Part II

contin

guts d

el muse

u

Àmbit

1la

huma

nitat

i l´aig

ua:

una r

elació

cultu

ral

gu

ia m

useu

del

càn

tir

29

Sense a

igua n

o exis

teix l

a vida

La vida

es des

envolu

pa a l’ú

nic pla

neta q

ue con

eixem

que té

aigua

líquida

: la Ter

ra.La T

erra é

s un d

els pla

netes q

ue orb

iten al

voltan

t del

Sol, q

ue és

nomé

s una

de le

s 100

.000 m

ilions

d’estr

elles d

e la no

stra g

alàxia

. La Te

rra és

l’únic

planet

a de l’u

nivers

del qu

al se sa

p que

pot ma

ntenir

éssers

vius i

és l’ún

ic plan

eta co

negut

que t

é aigu

alíqu

ida.

La Terr

a es va

forma

r fa 4.6

00 mi

lions d

’anys a

partir

d’un n

úvol de

pols i

gas q

ue es

movia

a la d

eriva p

erl’es

pai, pe

rò les

prime

res for

mes d

e vida

coneg

udes

(bacte

ris i al

gues) n

o van

aparèix

er fins

fa un

s 3.500

milion

s d’an

ys din

s l’aigu

a, que

ocupa

el 70%

de la

superf

ície de

l nostr

e plan

eta.

A la T

erra, e

ls oríg

ens de

la vid

acal

situa

r-los

dins l’

aigua

La vid

a eme

rgeix d

e l’aig

ua i el

seu e

ntorn.

Tots e

lséss

ers viu

s: plan

tes, an

imals

i hum

ans ne

cessite

mde

l’aigu

a per

sobrev

iure. S

ense

aigua

no hi

hapos

sibilita

t de v

ida, ni

quan

aquest

a és es

cassa,

comals

deser

ts.L’es

pècie h

umana

va ap

arèixe

r fa un

s dos

milion

sd’a

nys. To

tes les

socie

tats d

e tots

els te

mps s

’han

desen

volup

at pri

ncipa

lmen

t en z

ones

on hi

haabu

ndànc

ia d’aig

ua, pe

r tal d’

obteni

r els fr

uits d

e later

ra i as

segura

r la su

perviv

ència d

el grup

humà

.

La hu

manit

ati l’

aigua

:un

a rela

ció cu

ltural

Àmbit

1la

huma

nitat

i l´aig

ua

30gu

ia m

useu

del

càn

tir

L’aigu

a és el

princ

ipal co

mpon

ent de

l cos h

umà

El cos

humà

es co

mpon

en un

70% d

’aigua.

Per so

breviu

re, un

a pers

ona h

a de

consum

ir uns

2 litre

s d’aig

ua cad

a dia,

entre l

a que

beu i la

que c

ontene

n els

aliment

s que

ingere

ix.Els

grup

s hum

ans i

l’aigu

a es r

elacio

nen fo

rman

t dife

rents c

ultur

esLa

relaci

ó entr

e els g

rups h

umans

i l’aig

ua és

essenc

ialment

cultu

ral, for

mant

difere

nts cu

ltures

que e

s mani

festen

amb u

na gra

n vari

etat d

e ritus

, costu

ms,

creen

ces, te

cnolog

ia i o

bjecte

s que

confo

rmen

la no

stra v

ida qu

otidia

na.

L’aigu

a és a

profita

da a t

ravés

de riu

s, font

s, pou

s, emb

assam

ents, i

utilitz

adaper

l’agri

cultur

a, per a

l consu

m dom

èstic,

per pr

oduir e

nergia

, pel lle

ure i p

era m

olts p

rocess

os ind

ustria

ls i art

esanal

s.L’ai

gua ha

estat

sovin

t moti

u de g

uerres

i disp

utes p

er trac

tar-se

d’un b

é escà

s,ess

encial

per a l

a vida

de les

perso

nes i p

er a l’a

gricul

tura.

A més

de les

neces

sitats c

orpora

ls, l’ai

gua é

s nece

ssària

per a

un gra

n nom

bred’a

ctivita

ts diàri

es: cu

inar, h

igiene

person

al, ren

tar la

roba i

la llar,

regar p

lantes

i altre

s. El co

nsum d

’aigua

és un

impor

tant in

dicado

r de ri

quesa

: en els

païso

srics

s’arrib

a a un

consu

m de 2

50 litr

es o m

és per

perso

na al d

ia.Les

cultu

res es

reflec

teixen

amb u

na gr

an div

ersita

t de fo

rmes i

mater

ials

L’aigu

a és l’

eleme

nt ma

terial

més im

portan

t a les

nostr

es vid

es, per

això, d

esdel

s temp

s més

antics

la hu

manit

at s’h

a dota

t d’un

s atue

lls am

b una

gran

variet

at de

forme

s i ma

terials

, si bé

tots c

omple

ixen, b

àsicam

ent, la

mate

ixafun

ció: ce

rcar, tr

anspor

tar i b

eure l’

aigua.

L’hom

e està

forma

ten

un 70

% del s

eu cos

d’aigu

a

gu

ia m

useu

del

càn

tir

31

Romani

aSeg

ona me

itat se

gle XX

29,5 x

20 cm

N.I. 85

Castel

naudar

y(Fra

nça)

Vers 18

50-193

038,

5 x 35

,5 cm

N.I. 1.9

47

Skopje

(Mace

dònia)

Segle X

X26

x 17 cm

N.I. 1.4

20

Monte

s Tauro

s(Tu

rquia)

Segle X

X25

x 13,8 c

mN.I

. 1.619

Xipre

Segle V

I a. C.

23 x 2

0 cm

N.I. 1.2

70

Arsïno

e (Xipr

e)Seg

le VI a.

C.28

x 16 cm

N.I. 1.2

75

1.1Eu

ropa

Àmbit

1la

huma

nitat

i l´aig

ua

32gu

ia m

useu

del

càn

tir

1.2Às

iaCan

à (Pale

stina)

Any 19

8946,

7 x 18

cmDo

nació D

r. Gonç

al Calv

oN.I

. 1.687

Xina

Segle X

IX20

x 20 c

mN.I

. 1.649

Tibet

Primera

meitat

segle X

IX31 x

13 cm

N.I. 1.0

02

Índia

Segle X

X30

x 41,5

cmN.I

. 1.174

Índia

Segle X

X23,

3 x 18

cmN.I

. 1.170

gu

ia m

useu

del

càn

tir

33

1.3Àf

rica

Marro

cSeg

le XIX

13 x 10

cmDip

òsit d

elSr.

J. Dura

n i A. M

inguez

N.I. 1.0

09

Egipte

48,5 x

30,5 c

mDip

òsit M

useu C

eràmic

a BCN

N.I. 1.5

12

Cultu

ra Ama

zic.

Berber

(Marr

oc)Seg

les XV

III-XIX

44 x 2

8 cm

N.I. 1.0

08

Cultu

ra Ama

zic.

Berber

(Marr

oc)Seg

le XX

20 x 2

2 cm

N.I. 18

81Cu

ltura A

mazic

.Ber

ber (M

arroc)

Segle X

X25

x 17 cm

N.I. 1.8

25

Zaire

Segle X

X33

x 15,5 c

mN.I

. 1.616

Etòpia

Pell

Segles

XIX-XX

37,5 x 2

7 cmN.I

. 1728

Marro

cSeg

le XX

24 x 15

cmN.I

. 1.908

Àmbit

1la

huma

nitat

i l´aig

ua

34gu

ia m

useu

del

càn

tir

1.4Am

èrica

Cultu

ra Chim

ú (Perú

)Seg

les XV

-XVI

19 x 2

5 cmN.I

. 1.269

Cultu

ra Calim

a(Co

lòmbia

)Vas

antro

pomòrf

icSeg

le V-VI

d.C14,

5 x 13

cmDip

òsit Sr

. Josep

Roca

N.I. 2.8

16 Tia

huana

co (Bo

lívia)

Segles

XIII-X

IV19

x 16,5 c

mN.I

. 1.271

Perú

23 x 16

cmDo

nació d

el Sr. Jo

an Pan

nonN.I

. 2.130

Cultu

ra Calim

a(Co

lòmbia

)Vas

zoom

òrfic (

granot

a)Seg

le V-VI

d.C14 x

12 cm

Dipòsi

t Sr. Jo

sep Ro

caN.I

. 2.817

Indis P

ueblo.

