10 Sergio Caballero ORÍGENES - Sitges Film Festival€¦ · L’equip d’Amor eterno Jake Paltrow...

16
www.sitgesfilmfestival.com Diumenge 5 d’octubre de 2014 · Número 3 ORÍGENES FOX SEARCHLIGHT PICTURES PRESENTA UNA PRODUCCIÓN A VERISIMILITUDE / WEWORK STUDIOS EN ASOCIACIÓN CON BERSIN PICTURES Y PENNY JANE FILMS UNA PELÍCULA DE MIKE CAHILL “I ORIGINS” MICHAEL PITT BRIT MARLING ASTRID BERGEÈS-FRISBEY PRODUCTORES EJECUTIVOS ADAM NEUMANN REBEKAH PALTROW NEUMANN BONNIE TIMMERMANN ADAM S. BERSIN JAYNE HONG TYLER BRODIE BURTON GRAY MICHAEL PITT PRODUCIDA POR MIKE CAHILL HUNTER GRAY ALEX ORLOVSKY ESCRITA Y DIRIGIDA POR MIKE CAHILL STEVEN YEUN ARCHIE PANJABI DISEÑO DE VESTUARIO MEGAN GRAY REPARTO JAMES CALLERI , C.S.A. PAUL DAVIS, C.S.A. DISEÑO DE SONIDO STEVE BOEDDEKER EFECTOS VISUALES MICHAEL GLEN SUPERVISOR MUSICAL JOE RUDGE MÚSICA DE WILL BATES PHIL MOSSMAN DISEÑO DE PRODUCCIÓN TANIA BIJLANI MONTAJE MIKE CAHILL DIRECTOR DE FOTOGRAFÍA MARKUS FÖORDERER, BVK SOUNDTRACK ON UNA PELÍCULA DE MIKE CAHILL DIRECTOR DE OTRA TIERRA TODD McCARTHY, THE HOLLYWOOD REPORTER “AUDAZ, ORIGINAL Y FASCINANTE.” www.origeneslapelicula.es HOY SE PRESENTA EN EL AUDITORIO A LAS 18:30H SECCIÓN OFICIAL A COMPETICIÓN 6 Magical Girl 11 Franco Nero 9 Roland Emmerich 10 Sergio Caballero

Transcript of 10 Sergio Caballero ORÍGENES - Sitges Film Festival€¦ · L’equip d’Amor eterno Jake Paltrow...

Page 1: 10 Sergio Caballero ORÍGENES - Sitges Film Festival€¦ · L’equip d’Amor eterno Jake Paltrow (Young Ones) L’equip de Musarañas La Zombie Walk Pang Ho-cheung (Aberdeen) SAM

w w w. s i t ge s f i l m fe s t iv a l . c o m

Diumenge 5 d’octubre de 2014 · Número 3

ORÍGENES

FOX SEARCHLIGHT PICTURES PRESENTA UNA PRODUCCIÓN A VERISIMILITUDE / WEWORK STUDIOS EN ASOCIACIÓN CON BERSIN PICTURES Y PENNY JANE FILMS UNA PELÍCULA DE MIKE CAHILL “I ORIGINS” MICHAEL PITT BRIT MARLING ASTRID BERGEÈS-FRISBEY

PRODUCTORESEJECUTIVOS ADAM NEUMANN REBEKAH PALTROW NEUMANN BONNIE TIMMERMANN ADAM S. BERSIN JAYNE HONG TYLER BRODIE BURTON GRAY MICHAEL PITT PRODUCIDA

POR MIKE CAHILL HUNTER GRAY ALEX ORLOVSKY ESCRITA YDIRIGIDA POR MIKE CAHILL

PROPIEDAD DE FOX. ÚNICAMENTE PARA USO PROMOCIONAL. QUEDA ESTRICTAMENTE PROHIBIDA LA VENTA, COPIA O DUPLICACIÓN DE ESTE MATERIAL.

STEVEN YEUN ARCHIE PANJABI DISEÑO DEVESTUARIO MEGAN GRAYREPARTO JAMES CALLERI, C.S.A. PAUL DAVIS, C.S.A.

DISEÑODE SONIDO STEVE BOEDDEKER EFECTOS

VISUALES MICHAEL GLEN SUPERVISORMUSICAL JOE RUDGE MÚSICA

DE WILL BATES PHIL MOSSMAN DISEÑO DEPRODUCCIÓN TANIA BIJLANI MONTAJE MIKE CAHILL DIRECTOR DE

FOTOGRAFÍA MARKUS FÖORDERER, BVK

COPYRIGHT © 2014 TWENTIETH CENTURY FOX.

SOUNDTRACK ON

U N A P E L Í C U L A D E M I K E CA H I L L

D I R E C T O R D E O T R A T I E R R A

TODD McCARTHY, THE HOLLYWOOD REPORTER

“AUDAZ, ORIGINAL Y FASCINANTE.”

www.origeneslapelicula.es

H OY S E P R E S E N TA E N E L A U D I T O R I O A L A S 1 8 : 3 0 HS E C C I Ó N O F I C I A L A C O M P E T I C I Ó N

211x292 Revista SS.indd 1 24/09/14 12:38

6 Magical Girl

11 Franco Nero

9 Roland Emmerich

10 Sergio Caballero

Page 2: 10 Sergio Caballero ORÍGENES - Sitges Film Festival€¦ · L’equip d’Amor eterno Jake Paltrow (Young Ones) L’equip de Musarañas La Zombie Walk Pang Ho-cheung (Aberdeen) SAM

Tren fantàstic!Del 3 al 12 d’octubre (ambdós inclosos)Tren directe Sitges – Barcelona SantsSortida des de Sitges: 1.30h de la matinada

Són vàlids els bitllets i abonaments de Renfe i ATM, adequat al nombre de zones del trajecte realitzat.El Tren Fantàstic sortirà puntual-ment a la 1.30h, sense excepcions. En cas de retard en les projeccions nocturnes, la sortida d’aquest tren no es modificarà.

Consulteu tots els horaris, parades i preus a www20.gencat.cat/portal/site/rodalies o bé al 900 41 00 41

Bus diürn i nocturnMonbúsConsulteu horaris i parades 93 893 70 60 / www.monbus.cat

Bus urbà de sitgesConsulteu horaris i parades a: www.visitsitges.com

El Festival no és responsable dels possibles canvis d’horaris d’aquests serveis de transports. Els possibles canvis en les projeccions del Fes-tival no afectaran ni modificaran l’horari dels serveis de transports.

Compra les teves entrades a través del web del Festival:www.sitgesfilmfestival.com

Preus (IVA inclós)9€: S. O. F. Sitges 47, S. O. F. Òrbita, S. O. F. Especials, Fantàstic Panorama, Noves Visions, Seven Chances, Focus Àsia, Mid-night X-Treme, Anima’t i Sessions 3D*.6€: Secció Sitges Clàssics7€: Sessions Anima’t Curts11€: Maratons, Programa doble (llevat d’excepcions)13€: Gala d’Inauguració i Gala de Cloenda14€: Maratons del dia 12 d’octubre4,50€: Classes magistrals i sessions Des-pertador (sessions de les 8.30 h. a tots els cinemes) *1€: Ulleres 3D, per les sessions 3D de l’Auditori. De venda al web i a les taqui-lles del Festival.Abonaments (iva inclós)Abonament 10: Compra 10 entrades per a 10 sessions diferents i obtindràs un 10% de descompte sobre el preu total. És vàlid únicament per a les sessions que tinguin un preu de 9 euros. Podràs ges-tionar el teu abonament a la teva àrea personal de la nostra pàgina web.Abonament 20: Compra 20 entrades per a 20 sessions diferents i obtindràs un 20% de descompte sobre el preu total. És vàlid únicament per a les sessions que tinguin un preu de 9 euros. Podràs ges-tionar el teu abonament a la teva àrea personal de la nostra pàgina web.Abonament 40: Compra 40 entrades o més i obtindràs un 20% de descompte sobre el preu total. És vàlid per a totes les sessions excepte les gales d’Inaugu-ració i Cloenda, maratons del 12 d’oc-tubre, les sessions Despertador i Loca-litat Numerada. Podràs gestionar el teu abonament a la teva àrea personal de la nostra pàgina web.Carnets amb descompte*20% de descompte en la compra d’en-trades per als titulars del Carnet de Bi-blioteques de la Diputació de Barcelona, Carnet Jove, Targeta Cinesa Card, Club Fnac Oci i Cultura, Club TR3SC (vàlid per al titular i un acompanyant), RACC Master, RAKK 4u, Amics JoTMBé i ma-jors de 65 anys.Els descomptes no són acumulables. El titular podrà adquirir una entrada amb descompte per carnet, excepte els titu-lars del carnet TRESC, que podran ad-quirir-ne dues. * Excepcions dels carnets de descomp-te: els descomptes no són aplicables a les gales d’Inauguració i de Cloenda,

maratons del 12 d’octubre, les sessi-ons Despertador, Abonament Matinée, Abonament Auditori, Butaca VIP i Loca-litat NumeradaVenda d’entradesDe 3 al 12 d’octubre també les podràs adquirir a les taquilles de l’Auditori si-tuades a la sala Tramuntana de l’Ho-tel Meliá Sitges (c. Ramon Dalmau, s/núm) i a les taquilles Jardins del Retiro situades als jardins d’aquesta societat (Àngel Vidal, 17).Recollida d’entradesPrint at home: Imprimeix les teves en-trades des del teu espai personal triant l’opció “print at home” i accedeix amb elles directament al cinema. Ticket Mobile: Si tens un smartphone, descarrega’t les teves entrades des del teu espai personal al mòbil triant l’opció “Print Mobile” i accedeix directament al cinema.Taquilles del festivalEs podran adquirir entrades per a tots els cinemes i sessions a:Taquilla Auditori (Hotel Melià Sitges - Sala Tramuntana). Carrer Ramon Dal-mau, s/núm. Horari: Des de les 9 h i fins l’inici de l’última sessió de pagament dels cinemes Auditori o Tramuntana.Taquilla Jardins del Retiro. Carrer Àngel Vidal, 17 (també accés pel carrer Jesús). Horari: Des de les 9 h i fins l’inici de l’úl-tima sessió de pagament dels cinemes Retiro o Prado.Molt important: Les entrades per a les sessions que comencin abans de les 9 h. a qualsevol dels espais s’hauran adquirir/recollir anticipadament amb el sistema Print at home o Ticket Mobile.Observacions: Forma de pagament ac-ceptada en efectiu i targeta. Es donarà prioritat a la venda d’entrades per a les sessions immediates. Queda prohibit l’accés a la sala un cop començada la ses-sió. Únicament es contemplarà el canvi o devolució de l’import de l’entrada en el cas de cancel·lació del/dels llargmetrat-ge/s anunciat/s en la programació.Es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d’adquirir les entrades.La informació inclosa en aquest progra-ma és susceptible de canvis. Per a més informació consulteu el web: www.sitgesfilmfestival.comSuport taquilles: Horari d’atenció de di-lluns a divendres de 9.30 a 21.30h. Caps de setmana i festius previs al Fetival de 10 a 19h del 23 de setembre al 12 d’ocubre. Telèfon: 93 1195828 Correu electrònic:[email protected]

Informació i venda d’entrades

El diari del festivalCOORDINACIÓ Violeta Kovacsics

REDACCIÓ Gerard Casau, Toni Junyent, Alan Salvadó, Pau Teixidor, Gala Hernández

MAQUETACIÓ Juan Carlos Gómez, Fran Valenciano

FOTÒGRAFS Miguel Ángel Chazo, Jesús Paris

IL·LUSTRACIÓ Guillem Dols

VOLUNTÀRIA Patricia Salvatierra

El festival no comparteix necessàriament les opinions expressades pels diferents autors d’aquesta publicació.

