08/2016. SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'AJUNTAMENT PLE DEL DIA 18 ... · de Pacients del Departament de...

08/2016. SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'AJUNTAMENT PLE DEL DIA 18 DE JULIOL DE 2016.

A la Vila de Martorell, el dia 18 de juliol de 2016, essent les 20:05 hores, es reuneix l'AJUNTAMENT PLE, al Saló de Sessions de la Casa Consistorial, en sessió ordinaria presidida pel Sr. Alcalde, XAVIER FONOLLOSA I COMAS, i amb l'assistència dels Regidors senyors/es NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, ALBERT FERNÁNDEZ CLARAMUNT, LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MÁRQUEZ ORTEGA, RAÚL ROZALÉN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS, SERGI CORRAL I BARÓN, FRANCISCO J. ARPAL MACIÀ i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ, assistits pel Secretari de la Corporació Sr. JAUME TRAMUNT I MONSONET,

El Sr. Alcalde diu : Bona tarda a tothom, anem a començar la sessió ordinària de l’Ajuntament en Ple corresponent a aquest mes de juliol, abans però de començar amb l’articular dels punts de l’ordre del dia , vull expressar la nostra condemna més enèrgica a l’atemptat del passat dimecres a Niça, i el nostre rebuig a la barbàrie terrorista, així mateix volem enviar el nostre condol, ja ho hem fet també per mitjans telemàtics en el seu moment, i el nostre suport i solidaritat de Niça, al poble francès i als familiars i amics de les víctimes.

Parlant d’això, precisament avui també es commemora el 80è aniversari de l’aixecament militar del 18 de juliol del 36 contra la segona república espanyola i les institucions democràtiques espanyoles i catalanes triades a través de la voluntat popular, en aquesta data també volem tenir un record per a totes les víctimes de l’aixecament, recordem que aquella guerra civil que va ser tràgica va portar més d’1 milió de persones mortes, que molta gent va tenir que marxar a l’exili i que va dividir aquest país en dos durant més... va sumir al nostre país en un ostracisme durant 40 anys que és el que va significar la dictadura franquista i que esperem que una barbàrie així a casa nostra no torni a passar.

I un cop fet aquestes dues prèvies, començaríem la part resolutiva de l’ordre del dia de l’Ajuntament en Ple.

Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

1

I.- PART RESOLUTIVA

1. APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINARIA: 20 DE JUNY DE 2016. Es sotmet a aprovació l’acta corresponent a la sessió ordinària celebrada el dia 20 de juny de 2016, que és aprovada per unanimitat dels assistents.

El Sr. Alcalde diu : Ara si em permeten, farem un canvi en l’ordre del dia a petició d’algun dels companys del consistori que m’apuntaven doncs que hi ha una de les mocions que portem que ha vingut gent de fora de Martorell i que per tant per no fer-los esperar amb les propostes de resolució i mocions dels grups polítics municipals l’avançaríem i la passaríem , si a tots vostès els hi sembla bé, la passaríem a tractar en primer lloc, i desprès també hi ha una altra moció que també veig que hi ha persones afectades que són, és la que afecta a les oficines liquidadores i al registre de la propietat que si els hi sembla també, passaríem aquestes dues mocions a l‘inici , i després continuaríem amb la part resolutiva i llavors ja quan toquessin la resta de mocions, ja les tractaríem, si els hi sembla bé a tots ? I si no hi ha cap inconvenient ho faríem així, per tant doncs, si els hi sembla tractaríem en primer lloc :

2. MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE PSC-CP, CiU i ERC D’ADHESIÓ A LA CAMPANYA “NO PUC ESPERAR!”. El regidor Sr. Lluís Tomás diu: Gràcies Sr. Alcalde per aquesta deferència que ha tingut amb aquestes persones que ens visiten avui, de fet tenim amb nosaltres al Sr. Enric Bosch, cosa que agraïm que ens acompanyi avui, que és el president de l’Associació de malats de Crohn i Colitis Ulcerosa per Catalunya i de Catalunya. A continuació llegeix la moció:

“NO PUC ESPERAR! és un projecte pensat per a facilitar el dia a dia de les persones que necessiten utilitzar un lavabo urgentment per un problema mèdic no contagiós. Els destinataris d'aquesta iniciativa són els pacients amb malalties inflamatòries intestinals (malaltia de Crohn i colitis ulcerosa), els pacients ostomitzats o colectomitzats, els pacients sotmesos a cirurgia per un càncer de recte, i tots aquells pacients que els metges col·laboradors amb el projecte considerin que cal incloure. Un dels problemes que més angoixa aquestes persones és la necessitat contínua, i de vegades imprevisible, d'anar al lavabo; de manera que els costa sortir de casa per por de no trobar un lavabo accessible en el moment necessari. Tot això pot suposar una minva de la seva qualitat de vida. Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

2

L'Associació de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa (ACCU) emet les targetes NO PUC ESPERAR! perquè aquests pacients les utilitzin, però són els metges de les Unitat de Malalties Inflamatòries Intestinals (MII) i Serveis de l'Aparell Digestiu col·laboradors qui les lliuraran als seus pacients quan ho considerin necessari. Les targetes són gratuïtes i no són nominals, però estan numerades per a seguir un control de lliurament. Des de l'ACCU Catalunya, i des de les diferents ACCU que implanten el projecte a altres zones de l’Estat espanyol, s'intentarà arribar a acords de col·laboració amb establiments i equipaments perquè autoritzin l'ús dels seus lavabos de manera gratuïta i el més ràpidament possible als portadors de les targetes NO PUC ESPERAR!. Per això, és fonamental la col·laboració de diferents sectors:

- Equips mèdics d’Unitat de Malalties Inflamatòries Intestinals (MII) i Serveis de l'Aparell Digestiu que dictaminin quins pacients necessiten la targeta i quins no. - Ajuntaments i entitats públiques, que conscienciïn i també informin sobre aquest problema, adhereixin els lavabos dels seus equipaments al projecte, i promoguin l'adhesió d'associacions i establiments a NO PUC ESPERAR! - Associacions de comerciants i hostaleria disposats a facilitar l'entrada ràpida i gratuïta als seus lavabos als pacients portadors de la targeta, i a promoure la difusió del projecte entre els seus associats. - Voluntaris que difonguin el projecte i que col·laborin en les tasques administratives i de suport. A més, NO PUC ESPERAR! és un projecte que té dues finalitats:

1. Facilitar l'accés ràpid i de manera gratuïta als lavabos als pacients en qualsevol lloc i sempre que ho necessitin. 2. Conscienciar la societat sobre les malalties inflamatòries intestinals i les necessitats que tenen qui les pateixen. D'aquesta manera, NO PUC ESPERAR! contribueix significativament a millorar la qualitat de vida d'aquests pacients. Aquesta iniciativa fou creada l'any 2013 per l'Associació de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa de Catalunya (ACCU Catalunya) i per la Unitat de Malalties Inflamatòries Intestinals (MII) de l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta. El projecte NO PUC ESPERAR! està en desenvolupament continu i s’actualitza constantment tant per la incorporació de nous pacients com per l'adhesió de nous establiments i equipaments col·laboradors. El projecte “NO PUC ESPERAR!” compta amb el suport, a Catalunya, del Consell Consultiu de Pacients del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, de la Societat Catalana de Digestologia, de l'Institut Català de la Salut, de GETECCU (Grupo Español de Trabajo en Enfermedad de Crohn y Colitis Ulcerosa), i la col·laboració d'AbbVie. Per tot l’anteriorment exposat, es proposa al Ple l’aprovació dels següents acords: Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

3

PRIMER.- ADHERIR-SE al projecte NO PUC ESPERAR! amb la finalitat de col·laborar i ajudar en la difusió i campanya. SEGON.- PROMOURE l’adhesió dels comerços i associacions comercials al projecte NO PUC ESPERAR!. TERCER.- PROMOURE la difusió del projecte NO PUC ESPERAR! a tota la ciutadania, amb especial atenció als comerços i els CAPs del municipi. QUART.- PROMOURE campanyes divulgatives sobre les malalties digestives per a tota la ciutadania amb la col·laboració de les entitats especialitzades.”

El regidor Sr. Francisco J. Arpal diu: Nosaltres considerem que aquesta és una proposta força adient i que pel seu desenvolupament que creiem que costarà però bueno de mica en mica les coses totes costen perquè clar s’hauria d’adherir la majoria d’associacions comercials que s’hi vulguin afegir i bé, d’altra banda tindrà que ser una mica el boca a boca que es faci d’aquesta associació, però bueno és un bon pas aprovar-la aquí en Ple al igual que suposo jo que s’anirà aprovant a la resta de municipis de Catalunya.

El regidor Sr. José A. Simón diu:A la Junta de portaveus, el portaveu socialista va dir que això ho presentarien com una declaració institucional i ja li vam dir que li donàvem suport, no vam entendre perquè després ho canviaven per una moció, donem suport i estem totalment a favor d’aquesta reivindicació.

El regidor Albert Fernández diu: Nosaltres evidentment també com a govern ens adherim a aquesta iniciativa que trobem molt adient i molt interessant, l’únic Sr. Tomás jo crec que seria interessant quan parlem en el tercer punt, en el tercer acord que diem “promoure la difusió del projecte “no puc esperar” a tota la ciutadania amb especial atenció als comerços i als CAPS”, proposaríem canviar CAPS per “centres sanitaris”,s’ entén que hospital, centres mèdics i els CAPS evidentment, per la resta creiem que és una iniciativa que hem de donar suport i que evidentment des del govern intentarem posar-hi esforços en poder tirar això endavant.

El regidor Sr. Lluís Tomás diu: Per tancar el tema, gràcies a tots els companys que s’ha adherit en aquesta moció, de fet vam parlar d’una declaració institucional però després comentant-ho algun grup va dir que possiblement seria més interessant que fos en forma de


4

moció i nosaltres l’únic que volem sigui amb una declaració o amb una moció és que això tirés endavant. Aquí ha comentat algun dels regidors que segurament això anirà a més, comentar que no fa gaires dies aquesta en format de declaració es va aprovar a la Diputació de Barcelona i que aquí a la comarca del Baix Llobregat de moment els Ajuntaments que hi ha adherits són Vallirana, Viladecans i el Prat de Llobregat, és una moció que avui és una intenció de bons propòsits però que evidentment intentarem fer amb aquesta i amb altres mocions és donar-li una continuïtat no volem com ja hem comentat en altres ocasions que quedi en paper mullat i aquí quedi, no ? Per tant jo crec que és una cosa justa que aquestes persones que pateixen aquesta malaltia per cert a Martorell n’ hi ha no sé si moltes, poques o regulars però n’hi i per tant jo crec que seria una bona manera de donar-li el recolzament, aprofitar també per dir sense saber ara fa uns dies o unes setmanes que arribaria una moció d’aquest tipus, en fin espero que això pugui ajudar també a desencallar uns temes que hem comentat a vegades com és la instal.lació d’alguns lavabos mòbils, portàtils, tot i que la finalitat de la moció no és aquesta perquè estem parlant d’establiments, comerços, etc, però que pugui servir per tirar endavant, i només com deia al Sr. Alcalde agrair la presència de l’Enric Bosch no sé si vostè ho creu oportú i ens pot adreçar unes paraules després que hagin fet la votació si vostè ho creu oportú de forma breu.

El Sr. Alcalde diu: Jo crec que l’esmena no és tal esmena, és que en comptes d’aplicar als CAPS són tots els centres sanitaris, doncs s’inclou també els hospitals, i altres centres sanitaris, tot cas fem-ho.

El regidor Sr. Lluís Tomás diu: L’acceptem.

El Sr. Alcalde diu: S’ha de recordar però que el Partit Socialista no és l’únic ponent, no és l’únic proposant d’aquesta moció, sinó que hi ha més proposants, hi ha el grup de Convergència, hi el grup d’Esquerra i el grup dels Socialistes, el Sr. Fernández parlava en nom dels dos grups del govern, per tant entenc que si el representant del grup Socialista l’accepta doncs quedaria acceptada i canviaríem “CAPS” per “ centres sanitaris “.