New M

exico

Finals

segle

XIX ?

16,5 x

18 cm

N.I. 1.9

41

Perú

Segle X

X30

x 20 c

mN.I

. 1.272

Cultu

ra Chim

ú (Perú

)Seg

les XV

-XVI

15,5 x 1

9 cm

N.I. 1.2

74Cu

ltura N

azca (P

erú)

Segle X

VI19,

6 x 16

cmN.I

1.832

gu

ia m

useu

del

càn

tir

35

1.5So

cietat

conte

mporà

nia

Les fo

rmes,

mater

ials i

usos d

els at

uells d

’aigua

han e

voluc

ionat

amb l

es nov

es tecn

ologie

s i la

societ

at del

benes

tarCo

m les

cultu

res, e

ls atu

ells d

’aigua

han a

nat

evoluc

ionan

t, inco

rporan

t nove

s form

es i n

ous

mater

ials pe

r fer-lo

s més

útils, l

leuger

s, deco

ratius

,fin

s als t

emps

actual

s, en q

uè el p

làstic

s’ha im

posat

als at

uells t

radicio

nals d

e terr

issa. A

quest

fet es

tàori

ginant

un gre

u prob

lema e

cològi

c ja qu

e es tr

acta

d’atue

lls qu

e con

tamine

n el m

edi, d

’un so

l ús i

difícil

ment

biodeg

radabl

es.

Cultu

ra Tain

aRep

. Domi

nicana

Segles

XV-XV

I25

x 22,5

cmN.I

. 1.471

Equad

orFin

als se

gle XIX

28 x 2

5,5 cm

N.I. 1.0

23

Mèxic

Segle X

X34

x 22 c

mN.I

. 1.913

Catal

unya

Plàstic

Finals

segle

XX16

x 11,5 c

mZag

ora (M

arroc)

Goma

de pn

eumàti

cFin

als se

gle XX

42 x 2

3,5 cm

Dipòsi

t Sr. Ra

mon V

alverd

eN.I

. 2.631

Àmbit

1la

huma

nitat

i l´aig

ua

Àmbit

2les

morf

ologie

s

guia

mus

eu d

el c

ànti

r37

Form

es i fu

ncion

sdel

s atue

lls d’a

igua:

les m

orfolo

gies

Hi ha

una g

ran qu

antita

t i var

ietat

d’atue

lls d’a

igua f

ets am

b terr

issa q

uecob

reixen

les dif

erents

neces

sitats d

omèst

iques.

Els cla

ssifiqu

em seg

ons la

seva

forma

bàsica

, confo

rmant

difere

nts fam

ílies d

’atuells

o morf

ologie

s, de le

s qual

sel c

àntir n

’és un

a, però

n’hi ha

d’altre

s: cànt

ers, cà

nters a

mb br

oc o a

mb ga

let,

poals

o les

gerre

s d’aig

uama

ns. Ca

da mo

rfolog

ia pot

tenir, a

lhora,

divers

esvar

iants,

les tip

ologie

s.No

rmalm

ent, ca

da atu

ell té

una f

orma e

specífi

ca per

comp

lir un

a fun

ciócon

creta.

Per ex

emple

, els cà

nters s

ervien

per tr

anspor

tar l’a

igua, p

erò no

per

beure,

mentr

e que

els po

als ere

n per t

reure l

’aigua

del po

u. De v

egades

trobem

,per

ò, atue

lls difer

ents co

mplint

una m

ateixa

funció

, com p

er exem

ple els

cànter

sam

b gale

t i els c

àntirs,

que s

ervien

per b

eure a

igua a

galet

.L’ús

d’un a

tuell o

altre d

epèn, b

àsicam

ent, de

factor

s cultu

rals qu

e vari

en en

eltem

ps i l’e

spai ge

ogràfic

. Per ex

emple

, els cà

ntirs e

ren ga

irebé d

escone

guts fo

rade

Catalu

nya fin

s mitja

ns del

segle

XIX, m

entre q

ue a la

resta

de la P

enínsu

lal’at

uell d’

aigua

princi

pal era

el càn

ter, ex

ceptua

nt el P

aís Ba

sc, on

s’utili

tzava

laped

arra.

Àmbit

2les

morf

ologie

s

38gu

ia m

useu

del

càn

tir

2.1 Cà

nters

Forma

: Gran

cos g

lobula

r com a

dipòsi

t ober

t amb

un co

ll a la

part su

perior

i una

o dues

anses

latera

ls.Aco

stuma

a ser m

és gra

n que

els cà

ntirs.

Ús: Tra

nsport

i emm

agatze

matge

d’aigu

a.Tra

ducci

ons: C

ántaro

o cánt

ara (ca

stellà)

, cruch

e,cru

chon (f

rancès

).Im

planta

ció ge

ogràf

ica: É

s cara

cterís

tic de

les

comarq

ues m

eridio

nals i

de pon

ent de

Catal

unya.

És l’at

uell d’

aigua

més co

mú a E

spanya

i Port

ugal,

però e

l trobe

m tam

bé per

tota la

Medit

erràni

a, tant

a la rib

a sud

com a

la nor

d.

Guadi

x (Gran

ada)

Prime

ra meit

at segl

e XX

54 x 3

1 cmN.I

. 1.620

Mota d

el Cuer

vo(Co

nca)

Segle X

X56

x 28 c

mN.I

. 795

Priego

(Conca

)Seg

ona me

itat s.

XX55,

5 x 32

,2N.I

. 1.628

Mover

os (Za

mora)

Segona

meita

t segle

XX46,

5 x 27

cmN.I

. 297

Mallor

ca (Ba

lears)

Segle X

III57

x 31 cm

N.I. 1.5

62

guia

mus

eu d

el c

ànti

r39

Tiñosi

llos (À

vila)

Segle X

X45

x 28 c

mN.I

. 1.923

La Ga

lera (M

ontsià

)Seg

ona me

itat se

gle XX

52,5 x

15 cm

N.I. 86

2

Agost

(Alac

ant)

Segona

meita

t segle

XX52,

4 x 27,

8 cm

N.I. 1.6

25

Arroy

o de la

Luz

(Càcer

es)Seg

ona me

itat se

gle XX

40,2 x

26,5 c

mN. I

. 1.475

Gea d

e Alba

rracín

(Terol

)Seg

le XX

50 x 2

7,5 cm

N.I. 1.1

90

Mirav

et(Ri

bera d

’Ebre)

Segle X

IX39

x 30,5

cmN.I

. 1.439

Mallor

ca (Ba

lears)

Segona

meita

t segle

XX42

x 29,5

cmN.I

. 1.065

Cúllar

de Ba

za(Gr

anada)

Segona

meita

t segle

XX48,

8 x 31

cmN.I

. 1.496

Sestr

ica (Sa

ragoss

a)Seg

le XX

38,5 x

28,8 c

mN.I

. 1.218

Àmbit

2les

morf

ologie

s

40gu

ia m

useu

del

càn

tir

2.2Cà

nters a

mb ga

let: ca

nterel

la,can

tereta

, garg

olaFor

ma: És

un híb

rid de

l cànti

r i el cà

nter. Té

la for

madel

cànte

r però

dispo

sa d’u

n gale

t per

beure

a lapar

t super

ior de

l ventr

e. Acos

tuma s

er de m

ida mé

spet

ita qu

e el cà

nter.

Ús: Pe

r beur

e aigu

a a ga

let.

Altres

noms

: Cante

rella,

canter

eta, ga

rgola,

càntir

(Verdú

).Tra

duccio

ns: Bo

tija o c

antari

lla (ca

stellà)

.Im

planta

ció ge

ogràf

ica: Só

n cara

cteríst

ics de

leszon

es on

es tr

oben

els c

ànter

s: com

arque

sme

ridion

als i d

e pon

ent de

Catal

unya,

i per

totEsp

anya.

Agost

(Alac

ant)

Segona

meita

t segle

XX36

x 24,5

cmN.I

. 33

Verdú

(Urge

ll)Seg

ona me

itat seg

le XIX

39 x 2

8 cm

N.I. 22

0

Zamo

ra-Lle

ó ?Seg

le XX

33 x 2

2 cm

N.I. 1.2

91Pue

nte Ge

nil ?