Informació transports

1 Estació

2 Bus Sitges - Barcelona / Sitges - Vilanova

3 Cinema Prado

4 Cinema El Retiro

5 Cap de la Vila

6 Jardins d’El Retiro. Taquilles centre

7 Hort de Can Falç

8 Carrer Primer de Maig

9 Passeig de la Ribera

10 La Fragata

11 Ajuntament

12 Fundació Stämpfli - Art Contemporani

13 Mercat Vell. Casa Bacardí

14 Palau de Maricel. Exposicions

15 Edifici Miramar

16 Platja de Sant Sebastià. Estands

17 L’Escorxador. Brigadoon. Punt d’informació

18 Hotel Meliá. Auditori. Taquilles. Punt d’informació. Sala Tramuntana

19 Photocall Mirador

20 Port de Sitges - Aiguadolç

21 Photocall del Port

Port Esportiu Aiguadolç

Av. Emerencià Roig i Raventós

L’Excorxador

Platja de Sant Sebastià

Cap de la Vila

Estació Renfe

C. Francesc G

umà

C. R

afael Llopart

C. Joan Maragall

Plaça del Dr. Robert

C. de Parellades

C. Àngel VidalC. Major

C. de Sant Antoni

Av. Sofía

Pg. de Vilanova

C. de Joan Llopis

Pg. de la RiberaPg. Marítim

La Fragata

C. Sant Francesc

C. de Jesús

9

8 7

1011

14

1312

15 16

17

18

19

2021

54 6

3

1

2

2 Diari del festival Diumenge 5 d’octubre 2014

Page 3: 10 Sergio Caballero ORÍGENES - Sitges Film Festival€¦ · L’equip d’Amor eterno Jake Paltrow (Young Ones) L’equip de Musarañas La Zombie Walk Pang Ho-cheung (Aberdeen) SAM

Jake Paltrow (Young Ones)L’equip d’Amor eterno

L’equip de Musarañas

Pang Ho-cheung (Aberdeen) SAM (Pos eso)La Zombie Walk

3Diari del festival Diumenge 5 d’octubre 2014

Page 4: 10 Sergio Caballero ORÍGENES - Sitges Film Festival€¦ · L’equip d’Amor eterno Jake Paltrow (Young Ones) L’equip de Musarañas La Zombie Walk Pang Ho-cheung (Aberdeen) SAM

Noves Visions - Emergents PRADO 10:45

Apocalipstik - working title

Són moltes les pel·lícules que han trobat en els mecanismes del procés creatiu un portal que dóna accés a un territori al·luci-

nant: Screamplay, Barton Fink... L’última incorporació a aquesta llista és Apocalipstik - working tit-le, la darrera obra de l’entusiasta director Gilles Gambino.El film ens presenta Ritchie, un aspirant a cineasta, i Micky, un criminal de personalitat caòti-ca. Entestat a produir un guió del primer, Micky comença a buscar finançament de manera poc or-todoxa, posant en Ritchie en si-tuacions molt compromeses.A causa d’aquest estrès, el prota-gonista comença a tenir visions: Laylah, la noia dels seus somnis, es materialitza en el món real per ajudar el seu creador. Paral·le-lament, sorgeix del no-res Dae-mon, un personatge seductor i materialista, que tractarà d’exer-cir la seva influència nociva sobre Ritchie, fent encara més enreves-sada la trama d’aquesta “comèdia de gàngsters esotèrica”.

S.O.F. Sitges 47 AUDITORI 10:15, 18:30

I Origins

Las alarmas saltaron cuando en 2011 una cinta rodada con cua-tro duros se llevó el Méliès d’Or a la mejor película fantástica del año justo después de conquistar Sundance. Otra tierra ponía so-

bre el mapa a Mike Cahill y a toda su panda de amigos, los mismos con los que levantaría otros pro-yectos, como Sound of my Voice. Sin embargo, resulta difícil evi-tar la comparación de Cahill con la carrera de Shane Carruth (Pri-mer, Upstream Color), cuyas pe-lículas mantienen el mismo tono fantástico que el cine de Cahill. Ambos cineastas ejercen de au-ténticos hombres orquesta, es-cribiendo, montando y produ-ciendo sus propias películas.En esta tesitura, las expectativas por ver lo nuevo de Cahill eran más que altas. El director america-no no ha defraudado. Con la estu-penda Brit Marling (mejor actriz en la edición de Sitges de 2011 por Otra tierra) al frente de un re-parto que completan Michael Pitt y la catalana Astrid Bergès-Fris-bey, la película arranca en el mo-mento en el que un chico conoce a una chica cuyo iris ocular tiene la capacidad de cambiar de color. I Origins se despliega en muchas y distintas direcciones, tanto desde el punto de vista del con-tenido (una historia de amor que combina con audacia conceptos científicos y metafísicos) como en sus imágenes, cuyo magnetis-mo y singularidad visual convier-ten su visionado en una experien-cia poderosa y envolvente.

S.O.F. Òrbita AUDITORI 01:00

The Mole Song: Undercover Agent Reiji

Las adaptaciones de cómics japo-neses (el manga-eiga) parecen no tener fin. Takashi Miike, como buen samaritano, lo sabe y parti-cipa de esta mescolanza artística. Más ahora que su cine se ha vuel-to del todo comercial, perdiendo su anárquico estilismo en aras de una mayor planificación esceno-gráfica y una logística que sigue las reglas del blockbuster. Su pro-puesta formal resulta ideal para adaptar un manga de acción cri-minal de Noboru Takahashi. El volumen editorial japonés es tan desmesurado que uno pue-de pensar que este cómic sobre un policía de baja ralea, que luce un look peculiar y ropa estriden-te, ha aparecido de la noche a la mañana. En realidad, Mogura no Uta (el título original de esta pe-lícula que vendría a traducirse como “la Canción del Infiltrado”) viene publicándose en las páginas del semanal Big Comics Spirits de

la editorial Shogakukan desde 2008, llevando recopilados hasta la fecha más de 40 tomos. La historia de The Mole Song, muy habitual dentro del mun-do del manga sobre la delincuen-cia juvenil, sigue las correrías de Reiji Kikukawa (interpretado por Toma Ikuta), un policía de tupé demodé que se tunea a lo yakuza para frenar las ansias de expan-sión territorial de un importante clan apodado Sukiya-kai. El policía zoquete se convertirá en el prote-gido de un oyabun (padrino) es-trechamente entrelazado con la familia Sukiya-kai, con el objeti-vo de ir escalando posiciones has-ta poder ganarse la confianza del gran jefe que rige el clan.

CineAsia

Anima’t PRADO 14:30

The Satellite Girl and Milk Cow

Aunque parezca una broma, el desconcertante título de esta pe-lícula de anime coreano, The Sate-llite Girl and Milk Cow, es tremen-damente significativo. Los dos protagonistas de esta fábula su-rrealista son, efectivamente, un satélite espacial humanoide recién llegado a la Tierra y un chico con-vertido en vaca lechera por un os-curo hechizo que sufrió después de que su novia le rompiera el co-razón. Como cabe esperar de un punto de partida así de loco, todo el relato es inexplicable, absurdo e inverosímil; y sin embargo, todo resulta coherente. Preparaos para vivir una aventu-ra mágica que ignora todas las re-glas y convenciones narrativas y que construye un universo fantás-tico en el que todo es posible. La variada galería de personajes de la película incluye al mago Merlín, transformado en un rollo de papel higiénico, a una bruja-jabalí acom-pañada de unos morros de cerdo como mascotas y a un malvado caza-hígados armado de un des-atascador. Además de ser singularmente di-vertida y un alucinante espectá-culo visual, The Satellite Girl and Milk Cow nos cuenta una bella y onírica historia de amor, cuyo protagonista bebe del icónico As-troboy. Chang Hyung-yun, valien-te director novel de este cuento delirante, demuestra gozar de una imaginación sin límites. Esta película es una fiesta organizada para el disfrute naíf del especta-dor que llegue sin prejuicios.