Sotmesa a votació queda aprovada per unanimitat:

“NO PUC ESPERAR! és un projecte pensat per a facilitar el dia a dia de les persones que necessiten utilitzar un lavabo urgentment per un problema mèdic no contagiós. Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

5

Els destinataris d'aquesta iniciativa són els pacients amb malalties inflamatòries intestinals (malaltia de Crohn i colitis ulcerosa), els pacients ostomitzats o colectomitzats, els pacients sotmesos a cirurgia per un càncer de recte, i tots aquells pacients que els metges col·laboradors amb el projecte considerin que cal incloure. Un dels problemes que més angoixa aquestes persones és la necessitat contínua, i de vegades imprevisible, d'anar al lavabo; de manera que els costa sortir de casa per por de no trobar un lavabo accessible en el moment necessari. Tot això pot suposar una minva de la seva qualitat de vida. L'Associació de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa (ACCU) emet les targetes NO PUC ESPERAR! perquè aquests pacients les utilitzin, però són els metges de les Unitat de Malalties Inflamatòries Intestinals (MII) i Serveis de l'Aparell Digestiu col·laboradors qui les lliuraran als seus pacients quan ho considerin necessari. Les targetes són gratuïtes i no són nominals, però estan numerades per a seguir un control de lliurament. Des de l'ACCU Catalunya, i des de les diferents ACCU que implanten el projecte a altres zones de l’Estat espanyol, s'intentarà arribar a acords de col·laboració amb establiments i equipaments perquè autoritzin l'ús dels seus lavabos de manera gratuïta i el més ràpidament possible als portadors de les targetes NO PUC ESPERAR!. Per això, és fonamental la col·laboració de diferents sectors:

- Equips mèdics d’Unitat de Malalties Inflamatòries Intestinals (MII) i Serveis de l'Aparell Digestiu que dictaminin quins pacients necessiten la targeta i quins no. - Ajuntaments i entitats públiques, que conscienciïn i també informin sobre aquest problema, adhereixin els lavabos dels seus equipaments al projecte, i promoguin l'adhesió d'associacions i establiments a NO PUC ESPERAR! - Associacions de comerciants i hostaleria disposats a facilitar l'entrada ràpida i gratuïta als seus lavabos als pacients portadors de la targeta, i a promoure la difusió del projecte entre els seus associats. - Voluntaris que difonguin el projecte i que col·laborin en les tasques administratives i de suport. A més, NO PUC ESPERAR! és un projecte que té dues finalitats:

1. Facilitar l'accés ràpid i de manera gratuïta als lavabos als pacients en qualsevol lloc i sempre que ho necessitin. 2. Conscienciar la societat sobre les malalties inflamatòries intestinals i les necessitats que tenen qui les pateixen. D'aquesta manera, NO PUC ESPERAR! contribueix significativament a millorar la qualitat de vida d'aquests pacients. Aquesta iniciativa fou creada l'any 2013 per l'Associació de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa de Catalunya (ACCU Catalunya) i per la Unitat de Malalties Inflamatòries Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

6

Intestinals (MII) de l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta. El projecte NO PUC ESPERAR! està en desenvolupament continu i s’actualitza constantment tant per la incorporació de nous pacients com per l'adhesió de nous establiments i equipaments col·laboradors. El projecte “NO PUC ESPERAR!” compta amb el suport, a Catalunya, del Consell Consultiu de Pacients del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, de la Societat Catalana de Digestologia, de l'Institut Català de la Salut, de GETECCU (Grupo Español de Trabajo en Enfermedad de Crohn y Colitis Ulcerosa), i la col·laboració d'AbbVie. Per tot l’anteriorment exposat, es proposa al Ple l’aprovació dels següents acords: PRIMER.- ADHERIR-SE al projecte NO PUC ESPERAR! amb la finalitat de col·laborar i ajudar en la difusió i campanya. SEGON.- PROMOURE l’adhesió dels comerços i associacions comercials al projecte NO PUC ESPERAR!. TERCER.- PROMOURE la difusió del projecte NO PUC ESPERAR! a tota la ciutadania, amb especial atenció als comerços i els centres sanitaris del municipi. QUART.- PROMOURE campanyes divulgatives sobre les malalties digestives per a tota la ciutadania amb la col·laboració de les entitats especialitzades.”

Pren la paraula el Sr. Enric Bosch, en representació de l’Associació de Malats de Crohn i Colitis Ulcerosa : Solamentdóna’ls-hi les gràcies en nom de tots els pacients que represento perquè és un acte solidari el que acaben d’aprovar que millorarà la qualitat de vida de tots els pacients, de tots els que tenen aquesta malaltia. Desprès també agrair’ls-hi si pot ser el més aviat possible, al mes de setembre si els hi va bé poder fer començar la tasca del desenvolupamenta la població.

3. MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I ESQUERRA DE SUPORT A LES OFICIONES LIQUIDADORES.

El regidor Sr. Josep Casasayas llegeix la moció:

“La gestió i liquidació de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l'impost sobre successions i donacions que realitzen les Oficines Liquidadores de districte hipotecari a càrrec dels Registradors de la Propietat s'empara amb


7

la normativa pròpia dels tributs, disposició addicional 2a del RD 828/1998 de 29 de maig, disposició addicional 1a del RD 1629/1991 de 8 de novembre.

Les oficines Liquidadores, en virtut del conveni de col·laboració entre l'Agència Tributària de Catalunya i el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles de Catalunya signat el 30 d'octubre de 2012, prorrogat el dia 22 d'octubre de 2015, exerceixen les funcions de gestió, liquidació i recaptació dels citats impostos, delegades a la Generalitat de Catalunya en el marc de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el nou sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d'autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, i de la Llei 16/2010, de 16 de juliol, de règim de cessió de tributs de l'Estat a la Generalitat de Catalunya i de fixació de l'abast i les condicions d'aquesta cessió.

Les funcions encomanades a les oficines liquidadores es podrien agrupar en tres grans blocs:

En un primer bloc, s'inclourien totes aquelles tasques corresponents a la recepció de documents, escrits, declaracions, autoliquidacions, qualsevol document que es presenti a les oficines, independentment que, conforme a les regles de competència territorial, siguin incompetents per tramitar-ho. Respecte de tota la tasca de gestió de documentació, també s'hi podria incloure el seu arxiu, classificació i custòdia d'acord amb les instruccions emeses per l'Agència Tributària de Catalunya.

En un segon bloc, s'hi pot afegir el que s'entén com l'atenció al contribuent, tot allò que defineix la relació que tenen aquestes Oficines amb la ciutadania, és a dir, informar els contribuents sobre tots els aspectes de la gestió dels impostos que tenen encomanats, així com assistir-los per tal de facilitar el compliment de les seves obligacions tributàries.

Finalment, en un tercer bloc, s'integrarien totes aquelles actuacions que tenen a veure amb la tramitació dels procediments previstos al Títol III de la Llei General Tributària, l'aplicació dels tributs, respecte a l'impost sobre successions i donacions i a l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. En aquest sentit es qualifiquen i revisen tots els documents i les autoliquidacions, determinant si s'han autoliquidat correctament els fets imposables que continguin i s'emeten les propostes de liquidació i les liquidacions provisionals per valors declarats o comprovats que s'escaiguin. Totes aquelles Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

8

actuacions que en relació amb els citats impostos es preveuen en relació a la revisió en via administrativa fins a la seva tramitació a la via econòmic administrativa, és a dir, procediments de devolució d'ingressos indeguts, acords de suspensió, recursos de reposició i tramitació de procediments especials de revisió i econòmic administratius. Així mateix, la qualificació de les infraccions tributàries, la seva incoació i tramitació d'acord amb la normativa vigent. I, també, la tramitació de sol·licituds d'ajornaments i fraccionaments que presentin els contribuents.

Les Oficines Liquidadores presten uns serveis de proximitat al ciutadà, ja que una àmplia distribució geogràfica evita que el contribuent hagi de fer grans desplaçaments i al mateix temps al tractar-se d’Oficines de reduïda dimensió permet un acostament en el tracte envers el ciutadà. S’ha de tenir en compte, a més que actualment hi ha molts interessats que, tot i no tenir coneixements fiscals, es fan els tràmits pel seu compte amb la finalitat d’estalviar-se les despeses del gestor i això implica un major nombre de persones ateses i una dosi molt alta de paciència.

Ofereixen el servei de cita prèvia (generació de diferents models d'autoliquidació) tant de l'impost sobre TP i AJD com de l´ISD i també duen a terme actuacions de col·laboració en les campanyes de renda i patrimoni, mitjançant punts d'atenció personalitzada per a la confecció de les autoliquidacions dels impostos citats.

Aquesta proximitat es veu reflectida en el fet que diàriament molts ciutadans i professionals es personen a les oficines per informar-se sobre diversos temes relacionats amb els procediments d'aplicació dels tributs tramitats a les mateixes, també diàriament s'atenen un nombre elevat de consultes telefòniques.

Una de les propietats de les Oficines Liquidadores és l’eficàcia en la gestió, prova d'això és el fet que comprova expedient a expedient donant lloc a un major control del compliment de les obligacions tributaris dels contribuents. Aquesta comprovació exhaustiva de tots els expedients presentats fa que el ciutadà confiï en el sistema tributari i prengui consciència que tots hem de contribuir, pagant el que és just per aquests tributs ben gestionats, per generar ingressos pel país.

Els empleats de les Oficines Liquidadores són persones ben preparades amb una bona formació professional que s'han convertit en autèntics especialistes en l'àmbit de la gestió Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

9

d'aquests impostos complexos. Hi ha una actualització constant tan en l'àmbit de formació jurídica com de pràctica en la gestió dels procediments.

Atès que des de fa uns mesos, han aparegut als mitjans de comunicació tota una sèrie d'informacions en el sentit que dins del marc legal autonòmic vigent i en el desplegament d'una hisenda amb més competències el Govern pretén reforçar l’Agència Tributària de Catalunya en el sentit que liquidi tots els impostos cedits a partir de l'any que ve, entre ells l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i l'impost sobre successions i donacions, que és una tasca que actualment realitzen les Oficines Liquidadores de districte hipotecari a càrrec dels Registradors de la Propietat.

Atès que el grau de satisfacció amb el funcionament de les Oficines Liquidadores, així com amb els serveis que presten, és elevat entre els ciutadans.

Atès que les Oficines Liquidadores comproven la totalitat dels expedients presentats dóna una seguretat jurídica al ciutadà que no té quan es fan comprovacions aleatòries o de mostreig i per tant estem davant d'una actuació tributària justa, qualitat indispensable pel bon funcionament i confiança per part dels ciutadans en el sistema tributari.

Atès que davant d'un hipotètic desmantellament de la xarxa d'Oficines Liquidadores, actualment 53 oficines distribuïdes pel territori Català, es perdrien precisament els fets diferencials que caracteritzen a les Oficines Liquidadores en concret la proximitat al ciutadà, l’eficàcia en la gestió i el personal qualificat, pel fet que es tracta d'oficines petites amb uns mètodes de treball i organitzatius propis, que permeten un tracte personalitzat amb els ciutadans.

Per tant, i per tot allò exposat es demana al Ple de la Corporació l’adopció dels següents acords:

1. Demanar al Govern de la Generalitat l’adopció d’un model de gestió tributària que permeti mantenir un punt d’atenció a Martorell, per tal que pugui suplir l’atenció


10

personalitzada i en proximitat prestada fins a la data per les Oficines Liquidadores, fugint de models que impliquin la recentralització del servei i l’atenció al contribuent.

2. Demanar al Govern de la Generalitat que ofereixi una solució que possibiliti que els treballadors que fins a dia d’avui ha vingut realitzant totes les funcions de gestió, liquidació i recaptació dels tributs sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l'impost sobre successions i donacions, optar a continuar realitzant la seva feina en la nova forma que es desenvolupi l’activitat per part de l’Agència Tributària de Catalunya, i que permeti alhora que la mateixa pugui aprofitar els coneixements i l’experiència en aquestes tasques d’aquestes persones.

3. Notificar els presents acords a la Presidència i Vice-Presidència de la Generalitat de Catalunya.”

El Sr. Alcalde diu:S’ha presentat pel registre d’entrada d’aquest Ajuntament una esmena que presenta el grup municipal del Partit Socialista que versa bàsicament sobre la part final de la moció i afecta a dos acords, si volen Sr. Tomás.

El regidor Sr. Lluís Tomás diu: Son dues esmenes en el crear un nou punt que diu :

Instar al Govern de la Generalitat a No denunciar el Conveni signat entre l’Agència Tributària de Catalunya i les Oficines liquidadores dels Registradors de la Propietat, esgotant el seu venciment a finals del 2017.

I en el punt 3 de la proposta afegir: Notificar els presents acords a la Presidència i Vice-Presidència de la Generalitat de Catalunya, i a la Presidenta del Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris.

El regidor Sr. Josep Casasayas diu: De les dues esmenes que presenta el Partit dels Socialistes, en la segona no tindríem cap tipus problema en acceptar-la i notificar a la presidenta del Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris, això no hi ha cap problema a més és públic per tant , ve donat per suposat.

En quant al primer punt, no sabem com van les negociacions aquestes i com no sabem com van les negociacions aquestes, no voldria posar-m’hi, per tant el tema d’ instar a no


11

denunciar un conveni no sé quines conseqüències pot tenir i per tant sense saber quines conseqüències pot tenir no podem acceptar l’esmena.

Sotmeses a votació les esmenes, la primera esmena és rebutjada per 10 vots a favor dels senyors/es LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MARQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, FRANCESC ARPAL MACIÀ i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ, i 11 vots en contra dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRARA, ALBERT FERNÁNDEZ CLARAMUNT, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS i SERGI CORRAL BARÓN; i la segons esmena s’aprova per unanimitat.

El regidor Sr. Francisco J. Arpal diu: Bé el nostre vot evidentment que serà afirmatiu , no obstant hem de dir que “ de esospolvosvienen estos lodos”, perquè clar les intencions de l’Agència Tributària Catalana tots sabem que van molt més enllà, aquesta seria una més de les conseqüències de l’Agència Tributària Catalana, per cert o per sort al setembre de 2015 el Tribunal Constitucional ja va suspendre la Llei de la Agència Tributària Catalana i aquest mes de juliol el passat dia 7 el Tribunal Constitucional per unanimitat de tots els seus magistrats, de tots, l’ha declarat inconstitucional, però clar Convergència, Esquerra, la CUP, bueno Convergència o com es diguin ara perquè canvien de nom cada dos per tres, en el seu deliri independentista volien tenir una estructura d’ Estat amb hisenda pròpia i que l’IRPF de les nòmines dels funcionaris i treballadors públics doncs anessin a l’Agència Tributària Catalana, sense tenir res que veure amb l’Agència Tributària Espanyola. Bé, vostès de la Convergència i Esquerra en aquesta moció després de representar als piròmans ara volen fer també de bombers, i clar facin-ho mirar perquè “ soplar y sober no puede ser “, senyors meus.

