1 · Web viewTercer Curs Projecte Nou Ginesta Llengua Catalana i Literatura Illes Balears...

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIATERCER CURS

PROJECTE NOU GINESTALLENGUA CATALANA I LITERATURA

ILLES BALEARS

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Bases legislatives

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Fonaments teòrics

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Competències bàsiques

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Orientacions metodològiques

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Descripció dels components del Projecte Curricular

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Atenció a la diversitat

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria

PROJECTE NOU GINESTA: Objectius del Tercer Curs

LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Competències Bàsiques de l’Educació Secundària Obligatòria

PROJECTE NOU GINESTA: Llengua Catalana i Literatura. Desenvolupament de les Competències Bàsiques.

LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria

PROJECTE NOU GINESTA: Llengua Catalana i Literatura. Objectius del Tercer Curs

LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Continguts del Tercer Curs

PROJECTE NOU GINESTA: Llengua Catalana i Literatura. Seqüenciació de Continguts del Tercer Curs

LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Criteris d’Avaluació del Tercer Curs

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIABASES LEGISLATIVES

ELEMENTS INTEGRANTS DEL CURRÍCULUM:– Objectius.– Competències bàsiques.– Continguts.– Mètodes pedagògics.– Criteris d’avaluació.

FINALITAT:Assegurar una formació integral dels alumnes que els permeti: – Adquirir els elements bàsics de la cultura en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i

tecnològic.– Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi i de treball. – Preparar-los per a la incorporació en estudis posteriors i per a la inserció laboral.– Formar-los per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.

EDUCACIÓ ORIENTADA A DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES: – L’adquisició de les competències bàsiques permet:

• La realització personal. • L’exercici de la ciutadania activa.• La incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria.• El desenvolupament d’un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

– A cada àrea es descriu la manera en que contribueix el desenvolupament de les competències bàsiques.

– Els centres garantiran la incorporació d’una estona diària de lectura, no inferior a trenta minuts, al llarg de tots els cursos de l’etapa.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT– Mecanismes que asseguren una atenció adequada a les característiques individuals de l’alumnat:

• Adaptació i diversificació curricular depenent de les capacitats de l’alumnat.• Agrupaments flexibles de l’alumnat i ajudes individualitzades.• Integració de matèries per reduir el nombre de professors d’un grup.

– Escolarització de l’alumnat d’incorporació tardana o amb mancances en la llengua del centre, depenent de les seves circumstàncies personals.

– Flexibilització de la durada de les etapes educatives en alumnes amb altes capacitats intel·lectuals.

CRITERIS D’AVALUACIÓ:– L’avaluació serà continua i diferenciada segons les matèries del currículum. Tindrà en compte:

• El progrés de l’alumne en els diferents elements del currículum.• L’assoliment dels objectius marcats per a cada una de les matèries del currículum.• L’adquisició de les competències bàsiques.• La necessitat d’establir mesures de reforç educatiu.

AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC: – Es durà a terme al final del Segon Curs de l’Educació Secundària Obligatòria.– Te caràcter formatiu i orientador.– Servirà per analitzar els processos d’aprenentatge de cada alumne i d’ensenyament de cada

centre.

2

– Disposarà de programes de reforç perquè l’alumnat adquiresqui les competències bàsiques.

NIVELLS DE CONFIGURACIÓ:

1. Característiques del currículum estatal

Ensenyaments mínims establerts pel Reial Decret 1631/2006.

2. Currículum Comunitats Autònomes

Determinen:– El 45% si hi ha llengua oficial pròpia.– El 35% a les restants.

3. Projecte Curricular de Centre-Programació Curricular de l’Aula– Adaptació als alumnes i a la seva diversitat.– Autonomia pedagògica i organització dels Centres.– Treball en l’equip docent.– Investigació de la seva pràctica docent.

ORGANITZACIÓ DE LES MATÈRIES:Les matèries dels cursos primer a tercer de l’Educació Secundària Obligatòria seran:

A tots els cursos:– Ciències de la natura.– Ciències socials, geografia i història.– Educació física.– Llengua castellana i literatura.– Llengua catalana i literatura.– Llengua estrangera.– Matemàtiques.

En diferents cursos, segons s’establesqui en la distribució horària de les matèries de l’Educació Secundària Obligatòria:– Educació plàstica i visual.– Música.– Tecnologies.– Educació per a la ciutadania i els drets humans, amb especial atenció a la igualtat entre homes i

dones. (En un dels tres primers cursos de l’Educació Secundària Obligatòria.)

Tots els alumnes hauran de cursar, en el quart curs de l’Educació Secundària Obligatòria, les matèries següents:– Ciències socials, geografia i història.– Educació eticocívica.– Educació física.– Llengua castellana i literatura.– Llengua catalana i literatura.– Matemàtiques.– Llengua estrangera.

Així mateix, hauran de cursar tres matèries, que triaran entre les següents:– Biologia i geologia.– Educació plàstica i visual.– Física i química.– Informàtica.– Llatí.– Música.

3

– Segona llengua estrangera.– Tecnologia.

Rebran especial atenció les àrees que tenguin caràcter instrumental per l’adquisició d’altres coneixements. En totes les àrees es treballarà:

• La comprensió lectora.

• L’expressió oral i escrita.

• La comunicació audiovisual.

• Les tecnologies de la informació i la comunicació.

• L’educació en valors.

PROMOCIÓ D’ALUMNES:– Al final de cadascun dels cursos. – Una vegada superats els objectius de les matèries cursades, quan es tengui avaluació negativa en

dues matèries o, excepcionalment, amb tres matèries per decisió del claustre.– Es destinaran els suports necessaris per recuperar els aprenentatges no assolits. – Un alumne podrà repetir el mateix curs una sola vegada, i dues vegades com a màxim dins la

mateixa etapa.

ENSENYAMENT DE RELIGIÓ:– Oferta obligatòria per als centres.– Voluntària per als alumnes, que podran optar entre els ensenyaments de religió catòlica o els de

la resta de confessions religioses amb les quals l’Estat hagi subscrit acords.– No computarà per optar a beques.– El centre establirà les formes més adequades de proporcionar l’atenció educativa adequada als

alumnes que optin per no cursar ensenyaments de religió.

4

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAFONAMENTS TEÒRICS

El Projecte Curricular Nou Ginesta -VICENS VIVES- per al Tercer Curs de l’Educació Secundària Obligatòria es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1631/2006 del Ministeri d’Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’Educació Secundària Obligatòria, i en el Decret 73/2008 de la Conselleria d’Educació i Cultura de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de 27 de juny, pel qual s’estableix el Currículum de l’Educació Secundària Obligatòria per a aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d’ensenyament-aprenentatge comprensiu que s’emmarca dins el paradigma de l’educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l’adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaquen el projecte DeSeCo de l’OCDE, l’informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l’ensenyament és facilitar l’aprenentatge dels al·lots i les al·lotes, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permetin integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avenços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s’entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s’indica en l’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els al·lots i les al·lotes: a) facin possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construesquin un projecte de vida satisfactori; c) adquiresquin un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat, i d) accedesquin a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d’èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d’un individu varien d’una situació a una altra i d’un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d’habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d’assolir una acció eficaç.

Ésser competent, des d’aquest punt de vista, significa que l’alumne és capaç d’activar i fer servir els coneixements que té davant d’un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l’aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d’aquestes premisses és possible l’aplicació d’un dels eixos fonamentals del Projecte Curricular Nou Ginesta -VICENS VIVES- per al Tercer Curs: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguin ser aplicades i transferides a situacions i contexts diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguin a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s’enfronta (Bruer, 1993).

