1. estructura i dinàmica de la terra
-
Upload
raquel-ibanez -
Category
Education
-
view
423 -
download
7
Transcript of 1. estructura i dinàmica de la terra
![Page 1: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/1.jpg)
Tema 1: Estructura i dinàmica de la Terra
![Page 2: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/2.jpg)
10-70 km
670
continental
Escorça oceànica
Escorça: capa més superficial,formada per silicats d'alumini.Es distingeix l'escorçaoceànica, més prima, il'escorça continental, mésgruixuda.Mantell: format per silicatsde ferro i magnesi, com laperidotita. Es distingeixel mantell superior, constituïtper materials fosos anomenatsmagma, i el mantell inferior,sòlid.
Nucli: Capa més interna,formada per ferro i níquel.Es distingeix el nucli extern,líquid, i el nucli intern,sòlid, que origina el campmagnètic terrestre.
1.1. Estructura de la Terra: model geoquímic
![Page 3: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/3.jpg)
Capa Gruix Composició Estat Temperatura
Escorça continental 70 km Granit Sòlid Fins a 1000ºC
Escorça oceànica 10 km Basalt Sòlid Fins a 1000ºC
Mantell Des de 10-70 fins a 2900 kmPeridotita(silicats de ferro i alumini)
Mantell superior semifòs (magma) i mantell inferior sòlid Entre 1000º i 3000ºC
Nucli extern Des de 2900km fins a 5150kmFerro i níquel Líquid Entre 3000º i 5000ºC
Nucli intern Des de 5150km fins a 6371kmFerro i níquel Sòlid Entre 5000º i 6000ºC
![Page 4: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/4.jpg)
1.2. Mètodes d'estudi
Directes
Indirectes
Laves Afloraments superfície Mines, perforacions
petrolieres... Sondeigs d'investigació
Gradient geotèrmic Mètode sísmic
Mètodes
![Page 5: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/5.jpg)
Pou Superprofund de Kola (Rússia): Arriba fins als 12.262 m, on hi ha la discontinuïtat de Mohorovic
![Page 6: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/6.jpg)
Gradient geotèrmic
És la variació de la temperatura amb la profunditat.
El seu valor mitjà és 3ºC/100m durant els primers quilòmetres, però després varia en funció de la capa de la Terra.
L'origen de la calor interna de la Terra és la calor romanent de la formació de la Terra i la desintegració d'elements radioactius.
![Page 7: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/7.jpg)
Mètode sísmic
Consisteix en l'estudi de la propagació de les ones sísmiques a través de l'interior de la Terra.
Hi ha dos tipus d'ones sísmiques:
-Ones P (longitudinals): Es propaguen en medis sòlids i líquids, més ràpid en sòlids.-Ones S (transversals): Només es propaguen en medi sòlid.
![Page 8: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/8.jpg)
![Page 9: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/9.jpg)
sòlid
Discontinuïtat de Mohorovicicsemifòs
sòlid
líquid
sòlid
Discontinuïtat de Gutenberg
Discontinuïtat de Wiechert-Lehmann
Les discontinuïtats en les ones sísmiques indiquen canvis d'estat en les capes de la Terra.
![Page 10: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/10.jpg)
-La velocitat de les ones augmenta en els sòlids i disminueix en els líquids.-Les ones S no es propaguen pels líquids.
![Page 11: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/11.jpg)
SÒLID LÍQUID SÒLIDMANTELL SUPERIOR SEMIFÒS
![Page 12: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/12.jpg)
1.4. El model geodinàmic
Divideix les capes de la terra en funció del seu estat físic (més plàstic o més rígid) i les seves propietats mecàniques.
Zona D''
![Page 13: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/13.jpg)
1.4. El model geodinàmic
Divideix les capes de la terra en funció del seu estat físic (més plàstic o més rígid) i les seves propietats mecàniques.
Zona D''
![Page 14: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/14.jpg)
Litosfera: capa més externa i rígida, es troba fragmentada en plaques litosfèriques. N'hi ha de dos tipus: oceànica i continental.
Astenosfera: capa plàstica que tendeix a fluir.
Mesosfera: capa sòlida capaç de fluir molt lentament (pocs cm a l'any).
Zona D'': zona molt dinàmica on s'acumula calor procedent del nucli extern, d'on s'escapa calor de forma episòdica en forma de columnes de magma molt calent que arriba fins a la litosfera, anomenades plomalls tèrmics. Allà on arriben s'anomena punt calent, i és una zona amb intensa activitat volcànica.
Endosfera: propaga la calor del nucli intern en forma de corrents de convecció cap a la zona D''.
![Page 15: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/15.jpg)
Corrents de convecció:
![Page 16: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/16.jpg)
Plomall tèrmic
Endosfera
Mesosfera
Punt calent
Astenosfera
Zona D''
Plomall tèrmic:
![Page 17: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/17.jpg)
![Page 18: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/18.jpg)
Punts calents
![Page 19: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/19.jpg)
El Himalaya, cada vez más cerca del cielo
En 2005 una expedición china midió la altura del Everest con “la medición más precisa realizada hasta la fecha”. Esta altura es de 8.844,43 metros y se refiere a la roca, mientras el hielo y la nieve es de aproximadamente 3,5 metros, lo que refuta la clásica medición de 8.848 metros.