(Còrdo

va)Seg

ona me

itat se

gle XX

31,5 x 2

3 cmN.I

. 1.338

guia

mus

eu d

el c

ànti

r41

Talar

rubias

(Badaj

oz)Pri

ncipis

segle

XX36

x 20 c

mN.I

. 1.906

La Alm

olda (O

sca)

Princi

pis se

gle XIX

29 x 2

0,5 cm

N.I. 65

Huesa

del Co

mún

(Terol

)Seg

le XX

30 x 19

,5 cm

N.I. 1.3

83

Villaf

ranca

de los

Caballe

ros (To

ledo)

Any 19

7831 x

21 cm

N.I. 71

0La

Almold

a (Osca

)Seg

le XIX

32 x 2

0 cm

N.I. 60

Gines

tar(Ri

bera d

’Ebre)

Finals

segle

XIX26,

5 x 20

cmN.I

. 276

Fraga

(Osca)

Any 19

7634

x 24 c

mN.I

. 682

Àmbit

2les

morf

ologie

s

42gu

ia m

useu

del

càn

tir

2.3 Cà

nters

de car

reter

Forma

: Cànte

r amb c

os qu

asi es

fèric i

un co

stat p

laper

a reco

lzar-se

, norm

alment

es pen

java d

’una co

rdallig

ada en

tre les

dues

anses.

Ús: Pe

r trans

portar

i beur

e aigu

a, al ca

mp, al

s carr

os,etc

. El

Villar

(Valèn

cia)

Segona

meita

t segle

XX29

x 25 cm

N.I. 1.3

86

La Ga

lera (M

ontsià

)An

y 1989

24 x 2

1,5 cm

N.I. 1.7

30

Ciutad

ella(M

enorca

-Balea

rs)Seg

ona me

itat se

gle XX

23 x 19

,5 cm

N.I. 57

5

Ocaña

(Toled

o)An

y 1978

24,5 x

20 cm

N.I. 70

5

Agost

(Alac

ant)

Any 19

7526

x 23 cm

N.I. 4

01

guia

mus

eu d

el c

ànti

r43

2.4Ca

ntimp

lores

Forma

: Simi

lar a la

del cà

ntir de

carre

ter, pe

rò sens

eel g

alet p

er beur

e.Ús:

Per a t

ranspo

rtar i b

eure a

igua o

via al

camp o

altres

indret

s. Norm

alment

es pe

njava

d’una

corda

lligada

a les

dues

nanses

. Dura

nt el s

egle X

X ja no

se’n f

an de

terriss

a, però

si d’a

ltres m

ateria

ls més

resiste

nts, es

pecialm

ent de

metal

l.Tra

duccio

ns: Ca

ntimp

lora (ca

stellà)

, gourd

e (fran

cès),

cantee

n (ang

lès).

L'Algu

er (Sar

denya)

Segona

meita

t segle

XX25,

5 x 21

cmN.I

. 796

Barcel

ona(Vo

ltes d

e l’Ho

spital

de la S

anta C

reu)

Segles

XV-XV

II20

x 6,5 c

mN.I

. 1.555

Arroyo

de la

Luz(Cà

ceres)

Segona

meita

t segle

XX28,

5 x 27,

5 cmN.I

. 634

Llorca

(Múrc

ia)Seg

ona me

itat se

gle XX

30 x 2

4 cm

N.I. 18

7

Úbeda

(Jaén)

Segona

meita

t segle

XX31 x

25 cm

N.I. 17

0 To

ro (Zam

ora)

Princi

pis se

gle XX

29,5 x

25 cm

N.I. 23

4

Perer

uela (Z

amora

) ?Seg

le XIX

23,5 x

24,5 c

mN.I

. 251

Pòrto

l-Marr

atxí

(Mallo

rca-Ba

lears)

Segona

meita

t segle

XX35

x 27,5

cmN.I

. 635

Àmbit

2les

morf

ologie

s

44gu

ia m

useu

del

càn

tir

2.5Po

alsFor

ma: C

os igu

al qu

e el c

àntir

però

amb b

ocad’o

bertur

a a la

part su

perior

per a

l’emp

lenat

i unsol

broc p

el buid

at.Ús:

Per tr

eure i

transp

ortar l

’aigua

del po

u.Tra

duccio

ns: Po

zal (ca

stellà)

.Imp

lantac

ió geog

ràfica

: Atuel

l actua

lment e

n desú

s.Se’

n cone

ixen m

olts e

xempla

rs a Ca

talun

ya des

del

segle X

IV.

La Bis

bal d’E

mpord

àSeg

le XVI

32,5 x

24,5 c

mN.I

. 1.046

Quart

(Giro

nès)

Prime

ra meit

at segl

eXV

III39

x 25 cm

N.I. 1.9

04

Proven

ça (Fra

nça)

Finals

segle

XIX36

x 25 cm

N.I. 1.1

69

Barce

lona

(Volte

s del c

laustr

ede

l’Hosp

ital

de la S

anta C

reu)

Vers l’a

ny 172

038

x 12 cm

Dipòsi

t Muse

u Cerà

mica B

CNN.I

. 1.564

Matar

ó (Mare

sme) ?

(Volte

s de l’

esglés

iade

St. Jul

ià d'Ar

genton

a)Pri

ncipis

segle

XVI

30,6 x

25 cm

N.I. 23

0

Barcel

ona(Vo

ltes d

e la sa

la gran

de l'H

ospita

lde

la Sant

a Creu

)Ver

s els a

nys 140

1-1406

34 x 2

4 cm

Dipòsi

t Muse

u Cerà

mica B

CNN.I

. 260

guia

mus

eu d

el c

ànti

r45

2.6Cà

nters

amb b

roc:

doll,

pedarr

a i do

rgaFor

ma: C

ànter

amb u

n broc

per a

bocar

l’aigu

a. La

seva f

orma c

oncre

ta i n

om va

ria en

funci

ó de le

svar

iants g

eogràf

iques

on els

trobem

, norm

alment

per to

ta la z

ona pir

inenca

.Do

ll: Cànt

er am

b broc

i tres

anses

, comp

letam

entenv

erniss

at en

verd. É

s carac

terísti

c de C

adaqu

és i

es feia

a Figu

eres.

Pedarr

a: Cànt

er amb

broc

i una a

nsa co

ntrapo

sada

al bro

c, gen

eralm

ent e

nverni

ssat e

n blan

c. És

caract

erístic

del Pa

ís Basc

i Occi

tània.

Dorca

o do

rga: D

e form

a sim

ilar a

l doll

, era

caract

erístic

de la

Proven

ça i el

Lleng

uadoc.

Figuer

es (Alt

Empor

dà)Do

llPri

ncipis

segle

XX25

x 26 c

mN.I

.: 1.757

Duran

go ? (B

iscaia)

Pedarr

aFin

als se

gle XIX

?29,

6 x 37,

5 cmN.I

. 1.185

Biarrit

z (País

Basc)

Pedarr

aPri

ncipis

segle

XX ?

34 x 5

0 cm

N.I. 2.2

68Per

pinyà

(Rosse

lló) ?

Doll

Segle X

IX40

x 35 cm

N.I. 1.6

51Ros

selló ?

Doll

Segles

XVIII-

XIX32

x 10 cm

N.I. 1.9

93

Perpin

yà ? (R

osselló

)Do

rga28,

5 x 23

,5 cm

N.I. 2.1

52Fig

ueres (

Alt Em

pordà)

Doll

Segona

meitat

segle X

IX33

x 26,6

cmN.I

. 1.019

Àmbit

2les

morf

ologie

s

46gu

ia m

useu

del

càn

tir

2.7Ge

rres d

’aigu

aman

sFor

ma: G

erra d

e mida

mitja

na o g

ran am

b un f

orat

a la pa

rt infe

rior on

s’hi po

sava u

na aix

eta. Se

situav

aa so

bre d’u

na pic

a. Es tr

obava

sobret

ot en le

s masi

esriq

ues i sa

gristie

s d’esg

lésies

.Ús:

Servia

per re

ntar-se

les ma

ns.

Catal

unya

Segles

XVIII-

XIX30

x 8 cm

Dipòsi

t Muse

u Cerà

mica B

CNN.I

. 1.528

Olot (L

a Garr

otxa) ?

