Afrontament de les separacions o els canvis destacables en l'entorn familiar

Els infants, igual que els adults, han d’aprendre a acceptar els canvis que sorgeixen i dels que no en tenen control. Quan aquesta acceptació no es produeix poden aparèixer dificultats i problemes que poden passar desapercebuts al no veure’n la relació directa entre una situació i l’altre (inseguretats, pors, dependència emocional, actes rebels, conductes compulsives,...)

Per l’acceptació necessària dels canvis els nens es guien per models i per aquest motiu com a tutors, pares o responsables de la mainada cal ser aquest model. Així, les estratègies d’afrontament i la modalitat de presa de decisions que apliquen els pares o tutors són la base amb la que es regiran els fills i que assentaran els fonaments de cares a la seva vida adulta.

Imaginem un dels casos més habituals de canvi familiar, el divorci o la separació. La majoria de les persones pensen que és el propi divorci/separació el que provoca més dificultats en l’infant però el que realment les provoca són les discussions, les faltes de respecte, les baralles i/o el tracte fred i impassible entre els membres de la parella. És per aquest motiu que sol ser millor per l’infant una separació amistosa i a temps que no pas mantenir la convivència de la parella sota la idea que el petit/a encara no està preparat per entendre que els pares se separin. També cal tenir en compte que si la parella decideix separar-se i el respecte entre ells és l’acceptable podran comunicar-se adequadament. Aquesta comunicació és bàsica alhora de prendre les decisions que millor beneficiïn a l’infant enlloc de dedicar-se a atacar-se mútualment, com succeeix malauradament en forces ocasions.

És important fer entendre i actuar amb els nens de forma que tot i que els pares no visquin sota el mateix sostre, sentin que la seva relació filio-paternal i/o filio-maternal no s’ha modificat a un nivell essencial. És a dir, separar-se de la parella no implica separar-se dels fills i per tant aquests han de rebre la mateixa estimació i la mateixa comprensió d’abans. No és tant important la quantitat de temps com la qualitat d’aquest, per tant, el progenitor que ja no viu en el mateix espai ha de mantenir el vincle emocional amb l’infant.

Quan les separacions són complicades, com a professionals recomanem les medicacions familiars, que permeten arribar a acords sobre diferents aspectes de la separació, sobretot relacionades amb els infants, amb el menor cost emocional possible per tots els membres implicats.

D’altres canvis destacables que es poden produir en l’entorn familiar i en els que és important que els infants assoleixin una adequada acceptació són, per exemple, nous germans bé per naixement o per adopció, defunció de familiars propers a l’infant o nous membres amb qui conviure sota el mateix sostre, com en el cas de les famílies reconstituïdes, entre d’altres.

Tots aquests tipus de canvis que es poden produir en l’entorn familiar generen estrès i incerteses i poden ocasionar angoixes que poden repercutir en canvis emocionals i comportamentals. Quan aquests canvis es perpetuen en el temps és quan cal acudir a un psicòleg ja que com abans els infants aprenguin a acceptar els canvis major capacitat d’afrontament tindran un cop siguin adults..