L’eficàcia d’aquests principis quedaria incompleta si no fóssim capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d’aprenentatge

5

i el desenvolupament de les competències bàsiques.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s’assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, el Projecte Curricular Nou Ginesta -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca els aprenentatges que es consideren imprescindibles des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits.

Així, l’aprenentatge de les competències bàsiques, tot i que va lligat a les diferents matèries de l’Educació Secundària Obligatòria, és global i s’adquirirà a partir de la seva contextualització en situacions reals i pròximes a l’alumne perquè pugui integrar diferents aprenentatges, tant els formals com els informals i els no formals, i fer-los servir de manera efectiva quan li resultin necessaris en diferents situacions i contexts.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials del nostre Projecte Curricular Nou Ginesta -VICENS VIVES- per al Tercer Curs de l’Educació Secundària Obligatòria amb les noves realitats tecnològiques tan properes i atractives per a l’alumnat.

L’aplicació i el desenvolupament dels coneixements tractats en la matèria en àmbits com Internet, l’ús de suports informàtics i l’anàlisi de la informació transmesa per mitjans audiovisuals, es constitueixen com un element gratificant i motivador i, al mateix temps, com un aprenentatge imprescindible per a l’adaptació de l’alumnat a futures incorporacions en diferents àmbits acadèmics i laborals.

Si a tot això hi afegim la presència d’uns continguts que, a causa de l’especial importància que tenen en la nostra societat, han d’impregnar moltes de les activitats d’aprenentatge i l’interès per fomentar la capacitat de l’alumne per regular el seu propi procés d’aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l’actual Projecte Curricular Nou Ginesta -VICENS VIVES- per al Tercer Curs de l’Educació Secundària Obligatòria.

6

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIACOMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les competències bàsiques

Les competències bàsiques són els aprenentatges conceptuals i procedimentals que ha d’haver desenvolupat l’alumne quan acaba l’ensenyament obligatori per assolir la seva realització personal, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

En el marc de la proposta de la Unió Europea, s’estableixen vuit competències bàsiques:

1. Competència en comunicació lingüística

Aquesta competència fa referència a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.

2. Competència matemàtica

Consisteix en l’habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar diferents tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral.

3. Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

És l’habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els aspectes naturals com en els generats per l’acció humana, de manera que es possibilita la comprensió d’esdeveniments, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i a la preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta d’éssers vius.

4. Tractament de la informació i competència digital

Consisteix a disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la transmissió d’aquesta informació en diferents suports, inclosa la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

5. Competència social i ciutadana

Fa possible comprendre la realitat social en què vivim, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, com també comprometre’s a contribuir a millorar-la. Integra coneixements diversos i habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i les decisions adoptades.

6. Competència cultural i artística

Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de plaer i considerar-les part del patrimoni dels pobles.

7. Competència per aprendre a aprendre

Consisteix a disposar d’habilitats per iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els objectius i necessitats propis.

8. Autonomia i iniciativa personal

Aquesta competència fa referència a l’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement d’un mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat de triar, de calcular riscs i d’afrontar els problemes, com també la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre dels errors i d’assumir riscs.

7

El desenvolupament de les competències bàsiques

El treball en les àrees i les matèries del currículum, a fi de contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques, s’ha de complementar amb diverses mesures organitzatives i funcionals:

– L’organització i el funcionament dels centres i la participació de l’alumnat.– L’ús de metodologies i recursos didàctics determinats. – L’acció tutorial permanent.– La planificació de les activitats complementàries i extraescolars.

L’avaluació de les competències bàsiques

L’avaluació de les competències es durà a terme a través dels punts següents: – El desenvolupament de la matèria. – El reconeixement de la pròpia competència bàsica. – El nivell d’aptitud assolit en cadascuna de les vuit competències:

• El domini de la llengua oral i escrita en múltiples contexts Expressar pensaments, emocions, vivències i opinions; donar coherència i cohesió al discurs; gaudir escoltant, dialogant, llegint i expressant-se de manera oral i escrita.

• L’ús espontani de raonaments matemàtics Conèixer i fer servir els elements matemàtics bàsics en situacions reals o simulades de la vida quotidiana, i posar en pràctica processos de raonament que conduesquin a la solució dels problemes, a l’obtenció d’informació i a la presa de decisions.

• L’ús responsable del medi ambient i dels recursos naturalsSer conscient de la influència que té la presència humana en l’espai i de les modificacions que introdueix, adoptant una actitud crítica en l’observació de la realitat i en l’anàlisi dels missatges informatius i publicitaris, com també uns hàbits de consum responsable en la vida quotidiana.

• L’autonomia i l’eficàcia en el tractament crític de la informacióUtilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per organitzar i processar la informació, i resoldre problemes reals de manera eficient, mostrant una actitud crítica i reflexiva.

• La participació social i la valoració de la democràciaExercir activament i responsable els drets i els deures de la ciutadania, valorant les diferències i reconeixent la igualtat de drets entre diferents col·lectius, especialment, entre homes i dones.

• La capacitat d’expressar-se artísticament i gaudir fent-hoDesenvolupar la iniciativa, la imaginació i la creativitat per dur a terme creacions pròpies; conèixer les diferents manifestacions culturals i artístiques; interessar-se per la conservació del patrimoni.

• El control de les capacitats d’aprenentatge pròpiesSer conscient del que se sap i del que s’ha d’aprendre; conèixer les potencialitats i les mancances pròpies, aprofitant les primeres i cercant motivació i voluntat per superar les segones.

• La capacitat d’escollir i de tirar endavant projectes individuals i col·lectius Marcar-se objectius, planificar, mantenir la motivació, prendre decisions, actuar, autoavaluar-se, extreure conclusions, aprendre dels errors, valorar les possibilitats de millora, etc.

8

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

En el marc del seu Projecte Curricular, els centres han de precisar, a cada curs, els objectius que garanteixen les competències bàsiques segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals la feina en equip ha de ser una constant.

Així, el desenvolupament del Projecte Curricular de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seva millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tan perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, al mateix temps, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seva avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seva identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. Però, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinin aprenentatges específics que resultin rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de cercar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguin aplicar, en diferents contexts, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contexts i situacions que representin reptes per als alumnes, que els convidin a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguin a ampliar la perspectiva i a contrastar les seves opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavoresquin el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre hi estiguin presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives faran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques a cada nivell educatiu.

9

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIADESCRIPCIÓ DELS COMPONENTS DEL PROJECTE CURRICULAR

El Projecte Curricular Nou Ginesta -VICENS VIVES- per al Tercer Curs de l’Educació Secundària Obligatòria de la matèria Llengua Catalana i Literatura comprèn els materials següents:

1. Llibre de l’alumne

El llibre de l’alumne consta de 9 unitats temàtiques a través de les quals es desenvolupen els continguts del Tercer Curs d’Educació Secundària Obligatòria de la matèria Llengua Catalana i Literatura.

2. Quaderns d’activitats

El Projecte Curricular Nou Ginesta també inclou quaderns d’activitats amb l’objectiu de treballar i reforçar les competències bàsiques de la matèria. A més, i en combinació amb la resta de materials, constitueixen un instrument per atendre les necessitats individuals de l’alumnat, perquè permeten practicar aquells coneixements que es consideren fonamentals.