El regidor Sr. José A. Simón diu: Recordem un parell de detalls per situar una mica d’on ve aquesta moció i d’on ve la intenció del govern una mica i ala seva compareixença al Parlament de Catalunya al mes de febrer de 2016 el Vicepresident del govern i Conseller d’economia i hisenda, va anunciar que en el marc del procés de reforçament de l’Agència Tributària de Catalunya es procediria a la recuperació de les funcions de les oficines liquidadores a partir de la denúncia anticipada i en data de juliol de 2016 del referit conveni. En aquests moments existeixen importants indefinicions i incerteses en relació amb aquest Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

12

projecte, que afecten tant als efectes que en termes tributaris pot tenir la seva implementació, com en la relació als efectes en relació als contribuents. Aquesta indefinició esdevé també incertesa i inseguretat en relació a l’impacte que una decisió com aquesta podria tenir en les prop de 300 persones la majoria dones que presten serveis a les oficines liquidadores, donada la manca d’informació del govern de la Generalitat de Catalunya en relació amb aquest projecte i aquestes incerteses el nostre grup demana explicacions, per això el primer que vam fer posar-nos en contacte amb el personal de Martorell que està afectat per aquesta circumstància i coincidint totalment en les seves reivindicacions, demanem que aquest servei continuï regularitzant la seva situació professional i avançant cap a un model de servei públic i de proximitat com és en l’actualitat.

El regidor Sr. Lluís Tomás diu:També m’agradaria ficar una mica en context el que s’ha presentat aquí tot i avançant que el nostre favor serà favorable, sobre el que era l’esmena evidentment nosaltres vam presentar aquesta esmena després del que va acabar passant el passat dijous al migdia primera hora de la tarda en el Ple del Parlament de Catalunya, on tots els grup aquí tinc les votacions vam votar a favor del que va ser la proposta presentada pel grup Socialista . El company Simón ja ho ha dit, sobre la situació d’aquestes oficines liquidadores ve desprès que el Secretari d’Hisenda digués en diversos mitjans l’assumpció de les funcions delegades a l’Agència Tributària espanyola i a les oficines liquidadores s’assumirien per part de l’Agència Tributària catalana en breu i que a l’estiu del 2017 l’Agència Catalana ja podria recaptar tots aquests tributs. Les oficines liquidadores compten amb un total de 300 treballadors repartits per tot el territori a través de 53 oficines per cert aquí en Martorell són 5 treballadors els que estan en aquesta oficina, dos d’ells ciutadans de Martorell . Treballen fa 30 anys en el programa Gaudí i la seva feina sempre ha estat reconeguda, es a dir que el nivell d’eficiència de les oficines liquidadores està més que demostrat i el seu nivell d’ingressos en relació al cost és del 2%. De fet la gent de les oficines es va posar en contacte amb el grup Socialista perquè s’interessés per aquest tema i fes en aquest cas instar al govern a mantenir les funcions de les mateixes, el govern recordem també que aquí s’ha dit, volia denunciar el seu conveni en nou mesos i que l’Agència Tributària Catalana gestionés els tributs cedits que gestiona les oficines liquidadores però no va explicar com ni de quina manera. El Partit Socialista i així es va demostrar en el Ple del Parlament va mostrar la seva preocupació pels 300 llocs de treball que es podrien perdre de persones preparades i formades i amb experiència, i també pels ingressos de la Generalitat ja que segons les dades, les tasques de les oficines liquidadores és molt important per garantir els ingressos que recapten amb els impostos, es va comentar que es volia saber si és cert i anava endavant aquesta voluntat de denunciar el conveni i si és positiva la resposta i com es pensava fer . Abans de fer un anunci d’aquest tipus caldria dibuixar un full de ruta clar, un pla de desplegament de l’Agència Tributària Catalana que


13

estableixi quan i com s’assumeixen les competències de les oficines incorporant treballadors, subrogant i absorbint les oficines liquidadores dins de la pròpia Agència Tributària de Catalunya, un pla que es faci de la mà de les persones que treballen a les oficines liquidadores, explicar-lo al mon local que està neguitós com es demostra en aquesta moció ja que es perd un servei que es dóna a les seves poblacions de proximitat, cal dialogar i negociar amb els treballadors de les oficines liquidadores , avui a hores d’ara això es parlava el dijous encara ningú del governs els hi ha dit absolutament res. Per tot plegat es va demanar i així es va aprovar per unanimitat que no es denunciï el conveni aquest estiu de 2016 i que el govern no doni falses esperances als ciutadans amb anuncis de campanar perquè no podrà ser que al 2017 es gestionin tots els impostos que recapten a Catalunya, per tant aquesta proposta que va instar al govern com dèiem, va estar aprovada per unanimitat jo crec que és un bon marge que permet reconduir en aquest segon semestre el que és tota aquesta problemàtica i que com ha dit també un dels meus companys tot el reconeixement a les persones que treballen a les oficines però com parlem de més proximitat en aquest cas a les 5 persones, algunes d’elles aquí representades que preveieu i doneu aquest servei de proximitat a la ciutadania de Martorell i a altres poblacions del voltant.

El regidor Sr. Josep Casasayas diu: Bé, tal com es diu a la part expositiva hi ha un reconeixement a la tasca que fan les oficines liquidadores , per tant un reconeixement tant personal pel tema professional per la gent que està al servei d’aquestes oficines liquidadores com a la proximitat que té amb el ciutadà, el que estem batallant aquí és el que no hi hagi una reconcentració de les oficines i que de 53 oficines liquidadores que hi ha arreu del territori es passi a tenir una quantitat inferior i allunyant-les del ciutadà, en aquest cas nosaltres tenim una avantatge de que aquí a Martorell disposem d’una d’aquestes oficines liquidadores, per tant el que estem buscant amb aquesta moció en un primer terme és que els serveis que estem tenint aquí a Martorell no marxin de Martorell, això és el primer, els considerem interessants i beneficiosos per la població per tant aquest seria el primer objectiu , el segon objectiu seria que es desenvolupin aquests serveis amb la mateixa professionalitat que s’ha fet fins ara, quina millor manera hi ha de fer-ho amb la mateixa professionalitat que fins ara si no hi ha canvi de persones , per tant en aquesta moció el que es pretén són aquestes dues coses primera disposar dels mateixos serveis que tenim i segona que no es vegin mermades ni els drets dels treballadors ni si quiera el nivell de servei que estem donant. Més enllà d’aquí no podem anar, és això el que estem buscant i per tant apostem perquè aquest servei continuï i així ho diem al President de la Generalitat i en les Càmeres i grups polítics que hi ha en el Parlament. També voldria fer notar després de l’explicació que ha fet el Sr. Tomás que efectivament a nosaltres també ens van venir a veure i nosaltres si que l’hem portat a Ple aquesta moció que ens van portat el personal de


14

l’oficina liquidadora d’aquí de Martorell, nosaltres si que l’hem portat a Ple perquè finalment és el grup de Convergència i Esquerra els que hem portat a Ple aquesta moció i vostè s’hi ha afegit, per tant estem contents de que tothom vulgui aprovar la moció, ah ! per cert, el que no renunciem en cap moment és a la creació de l’Agència Tributària Catalana , això vostès mateix Sr. Tomás també ha ditha aprovat vostè la creació de l’Agència Tributària Catalana nosaltres tampoc hi renunciem per tant una cosa no es contradiu amb l’altra.

Sotmesa a votació queda aprovada per unanimitat:

“La gestió i liquidació de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l'impost sobre successions i donacions que realitzen les Oficines Liquidadores de districte hipotecari a càrrec dels Registradors de la Propietat s'empara amb la normativa pròpia dels tributs, disposició addicional 2a del RD 828/1998 de 29 de maig, disposició addicional 1a del RD 1629/1991 de 8 de novembre.

Les oficines Liquidadores, en virtut del conveni de col·laboració entre l'Agència Tributària de Catalunya i el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles de Catalunya signat el 30 d'octubre de 2012, prorrogat el dia 22 d'octubre de 2015, exerceixen les funcions de gestió, liquidació i recaptació dels citats impostos, delegades a la Generalitat de Catalunya en el marc de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el nou sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d'autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, i de la Llei 16/2010, de 16 de juliol, de règim de cessió de tributs de l'Estat a la Generalitat de Catalunya i de fixació de l'abast i les condicions d'aquesta cessió.

Les funcions encomanades a les oficines liquidadores es podrien agrupar en tres grans blocs:

En un primer bloc, s'inclourien totes aquelles tasques corresponents a la recepció de documents, escrits, declaracions, autoliquidacions, qualsevol document que es presenti a les oficines, independentment que, conforme a les regles de competència territorial, siguin incompetents per tramitar-ho. Respecte de tota la tasca de gestió de documentació, també s'hi podria incloure el seu arxiu, classificació i custòdia d'acord amb les instruccions emeses per l'Agència Tributària de Catalunya. Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

15

En un segon bloc, s'hi pot afegir el que s'entén com l'atenció al contribuent, tot allò que defineix la relació que tenen aquestes Oficines amb la ciutadania, és a dir, informar els contribuents sobre tots els aspectes de la gestió dels impostos que tenen encomanats, així com assistir-los per tal de facilitar el compliment de les seves obligacions tributàries.

Finalment, en un tercer bloc, s'integrarien totes aquelles actuacions que tenen a veure amb la tramitació dels procediments previstos al Títol III de la Llei General Tributària, l'aplicació dels tributs, respecte a l'impost sobre successions i donacions i a l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. En aquest sentit es qualifiquen i revisen tots els documents i les autoliquidacions, determinant si s'han autoliquidat correctament els fets imposables que continguin i s'emeten les propostes de liquidació i les liquidacions provisionals per valors declarats o comprovats que s'escaiguin. Totes aquelles actuacions que en relació amb els citats impostos es preveuen en relació a la revisió en via administrativa fins a la seva tramitació a la via econòmic administrativa, és a dir, procediments de devolució d'ingressos indeguts, acords de suspensió, recursos de reposició i tramitació de procediments especials de revisió i econòmic administratius. Així mateix, la qualificació de les infraccions tributàries, la seva incoació i tramitació d'acord amb la normativa vigent. I, també, la tramitació de sol·licituds d'ajornaments i fraccionaments que presentin els contribuents.

Les Oficines Liquidadores presten uns serveis de proximitat al ciutadà, ja que una àmplia distribució geogràfica evita que el contribuent hagi de fer grans desplaçaments i al mateix temps al tractar-se d’Oficines de reduïda dimensió permet un acostament en el tracte envers el ciutadà. S’ha de tenir en compte, a més que actualment hi ha molts interessats que, tot i no tenir coneixements fiscals, es fan els tràmits pel seu compte amb la finalitat d’estalviar-se les despeses del gestor i això implica un major nombre de persones ateses i una dosi molt alta de paciència.

Ofereixen el servei de cita prèvia (generació de diferents models d'autoliquidació) tant de l'impost sobre TP i AJD com de l´ISD i també duen a terme actuacions de col·laboració en les campanyes de renda i patrimoni, mitjançant punts d'atenció personalitzada per a la confecció de les autoliquidacions dels impostos citats.

Aquesta proximitat es veu reflectida en el fet que diàriament molts ciutadans i professionals es personen a les oficines per informar-se sobre diversos temes relacionats amb els


16

procediments d'aplicació dels tributs tramitats a les mateixes, també diàriament s'atenen un nombre elevat de consultes telefòniques.

Una de les propietats de les Oficines Liquidadores és l’eficàcia en la gestió, prova d'això és el fet que comprova expedient a expedient donant lloc a un major control del compliment de les obligacions tributaris dels contribuents. Aquesta comprovació exhaustiva de tots els expedients presentats fa que el ciutadà confiï en el sistema tributari i prengui consciència que tots hem de contribuir, pagant el que és just per aquests tributs ben gestionats, per generar ingressos pel país.

Els empleats de les Oficines Liquidadores són persones ben preparades amb una bona formació professional que s'han convertit en autèntics especialistes en l'àmbit de la gestió d'aquests impostos complexos. Hi ha una actualització constant tan en l'àmbit de formació jurídica com de pràctica en la gestió dels procediments.

Atès que des de fa uns mesos, han aparegut als mitjans de comunicació tota una sèrie d'informacions en el sentit que dins del marc legal autonòmic vigent i en el desplegament d'una hisenda amb més competències el Govern pretén reforçar l’Agència Tributària de Catalunya en el sentit que liquidi tots els impostos cedits a partir de l'any que ve, entre ells l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i l'impost sobre successions i donacions, que és una tasca que actualment realitzen les Oficines Liquidadores de districte hipotecari a càrrec dels Registradors de la Propietat.

Atès que el grau de satisfacció amb el funcionament de les Oficines Liquidadores, així com amb els serveis que presten, és elevat entre els ciutadans.

Atès que les Oficines Liquidadores comproven la totalitat dels expedients presentats dóna una seguretat jurídica al ciutadà que no té quan es fan comprovacions aleatòries o de mostreig i per tant estem davant d'una actuació tributària justa, qualitat indispensable pel bon funcionament i confiança per part dels ciutadans en el sistema tributari.


17

Atès que davant d'un hipotètic desmantellament de la xarxa d'Oficines Liquidadores, actualment 53 oficines distribuïdes pel territori Català, es perdrien precisament els fets diferencials que caracteritzen a les Oficines Liquidadores en concret la proximitat al ciutadà, l’eficàcia en la gestió i el personal qualificat, pel fet que es tracta d'oficines petites amb uns mètodes de treball i organitzatius propis, que permeten un tracte personalitzat amb els ciutadans.

