversificada, que es dibuixa des
dun t riple vessant: en pr imer lloc, la recerca de caire teric necessria per a lelabor aci
de lestat de la qesti del tema objecte dest udi; en segon l loc, la investigaci
curricular que ha donat les bases per a la introducci de langls a lEducaci Infantil; i
en tercer lloc, la investigaci emprica realitzada arran de lobservaci i enregistrament
en vdeo dalgunes sessions dangls realitzades al parvulari i primer curs dEducaci
Primria descoles catalanes, i a les aules de Key Stage 1 (alumnes dentre 4 i 5 anys
dedat) duna escola dIrlanda del Nord (Gran Bretanya).
Els tres vessants met odolgics emprats han estat:
1. Investigaci terica.
2. Investigaci curri cular.
3. Investigaci emprica.
1. Investigaci terica: Aquesta s la recerca que, cronolgicament, es realitza en
primer lloc, daqu que la seva implementaci shagi realitzat durant el primer trimestre
del curs acadmic 2006-2007. A partir de: la reflexi personal, els coneixements terics
previs, l experincia professional i, sobretot la intenci de canviar algun aspecte de la
realitat per a millorar-la, shan construt els fonaments de la recerca terica. La
investigaci terica es realitza a partir de la revisi acurada i intensa de la bibliografia
relacionada amb el tema objecte destudi. El recull de registres dels precedents existents
pel que fa a lensenyament de langls a lEducaci Infantil ofereix un punt de partida
per a la recerca. Aquest punt de partida no noms ha perms de conixer msmpliament el camp destudi sin que, a ms a ms, ha perms dacotar el radi
dinvestigaci i, conseqentment, tamb dacci.
Daltra banda, sha aprofitat aquest perode de recerca per a elaborar la pgina
web personal de lautora. Aquest treball sim ultani ha perms pautar i organitzar el
disseny de la pgina tot dotant-la dordre, coherncia i informaci rel levant.
-
8/10/2019 1595m.pdf
14/213
13
Investigaci curricular: Un cop realitzada la investigaci terica pertinent, sha
realitzat un segon tip us dinv estigaci no m enys important que el primer. Es tracta de la
investigaci c urr icular desenvolupada durant el segon t rimestre del curs acadmic 2006-
2007. Aquesta recerca sha dut a terme des duna doble vessant.
Duna banda, sha fet una revisi acurada dels currculums dEducaci Infantil iPrimria amb la finalitat delaborar un model de currculum per a lensenyament de
langls al parvulari. La investigaci curricular ha esdevingut aix una activitat molt
significativa i laboriosa, ja que no noms sha limitat a la selecci i el buidatge de
continguts, sin que tamb ha implicat lelaboraci i el disseny duna proposta
curricular ara per ara inexistent.
Daltra banda, la investigaci curricular realitzada ha contemplat el disseny dun
model de proposta didctica que pugui portar-se a la prctica a les aules del parv ular i de
qualsevol escola pblica que tingui la iniciativa davanar la introducci de langls alparvulari. Per a fer-ho, shan tingut en compte, no noms el disseny de les
programacions daula per a cadascun dels cursos de letapa dEducaci Infantil, sin
tamb tots aquells aspectes organitzatius i metodolgics necessaris i previs a la
implementaci de la proposta didctica prpiament dita a qualsevol escola pblica.
Aquesta tasca dinvestigaci ha suposat un t reball:
Creatiu en lelaboraci de les activitats ms escaients als condicionants
curr iculars p lantejats (la proposta curricular elaborada prviament).
Dan lisi i reflex i sobre la realitat de les escoles pbliques catalanes per
tal de poder oferir tot un ventall de possibilitats organitzatives que
garantitzin la correcta implementaci de la proposta di dctica presentada
atenent les necessitats i possibilitats de cada centre.
De recerca dels elements terics i metodolgics que planteja
lensenyament preco de la llengua.
Sense cap mena de dubte, podem afirmar que la investigaci curricular ha estat, i
segueix estant, el repte ms ambicis per a qualsevol recerca daquestes
caracterstiques. s aix perqu suposa, duna banda, una acurada recerca acadmica de
tots els documents curriculars en curs, i daltra banda, un t reball de camp per a conixer
la idiosincrsia de les escoles pbliques catalanes que noms un/a mestre/a amb una
trajectria professional diversificada y considerable pot t enir.
-
8/10/2019 1595m.pdf
15/213
14
s a dir, el perfil dinvestigador curricular s el dun/a mestre/a amb experincia
docent i rodatge a les escoles, que alhora tingui inquietuds acadmiques per canviar i
millorar la pr ctica educativa a les aules.
3. Investigaci emprica: La proposta didctica que es presenta en aquesta memriaha anat patint diferents modificacions al llarg del temps. Va nixer com una iniciativa
personal i inexperta, mancada de r igorositat i de valor empric. El pas del temps, lafany
personal de superaci i millora i el pilotatge de la proposta a les aules van permetre
delimitar el marc dacci emprica de la recerca. Aix doncs, aquesta primera iniciativa
acab convertint-se en una proposta planificada, dissenyada, aplicada i avaluada dins
del marc de recerca emprica que exigeix la investigaci-acci. Aquesta elecci es va
prendre en funci de: la nat ura de la recerca i les seves caracterstiques particulars, el
fons material i hum del que es disposava per a fer la inv esti gaci, i linters personalde les persones implicades en el desenvolupament de lesmentat treball de recerca.
La transcendncia del treball de la investigaci-acci radica en el grau
dimplicaci personal de dinvestigador en tot el procs de recerca. Entre els principals
punts de partida duna investigaci-acci aplicada a lescola est el fet que un professor
senti la necessitat dintroduir canvis o modificacions en la seva prctica educativa. s
un cas de el professor com investigador. Integra teoria i prctica ja que, malgrat sser
el camp daplicaci de la investigaci-acci mltiple i variat, en el camp educatiu la
investigaci i lanlisi del currculum s el focus principal datenci (Bisquerra, 2000).
Resumint, direm que la nostra recerca s in vestigaci que se centra a laula i s portada a terme pel mateix
pr ofessor, que es pla nteja la necessitat de tro bar formes slida ment fonamentades de millorar la seva pr cti ca
do cent (Escobar, 2000:144).
Podem afirmar que lelaboraci duna proposta didctica funcional i apta per a
sser utilitzada a les aules del parvulari ha de partir duna iniciativa que ha hagut
danar-se millorant i diversificant amb el pas del temps. Aquest s el cas que ens ocupa,
s per aix que ha estat necessari se guir tota una srie de passes, ms o meny s fixes, per
a acon seguir com a r esultat una proposta amb rigorositat cientfica, f uncional, avaluable
i econmicament viable:
Pilotar a les aules aquesta primera iniciativa individual.
Recollir, analitzar i triangular els resultats obtinguts a partir de la
implementaci de la iniciativa per tal de revisar-la i millorar-l a.
-
8/10/2019 1595m.pdf
16/213
15
Realitzar la recerca terica i curricular pertinents que donin sostenibilitat a la
iniciativa tot convertint-la en una proposta didctica objecte dsser
implementada en el context duna escola pblica.
Buscar en els professionals del centre i en les institucions educatives
corresponents el suport i assessorament necessaris per a implementar laproposta didctica de forma tranquilla tot garantint possibilitats dxit.
Implicar daltres mestres especialistes de lrea dangls en aquesta empresa per
tal de garantir la continutat de la proposta a lEducaci Primria.
Contrastar els procediments emprats i els resultats obtinguts amb els daltres
escoles. Per tractar-se duna situaci educativa especial alumnes que tot just
comencen la seva escolaritzaci, sestan iniciant en el procs dadquisici de la
lecto-escriptura i el seu aprenentatge ve mediat per la comunicaci oral- sha
valorat lopci de comparar procediments i resultats amb els descoles
britniques.
Engegar les mesures de difusi necessries per tal de donar a conixer
lexperincia a daltres centres i a daltres professionals.
s per aix que, a ms de les investigacions terica i curricular, tamb ha estat
necessria una investigaci de caire empric. La investigaci emprica desenvolupada al
llarg del curs acadmic 2006-2007 dna continutat a lengegada per lautora ara fa una
dcada, i es presenta en aquesta memria mitjanant dos tipus de document diferent.
Duna banda, shan elaborat les programacions daula corresponents als cursos de P-3,
P-4 i P-5. Daltra banda, sadjunten a la memria dos documents audiovisuals.