Segle X

VIII

63 x 2

4 cm

Dipòsi

t Muse

u Cerà

mica B

CNN.I

. 1.545

Vilafra

nca de

l Pened

ès ?Seg

les XV

III-XIX

48 x 13

cmDip

òsit M

useu C

eràmi

ca BC

NN.I.

1.523

Barce

lona

Segles

XVI-X

VII68

x 16 c

mDip

òsit M

useu C

eràmic

a BCN

N.I. 1.5

43

Catal

unya

Segle X

VIII

48 x 3

7 cmDip

òsit M

useu C

eràmic

a BCN

N.I. 1.5

13Cat

alunya

?Seg

les XV

III-XIX

95 x 17

,5 cm

Dipòsi

t Muse

u Cerà

mica B

CNN.I

. 1.526

guia

mus

eu d

el c

ànti

r47

2.8Cà

ntirs

Forma

: Atuel

l tanca

t, amb

cos glo

bular c

om a d

ipòsit,

ansa s

uperio

r, gene

ralment

amb u

n broc

gros p

er aem

plenat

i un b

roc pe

tit (ga

let) pe

r a be

ure a r

aig.

Pot va

riar e

n form

a i mi

des se

gons

les tip

ologie

sÚs:

Per tr

anspor

tar l’a

igua i

beure a

galet

. Segon

s les

tipolo

gies, t

ambé

poden

ser p

er dip

òsit, p

er oli,

regado

ra, bat

eig, su

lfatar

, decor

ació i

altres

usos.

També

n’hi ha

per a

oli i vi

.Alt

res no

ms: S

illó, se

lló, pi

txer, p

itxell,

gargo

la,bal

draca,

entre

altres

.Tra

duccio

ns: Bo

tijo (ca

stellà)

, gargo

ulette

(franc

ès).

Implan

tació g

eogràf

ica: D

es del s

egle X

IV el tr

obem

a les co

marqu

es de

Giron

a i Bar

celon

a. A pa

rtir de

lseg

le XIX s

’expan

deix p

er tota

la Pen

ínsula

, Rosse

lló,Lle

nguad

oc i N

ord d’À

frica.

Xiva (V

alènci

a)Seg

ona me

itat se

gle XX

26,5 x

16 cm

N.I. 55

5Na

varret

e (La R

ioja)

Any 19

7827

x 19 cm

N.I 76

7

Barce

lona

(Volte

s claus

trede

l'Hosp

ital

de la S

anta C

reu)

Vers 17

2031 x

20 cm

Dipòsi

t Muse

u Cerà

mica B

CNN.I

. 261

La Bis

bal d’E

mpord

àSeg

le XVII

40 x 2

4 cm

I N.I. 1.9

51

Perpi

nyà(Ro

sselló)

Segles

XIX-XX

29 x 2

1 cmN.I

. 1.729

Comarq

ues de

Barcelo

naSeg

le XX

23,5 x

18 cm

N.I. 2.0

79Tor

redem

barra

(Tarra

gonès)

Princi

pis se

gle XX

31 x 22

,5 cm

N.I. 29

3

Àmbit

2les

morf

ologie

s

Àmbit

3his

tòria

del cà

ntir

guia

mus

eu d

el c

ànti

r49

Histò

ria de

l cànti

r:de

l’anti

guita

t als

nostr

es die

s3.1

Els cà

ntirs

a l’An

tiguit

atDe

ls inic

is de la

terris

sa a l

a inv

enció

de la

roda d

e terri

sser.

(10.00

0-2.50

0 any

s a.C.

)Els

prece

dents i

prime

rs càn

tirs d

e la hi

stòria

El Neol

ític: ap

arició

de la

terriss

aNo

és fin

s el N

eolític

, cap l

’any 1

0.000

a. C.,

amb l

’inici

de l’ag

ricultu

ra i la

ramade

ria, qu

e es co

mença

a tran

sform

ar la m

atèria

per a

obten

ir-ne e

ines i

objec

tes pe

r a fa

cilitar

les ta

sques

de la v

ida qu

otidia

na, co

m la p

roducc

iód’a

tuells

de cer

àmica

fets a

marre

lls (xu

rros d

e fang)

, amb fo

rmes s

enzille

s com

bols i v

asos d

e boca

obert

a.Pri

meres

civilit

zacion

s: Meso

potàm

ia i Eg

ipte

Un gr

an des

envolu

pament

de la

ceràm

ica té

lloc a

les pr

imere

s civili

tzacio

nsde

les va

lls me

sopotà

miqu

es (Su

mer, B

abilòn

ia i As

síria) i

a Egip

te, ent

re els

anys 5

.000 i

2.500

a. C.

En els

seus

inicis

es tra

cta d’

una c

eràmi

ca enc

ara po

c perf

eccion

ada, fe

tatot

alment

a mà. M

és enda

vant la

ceràm

ica es

perfec

ciona

amb d

ues ap

ortaci

onstra

nscend

entals

: la rod

a de te

rrisser

i el fo

rn de

doble c

ambra

.En

aquest

perío

de apa

reixen

ja els

prim

ers cà

ntirs,

quasi

semp

re zoom

òrfics

(amb fo

rmes

d’anim

al), ut

ilitzat

s per a

posar

-hi líq

uids m

olt pre

uats (p

erfum

s,olis

, …) i u

sats e

n ceri

mònie

s religi

oses, f

unerà

ries i a

ltres ri

tuals.

Xina

Un ca

s espe

cial i a

part d

e l’evo

lució d

els cà

ntirs e

l const

itueix

el de

la cult

uraDa

wenko

u, a la

costa n

ord-es

t de la

Xina. A

questa

cultu

ra, ver

s l’any

3.000

a. C.,

va rea

litzar c

àntirs

zoomò

rfics d

’una g

ran be

llesa i

perfec

ció.

Àmbit

3his

tòria

del cà

ntir

50gu

ia m

useu

del

càn

tir

L’Edat

del Br

onze

a la M

editer

rània (

2500-1

000/8

00 a.C

.)La

prime

ra èpoc

a daur

ada de

ls cànt

irsA m

esura q

ue es m

illora l

a tècni

ca dels

metall

s, sobr

etot am

b el pe

rfeccio

nament

dels fo

rns de

fundic

ió, tam

bé es m

illoren

les tèc

niques

ceràm

iques.

Amb l’

aliatge

del co

ure i l’e

stany

s’obté e

l bronz

e, que

marca

rà tota

una è

poca d

e la hu

manit

at,en

la que

els cà

ntirs t

enen u

n gran

desen

volup

ament

, essen

t un d

els pe

ríodes

de mà

xim es

plend

or de la

seva

històr

ia.Els

centr

es cul

turals

més

destac

ats en

aques

t perí

ode só

n a la

Medit

erràni

aOri

ental.

Desta

quem

espec

ialment

, per la

seva

produ

cció d

e cànt

irs: C

ivilitza

ció mi

nòica

a l’illa

de Cr

eta (26

00-14

25 a. C

.) C

ivilitza

ció mi

cènica

a la G

rècia c

ontine

ntal (2

.500-1

150 a.

C.) C

ivilitza

ció hit

ita a l

’Àsia m

enor (1

.640-1

.200 a

. C.)

Altre

s centr

es pro

ductor

s impor

tants s

ón Xip

re i M

alta, e

ntre a

ltres p

unts d

el m

editer

rani.

Els cà

ntirs d

e l’Eda

t del B

ronze

destaq

uen pe

r la se

va gra

n perf

ecció t

ècnica

ivar

ietat

de for

mes. L

a majo

ria só

n enca

ra zoo

mòrfic

s, però

apare

ixen j

a els

càntirs

anula

rs (o d

e torte

ll), for

ma qu

e arrib

arà fin

s als n

ostres

dies. S

ón càn

tirsde

petite

s dim

ension

s, usat

s per a

posar

-hi oli

s i per

fums e

n ritu

als rel

igiosos

i funer

aris. La

major

part j

a tenen

els qu

atre e

lement

s que

distin

geixen

el càn

tir:cos

tancat

(dipòs

it), nan

sa, bro

c i gal

et. Cà

ntir “a

skos” a

nular

Xipre

Mitja

Edat d

el Bron

ze10

x 19 cm

N.I. 2.2

02

Cànti

r “asko

s” en

forma

de bra

uXip

re.Fin

als seg

on mil

·leni a.