A finales del verano pasado lle-gaba, por fin, a la cartelera es-pañola Tú eres el siguiente, una película que Adam Wingard había rodado en 2011. Du-rante aquel impasse de tiem-po, íbamos teniendo noticias de Adam Wingard, cuya ope-ra prima A Horrible Way to Die se había presentado en el Fes-tival en 2010, a través de frag-mentos en películas colectivas. Wingard firmó impagables seg-mentos para The ABCs of Death y en las dos primeras entregas de V/H/S. Cuando pudimos ver Tú eres el siguiente nos pregun-tamos cómo una salvajada tan divertida se había hecho tanto de rogar. Esta vez, no habrá de-moras innecesarias: The Guest ya está aquí. David ya está aquí, frente a la puerta de los Peter-son, y parece que estos le van a dejar entrar…Así arranca la película, con Da-vid (Dan Stevens, visto en Down-ton Abbey), presentándose en casa de una familia, diciéndoles

que fue amigo y compañero de su hijo, muerto en una operación militar en Afganistán. Los Peter-son le ofrecerán su hospitalidad, y como ya os podéis imaginar, esto les acarreará graves conse-cuencias, incluyendo, por ejem-plo, algún derramamiento de sangre. David pronto se revelará como un magnético enigma, y al-rededor de él empezará a tejerse una red de incertidumbres en la que, y ahora podéis corear con-migo estas palabras que son puro cliché, “nada es lo que parece”. Nada es lo que parece, nada es lo que parece, más que un tagli-ne es como un mantra, pero lo que sí os podemos decir es que The Guest no engaña en abso-luto en sus intenciones: no pre-tende otra cosa que teneros co-gidos por las partes durante algo más de hora y media, en la que, tras un primer tercio en el que no sabemos muy claro si esta-mos ante una comedia negra o un thriller extraño o ambas co-sas a la vez. Una atmósfera de

conspiración y amenaza va cer-niéndose sobre los Peterson y sobre nosotros a medida que David va infiltrándose en la fa-milia: encandilando a la madre, enseñando al hijo adolescente cómo plantar cara a los abuso-nes de su instituto y buscando la complicidad con la hija mayor. De fondo, se entrevén las som-bras de una guerra que bien po-dría corresponderse a conflictos más recientes.Si The Horrible Way to Day con-servaba aún las maneras del mumblecore y cierto aspecto desaliñado, con Tú eres el si-guiente, Wingard demostró que también sabía dibujar delicio-sas viñetas sangrientas. En The Guest, el cuidado aspecto visual va en una única y reconocible dirección, hacia los felices años 80, con sus estallidos de color y vísceras, y también, según el momento, hacia Carpenter y Argento. Toda una celebración del género que no podía faltar en Sitges.

S.O.F. Sitges 46 AUDITORI 12:15, 22:45

The Guest

4 Diari del festival Diumenge 5 d’octubre 2014

Page 5: 10 Sergio Caballero ORÍGENES - Sitges Film Festival€¦ · L’equip d’Amor eterno Jake Paltrow (Young Ones) L’equip de Musarañas La Zombie Walk Pang Ho-cheung (Aberdeen) SAM

Seven Chances PRADO 20:45

The Go-Go Boys: The Inside Story of Cannon Films

En el pasado Festival de Cannes, The Go-Go Boys fue recibida por todo lo alto. El lugar no es baladí: ahí, la productora de Rambo vivió sus días de gloria y consiguió que el certamen francés fuese apoda-do “Cannon Film Festival”.Resulta difícil pensar en The Go-Go Boys, de Hilla Medalia, y abs-traerse de Electric Boogaloo, el documento que Mark Hartley ha firmado sobre la Cannon. Si el filme de Hartley se centra en las películas, el de Medalia pone el foco en los dos artífices de la compañía. En The Go -Go Boys, Golan y Yoram Globus se prestan a una entrevista que sirve de hilo conductor de un relato sobre el auge y la caída de la compañía. Sin embargo, que la película haya contado con la colaboración de Golan y Globus no le resta ni un ápice de espíritu crítico. A me-nudo, las preguntas de la direc-tora desembocan en un silencio incómodo; especialmente cuan-do esta ahonda en la relación deteriorada de los dos protago-nistas. Estos instantes son tan impagables como aquellos en los que abunda la palabra, con frases tan representativas como esta de Golan: “si quieres hacer cine, tie-nes que estar dispuesto a matar a tu tía y llevarte su dinero”.

Noves Visions - Experimenta PRADO 12:45

Taller Capuchoc

Podria semblar que l’obra au-diovisual de Carlo Padial tracta sobre el no-res, el no-res entès com el conjunt de coses i per-sones vagament amenaçadores que ens envolten i que sembla que van cap a algun lloc. Po-dria semblar que Padial abraça el no-res, s’hi frega, però en reali-tat el moviment és un altre: fas veure que l’abraces, però ales-hores obres la porteta camufla-da que té a l’estómac, t’hi fiques dins, prens algun estimulant i a continuació comences a explo-rar amb una llanterna les parets del seu ventre. Ara, l’excusa són els tallers literaris, un dels eufe-mismes que fa servir el no-res, i en aquesta aventura l’acompa-nyen Miguel Noguera, Josep Se-guí àlies “el noi de la sacarina” i un Xavi Daura deliberadament sobreactuat i clarament magis-tral, entre d’altres. Taller Capuchoc és una pel·lícula sense forma ni concert de cap grup convidat, i en aquest des-concert troba la seva raó de ser, que és més aviat gasosa com les flatulències més misterioses i aconseguides. És el cicle de la vida, els gargots a les llibretes i les trucades de telèfon. Víctor Parkas i Clara Rigby, gent amb noms estranys, seran els com-panys de taller d’un impertèrrit Noguera, en un registre gens habitual en ell. La pel·lícula s’aca-ba. La gran novel·la barcelonina segueix sense escriure’s. Tens un nou correu a la safata del cafè.

S.O.F. Sitges 47 AUDITORI 08:30, 20:45

La distancia

Primera regla del cine de Sergio Caballero: no hay reglas. Segunda regla: si quieres hacer algo, hazlo. Bajo estas dos premisas parecen discurrir las dos únicas películas del cineasta catalán, también co-nocido por ser el director creati-vo del Sónar.Con su primera película, Finiste-rrae, Caballero nos sumergió en un hipnótico viaje hacia el fin del mundo. Con La distancia, el via-je sigue estando presente, aun-que sus pequeños protagonistas apenas se muevan de la central térmica de Siberia en la que re-cibirán el encargo de robar algo denominado, precisamente, la distancia. Qué es la distancia y para qué sirve es lo de menos. Se trata de viajar en el tiempo a tra-vés del espacio y viceversa. En el fondo, en el cine de Caballero, el trayecto justifica los medios. Con una capacidad para activar ciertas zonas de la percepción sensorial de nuestro cerebro a las que solo un número muy limita-do de películas tienen acceso, La distancia diseña su construcción narrativa bajo un concepto tan li-bre, noble e inconsciente como es la intuición. No solo no hay nada que justificar si no que, mucho más importante todavía, no hay que justificarse ante nadie. Así, más cerca de la manera en que dialogamos con el arte contem-poráneo que con una película de multisala, pero con tanto cine en su interior como cualquier Palma de Oro, La distancia pide abrirse paso en el consciente y en el sub-consciente del espectador sin pe-

dirle permiso, confiando en que este tenga la libertad suficiente para abandonar cualquier prejui-cio adquirido y en que sea capaz de ver y sentir el mundo de otra manera. Al final, el agua, el vien-to y la nieve seguirán estando allí. Pero vosotros no volveréis a ser la misma persona nunca más.

S.O.F. Òrbita RETIRO 19:00

Montana

Montana empieza en 1995, en las postrimerías de la Guerra de Bos-nia. Allí, la mujer y el hijo del sol-dado Dimitrije son torturados y ejecutados, como un mero daño colateral del conflicto. 2 décadas después, mutilado por una heri-da de bala y reconvertido en le-tal asesino a sueldo, Dimitrije llega a Londres en busca de ven-ganza. Su plan acaba cruzándo-se con Montana, un muchacho de 14 años que realiza chanchu-llos para el canalla que le arreba-tó la familia al exsoldado, conver-tido en uno de los capos mafiosos de la capital británica.Al descubrir que este criminal también es responsable de la muerte de su padre, Montana se une a Dimitrije, que se converti-rá en el maestro del chaval, ense-ñándole el arte de matar y la dis-ciplina del buen asesino.Vigorosamente dirigida por Mo Ali, Montana se convierte en un filme de acción a caballo entre la solemnidad de aliento trágico y el frenesí urbano de los barrios periféricos de Londres, escenario que el director retrata con la mis-ma destreza que producciones recientes como Attack the Block o Misfits.

Noves Visions - Ficció PRADO 22:30

Night Flight

“No hay tiempo para amigos, solo para estudiar”. Con estas cru-das palabras, el profesor del jo-ven Yong-ju zanja cualquier posi-bilidad de hablar sobre los abusos que el chico está sufriendo por parte de sus compañeros de cla-se. A los estudiantes se les impone acceder a la universidad con bue-na nota, por lo que la competiti-vidad entre ellos es incentivada, y las emociones, reprimidas. Con Night Flight, el surcoreano LeeSong Hee-il firma un melodra-ma indie sin abandonar el com-promiso social que recorre toda su filmografía, siempre cercana a la temática queer y en defensa de los derechos de las minorías se-xuales de su país. El director re-trata con sensibilidad el ambien-te violento y opresor que se vive en las aulas del instituto en el que Yong-ju es víctima de bullying de-bido a su homosexualidad. En este contexto hostil se desa-rrollará una historia de amor im-posible entre Yong-ju y su mejor amigo de la infancia, Gi-woong, convertido en líder de la banda de matones de la escuela. Ambos se verán envueltos en un cuerpo a cuerpo en el que la traición, el deseo cohibido y la nostalgia por un pasado mejor serán elemen-tos determinantes. En Night Flight, LeeSong nos habla de hacerse adulto en un mundo en el que todos se encuentran solos, en un microcosmos frío y des-humanizado que funciona como espejo de una sociedad conserva-dora que esconde el sufrimiento e ignora la diferencia.

¿TE MIRAN RARO, RARO, RARO? BIENVENIDO A FANTASCY LIBROS

HAY OTROS MUNDOS, PERO ESTÁN EN FANTASCY

Doce futuros inquietantes de la mano de los autores

del fantástico español más destacados.

¿Has tenido alguna vez un sueño recurrente? Una historia de terror realmente adulto, del

que echabas de menos.

Una investigación. Una secta. La historia que pone en peligro todo lo que nos

habían contado.