El primer dells recull fragments denregistraments realitzats a laula dangls
comentats per lautora de la proposta, aix com declaracions realitzades per mestres,
pares dalumnes i experts del tema que ofereixen el seu punt de vista respecte a la
iniciativa davanar la introducci de langls al parvulari. Es tracta, en definitiva, dun
document de vdeo que permet conixer, en menys de trenta minuts, levoluci duna
iniciativa davanament de langls a letapa dEducaci Infantil fins a arribar a
convertir-se en una proposta funcional, ex itosa i econmicament viable. Les imatges
dalgunes sessions dangls amb alumnes del parvulari i primer curs dEducaci
Primria, les explicacions dels mestres, i les declaracions realitzades per diferents
-
8/10/2019 1595m.pdf
17/213
16
autoritats educatives, ajuden a comprendre levoluci duna iniciativa i conixer el seu
impacte dins la nostra societat.
El segon dells recull fragments denregistraments realitzats a dues aules de Key
Stage 1 (alumnes dentre 4 i 5 anys dedat) de lescola Fairview Prim ary School
dIrlanda del Nord (Gran Bretanya). Aquest document mostra sit uacions den senyamenti aprenentatge que tenen lloc a les aules de Primary 1de forma quotidiana. Les opinions
i els comentaris fets per les mestres daquests cursos i per la directora del centre
completen aquest document i en faciliten la posterior interpretaci i comprensi.
La possibilitat de recollir dades a partir de lobservaci directa a les aules dun
centre escolar britnic no va estar una opci que es contempls en un primer moment.
Tanmateix, a mitjans del segon trimestre del curs, un cop es va donar per acabada la
recerca curricular, es va valorar la vlua que tindria la recollida de dades a partir de
lobservaci directa de les aules dun centre educatiu britnic. Les dades obtingudes vanpermetre de conixer i comparar les estratgies i procediments emprats a les aules de
Primary 1, on langls s la L1 dels alumnes, amb els emprats a les aules del parvulari
del CEIP Sant Cristfor de Begues, on langls sensenya com a llengua estrangera.
Lexercici comparatiu entre el contingut dambds documents audiovisuals
permet descobrir que els procediments emprats als parvularis darreu sn molt similars:
racons de joc, explicaci dhistries, rutines, joc simblic, lecto-escriptura, activitats
dart plstica, etc. La qual cosa ens permet dafirmar que s a partir daquest tipus
dactivitats que els alumnes es relacionen, es comuniquen, i aprenen. s a dir, els
contexts de comunicaci i aprenentatge que es generen a les aules del parvulari sn
cabdals en el procs dadquisici de les llenges, ja siguin prpia/es o estrangera/es.
-
8/10/2019 1595m.pdf
18/213
17
2. INVESTIGACI TERICA: LENSENYAMENT DE
LANGLS COM A LLENGUA ESTRANGERA A
LETAPA DEDUCACI INFANTIL.
2.1. La infncia com perode ptim per a ladquisici de llenges
estrangeres.
Els infants dentre tres i sis anys dedat manifesten una forta necessitat de
comunicar-se i, en conseqncia, un gran inters en ladquisici de tota forma de
llenguat ge verbal i no verbal. A aquesta edat, laprenentatge duna segona o tercera
llengua gaudeix del mateix inters que laprenentatge de la/es primera/es ja que,fonamentalment, aquest inters deriva duna necessitat existencial primria per
comunicar-se i relacionar-se amb els altres. Les investigacions ms importants
realitzades dins les rees de laprenentatge primerenc de llenges i la multiculturalitat
(Cummins, 1976; Swain, 1981; Genesse, 1994) mostren sis grans nivells en els que
levoluci del pro grs es fa ms ev ident:
1. Augment de lautoestima de lindividu conscient del seu aprenentatge.
2. Afavoriment dun major desenvolupament cognitiu.
3. Desenvolupament de la seva competncia lingstica i de la seva conscincia
metalingstica, musical i matemtica.
4. Facilitat per a laprenentatge daltres llenges, i ampliaci de la seva
competncia conversadora.
5. Desenvolupament en laprenent duna sensibilitat social superior.
6. Afavoriment duna major creativitat.
Amb alumnes daquestes edats, la llengua juga un paper educatiu, sobretot pelque fa a la confrontaci cognitiva i afectiva amb la cultura que la nodreix. Els
procediments emprats de comparana i de contrast, de traducci i de transposici,
dapreciaci i didentificaci, concerneixen, particularment, lobjectiu dassimilaci de
la segona cultura en harmonia amb la llengua i cultura prpies.
-
8/10/2019 1595m.pdf
19/213
18
A petites dosis i en relaci amb: les possibilitats cognitives, estat maduratiu i
comportaments culturals determinats corresponents a ledat de l'infant, s possible i
aconsellable de formar-lo en la comprensi i lapreciaci de cultures diverses tot
afavorint la comprensi internacional i la fraternitat universal (Titone, 1992).
There is, however, strong empirical evidence to support younger pupils' superiority in oral and aural
performance irrespe ctive of formal or informal settings (Singleton, 1989; Hawkins, 1987). Young
learners appear to posses a superior "sound" system which enables them to imitate sounds more
accurately and increasing age shows a decline in the quality of native-like pronuntiation (Tahta et al.,
1981; Vilke, 1988). A further advantage for young learners is their natural tendency to respond
enthusiastically to new challenges in contrast with the self-consciousness that afflicts adolescents when
performing in a foreign languag e. Young people are also more receptive in terms of attitude formation
and the development of their identitiy and self-concept (Driscoll , 1999:11) .
A lhora de concretar un programa adreat a avanar la introducci de la llengua
estrangera a lEducaci Infantil, parallelament a la revisi del currculum, sha de
realitzar un est udi amb profunditat del marc teric educatiu en el que es preveu
desenvolupar lesmentat programa. A partir daquest moment, escau prendre una srie
de decisions: determinar el tipus de programa, decidir el nivell en el que sinicia la
introducci de la llegua estrangera i delimitar un context diniciaci primerenca que
sigui enriquidor i que permeti la potenciaci de les capacitats dels infants. La creaci
daquest context sociocultural dins de laula dEducaci Infantil implica que el docentidentifiqui aquells suports i estmuls que afavoreixin que els alumnes puguin construir
la seva prpia visi del mn a partir de laprenentatge de la llengua estrangera (Piquer,
2004).
Para hacer posible que los alumnos aprendan a actuar lingsticamente en esos espacios sociales,
pueden y deben tambin crearse situaciones de simulacin que resulten semejantes a las de la vida de
fuera de la escuela , en las que los parmetros del discurso: finalidad, papel social de los interlocutores,
tiempo, espacio social, tema y canal se podran manipular(Ruiz, 2000 ).
La tasca principal del docent consistir en generar comunicaci contextualitzada
a laula. Aix permetr que els i les alumnes puguin comunicar-se en la nova llengua
sense deixar de fer les activitats habituals i quotidianes del dia a dia a lescola.
-
8/10/2019 1595m.pdf
20/213
19
Tot plegat, es tracta de vetllar perqu els alumnes sapropin a la llengua i cultura
estrangera, aix com a nous models de comunicaci humana, no gaire allunyats de la
prpia.
La edad es un factor importante slo si se combina con otros aspectos como la calidad de lo que seensea, el mtodo y las circunstancias de aprendizaje y el t iempo que se dedica al mismo (Prez y Roig
2004:17).
Assolir tan cobdiciat objectiu no resulta tan agosarat com, a priori, pugui
semblar i, daltra banda, el seu assoliment suposar per a lalumne dEducaci Infantil
tota una srie davantatges de cara a la futura plena adquisici de la llen gua estrangera.
L'ensenyament de l'angls als alumnes ms joves de lescola comporta una srie de
conseqncies positives pel que fa a lestabliment de les bases que afavoriran el procs
dadquisici de la llengua. Existeix acord unnime pel que fa a la gran plasticitat udio-
fonatria dels infants d'entre tres i vuit anys dedat. Estudis realitzats a Catalunya
(Muoz, 2000) venen a confirmar que laprenentatge de langls LE quan laprenent
encara s molt jove, afavorir el seu nivell de comprensi auditiva (Burstall, 1977). s
per aix que la idea de lex istncia dun perode crtic o perodes sensibles pel que
fa a la correcta adquisici duna llengua estrangera han fet crrer mars de tinta.
Des que Penfield (1953) va establir el perode ptim per a ladquisici del
llenguat ge en els deu prim ers anys de v ida de lindividu i Lenneberg (1967) donsforma a la teoria que defensava lexistncia dun perode crtic en ladquisici del
llenguat ge, han estat molts els investigadors que, aprof itant lavinentesa, feren
extensible aquest perode per a ladquisici de segones i terceres llenges (Oyama,
1976, 1978; Patkowski, 1980; Mayberry, Fischer & Hatfield, 1983; Bley-Vroman, Felix
& Ioup, 1988; Curtiss, 1977, 1989; Schachter, 1989; Newport & Supalla, 1990; Jhonson
& Newport, 1989, 1991; Newport, 1990, 1991; Jhonson, 1992, 1993).