3. Guia de recursos didàcticsLa guia de recursos didàctics conté les següents propostes de desenvolupament dels temes:

Un apartat general en el qual s’exposen per a cada tema:• Les competències bàsiques.• Els objectius didàctics.• Els continguts.• Els criteris d’avaluació.

La doble pàgina inicial de cada tema, que conté:• Les imatges reduïdes del llibre.• Les orientacions didàctiques.• Les propostes per a l’avaluació inicial, contínua i final del tema.• L’apartat Educam en valors, que suggereix idees per treballar els valors a l’aula.• Les solucions de les activitats.

Les dobles pàgines restants del tema inclouen:• Les imatges reduïdes del llibre.• Les orientacions didàctiques.• Les competències bàsiques que es treballen a les activitats.• Diferents recursos didàctics relacionats amb el contingut de la doble pàgina: adreces d’Internet,

recursos audiovisuals, bibliografia, etc.• Les solucions de les activitats.

Diferents recursos didàctics:• Activitats de reforç i d’ampliació, amb les solucions corresponents.• Una taula per fer l’avaluació contínua.• La prova de l’alumnat, també amb les solucions.• La taula d’activitats per als criteris d’avaluació.

10

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En el Projecte Curricular Nou Ginesta -VICENS VIVES- s’ha tengut en compte el tractament de la diversitat de l’alumnat pel que fa als diferents ritmes d’aprenentatge que desenvolupa cada alumne a l’aula.

S’ha partit de la concepció global que cada docent ha d’orientar la seva intervenció depenent de la diversitat de formes d’aprenentatge que hi pugui haver entre els alumnes.

En els materials del Projecte Curricular Nou Ginesta -VICENS VIVES- s’inclou un conjunt d’activitats de reforç i d’ampliació per tal d’oferir, precisament, els recursos bàsics perquè cada professor o professora pugui desenvolupar diferents estratègies d’ensenyament i facilitar així que tots els alumnes puguin arribar al desenvolupament màxim de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.

11

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAOBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

a) Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg per tal d’afermar els drets humans com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici d’una ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com una condició necessària per a la realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà per al desenvolupament personal.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entre dones i homes.

d) Reforçar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per adquirir, amb sentit crític, nous coneixements i trametre’ls als altres de manera organitzada i intel·ligible.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en distintes disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència, per resoldre’ls i per prendre decisions.

g) Desenvolupar l’esperit creatiu i emprenedor i, a la vegada, desenvolupar actituds de confiança en un mateix, de participació, de sentit crític, d’iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en llengua catalana i en llengua castellana, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de les seves literatures.

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

j) Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzin codis artístics, científics i tècnics amb la finalitat d’enriquir les possibilitats de comunicació i d’expressió.

k) Desenvolupar habilitats bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per assolir nous coneixements, amb sentit crític. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

l) Valorar la diversitat de cultures i societats i desenvolupar actituds de respecte envers la seva llengua, tradicions i costums.

m) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història, el patrimoni artístic i cultural, especialment els corresponents a les Illes Balears i els dels altres territoris de parla catalana, reforçant així el sentiment de pertinença a l’àmbit cultural i lingüístic català, i entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i dels individus.

n) Valorar, gaudir i respectar la creació artística; identificar i analitzar críticament els missatges explícits i implícits que inclou el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques.

o) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals, i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat.

p) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

12

PROJECTE NOU GINESTAOBJECTIUS DEL TERCER CURS

1. Aprendre a relacionar-se amb els altres i a participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants, valorant críticament les diferències i rebutjant els prejudicis socials, així com qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (a, c)

2. Conèixer i respectar els drets i deures dels ciutadans i ciutadanes, preparant-se per a l’exercici dels primers i per al compliment dels segons. (a)

3. Assimilar hàbits i estratègies de treball autònom i en equip que afavoreixin l’aprenentatge i desenvolupament intel·lectual de l’alumnat. (b)

4. Valorar positivament les diferències entre individus rebutjant els prejudicis socials i qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (c)

5. Establir relacions afectives amb persones de diferents edats i sexe, superant qualsevol tipus de discriminació basat en les característiques personals i socials. (d)

6. Aprendre a gestionar la informació (recerca, selecció i tractament de dades), interpretar-la i valorar-la de forma crítica; i a transmetre-la als altres de manera organitzada i intel·ligible. (e, k)

7. Utilizar les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a la gestió i l’anàlisi de dades i la presentació de treballs i informes. (e, k)

8. Utilitzar estratègies d’identificació i resolució de problemes en diferents àrees de coneixement, mitjançant l’aplicació del raonament lògic, la formulació i la contrastació d’hipòtesi. (f)

9. Conèixer i valorar críticament el desenvolupament científic i tecnològic que ha tingut lloc al llarg de la història en els diversos camps del saber. (f)

10. Adquirir coneixements bàsics sobre les lleis i mecanismes que regeixen el funcionament de la natura. (f)

11. Conèixer-se cada vegada més a si mateix amb una imatge positiva, exercir una creixent autonomia personal en l’aprenentatge, buscant un equilibri de les diferents capacitats físiques, intel·lectuals i emocionals, amb actitud positiva cap a l’esforç i la superació de les dificultats. (j, g)

12. Comprendre i produir missatges orals i escrits en llengua catalana i castellana. (h)

13. Iniciar-se en l’anàlisi i interpretació de textos literaris relacionant-los amb el seu corresponent corrent i gènere literaris. (h)

14. Adquirir una destresa comunicativa funcional en la llengua o llengües estrangeres objecte d’estudi. (i)

15. Valorar la necessitat de conèixer, protegir i conservar la geografia i el patrimoni artístic, cultural i lingüístic d’Espanya i del món, entenent la diversitat lingüística i cultural com un dret indiscutible dels pobles i dels individus. (m)

16. Conèixer i respectar els mecanismes i valors que regeixen la societat i desenvolupar una actitud favorable a conèixer-los i comprendre’ls millor. (l)

17. Comprendre els aspectes bàsics del funcionament del cos humà i desenvolupar actituds i hàbits positius cap a la conservació i prevenció de la salut individual i col·lectiva (dur una vida sana amb un exercici físic periòdic, una higiene acurada, una alimentació equilibrada...). (o)

18. Desenvolupar hàbits i actituds que afavoreixin el propi desenvolupament individual i la conservació del medi ambient. (p)

19. Saber interpretar, valorar i produir missatges que utilitzin diversos codis artístics, científics i tècnics amb la finalitat d’enriquir les possibilitats de comprensió i expressió de forma precisa, creativa i comunicativa. (n)

Les lletres entre parèntesi (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d’Educació Secundària Obligatòria al qual fa referència cadascun dels objectius del Tercer Curs.

13

LLENGUA CATALANA I LITERATURACOMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Amb el terme competència es fa referència no únicament als sabers, sinó també a les habilitats i a les actituds. Es refereix, per tant, a la capacitat per integrar els coneixements adquirits (saber) amb la capacitat de fer de cada un (saber fer) per actuar de manera idònia en situacions diverses. Incorpora a més el saber ser i el saber estar. Suposa, així, la barreja de coneixements, destreses pràctiques, valors, motivacions, sensibilitats i factors socials que conjuntament possibiliten actuar amb eficàcia.

Amb la denominació competències bàsiques es fa referència a les competències que, al mateix temps que afavoreixen el desenvolupament personal i social, milloren la capacitat d’aprenentatge al llarg de la vida, tot integrant i vinculant el que se sap en situacions noves i imprevistes (aprendre a aprendre).