Madrid ha dejado de ser una ciudad segura. Un escenario

apocalíptico que desata nuestros miedos colectivos. www.fantascy.com

Fantascy@FantascyLibros

ECHA UN VISTAZO

5Diari del festival Diumenge 5 d’octubre 2014

Page 6: 10 Sergio Caballero ORÍGENES - Sitges Film Festival€¦ · L’equip d’Amor eterno Jake Paltrow (Young Ones) L’equip de Musarañas La Zombie Walk Pang Ho-cheung (Aberdeen) SAM

S.O.F. EspecialsPRADO 18:15

Magical Girl

Después de que Diamond Flash, ópera prima de Carlos Vermut, pa-sara por Sitges en 2011, muchos ansiábamos ver su segundo largo-metraje. El reciente éxito cosecha-do en San Sebastián augura que Magical Girl, la esperada segunda película de Vermut, será un refe-rente de lo que es, o puede llegar a ser, el nuevo (nuevo) cine espa-ñol. La propuesta de Vermut resul-ta transgresora en muchos de sus planteamientos y, al mismo tiem-po, conservadora del algunos de los aspectos emblemáticos del me-jor cine español –el surrealismo ab-surdo de Buñuel, la irreverencia de Eloy de la Iglesia y el humor negro de Azcona–. Sin embargo, no per-damos tiempo con las etiquetas porque ni Vermut ni la película son fáciles de catalogar: Magical Girl puede servir tanto como continua-ción de la obra de Álex de la Iglesia como de nueva reformulación del cine de autor español. La fascinación por el cómic, las historias entrecruzadas, el cos-tumbrismo español y el flirteo con el género cinematográfico desde un mirada muy personal son aspectos que sobreviven de Diamond Flash. En cualquier caso, la esencia del filme va más allá de las cuestiones formales: es en las relaciones de servidumbre y de esclavitud que se tejen entre los distintos personajes donde emer-ge lo verdaderamente terrorífico del universo Vermut; un universo que a primera vista puede pare-cernos graciosillo pero que sobre-pasada la risa nos deja algo real-mente oscuro, casi noir.

S.O.F. Sitges 47AUDITORI 14:15

The Midnight After

Hay una regla básica que deberían cumplir a rajatabla no solo los afi-cionados al cine de género, sino cualquiera con dos dedos de fren-te: ante el peor de los presagios, el grupo debe mantenerse unido, siempre. Pues bien, esta es la regla que han querido quebrantar los responsables de esta original cin-ta de ciencia ficción que transita sin complejos entre la acción más alocada y el cine apocalíptico con lectura sociológica de trasfondo. Fruit Chan (Dumplings) vuelve a Sitges con The Midnight After, en la que grupo de personas en pleno viaje nocturno en minibús verán cómo, al llegar a su destino, la ciudad ha quedado súbitamen-te desierta y vacía de cualquier forma de vida humana. Tan estimulante planteamiento dará pie a toda una serie de juegos y lecturas sobre el comportamien-to de nuestra especie en situacio-nes límite. En cada uno de los per-sonajes emergerá el afán por la supervivencia, poniendo en relieve cómo es capaz el ser humano de pasarse por el forro cualquier dile-ma moral con tal de salvar su culo.The Midnight After tampoco des-aprovecha la oportunidad para mostrar unos espectaculares pai-sajes urbanos abandonados y para introducir elementos que conver-tirán esta cinta en un divertimen-to de altura, con toques de caos, violencia, infectados y unas perse-cuciones espectaculares.

En los últimos años, el fantás-tico se ha inserido progresiva-mente en territorios algo aje-nos a él. No es casual teniendo en cuenta el azote mental al que nos ha sometido la famosa crisis económica. Buscar refu-gio en los sueños, mundos pa-ralelos u otras dimensiones pa-rece una alternativa más fiable que las soluciones de la Troi-ka. Quizá ésta sea una hipótesis un poco precipitada, y el tiem-po la pondrá en su sitio, pero lo cierto es que tanto Summer of Blood como LFO son un buen ejemplo de lo que os comen-tamos: cómo el fantástico se adentra en la comedia. Summer of Blood, dirigida e in-terpretada por Onur Tukel, una historia con tintes a los Fa-

rrelly: un neoyorquino cuaren-tañero de inteligencia emocio-nal nula es abandonado por su novia e inicia un periplo para encontrar la chica que sopor-te su inmadurez. Una noche, un vampiro le muerde, y todo cambia para el protagonista: su poco tacto con las mujeres se desvanece, heredando toda la carga erótica del mito. San-gre, sexo y diversión están ga-rantizadas. LFO, por su parte, también es cómica pero a un nivel más ab-surdo y surrealista. Robert, un hombre solitario y de vida gris, inventa una máquina capaz de hipnotizar a las personas con frecuencias sonoras. Como si se tratara del protagonista de La vida de los otros, Robert se en-

tromete poco a poco en la vida privada de sus vecinos para so-meterlos finalmente a sus de-seos. Todo ello muy nórdico, tanto en el ambiente como en la frialdad de su humor. La última propuesta de esta noche, Show Pieces, puede re-sultar (erróneamente) más convencional que las anterio-res pero el talento que aúnan Mitch Jenkins y Alan Moore parece indicar todo lo contra-rio. La maestría fotográfica del primero junto a la inventiva inagotable del segundo, hacen de esta película fragmentada en 5 partes una muestra más de la transversalidad de Moore y de la experimentalidad a la que puede llevarse el noir más clásico.

Noves VisionsPRADO 01:00

Marató Summer of Blood + LFO + Show Pieces

La piscina y el jardín son el alma del hotel, un oasis de tranquilidad y belleza para disfrutar de tus ratos de descanso y relax.

El hotel, decorado en tonos mediterráneos, dispone de habitaciones confortables, restaurante, salón, bar e internet corner.

6 Diari del festival Diumenge 5 d’octubre 2014

Page 7: 10 Sergio Caballero ORÍGENES - Sitges Film Festival€¦ · L’equip d’Amor eterno Jake Paltrow (Young Ones) L’equip de Musarañas La Zombie Walk Pang Ho-cheung (Aberdeen) SAM

Focus Àsia RETIRO 14:45

Hwayi: A Monster Boy

Presentar Hwayi: A Monster Boy com una versió hardcore de Tres hombres y un bebé seria injust i im-precís: primer, perquè en el film de Jang Joon-hwan no són 3 sinó 5 homes, tots ells criminals; després; perquè Hwayi no és un bebè sinó un nen en el trànsit cap a l’adoles-cència. Malgrat que la comparació sigui odiosa, el plantejament de partida resulta similar: en ambdós casos estem davant d’una famí-lia gens ortodoxa. El cas de Hwayi és aterrador; Mercedes Milà pot-ser en diria experiment sociolò-gic però nosaltres preferim parlar d’experiència traumàtica gens re-comanable. Té l’aparença d’un noi ben educat, vestit d’uniforme es-colar i posat tímid, però el seu àm-bit familiar s’allunya de tot això; una llar convertida en espai de re-unió dels negocis turbulents dels seus 5 “pares” i, a la vegada, una presó per a la seva captiva mare. Les preocupacions de Hwayi són les clàssiques d’un noi de la seva edat però els aprenentatges fora de l’horari escolar són ben dife-rents i inclouen la tortura i l’as-sassinat. Aquesta contraposició permanent farà néixer dins seu un monstre, tant literal com me-tafòric, que capgirarà la situació. Els que conegueu Freud, intuireu que la revolta contra els patriar-ques està servida i els que cone-gueu El niño salvaje de Truffaut veureu que l’educació no és un territori menyspreable. Hwayi: A Monster Boy prova aquestes dues coses.

S.O.F. Especials AUDITORI 16:30

The Boxtrolls

En els darrers anys, la producto-ra Laika s’ha instal·lat amb força al panorama del cine d’animació, satisfent el paladar dels aficio-nats al stop-motion. Primer va ser Los mundos de Coraline, que va suposar el retorn de Henry Selick a primera divisió, fonent el seu univers visual amb l’imagina-ri de Neil Gaiman. Fa 2 anys, Sit-ges va vibrar amb El alucinante mundo de Norman i els seus en-tranyables zombis, que es mo-vien al compàs de l’encisadora música de Jon Brion.Evidentment, no podíem deixar passar l’oportunitat de deixar-nos meravellar de nou per Laika, que en aquesta ocasió ens ofereix The Boxtrolls, adaptació de la novel·la d’Alan Snow Here Be Monsters!.La història del film se situa a la lo-calitat de Cheesebridge, una lliure variació del Londres decimonònic. Sota els carrers de la ciutat viuen unes peculiars criatures, els Box-trolls, que tenen com a única indu-mentària les caixes de les deixalles que rapinyen clandestinament. Una nit, aquests monstres benig-nes troben un nadó humà aban-donat i decideixen adoptar-lo i cri-ar-lo com un dels seus, posant-li el nom de Rat. Tot va bé fins que, uns anys després, el noi puja a la superfície i queda desconcertat pel contacte amb el caòtic món al qual, en teoria, hauria de per-tànyer.D’un disseny visual detallista i exuberant, les constants proeses animades de The Boxtrolls han arribat al Festival per deixar-nos amb la boca oberta.

Som conscients de què teniu moltes ganes de veure les no-ves pel·lícules de Julien Maury i Alexandre Bustillo, de Fabri-ce du Welz i de Takashi Miike; però el festival no viu només de caps de cartell, i val la pena acostar-se a altres racons de la programació i descobrir nous valors. Així, quan d’aquí a uns dies l’Auditori aplaudeixi la magnífica Cold in July, alguns podrem presumir d’haver des-cobert el talent del seu direc-tor, Jim Mickle, quan fa anys vam veure Mulberry St en una sessió golfa de Sitges. Són els avantatges de ser un cinèfil in-quiet (i sense problemes de somnolència).La marató que hem prepa-rat aquesta nit al Retiro va

encaminada en aquesta di-recció i es fixa en les obres d’autors de filmografia cur-ta, però que han començat a fer cert rebombori. The Edi-tor, per exemple, ens arri-ba encara fresca de les seves projeccions a Toronto i Aus-tin, on Adam Brooks i Matt-hew Kennedy han provocat cascades d’hilaritat gràcies a aquest caprici farcit de sinte-titzadors a la màxima potèn-cia i homenatges al cinema de gènere; fins al punt de calcar (doblatge infame inclòs) es-cenes mítiques de films com El destripador de Nueva York i El cínico y la casada.Les coses agafaran un altre cai-re amb Starry Eyes, en què Ke-vin Kölsch i Dennis Widmyer

imaginen sectes satàniques que habiten al cor de Hollywo-od i realitzen una viscosa apro-ximació a la temàtica del body horror. L’expressió “vendre el cos a canvi de la fama” mai ha-via tingut tant sentit.Finalment, veurem Julia, de Matthew A. Brown, exponent de la tendència actual d’enca-rar el subgènere del rape & re-venge distanciant-se de la pura exploitation. La humiliació dei-xa de ser el centre neuràlgic del relat, i la venjança es trans-forma en la manera que té el personatge femení de recupe-rar progressivament el domini del seu propi cos.Tres petites joies. Tres oportu-nitats de poder dir, en un futur pròxim, “jo era allà”.