En aquesta lnia, Scovel (1988) dna suport a la idea de lexistncia dun perode
crtic pel que fa a ladquisici de la pronunciaci nadiua en una llengua estrangera. Ellafirma que aix es deu al fet que la pronncia s lnic aspecte de la llengua que
requereix duna base m uscular, i duna implicaci neuromotora que laprenent noms
posseeix durant un temps de la seva vida, aquesta capacitat desapareix o va degenerant
abans que laprenent arribi a la pubertat.
-
8/10/2019 1595m.pdf
21/213
20
Long (1990), tamb dna suport a aquesta idea tot afirmant que resulta
impossible assolir una pronunciaci nadiua en una llengua estrangera a menys que hi
hagi un contacte preco amb aquesta, probablement abans dels 6 anys per a molts, i
abans dels 12 per a la resta. Lautor dna suport a les segents generalitzacions:
Els adults assoleixen nivells sintctics i morfolgics en la LE ms elevats que
no pas els infants durant les primeres etapes de laprenentatge (el temps
dinstrucci i contacte amb la llengua sn constants).
Els ado lescents i aprenent s joves adquireixen la LE de forma ms rpida
(novament en estadis morfolgics i sintctics primerencs, sempre mantenint el
temps dinstrucci i el contacte am b la llengua con stants).
Els infants sn, a llarg termini, els aprenents de llenges estrangeres ms
eficaos.
Younger starters consistently outperform older on es, and that only those who begin a SL as quite young
children are ultimately capable of native-like attainment, even after many years of target language
exposure (Long, 1990:265).
Aquestes afirmacions, per, no han trigat gaire en ocasionar les crtiques
dinvestigadors que es posicionen en contra. Existeixen alternatives diferents al corrent
que defensa lexistncia dun perode crtic en ladquisici de llenges estrangeres.
Una daquestes alternatives s la que diu que, malgrat es confirmi el
deteriorament de laudici amb el temps i que la complexitat i afinament del control
motor necessari per a lassoliment duna pronunciaci nadiua tamb esdevingui cada
cop ms difcil amb ledat, no existeix cap evidncia pel que fa a canvis drstics en
aquests components biolgics del llenguatge fins ben entrada ledat adulta. Segons
Klein (1995), dos condicions sn necessries perqu laprenent pugui assolir un nivell
de pronunciaci nadiu en la llengua estrangera: accs a una quantitat suficient dinput
en la llengua estrangera, i inters i motivaci personal en aconseguir un nivell de
pronncia nadiu. Tanmateix, estudis realitzats per Scheiderman & Desmarais (1988) i
Ioup & al. (1994) confirmen que noms alguns individus, possedors duna
extraordinria flexibilitat neurocognitiva, poden fer front al perode crtic del que
parlava Scovel i assolir un nivell de pronunciaci equivalent al nadiu. Aquest, per, s
un privilegi reservat a una minoria daprenents.
-
8/10/2019 1595m.pdf
22/213
21
Segons DeKeyser (2000) lnica manera que t laprenent adult per a assolir
nivells de competncia fonolgica similars als del nadiu s a partir de ls de les
estratgies analtiques adquirides amb lexperincia ja que els mecanismes
daprenentatge implcits en linfant ja no sn accessibles.
Un segon corrent alternatiu a les teories que defensen lexistncia dun perode
crtic en ladquisici de la LE s el que no cre u que lavantatge am b el que juguen els
infants respecte dels adults a lhora dadquirir una llengua estrangera tingui a veure amb
lmits maduratius de lin div idu sin, ms aviat, amb els difer ents estils daprenentatge
amb els que senfronten infants i adults al repte daprendre una LE (Flege, 1992;
Kellerman, 1995; Werker, 1995; Bialystok, 1997). Si la diferncia pel que fa a
ladquisici de la LE entre els infants i els adults s joc versus estudi, acci versus
immobilitat, implicaci fsica versus passivitat, aquestes variables podrien explicar, en
part, laprenentatge accelerat dels infants (Asher & Garcia, 1969). s a dir, no es nega el
fet que ledat de laprenent influeixi en ladquisici duna llengua estrangera per,
principalment , degut a lassociaci a factors socials, psicolgics i educatius entre
daltres que condicionen el seu aprenentatge, per no degut a lexistncia de cap perode
crtic (Marinova-To dd, Marshall, Snow, 2000).
Some researchers have claimed that there are differences in the qualitay of the exposure that adults and
children receive, rather than in the mere quantity, and that this difference may account for the age
differences found in language learning success. According to this view, children receive the ideal type of
input for successful language learning, while adults do not . Man y have said, for e xample, that children
receive simple, reduced input which refers to concrete objects, existing in the here and now. Adults, on
the other hand, are exposed to syntactically more complex input which most often refers to abstract
concepts and events that are displaced in space and time. The simple concrete input of the child is
thought to be helpful for language acquisition, while the complex input of the adults is thought to
interfere with language acquisition (Dulay, Burt & Krashen, 1982: 91 )
Existeix, a part de linters indubtable que t el contacte primerenc de lindividu
amb la LE, un altre punt dacord com als seguidors de tots els corrents dinvestigaci
anteriorment descrits. Es tracta del consens en pensar que ledat ptima per a
ladquisici dun bon sistema fonolgic en LE caduca un cop laprenent sobrepassa
ledat dels 7 anys aproximadament. Abans daquest moment, el jove aprenent pot crear
un nou sistema fonolgic que integra els sons de la LE al marge del fet que aquests sons
puguin o no estar inclosos en el seu sistema previ (Bialystok, 2001).
-
8/10/2019 1595m.pdf
23/213
22
En conclusi, sempre que es garanteixi una exposici suficient a la llengua meta,
direm que els infants resulten millors aprenents de llenges estrangeres que no pas els
adults sempre i quan laprenentatge es realitzi en contexts de comunicaci reals on les
situacions de dileg responguin a una quotidianitat compartida i prviament acordada.
Aix s degut, entre daltres a la idiosincrsia de la personalitat infantil caracteritzadaper apropar-se a noves possibilitats de comunicaci i daprenentatge de forma ldica,
activa i desinhibida Tanmateix, en contexts densenyament i aprenent atge purament
acadmics, els adults resultaran aprenents de llenges estrangeres ms competents que
no pas els infants.
2.2. La iniciaci a una llengua estrangera.
Aquesta iniciaci implica, entre daltres aspectes, apropar els alumnes a la
llengua i cultura anglosaxona. Aix implica despertar en ells un inters creixent envers
aquells aspectes culturals de langls. A l'aula, aquests aspectes es treballen mitjanant:
la celebraci de festivitats tradicionals, laprenentatge de canons, danses i daltres
manifestacions folklriques i, principalment, a travs de lexplicaci de contes i
llegendes pop ulars.
La utilitzaci de materials de literatura infantil en el disseny de les unitats de
programaci adreades a lensenyament de llenges estrangeres s un recurs que, pel
seu elevat valor com element motivador, facilita laprenentatge de les habilitats bsiques
de la l lengua objecte daprenentatge per part dels alumnes (Piquer, 2004).
A letapa dEducaci Infantil els materials de literatura infantil prenen especial
rellevncia degut a la seva validesa com a instruments mitjancers en lensenyament de
llenges i de literatura. Aquests materials gaudeixen dun valor multifuncional en tant
que promouen laprenentatge de la ll engua, entre daltres, en els segents vessants:
Faciliten l a intro ducci daspectes relacionats am b laprenentatge de la llengua
oral (pronunciaci, entonaci...etc.). Promouen el desenvolupament de les competncies comunicativa i de
comprensi alhora que el de les subcompetncies: lingstica o gramatical;
textual i discursiva; referenc ial; situacional i relacional; i estratgica.
Faciliten l 'aparici daspectes fo lklrics propis de la cult ura de la l lengua objecte
daprenentatge dins de la programaci de lrea de llenges estrangeres.
-
8/10/2019 1595m.pdf
24/213
23
Daltra banda, lespai fsic en el que es desenvolupen les sessions de llengua
anglesa gaudeix tamb dun gran protagonisme en el procs densenyament-
aprenentatge de langls a les aules deducaci inf antil. La classe dangls s un context
social de referncia en el que interactuen tots els elements que el configuren: referents
visuals, espais de comunicaci, consignes verbals i no verbals, drets i deures del docenti lalumnat... Tot plegat, es tracta dun component ms en el procs densenyament i
aprenentatge de la llengua estrangera a lEducaci Infantil (Guilln & Alario, 2002).