C.45

x 30,8

cmDip

òsit Sr

s. Prad

es-Vir

giliN.

I. 2.92

7

guia

mus

eu d

el c

ànti

r51

L’Edat

del Fe

rro: M

icenes

i Fení

cia (1.

600-5

00 a.C

.)Els

cànti

rs s’ex

pandei

xen pe

r tota l

a Medi

terràn

iaA l’

Edat d

el Ferr

o dues

cultu

res me

diterr

ànies d

estaqu

en per

damu

nt les

altres

:Mi

cenes,

a Grèc

ia, am

b una

impor

tant p

roducc

ió de v

asos d

e cerà

mica

amb

broc a

nomena

ts “vas

os d’e

strep”

.La

cultur

a fení

cia, or

iginàr

ia de l’

actual

Libia,

es ca

racter

itza pe

l seu a

ctiucom

erç i in

dústria

en tot

a la co

nca de

l Medi

terran

i, funda

nt nom

broses

colòn

iescom

ercials

. Arrib

en a c

omerc

iar am

b els p

obles

de la

Peníns

ula Ib

èrica,

onint

roduei

xen la

roda d

e terr

isser,

entre

altres

avenç

os tec

nològ

ics, ve

rs l’an

y700

a.C.

La ma

joria d

e cànt

irs fen

icis i p

únics

són de

petite

s dim

ension

s i zoo

mòrfic

s,am

b una

gran v

arieta

t d’an

imals

repre

sentat

s: colo

ms, do

fins, c

abres

i porc

sengla

rs, ent

re altre

s. Una

altra d

e les ti

pologi

es del

s cànti

rs feni

cio-pú

nics só

nels

coneg

uts co

m a va

sos bib

eró, pe

rquè e

s creia

que p

odien

utilitz

ar-se

com a

bibero

ns, si

bé act

ualme

nt es

creu q

ue ser

virien

de vas

os de

libació

i ofre

nesals

mort

s. Tene

n form

a oval

ada am

b broc

, ansa

i galet

llarg.

Són d

e peti

tesdim

ension

s.De

staca

especi

alment

el jac

iment

púnic

de Pu

ig des

Molins

a Eivis

sa, am

b una

gran q

uantita

t de p

etits

càntirs

o “asc

oi” qu

e date

n del s

egles

V-III a

.C.

Cànti

r zoom

orf(co

lom)

Cultu

ra fení

cio-pú

nica

Puig d

es Mo

lins (Ei

vissa)

Segle V

a.C. (R

èplica

)15,5

x 7,5 c

mN.I

. 2.001

Vas d'e

strep

Cultu

ra micè

nica

Vers 16

00-12

00 a.C

.15 x

11 cm

N.I. 1.8

66

Cànti

rCu

ltura f

enícia

Segle I

V a.C.

14,5 x

8,5 cm

N.I. 2.2

85Càn

tirCu

ltura f

enícia

Segle I

V a.C.

8,5 x 7

,9 cm

N.I. 2.2

86

Àmbit

3his

tòria

del cà

ntir

52gu

ia m

useu

del

càn

tir

La Gr

ècia c

làssic

a i hel

·lenís

tica (7

50-200

anys

a.C.)

Darre

r escla

t dels

cànti

rs a l’A

ntigui

tatLa

civilit

zació g

rega h

a esta

t un d

els pe

ríodes

de mà

xim es

plend

or cult

ural de

la hum

anitat

, assol

int un

s nive

lls exc

epcion

als en

la pro

ducci

ó de le

s seve

scer

àmiqu

es. Els

cànti

rs d’aq

uesta

època

són rel

ativam

ent es

cassos

, de pe

tites

dimens

ions, e

n gene

ral de

vernís

negre

i amb

un so

l broc.

Duran

t l’etap

a hel·l

enístic

a (segl

es IV- I

II a.C.)

amb la

cultu

ra greg

a expa

nsiona

daper

tota l

a Medi

terràn

ia i mo

lt espe

cialm

ent en

la Ma

gna G

rècia (

sud d’I

tàlia),

es pro

dueix

en un

gran

nomb

re de c

àntirs,

amb u

na gra

n dive

rsitat

de for

mes

i mide

s, algu

ns del

s qual

s super

en el 5

0 cm d

’alçada

. Trobem

càntirs

molt s

imilars

als ac

tuals,

algun

s de d

os bro

cs i sa

bem qu

e els c

àntirs

ja com

plien l

a seva

funció

actua

l, com h

o prov

a una

imatg

e d’un

jove b

event

a gale

t amb u

n cànt

ir.Els

grecs a

nomena

ven as

kos (si

ngular

), asko

i (plur

al), qu

e vol d

ir “pel

l de vi”

alscàn

tirs. Pe

r això,

en ge

neral,

als cà

ntirs d

e l’An

tiguit

at se’

ls ano

mena

“askos

”.

Càntir

“askos

”Cu

ltura g

rega

Campàn

ia (Ità

lia)Seg

le IV a

.C.9,5

x 8 cm

N.I. 1.2

67

Cànti

r “asko

s”Ità

liaSeg

les V-I

II a.C.

19,7 x 2

0 cm

N.I. 1.9

24

Cànti

r “asko

s”Cu

ltura g

rega

Daun

ia (Ità

lia)22,

8 x 16

,4 cm

Segle I

II a.C.

N.I. 1.7

26Càn

tir “as

kos”

Cultu

ra greg

aCam

pània (

Itàlia)

22,5 x

18,5 cm

Segle I

V a.C.

N.I. 1.2

76

Cànti

r “asko

s”Cu

ltura e

trusca

(Itàlia)

Rèplica

actua

l12,5

x 20 c

mN.I

. 2.245

guia

mus

eu d

el c

ànti

r53

La Pen

ínsula

Ibèric

a. Els I

bers

Els pr

imers

cànti

rs peni

nsular

sEl c

àntir a

rriba a

la Pen

ínsula

Ibèrica

per la

colon

ització

d’altre

s cultu

res. A

partir

del 110

0 a.C.

començ

a l’èpo

ca de

les co

lonitza

cions,

prime

r pels f

enicis

i despr

éspel

s grec

s i tam

bé pel

s cart

agines

os. Un

cas e

specia

l és la

cultur

a de l’

Argar

(1500-1

100 a.C

), a la

regió d

e Múrc

ia, en

que e

s va lo

calitza

r un c

àntir d

’un so

lbro

c, el m

és ant

ic de la

Penín

sula.

Entre l

a pobl

ació in

dígena

desta

quen

els ibe

rs, am

b majo

r grau

de civ

ilitzac

ióqu

e els a

ltres p

obles

penins

ulars d

egut a

la seva

proxim

itat i c

ontact

e amb

lescol

ònies

gregue

s i fení

cies. E

ls iber

s prod

uïren

càntirs

d’un s

ol broc

en ce

ràmica

grisa

(terris

sa neg

ra), ge

neralm

ent de

mides

petite

s, que

es tro

ben a l

es tom

besexc

avades

, entre

altres

ofrene

s als d

ifunts

. Cà

ntir “a

skos”

Cultu

ra ibèr

icaCab

rera d

e Mar

(Mare

sme)

Anys 2

50-225

a.C.

10 x 11

cmN.I

. 2.271

Cànti

r “asko

s”Cu

ltura i

bèrica

Cabrer

a de M

ar(M

aresm

e)Pri

mer d

ecenn

idel

segle

II a.C.

23 x 2

4 cm

N.I. 2.2

72

Àmbit

3his

tòria

del cà

ntir

54gu

ia m

useu

del

càn

tir

Roma

: hegem

onia d

e la cu

ltura

llatin

a (750

a.C.-4

14 d.C

.)Reg

ressió

i poss

ible de

sapari

ció de

l cànti

rEnc

ara qu

e en l’

època

romana

es va

produi

r molt

a i mo

lt bona

ceràm

ica, te

nimmo

lt pocs

exem

plars d

e cànt

irs, el

que e

ns fa p

ensar e

n un r

etrocé

s impor

tant

en la

seva

produ

cció. A

l fina

l del

perío

de ro

mà se

mbla

desap

arèixe

r el

rastre

dels c

àntirs

, dona

nt lloc

a un e

spai de

divers

os seg

les am

b una

nul·la

presèn

cia de

cànti

rs fins

arrib

ar al s

egle X

IV.