Fantàstic Panorama RETIRO 01:15

Marató The Editor + Starry Eyes + Julia

7Diari del festival Diumenge 5 d’octubre 2014

Page 8: 10 Sergio Caballero ORÍGENES - Sitges Film Festival€¦ · L’equip d’Amor eterno Jake Paltrow (Young Ones) L’equip de Musarañas La Zombie Walk Pang Ho-cheung (Aberdeen) SAM

F.P. Documenta PRADO 16:15

Electric Boogaloo: The Wild, Untold Story of Cannon Films

Fer llistes de les millors pel·lícu-les que un ha vist, o les que més ha gaudit, que no tenen per què coincidir, és una tasca que es pot encarar amb diverses mentali-tats. Existeixen aquests debats sobre l’anomenat cànon, en els quals no ens aturarem ara, però

el cas és que, en diversos mo-ments, segons l’estat d’ànim, el grau d’alcohol ingerit, l’hora del dia, el menú, el color del cel o el color dels ulls de la persona que m’ho demani, jo, la persona hu-mana darrere d’aquest text anò-nim, podria incloure en aquesta llista obres com El último ameri-cano vírgen, Corrientes de amor, El tren del infierno, Cyborg, La matança de Texas 2 o Barfly. De l’emblemàtica comèdia juvenil de Boaz Davidson a una obra mes-tra de Cassavettes. De Hooper a Konchalovsky, i a priori us po-deu preguntar a què ve tot això o què tenen en comú aquestes pel-lícules, a més de què m’agradin a mi. El títol de la pel·lícula no deixa lloc a dubte: totes les va produir la Cannon, i si no n’heu vist mai el logotip, potser aquesta no és la vostra sessió.Electric Boogaloo: The Wild, Un-told Story of Cannon Films és la tercera etapa del viatge de l’aus-tralià Mark Hartley a través del vast continent del cinema d’ex-plotació. Primer es va ocupar del seu país a Not Quite Hollywood: The Wild, Untold Story of Ozploi-tation; després va centrar-se en el cinema de sèrie B a Filipines, amb Machete Maidens Unleas-hed, i ara toquen els reis de l’èpo-ca daurada del videoclub, els se-

nyors que, entre altres coses, ens van ajudar a estimar Chuck Nor-ris i Charles Bronson. Fa anys que Hartley no falla a Sitges. L’any passat no va venir com a docu-mentalista i ambaixador de la sè-rie B, sinó que ens duia el seu de-but en el territori de la ficció, una posada al dia de Patrick de Ric-hard Franklin. Ara farà parella de ball amb la israeliana Hilla Meda-lia, que presenta a Seven Chan-ces un altre documental sobre la Cannon, The Go-Go Boys: The In-side Story of Cannon Films.El de Medalia és el documental oficial, el que va comptar amb el suport i la participació de Me-nahem Golan i Yoram Globus. El de Hartley ha anat més per lliure i ha fet servir l’abundant materi-al d’arxiu d’aquests dos, perquè conèixer la Cannon és conèi-xer-los a ells i les seves històri-es: com quan, per exemple, algú va dur al despatx de Golan un orangutà per entrevistar-lo per a una pel·lícula. O quan van in-tentar que Jean-Luc Godard fes alguna pel·lícula per a la Cannon, cosa que no va acabar de sortir bé. De la mà de Mark Hartley descobrirem les seves entusias-tes campanyes publicitàries, les anècdotes més delirants, les pel-lícules més rares i moltes, moltes coses més.

Fantàstic Panorama RETIRO 23:15

Housebound

Al sentarse a ver una película de casas encantadas, el comporta-miento de los personajes descon-cierta inevitablemente al espec-tador. ¿Por qué no se mudan?. ¿Por qué no abandonar el case-rón infernal de turno y trasladar-se a prados más verdes?En los últimos años, James Wan ha tratado de sortear este fac-tor de inverosimilitud. Insidious plantó la interesante idea de que lo poseído no eran los inmuebles, sino las personas. En Expediente Warren, la explicación era todavía más pragmática: la familia prota-gonista no abandonaba el hogar porque, simplemente, no tenían

dinero para volver a mudarse; un detalle que hacía todavía más es-calofriante el visionado.La premisa de Housebound se mue-ve en una línea similar. Nos presen-ta a Kylie, una veinteañera rebelde que marchó del hogar a una edad temprana y que ahora sobrevi-ve cometiendo pequeños delitos. Tras un frustrado intento de atra-co, la joven es detenida y condena-da a pasar 8 meses de arresto do-miciliario en casa de su madre.Para Kylie, la perspectiva de pasar tanto tiempo pegada a su parlan-china progenitora (y a su tacitur-no padrastro) es desoladora, pero el panorama empeora cuando em-pieza a detectar presencias extra-ñas en el hogar. Al descubrir que el vigilante que la monitoriza es un gran amante de lo paranormal, Kylie se alía con él para formar una improvisada pareja de detectives. Juntos investigarán el enigma que rodea la casa, deseando quitarle la razón a la madre de la protago-nista, que está convencida de que junto a ellas vive un fantasma.Como en los mejores episodios de Scooby-Doo, Housebound mezcla magistralmente el miste-rio con una comicidad que jamás resulta forzada o paródica, ya que se desgaja con naturalidad del carácter de unos personajes altamente entrañables.

3x2en CINEMA i

MARXANDATGE*

*Consulta condicions. No compatible amb la Targeta regal 10€ de Descompte Fnac Cine 2014. **Jocs de taula i rol no inclosos a la promoció. ***Oferta només vàlida a l’Espai Fnac (carpa situada davant l’Hotel Melià).

patrocinador de Serial Sitges 2014

8 Diari del festival Diumenge 5 d’octubre 2014

Page 9: 10 Sergio Caballero ORÍGENES - Sitges Film Festival€¦ · L’equip d’Amor eterno Jake Paltrow (Young Ones) L’equip de Musarañas La Zombie Walk Pang Ho-cheung (Aberdeen) SAM

La tira de Guillem Dols

Han passat 30 anys des de El principio del Arca de Noé, el seu debut en el cinema. Aleshores va treballar a partir de maquetes, ara ho fa en digital. Com ha vis-cut aquest canvi? Quan utilitzàvem maquetes no podíem fer gaires moviments de càmera. Treballàvem a partir de múltiples termes, col·locant els diferents objectes en el quadre. Aquesta és la principal diferèn-cia a l’hora de rodar. Tot va canvi-ar amb Twister i amb aquells plans inoblidables fets des d’un helicòp-ter. Va ser una gran revolució per tots nosaltres, però la revolució no ha de servir perquè la gent abusi d’aquest tipus d’efectes visuals.

Joey és una de les poques incur-sions que ha fet en el gènere de terror. Ho va fer amb la histò-ria d’un nen traumatitzat per la mort del seu pare. Entén el ter-ror com una teràpia per superar els traumes?Amb Joey vaig trobar un dels meus temes preferits: la relació entre pares i fills. Era la primera pel·lícula que rodava fora de l’es-cola de cinema i aleshores estava molt influenciat per Steven Spi-elberg. Això es pot apreciar en la pel·lícula. També tenia al cap Pol-tergeist, una de les pel·lícules de terror que més admiro. Si algun dia tornés a aquest gènere seria a partir d’aquesta temàtica dels

fenòmens paranormals. Sincera-ment, no m’imagino fent un slas-her [riure].

Quan va rodar Independence Day, s’imaginava l’impacte que tindria la pel·lícula en el gènere de catàstrofes?No, en absolut. Tampoc ho ima-ginaven els productors [riure].

Des de l’11-S, l’imaginari del gè-nere de catàstrofes ha canviat per complet. Què va pensar quan va veure les imatges del World Trade Center per televisió?Aquell dia, jo estava a la meva casa de Mèxic i, igual que tot-hom, em vaig enganxar al te-levisor. La meva reacció va ser d’incredulitat absoluta. El més curiós, però, és que molts dels meus amics em van trucar i em deien que semblava una pel·lí-cula meva. En aquell moment, estava escrivint el guió d’El día de mañana i vaig deixar-lo im-mediatament perquè vaig pen-sar que durant 5 o 10 anys nin-gú voldria veure una pel·lícula amb edificis que s’ensorren. Mig any després, però, un amic em va fer reflexionar i em va dir que el meu guió girava al voltant del canvi climàtic i que la percepció de la destrucció d’edificis seria una altra. De fet en la pel·lícu-la hi ha una escena en què una onada gegant s’endinsa per Manhattan tot destruint un edi-fici. Per sort, però, ningú es va molestar. En qualsevol cas, crec que algun dia s’hauria de fer una pel·lícula sobre la caiguda de les torres bessones.

Més enllà del cinema s’ha de-dicat també al col·leccionisme d’art i, de fet, més d’una vega-da ha comentat que l’interes-sa l’art amb finalitats polítiques. Les seves pel·lícules també te-nen aquestes finalitats?Crec que totes les pel·lícules te-nen un impacte polític. De fet, jo sempre tracto de llençar algun missatge en les meves superpro-duccions, aprofitant que tinc la capacitat de poder arribar a mol-ta gent. A més, això ajuda als es-pectadors a connectar amb la

pel·lícula, a sentir-se identificats amb una causa.

Precisament, el canvi climàtic és una de les causes per les quals vostè lluita, no solament a tra-vés de les seves pel·lícules. Durant la producció d’El día de mañana, estava absolutament preocupat per aquest tema i, òb-viament, encara ho estic. Intento que en les meves pel·lícules apa-regui tot allò que sento, tots els meus temors i les meves preocu-pacions. Quan rodàvem El día de mañana no pensàvem que el canvi climàtic acabaria sent una qüestió tan rellevant pel nostre planeta. En canvi, després de la meva pel-lícula n’hi ha hagut 3 o 4 més que plantegen el mateix. Una verdad incómoda ha estat la que més ha contribuït a conscienciar la gent.