Tanmat eix, tant la selecci de recursos literari s i folklrics que es faci per a
avanar la introducci de la llengua estrangera al parvulari, com el procs dadequaci
de lespai als gustos i necessitats dels alumnes mai no poden deixar de banda les
caracterstiques prpies de lalumnat corresponents a lestadi de desenvolupament en el
que es trobi. Lalumne/a dEducaci Infantil anir assolint, progressivament, la novallengua sempre i quan la proposta docent coincideixi amb el que Brown (1995)
denomina programa interior de laprenent (Guilln & Alario, 2002). Aquest programa
interior coincideix amb el seu estadi de desenvolupament i, en el cas de lalumne
dEducaci Infantil, escau transcendent el model dadquisici destructures discursives
proposat per Bruner (1984) a travs dels seus formats datenci i acci conjunta.
Aquests formats tenen laparincia externa de joc, daqu la importncia que t aquest
tipus dactivitat en el procs densenyament-aprenentatge duna llengua estrangera a
lEducaci Infantil. El joc promou la creaci de rutines i esquemes de comprensi i
estructuraci de lactivitat que permeten a lalumnat de fer previsions sobre all que
passar i, en conseqncia, els hi possibilita ladaptaci i reestructuraci de la seva
reacci. Juntament amb el formats no narratius entre ells el joc s el ms destacable-
trobarem tamb els formats narratius (contes, canons, folk lore popular...etc.).
Una programaci realitzada a partir de la selecci acurada dactivitats
corresponents a tots dos tipus de format donar com a resultat un programa idoni per a
promoure lavanament en la introducci de langls com a llengua estrangera a les
escoles (Piquer, 2004).
Aprender ingls tendr pues, como principal objetivo, el desarrollo de las capacidades implicadas en su
uso, el objeto de la enseanza y aprendizaje no es la lengua entendida como un sis tema abstracto, sino en
cuanto que es usada en contextos sociales diferentes y con diversos fines (Prez y Zayas 2003).
-
8/10/2019 1595m.pdf
25/213
24
Parallelament a ladquisici de coneixements lingstics i culturals propis de la
llengua anglesa, els alumnes tamb han danar assolint un cert grau de competncia
comunicativa en angls a mesura que avancen en laprenentatge de la llengua. Aix
significa sser sensibles a la realitzaci dadequacions terminolgiques i estructurals a
les situacions comunicatives concretes, i exigeix al/la mestre/a, no noms un fons devocabulari i un coneixement de normes gramaticals considerable, sin tamb una srie
dhabilitats comunicatives que li permetin fer, de cada producci lingstica, una
creaci excl usiva i n ica inherent a una sit uaci, context i moment determinats.
La competencia comunicativa es, sobre todo, un conjunto de estrategias y procedimientos creativos que
le permiten entender y emplear los elementos lingsticos utilizados en un contexto determinado, as
como la capacidad de afrontar y regular una r elacin comunicativa, ms all de la mera competencia
lingstica (Cantero y De Arrib a, 2004:13).
s a dir, no nhi ha prou amb conixer molt b una llengua determinada, cal
tamb saber comunicar-se amb ella.
The purpose of our teaching languages in primary school is language compet ence not awareness...nor is
our pilot project seen as simply being a preparation for the "more serious" work of secondary school. The
primary school may b e th e beginning of language l earning, but it is no mere "softening up"
process...(Giovanazzi, 1991).
La competncia comunicativa inclou diferents subcompetncies:
La competncia gramatical, o capacitat de posar en prctica les unitats i regles
de funcionament del sistema de la llengua.
La competncia discursiva, o capacitat dutilitzar diferents tipus de discurs i
organ itzar-los en funci de la situaci comunicativa i dels interlocutors.
La competncia sociolingstica, o capacitat dadequar els enunciats a un
context concret.
La competncia estratgica, o capacitat per a definir, corregir, matisar o, en
general, realitzar ajustam ents en el c urs de la sit uaci comunicativa.
La competncia sociocultural, entesa com un cert grau de familiaritat amb el
context social i cult ural en el qual sutilitza una determinada llengua.
-
8/10/2019 1595m.pdf
26/213
25
Per a Masats (2001) la promoci del desenvolupament daquestes
subcompetncies en els alumnes ha de ser lobjectiu de qualsevol metodologia basada
en els principis de lenfocament comunicatiu. Els materials didctics han de satisfer els
segents requisits:
1. Estar basat s en les habilitats com un icatives dinterpretaci, expressi i
negociaci.
2. Estar creats a partir dextractes dinformaci interessants, rellevants i
comprensibles, en lloc de partir de la presentaci de formes gramaticals.
3. Incloure diferents tipus dactivitats per tal que els alumnes puguin desenvolupar
la seva competncia comunicativa.
s important que els materials didctics creats i emprats en lensenyament-aprenentatge de llenges estrangeres tinguin en compte els gustos i necessitats dels
alumnes. Daqu la convenincia de la seva autenticitat, varietat i adequaci al nivell de
coneixement dels alumnes. Escobar i Bernaus (2001) proposen lensenyament duna o
vries matries del currculum en angls per a facilitar la creaci duna am bient en el
que ls de langls es faci de forma natural tot facilitant-ne laprenentatge.
A partir daquestes afirmacions resulta fcil deduir que algunes de les tasques
claus del treball docent seran: plantejar-se la possibilitat densenyar alguna matria del
currculum en an gls ms que no pas ensenyar la llengua com a assignat ura, seleccionar
i elaborar materials, promoure i controlar la creaci de discursos motivats a partir de
ls daquests materials, planificar el procs densenyament-aprenentatge, organitzar-ne
el context de lacci i dinamitzar lautonomia i la confiana del grup dalumnes
(Nussbaum, 2001).
Lobjectiu en lensenyament de langls a lEducaci Infantil s el de
desenvolupar el language awareness i cultural awareness dels alumnes. El terme
"language awareness" sha t radut com conscincia lingstica. E s defineix com elconjunt destratgies inherents als processos densenyament i aprenentatge duna
llengua, encarregats demfatitzar el valor dajudar els alumnes a focalitzar la seva
atenci en els aspectes ms funcionals de la mateixa. La major part daquestes
estratgies emfatitza la importncia que t pels aprenents el desenvolupament progressiu
de la seva conscincia a partir de ls que es fa de la llengua (Ellis, 1994).
-
8/10/2019 1595m.pdf
27/213
26
If, as we have claimed, education consists in a large part in learning to us e language (and languages),
then learners need to be able to observe and take note of how differences in use correlate with differences
in selection of forms of language. Pupils need to be able to characterise objectively and analytically their
own choices of language forms and functions, the language of those around them, and the potential of
language to reflect variety. They need to be able to describe and assess their own speech and writing, as
a basis for self-criticism, which in its turn becomes the impetus for personal growth (James , C. & Garrett,P., 1991).
Segon s De Pietro (1995), els objectius que es proposa lensenyament de llenges
estrangeres a travs de treballar la conscincia lingstica dels alumnes sn:
Afavorir la receptivitat de lalumne envers les altres llenges, aix com una
descentralitzaci progressiva.
Refor ar l a capacitat metalingstica dels alumnes.
Per a lassoliment daquests objectius, James & Garrett (1991) proposen una
srie dorientacions:
1. Una orientaci sociolingstica: Adreada a legitimar la diversitat
lingstica tot donant als alumnes els mitjans per a obrir-se a una millor
comprensi i gesti de la llengua.
2. Una orientaci psicolingstica: Adreada a una descentralitzaci que
permeti als alumnes de: sortir de la seva llen gua o llenges primeres,
afavorir la formaci dactituds positives envers les altres llenges i
cultures, i millorar les relacions inter grupals.
3. Una orientaci lingstica i cognitiva: Adreada a: una millor
comprensi dels mecanismes de la llengua primera, i de les altres
llenges; desenvolupar les competncies lingstiques i transversals
(treball sobre les facultats danlisi, dobservaci i de desenvolupament
de lautonomia).
Daltra banda, el terme "cult ural awareness" sha tradut com conscincia
cultural. Aquest terme sutilitza per a descriure un cert grau de sensibilitat envers
l'impacte que una determinada cultura projecta en la seva llengua tot condicionant-ne
ls en sit uacions de com unicaci (Tomalin & Stempleski, 1993).