En el marc de les propostes de la Comissió Europea d’Educació s’han establert vuit competències claus, la primera de les quals és la competència en comunicació lingüística.

La competència en comunicació lingüística es refereix a l’ús del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, d’interpretació i de comprensió de la realitat, de construcció del coneixement i d’organització i regulació del propi pensament, de les emocions i dels comportaments.

Els coneixements, les habilitats i les actituds permeten comunicar i expressar idees, manifestar opinions, acords o desacords, negociar significats, generar idees noves i compartir criteris, construir un discurs coherent i cohesionat, decidir i argumentar, llegir i entendre, escoltar, mitjançar i conversar plenament. Per altra part, llegir i escriure permet cercar informació, seleccionar-la, classificar-la, relacionar-la i interpretar-la. Facilita la descoberta del món, dels coneixements i de la creació literària. Aprendre a comunicar-se necessita reflexionar sobre el funcionament del llenguatge i tenir a l’abast els recursos expressius adequats al context, als destinataris o interlocutors i a la intenció comunicativa. Possibilita l’ús funcional de la llengua i desenvolupa també l’autosuficiència, l’autoestima i actituds positives envers un mateix, els altres i la societat.

El currículum d’aquestes dues matèries, pel fet de tenir com a objectiu el desenvolupament de la capacitat per interactuar de manera competent mitjançant el llenguatge en les diferents esferes de l’activitat social, contribueix de manera decisiva al desenvolupament de tots els aspectes que conformen la competència en comunicació lingüística. A més, les habilitats i estratègies per a l’ús d’una llengua determinada i la capacitat per prendre la llengua com objecte d’observació, encara que s’adquireixin des d’una llengua, es transfereixen i s’apliquen a l’aprenentatge d’altres. Aquest aprenentatge contribueix, al mateix temps, a augmentar la competència sobre l’ús del llenguatge en general.

S’aprèn a parlar i a escoltar, a llegir i escriure per a la interacció comunicativa, però també per adquirir nous coneixements: el llenguatge, a més d’instrument de comunicació, és un mitjà de representació del món i és la base del pensament i del coneixement. L’accés al saber i a la construcció de coneixements mitjançant el llenguatge es relaciona directament amb la competència bàsica d’aprendre a aprendre. Així mateix, els continguts de reflexió sobre la llengua recullen un conjunt de coneixements conceptuals (metallenguatge gramatical) i procedimentals (capacitat per analitzar, contrastar, ampliar i reduir enunciats mitjançant l’ús conscient de certs mecanismes gramaticals; substituir elements de l’enunciat per altres de gramaticalment equivalents; utilitzar diferents esquemes sintàctics per expressar una mateixa idea; diagnosticar errors i reparar-los, etc.) que s’adquireixen en relació amb les activitats de comprensió i composició de textos i que es reutilitzen per optimitzar l’aprenentatge lingüístic, és a dir, per aprendre a aprendre llengua.

D’altra banda, aprendre a usar la llengua és també aprendre a analitzar i resoldre problemes, traçar plans i emprendre processos de decisió, ja que una de les funcions del llenguatge és regular i orientar la nostra pròpia activitat. Per això, l’adquisició d’habilitats lingüístiques contribueix a progressar en la iniciativa personal i en la regulació de la pròpia activitat amb autonomia progressiva.

En les matèries de llengua, les tecnologies de la informació i de la comunicació són un instrument de comunicació oral i escrita. Aquestes dues matèries contribueixen al tractament de la informació i competència digital perquè proporcionen coneixements i destreses per a la recerca i selecció

14

d’informació rellevant d’acord amb diferents necessitats, així com per a la seva reutilització en la producció de textos orals i escrits propis. La recerca i selecció de moltes d’aquestes informacions requerirà, per exemple, l’ús adequat de biblioteques o la utilització d’Internet, la realització guiada d’aquestes recerques constituirà un mitjà per al desenvolupament de la competència digital. A això hi contribueix també el fet que els currículums incloguin l’ús de suports electrònics en la composició de textos de manera que puguin acomplir-se més eficaçment algunes operacions que intervenen en el procés d’escriptura (planificació, execució del text, revisió, etc.) i que constitueixen un dels continguts bàsics d’aquestes matèries. També pot contribuir al desenvolupament d’aquesta competència l’ús dels nous mitjans de comunicació digitals que impliquen un ús social i col·laboratiu de l’escriptura i dels coneixements.

L’aprenentatge de les llengües, entès com el desenvolupament de la competència comunicativa, contribueix decisivament al desenvolupament de la competència social i ciutadana, entesa com un conjunt d’habilitats i destreses per a les relacions, la convivència, el respecte i l’enteniment entre les persones. En efecte, aprendre llengua és aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre el que aquests transmeten i aproximar-se a altres realitats. D’altra banda, l’educació lingüística té un component estretament vinculat amb aquesta competència: la constatació de la varietat dels usos de la llengua, la diversitat lingüística i la valoració de totes les llengües com a aptes per igual per exercir les funcions de comunicació i de representació. També es contribueix des de les dues matèries a aquesta competència en la mesura que s’analitzen les maneres mitjançant les quals el llenguatge transmet i sanciona prejudicis i imatges estereotipades del món, per tal de contribuir a l’eradicació dels usos discriminatoris del llenguatge.

En aquestes matèries la lectura, la interpretació i la valoració de les obres literàries contribueixen de manera rellevant al desenvolupament d’una competència artística i cultural, entesa com a aproximació d’un patrimoni literari , i a uns temes recurrents que són expressió de preocupacions essencials de l’ésser humà. La seva contribució serà més rellevant si es relacionen l’estimació de les manifestacions literàries amb altres manifestacions artístiques, com ara la música, la pintura o el cinema. Aquesta competència també permet procurar que el món social de la literatura (autors, crítics, accés a biblioteques, llibreries, catàlegs o la presència de la literatura a la premsa) adquireixi sentit per a l’alumnat.

15

PROJECTE NOU GINESTA: LLENGUA CATALANA I LITERATURA

DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. Competència en comunicació lingüística– Interactuar de manera competent en les diferents esferes de la vida social.– Augmentar l'ús del llenguatge en general.– Emprar mecanismes de predicció i comprensió textuals en la lectura i anàlisi de textos.– Reconèixer tipologies literàries diverses i emprar-les a l’hora de fer les nostres creacions. – Conèixer tècniques i mecanismes lingüístics que permeten l’ampliació del vocabulari i la

relació entre elles de paraules ja conegudes.– Treballar normes ortogràfiques que permeten la millora de l’escriptura de paraules.

2. Competència per aprendre a aprendre– Representar el món per mitjà del llenguatge.– Buscar determinats elements, característiques o informacions en un text.– Repassar continguts abans de tractar-ne de nous.– Comprendre i compondre textos com a mitjà per a optimitzar l'aprenentatge lingüístic.– Relacionar la llengua amb altres realitats que ens envolten.– Descobrir estructures comunes a tots els textos periodístics i detectar-les sempre que es

presentin. – Tenir present la importància i la utilitat de la concordança a l’hora d’interpretar les relacions

que estableixen les paraules entre elles.– Practicar la tècnica de l’anàlisi sintàctica com a mitjà per a descobrir les estructures de les

frases.

3. Autonomia i iniciativa personal– Analitzar i resoldre problemes, traçar plans i emprendre processos de decisió.– Reflexionar sobre experiències personals i expressar-les lingüísticament. – Buscar diaris per tal de trobar-hi la informació o les opinions que ens interessen. – Buscar l’aparellatge tècnic que ens permetrà elaborar anuncis, programes de ràdio i de televisió.