Si pensem en Roland Emmerich, pensem en Hollywood; però vos-tè és alemany i es va formar cinematogràficament en el seu país d’origen. S’ha vist influenci-at per Metropolis de Fritz Lang?La meva productora es diu Cen-tropolis Entertainment, m’hau-ria agradat posar-li Metropolis però aquest nom no estava dis-ponible aleshores. Com es pot veure, vaig estar profundament influenciat pel cinema alemany dels anys 20, igual que molts al-tres directors després de mi. El cinema alemany des d’un bon principi va tenir una gran influ-ència en el cinema fantàstic i en la manera de treballar-lo. Em sap greu que la gent s’oblidi de la història del gènere: la cièn-cia-ficció no va començar amb George Lucas.

“Els amics em deien que l’11-S semblava una pel·lícula meva”

Entrevista: Roland Emmerich

Recibido entre aplausos, el ci-neasta Roland Emmerich se sintió como en casa a lo largo de la breve pero intensa hora que duró la clase magistral que ofreció ayer en el Sitges-Fes-tival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, donde el viernes fue galardonado con el Gran Premio Honorífico.Cabría decir que, más que una clase magistral, se trató de un encuentro cercano entre Em-merich, sus seguidores más fieles y también algunos com-pañeros de oficio, reunidos ayer para escuchar y aprender del director de películas tan memorables como Indepen-dence Day, El Patriota y El Día de Mañana.Entre risas y bromas, público y director conectaron, y la charla se convirtió en una distendida sucesión de anécdotas: Emme-rich confesó, por ejemplo, que mintió para entrar en la escuela de cine, ya que su interés inicial no yacía en la dirección sino en el diseño de producción.

“Nunca he hecho una pelícu-la mala”, sentenció en tono bromista el cineasta alemán, quien acabó comparando sus filmes con un hijo: “a pesar de los defectos que presenten no puedes decir nada malo so-bre ellos, puesto que son algo tuyo”.El director habló también de al-gunas de las temáticas presen-tes en todas sus obras, como las relaciones paterno-filiales, e in-cluso confesó que su película fa-vorita de ciencia ficción es En-cuentros en la Tercera Fase.En definitiva, el de ayer fue un encuentro diferente entre di-rector y cinéfilos, una suerte de conversación privada entre audiencia y cineasta en la que se ha evidenciado el gran co-nocimiento de Emmerich del género fantástico y de ciencia ficción, y que ha supuesto una inspiración para todos los pre-sentes.

Teymur Faris ESCAC

El Emmerich más personal

9Diari del festival Diumenge 5 d’octubre 2014

Page 10: 10 Sergio Caballero ORÍGENES - Sitges Film Festival€¦ · L’equip d’Amor eterno Jake Paltrow (Young Ones) L’equip de Musarañas La Zombie Walk Pang Ho-cheung (Aberdeen) SAM

Entrevista: Sergio Caballero

La irrupción en mi vida de El Se-tanta-Nou no ha ayudado a po-ner orden en el imperio del caos que es mi consumo de cine: el último chiste recurrente en las sobremesas es si vamos a lo-grar salir de ahí sin comprar nada. En mis estanterías Cró-nica de un amor se amontona encima de Un cos al bosc y Hu-manoides del abismo, y así suce-sivamente. Encima, han puesto una parada en el paseo de Sit-ges, para seguir torturándo-nos con sus competitivos pre-cios. El caso es que las veces que, subiendo y bajando por la página web de la programación de Sitges, me topaba con Tur-no di notte, tratando de adivi-nar qué sería eso, en mi cerebro se mezclaban una película de Josefina Molina con Graveyard Shift, una canadiense de vam-piros que yo creía que era ita-liana y que en España se llamó Turno de noche. Hoy he descu-bierto que Ron Howard tam-bién tiene una con ese título. Y que Turno di notte, el especta-cular maratón de 216 minutos que Brigadoon programa hoy a partir de las once de la mañana, es otra serie televisiva con una premisa similar a la de Gli incu-bi di Dario Argento: supervisada también por el maestro, consta de quince minipelículas de cor-te giallesco dirigidas por Lam-berto Bava y Luigi Cozzi, con la presencia en el reparto de gen-

te como Asia Argento, Howard Ross, Brett Halsey, Daria Nico-lodi o Corinne Cléry. Una opor-tunidad única para los que nos educamos viendo las películas de Bava, Fulci y compañía. Lui-gi Cozzi, que nos contará algu-nas cosas sobre Turno di notte, también presentará a continua-ción una de sus películas más sorprendentes, Il gatto nero, su visión de lo que podría haber sido la continuación de la Tri-logía de las Madres de Argento, que entonces, a finales de los 80, seguía inacabada.Tenemos una sesión que era casi un imperativo ético: ren-dimos homenaje al tristemen-te desaparecido Álex Angu-lo con la proyección de Acción mutante, el debut de Álex de la Iglesia. Por otra parte, La sonri-sa del lobo, de Javier Perea, re-pasa las películas que Paul Nas-chy, otra ausencia dolorosa, rodó interpretando al vampiro Waldemar Daninsky. Además, última tanda del Premio Briga-doon Paul Naschy, y una sesión de cortos rodados con teléfo-no móvil y tableta para el Pho-netastic, una apuesta personal del Festival que, en su segunda edición, quiere seguir demos-trando que la creatividad y un aparato de esos bastan y so-bran para rodar pequeñas ma-ravillas del género.

Toni Junyent

última salidaBRIGADOON

Usted suele decir que solo ve pe-lículas infantiles.Sí, hace 10 años que solo veo cine infantil. Tengo 2 hijas y realmen-te no tengo tiempo para otro tipo de cine. Además entiendo que mi trabajo no debe seguir ningún tipo de tendencia, así que me encuentro cómodo en mi pro-pio universo, en mi imaginario. Esto no significa que dentro de 5 años no empiece a ver películas antiguas como un loco, pero en este momento solo me interesa el cine infantil. De hecho, en este campo hay películas muy intere-santes. Ya le gustaría a determi-nados cineastas indies hacer un peliculón como Kung-Fu Panda.

¿Hay cineastas que le hayan marcado especialmente?Sí. El cine de Miyazaki me gusta mucho, sobre todo una idea que sobrevuela su cine, según la cual no existe el bien ni el mal. Tam-bién me encanta el trabajo de Tarkovsky y las primeras pelícu-las de Philippe Garrel, que en esa época se solían catalogar como arte y ensayo. Llegué al cine a tra-vés de la música. En el caso de Ga-rrel, iba a ver sus películas porque salía Nico. Fue así como empecé a descubrir este tipo de cine.

En La distancia, los actores no ha-blan, sino que usan la telequinesia. No suelo trabajar con actores,

sino con gente que me interesa por su físico o por su manera de moverse. En La distancia, quería tener la libertad de poder dar for-ma a la película creando estos diá-logos telequinéticos en la sala de montaje. Cuando hago música, planteo qué paleta sonora tendré primero y a partir de ahí sampleo una serie de sonidos que son los que me llevarán a la composición final de la pieza. Cuando hago cine, trabajo de forma similar.

Con Finisterrae, le acusaron de que la película no iba de nada. La distancia cuenta la organización y planificación de un robo.Que las películas tienen que ha-blar o ir de algo, el «de qué va la película y qué quieres contar» es una auténtica pesadez. ¿Por qué no puedo ir a un sitio y sentirme en una atmósfera, en un espacio, y estar dentro de esa atmósfera que me propone un realizador du-rante una hora y media? Cansado de esto, decidí basar la película en un robo. En La distancia, hay una persona que está encerrada y que encarga a tres enanos que roben una cosa que se llama la distancia. Cuando se le explica esto al es-pectador, este ya está tranquilo. A partir de aquí, ya se le puede en-gañar todo el rato, porque, en rea-lidad, la historia del robo da igual.

Finisterrae era una película más cauta e incocente. En La distancia apreciamos una dirección mucho más concisa y segura de sí misma. Quizás he recurrido más al plano contraplano, porque el guión lo pedía. Por otro lado, es cierto que tiene una factura más cinemato-gráfica. Mi idea era que esta pelí-cula fuera un blockbuster. Pensaba que sería comercial y que la gente querría verla y tal. Ahora veo que no sirvo para eso. Ya me he que-dado tranquilo, porque, para mí, el cine comercial es La distancia: a partir de aquí voy a volver hacia atrás otra vez y voy a ser mucho más radical. Creo que la película es muy normal, pero la gente no la ve así. Definitivamente, La dis-tancia es mi obra mainstream.

“Para mí, el cine comercial es La distancia”

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

10 Diari del festival Diumenge 5 d’octubre 2014

Page 11: 10 Sergio Caballero ORÍGENES - Sitges Film Festival€¦ · L’equip d’Amor eterno Jake Paltrow (Young Ones) L’equip de Musarañas La Zombie Walk Pang Ho-cheung (Aberdeen) SAM

Entrevista: Franco Nero

En Nymph, interpreta a un hom-bre misterioso, de pocas pala-bras. Es un tipo de personaje que se repite a lo largo de su filmo-grafía. ¿Prefiere interpretar sin recurrir al diálogo?Para mí, el cine es sobre todo imagen, es los ojos, el rostro. Es importante usar pocas palabras, y que estas tengan un gran peso. Mis personajes preferidos sue-len ser aquellos que son silencio-sos y que, en un momento del fil-me, tienen un gran monólogo. Sin embargo, hay algunos géne-ros que sí exigen mucho diálogo. Ahora rodaré una comedia llama-

da Road to Capri, en la que he de explicar muchas cosas sobre el pasado de mi personaje.

Usted se formó en teatro, en el Piccolo Teatro di Milano. ¿Qué recuerda de esos años?Era una época en la que hacía muchas cosas: trabajaba e iba a la universidad y a la escuela de tea-tro. Estaba tan cansado que, por las mañanas, me ponía gafas de sol para que nadie se diera cuen-ta de que en realidad estaba dur-miendo. Mi jefe me llamaba la atención, y yo le contestaba: “¡es-toy pensando!”. También tuve

la suerte de aprender de Gior-gio Strehler, que era el director de teatro y ópera más importan-te de Italia en aquellos momen-tos. Todo el mundo quería traba-jar con él. Años después, cuando triunfé en el cine, él bromeaba conmigo y me decía: “ahora que eres famoso, acuérdate de decirle a la gente quién fue tu maestro”.