Per tant, i per tot allò exposat es demana al Ple de la Corporació l’adopció dels següents acords:

1. Demanar al Govern de la Generalitat l’adopció d’un model de gestió tributària que permeti mantenir un punt d’atenció a Martorell, per tal que pugui suplir l’atenció personalitzada i en proximitat prestada fins a la data per les Oficines Liquidadores, fugint de models que impliquin la recentralització del servei i l’atenció al contribuent.

2. Demanar al Govern de la Generalitat que ofereixi una solució que possibiliti que els treballadors que fins a dia d’avui ha vingut realitzant totes les funcions de gestió, liquidació i recaptació dels tributs sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l'impost sobre successions i donacions, optar a continuar realitzant la seva feina en la nova forma que es desenvolupi l’activitat per part de l’Agència Tributària de Catalunya, i que permeti alhora que la mateixa pugui aprofitar els coneixements i l’experiència en aquestes tasques d’aquestes persones.

3. Notificar els presents acords a la Presidència i Vice-Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta del Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris”

Pren la paraula una persona de l’Oficina Liquidadora de Martorell : Només agrair a tots els presents aquesta empatia amb el treballadors de l’Oficina Liquidadora de Martorell com a mínim, i que creiem que val la pena doncs continuar oferint aquest servei perquè mentre més serveis es puguin donar al municipi doncs més qualitat de vida per a tots els ciutadans.

El Sr. Alcalde diu : Jo mateix vaig rebre a la responsable de l’Oficina Liquidadora que va venir a explicar-me, de fet amb una companya vostra que està aquí, a explicar-me tot això i jo em vaig comprometre que ho portaríem al Ple, que ho posaríem a la consideració del


18

Consistori i que defensaríem l’Oficina liquidadora que tenim a Martorell per tant així ho fem i ho seguirem fem, gràcies per venir.

DICTÀMENS DE L’ÀREA ECONÒMICA, D’ORGANITZACIÓ I RÈGIM INTERIOR:

4. PROPOSTA DE DEIXAR SENSE EFECTE L’ACORD PLENARI DE DATA 21 DE MARÇ DE 2007, PEL QUAL ES VAN CEDIR GRATUÏTAMENT LES FINQUES REGISTRALS NÚMEROS 5141, 357 I 19214, DE TITULARITAT MUNICIPAL, A FAVOR DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, PER TAL DE DESTINAR-LES A EQUIPAMENT JUDICIAL; I PER DEIXAR SENSE EFECTE ELS ACORDS PLENARIS DE DATES 21 D’ABRIL DE 2008 I 15 DE SETEMBRE DE 2008, AMBDÓS DE RECTIFICACIÓ DEL PRIMER DELS ACORDS. (EXP. 2074/2016-G). Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior, de dat 11 de juliol de 2016. El regidor Sr. Josep Casasayas diu: En aquest punt el que proposem tal com ha dit el Sr. Alcalde és deixar sense efecte un acord que va tenir tota una sèrie de vicissituds a dintre d’aquest Plenari donat que es va aprovar en primer lloc el 21 de març de 2007, posteriorment es va modificar el 21 d’abril del 2008 i posterior el 15 de setembre de 2008 es va tornar a rectificar, en aquest cas era una cessió de terrenys gratuïta per construir uns nous jutjats a Martorell, això es va fer al 2008, ens trobem a 2016 i encara ningú ha fet cap moviment i de fet la Generalitat ha manifestat que en aquests terrenys no té intenció de moment de fer aquests jutjats, està buscant un edifici dintre de l’àmbit de Martorell de uns 5000 m2 per ubicar els jutjats però no en aquest indret. També s’ha de dir que va venir el Conseller de Justícia va parlar amb els jutges i els hi va fer , els hi va manifestar que la pretensió de fer jutjats nous a Martorell hi era i que la dificultat es trobava en els diners per poder construir i fer aquest nou edifici, de fet es va crear , es va fer una reunió en la que l’Ajuntament de Martorell es va posar a disposició novament del Departament de Justícia per intentar trobar altres ubicacions adients i altres mètodes a l’hora de la construcció d’aquest edifici, fins aquí el que hi ha fins ara.

La regidora Sra. Raquel Pérez diu: SOM Martorell votarà a favor, entenem que segons se’ns va informar a la sessió informativa del passat dia 11 de juliol la Generalitat no ha acceptat mai aquest projecte i per tant per motius econòmics com molt bé ha explicat el Sr. Casasayas i creiem que la millor manera de solucionar aquest impàs és que la propietat d’aquests terrenys tornin a ser propietat de l’Ajuntament. De totes maneres entenem que això no comportarà la deixadesa des del nostre govern de continuar insistint a la Generalitat en la necessitat dels jutjats al nostre municipi com calen. Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

19

El regidor Sr. Francisco J. Arpal diu: Considerem també que és adient el deixar sense efecte aquesta cessió ja que han passat 8 anys i per part de la Generalitat doncs ja s’ha manifestat la impossibilitat de poder tirar endavant els nous jutjats precisament per temes econòmics, per tant doncs considerem adient el tornar a recuperar aquests terrenys.

El regidor Sr. José A. Simón diu: A la comissió informativa de la setmana passada els hi vam demanar dues coses una era on s’ubicarien previsivament aquests nous jutjats que vostès diuen que estan parlant ja amb la Generalitat de Catalunya i l’altra que se’n faria amb aquests terrenys, quina qualificació urbanística tindrien aquestes finques, si li canviaria la qualificació urbanística que es té en l’actualitat o es donaria una altra donat que és una zona d’especial interès urbanístic de Martorell.

El regidor Sr. Antonio Carvajal diu: En primer lloc després d’escoltar les argumentacions a la comissió informativa del passat dilluns fer-los saber que el nostre grup municipal votarà a favor d’aquesta proposta, no obstant també els hi volem dir que mantenim la inquietud de saber si l’equip de govern té una alternativa en quant a altres terrenys en aquest cas en altres finques registrals, en un futur si la Generalitat té el propòsit de portat a terme la nova construcció dels edificis judicials i més que res tenint en compte la situació precària en que es troben els actuals jutjats, manca d’espai, bueno bastant precari, no obstant com deia a l’inici de la meva intervenció doncs nosaltres votarem a favor.

El regidor Sr. Josep Casasayas diu: Bé ho ha dit el Sr. Arpal jo ni hauré de dir-ho aquesta cessió mai havia estat acceptada encara formalment pel Departament de Justícia de la Generalitat, en quant a les dues preguntes del Sr. Simón on s’ubicaran els jutjats, en aquests moments no ho sabem, en el moment en que sapiguem hi ha vàries alternatives la veritat però en el moment que sapiguem on li sembla a la Generalitat adient i a nosaltres ens hi sembli bé, els hi comunicarem, i en segon lloc de moment recuperarem els terrenys tornaran a ser nostres i podrem fer el que ens hi sembli, tenen una qualificació en aquests moments no pretenem canviar-la.

El regidor Sr. José A. Simón diu: Segurament vostès ja saben on volen ubicar els jutjats això no ho dubtem, el que reivindiquem una vegada més poder participar d’aquesta decisió com a mínim que sigui consensuada, com a mínim que no passi com la setmana passada Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

20

que 10 minuts abans d’una comissió informativa ens expliquen que hi ha una modificació pressupostària, que hi ha una sèrie de coses que es fan 10 minuts abans, com a mínim la decisió és que sigui consensuada i en parlem que segurament arribaríem a un acord.

El regidor Sr. Josep Casasayas diu: Com vostè sap Sr. Simón el tema de buscar uns terrenys adients per fer un edifici de 5000 m2 per uns senyors que en principi no tenen diners per fer-ho no es gaire fàcil i per tant nosaltres en aquest moment no sabem, segurament que hi ha vàries opcions però no sabem encara quina és la idea de la Generalitat , nosaltres no cedirem altre terreny a la Generalitat fins que no veiem clar on volen posar els nous jutjats i els hi informarem pertinentment quan sigui el moment. En quant a la modificació pressupostària que veurem en el punt següent, li recordo que es va passar per urgència dintre de la comissió informativa però això no vol dir que entre la comissió informativa que va ser dilluns passat i avui que és un altre dilluns no hi hagi temps com per parlar-ne del que els hi sembli, per tant no anem pas malament de temps tot i tenint en compte que la obligatorietat de les comissions informatives és fer-les tres dies abans del Ple i nosaltres les fem una setmana abans.

Sotmesa a votació la proposta resulta aprovada per 17 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ETEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, ALBERT FERNÁNDEZ CLARAMUNT, LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MARQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS, SERGI CORRAL BARÓN, FRANCESC ARPAL MACIA i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ, i 4 abstencions formulades pels senyors/es JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA i ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ:

La cap de secció de patrimoni i el secretari de la Corporació, tal com consta a l’expedient, van emetre a l’ensems l’informe que a continuació es transcriu: “Informe sobre la proposta d’acord per deixar sense efecte l’acord plenari de data 21 de març de 2007, pel qual es van cedir gratuïtament les finques registrals números 5141, 357 i 19214, de titularitat municipal, a favor de la Generalitat de Catalunya, per tal de destinar-les a equipament judicial; i per deixar sense efecte els acords plenaris de dates 21 d’abril de 2008 i 15 de setembre de 2008, ambdós de rectificació del primer dels acords. Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

21

Primer.- En sessió plenària celebrada el dia 21 de març de 2007 es va prendre el següent acord: “Primer.- Cedir gratuïtament a favor de la Generalitat de Catalunya (Departament de Justícia), el domini de les finques inscrites en l’Inventari de Béns del Municipi com a béns patrimonials i que es descriuen registralment com segueix: . “URBANA.- Terreny contigu al pont del riu Anoia, en terme de MARTORELL, que mesura dos mil tres-cents vuitanta-sis metres amb vuitanta decímetres quadrats, o sigui 63.173,82 pams quadrats. Limita: al front, Nord, Matilde Montaner i un desguàs; al Sud, carretera N-II i senyora vídua de Casas; Este, Francisco Marcet i Oest, finalitza en vèrtex amb la finca dels senyors Montaner i carretera N-II, estant aquesta finca dividida en dues porcions pel camí antic que neix des del carrer o Avinguda de Montserrat i que passant per sota del pont del riu Anoia finalitza en el lloc anomenat Molí Fariner.” Inscripció: Figura inscrita a nom de l’Ajuntament de Martorell, en el Registre de la Propietat de Martorell núm. 1, al tom 1558, llibre 94 de Martorell, foli 122, finca 5141, inscripció 1ª. La finca registral número 5141 juntament amb la finca registral 357 constitueixen una única parcel·la cadastral, amb referència 08113A004000780000TZ, polígon 4, parcel·la 78, del Cadastre de béns immobles de naturalesa rústega. . “RÚSTICA. Tros de terra d’horta que es rega amb l’aigua de la sèquia de Gomis, situada en el terme de MARTORELL, afecta una forma irregular pentagonal, que té com a longitud total vuitanta-dos metres seixanta centímetres i una amplada màxima de nou metres cinquanta-tres centímetres, formant una superfície de sis-cents vint-i-vuit metres quinze decímetres quadrats. Confrontant: per Orient, amb el riu Anoia, mitjançant camí de ribera i amb l’antiga carretera de Madrid a França, junt al pas del riu; per Migdia, amb la nova variant de la carretera de Madrid a França i terreny annex a ella; per Ponent, amb horta propietat d’En Francisco Santacana i nova variant de la carretera de Madrid a França i pel Nord, amb el mateix hort del referit senyor Santacana i part amb l’antiga carretera.” Inscripció: Figura inscrita a nom de l’Ajuntament de Martorell, en el Registre de la Propietat de Martorell núm. 1, al tom 804, llibre 67 de Martorell, foli 126, finca 357, inscripció 10ª. La finca registral número 357 juntament amb la finca registral 5141 constitueixen una única parcel·la cadastral, amb referència 08113A004000780000TZ, polígon 4, parcel·la 78, del Cadastre de béns immobles de naturalesa rústega. . “URBANA. Terreny a Martorell, Camí del Pontarró, que té una superfície sis-cents noranta-nou metres amb cinquanta-quatre decímetres quadrats. Limita al nord amb finca registral 357 de l’Ajuntament de Martorell; sud, Avinguda de Pau Claris, o antiga carretera N-II; est, aquest camí i oest, carrer Montserrat.”