4. Tractament de la informació i competència digital– Proporcionar coneixements i destreses per a la recerca d'informació rellevant.– Adquirir habilitats per a la reutilització de la informació en la producció de textos orals i escrits

propis.– Emprar de manera social i col·laborativa els nous mitjans de comunicació digital. – Descobrir les característiques que ha de presentar un missatge perquè es pugui considerar text.– Descobrir en un text la importància dels connectors a l’hora de relacionar idees i presentar-les

de manera intel·ligible.– Relacionar llenguatge visual i verbal en la interpretació de programes de televisió.

5. Competència social i ciutadana– Relacionar-se lingüísticament amb altres persones i conviure-hi.– Comprendre els altres i aproximar-se a altres realitats lingüístiques i culturals.– Valorar totes les llengües com a igualment aptes per a exercir les funcions de comunicació i de

representació.– Eradicar els usos discriminatoris del llenguatge, detectant prejudicis i imatges estereotipades del

món.

16

– Relacionar les llengües amb les societats en què es parlen, i veure’n les interrelacions. – Veure en la llengua un mitjà en el qual s’expressa una cosmovisió particular que perdura en el

decurs dels segles.– Reconèixer la relació que manté la llengua amb la socie-tat: casos de conflicte lingüístic,

bilingüisme i multilin-güisme.

6. Competència artística i cultural– Aproximar-se al patrimoni literari i als seus temes recurrents.– Apreciar manifestacions artístiques com la música, la pintura o el cinema.– Crear textos de diversa tipologia expressant-hi els continguts que ens semblin més interessants.

17

LLENGUA CATALANA I LITERATURAOBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

1. Comprendre discursos orals i escrits i interpretar-los amb una actitud crítica, reconeixent-ne les diferents finalitats i situacions de comunicació en què es produeixen.

2. Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, coherència i adequació a la situació comunicativa i al tipus de discurs.

3. Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament, per prendre consciència dels propis sentiments i per controlar la pròpia conducta.

4. Interpretar i emprar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món i consolidar hàbits lectors mitjançant textos adequats.

5. Reflexionar sobre els elements formals i els mecanismes de la llengua en els nivells fonològic, ortogràfic, morfològic, morfosintàctic, lexicosemàntic i textual, i valorar les condicions de producció i recepció a fi de desenvolupar la capacitat de regular les pròpies produccions lingüístiques.

6. Identificar i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació i valorar-ne la importància en les manifestacions culturals contemporànies, amb la finalitat d’ampliar destreses discursives i desenvolupar actituds crítiques en relació amb els missatges que contenen.

7. Utilitzar les llengües com a instruments per a l’adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió i l’anàlisi de la realitat, per a la fixació i el desenvolupament del pensament i per a la regulació de la pròpia activitat.

8. Utilitzar les llengües eficaçment en l’activitat escolar per cercar, seleccionar i processar informació i per redactar textos propis de l’àmbit acadèmic.

9. Analitzar els diferents usos socials de les llengües per evitar els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.

10. Emprar tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la comunicació per cercar, elaborar i transmetre informació.

11. Reconèixer els gèneres i les formes de la tradició literària i valorar-ne els principals corrents, autors i obres, com a part del nostre patrimoni.

12. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar les possibilitats comunicatives d’aquests per a la millora de la producció personal.

13. Adonar-se que les produccions literàries constitueixen diverses interpretacions del món i de l’individu; afavoreixen el desvetllament de la imaginació i del bon gust estètic, i són un mitjà d’arrelament, de participació en la cultura pròpia i de relació amb altres pobles.

14. Conèixer la realitat plurilingüe i pluricultural de les Illes Balears, de l’Estat espanyol i del món actual, i ser conscient de la riquesa que representa i de les diverses situacions que plantegen les llengües en contacte.

15. Reconèixer el fet que la relació de pertinença a les Illes Balears implica l’aprenentatge i la capacitat d’ús de la llengua catalana.

18


OBJECTIUS DEL TERCER CURS

1 Conèixer les característiques estructurals dels diversos tipus de text, detectant la finalitat a què està adscrit cadascun d’ells, i les situacions per a les quals són escaients.(1)

2. Comprendre i analitzar textos de caràcter narratiu, descriptiu, explicatiu, argumentatiu, conversacional i directiu.(1)

3. Comprendre i analitzar textos periodístics, publicitaris, jurídics i administratius.(1)

4. Analitzar críticament els diferents usos socials de les llengües per a detectar i evitar la utilització d’estereotips lingüístics que comportin judicis de valor i prejudicis de tota mena, especialment classistes, racistes o sexistes. (1, 9)

5. Fer servir la llengua per a expressar-se de manera coherent i adequada en les diverses situacions comunicatives que planteja l’activitat social i cultural, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees i per a controlar la conducta de cadascú. (2)

6. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les diferents situacions i funcions, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació. (2)

7. Emetre judicis personals raonats en relació amb els textos, discutint allò en què no estem d’acord i argumentant les causes de la nostra opinió.(3)

8. Aplicar els coneixements lingüístics a la interpretació i a la producció de textos orals i escrits.(3)

9. Identificar les idees essencials d’un text de qualsevol tipus i les relacions que s’estableixen entre elles en l’interior del text, tot establint l’estructura del text.(4)

10. Distingir entre els diversos nivells d’estudi de la llengua, i les regles que són aplicables a cadascun, usant-les amb precisió i coneixement. (5)

11. Conèixer els elements que formen el sistema lingüístic, fent referència especialment als aspectes formals i funcionals. (5)

12. Valorar i respectar totes les varietats dialectals de la llengua catalana, identificant a la vegada la unitat que presenta la llengua. (5)

13. Conèixer l’estructura dels mitjans de comunicació social, les seves classes, el llenguatge que fan servir i les tipologies de programes, i saber-los valorar sempre amb esperit crític i amb la voluntat de treure’n informació. (6)

14. Valorar el llenguatge i la seva concreció en la llengua com a mitjà de comunicació, adquisició de coneixements i comprensió de la realitat.(7)

15. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’us de les llengües i participar activament en el control i avaluació del propi aprenentatge i el dels altres. (7)

16. Emprar autònomament estratègies d’organització per al treball individual o de grup i tècniques d’estudi, investigació i recollida de dades com la consulta de diccionaris i enciclopèdies, el maneig i la creació de fitxes i fitxers, el subratllat de textos, la confecció d’esquemes i resums, i també iniciar-se en el coneixement de recursos per a l’aprenentatge i l’estudi que ofereixen les noves tecnologies (especialment Internet). (10)

17. Identificar la importància que té la llengua catalana en el manteniment de la identitat de les Illes Balears, com a instrument en el qual s’ha expressat històricament i majoritàriament la seva cultura. (15)

18. Ser conscients de la necessitat de normalitzar la llengua catalana en tots els àmbits en què no ho està, valorant la riquesa que comporta conèixer la llengua pròpia en què s’expressa la nostra comunitat cultural i lingüística. (15)

19. Conèixer els trets principals que caracteritzen els diversos gèneres i períodes de la literatura des dels inicis fins a l’actualitat.(11)

19

20. Conèixer autors i obres més representatius de la literatura catalana, interpretant-los a la claror de les tècniques de lectura literària que es presenten.(11, 12)

21. Interpretar textos literaris i relacionar-los amb l’estructura del gènere al qual pertanyen, tenint en compte diferències d’estil i de contingut que poden ser degudes a l’època en què s’han escrit.(12, 13)

22. Produir textos d’intenció literària prenent com a model textos analitzats a classe i seguint les pautes de creació de textos que es presenten.(13)

23. Conèixer la realitat plurilingüe de les Illes Balears, valorant a la vegada les aportacions de diverses llengües i cultures a la realitat catalana contemporània. (14)

24. Valorar la diversitat de la societat actual, a les Illes Balears, a l’Estat espanyol i al món, i identificar la varietat de llengües com una de les seves manifestacions més evidents i, a la vegada, enriquidores. (14)

25. Tenir presents les situacions que plantegen els fenòmens de bilingüisme i multilingüisme, i tractar-les adequadament amb vista a la protecció de les llengües. (14)

26. Valorar l’escriptura de textos, com una utilització eficaç de la llengua en l’àmbit escolar. (8)

Els nombres entre parèntesis (1, 2...) indiquen l’objectiu general de l’àrea de Llengua Catalana i Literatura al qual fa referència cadascun dels objectius del Tercer Curs.