-
8/10/2019 1595m.pdf
28/213
27
El fenomen del cultural awareness, o conscincia cultural, pren una importncia
rellevant en lensenyament de llenges estrangeres a lEducaci Infantil. La llengua
estrangera s lelement ms primari de la cultura que la representa aix s que, sense fer
referncia a la cultura anglosaxona, laprenentatge de l'angls es reduiria a una llista de
vocabular i, frases i regles gramaticals (Piquer, 2004).Byram (1997), en un intent de concretar les habilitats, actituds i coneixements
que caracteritzen el grau de competncia comunicativa de laprenent, estableix els
quatre sabers que tot aprenent duna determinada llengua estrangera ha de conixer i
assolir:
Saber estar: Actitud d'apertura i curiositat. bviament, ms fcil de promoure
quan els aprenents sn ms joves.
Sabers: Aquests es desprenen de les experincies prctiques que els alumnes
adquireixen a partir dinteractuar amb els seus grups socials.
Saber comprendre: s lassimilaci dels nous continguts daprenentatge a
lesquema de coneixements propi de lalumne.
Saber fer/aprendre: En el marc de l'Educaci Infantil, on una de les tasques s la
de dominar tcniques daprenentatge (aprendre a aprendre), resulta escaient
afavorir el domini de les estratgies necessries per a assolir un bon nivell de
competncia intercultural.
s acceptadament reconeguda la importncia del paper que juguen les actituds
en laprenentatge de llenges estrangeres, i tamb se sap que la competncia que
laprenent va a desenvolupar en una determinada llengua estrangera pot sser en part
afectada per les representacions que atribueixi als parlants daquesta llengua, la cultura
a la que es vinculen, i al grau detnocentrisme de laprenent pel que respecta als grups
estrangers especfics. (Moore, 1993).
W e need to be given detailed information about the target country...and the ways of l ife...If we see
acquisition of information and understanding of the underlying values as the first two steps of
understanding foreign culture, we th en also need to recognise that a detailed understanding of our own
culture is necessary. This process can add a further two stages to the development of cultural learning: a
comparison of one's own culture and that of the target country and finally a standing outside those
cultures to recognise th e relativity of each(Morgan, 1995:10).
-
8/10/2019 1595m.pdf
29/213
28
2.3.Llenges en contacte. Bilingisme i multili ngisme.
Les situacions comunicatives on dues o ms llenges entren en contacte s molt
comuna en contexts plurilinges. Dos daquests contexts, que coincideixen en sser els
primers en els quals es veu immers linfant, sn la famlia i lescola. Parlarem de
bilingisme infantil simultani quan ens referim a infants que, des del seu naixement, es
veuen exposats a laprenentatge de dues llenges, i de bilingisme infantil consecutiu
quan parlem dinfants que un cop aprenen una llengua entren en contacte am b una altra
o altres. Aquest segon cas coincideix, generalment, amb larribada al context escolar
(McLaughlin, 1984).
La situaci de bilingisme infantil simultani per excellncia es dna en la
famlia, e ssent a questa el primer context lingstic en el que linfant es desenvolupa. Les
seves primeres activitats comunicatives tenen lloc en el nucli familiar i sn els pares els
seus interlocutors ms freqents. Les primeres aproximacions comunicatives
desenvolupades en aquest context es caracteritzen per la mescla de codis. Linfant
bilinge fa s indiscriminat de tots dos codis a lhora de construir les seves estructures
lingstiques. Segons Volterra i Taeschner (1978) & Taeschner (1983), defensors de
lanomenada hiptesi del sistema lingstic unitari, els infants que adquireixen dues
llenges de forma simultnia des del seu naixement t ravessen un estadi inicial en el qual
encara no sn capaos de diferenciar les dues llenges. Ser en estadis posteriors quan
aquesta diferenciaci comenci a tenir lloc:
Estadi 1: Entre 15 i 2 anys dedat.
Linfant t un sistema lxic nic am b elements de totes dues llenges.
Estadi 2: Entre 25 i 3 anys dedat.
Linfant t dos sistemes lxics per un sol sistema gramatical; les mateixes regles
sintctiques sn aplicades en totes dues llenges.
Estadi 3: Entre 3 i 4 anys dedat.
Linfant distingeix dos codis lingstics: lx ic i sintaxi sn associats a la persona
amb la qual e s com uniquen.
-
8/10/2019 1595m.pdf
30/213
29
Investigadors defensors de la hiptesi contrria, la hiptesi del desenvolupament
lingstic independent, alleguen que malgrat ls indiscriminat de tots dos codis,
linfant bilinge s capa de diferenciar les dues llenges abans dels dos anys dedat
(Genesee, 1989; De Houwer, 1990; Quay, 1995).
Estudis realitzats per Genesee, Nicoladis & Paradis (1995) demostren que lamescla de co dis de laprenent en sit uacions de bilingisme infant il simultani es deguda
a dos motius principals: la seva llengua dominant i el nivell de mescla de codis dels
pares.
Per la part de responsabilitat que pares i educadors tenen en el correcte
creixement lingstic de linfant bilinge, cal parar especial atenci a aquest segon
motiu per tal dafavorir el correcte bilingisme de linfant i evitar aix la mescla de
codis. El missatge de ladult sempre sha delaborar amb la mateixa llengua tot evitant
la mescla de codis, ladult ha de manifestar-se monolinge per a linfant. Diferentsautors han fet saber la seva opini en aquest aspecte tot oferint una srie de pautes
orientatives pels diferents membres de la comunitat educativa escolar.
Juan-Garau (1996) es pronuncia tot recomanant:
1. Buscar tcniques que evitin una pressi sobre linfant quan aquest
demostra problemes de comprensi.
2. Optar per la deducci de significats abans que per ls de laltra llengua.
3. Fer s de la repetici en el cas de problemes comunicatius.
4. Canviar de tema de forma natural quan apareixen entrebancs.
5. No alterar-se davant la mescla de codis de linfant. Demostrar tenir
identitat bilinge al comprendre el seu missat ge per evitar caure en el
parany de canviar de llengua.
Per la seva banda, Jasone Cenoz (2003) con sidera important t enir en compte una
srie de condicions que garantitzin la qualitat de lensenyament de la llengua estrangera:
1. Comprendre que es tracta dun projecte a llarg termini ja que la
introducci primerenca implica la necessitat dadaptar el currculum i els
materials de leducaci primria i secundria.
-
8/10/2019 1595m.pdf
31/213
30
2. Establir objectius lingstics ben definits per a cada cicle tenint en
compte lentorn sociolingstic, les caracterstiques del centre i les hores
dinstrucci dedicades a la tercera llengua i a la llengua o llenges de la
comunitat.
3. Aplicar una metodologia que motivi els alumnes, que sigui adequada pera la seva edat i que serveixi perqu assoleixin un alt nivell dangls.
4. Garantir la formaci del professorat tant a nivell lingstic com
metodolgic.
5. Coordinar les programacions de les rees lingstiques amb la finalitat
dafavorir la interdependncia entre les llenges i dobtenir beneficis a
nivell cognitiu i metalingstic.
6. Aconseguir la implicaci i el suport de la comunitat escolar per a portar a
terme el projecte.
Descobrir el nivell de coneixement real de la linfant pel que fa a les diferents
llenges que est aprenent s una de les incgnites que ms intriga a pares i educadors.
En situacions de bilingisme infantil consecutiu, els adults intenten fer una avaluaci
constant del grau de coneixement que t linfant de la llengua estrangera i, en massa
ocasions, ho fan amb poc dencert. Els infants no han de sentir-se en una situaci
dexamen. Quan ms sinsisteix per tal que responguin a una pregunta concreta, ms els
costa contestar-la, encara que de ben segur ho saben fer.
No le ponga a prueba. Si su hijo quier e ensearle lo qu e sab e y ambos disfrutan diseando juegos con sus
ma teriales, entonces puede proceder a hacerlo pero con cuidado (Doman, 1984: 220).
En qualsevol proposta daprenentatge primerenc duna llengua estrangera s
molt important seguir rigorosament aquesta forma de procedir, ja que el que realment
importa s el procs daprenentatge i no el resultat final.
La evaluacin del aprendizaje d e los alumnos ser continua (Article 8.1. del Reial Decret 830/2003;
BOE 157, de 2 de Juliol de 2003).
-
8/10/2019 1595m.pdf
32/213
31
Hi ha maneres dobservar el procs dadquisici de la llengua estrangera que
segueix linfant (Pedrs, 1994):
Observant la forma que t linfant de moures en situacions de comunicaci i
fent-ne el recull per escrit corresponent. (Aquestes situacions vindran
facilitades per les activitats de tallers que es realitzin dins del marc dunaproposta didctica de caracterstiques similars a la proposada en aquesta la
nostra recerca).