22

Inscripció: Figura inscrita a nom de l’Ajuntament de Martorell, en el Registre de la Propietat de Martorell núm. 1, al tom 2693, llibre 286 de Martorell, foli 33, finca 19214, inscripció 1ª. La finca registral 19.214 es correspon amb la parcel·la cadastral, amb referència 08113A004000820000TU, polígon 4, parcel·la 82, del Cadastre de béns immobles de naturalesa rústega. SEGON.- Les finques objecte de cessió s’han de destinar a equipament judicial, mitjançant la construcció i ús d’un nou edifici que centralitzi i concentri tots els jutjats de Martorell i sigui capaç d’oferir tots els serveis relacionats amb l’Administració de Justícia. A tal efecte si en el termini de 5 anys no s’acompleixen els fins de la cessió especificats en el paràgraf anterior o deixen de destinar-se les finques cedides als esmentats fins dins dels 30 anys següents, els béns objecte de cessió revertiran automàticament de ple dret a favor de l’Ajuntament cedent, en els termes que resulten de l’article 50 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre pel qual s’aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals. Cas que operi la reversió en qualsevol del casos esmentats en el paràgraf anterior, aquesta serà tant del bé objecte de cessió com de les instal·lacions i construccions existents sobre la finca, valorant-se aquestes a favor de la Generalitat tenint en compte tant la depreciació que s’hagi produït pel pas del temps transcorregut com del seu estat de conservació. Transcorregut el termini de 30 anys a comptar des de l’acompliment dels fins de la cessió, aquesta quedarà lliure de condicionaments. TERCER.- La construcció de l’equipament judicial a que fa referència aquest acord podrà ser duta a terme per la pròpia Generalitat de Catalunya o per un tercer mitjançant qualsevol negoci jurídic. El terreny serà apte per al seu destí com a equipament judicial i comptarà amb abastament d’aigua, evacuació d’aigües, subministrament d’energia elèctrica amb la potencia suficient per l’execució de l’obra i el posterior correcte funcionament de l’equipament judicial així com amb la instal·lació d’una estació transformadora d’energia – en el supòsit de ser necessari -, i el vial que dóna davant del solar es trobarà amb la calçada pavimentada i tindrà encintades les voreres; i correspondrà a l’Ajuntament cedent l’adopció de les mesures necessàries per aconseguir el seu destí a plena satisfacció del cessionari, sense cap cost o càrrega per aquest. QUART.- Establir que l’Ajuntament de Martorell assumirà, durant el temps que la inscripció en el Registre de la Propietat de la finca registral número 19214 objecte de cessió no té efectes front a tercers, és a dir, dos anys des del dia 15 de juny de 2006, qualsevol responsabilitat que pogués portar causa en el títol d’immatriculació. CINQUÉ.- Facultar la Sra. Alcaldessa-Presidenta de l’Ajuntament de Martorell per a la signatura de la documentació que sigui necessària per a l’efectivitat i el desplegament del que es disposa en el present acord.” Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

23

Segon.- En sessió plenària celebrada el dia 21 d’abril de 2008 es va prendre el següent acord: “Primer.- Rectificar el punt primer de l’acord plenari de data 21 de març de 2007, mitjançant el qual es van cedir gratuïtament a la Generalitat de Catalunya (Departament de Justícia), el domini de les finques registrals 5141, 357 i 19214, que quedarà redactat de la següent manera: “Primer.- Cedir gratuïtament a favor de la Generalitat de Catalunya (Departament de Justícia), el domini de les finques inscrites en l’Inventari de Béns del Municipi com a béns patrimonials i que es descriuen registralment com segueix: . “URBANA.- Terreny contigu al pont del riu Anoia, en terme de MARTORELL, que mesura dos mil tres-cents vuitanta-sis metres amb vuitanta decímetres quadrats, o sigui 63.173,82 pams quadrats. Limita: al front, Nord, Matilde Montaner i un desguàs; al Sud, carretera N-II i senyora vídua de Casas; Este, Francisco Marcet i Oest, finalitza en vèrtex amb la finca dels senyors Montaner i carretera N-II, estant aquesta finca dividida en dues porcions pel camí antic que neix des del carrer o Avinguda de Montserrat i que passant per sota del pont del riu Anoia finalitza en el lloc anomenat Molí Fariner.” Segons el plànol topogràfic aixecat per l’arquitecte municipal en el mes d’abril de 2008, la superfície de la finca registral 5141 és de 1.991,57 m2. Inscripció: Figura inscrita a nom de l’Ajuntament de Martorell, en el Registre de la Propietat de Martorell núm. 1, al tom 1558, llibre 94 de Martorell, foli 122, finca 5141, inscripció 1ª. La finca registral número 5141 juntament amb la finca registral 357 constitueixen una única parcel·la cadastral, amb referència 08113A004000780000TZ, polígon 4, parcel·la 78, del Cadastre de béns immobles de naturalesa rústega. . “RÚSTICA. Tros de terra d’horta que es rega amb l’aigua de la sèquia de Gomis, situada en el terme de MARTORELL, afecta una forma irregular pentagonal, que té com a longitud total vuitanta-dos metres seixanta centímetres i una amplada màxima de nou metres cinquanta-tres centímetres, formant una superfície de sis-cents vint-i-vuit metres quinze decímetres quadrats. Confrontant: per Orient, amb el riu Anoia, mitjançant camí de ribera i amb l’antiga carretera de Madrid a França, junt al pas del riu; per Migdia, amb la nova variant de la carretera de Madrid a França i terreny annex a ella; per Ponent, amb horta propietat d’En Francisco Santacana i nova variant de la carretera de Madrid a França i pel Nord, amb el mateix hort del referit senyor Santacana i part amb l’antiga carretera.” Segons el plànol topogràfic aixecat per l’arquitecte municipal en el mes d’abril de 2008, la superfície de la finca registral 357 és de 628,15 m2. Inscripció: Figura inscrita a nom de l’Ajuntament de Martorell, en el Registre de la Propietat de Martorell núm. 1, al tom 804, llibre 67 de Martorell, foli 126, finca 357, inscripció 10ª. Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

24

La finca registral número 357 juntament amb la finca registral 5141 constitueixen una única parcel·la cadastral, amb referència 08113A004000780000TZ, polígon 4, parcel·la 78, del Cadastre de béns immobles de naturalesa rústega. . “URBANA. Terreny a Martorell, Camí del Pontarró, que té una superfície sis-cents noranta-nou metres amb cinquanta-quatre decímetres quadrats. Limita al nord amb finca registral 357 de l’Ajuntament de Martorell; sud, Avinguda de Pau Claris, o antiga carretera N-II; est, aquest camí i oest, carrer Montserrat.” Segons el plànol topogràfic aixecat per l’arquitecte municipal en el mes d’abril de 2008, la superfície de la finca registral 19214 és de 699,54 m2. Inscripció: Figura inscrita a nom de l’Ajuntament de Martorell, en el Registre de la Propietat de Martorell núm. 1, al tom 2693, llibre 286 de Martorell, foli 33, finca 19214, inscripció 1ª. La finca registral 19.214 es correspon amb la parcel·la cadastral, amb referència 08113A004000820000TU, polígon 4, parcel·la 82, del Cadastre de béns immobles de naturalesa rústega.” Els restants punts de l’acord es mantenen inalterats. Segon.- Trametre certificació del present acord juntament amb el plànol topogràfic a la cap de la secció de patrimoni del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.” Tercer.- En sessió plenària celebrada el dia 15 de setembre de 2008 es va prendre el següent acord: “Primer.- Segregar de la finca registral núm. 5141, bé de propietat patrimonial de l’Ajuntament de Martorell, la porció que a continuació es descriu: Porció de terreny de forma irregular de 118,57 m2 de superfície. Limita: al front, Nord, Matilde Montaner; al Sud, carrer Montserrat; a l’Est, amb la finca registral 5141 de la qual es segrega; i a l’Oest, finalitza en vèrtex amb la finca dels senyors Montaner i carretera N-II. La finca 5141 queda reduïda en la seva extensió en la superfície de la porció segregada i amb els mateixos límits excepte per l’Oest, on limitarà amb la porció de terreny segregada. Segon.- Rectificar el punt primer de l’acord plenari de 21 d’abril de 2007, pel qual, al seu torn, es va rectificar el punt primer de l’acord plenari de data 21 de març de 2007, mitjançant el qual es van cedir gratuïtament a la Generalitat de Catalunya (Departament de Justícia), el domini de les finques registrals 5141, 357 i 19214. Aquesta rectificació consisteix únicament i exclusivament en la descripció de la finca registral núm. 5141 un cop practicada la segregació d’una porció de 118,57 m2 de superfície, que és la següent:


25

. URBANA.- Terreny contigu al pont del riu Anoia, en terme de Martorell, que, després de segregar pel límit Oest una porció de 118,57 m2, mesura, segons el Registre de la Propietat, 2.268,23 m2, i segons el plànol topogràfic aixecat el mes de setembre de 2008, 1.873 m2. Limita: al front, Nord, Matilde Montaner i un desguàs; al Sud, carretera N-II i senyora vídua de Casas; Est, Francisco Marcet i Oest, amb porció de terreny segregada, estant aquesta finca dividida en dues porcions pel camí antic que neix des del carrer o Avinguda de Montserrat i que passant per sota del pont del riu Anoia finalitza en el lloc anomenat Molí Fariner. Inscripció: Figura inscrita a nom de l’Ajuntament de Martorell, en el Registre de la Propietat de Martorell núm. 1, al tom 1558, llibre 94 de Martorell, foli 122, finca 5141, inscripció 1ª. La finca registral número 5141 juntament amb la finca registral 357 constitueixen una única parcel·la cadastral, amb referència 08113A004000780000TZ, polígon 4, parcel·la 78, del Cadastre de béns immobles de naturalesa rústega. Les descripcions de les finques registrals números 357 i 19214 resten inalterades. I la suma total de les superfícies de les tres finques cedides, segons mesurament topogràfic, fa un total de 3.200,69 m2, desglossats de la següent forma: . finca nº 5141: 1.873 m2 . finca nº 357: 628,15 m2 . finca nº 19214: 699,54 m2 Segon.- Trametre certificació del present acord juntament amb el plànol topogràfic a la cap de la secció de patrimoni del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.” Quart.- Malgrat haver-se adoptat per part del ple de l’Ajuntament de Martorell els tres acords descrits, d’haver-los notificat a l’òrgan competent de la Generalitat de Catalunya i d’haver tramès a aquest òrgan tota la documentació requerida (la darrera tramesa de documentació es va efectuar en data 29 de setembre de 2008, la Generalitat de Catalunya no ha acceptat encara la cessió gratuïta de les finques que s’havien de destinar a equipament judicial, mitjançant la construcció i ús d’un nou edifici que centralitzés i concentrés tots els jutjats de Martorell i fos capaç d’oferir tots els serveis relacionats amb l’Administració de Justícia. Tampoc a hores d’ara s’ha formalitzat l’esmentada cessió. És a dir, l’expedient de cessió gratuïta de les finques de titularitat municipal no es va culminar i va restar inacabat. Per aquest motiu, en no haver-se acceptat la cessió per la Generalitat de Catalunya, ni haver-se formalitzat tal cessió, tampoc s’ha transmès la seva possessió, ni la seva propietat, de tal forma que l’Ajuntament continua ostentant la possessió i la propietat de les finques registrals números 5141, 357 i 19214. D’ençà de la notificació del darrer dels acords transcrits (29 de setembre de 2008) fins al dia d’avui, malgrat haver transcorregut més de set anys, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya no ha adoptat cap acte per reprendre la tramitació de l’expedient. Com no s’ha realitzat ni la tradició, ni la transmissió de les finques esmentades, no és procedent tramitar un expedient per a llur reversió, perquè aquesta figura jurídica està prevista per tal que la persona que ha transmès la titularitat d’un bé, la pugui recuperar si Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

26

l’adquirent incompleix les condicions imposades en la transmissió. Aquesta i no altra és la finalitat de la reversió regulada en l’article 50 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre pel qual s’aprova el Reglament de Patrimoni de les Entitats Locals de Catalunya, com també succeeix amb la reversió de la donació regulada en l’article 531-19 de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals. En definitiva, n’hi ha prou amb què l’Ajuntament deixi sense efecte l’acord de cessió, així com els dos acords posteriors que el rectifiquen. Cinquè.- Com la cessió gratuïta, i els dos acords de rectificació ulteriors, es van adoptar en sessions plenàries amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació, en compliment del que prescriuen els articles 47.2.ñ) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, i 114.2.n) del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, l’acord del ple de la Corporació per deixar-los sense efecte s’ha d’adoptar amb el mateix quòrum, en virtut del principi “a contrarius actus”. Conclusió: S’informa favorablement la proposta d’acord per deixar sense efecte l’acord plenari de data 21 de març de 2007, pel qual es van cedir gratuïtament les finques registrals números 5141, 357 i 19214, de titularitat municipal, a favor de la Generalitat de Catalunya, per tal de destinar-les a equipament judicial; i per deixar sense efecte els acords plenaris de dates 21 d’abril de 2008 i 15 de setembre de 2008, ambdós de rectificació del primer dels acords; sempre i quan l’acord s’adopti amb la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. No obstant, la Corporació acordarà el que estimi oportú.” Primer.- Deixar sense efecte l’acord plenari de data 21 de març de 2007, pel qual es van cedir gratuïtament a favor de la Generalitat de Catalunya (Departament de Justícia), el domini de les finques registrals números 5141, 357 i 19214, de titularitat municipal, per tal de destinar-les a equipament judicial, mitjançant la construcció i ús d’un nou edifici que centralitzés i concentrés tots els jutjats de Martorell i fos capaç d’oferir tots els serveis relacionats amb l’Administració de Justícia. Segon.- Deixar sense efecte l’acord plenari de data 21 d’abril de 2008, mitjançant el qual es va rectificar el punt primer de l’acord plenari de data 21 de març de 2007, més amunt esmentat. Tercer.- Deixar sense efecte l’acord plenari de data 15 de setembre de 2008, mitjançant el qual es va rectificar per segona vegada el punt primer de l’acord plenari de data 21 de març de 2007, més amunt esmentat. Quart.- Notificar aquest acord al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, així com al departament de patrimoni d’aquest Ajuntament.


27

5. PROPOSTA D’APROVACIÓ INICIAL DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA NÚMERO 07/2016, DINTRE DEL VIGENT PRESSSUPOST DE LA PRÒPIA ENTITAT LOCAL, PER SUPLEMENT DE CRÈDIT I CONCESSIÓ DE CRÈDITS EXTRAORDINARIS FINANÇAT AMB L’APLICACIÓ DE PART DEL ROMANENT DE TRESORERIA DE 2015/SUPERÀVIT PRESSUPOSTARI.

Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior, de dat 11 de juliol de 2016.