20

LLENGUA CATALANA I LITERATURACONTINGUTS DEL TERCER CURS

Bloc 1. Comunicació

1. Els mitjans de comunicació.– La premsa, la ràdio i la televisió.– Gèneres periodístics d’informació: notícia, crònica i reportatge.– El text periodístic dialogat: l’entrevista.

2. Estructures formals del text. – Estructures narratives (conte, novel·la, notícia, crònica, reportatge, etc.).– Estructures descriptives (descripció científica, literària, etc.).– Estructures dialogades (entrevista, enquesta, teatre, etc.).– Estructures expositives i explicatives (exposició oral, esquemes, resums, mapes conceptuals,

projectes, informes, documentals, convocatòries, reglaments, actes, etc.).

3. Habilitats lingüístiques.

3.1. Escoltar, parlar i conversar. – Comprensió de textos orals procedents dels mitjans de comunicació audiovisual com reportatges i

entrevistes.– Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic amb atenció especial a la presentació de

tasques i instruccions per a la seva realització, a exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions dels mitjans de comunicació en informatius, reportatges o entrevistes.

– Exposició de la informació presa d’un mitjà de comunicació sobre un tema d’actualitat, respectant les normes que regeixen la interacció oral.

– Explicacions orals senzilles de manera ordenada i clara, prèviament preparades, sobre fets d’actualitat social, política o cultural que siguin de l’interès de l’alumnat, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.

– Anàlisi i ús de la llengua d’acord amb el registre requerit a cada situació comunicativa.– Intervenció activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic, especialment en les

proposades sobre la manera d’organitzar l’activitat, l’aportació d’informacions útils per al treball en comú i l’exposició d’informes sobre les tasques realitzades.

– Maneig de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació per elaborar missatges orals.

– Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.– Valoració del diàleg com a mitjà per a arribar a acords i resoldre conflictes tant en l’àmbit personal

com social.– Utilització de la llengua per prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis

i per regular la pròpia conducta.

3.2. Llegir. Comprensió de textos escrits.– Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials com convocatòries i

ordres del dia, actes de reunions i reglaments.– Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, reconeixent les diferències entre informació i

opinió en cròniques, reportatges i entrevistes.– Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la consulta, en diversos suports,

de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació.– Lectura expressiva en veu alta. Dramatització. Memorització.– Reconeixement de fets, opinions i interpretacions en un text escrit.– Identificació del tema d’un text. Idees principals i secundàries.– Reconeixement dels trets distintius i de les peculiaritats formals dels textos escrits.

21

– Identificació del tema i de la idea principal d’un text escrit de la seva vida quotidiana o dins l’àmbit acadèmic.

– Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació o manipulació de la informació.

3.3. Composició de textos escrits.– Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com participació en

fòrums, diaris personals, reglaments o circulars.– Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, com reportatges o entrevistes destinats a

un suport imprès o digital, a àudio o a vídeo.– Composició, manuscrita o digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic, especialment textos

expositius i explicatius elaborats a partir de la informació obtinguda i organitzada mitjançant esquemes, mapes conceptuals i resums, així com l’elaboració de projectes i informes sobre tasques i aprenentatges.

– Propietats del text: coherència i cohesió textuals; adequació al registre; correcció gramatical.– Conversió de textos orals en escrits.– Transformació de textos d’un registre a un altre.– Valoració dels diferents recursos lingüístics i extralingüístics que utilitzen els missatges publicitaris.– Interès per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de comunicar

les experiències i els coneixements propis i com a manera de regular la conducta.

Bloc 2. Llengua i societat– Orígens i evolució de la llengua catalana.– Fenòmens del contacte de llengües. Bilingüisme, diglòssia, conflicte lingüístic. Planificació

lingüística: la normalització de les llengües al seu propi territori.– La normativització: Institut d’Estudis Catalans.

Bloc 3. Coneixement de la llengua

1. Fonètica i ortografia.– Revisió de l’accentuació i de les grafies vocàliques i consonàntiques.– Interferències fonètiques.– Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, apreciant el seu valor social i la necessitat de

cenyir els escrits a la norma lingüística.

2. Gramàtica. – Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules, així com coneixement

dels procediments lèxics (afixos) i sintàctics per al canvi de categoria.– Reconeixement i ús dels significats contextuals que poden adquirir les modalitats de l’oració i la

perífrasi verbals de caràcter modal.– Identificació i ús reflexiu de connectors textuals, amb especial atenció als distributius, d’ordre,

contrast, explicació i causa, i dels mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics.– Comparació dels diferents comportaments sintàctics d’un mateix verb en algunes de les seves

accepcions, identificació del subjecte i dels diferents complements verbals i ús de la terminologia sintàctica necessària en les anàlisis de les oracions simples: enunciat, frase i oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oració activa i oració passiva; oració transitiva i intransitiva; complement directe, indirecte, de règim, circumstancial, agent i atribut.

– Coneixement de les funcions sintàctiques característiques de les classes de paraules i anàlisi de la seva forma (flexió, afixos, etc.), especialment pel que fa als aspectes relacionats amb la normativa.

– Reconeixement i ús coherent de les formes verbals als textos, amb especial atenció als valors aspectuals de perífrasis verbals.

3. Lèxic.– Neologismes, locucions, modismes. Refranys. Frases fetes.– Mecanismes de formació de paraules: composició i derivació.

22

– Significat i sentit. Camps semàntics i associatius. Famílies lèxiques. El canvi semàntic.– Interferències lèxiques.

Bloc 4. Educació literària

1. El llenguatge literari.– Desenvolupament de l’autonomia lectora i apreciació de la literatura com a font de plaer, de

coneixement d’altres móns, temps i cultures.– Identificació de la relació entre les manifestacions literàries, les societats en les quals es

desenvolupen i les persones que les produeixen.– Lectura expressiva i comprensiva d’obres en prosa i en vers.– Memorització de textos breus i recitació de poemes.– Valoració de la creació literària pròpia com a expressió del pensament.– Elaboració de treballs senzills sobre lectures.– Lectura comentada i recitació de poemes, comparant el tractament de certs temes recurrents, en

diferents períodes literaris, i valorant la funció dels elements simbòlics i dels recursos retòrics i mètrics al poema.

– Lectura comentada de relats, observant la transformació de la narrativa des de l’èpica medieval en vers a la narració moderna en prosa i la transformació de l’heroi al personatge de novel·la.

– Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus i fragments representatius del teatre clàssic i del segle XVIII, reconeixent algunes característiques temàtiques i formals.

– Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la literatura des de l’edat mitjana fins el segle XVIII i apropament a alguns autors i obres rellevants.

2. La literatura medieval.– Introducció sociocultural i característiques generals.– La poesia trobadoresca.– Ramon Llull.– Les quatre grans cròniques.– Literatura religiosa i moralitzant.

3. El Segle d’Or.– Característiques generals.– L’humanisme i Bernat Metge.– La modernització de la poesia: Ausiàs March.– Les novel·les cavalleresques. Joanot Martorell.

4. El context historicosocial fins al segle XVIII.– Renaixement, barroc i il·lustració.– La il·lustració a Menorca: Joan Ramis i Ramis.

Bloc 5. Tècniques de treball– Tècniques de recerca d’informació en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en nous

suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.).– Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, posant èmfasi a la consulta en diversos suports

(diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació).– Interpretació, assimilació i integració als coneixements previs de les informacions lingüístiques i

literàries que proporcionen les diferents fonts de consulta, especialment sobre el comportament sintàctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa.

– Utilització de les biblioteques i de les tecnologies de la informació i la comunicació de forma autònoma per a la localització, selecció i organització d’informació.

– Utilització autònoma de manera progressiva de la biblioteca del centre, de les biblioteques de l’entorn i de les biblioteques virtuals.

– Ús progressivament autònom de diccionaris i de correctors ortogràfics dels processadors de textos.– Presa d’apunts.

23

– Anàlisi. Estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d’anotacions.– Síntesi. Elaboració d’esquemes i resums.– Planificació i elaboració de guions, esquemes i esborranys previs a la producció de textos propis.– Revisió i correcció de textos produïts per un mateix d’acord amb les habilitats i els continguts

apresos.– Valoració de l’atenció, la concentració i la memòria com a eines útils per a l’aprenentatge de

conceptes lingüístics.– Autoavaluació i crítica del propi procés d’aprenentatge. Correcció de les produccions pròpies, orals i

escrites. Acceptació de l’error com a part dels procés d’aprenentatge amb una actitud positiva.– Interès per la bona presentació dels textos escrits tant manuscrits com digitals, amb respecte per les

normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.

24


SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS: TERCER CURS

1. NOTÍCIA, CRÒNICA I REPORTATGE

LECTURA I COMPRENSIÓ• La irresistible atracció del fred.

Comprensió lectora i vocabulari

MITJANS DE COMUNICACIÓEl periodisme. Notícia, crònica i reportatge

1. Els mitjans de comunicació.2. La premsa.3. Els gèneres periodístics.4. La notícia.5. La crònica.6. El reportatge.

TÈCNIQUES DE TREBALL / CREACIÓ DE TEXTOSCrònica: Vint anys són pocs

1. Introducció.2. Anàlisi de la crònica.

TIPOLOGIA TEXTUALL’adequació

1. Què és un text?2. L’adequació.

MORFOSINTAXIEl sintagma nominal

1. Categories gramaticals, sintagmes i funcions.2. El sintagma nominal i els seus constituents.3. L’ordre dels constituents en el sintagma nominal.

FONÈTICA I ORTOGRAFIA / LÈXIC• Sons i grafies. La síl·laba. Apostrofació i contracció

1. Els sons2. Les grafies3. Els fonemes4. La síl·laba5. Apostrofació i contracció

REPÀS• Mitjans de comunicació. Gramàtica

2. ENTREVISTA. GÈNERES D’OPINIÓ

LECTURA I COMPRENSIÓ• D’aquí a vint anys haurem trobat vida intel·ligent.• Cartes dels lectors.


MITJANS DE COMUNICACIÓEntrevista. Gèneres d’opinió

1. L’entrevista.2. Els gèneres d’opinió.

TÈCNIQUES DE TREBALL / CREACIÓ DE TEXTOSEntrevista: Escriure és enamorar-se de les paraules

1. L’actitud de l’entrevistador.2. Les preguntes.3. Altres aspectes que s’han de tenir en compte.

TIPOLOGIA TEXTUAL

25

La coherència i la cohesió.Correcció gramatical

1. La coherència2. La cohesió3. Correcció gramatical

MORFOSINTAXIEl sintagma nominal

1. Funcions sintàctiques del sintagma nominal.

FONÈTICA I ORTOGRAFIA / LÈXIC• Les vocals

1. Els sons vocàlics2. Els diftongs3. L’accent i la dièresi


3. RÀDIO I TELEVISIÓ

LECTURA I COMPRENSIÓ• Què fa la gent mentre escolta “Versió original”.• Els diaris personals.


MITJANS DE COMUNICACIÓRàdio i televisió

1. La ràdio.2. La televisió.

TÈCNIQUES DE TREBALL / CREACIÓ DE TEXTOSEl guió radiofònic

1. Tipus de guions.2. Què és una escaleta?

TIPOLOGIA TEXTUALTipus de textos

1. Text oral i text escrit2. El text expositiu3. El text argumentatiu4. El text instructiu5. El text descriptiu: científic i literari6. L’enquesta

MORFOSINTAXIEl sintagma verbal. El verb

1. El sintagma verbal. El verb.2. Classes sintàctiques de verbs.3. Perífrasis verbals.

FONÈTICA I ORTOGRAFIA / LÈXIC• Les consonants (I)

1. Els sons consonàntics2. Les grafies p/b, t/d, c/g


4. LA LITERATURA. ELS TROBADORS I RAMON LLULL

LECTURA I COMPRENSIÓ• Ez yeu am (Jo estimo) de Reina de Mallorques.


LITERATURALa literatura. El comentari de text

1. La literatura.2. El comentari d’un text literari.

26

Els orígens. Els trobadors. Ramon Llull1. Els orígens de la llengua catalana.2. Els trobadors.3. Ramon Llull.

TÈCNIQUES DE TREBALL / CREACIÓ DE TEXTOSFragment d’un text de Ramon Llull: Llibre de les bèsties

1. Introducció i anàlisi del text2. Estructura3. Els personatges4. L’apòleg de Na Renard

TIPOLOGIA TEXTUALEl text literari

1. Canvi del significat dels mots: denotació i connotació2. La forma dels mots.

MORFOSINTAXIL’oració simple

1. Subjecte i predicat.2. El predicat nominal.3. Ús dels verbs ser i estar.

FONÈTICA I ORTOGRAFIA / LÈXIC• Les consonants (II)

1. Les grafies j/g i els dígrafs tj/tg2. La grafia x i el dígraf ix3. Els dígrafs tx/ig4. Les grafies b/v5. Les grafies z/s/c/ç i el dígraf ss

REPÀS• Literatura. Gramàtica

5. LES CRÒNIQUES. L’HUMANISME

LECTURA I COMPRENSIÓ• Pere III castiga els caps de la Unió.


LITERATURALes quatre grans cròniques

1. La història i les cançons de gesta2. Les quatre grans cròniques3. El segle XIV: Eiximenis i l’aparició de l’Humanisme4. La poesia en català del segle XIV

TÈCNIQUES DE TREBALL / CREACIÓ DE TEXTOSPoema de Jordi de Sant Jordi: Presoner

1. Introducció2. Anàlisi del text3. Mètrica

TIPOLOGIA TEXTUALClasses de textos literaris

1. Text líric2. Text narratiu: conte, novel·la3. Text dialogat: teatre

MORFOSINTAXIEl predicat verbal. Els complements del verb. L’adverbi

1. El predicat verbal. Els complements del verb.2. L’adverbi

FONÈTICA I ORTOGRAFIA / LÈXICLes consonants (III)

1. La grafia r.2. El dígraf rr.

27

3. Les grafies m/n.


6. EL SEGLE D’OR

LECTURA I COMPRENSIÓ• Veles e vents, d’Ausiàs Marc.• La gran batalla campal contra els turcs, de Joanot Martorell.