Poal

Cultu

ra rom

ana ?

Segles

II-III ?

33 x 2

2 cm

N.I. 14

41

Cànti

r «asko

s»en

forma

de go

sCu

ltura r

omana

Segle I

I d.C.

8,5 x 1

4 cm

N.I. 31

11

guia

mus

eu d

el c

ànti

r55

3.2Els

cànti

rs a l

’Edat

Mitja

naÈpo

ques v

isigòti

ca (41

4-711)

i islàm

ica (s.

VIII-IX

/XV)

Segles

foscos

pels c

àntirs

Amb la

desin

tegrac

ió de l’

Imper

i Romà

i l’arr

ibada

dels p

obles

invaso

rs del

centre

i nord

d’Euro

pa (els

“bàrba

rs”) s’i

nicia u

n perío

de de

decadè

ncia i

regres

siósoc

ial, ec

onòmi

ca i cu

ltural.

El ras

tre de

ls cànt

irs, pre

sents d

urant

molts

segles

a l’ant

iguita

t, es p

erd pe

r comp

let.

Amb la

invasi

ó musu

lmana

de la p

enínsu

la Ibèr

ica, a p

artir d

el segl

e VIII s

’inicia

el rena

ixeme

nt de

la terr

issa pe

ninsul

ar. Els

cànti

rs sem

blen s

er inex

istents

enel r

eperto

ri cerà

mic d

e la cu

ltura i

slàmi

ca. So

lament

s’han

localit

zat do

s peti

tscan

tirets a

lmoha

des a M

allorca

.

Cante

reta

Cultu

ra islà

mica

Patern

a (Valè

ncia)

Segles

XIV-XV

15 x 13

cmDip

òsit M

useu C

eràmic

a BCN

N.I. 15

98

Cante

reta

Peníns

ula Ibè

ricaÈpo

ca islà

mica

17 x 11,5

cmDip

òsit M

useu C

eràmic

a BCN

N.I. 16

08

Cante

reta

Peníns

ula Ibè

ricaÈpo

ca islà

mica

15 x 17

cmDip

òsit M

useu C

eràmic

a BCN

N.I. 16

07

Àmbit

3his

tòria

del cà

ntir

56gu

ia m

useu

del

càn

tir

La for

mació

de la

nació

catal

ana (s

. IX-XV

)Ap

arició

del cà

ntir d

ins la

terriss

a cata

lana

A part

ir de la

reconq

uesta d

el terr

itori c

atalà,

el cànt

ir per a

beure

apare

ix com

un at

uell pr

opi de

la ter

rissa c

atalan

a i es

popula

ritza. F

ormes

i tama

nys só

nprà

cticam

ent idè

ntics a

ls actu

als.

Amb le

s troba

lles de

terris

sa en

les vo

ltes d

els ed

ificis g

òtics d

els se

gles X

IV iXV,

podem

aprec

iar co

m, pro

gressiv

ament

àmfor

es, càn

ters, c

antere

lles, ge

rres,

botige

s, barr

als i a

ltres re

cipien

ts ober

ts i am

b coll

donen

pas a f

ormes t

ancade

s,mo

lt espe

cialm

ent al

càntir,

que s

’anirà

conso

lidant

com un

dels a

tuells

més

impor

tants d

e la ter

rissa c

atalan

a.Un

dels a

specte

s difer

enciad

ors en

tre la

terriss

a cata

lana i

la de la

resta

de la

Peníns

ula és

, preci

sament

, la pre

sència

de cà

ntirs,

peça q

ue no

està p

resent

enaqu

estes

èpoqu

es for

a de C

atalun

ya. El

càntir

i, per t

ant, el

costu

m de b

eure a

galet s

’introd

ueixen

amb fo

rça al

llarg d

’aques

ta etap

a histò

rica a l

a Cata

lunya

Vella,

però la

seva

penetr

ació é

s quas

i nul·la

a la C

atalun

ya No

va i la

resta

dela P

enínsu

la. La

major

ia dels

cànti

rs medi

evals s

ón de

terriss

a verm

ella, am

b lapar

t super

ior en

vernis

sada e

n verd

, o càn

tirs de

terris

sa neg

ra (o f

umada

), de

difere

nts for

mes i m

ides.

Cànti

rBar

celona

Segle X

V27

x 22 c

mDip

òsit M

useu C

eràmic

a BCN

N.I. 26

4Càn

ter am

b broc

Barcel

onaPri

ncipis

segle

XV33

x 38 c

mDip

òsit M

useu C

eràmic

a BCN

N.I. 15

90

Cànti

rBar

celona

(Esglé

sia de

l Pi)

Primera

meitat

segle X

IV27

x 27 cm

Dipòsi

t Muse

u Cerà

mica

BCN

N.I. 15

61Poa

lBar

celona

.Segle

XIII

38,5 x

12 cm

Dipòsi

t Muse

u Cerà

mica

BCN

N.I. 25

2

Cànti

rBar

celona

Princi

pis se

gle XV

28,5 x

17 cm

Dipòsi

t Muse

u Cerà

mica

BCN

N.I. 15

51Càn

ter am

b broc

Barcel

onaPri

ncipis

segle

XV45,

5 x 37

cmDip

òsit M

useu C

eràmi

ca BC

NN.I

. 1553

guia

mus

eu d

el c

ànti

r57

3.3Els

cànti

rs a l

’Edat

Moder

naL’èp

oca de

l Rena

ixeme

nt (se

gle XV

I)Pop

ularitz

ació d

el cànt

irDu

rant el

segle

XVI s’

inicia l

a prod

ucció m

assiva

de cà

ntirs d

e terris

sa ver

mella

envern

issats i

de ter

rissa n

egra a

Catal

unya,

donan

t lloc a

una v

eritabl

e eclo

siódel

cànti

r com

a atu

ell per

l’aigu

a, jun

tament

amb e

ls poal

s, que

tamb

éabu

ndave

n.Jun

tament

amb e

ls cànt

irs “po

pular

s” hi

ha la

“pisa

o majò

lica”, c

eràmi

cadec

orada

pròpia

del Re

naixem

ent, qu

e té u

na cob

erta b

lanca

d’esta

ny qu

e és

decora

da al d

amun

t i que

fou int

roduïd

a a la

Peníns

ula pe

ls musu

lmans

.Als

segle

s XIII-

XIV es

va ini

ciar la

produ

cció his

pànica

de ref

lex me

tàl·lic

, que

seguir

à amb

força

en se

gles p

osteri

ors, tè

cnica

que p

ermet

decora

r les p

eces

amb u

n to d

aurat

meta

l·litzat

de gr

an be

llesa. N

omés

s’han

conse

rvat d

oscàn

tirs de

reflex

os fin

s avui,

un qu

e es tr

oba al

Museu

de Ca

ràmica

de Ba

rcelon

a(da

tat l’a

ny 160

0), i un

altre a

l Victo

ria and

Albert

Museu

m de Lo

ndres,

en for

made

tonell

i amb e

l galet

en for

ma d’a

nimal.

Tant l’u

n com

l’altre

eren o

bjecte

sde

gran lu

xe qu

e form

aven p

art de

les va

ixelles

més

ben se

rvides

de l’è

poca.

Cànti

rMa

taró (M

aresm

e)(Vo

ltes d

e l’esg

lésia

de St.

Julià d

’Argent

ona)

Prime

r terç s

egle X

VI30

x 21 cm

Llegat

Jaume

Clavel

lN.I

. 231

Cànti

rPaí

s Vale

ncià

Segle X

VI (rèp

lica ac

tual)

32 x 2

2,5 cm

N.I. 1.7

31 Cà

ntir

Barcel

onaSeg

le XVI

30 x 2

2 cm

Dipòsi

t Muse

u Cerà

mica B

CNN.I

. 1.596

Àmbit

3his

tòria

del cà

ntir

58gu

ia m

useu

del

càn

tir

L’època

del B

arroc

i el Ro

cocó (

segles

XVII i

XVIII)

Apari

ció de

noves

forme

s de c

àntirs

Duran

t els se

gles X

VII i X

VIII el

s cànti

rs de te

rrissa

seguei

xen la

seva im

parabl

eexp

ansió i

apare

ixen e

n gran

s quan

titats e

n les v

oltes

dels e

dificis

d’aqu

esta

època.