El regidor Sr. Josep Casasayas diu:Portem a aprovació la modificació pressupostària per generació de crèdit i creació de crèdit extraordinari, perdó, per suplement de crèdit i per generació de crèdit extraordinari de part del romanent de tresoreria. Com tots vostès saben, el romanent de tresoreria és el excés que hi ha hagut a l’any anterior i que per tant, sota unes certes condicions, en l’any següent es pot utilitzar aquest romanent de tresoreria. En aquest cas, nosaltres proposem aplicar a una sèrie d’inversions determinades, totes elles són partides d’inversió.

La regidora Sra. Raquel Pérez diu: Nosaltres hem estat mirant la documentació i l’expedient d’aquest punt i com a conseqüència SOM MARTORELL votarà abstenció. Si que està feta la proposta de finançament de manera general de les diverses actuacions però no estan els expedients, per la preparació al ple, dels projectes per la qual cosa no hem pogut preparar com cal la nostra valoració vers aquest punt, mentre no sapiguem el detall dels projectes només podrem votar abstenció, o sigui, està l’enunciat del projecte però no hi ha el projecte, llavors ens abstindrem.

El regidor Sr. Francisco J. Arpal diu: Bé, el nostre grup, el grup Popular, no vam donar suport al pressupost d’enguany però considerem que és adient utilitzar els romanents de tresoreria per inversions, no obstant, aquestes són inversions seves, de l’equip de govern que proposen vostès, per tant nosaltres també en aquest punt ens abstindrem.

La regidora Sra. Asunción Moreno diu: La tramitació d’aquest expedient de modificació de crèdit és per al finançament d’inversions al nostre municipi, inversions de les quals ni la ciutadania ni els grups de l’oposició hem participat per donar la nostra opinió, almenys sobre si les considerem més o prioritàries o no respecte d’altres actuacions que s’haguessin o s’han de fer. Continuen incomplint el seu compromís de pressupostos participatius recollit en el seu PAM. Aquest expedient es va presentar d’urgència a la Comissió Informativa i per tant, no el vam poder consultar ni treballar abans de la celebració de la mateixa. Per això, Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

28

per aquest motiu, li formulem aquesta pregunta que no vam poder fer a la Comissió Informativa, tenint en compte que el recurs de finançament es part del romanent líquid de tresoreria per a despeses generals resultant de la liquidació del pressupost de 2015, està prevista la finalització d’aquestes inversions abans de finalitzar l’any 2015, perdó, 2016? Si no és així, com està previst finançar aquestes inversions en 2017?

El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Aquí ja ha sortit el fet de què se’ns va donar cinc-deu minuts abans a la Comissió Informativa, jo amb això coincidiria una mica amb el regidor Casasayas, que bé, hem tingut tota una setmana però a més jo afegiria que ara en el moment que s’aprovi estarà a exposició pública un mes, nosaltres ja li adelantem que segurament farem algunes al·legacions, entenc que és un motiu sobretot de temps però no estem gens d’acord en què es presentés cinc minuts abans l’aprovació en la Comissió Informativa. Tindríem també algunes preguntes. Sé que alguns dels projectes que hi ha aquí que es pensen finançar amb el romanent de tresoreria, sé que hi ha alguns que estan aprovats, que ja han passat el tràmit d’exposició pública, m’agradaria saber quins són els que ja han passat l’exposició pública, si hi ha hagut algunes al·legacions en aquest període d’exposició pública, també saber, evidentment, els que estan en aquest moments en exposició pública. La companya Moreno parlava de la participació dels pressupostos; desconeixem en tot cas, per ficar algo eh, ficar-hi al·legar “Reurbanització del carrer Montserrat”, no sabem l’expedient evidentment no ho diu si els veïns o l’Associació de veïns de Can Carreras hi ha participat i han dit la seva i també preguntar, no fa gaire es va aprovar una petició d’una operació de crèdit d’1.700.000 euros, em sembla recordar, no sabem si aquesta modificació té alguna cosa a veure amb això, tot i que entenc que no, que aquesta quantitat surt al romanent sencer menys una que tenia ja una declaració o una dotació inicial que és la nau on es té que instal·lar la Brigada Municipal, però com dèiem nosaltres volem saber quins d’aquests projectes han estat ja aprovats definitivament, quins estan a exposició pública, si n’hi ha algun que ni ha estat aprovat ni està a exposició pública, els que ja ha finalitzar l’exposició pública si hi ha hagut al·legacions i si s’ha acabat comptant amb el que són les opinions dels diferents protagonistes que són a la fi i a la postre les persones que poden residir aquí, les persones que tenen l’accessibilitat a l’escola Els Convents, la Rambla de les Bòbiles, etc., etc....

El regidor Sr. Josep Casasayas diu: Bé, el que no hem acabat de dir en totes aquestes intervencions, jo mateix, ni vostès mateixos, són quines són les partides que estem dotant en aquesta modificació pressupostària i de fet m’agradaria poder-les dir en aquest plenari, per lo tant hi ha cinc operacions, cinc partides que creem:


29

- Una és la reurbanització de les cruïlles de la Rambla de les Bòbiles de Martorell amb un import de 195.346,76 euros.

- Un segon projecte és la millora de l’accessibilitat a l’escola Els Convents, per 52.193, 59 euros.

- La tercera inversió seria una nova nau pel magatzem de les brigades municipals, que hi aportem 1.585.239,53 i aquí m’agradaria fer esment que això, una vegada estigui feta aquesta nau ens permetrà tirar a terra aquell edifici que hi ha a l’entrada del barri de Can Cases de Martorell i que els veïns ens han dit varies vegades el que passa és que no era possible en aquells moments, és un edifici que no és massa adient pel lloc on està.

- Tenim una quarta inversió que són els tancaments primaris i el nou accés a l’edifici de la Policia Local de 56.893,14.

- I finalment la reurbanització del carrer Montserrat per 718.953 euros.

Aquests són els cinc projectes que, evidentment, tots tenen el projecte presentat. En quan si estan en període d’exposició ja li contestaré ara mateix, no sé aquesta informació però ja li direm demà mateix perquè pugui veure aquells projectes que no hagin passat i ha hagut el període d’exposició pública que els diré quin és però ara mateix no sé quins són, per lo tant demà mateix tindrà aquesta informació.

Respecte si acabarem o no acabarem les obres en el plaç previst, nosaltres ho intentarem i no es preocupi que l’any que ve hi hauran diners suficients, si és que ens faltessin, per poder acabar totes aquestes obres que ara proposem, totes es tiraran endavant, es portaran a terme i totes s’acabaran.

La regidora Sra. Raquel Pérez diu: Senyor Casasayas no sé si és que seguramentno m’he explicat bé però si portem un punt a aprovar al Ple, és una mica estrany que els expedients d’aquests projectes no estiguin i que es puguin revisar per part dels altres regidors. En la carpeta que nosaltres tenim que podem revisar abans de cada Ple tots aquests expedients de totes aquestes obres i inversions que vostè ha descrit no estan, per tant com vol que aprovem un projecte sense saber que es farà. Que vol dir una remodelació del carrer? Que vol dir les cruïlles, la rambla de les Bòbiles? Com es farà? Home jo crec que tenim, no només els regidors sinó també els ciutadans, dret a saber en què consisteix tot això.

El Sr. Alcalde diu: De tota manera per la seva informació senyora Pérez, els projectes s’aproven per Junta de Govern i tenen una exposició pública a trenta dies que no només vostè com a regidora sinó qualsevol ciutadà pot venir a examinar el projecte i fer-hi al·legacions si calgués, per tant, el projecte està exposat al públic durant trenta dies i...un


30

segon, un segon senyora Pérez, jo li explico perquè potser...i el que s’aprova avui és un expedient de modificació de crèdit per finançar precisament aquests projectes que s’han aprovat per Junta de Govern, és només, li dic a títol informatiu.

La regidora Sra. Asunción Moreno diu: Sobre el tema de la participació ciutadana no ens ha dit res el senyor Casasayas, la té recollida al seu PAM, i té un càrrec de confiança per desenvolupar aquest PAM.

El regidor Sr. Lluís Tomàs diu:Bé, sobre la participació no insistiré però si tenim que emetre un vot sobre aquesta modificació pressupostària crec que el mínim que podríem saber és quins d’aquests projectes, senyor Casasayas, han estat aprovat definitivament, quins estan a exposició pública, vostè diu “ja li diré demà”, ja ha començat dient que hi ha un mes de possibles al·legacions però entenc que és una informació important saber si estan aprovats, si encara estan en exposició, quina és la situació d’aquests projectes, no estic pas en contra de les actuacions que vostè ha dit, eh, però crec que és una manca d’informació saber quina és l’actual situació d’aquests projectes i això evidentment condicionarà, tot i que no sigui definitiu el nostre vot, aquesta votació.

El regidor Sr. Josep Casasayas diu: Tema participació i tema PAM. PAM és un projecte de legislatura i per lo tant durant la legislatura es portarà a terme, no vulgui fer complir en tota la seva extensió des del primer dia que no és possible, per lo tant serà un projecte de legislatura i no de primer any.

En segon lloc, senyora Márquez, l’alcalde li ha intentat explicar, jo li tornaré a explicar perquè veig que no....Pérez, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, senyora Pérez, li tornaré a explicar perquè em sembla que no ho ha entès. Hi ha dos coses, igual que s’aprova el pressupost i després s’aproven els projectes i quan s’aprova el pressupost no hi ha projectes, en aquest cas estem aprovant una consignació pressupostària, diners per fer què? Diners per fer coses. Però no estem aprovant aquí cap projecte, els projectes han passat per Junta de Govern, la Junta de Govern vostès tenen, senyor Tomàs a vostè també li dic, vostès tenen les actes de la Junta de Govern i a la Junta de Govern surt exactament quan s’aprova el projecte i quin és el plaç d’exposició pública, per lo tant, jo com a deferència li diré quins estan en exposició pública, ho miraré, ho consultaré i li diré però això vostè tindria que saber-ho perquè si es mira les actes, si es mira les actes de les juntes de govern, sabrà exactament quan comença i quan acaba l’exposició pública. I centrant el


31

tema, estem aprovar diners per fer coses, no estem aprovant projectes, que de fet ja estan aprovats tal i com els hi van explicar a vostès a la Comissió Informativa de l’últim dia.

Sotmesa a votació la proposta resulta aprovada per 11 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, ALBERT FERNÁNDEZ CLARAMUNT, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS i SERGI CORRAL BARÓN, i 10 abstencions formulades pels senyors/es LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MARQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A, SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, FRANCESC ARPAL MACIÀ i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ:

I.- Moció de l’Alcaldia, relativa a la tramitació de l’expedient de modificació pressupostària número 7, dintre del vigent pressupost de la pròpia Entitat local, per suplement de crèdit i concessió de crèdit extraordinari, a finançar mitjançant l’aplicació de part del romanent líquid de tresoreria resultant de la liquidació del pressupost de l’exercici 2015.

II.- Informe de La Interventora de fons, sobre els criteris d’utilització del romanent de tresoreria per a despeses generals i del superàvit pressupostari derivats de la liquidació del pressupost de l’Ajuntament per a l’exercici de 2015.

III.- Informe favorable de la Interventora de fons, a l’expedient de modificació pressupostària número 7 dintre del vigent pressupost de la pròpia entitat local, per un import total de 2.608.626,02 euros.

IV.- Per la base número 13 del pressupost municipal exercici de 2016 s’estableix que l’òrgan competent per a l’aprovació de la modificació de crèdit per suplement/crèdit extraordinari és el Ple.

Primer.- Aprovar inicialment l’expedient de modificació pressupostària número 7, dintre del vigent pressupost de la pròpia Entitat local, per suplement de crèdit i concessió de crèdits


32

extraordinaris, a finançar mitjançant l’aplicació de part del romanent líquid de tresoreria resultant de la liquidació del pressupost de l’exercici 2015/Superàvit pressupostari.

L’import de l’esmentat expedient de modificació de crèdit ascendeix a la quantitat de 2.608.626,02 euros, i el seu desglossament és el que tot seguit es diu:

A.- Pressupost de despeses de l’Ajuntament

CRÈDITS EXTRAORDINARIS

Codi/denominació

Partida pressupostària

Dotació inicial Crèdit

Extraordin.

Dotació Final

16 1013 15300 61900.- Reurbanització cruïlles Rambla de les Bòbiles

0,00 195.346,76 195.346,76

16 1013 93300 62900.- Millora accessibilitat escola Els Convents

0,00 52.193,59 52.193,59

16 1013 93300 62901.- Tancaments primaris i nou accés de l’edifici de la Policia local de Martorell

0,00 56.893,14 56.893,14

16 1013 15300 61901.- Reurbanització

Carrer Montserrat

0,00 718.953,00 718.953,00

SUPLEMENTS DE CRÈDIT

Codi/denominació

Partida pressupostària

Dotació inicial Suplement

De crèdit

Dotació Final

16 1013 15300 62200.- Nova nau - 50.000,00 1.585.239,53 1.635.239,53


33

magatzem per les brigades municipals

TOTALS 50.000,00 2.608.626,02 2.658.626,02

B.- Finançament: Pressupost d’ingressos de l’Ajuntament:

Aplicació de part del romanent líquid de tresoreria/Superàvit pressupostari

Concepte pressupostari Import

16 3011 87000.- Romanent líquid de tresoreria per a despeses generals

2.608.626,02

TOTAL 2.608.626,02

Segon.- Exposar al públic l’acord d’aprovació inicial de l’expedient de modificació de crèdit número 7 dintre del vigent pressupost de la pròpia Entitat local, durant quinze dies hàbils, previ anunci en el Butlletí Oficial de la Província, durant els quals els interessats podran examinar-lo i presentar reclamacions davant el Ple. Aquest expedient es considerarà definitivament aprovat, si transcorregut l ’esmentat termini, no s’hagués presentat cap reclamació, ja que en cas contrari, es requerirà acord exprés per que es resolguin les formulades i s’aprovi definitivament. Tercer.- Traslladar el present acord a la Regidoria d’Hisenda, pel seu coneixement i efectes escaients.