LITERATURAEl segle d’or

1. L’esplendor de la poesia al segle XV.2. Els poetes cultes del segle XV.3. La poesia satírica.4. La prosa del segle XV.5. Llibres de cavalleria i novel·la cavalleresques.

TÈCNIQUES DE TREBALL / CREACIÓ DE TEXTOSFragment d’una novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa

1. Introducció i anàlisi del text2. L’amor cortès3. El tòpic de l’amor a primera vista4. Conclusió

LLENGUA I SOCIETATSociologia de la llengua

1. Funció social de la llengua2. Comunitat lingüística

MORFOSINTAXIPronoms febles i pronominalització

1. Els pronoms febles.2. La pronominalització.

FONÈTICA I ORTOGRAFIA / LÈXIC• Les consonants (IV)

1. La grafia l·l2. La grafia h


7. ELS SEGLES XVI, XVII I XVIII

LECTURA I COMPRENSIÓ• El barber i el dimoni, de Fra Joan Àngel Serra


LITERATURALa literatura dels segles XVI, XVII i XVIII

1. La Decadència.2. El Renaixement (S. XVI).3. El Barroc (S. XVII).4. La Il·lustració (S. XVIII).5. Literatura popular.

TÈCNIQUES DE TREBALL / CREACIÓ DE TEXTOSPoema de F. Vicent Garcia: A una hermosa dama...

1. Introducció.2. Anàlisi del text.3. Conclusió

TIPOLOGIA TEXTUAL / LLENGUA I SOCIETATRelacions entre comunitats lingüístiques

1. Conflicte lingüístic2. Bilingüisme i multilingüisme.

28

3. Normativització i normalització

MORFOSINTAXIL’oració composta (I)

1. L’oració composta: classes2. Les oracions juxtaposades.3. Les oracions coordinades.

FONÈTICA I ORTOGRAFIA / LÈXIC• Formació de mots

1. Derivació2. Composició


8. EL SEGLE XIX. LA RENAIXENÇA. POESIA I TEATRE

LECTURA I COMPRENSIÓ• Los dos Campanars, de Jacint Verdaguer.


MITJANS DE COMUNICACIÓLa Renaixença. Poesia i teatre

1. La Renaixença.2. La poesia.3. El teatre.

TÈCNIQUES DE TREBALL / CREACIÓ DE TEXTOSFragment dramàtic d’Àngel Guimerà: Maria Rosa


TIPOLOGIA TEXTUAL / LLENGUA I SOCIETATLlengües en contacte

1. Estats plurilingües2. Substitució lingüística

MORFOSINTAXIL’oració composta (II)

1. Les oracions subordinades.

FONÈTICA I ORTOGRAFIA / LÈXIC• Significat dels mots (I)

1. Polisèmia i homonímia2. Neologismes, locucions, frases fetes i refranys


9. LA NARRATIVA DEL SEGLE XX

LECTURA I COMPRENSIÓ• La papallona, de Narcís Oller.


MITJANS DE COMUNICACIÓLa narrativa del segle XIX

1. El segle XIX

TÈCNIQUES DE TREBALL / CREACIÓ DE TEXTOSFragment narratiu de Narcís Oller: L’escanyapobres


TIPOLOGIA TEXTUAL / LLENGUA I SOCIETATLímits i varietats del català

29

1. El territori lingüístic del català: origen i evolució2. Varietats lingüístiques

MORFOSINTAXIL’ordre dels elements de l’oració

1. L’ordre dels mots.2. La concordança.

FONÈTICA I ORTOGRAFIA / LÈXIC• Significat dels mots (II)

1. Sinonímia i antonímia2. Camps semàntics3. Família lèxica


30

LLENGUA CATALANA I LITERATURACRITERIS D’AVALUACIÓ DEL TERCER CURS

1. Copsar les idees essencials i la intenció de textos orals i escrits, de diferent tipus i distint nivell de formalitat, inferir el tema general i els temes secundaris, tot reconeixent possibles incoherències o ambigüitats de contingut, i expressar-ne el contingut oralment i per escrit fent un esquema o resum, aportant també una opinió personal.

2. Identificar i descriure les característiques i funció social dels mitjans de comunicació i d’altres textos de la cultura de masses, reconeixent l’ús peculiar dels llenguatges verbals i no verbals en la construcció dels seus missatges i distingint entre la seva dimensió informativa i la seva dimensió persuasiva i manipuladora.

3. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes d’ús lingüístic per solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a la composició i revisió progressivament autònoma dels textos propis d’aquest curs.

4. Exposar, explicar, argumentar, resumir i comentar, en suport paper o digital, usant el registre adequat, organitzant les idees amb claredat, enllaçant els enunciats en seqüències lineals cohesionades, respectant les normes gramaticals i ortogràfiques i valorant la importància de planificar i revisar el text.

5. Utilitzar tècniques de tractament i de processament de la informació per preparar textos. Aprofitar els recursos que proporciona la tecnologia de la informació (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.) per reestructurar els treballs escrits i facilitar la precisió i la presentació de les idees.

6. Realitzar explicacions orals senzilles sobre fets d’actualitat social, política o cultural que siguin d’interès de l’alumnat, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.

7. Saber llegir expressivament textos en prosa, literaris o no, amb entonació, ritme i volum adequats i d’acord amb les regles ortològiques.

8. Exposar una opinió sobre la lectura d’una obra completa adequada a l’edat i relacionada amb els períodes literaris estudiats. Avaluar l’estructura i l’ús dels elements del gènere, l’ús del llenguatge i el punt de vista de l’autor. Situar bàsicament el sentit de l’obra en relació amb el seu context i amb l’experiència pròpia, valorant la literatura com a mitjà per interpretar la realitat.

9. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i valoració de textos breus o fragments, tenint en compte la presència de certs temes recurrents, el valor simbòlic del llenguatge poètic i l’evolució dels gèneres, de les formes literàries i dels estils.

10. Composar textos amb intenció literària i utilitzar i valorar la lectura i la literatura en general com a formes d’aprenentatge i d’accés al patrimoni cultural i com a mètode d’enriquiment personal.

11. Conèixer la terminologia bàsica en les activitats de reflexió sobre l’ús. Conèixer els principis fonamentals de la gramàtica, reconeixent les diferents unitats de la llengua i les seves combinacions.

12. Distingir els principals períodes de la literatura catalana, tenint en compte la relació amb el context historicosocial, els gèneres literaris i alguns autors significatius. Mostrar coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en què apareixen i els autors més rellevants de la història de la literatura, realitzant un treball personal d’informació i de síntesi, en suport paper o digital.

13. Comprendre l’origen i l’evolució de la llengua catalana. Copsar la situació sociolingüística actual. Relacionar la llengua catalana amb altres llengües i identificar-ne els fenòmens de contacte.

31

1 · Web viewTercer Curs Projecte Nou Ginesta Llengua Catalana i Literatura Illes Balears...

Documents

Transcript of 1 · Web viewTercer Curs Projecte Nou Ginesta Llengua Catalana i Literatura Illes Balears...