Prenent nota dels comentaris dels pares respecte de les moltssimes
transferncies que el nen fa a casa.
A travs de la implementaci dun full dobservacions diries on
senregistraran tots els comentaris que fan els nens en les diferents activitats
durant tot el dia.
Mitjanant lenregistrament en vdeo dalgunes de les sessions. Es poden
realitzar tants enr egistraments com escaigui per ser cabdal que sen realitzi
un al fina l del pro cs densenyament-aprenentatge.
La subtilesa i la perspiccia seran aliats infallibles en qualsevol procs
davaluaci dels coneixements lingstics dels alumnes. Els estudis realitzats en aquest
respecte demostren que, a ligual que els infants monolinges, els bilinges es fan
entendre a partir dels recursos com unicatius que tenen a labast (Goodz, 1994), am b la
diferncia que, per contra dels monolinges que es veuen limitats a un sol codi
lingstic, els bilinges es serveixen dels recursos que els hi proporcionen dos o ms
codis per a com unicar-se.
Bilingual develop ment ma y differ from mo nolingual development in superficial ways, but( ...)fun damentally they are
the same. In particular, bilingual children use the same acquisitional strategies as monolingual children; they
develop differentiated language systems from the beginning; and they are able to use their developing language
sys tems differentially in co ntextrually-sensitive ways (Genesee, 1994: 77).
Pel que fa a lescola, el context de bilingisme infantil consecutiu per
excellncia, moltes comunitats bilinges defensen aquest tipus densenyament
lingstic a les aules perqu promou elevats nivells dadquisici de totes dues llenges.
Segons Cook (1992) aquests elevats nivells de domini lingstic equivalen a quelcom de
molt ms com plex que no pas la simple capacitat per a parlar dos o ms llenges.
-
8/10/2019 1595m.pdf
33/213
32
Lautora parla de multicompetncia lingstica i la defineix com el complex e stat
duna ment amb dos o ms gramtiques que creixen, es desenvolupen, modifiquen i
diversifiquen de forma interrelacionada (Cook, 1991). Algunes de les caracterstiques de
les person es multicompetents sn:
Tenen un coneixement de la seva L1 i de la seva/es L2 i L3 diferent del quetenen els monolinges o monocompetents.
La seva conscincia metalingstica s tamb diferent de la del monolinge.
Es caracteritzen pel desenvolupament de processos cognitius ms complexos
que no pas els dels monolinges. Algunes de les rees cognitives on manifesten
superioritat sn: desenvolupament conceptual, creativitat, conscincia
metalingstica, desenvol upament semntic i ha bilitats analtiques (Daz, 1985).
Totes dues o ms llenges comparteixen el mateix lxic mental. Malgrat trobar-
se en contexts monolinges, els parlants de ms duna llengua mai no deixen de
fer s mental de tot el seu fons de recursos lingstics ( Gro sjean, 1990). s a dir,
el desenvolupament duna llengua implica, inexorablement, el de laltra o altres.
Tenen la possibilitat de canviar de llengua de forma plena sense alterar la
qualitat del missatge. s a dir, el processament en la L2 o L3 mai no pot
desconnectar-se de la L1 ja que totes dos o ms llenges comparteixen espai en
una mateixa rea del cervell.
Conscients de tots els avantatges que comporta lensenyament bilinge a les
escoles, la comunitat lingstica canadenca, a mitjans dels anys 70, va estar pionera en
portar a la pr ctica aquesta f ilo sofia. Es suggeria una introducci de la segona llengua el
ms aviat possible per tal dafavorir el desenvolupament de les habilitats comunicatives
dels aprenents (Swain, 1981).
Les raons allegades en els seu dia van estar:
La L1 dels infants es podr practicar en entorns naturals amb moltes ms
possibilitats que no pas la L2. Recau, doncs, sobre lescola la responsabilitat defacilitar situacions comunicatives en L2.
El desenvolupament de la competncia comunicativa dels alumnes en L1 queda
assegurada a partir de les prctiques que els infants podran fer en el seu entorn
natural. Una immersi primerenca en la L2 no alterar, daquesta forma, el
desenvolupament de la L1 de la lumne.
-
8/10/2019 1595m.pdf
34/213
33
La motivaci manifestada per linfant a lhora daprendre la L2 no s
comparable a la de ladolescent ja que, aquest segon, no percebr de la mateixa
forma la necessitat dinvertir temps i energia en laprenentatge duna llengua
estrangera.
Els resultats de les nombroses recerques portades a terme en aquest mbit i els
obtinguts a partir de les investigacions en curs han servit per a confirmar la validesa
daquestes suposicions. Els programes dimmersi lingstica dissenyats i portats a la
prctica al Canad han fet ress a moltes altres comunitats bilinges i multilinges del
mn que han trobat en els programes dimmersi el millor mitj per a garantir la
convivncia de dos o ms llenges.
Pel que fa al fenomen del multilingisme, cal destacar que una de les situacions
ms comunes s la que es dna quan infants bilinges aprenen una tercera llengua.
Aquest fenomen es produeix, sobretot, en comunitats bilinges caracteritzades per
compartir loficialitat lingstica de la llengua autctona amb la de lestat al que
pertanyen. Exemples daquestes com unitats sn la Bretanya fr ancesa, Oc citnia,
Catalunya, el Pas Basc, Galcia... on langls sensenya com a llengua estrangera
inclosa dins del programes de bilingisme corresponents.
Aquest fet pot comportar algunes dificultats ja que, a l es comunitats on du es llenges compart eixen
loficialitat lingstica, la introducci de les llenges estrangeres topa amb un fort inconvenient: elprejudici que comporta, a un elevat nombre de gent, considerar que la introducci duna tercera llengua
quan els aprenents encara sn molt joves perjudicar ladquisici i la consolidaci de les dues primeres
(Siguan , 1992).
En canvi, un elevat nombre dexperincies i investigacions demostren que
lescola plurilinge no entorpeix laprenentatge de les dues llenges oficials de la
comunitat sin que lafavoreix (Baetens-Beardsmores & Anselmi, 1991; Tosi, 1991).
Estudis realitzats per a comprovar la funcionalitat daquests programes confirmen que la
introducci duna tercera llengua no act ua en detriment de cap de les altres dues. Cenoz
& Valencia (1994) i Lasagabaster (1997) han demostrat amb les seves recerques que
aprenents dangls bilinges (basc-castell) obtenien millors qualificacions que no pas
els monolinges ( castell).
-
8/10/2019 1595m.pdf
35/213
34
Els efectes positius del bilingisme en ladquisici de terceres llenges sn
compatibles amb els resultats que sobtenen amb el seguiment de programes de doble
immersi (Genesee, 1998).
Resultats com aquests, aix com els obtinguts a partir de les moltes recerques encurs, permeten arribar a la conclusi que els aprenents multilinges es beneficien, a
lhora de desenvolupar les seves capacitats lingstiques i cognitives, del seu elevat
potencial com experts aprenents de llenges.
Third language learners have more experience at their disposal than second language ones do, and have been found
to present more strategies and a higher level of metalinguisti c awareness (Cenoz, 2003).
Aix ho demostren les experincies realitzades a comunitats en les que han
conviscut i conviuen dues o ms llenges com ara la re gi canadenca del Quebec. El
context sociopoltic al Quebec, pel que fa a lensenyament de langls com a llengua
estrangera, s molt particular. Per una banda, seria raonable que langls, llengua
parlada per ms de 20 milions de persones del total de 27 milions de residents
canadencs, fos llengua ds quotidi a tot el territori del Canad. Tanmateix, s noms
el francs la llengua ds que parlen un 80% dels sis milions de residents del Quebec.
Dins daquest marc sociolingstic, s fcil deduir que els infants del Quebec aprendran
langls com a LE a lescola per que tindran molt poques possibilitats per a poder fer-ne s en la seva vida quotidiana.
Donada la singularitat lingstica que caracteritza el Quebec i la necessitat que
langls es converts en llengua ds quotidi, durant la segona meitat de la dcada dels
70, sengegaren programes dinnovaci en lensenyament intensiu de langls com a
llengua estrangera a tota la comunitat. Els primers programes engegats lany 1973 i que,
desprs de modificacions, encara sapliquen avui dia, es basaven en lensenyament
intensiu de langls i centraven la seva atenci en les habilitats orals i auditives dels
aprenents deducaci Primria tot deixant de banda les habilitats de lect ura i escriptura
(Lightbown & Spada, 1990; Spada, 1990a; Spada, 1990b). Es promovia lensenyament
de langls a partir del disseny dactivitats relacionades amb una srie de tpics
predeterminats (menjar, animals, famlia, el cos...), ms que no pas el dactivitats
centrades en les rees del currculum a treballar.