La no

vetat

més im

portan

t és q

ue cre

ix la v

arieta

t de m

odels t

robats

,inic

iant-se

la gra

n dive

rsifica

ció tip

ològic

a que

ha car

acterit

zat el

càntir.

Trobem

en aqu

esta è

poca e

ls cànt

irs de

colla,

de reg

adora,

de peu

, de ca

mp (“m

amets

”),d’o

li i alt

res va

riants

.A p

artir d

e fina

ls del s

egle X

VI i m

és int

ensam

ent al

segle X

VII, la

ceràm

icacat

alana

està,

en bo

na pa

rt, inf

luenci

ada pe

ls gust

os pro

cedent

s d’Ità

lia,esp

ecialm

ent de

Pisa,

d’on p

rové e

l nom

genèr

ic de “

pisa”

per a

aquest

espro

duccio

ns. Co

m en s

egles a

nterio

rs, els c

àntirs

de cer

àmica

decor

ada só

n molt

escass

os. Es

conei

x un e

xempla

r amb d

ecorac

ió en b

lau sim

ilar a l

a dels

plats

de la s

èrie “

de cin

tes o

faixes

” de f

inals d

el segl

e XVII

o pri

ncipis

del X

VIII.

Al segl

e XVII

I s’im

posa e

l Rococ

ó, gust

que e

mana,

fonam

entalm

ent, de

la cor

tfra

ncesa.

Les m

anufac

tures

reials e

sdeven

en els

princ

ipals c

entres

produ

ctors

d’arte

sania d

’alt niv

ell, me

ntre q

ue a C

atalun

ya es v

iu un p

eríode

de dec

adènci

aen

la cerà

mica

decora

da. Un

a de le

s prin

cipals

fàbriq

ues de

produc

ció ce

ràmica

penins

ular la

trobem

a l’Alc

ora (Ca

stelló)

, funda

da pel

comt

e d’Ara

nda l’a

ny 172

7,on

es van

produ

ir cànt

irs del

gust d

e l’èpo

ca.Càn

tirBar

celona

Segle X

VIII

(Rèplic

a actu

al)N.I

. 2.289

Cànti

rAlc

ora (Ca

stelló)

Prime

r quar

t segle

XIX21 x

17 cm

N.I. 1.7

61Càn

tirQu

art (G

ironès

)An

y 1.714

34 x 2

0 cm

N.I. 1.9

03

guia

mus

eu d

el c

ànti

r59

Cànti

rGir

onaPrim

era me

itat seg

le XIX

27 x 17

cmDo

nació S

r. Josep

Monés

N.I. 1.0

21Càn

tirLa

Bisbal

d’Emp

ordà

Segle X

VII24

x 34 c

mN.I

. 1.779

Cànti

rBar

celona

(Hospi

tal Sta

. Creu)

Any 17

20. 29

x 23 cm

Dipòsi

t Muse

u Cerà

mica B

CNN.I

. 1.578

Càntir

Barcel

ona (Vo

ltes d

elCon

vent d

els Pa

üls)

Any 1

705. 27

x 17,5

cmDip

òsit M

useu C

eràmic

a BCN

N.I. 1.5

47

Cànti

rCat

alunya

Segle X

VIII

30 x 2

0 cm

Dipòsi

t Muse

u de M

ataró

N.I. 2.2

81Càn

tir d'o

liBar

celona

(Volte

sCon

vent d

els Pa

üls)

Any 17

05. 32

,5 x 23

cmDip

òsit M

useu C

eràmic

a BCN

N.I. 1.5

50

Cànti

r “mam

et”La

Bisbal

d’Emp

ordà

Any 17

5524,

5 x 14

,5 cm

N.I. 1.9

58

Cànti

r de re

gadora

Barcel

ona(Ho

spital

Sta. Cr

eu)Seg

le XV-X

VIII

Alçada

24 cm

Dipòsi

t Muse

u Cerà

mica B

CNN.I

. 1.588

Àmbit

3his

tòria

del cà

ntir

60gu

ia m

useu

del

càn

tir

3.4Els

cànti

rs con

tempo

ranis

El segl

e XIX.

La Re

voluc

ió Ind

ustria

lExp

ansió d

el cànt

ir per t

ota la

Peníns

ulaAm

b la Re

voluci

ó Indu

strial

i l’arrib

ada de

l vaixe

ll a va

por i

el ferr

ocarril

, elcàn

tir com

ença la

seva

forta e

xpansi

ó per t

ota la

Peníns

ula i la

seva

produ

cció

i ús es

va es

tenent

per to

tes les

region

s amb

rapide

sa.A p

artir d

e Cata

lunya,

el càn

tir s’e

xpand

eix ve

rs Arag

ó i el P

aís Va

lencià

i, apar

tir d’a

quests

centre

s cap a

la res

ta del t

errito

ri fins

a Port

ugal, el

Nord d

’Àfrica

i Sud d

e Fran

ça (Lle

nguad

oc, Ro

sselló

i Prove

nça).

Es curi

ós obse

rvar qu

e els c

àntirs

espany

ols, en

gener

al, a dif

erènci

a dels

catala

nsi el

s de l’A

ntigu

itat, t

enen la

nansa

en dis

posició

transv

ersal a

la líni

a de b

roc i

galet.

El càn

tir, qu

e fora

de Ca

talun

ya sol

ament

havia

tingu

t una

presèn

ciates

timon

ial, a p

artir d

el segl

e XIX

s’impla

nta co

m a a

tuell p

er a b

eure a

igua

gràcie

s a la

seva fu

nciona

litat.

Dins la

gran

divers

itat d

e cànt

irs pro

duïts,

cal di

stingir

entre

els ut

ilitari

s i els

decora

tius. D

els pr

imers

n’hi

ha de

molt

es me

nes, ad

aptats

a les

difer

ents

necess

itats:

pel ca

mp, la

llar, ta

ller, ca

rro, ba

rca. De

ls deco

ratius

en tro

bem qu

erep

resent

en mo

tius p

opular

s, imatg

es reli

gioses

, de rec

ord, et

c.Alg

uns c

àntirs

reflec

teixen

els id

eals n

acion

alistes

de la

Renai

xença,

amb

inscrip

cions

al·legò

riques

a la t

erra c

om “Pà

tria, fid

es, am

or” o a

mb el

Pi de le

sTre

s Bran

ques,

símbol

de la

unita

t dels

Païso

s Cata

lans. E

ls idea

ls polít

ics es

reflec

teixen

també

en càn

tirs isa

belins

, amb l’

anagra

ma “V

. Y. II”

(Viva

Ysabel

II).

Catal

unya

Any 18

4423

x 16 cm

N.I. 1.9

87

La Bis

bal d’E

mpord

àAn

y 1904

33 x 16

cmN.I

. 1.867

La Bis

bal d’E

mpord

àVer

s 1833-

1868

30 x 19

cmN.I

. 1.994

Conca

?An

y 1835

23 x 16

cmLle

gat Jau

me Cla

vell

N.I. 15

3

guia

mus

eu d

el c

ànti

r61

El Mod

ernism

e i el N

oucen

tisme

El cànt

ir com

a obra

d’art

A fina

ls del s

egle X

IX s’ini

cia a C

atalun

ya el M

oderni

sme, q

ue ha

estat u

n dels

períod

es més b

rillants

de l’a

rt cata

là. En c

eràmic

a mere

ixen u

na me

nció e

specia

lels

cànti

rs mode

rniste

s, d’un

a gran

finesa

de lín

ies co

rbes m

olt es

tilitza

des i d

egra

n belle

sa dec

orativa

, realit

zats a

motlle

, on la

figura

huma

na, es

pecialm

entla f

emeni

na, hi

és qu

asi se

mpre p

resent

. Els p

rincip

als ce

ntres

produ

ctors s

óna le

s coma

rques g

ironine

s: Olot

, La Bis

bal i Q

uart. L

a prod

ucció d

e cànti

rs artís

ticscon

tinua

amb e

l Nou

centism

e, corr

ent ar

tístic q

ue va

succei

r al M

oderni

sme

a Cata

lunya,

si bé s

olame

nt a Q

uart.

Prime

r terç

del se

gle XX

S’asso

leix la

màxim

a prod

ucció d

e cànt

irs de

la histò

riaEl s

egle X

X s’ini

cia am

b l’èpo

ca de

màxim

a prod

ucció d

e cànt

irs de

la histò

ria.