DICTÀMENS DE L’ÀREA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT:

6. PROPOSTA DE SOL.LICITUD AL CONSELLER DE TERRITORI I URBANISME DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DE L’ÀMBIT DEL BAIX LLOBREGAT, EN RELACIÓ A L’ARE LA SÍNIA II-HORTA DE LA VILA DE MARTORELL (EXP. 2247/2016).

Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, de dat 11 de juliol de 2016.


34

El regidor Sr. Adolf Bargués diu: Tal i com els hi vam explicar a la Comissió Informativa i donant compliment a l’acord d’aquest govern, amb ganes de consolidar lo que ha de ser el dibuix urbanístic definitiu del Martorell del futur i amb el compromís de generar una ferradura verda i una protecció de l’entorn natural hem fet, hem començat per aquesta modificació. Nosaltres, l’objectiu ha sigut el de blindar, protegir, i planificar aquest urbanisme i oferir també tant a convilatans com a les generacions futures, un espai de lleure i de gaudi de qualitat que ademés articuli el que és la Vila de Martorell, el centre històric, el que és el centre de Martorell amb l’eixample de forma sostenible i definitiva. Tota aquesta trama urbana la voluntat es que miri cap un riu que ha passat de ser un abocador i volem que el seu final sigui un parc per tots nosaltres. La regidora Sra. Raquel Pérez diu: El nostre vot en aquest punt serà l’abstenció. Mirant l’expedient jo he vist una part que m’agradava molt que era aquesta de l’objectiu principal de l’ARE, és posar a l’abast dels ciutadans nous habitatges principalment destinats a qualsevol de les figures de protecció pública que dona resposta a les necessitats del municipi, cosa que ara no sé si es mantindrà. Hi haurà algun tant per cent d’aquest espai amb vivenda social. I després per una altra banda, nosaltres per coherència política en el nostre programa del 2015 ja vam expressar que no fèiem referència a cap nova iniciativa en quan a planificació ni urbanització de vivendes de nous espais a Martorell. L’aposta en un moment de crisi, ja sé que ens diran que això és una aposta a vint o trenta anys, creiem que era i continua sent treballar per l’adequada conservació dels carrers, les places, l’enllumenat i tot allò que requereix de manteniment al nostre municipi atenent les necessitats proposades i debatudes amb les associacions de veïns. Jo crec que vostès tenen un gran problema en el tema de participació ciutadana, encara que vostès el seu acord de govern va insistir molt i van dir moltes vegades que el tema de la participació ciutadana seria un dels objectius del seu acord, no només que no hi ha participació ni amb els propis regidors que fem i fem propostes i totes van passant i no em fan ni cas sinó que en un tema de l’abast d’aquest tipus crec que seria important començar a fer unes noves polítiques, vostè no ha fet referència quan ha començat el Ple dels resultats que van haver-hi a Martorell i Martorell està dient que vol canvi de polítiques, vostès no en volen fer cas, no en facin cas, no en facin cas. Que hem de començar a implementar? Noves polítiques als nostres ajuntaments i que han de servir per començar a obrir un nou temps amb una política nova de fer i d’entendre. Ha de ser una política transparent i participativa. Nosaltres no podem entendre que es pugui fer un canvi de municipi o d’organització del municipi sense la participació ciutadana, com que no ho podem entendre encara que ens agradés no ho podríem votar perquè aniria en contra del nostre propi programa, llavors l’únic que faig és fer una reflexió, ja sé que és una decisió del govern, com molt bé diu el senyor Arpal, si és una decisió que prèn el govern però que no em sembla que sigui ni que estigui a l’altura dels moments polítics que estem passant ara.

El regidor Sr. Francisco J. Arpal diu: Amb els ARES el que es pretenia en el seu moment, entre d’altres, era donar resposta a un futur desenvolupament social i econòmic amb la construcció de noves vivendes i una part important d’aquestes havien de ser de protecció oficial però la crisi econòmica doncs ha deixat, almenys de moment, en standby la major part d’aquests ARES en el Baix Llobregat. En el cas de la modificació que es proposa de l’ARE Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

35

de la Sínia II – Hort de la Vila es ve a reconèixer que el model urbanístic proposat en el seu moment, en matèria d’habitatge no era el més adient i avui en tenim la prova. En el cas del nucli antic de Martorell considerem adient l’eliminació que es proposa de la façana mínima pels habitatges plurifamiliars i l’eliminació de la majoria d’afectacions per alineacions de vials i també el garantir la protecció en l’àmbit enfront de les inundacions. És per tant aquesta una modificació de l’ARE que considerem que és adient. No obstant, volem posar de manifest que clar, hi ha una sèrie de propietaris dels horts de la Vila que actualment estan pagant els seus impostos per terrenys urbans i no com a rústics, per tant es veuran també afectats per aquesta modificació, llavors tindran doncs de donar algun tipus de solució a totes aquestes persones afectades per aquesta modificació. El regidor Sr. José A. Simón diu: La veritat és que senyor Bargués és una llàstima lo que està passant, és una llàstima no haver intentat haver arribat amb un consens amb això, és una llàstima no presentar una proposta a la Generalitat de Catalunya que la signin en comptes de deu, quinze, setze, disset...Nosaltres li hem transmès a vostè personalment i a l’arquitecte municipal que volíem aquest canvi, que volem aquest canvi, que el projecte antic no ens ho creiem. Vostè ho portava al seu programa electoral, nosaltres també ho portàvem en el programa electoral, creiem que era un despropòsit aquell ARE, és de la nostra opinió i la continuem dient, creiem que fer vivendes en zones inundables no era una cosa fins i tot lògica, però ara proposa vostè, vostès com a govern, un canvi sense haver intentat arribar amb un acord ampli, tranquil, per intentar presentar una proposta conjunta. Si la proposta que vostès ens presenten segurament hi ha alguns detalls amb els quals no estem d’acord i podríem parlar perfectament i segurament arribaríem a un acord i en coses concretes amb les quals nosaltres no les veiem igual. Coses concretes, per exemple, que hi hagi equipaments privats a la zona de l’Horta de la Vila. Aquí crec que podríem parlar, intentar arribar a un acord perquè els equipaments siguin públics. Una pregunta que nosaltres li hem fet habitualment és quin tipus d’equipament volem a la Vila? No ho sabem. És una altra vegada amb lo que dèiem abans en el punt anterior, no tenim la informació, no volen compartir la informació, és la seva opinió i és la seva manera de fer. Crèiem que en aquí podríem arribar a un acord perfectament, sense cap problema. Després al nou ARE és dibuixa a la rotonda que baixa de la 224, de la carretera de Piera, és dibuixa una rotonda que justament va a petar i “machaca” els equipaments públics que hi havia a la zona de la Sínia. Amb això crec que també podríem haver intentat com a mínim discutir-ho, mirar opcions, mirar com fer-ho. I després per últim, a la Comissió els hi vam dir si teníem accés, perquè nosaltres no vam trobar l’accés a dues normes que són les que vostès refrenden per fer aquest canvi que una és la PEF, la planificació d’espais fluvials, que primer, de totes aquestes informacions ens la van fer arribar, la PEF, que és un estudi de planificació ambiental però que és una norma que encara no està aprovada per Madrid, que si tinc ben entès l’ha d’aprovar Madrid aquesta normal, aquí estem treballant amb ella però tinc entès que el Ministeri ha d’aprovar aquesta norma i encara no està aprovada aquesta norma i estem treballant amb una norma que no està aprovada i segons la Llei d’Urbanisme diu, a la seva disposició segona transitòria: “Fins que no estigui aprovada en temes d’inundabilitat s’utilitzarà zona inundabilitat 10”, segons diu la norma d’urbanisme, per la qual cosa fins que aquesta norma de PEF no estigui aprovada no podríem avançar. I per una altra banda vostès també fan referència amb un estudi per l’acondicionament de l’Anoia que fa una sèrie de recomanacions i vostès agafen unes recomanacions que creiem que són encertades Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

36

però que són recomanacions sense més, per tant cau una mica la intervenció tornem al principi. Creiem que és un tema en el qual haguéssim pogut arribar a un acord perfectament, creiem que és un tema que nosaltres sempre li hem comentat a vostè personalment i ho hem dit en públic, que és un tema de municipi, és un tema de poble, és un tema d’anys vista, és un tema que creiem que s’ha d’intentar buscar el consens. Vostès, crec que buscar el consens presentant les coses en una Comissió Informativa una setmana abans sincerament crec que no és la manera d’intentar buscar el consens sinó intentar parlar les coses detalladament i intentar arribar a un acord. El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Una de les coses que anava a dir s’han dit aquí, de fet a la Comissió Informativa va haver-hi una curta explicació, sé que hi havia hagut una reunió ara fa unes setmanes amb diferents regidors o portaveus on es va fer una explicació que jo crec que anava una mica en la línia del que avui estem parlant, però si que em quedo també que jo crec que és un tema molt important, sé que “antaño” s’havien fet reunions parlant d’aquests casos. Caldria fer una consideració si no he entès malament mirant els documents és que això bé, una mica per dir-ho així, planer de més amunt, aquest canvi i que vostès han aprofitat aquest canvi que els hi proposen en aquest Pla Director, per incloure unes apreciacions seves si no hi he entès malament, no sóc un gran expert en urbanisme però si que em preocupa el fet de la zona inundable aquí a l’Horta de la Vila que evidentment, ja els companys que havien estat abans que jo en el meu grup ja defensaven la no construcció de vivendes però si que em va sorprendre el fet de que s’autoritzaria o es pensava autoritzar equipaments, coincideixo una mica amb el que ha dit José Simón, es va preguntar si, en principi es deia tota l’estona públics i després al final es va fer l’afegitó “i privats”. No tenim idea senyor Bargués de quins equipaments poden anar o es poden preveure que hi vagin, entenc que tindrem que esperar perquè ja ho ha dit vostè que és a llarg plaç o a un període de temps d’uns quants anys i després una mica en el tema de dalt, de la Sínia, em preocupa, voldria saber informació una mica dels espais que havia per equipaments, si en concret a lo millor parlaria del tema de la instal·lació de l’hospital, no sé si en aquesta rotonda que s’ha parlat aquí, ha parlat el company Simón, pot tenir una afectació sobre aquell espai que en el seu dia, si no estic equivocat, estava previst per fer un hospital, sé que hi havia també un centre educatiu, parlo de memòria perquè jo en aquesta època no hi era aquí, i només afegir una cosa senyor Bargues, vostè ha dit el riu que s’està intentant que no sigui un abocador, ho veig positiu aquesta inquietud, però si que aprofitaria per dir-li, ja sé que em faré reiteratiu és una cosa que ja havia dit el meu company que el que si que sembla un abocador és la Sínia, ho hem parlat no milers de vegades però unes quantes vegades i ja estic del tot positiu que el riu no tingui que ser una abocador, crec que s’està fent una bona feina però tindríem que intentar que també la Sínia els terrenys que hi ha no fossin un abocador. El regidor Sr. Adolf Bargués diu: Senyora Raquel Pérez contestar-li que es mantindrà tant l’esperit, és a dir, aquesta modificació de l’ARE no va en contra de res sinó va a favor de millorar el nostre entorn i evidentment, no va en contra de dificultar l’accés a vivenda doncs de qualitat i accessible a la gent i de qualitat. Si vol reiterar en l’altre punt que ha fet l’afegitó doncs escolti’m, ja la vam felicitar pels resultats obtinguts però també recordi que a les eleccions la gent vota el que vota, els que estem aquí és fruit d’unes eleccions i vostè com bé sap la gent, cada vegada vota més en funció de com creu que són els representants en Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