-
8/10/2019 1595m.pdf
36/213
35
Ha estat precisament lallament de lensenyament de langls de la resta de
matries del currculum, aix com tamb la necessitat de plantejar lensenyament de
langls com un repte pels alumnes ms que no pas com un joc sense cap dificultat, el
que ha portat a modificar i millorar els primers pro grames pilots.
Tanmateix, els resultats que la seva posta en prctica va donar: una actitud msfavorable envers laprenentatge de langls i una major confidncia i fludesa en la
llengua, han servit per a perpetuar una idea engegada fa ara ms tres dcades.
Essent aquesta la realitat lingstica del Quebec, no hem doblidar que, tamb al
Canad, shan engegat programes per a afavorir laprenentatge del francs LE.
Parallelament als programes dimmersi lingstica engegats a les comunitats
francfones canadenques tamb sen van engegar daltres a les anglfones. Aquest s el
cas de la comunitat dOntario on la llengua majoritria dels seus habitants s langls i
la LE el francs. LOntario Ministry of Education (1977) defens la immersilingstica com el mitj ideal per a laprenentatge de llenges estrangeres i en les seves
publicacions destac la importncia que t la quantitat dhores dinstrucci en la llengua
estrangera per a la millor adquisici de la llengua.
There are many factors which contribute directly to the eff ecti veness o f French instructional programs . The quality of
tea ching and the curriculum, fo r exampl e, are of paramount importance. Organi zationall y, it is cons idered that the
key factor is the number of hours of intruction in French, or in other subjects using French as the language of
communication. In other words, the more hours a pupil spends in French, the higher level of achievement is likely to
be (Ontario Minist ry of Education, 1977:8) .
Deixant el marc lingstic internacional de banda i centrant latenci en el
panorama nacional espanyol, tamb trobarem regions en una situaci lingstica molt
similar a la canadenca. En un pas multilinge, com s Espanya, amb una gran riquesa
de llenges, laprenentatge duna llengua estrangera, al costat de les prpies, t
indubtable inters educatiu pel desenvol upament de la com unicaci i la representaci de
la realitat, ja que les diferents llenges no sn competitives entre s, sin que
compleixen essencialment les mateixes funcions i contribueixen a un mateixdesenvolupament cognitiu i de la comun icaci (M.E.C., 1992).
El problema roman, no tant en les transferncies negatives que comporta el
contacte simultani de ms de dues ll enges, sin en el s plantejaments pedaggics que es
realitzin (Nussbaum, 1993).
-
8/10/2019 1595m.pdf
37/213
36
Els plantejaments pedaggics representen la combinaci entre continguts
daprenentatge i pedagogia adreada a garantir ladaptaci dels temes, els problemes, i
els esdeveniments; als interessos i habilitats dels aprenents (Shulman, 1987). Aquests
interessos i habilitats estaran en funci de ledat, de les seves motivacions, i del nivell
de competncia com unicativa que lalumne tingui de cada llen gua en qesti.
The tasks given and the experiences offered must be selected in accordance with the learners' stage of
development. They may be cognit ively demanding as long as they are concr ete; the y may be emotionally
complex as long as they are experiential; they may be practically exacting as long as they are
systematically arranged, i.e. they permit the progression from simple to difficult. A number of other
requirements could be mentioned, but these conditions can be ful fi lled (Byram & Doy, 1999:144).
Per tal de garantir uns resultats ptims en el procs densenyament-aprenentatge
duna o ms llenges estrangeres dins el marc educatiu europeu, els estaments amb
competncies en aquesta rea han elaborat lanomenat Llibre Blanc de la Comissi
Europ ea. Es tracta duna guia adreada a promoure laprenentatge de llenges
estrangeres a totes les edats tot emfatitzant noves idees aix com la seva prctica ms
adequada (Council for Cultural Co-operation Education, 2001).
Seguint les pautes prescrites en aquest document , estudis realitzats per diferents
investigadors al context escolar del Pas Basc (Sierra & Olaziregi, 1989, 1991; Ugarte,
1999; Lasagabaster 2000) venen a confirmar que la particular situaci de llenges en
contacte que exhibeix aquesta comunitat educativa comparteix els acords als que han
arribat molts altres investigadors pel que fa a leducaci bilinge i/o multilinge. La
introducci de la LE, en un programa dimmersi bilinge, no t cap impacte negatiu en
el desenvolupament cognitiu de lindividu sin que, ms aviat, afecta de forma positiva
la seva flexibilitat mental aix com la seva conscincia metalingstica (Peal &
Lambert, 1962; Ianco-Worrall, 1972; Genesee, Tucker, & Lambert, 1975; Bain, 1975;
Cummis, 1976; Ben-Zeev, 1977; Bain & Yu, 1978; Balkan, 1979; Bialystok, 1987;
Baker, 1993).
Aquesta teoria ha estat batejada per Cummins (1976) amb el nom de teoria
llindar i, en el context lingstic del Pas Basc, Lasa gabaster (2000) nha fet els seus
estudis per a confirmar-la. La seva recerca ha validat les segents hiptesis:
-
8/10/2019 1595m.pdf
38/213
37
El grau de bilingisme dels aprenents dangls LE condiciona la qualitat en
ladquisici daquesta. Es confirma que aquells aprenents amb un alt grau de
competncia lingstica en les dues llenges locals, basc i castell, assoliran
nivells ms elevats en laprenentatge de langls LE ja que, la seva elevada
competncia en les dues primeres llenges, els hi facilitaran einesdaprenentatge transferibles a la L3.
Els nivells de competncia en totes tres llenges estan interrelacionats. Lautor
ens ve a suggerir que la presncia de tres llenges, en comptes de suposar un
repte massa difcil pels aprenents, el que implica s un estmul pel
desenvolupament de la seva conscincia metalingstica i, en conseqncia, un
estmul en laprenentatge de la L3 i de les dues prpies (Lasagabaster, 1997).
Tot encetant aquesta lnia de recerca, Cenoz & Valencia (1994) han realitzat
estudis al Pas Basc amb alumnes dentre 17 i 19 anys dedat que venen a confirmar el
fet que aprenents bilinges (basc-castell) instruts en la llengua minoritria (en aquest
cas el basc) assoleixen nivells superiors en angls LE si els comparem amb els que
assoleixen els aprenents monolinges. Per la seva banda, Ugarte (1999) dna suport a la
iniciativa dintroduir langls a leducaci infantil ja que els resultats obtinguts a partir
de la posta en prctica de projectes pilot en diferents escoles del Pas Basc demostren
que, a partir de crear un ambient motivador, no es perjudica en a bsolut laprenentatge de
la segona llengua o el desenvolupament de la primera, sin tot el contrari, es potencia.
Tanmateix, sinsisteix en lexistncia dalguns aspectes a millorar:
Ms coordinaci am b els tutors i tutores dels grups-classe en relac i amb les
activitats que es fan a la ula.
Un plantejament ms integrador de les tres llenges a les quals lalumnat est
exposat (uscar, castell, angls).
Una visi de futur. Saber cap on anem o qu s exactament el que vo lem
aconseguir amb el que fem a llarg termini.
Un cop perfilada la situaci lingstica de la comunitat basca escau adrear
latenci cap a la catalana que, sense estar exempta de trets caracterstics comuns amb
el context basc, no deixa de tenir peculiaritats prpies que la fan nica.
-
8/10/2019 1595m.pdf
39/213
38
En el cas de Catalunya, a lhora dintroduir una llengua estrangera a lEducaci
Infantil, sha de considerar el fet de tractar-se duna situaci similar a la descrita
anteriorment: lescolaritzaci dels alumnes es realitza seguint un programa dimmersi
lingstica en la llengua de la comunitat, el catal, que comparteix oficialitat amb la
llengua de lestat, el castell. La introducci de la llengua estrangera, langls, esprodueix de forma obligatria al cicle inicial de lEducaci Primria malgrat el seu
avanament a cursos anteriors romangui optatiu a la decisi del centre educatiu. Ara per
ara, tots els indicis apunten cap a un imminent avanament de la introducci de la
llengua estrangera a lEducaci Infantil de forma obligatria.
s a dir, en un futur no molt lluny a Catalunya es parlar duna realitat
educativa escolar caracteritzada pel seguiment de programes de doble immersi
lingstica. Actualment, per, la sit uaci re spon a un perf il diferent . La introducci de
langls es realitza de forma obligatria quan els alumnes tenen entre 6 i 7 anys dedat is el Disseny Curricular elaborat per la Generalitat de Catalunya (1989) el que
dictamina alguns dels avantatges que t laprenentatge duna tercera llengua a
l'Educaci Primria. Un daquests avantatges seria el de contribuir a assegurar la
competncia lingstica i comunicativa en castell i en catal dels alumnes, aix com a
valorar de manera crtica la ident itat prpia ja que:
Sobserva un nivell ms elevat de conscincia lingstica que es manifesta: en
l'inters per comparar els sistemes lingstics de les diferents llenges, i en una
major atenci a la interferncia lingstica.