Els ce

ntres

terriss

ers en

produ

eixen

en qu

antita

ts imp

ressio

nants p

er sati

sfer

les ne

cessita

ts de la

creixe

nt pob

lació u

rbana

i rural.

Algun

s centr

es, com

el de

terriss

a negr

a de V

erdú (

Urgell)

o el de

terris

sa bla

nca d’A

gost (A

lacant

), amb

argiles

de m

olt bo

na qu

alitat

per a r

efresc

ar l’ai

gua, v

iuen e

l seu p

eríode

demà

xim es

plend

or, car

regant

vagon

s de t

ren se

ncers d

e cànt

irs ver

s els n

ous

merca

ts que

els ofe

reix el

ferroc

arril.

Aques

ts cent

res de

produ

cció ma

ssiva i

a baix

preu

provoq

uen la

desapa

rició

d’altre

s terr

isseri

es qu

e no p

oden

comp

etir e

n preu

. Aqu

esta p

rogres

siva

dismi

nució

de ce

ntres

terriss

ers és

espec

ialment

notòr

ia en le

s zones

del no

rdpen

insula

r.

Olot

(La Ga

rrotxa

)Fin

als se

gle XIX

29,5 x

24 cm

Llegat

Jaume

Clavel

lN.I

. 7

Catal

unya

Princi

pis se

gle XX

30 x 2

0 cm

N.I. 2.2

70

Àmbit

3his

tòria

del cà

ntir

121

2 3

45

6

7

89

10

111314

15

16

17

18 19

21 22

2023

62gu

ia m

useu

del

càn

tir

1. La R

ambla

(Còrdo

va)Seg

ona me

itat se

gle XX

39 x 17

cmN.I

. 1.054

23. Au

bagne

(França

)Fin

als se

gle XX

25,5 x

21,8 c

mN.I

. 2.905

3. Puen

te del A

rzobis

po(To

ledo)

Segona

meita

t segle

XX25

x 18 cm

Llegat

Jaume

Clavel

lN.I

. 17 2. Tala

vera d

e la Re

ina(To

ledo)

Segona

meita

t segle

XX27

x 21 cm

Donac

ió Sr. E

nric S

erras

N.I. 2.0

36

guia

mus

eu d

el c

ànti

r63

6. La

Bisbal

d’Emp

ordà

Segona

meita

t segle

XX25,

5 x 19

cmLle

gat Jau

me Ca

lvell

N.I. 10

77. M

anises

(Valèn

cia)

Segle X

X24

x 18 cm

Donac

ió Sr. E

nric S

erras

N.I. 2.0

14

8. Ast

udillo

(Palèn

cia)

Segona

meita

t segle

XX22,

5 x 14

,5 cm

N.I. 53

59. O

lot (La

Garro

txa)

Finals

segle

XIX ?

19 x 2

5 cmN.I

. 15

10. El

Ghard

aia(Ar

gèlia)

26 x 2

3,2 cm

N.I. 27

15

11. Guad

ix (Gra

nada)

Any 19

8428

x 15 cm

N.I. 1.1

12

12. Ciu

tat de

Palm

a(M

allorca

-Balea

rs)Seg

ona me

itat se

gle XX

28 x 19

cmLle

gat Jau

me Cla

vell

N.I. 98 13.

Cesped

osa de

Torme

s (Sala

manca

)An

y 1975

29 x 19

cmN.I

. 419

4. Bu

ño (La

Corun

ya)An

y 1977

24 x 19

cmN.I

. 1.404

5. País

Basc

Segle X

X25

x 22 c

mN.I

. 2.234

64gu

ia m

useu

del

càn

tir

14. Fr

esno d

eCan

tespin

o (Segò

via)

Any 19

8726

x 19 cm

N.I. 1.4

5515.

Salvat

ierra d

e los

Barros

(Badaj

oz)Seg

ona me

itat se

gle XX

26 x 19

cmLle

gat Jau

me Cla

vell

N.I. 20

5

16. Fu

entes

de Ebr

o(Sa

ragoss

a)Seg

ona me

itat se

gle XX

30 x 2

0 cm

Llegat

Jaume

Clavel

lN.I

. 173

17. Cas

telnau

dary

(Lleng

uadoc-

França

)Seg

on ter

ç segle

XX32

x 34 c

mDo

nació S

r. Jaum

e Clav

ellN.I

. 1.944

18. Pri

ego (Co

nca)

Segle X

X37

x 21 cm

N.I. 1.7

1319.

Agost

(Alac

ant)

Segle X

X33

x 19 cm

Donac

ió Sr. E

nric S

erras

N.I. 2.0

26

23. Va

llauris

(França

)Fin

als se

gle XX

18,5 x 1

7 cmN.I

. 2.861

22. Ri

f (Marr

oc)Pri

ncipis

segle

XX33

x 30 c

mN.I

. 1.885

17. Ca

stelna

udary

(Lleng

uadoc-

França

)Cro

nologi

a ?28,

5 x 21

cmN.I

. 2.147

21. Nis

a (Port

ugal)

Segle X

X31 x

17 cm

Donac

ió Sr. E

nric S

erras

N.I. 2.1

15

guia

mus

eu d

el c

ànti

r65

De la

postg

uerra

a la s

ocieta

t del b

enesta

r (1939

-temp

s actu

als)

La cris

i de la

terriss

a tradi

cional

i la pre

sa de

consciè

ncia d

el valo

r patr

imoni

aldel

s cànti

rs.Am

b la gu

erra ci

vil esp

anyola

(1936-

1939) e

s trun

ca el b

rillant

períod

e prod

uctiu

anter

ior. A

cabada

la gu

erra m

olts c

entres

terris

sers d

esapar

eixen

i altre

ssob

reviue

n com

poden

enmi

g de la

misèr

ia gene

ral de

l’època

.Per

ò és a

mb l’a

rribada

de la

indust

rialitz

ació d

e les d

ècades

de 19

60-70

, que la

terriss

a veu

la seva

gran

devalla

da, qu

edant

relegad

a a un

paper

testim

onial.

Els fac

tors e

ssenci

als d’a

quest

procé

s són la

Impla

ntació

de l’a

igua c

orrent

ales

cases

, l’apar

ició de

les ne

veres

i l’ús d

e nou

s mate

rials i

ndust

rials,

com el

plàstic

, en su

bstitu

ció de

la ter

rissa.

La bai

xa dem

anda d

e cànt

irs uti

litaris

i l’incr

ement

del po

der ad

quisit

iu de la

poblac

ió prop

icia qu

e els t

erriss

ers, pe

r tal d’

assegu

rar la

seva s

uperv

ivènci

a,com

encin a

realitz

ar imp

ortant

s modi

ficacio

ns en

els se

us pro

ducte

s arte

sans

tradic

ionals

, alter

ant les

tècniq

ues, fo

rmes i

acaba

ts, don

ant llo

c a ob

jectes

més

decora

ts, poc

útils

i destin

ats, bà

sicame

nt, a u

n ús d

ecorat

iu.La

pèrdua

d’iden

titat en

la ter

rissa h

a inicia

t un c

orrent

que re

valori

tza i e

studia

els cà

ntirs t

radicio

nals, d

onant

lloc a

l col·le

ccion

isme, e

studis

espec

ialitza

ts il’ap

arició

de mu

seus te

màtics

, com e

l Muse

u del C

àntir d

’Argent

ona.

Cànti

r tradi

cional

utilita

riLa

Rambla

(Còrdo

va)Seg

ona me

itat se

gle XX

27 x 18

,5 cm

N.I. 18

0 Cà

ntir d

ecorat

iuLa

Rambla

(Còrdo

va)Seg

ona me

itat se

gle XX

26,5 x

18,5 cm

Llegat

Jaume

Clavel

lN.I

. 18

Cànti

r tradi

cional

utilita

riVer

dú (U

rgell)

Segona

meita

t segle

XX23

x 16,5 c

mDo

nació S

r. Enri

c Serr

asN.I

. 2.072

Cànti

r deco

ratiu

Verdú

(Urge

ll)An

y 1986

Donac

ió Sr. A

ureli C

alvo

N.I. 1.0

37

Àmbit

3his

tòria

del cà

ntir