Gracias a su interpretación en Django saltó al estrellato en una fase muy temprana de su carre-ra. ¿Cómo vivió esa experiencia?Procedo del campo. Mi padre me enseñó la importancia de ser hu-milde. He disfrutado del éxito, pero siempre he sabido que debía mantener los pies en el suelo, por-que el camino de la vida es muy largo y basta un segundo para perderlo todo. Dedicarme a otros proyectos fuera del cine me ayudó a no perder la perspectiva. Un día, descubrí un orfanato en Tivoli, un pueblo cerca de Roma: ya llevo 50 años trabajando con esos niños.

En su filmografía, encontramos grandes producciones y pelícu-las de autores muy importan-tes, pero también muchos filmes de género y títulos pequeños. En su opinión, ¿cuál es la gran dife-rencia entre los rodajes de unas y otras? Uno debe ser elástico, y adap-tarse a los distintos tipos de pro-ducción. Yo sé que cuando hago una película en Estados Unidos el presupuesto es elevado, y el equipo estará formado por 400 o 500 personas. Por ejemplo en La jungla 2 (Alerta roja), para hacer un simple primer plano con una pared al fondo me rodearon de ayudantes de dirección. Estas co-sas me parecen excesivas. Prefie-ro hacer películas pequeñas, de autor, en las que el equipo acaba siendo una familia. Siempre me acuerdo de lo que me dijo Lau-rence Olivier, el mejor actor de todos los tiempos: “no pierdas tiempo con las estupideces de los divos, piensa solo en la película, porque eso es lo que permanece-rá en el tiempo”.

“Prefiero trabajar con el rostro y con los ojos

antes que con las palabras”

El pasado agosto, las redes socia-les hicieron amplio eco del fa-llecimiento de Menahem Golan, artífice de Cannon Films junto a su primo, Yoram Globus. Entre 1979 y 1991, ambos produjeron la friolera de cerca de 200 pelícu-las, una avalancha de títulos de variado pelaje, rendidos casi al 100% al cine de género entendi-do como puro entretenimiento. Se trata de un material indispen-sable a la hora de comprender lo que era entrar a un videoclub en aquella época dorada. Con la ex-cusa de la muerte de uno de sus máximos responsables, como si con su marcha se hubiese extin-guido una manera de entender la industria cinematográfica, recordar aquellas cintas de culto que encumbraron el VHS, rabio-samente comerciales a su mane-ra, es prácticamente inevitable. Eran propuestas encorsetadas en presupuestos insensatos, sinóni-mo de torpeza técnica que, en su día, apenas importaba a la hora de disfrutar de historias que mu-chas veces explotaban éxitos aje-nos con una algarabía encomia-ble. Si triunfaba el cine oriental de peleas, ¿por qué no emularlo? ¿Y Rambo? ¿Nos suena?La explosión del vídeo doméstico en los idolatrados años 80, la en-trada directa del cine a nuestros hogares previo alquiler, fue fun-damental en la ascensión de las producciones de Cannon Films, un sello inconfundible que dejó huella en la mente de una legión de cinéfagos precoces. A día de hoy es difícil olvidar, por ejem-plo, esa escena de Desaparecido en combate 2 en la que cuelgan a Chuck Norris por los pies e intro-ducen la cabeza del astro de se-rie B en un saco donde le espera una rata hambrienta enloqueci-

da que no para de revolverse. El sangriento desenlace, con el in-trépido coronel norteamericano capturado por el Viet Cong, nues-tro Chuck, devorando a la rata y no al revés, convirtió al aguerri-do actor de barba incipiente en un mito viviente. Con imágenes como la descrita queda claro qué ofrecía Cannon Films en sus pro-ducciones más taquilleras, carne de videoclub que compartía es-tantería con títulos mainstream con bastante menos gracia, sin tanto desmelene y testosterona. Emociones fuertes de verdad, sin cortapisas, difíciles de rodar hoy en día atendiendo al gran públi-co como target. Sangre, sudor, ti-ros y guantazos, el sueño de todo adolescente frente al televisor. Así nacieron sagas y subgéneros aplaudidos, como el de los justi-cieros urbanos, con Stallone y su entrañable Cobra a la cabeza.Jean Claude Van Damme tam-bién debe gran parte de su popu-laridad a la maquinaria ideada por Golan y Globus, expertos en vender lo invendible. Su nutri-do catálogo, además, no contaba únicamente con películas aleja-das del correcto pensamiento con ramalazos de cutrerío, también se pueden encontrar destellos de vitalidad que ayudan a estudiar el género fantástico de entonces, como las obras de cabecera firma-das por Tobe Hooper, la delirante e hipnótica Lifeforce y la segunda parte de La Matanza de Texas, por citar lo evidente. En su carrera in-usual apoyaron también a gente de bien, como Godard, Cassavet-tes o Frankenheimer, entre otros. Lo suyo era, por tanto, agitar pla-teas y, sobre todo, llevar al perso-nal a las salas. a

Borja Crespo

LA COLUMNA DEL CRÍTIC

BENDITOS DROPS. CANNON FILMS

propsidealways look on the

of life

11Diari del festival Diumenge 5 d’octubre 2014

Page 12: 10 Sergio Caballero ORÍGENES - Sitges Film Festival€¦ · L’equip d’Amor eterno Jake Paltrow (Young Ones) L’equip de Musarañas La Zombie Walk Pang Ho-cheung (Aberdeen) SAM
Page 13: 10 Sergio Caballero ORÍGENES - Sitges Film Festival€¦ · L’equip d’Amor eterno Jake Paltrow (Young Ones) L’equip de Musarañas La Zombie Walk Pang Ho-cheung (Aberdeen) SAM

Qüestionari: Jurat Carnet Jove

1. Què estàs estudiant i a què et vols dedicar?María Boto: La meva formació és com a científica i actualment tre-ballo al laboratori de bioart Open Wetlab, a Amsterdam, on entre altres coses es fan temes de di-vulgació. Considero que el cine-ma és una eina per a la transmis-sió de coneixement i m’agradaria poder desenvolupar la meva acti-vitat professional en aquesta línia.Adrià Guxens: Sóc graduat en pe-riodisme i actualment estic estu-diant a l’ESCAC. En un futur, vull compaginar la feina de director i de guionista amb la de periodista especialitzat en cinema.Núria Ishii: Fa un any em vaig graduar en Comunicació Audi-ovisual. Vull treballar en la rea-lització i la fotografia de peces documentals i de ficció, explicar històries i emocionar a través de la pantalla.Verònica Navas: Sóc guionista de

formació i actualment estudio di-recció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre. Idealment, voldria combi-nar la direcció escènica amb l’es-criptura. Gaudeixo des del guió, la crítica i l’assaig.Cristian Planas: Sóc enginyer de software i treballo a Dinamarca. En el món del cinema, fa anys que escric crítica. Estic treballant en un projecte de xarxa social per a cinèfils: love4movies.com. En-treu-hi!

2. Què et va dur a presentar-te a la convocatòria del Jurat Car-net Jove?M.B.: Bàsicament, el meu inte-rès pel cinema, la crítica cinema-togràfica i la possibilitat de viure una experiència única. Després de molts anys com a assistent al festival vaig considerar que era el moment de participar d’una ma-nera més activa i aportar la meva visió del cinema.

A.G.: Crec que l’oportunitat de formar part d’un jurat d’un festi-val tan important com el de Sitges s’havia d’aprofitar, ja que, a més a més de poder veure en exclusi-va els títols que vindran del gène-re fantàstic, podrem fer contactes professionals dins del sector.N.I.: M’apassiona el cinema en totes les seves facetes. Quan vaig veure la convocatòria vaig pensar que podia ser una bona oportuni-tat per posar-me a prova, aplicar els meus coneixements, aprendre i involucrar-me en el cinema.V.N.: Les ganes de formar-ne part activa més enllà d’ensumar-lo, que és el que he fet fins ara per compromisos laborals i acadè-mics. Enguany compto amb prou energia per transitar els budells del festival.C.P.: Fa anys que vinc a cada edi-ció del festival. Sempre havia vol-gut viure’l des de dins. És una gran oportunitat per a conèixer gent de la indústria.

3. Quins aspectes cinematogrà-fics tindràs en compte a l’hora de decidir quines pel·lícules pre-mieu?M.B.: Per a mi ha de ser una bona història, que visualment sigui molt potent. Que em sorprengui i em mantingui sense parpellejar el temps que duri la pel·lícula.A.G.: Per a mi, el més important d’una pel·lícula és que la histò-ria estigui ben explicada, així que em fixaré en l’originalitat del guió i que tota l’atmosfera del film tin-gui coherència amb el missatge que vol expressar el director.

N.I.: Una pel·lícula sempre ha d’ensenyar-nos alguna cosa, can-viar-nos una mica o obrir-nos nous horitzons per petits que si-guin. Valoraré l’originalitat de la peça, la coherència en la narrati-va, la funció dels recursos visuals i sonors, la implicació emotiva, la sensibilitat...V.N.: Assumits uns mínims de qualitat formal, l’honestedat del discurs: que el film sàpiga què vol dir i com fer-ho. Ras i curt: un bon enteniment fons-forma. Aprecio la valentia, detesto les pretensions. C.P.: Personalment, agraeixo quan una pel·lícula s’atreveix a innovar. Això és especialment important quan parlem de cinema de ter-ror, on hi ha unes fórmules prees-tablertes que, pel bé del gènere, s’han de renovar constantment.

4. Ens pots dir una pel·lícula que per a tu identifiqui el cinema fan-tàstic?M.B.: Alien, el octavo pasajero, de Ridley Scott. A.G.: És molt difícil, però si n’he de triar només una, em quedaria amb El viaje de Chihiro, de Hayao Miyazaki. Crec que és una obra mestra absoluta, d’una imagina-ció desbordant, alhora que re-trata la societat japonesa actual d’una manera impecable.N.I.: Quan tenia uns 13 o 14 anys vaig veure ¡Olvidate de mí! i em va fascinar. Potser no és el més comú, però quan penso en cine-ma fantàstic em venen al cap els escenaris de somni de Michel Gondry.