Els membres de comunitats bilinges accepten la diversitat lingstica com un
fenomen caracterstic de la societat en la que viuen.
Els membres duna comunitat en la que es fan servir dos codis, en major o
menor grau, perceben que les llenges saprenen a travs de ls. Aquesta
percepci resulta primordial en el desenvolupament de la seva competncia
comunicativa en les diferents llenges. Estudis realitzats a Catalunya (Muoz,
2000) venen a donar suport a la idea que un bon nivell de competncia en la L1 i
L2 dels aprenents (catal-castell) afectar positivament en el nivell de
competncia en la L3 (angls). Aquests resultats concorden amb els aconseguits
per Cenoz (1997) i Lasagabaster (1997) amb alumnes en sit uacions educatives
similars per en comunitats lingstiques diferents.
-
8/10/2019 1595m.pdf
40/213
39
s a dir, novament es concep el contacte entre ms de dues llenges no pas com
un entorpiment per a la seva adquisici, sin ms aviat com un recurs daprenentatge
lingstic i intercultural que afavoreix: el coneixement, la comprensi i el
reconeixement daltres cult ures per tal dajudar als alumnes a construir i situar-se en una
societat multicultural, aix com a preparar-se per viure-hi de manera responsable enrelaci a daltres cultures (Ajuntament de Barcelon a, 1997).
-
8/10/2019 1595m.pdf
41/213
40
3. INVESTIGACI CURRICULAR: NORMATIVA,
PROPOSTA CURRICULAR I ASPECTES
ORGANITZATIUS.
3.1. Inves tigaci curricular: Normativa.
La proposta curricular que es mostra a continuaci ha estat realitzada a partir
duna srie dtems seleccionats dun recull de manuals de curs legal. Aquesta selecci
sha realitzat a partir dels segents documents: Currculums dEducaci Infantil i
dEducaci Primria (Generalitat de Catalunya, 1992) i documents elaborats pel
Departament dEnsenyament amb la finalitat dorientar les escoles en aspectesorganitzatius i didctics pel que fa al tractament de llenges estrangeres (Generalitat de
Catalunya, 2004). A partir de la lectura i estudi daquests documents sha procedit a la
selecci i organitzaci dobjectius i continguts en funci de les necessitats especfiques
de la proposta curricular proposada.
Pel que fa als currculums dEducaci Infantil i Primria, ha calgut realitzar una
recerca acurada de tots dos documents per tal de poder crear-ne un de nou que permeti
establir les bases per a la introducci de langls al segon cicle de letapa dEducaci
Infantil. La convicci personal, els gustos i necessitats particulars i ladequaci de les
rees de: Llenguatge verbal, Llenguat ge Musical i Llenguat ge Plst ic del Currc ulum
dEducaci Infantil; i Llenges Estrangeres del Currculum dEducaci Primria al
treball que es pretn desenvolupar, han estat factors determinants en el procs
delaboraci dun currculum dangls per a letapa dEducaci Infantil. A continuaci,
es presenta la descripci de cadascuna daquestes rees, aix com els arguments que les
converteixen en idnies per a lelaboraci del currculum de Llenges Estrangeres per a
lEducaci Infantil.
-
8/10/2019 1595m.pdf
42/213
41
3.1.1. rea 3: Intercomunicaci i llenguatges. El llenguatge verbal.
Els alumnes del segon cicle dEducaci Infantil fan un s funcional de la
llengua/es prpia/es en situacions comunicatives creades a laula. Aquests alumnes
experimenten un desenvolupament progressiu pel que fa a ladquisici dhabilitats
comunicatives alhora que tamb desperten una major curiositat envers laprenentatge
daltres llenges. Sn capaos dentendre missatges orals en una llengua estrangera
sempre i quan aquests siguin senzills i es reprodueixin en contextos significatius i
propers als alumnes.
Recursos comunicatius que afavoreixen la comprensi de missatges com ara:
parar atenci a lentonaci, emfatit zar en la pronnci a, acompanyar el missat ge amb
gestos, associar paraules i sons a imatges o daltres paraules apreses prviament,
memoritzar canons i tonades...etc. Sn alguns dels recursos dels que professors i
alumnes es poden servir per a resoldre situacion s de comunicaci en angls a laula.
Tanmateix, les eines ms valuoses per a afavorir la comunicaci en angls al
parvulari sn totes aquelles frmules que formen part del rebost didctic de leducaci
infantil. Es tracta de recursos tant clssics i funcionals com ara: les canons, els contes,
les frmules de salutaci i acomiadament, els jocs de tradici popular, els poemes
destructura repetitiva, la dramatitzaci dhistries, les danses, les rutines prpies de la
jornada esco lar (passar llista, mirar el temps...etc.). Ls combinat a laula de tots
aquests recursos, aix com laprofitament de la desinhibici i lespontanetat
comunicativa natural de linfant dentre 3 i 6 anys dedat, fa possible que el procs
densenyament i aprenentatge de langls al parvulari es desenvolupi de forma nat ural
tot donant com a fruit un discurs espontani i ple de significat.
Tot llenguatge s comunicaci i, per tant, s un instrument que, com qualsevol altre, per poder-sen valer
sha de coni xer. Considerant el carcter arbitrari del llenguatge i tenint en compte que la matria de
qu es compon s simblica, per tal que pugui complir la seva funci en una determinada comunitat
humana, el seu s ha danar tant dels termes com de les relacions entre ells. Altrament dit, el domini dun
terme lingstic en relaci amb un referent pressuposa la possibi litat demprar-lo en relaci amb daltres
referents, amb caracterstiques perceptuals i/o funcionals semblants. Cal tamb que cada terme sigui
comprs i usat en el mateix sentit per tothom qui es comunica (Generalitat de C atalunya, 1992:34).
-
8/10/2019 1595m.pdf
43/213
42
La introducci dun nou codi verbal dins el procs de comunicaci que
sestableix a laula mai no deixa de tenir un cert caire traumtic pels aprenents. Cal,
doncs, proposar tasques i crear sit uacions en qu lalumne senti la necessitat dutilitzar
la llengua estrangera, repetir i memoritzar ( Generalitat de Catalunya, 2004).
Limpacte inicial que pels infants suposa el fet dhaver-se de comunicar amb uninterlocutor que es serveix dun codi completament ali als seus coneixements previs,
aviat deixa de ser-ho quan les persones implicades en lacte comunicatiu se nadonen de
que la comunicaci s possible quan latenci i linters dels interlocutors deixa de
recaure en el codi per a fer-ho en la intenci de voler dir i entendre quelcom.
Ladult ha destar capa de persuadir els alumnes de la validesa que t la
intenci de comunicar-se alhora que fer-los-hi saber que el domini del codi ocupa un
lloc secundari en tot aquest procs. Lo bjectiu s comunicar-se, el com i lamb qu seran
factors que, amb el temps, la constncia i la prctica saniran desdibuixant en un codilingstic nic i ben definit: la llengua anglesa. El coneixement de les caracterstiques
dels alumnes dEducaci Infantil permet generar expectatives sobre all que poden fer,
s a dir, sobre les seves capacitats i limitacions en laprenentatge i, a la vegada, una
aproximaci a les seves potencialitats en lmbit cognitiu (Generalitat de Catalunya,
2004):
Caracterstiques en lm bit cognitiu
1. Mostra necessitat de com unicaci verbal i no verbal.
2. Existeix una necessitat de joc simblic on el nen representa mentalment
imatges de la vida real. La imitaci el fa avanar en el coneixement de la
realitat que lenvolta.
3. Augmenta la capacitat de concentraci i memoritzaci.
4. Necessita estmuls vi suals i gestuals per entendre les sit uacions.
Habilitats lingstiques de lalumne dEducaci Infantil
1. Habilitat per comprendre globalment m issatges.
2. Habilitat per comunicar- se amb un bagatge lingstic limitat.
3. Habilitat dapren dre de manera indirecta.
4. Habilitat per aprendre a t ravs de la imaginaci i la fantasia.
5. Habilitat de parlar i interact uar.
-
8/10/2019 1595m.pdf
44/213
43
Levol uci lingstica de lalumnat en angls san ir veient de forma
progressiva. A curt termini les expectatives han de ser modestes i poc exigents ja