La tendencia de la montaña es a crecer, en tanto el subcontinente indio sigue empujando la cordillera del Himalaya, aumentando 4 mm al año su altura. Además, toda la región está perdiendo hielo, probablemente debido al calentamiento global.
![Page 20: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/20.jpg)
La isostàsia
La litosfera rígida sura sobre l'astenosfera (fluïda) en un equilibri de flotació anomenat isostàsia.-Com més pes hi hagi sobre les plaques litosfèriques, més s'enfonsen. = Subsidència-Com menys pes hi hagi sobre les plaques, més s'eleven.
![Page 21: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/21.jpg)
Exercici 12 (pàg 13)
![Page 22: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/22.jpg)
Fins a principis del s.XX es pensava que els continents sempre havien estat en les mateixes posicions que ocupen actualment (teories fixistes).
1.4. Teoria de la Deriva continental de Wegener
![Page 23: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/23.jpg)
A principis del s.XX, Alfred Wegener es va adonar de que les formes d'alguns continents encaixen.
![Page 24: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/24.jpg)
També encaixen les formacions geològiques:
![Page 25: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/25.jpg)
I els dipòsits de diamants:
![Page 26: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/26.jpg)
Com es poden explicar les empremtes deixades pel gel que podem trobar en zones càlides com l'Índia, Àfrica o Austràlia?
![Page 27: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/27.jpg)
![Page 28: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/28.jpg)
Com s'explica que trobem fòssils de Glossopteris en llocs tan allunyats? Com va creuar l'oceà???
![Page 29: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/29.jpg)
![Page 30: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/30.jpg)
Teoria de la Deriva continental de Wegener
El 1912 Alfred Wegener va proposar que els continents es podien desplaçar i que fa 300 milions d'anys havien estat units en un supercontinent anomenat Pangea.
Creia que els continents lliscaven damunt els fons oceànics empesos per la força de rotació de la Terra.
![Page 31: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/31.jpg)
Proves de la teoria de la Deriva continental:
Encaix dels perfils dels continents
Empremtes de l’erosió del gel
Aparició de fòssils iguals en diferents continents
![Page 32: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/32.jpg)
Moviment de les plaques litosfèriques:
http://raconetdeciencies.jimdo.com/2n-eso/la-din%C3%A0mica-interna-del-planeta-volcans-i-terratr%C3%A8mols/
Actualment sabem que els continents es desplacen damunt l'astenosfera empesos pels corrents de convecció.
![Page 33: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/33.jpg)
Posteriorment, es van explorar els fons oceànics amb sònars i es va descobrir que els fons oceànics no eren uniformes, sinó que hi havia relleu.
![Page 34: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/34.jpg)
Posteriorment, es van explorar els fons oceànics amb sònars i es va descobrir que els fons oceànics no eren uniformes, sinó que hi havia relleu.
Dorsal oceànica
![Page 35: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/35.jpg)
També es van fer estudis del magnetisme romanent de les roques: es va analitzar l’orientació dels cristalls de magnetita presents a la lava solidificada.
En refredar-se la lava, els cristalls s’orienten amb el camp magnètic terrestre
En la lava es formen cristalls de magnetita
desordenats
![Page 36: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/36.jpg)
Una roca tindrà el magnetisme romanent invertit si s’ha format
en una època amb camp magnètic invertit
![Page 37: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/37.jpg)
La simetria en les bandes de magnetisme de les roques és una prova que a les dorsals es crea litosfera que és empesa cap als costats.
![Page 38: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/38.jpg)
1.5. Hipòtesi de l'expansió del fons oceànic
Va ser formulada per Harry Hess el 1962. Diu que a les dorsals oceàniques es forma nova escorça oceànica mitjançant l’acitvitat volcànica. Després, la nova escorça es va movent gradualment allunyant-se de les dorsals.
![Page 39: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/39.jpg)
Ho corrobora l’estudi del bandat magnètic dels fons oceànics: les bandes de magnetisme són simètriques perquè es van formar alhora i van ser empeses cap als costats:
![Page 40: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/40.jpg)
També l’estudi de l’edat dels fons oceànics:
![Page 41: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/41.jpg)
És possible mesurar la velocitat a què es desplacen els continents mitjançant un raig làser.
Europa i Amèrica se separen entre 2 i 6 mil·límetres cada any.
![Page 42: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/42.jpg)
1.6. Teoria de la Tectònica de plaques
• Les plaques litosfèriques llisquen sobre l'astenosfera (capa semifosa del mantell superior).
• Les plaques es mouen a causa dels corrents de convecció generats per la calor interna de la Terra.
• El relleu es forma a causa del moviment relatiu de les plaques.
![Page 43: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/43.jpg)
![Page 44: 1. estructura i dinàmica de la terra](https://reader034.fdocuments.mx/reader034/viewer/2022051503/5a67fbc27f8b9a7e348b479b/html5/thumbnails/44.jpg)
Vores de les plaques litosfèriques:• Divergents: ←→
– Les plaques se separen.– Es forma nova litosfera: vora
constructiva• Convergents: →←
– Les plaques topen.– Una de les plaques s'enfonsa sota
l'altra (es destrueix litosfera): vora destructiva
• De cisalla: ↑↓– Lliscament lateral entre plaques.– No es forma ni es destrueix litosfera.