V.N.: Em plantejo més aviat a qui-na tornaria per plaer. Per a mi, aquest és un barem prou efectiu. I fent memòria et diria A Scanner Darkly, de Richard Linklater.C.P.: Per ser una mescla per-fecta de tots els elements que conviuen al gènere, em quedo amb la pel·lícula protagonitza-da per la mascota del festival, King Kong.

5. Quin és el títol de l’edició d’en-guany que tens més ganes de veure?M.B.: Fa poc temps vaig estar en una exposició sobre David Cro-nenberg i em va deixar amb ga-nes de veure la seva última pel·lí-cula, Maps to the Stars.A.G.: Tinc moltes ganes de veure Under the Skin, de Jonathan Gla-zer. Sembla mentida que una pel-lícula d’un director tan singular i que compta una actriu tan cone-guda no s’hagi estrenat encara a les nostres sales.N.I.: Tinc ganes de veure mol-tíssimes pel·lícules: Maps to the Stars, The Tale of Princess Ka-guya, Under the Skin, Is the Man Who Is Tall Happy?, Child of God…V.N.: Fa un temps que consumei-xo cine nord-americà de mane-ra força indiscriminada, i voldria culminar aquesta indigestió amb Maps to the Stars. Reto devoció a Cronenberg.C.P.: És complicat, ja que hi ha molta qualitat en aquesta edició, però tinc especial interès en Yellow Fever, documental sobre el giallo que es projectarà a Brigadoon.

13Diari del festival Diumenge 5 d’octubre 2014

Page 14: 10 Sergio Caballero ORÍGENES - Sitges Film Festival€¦ · L’equip d’Amor eterno Jake Paltrow (Young Ones) L’equip de Musarañas La Zombie Walk Pang Ho-cheung (Aberdeen) SAM

Programació avui diumenge 5

08:30 AUDITORILa distancia *S. Caballero. Espanya, 2014. 83’

08:30 RETIROHouseboundG. Johnstone. Nova Zelanda, 2014. 109’

08:30 PRADOHow I Live NowK. Macdonald. Regne Unit, 2013. 101’

10:15 AUDITORII OriginsM. Cahill. EUA, 2014. 105’

10:45 RETIROZombeaversJ. Rubin. EUA, 2014. 85’

10:45 PRADOInvisible Friend 5’Apokalipstik - working titleG. Gambino. Espanya, França, 2014. 94’

12:15 AUDITORIThe GuestA. Wingard. EUA, 2014. 99’

12:30 RETIROCURTS FANTÀSTICS A COMPETICIÓ I

12:45 PRADOTaller Capuchoc C. Padial. Espanya, 2014. 88’

14:15 AUDITORIThe Midnight AfterFruit Chan. Hong Kong, Xina, 2014. 120’

14:30 PRADOThe Satellite Girl and Milk Cow Chang Hyung-yun. Corea del Sud, 2014. 81’

14:45 RETIROHwayi: A Monster BoyJang Joon-hwan. Corea del Sud, 2013. 125’

16:15 PRADOElectric Boogaloo: The Wild, Untold Story Of Cannon FilmsM. Hartley. Austràlia, 2014. 107’

16:30 AUDITORIThe Boxtrolls 3DA. Stacchi, Graham Annable. EUA, 2014. 97’

17:00 RETIRODead Snow 2: Red vs. DeadT. Wirkola. Noruega, Islàndia, 2014. 100’

18:15 PRADOMagical Girl C. Vermut. Espanya, França, 2014. 127’

18:30 AUDITORII OriginsM. Cahill. EUA, 2014. 105’

19:00 RETIROMontanaMo Ali. Regne Unit, 2013. 108’

20:45 AUDITORILa distancia *S. Caballero. Espanya, 2014. 83’

20:45 PRADOThe Go-Go Boys: The Inside Story of Cannon FilmsH. Medalia. Israel, França, 2014. 90’

21:15 RETIROHomeN. McCarthy. EUA, 2014. 93’

22:30 PRADONight FlightLeeSong Hee-il. Corea del Sud, 2014. 134’

22:45 AUDITORIThe GuestA. Wingard. EUA, 2014. 99’

23:15 RETIROHouseboundG. Johnstone. Nova Zelanda, 2014. 109’

01:00 AUDITORIThe Mole Song - Undercover Agent ReijiTakashi Miike. Japó, 2013. 130’

01:00 PRADOSummer of BloodO. Tukel. EUA, 2014. 88’LFOA. Tublén. Suècia, Dinamarca, 2013. 98’

Show PiecesM. Jenkins. Regne Unit, 2014. 81’

01:15 RETIROThe EditorA. Brooks, Matthew Kennedy. Canadà, 2014. 99’Starry EyesKevin Kölsch, Dennis Widmyer. EUA, 2014. 96’JuliaM. A. Brown. EUA, 2014. 95’

Brigadoon

11:00 SESSIÓ ESPECIALTurno di notte

15:00 SESSIÓ ESPECIALThe Black Cat

17:00 ESTRENA DOCUMENTALLa sonrisa del lobo

18:30 HOMENATGE A ÁLEX ANGULOAcción mutante

20:30 PREMI BRIGADOON PAUL NASCHYCURTMETRATGES II

23:30 PHONETASTIC SITGES MOBILE FILM FESTIVALCURTMETRATGES

Sala Tramuntana

11:00 PRESENTACIÓ DEL LLIBRE PANTALLA RASGADA

13:00 SITGES FÒRUM: MERCAT FANTÀSTIC: ESTAT DE LA QUESTIÓ

18:00 MÀSTER CLASS: JAIRO ALVARADO

20:00 SERIAL SITGES: Juego de Tronos

Espai FNAC

12:00 PRESENTACIÓ DEL CÒMIC LA SOMBRA DE DON QUIJOTE

14:00 MASTER CLASS: POS ESO

16:00 PRESENTACIÓ DEL FANZINE 2000 MANÍACOS

17:00 PRESENTACIÓ DE NOVETATS DE TYRANNOSAURUS BOOKS

18:00 PRESENTACIÓ DE L’ANUARI CINEASIA

19:00 TROBADA AMB TILL KLEINERT I BRUCE LABRUCE

Última projecció * Pel·lícules habilitades per Artaccés

Programació subjecta a canvis. Es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d’adquirir les entrades

AF_CINESA_SITGES_2014 250x159.indd 1 02/09/14 17:53

14 Diari del festival Diumenge 5 d’octubre 2014

Page 15: 10 Sergio Caballero ORÍGENES - Sitges Film Festival€¦ · L’equip d’Amor eterno Jake Paltrow (Young Ones) L’equip de Musarañas La Zombie Walk Pang Ho-cheung (Aberdeen) SAM

Programació demà dilluns 6

08:30 AUDITORI’71Y. Demange. Regne Unit, 2014. 99’

08:30 RETIROStarred UpD. Mackenzie. Regne Unit, 2013. 106’

08:30 PRADOOne on One Kim Ki-duk. Corea del Sud, 2014. 122’

10:30 AUDITORIThe World of KanakoTetsuya Nakashima. Japó, 2014. 120’

10:30 RETIROThe VoicesM. Satrapi. EUA, Alemanya, 2013. 103’

11:00 PRADOThe Midnight After Fruit Chan. Hong Kong, Xina, 2014. 120’

12:30 RETIROThat Demon WithinDante Lam. Hong Kong, Xina, 2014. 112’

12:45 AUDITORI StereoM. Erlenwein. Alemanya, 2014. 95’

13:15 PRADOManshin: Ten Thousand SpiritsPark Chan-kyong. Corea del Sud, 2013. 104’

14:45 AUDITORI RéalitéQ. Dupieux. França, Bèlgica, 2014. 87’

15:00 RETIROThermae Romae IIHideki Takeuchi. Japó, 2014. 113’

15:30 PRADODer SamuraiT. Kleinert. Alemanya, 2014. 79’

16:45 AUDITORI A Girl Walks Home Alone at NightA. L. Amirpour. EUA, 2014. 100’

17:15 RETIROHoneymoonLeigh Janiak. EUA, 2014. 87’

17:15 PRADO2030 Nguyen-Vo Nghiem-Minh. Vietnam, 2014. 98’

18:45 AUDITORI Cold in JulyJ. Mickle. EUA, 2014. 109’

19:00 RETIROStarred UpD. Mackenzie. Regne Unit, 2013. 106’

19:15 PRADORedentorE. Díaz Espinoza. Xile, 2014. 88’

21:00 AUDITORI’71 Y. Demange. Regne Unit, 2014. 99’

21:00 RETIROThe CanalI. Kavanagh. Irlanda, 2014. 92’

21:00 PRADOBackwaterShinji Aoyama. Japó, 2013. 102’

22:45 RETIROThat Demon WithinDante Lam. Hong Kong, Xina, 2014. 112’

23:00 AUDITORI The VoicesM. Satrapi. EUA, Alemanya, 2013. 103’

23:15 PRADOThe Infinite ManH. Sullivan. Austràlia, 2013. 85’

01:00 AUDITORI SpringJ. Benson, A. Moorhead. EUA, Itàlia, 2014. 109’

01:00 RETIROThe Mole Song - Undercover Agent ReijiTakashi Miike. Japó, 2013. 129’

01:00 PRADOElectric Boogaloo: The Wild, Untold Story of Cannon FilmsM. Hartley. Austràlia, 2014. 107’

Brigadoon

15:00 HOMENATGE A CRAIG HILLLo quiero muerto

17:00 SESSIÓ ESPECIAL DARIO ARGENTOIl vicino di casa Il tram La porta sul buio

19:00 PRESENTACIÓ DEL PROJECTE HIDDEN DEVIL

20:00 ESTRENA DOCUMENTALI Tarantiniani

21:30 MONDO MACABROLa furia de Satán

23:30 JAPAN MADNESSGun caliber

Sala Tramuntana

16:00 MÀSTER CLASS: PABLO HELMAN

20:00 SERIAL SITGES: UTOPIA

Espai FNAC

20:00 NOVES TEMÀTIQUES DEL CINEMA DE TERROR

Última projecció Programació subjecta a canvis. Es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d’adquirir les entrades

15Diari del festival Diumenge 5 d’octubre 2014

Page 16: 10 Sergio Caballero ORÍGENES - Sitges Film Festival€¦ · L’equip d’Amor eterno Jake Paltrow (Young Ones) L’equip de Musarañas La Zombie Walk Pang Ho-cheung (Aberdeen) SAM