37

la política nacional, en la política de Madrid i en la política local, així que no pateixi d’aquí tres anys i mig la felicitarà o ens felicitarà o felicitarem a qui calgui però que tingui clar que la política, la foto que va tenir fa poc temps probablement no es torni a repetir en les mateixes condicions seran unes altres perquè cada escomesa electoral és diferent. Per altra banda senyor Arpal, sí, hi ha una reducció, una modificació de l’àmbit i una adequació dels sistemes de compensació com és normal. Aquest ARE tal com estava plantejat hi havia una visió d’agressió al medi natural i de planificació poc sostenible que és lo primer que s’ha corretgit quan s’ha tingut la responsabilitat de govern i s’ha arribat amb aquest acord de govern. Senyor Simón, miri, jo amb vostè probablement dels grups municipals i els estimo molt a tots i tinc molt bona relació amb tots, però vostè perquè ja portem més anys junts, treballant junts i això, no he tingut mai cap inconvenient ni amb explicar-li quines han sigut, és més, en totes les reunions que portem fent en tema de planificació urbanística hem coincidit sempre doncs a les reunions, hem compartit les inquietuds, la bandera doncs del Martorell Viu me la faig meva perquè també és transversal, on hi vaig ser dels iniciadors i dels fundadors i dels participants a Martorell Viu, doncs escolti’m, els interessos d’Iniciativa coincideixen molt amb els interessos de l’equip de govern. El que passa que per molt que els comenten i per molt que els hi expliquem i poguem ver presentacions l’estratègia política del seu grup en aquest cas local, perquè tampoc no és ni comarcal ni nacional, doncs en aquest grup local per molt que els hi expliquen vostès diran i votaran en el sentit que ja preveiem. Vam fer només arrencar el mandat una reunió parlant de temes d’habitatge, amb vostè qualsevol cosa que ha tingut inquietud me l’ha comentat, que afectés tant doncs al Pou de Merlí amb les afectacions de la B224, n’hem parlat sempre de manera oberta, no s’ha necessitat de fer-hi cap dossier, ara quan ens ha demanat lo del PEF que vam dir que estava a exposició pública li hem facilitat una cosa que estava penjada i que tenia dificultats per trobar i se li va facilitat, vull dir que, vaja, no, no...ho hem compartit tot i si hi ha dubtes escolti’m, els hi explicaré com sempre els hi he explicat. El tema d’equipaments privats quan es fa una planificació – i amb això també vull contestar en el senyor Tomàs- quan fots una planificació d’un terreny doncs tens parcs i jardins, tens zona urbanitzable i dintre la zona urbanitzable tens habitatge, tens equipaments públics i equipaments privats. Recordin que l’ARE era una figura urbanística que prové del departament d’Urbanisme de la Generalitat i que ja preveia aquesta anomalia però que era habitual arreu on existia que era el tema de la discontinuïtat en dos punts, en la Sínia i amb els horts de la Vila. Equipaments privats, l’opció que ha tingut l’equip de govern no ha vingut de ningú d’allà dalt sinó que correspon exactament, com pot dir-li el senyor José Simón, vostè no vam coincidir aquí a l’Ajuntament a l’anterior mandat, però correspon amb la línia que teníem marcada. Hem aconseguit tenir un molt bon diàleg amb l’ACA, aquí no ens inventem res, aquí els tècnics fan la seva feina i els tècnics en hidrologia, els tècnics en espais fluvials són els que han aconsellat el millor i van aconsellar varies opcions i de les opcions que van aconsellar hem agafat la més rupturista i la que protegeix i garanteix més la viabilitat i sostenibilitat del projecte, es desmonta una mota que va estar feta en l’any 72 quan es va construir l’autopista aquí Martorell que va començar a omplir-se de runa i va generar un tap amb uns horts que l’aigua inundava però desguassava, fan fotre un xupet, doncs tot això es desmonta, es retranqueja aquesta mota, s’aprofita i es fa el camí del riu, a la mateixa alçada del camí del riu, un espai de transició entre zona urbana – zona de vivenda, entre el riu i la zona de vivenda per no generar més vivenda la transició poden ser zones esportives, equipaments municipals perquè tot Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

38

correspon amb una raó, o també equipaments privats. Equipaments privats poden ser des de teatres, cinemes, escoles, tots aquells que estan recollits com equipament privat. Perquè? Perquè la Vila té una centralitat que volem potenciar. El centre de Martorell, el centre històric de Martorell ha de tenir una discriminació positiva que no se soluciona només amb vivenda, se soluciona amb altres tipus d’equipaments i aquest és l’esperit. Amb l’ACA la relació no només és tècnica sinó que ademés és de recursos, l’ACA en aquest mandat destinarà uns recursos importantíssims en el projecte avui que estem començant per aprovar i per després executar. Com deia, lo del tema del blindatge, de la protecció i de la planificació, tota aquesta planificació és el que vindrà a partir d’ara. La PEF que vostè fa esment, escolti’m, la PEF dona compliment a una llei, l’article 9 de un Decret 380/2006, que ja fa deu anys que es va aprovar, que fil per randa agafa el compromís amb la directiva europea de l’aigua, cosa que hem defensat sempre, sempre tots els fervents ecologistes que hem volgut preservar el nostre riu i ademés amb la directiva relativa a l’avaluació i gestió dels riscos d’inundació. Vaja, no estem fent, el que portem aquí a plasmar jo crec que era, si ara això ho traslladem amb el temps, en una màquina del temps, fa un any, fa catorze mesos enrere, el que absolutament volíem tots i era el comú denominador en la política urbanística d’aquest poble, així que si avui creuen que han de votar en contra d’aquesta o abstenir-se doncs, evidentment, l’estratègia política de cadascú és la que té però és la millor opció que tenim per arranjar definitivament i que dongui llum verda i arrencar la ferradura verda a Martorell. La regidora Sra. Raquel Pérez diu: Senyor Bargues jo li torno a dir que la nostra postura serà la de l’abstenció i no dubto que aquest sigui el millor programa que hi hagi perquè, entre altres coses, jo haig de reconèixer que el nostre grup municipal és el que està més lluny de conèixer tot això, el que està més lluny d’haver-hi treballat ni en l’anterior pla urbanístic ni en aquest, però si que entenc que hi ha una cosa que no és que ho diguem nosaltres, que és un acord del seu partit amb CIU, quan vostès van fer l’acord van dir que intentarien arribar al màxim consens de la resta d’oposició. Llavors si hi ha aportacions per part d’altres grups municipals, el que no acabo d’entendre perquè no se’ls atén o perquè no hi ha una discussió favorable, positiva, en què aquestes aportacions no es puguin arribar en un punt intermig i a un punt d’enteniment i per altra banda no puc entendre, per això ja és més partidista i és del meu partit, que en un canvi com aquest en la importància que té aquest canvi urbanístic per Martorell no participin els ciutadans, jo això no ho puc entendre, entenc que vostès no entenguin perquè són continuistes, continuen fent les coses com les va fer, vostè mateix ha dit “aquest és el mateix pla que podríem fer des de fa no sé quants anys que està proposat”, clar dins de la meva filosofia o de la nostra filosofia de partit de com s’ha de treballar això no ho podem entendre ni entendrem mai perquè això és una imposició, això és el que ens agrada al nostre govern i això és el que hi ha. Llavors, reflexioni, no és un atac sinó que és una reflexió el que crec que li estem fent. El regidor Sr. José A. Simón diu: Senyor Bargués, vostè sincerament pensa que busca consens en aquest punt? Vostè ho creu? Quant de temps fa que això passaria com un Ple? Una setmana, crec que és una cosa que si ens ho prenem una mica en serio necessita reunions de treball, necessita aportacions d’altres grups, jo si que estava a la legislatura passada però la resta de l’oposició no. Crec que si vostè vol buscar un consens i crec que l’heu de buscar aquest consens, hauria de treballar una mica més aquest consens si el vol Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

39

cercar i ni és un consens i escolti que és la meva manera de fer les coses que si vostè vol arribar amb un consens jo si que he fet propostes i ara mateix li estic fent propostes i les farem sempre aquestes propostes, vostè ho sap, ho sap perfectament. Vostè, jo i l’arquitecte municipal que ens hem reunit cada vegada que ho hem demanat, això sempre li he dit, cada vegada que ho hem demanat la part tècnica de l’Ajuntament i vostè també ens ha rebut quan hem tingut dubtes, sempre, i fa poc que sabem que això passava pel Ple, entenc que per mi això no es buscar un consens, vostè diu que això és buscar un consens, són maneres diferents de veure. És com quan es presenta una moció i una moció directament es presenta en un Ple sense parlar abans amb la gent, bueno, no sé, són maneres de fer, jo crec que això no es buscar un consens i li ben asseguro una cosa, jo com a mínim i com a portaveu d’aquest grup municipal no hi ha estratègia, no hi ha estratègia per votar en contra de lo que faci el govern i vostè si no ho sap ho hauria de saber i sinó li dic obertament, no hi ha estratègia i vostè que estem molt més a prop que havíem estat fins ara perquè havíem fet públic lo que pensàvem i que estem molt més a prop però crec que si s’ha de buscar un consens i que creiem que per la modificació del pla general sencer s’ha de buscar i no només de cara al públic i no només fer alguna reunió de tant en tant i no només no sé que, i no intentar acontentar a quatre propietaris. Crec que si s’ha de buscar un consens ens trobarà, si no es busca un consens i es presenta una setmana abans o es fa lo mínim que marca la llei no ens hi trobarà però vostè ja ho sap això. Una altra vegada, avui, el nostre grup, i em sap greu dir-ho, votarem abstenció en aquest punt, i ens agradaria votar a favor d’aquest punt, en aquest punt especialment votar a favor perquè lo que s’havia fet fins ara amb l’ARE no estàvem d’acord i era públic que no estàvem d’acord, i ara crec que s’ha fet un pas, s’ha fet un pas més, però fem el pas definitiu, intentem presentar a la Generalitat una cosa com una cosa de tothom no com una cosa del govern, al final quedarà com que onze dels vint-i-un estan a favor de fer això. Sincerament, i li torno a dir, no hi ha estratègia de votació, cadascú funciona com funciona, aquí funcionem que creiem en les persones i creiem en els projectes. Aquest és un projecte que ha avançat però creiem que pot avançar més i creiem que és un projecte de municipi i com que és un projecte de municipi això ho estarà cinquanta anys, vint anys o els anys que sigui, i amb un pla general si anem pensant que l’altre té una estratègia de votació potser millor presentin lo que vulguin i que cadascú voti lo que hagi de votar. El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Bé, nosaltres, també ja ha sortit aquí, som un grup on en aquest cas els regidors, evidentment senyor Bargués no hi érem en tot això que vostè ha explicat, no dubto que és una cosa que es podria perseguir fa vuit, deu anys, dotze, ho desconec, però bé, nosaltres també li tinc que dir que he parlat amb alguns tècnics i m’han atès amablement i m’han fet les explicacions oportunes però bé, nosaltres ni hi érem ni dominem el tema lo suficientment com en el període tant curt d’una setmana poder acabar votant això en el Ple, jo no sé si és que hi ha un període de temps que vostès ho volen tirar endavant, no sé si això es podria demorar obrint aquesta participació o el consens d’altres grups polítics, per la nostra part si que li demanaríem nosaltres amb una setmana, tot i que ja ve de lluny, no ens veiem amb cor de poder prendre una decisió que, com bé ha dit vostè senyor Bargués, afectarà els propers quinze, vint, o vint-i-cinc anys. Ja adelanto també que el nostre grup s’abstindrà en aquest tema.


40

El regidor Sr. Adolf Bargués diu: Vaja, ha sortit la paraula consens, ha sortit la paraula aportacions, totes aquestes idees són lloables, són reals. Ha sortit també de manera comú el tema de fa una setmana que això ho tenim sobre la taula, clar, la reunió que es va fer ara fa un mes i mig, dos mesos, amb l’arquitecte, amb el senyor Rodrigo Alaminos, aquí, a aquesta mateixa sala, era la desena d’una reunió de quan es referia el senyor Simón que havíem estat junts en aquestes reunions, clar, el seu grup municipal també hi era, vostè personalment no però el seu grup també hi era, lo qual suposo que també li van transmetre tota la informació d’allò que es va dir en aquesta sala, però clar és que vostè torna a dir lo de la setmana, clar, no pot veure’s amb cor no de votar això, ni d’abstenir-se ni de votar en contra ni a favor perquè vostès ningú, absolutament vostès, cap del seu grup va venir en aquesta reunió, llavors entenc que no puguin veure’s amb cor de votar res. Es va convocar a tothom, val? No sé, jo crec que aquí es pot, poden remar junts, poden fer de llast, el consens sí però també hi ha la responsabilitat del vot de cadascú i ara això no es pot aturar, no per res sinó perquè és que ja fa molts anys que anem parlant i hi ha l’oportunitat tant de recursos econòmics com de possibilitat de blindar aquest bé comú, que és el nostre entorn natural de poder-ho tirar endavant. És per això que cadascú que voti en consciència, evidentment, i benvinguts doncs a aquest consens que sempre els atendre’m i els hi explicarem aquells projectes que hi ha i les aportacions, com cada vegada que s’ha fet amb aquestes sessions que s’han fet aquí aquesta sala, al final el senyor Rodrigo Alaminos ens demanava les aportacions que volia fer cada grup municipal, jo crec que ja amb deu sessions en un període de cinc anys i mig ja està prou treballat i prou recollit. Sotmesa a votació la proposta s’aprova per 12 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, ALBERT FERNÁNDEZ CLARAMUNT, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS, SERGI CORRAL BARÓN i FRANCESC ARPAL MACIÀ, i 9 abstencions formulades pels senyors LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MARQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A. SIMON CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ:

I.- L’ARE La Sínia II/Horta de la Vila de Martorell des de la seva aprovació no s’ha pogut executar en el termini previst pel planejament degut al nou context social i econòmic del país esdevingut a partir de l’any 2008.

En virtut d’aquest nou context econòmic, l’Avanç del POUM aprovat el 2012 va ajustar a la baixa les previsions de creixement en nombre d’habitatges i llocs de treball previstes pel PTMB per a l’àmbit de la ròtula de Martorell-Abrera, tot apostant per un model urbanístic basat en la reconversió i posada en valor del teixit urbà existent, la potenciació del teixit productiu, la millora de la connectivitat i mobilitat, i la preservació del Parc fluvial del


41

Llobregat i Anoia com a elements estructurants d’escala territorial i les seves connexions amb la resta del sistema d’espais oberts de protecció especial del PTMB.

Tanmateix, durant la redacció del nou POUM s’ha analitzat la vigència de les previsions dels sectors pendents d’executar segons el planejament vigent, en el sentit de fer-los coherents amb les noves premisses derivades del planejament territorial, de la planificació sectorial i amb el nou model urbanístic proposat pel nou POUM.

II.- La Disposició Addicional vuitena, apartats 1 i 3 de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, estableix: “1. Els plans directors urbanístics de delimitació i d’ordenació d’àrees residencials estratègiques aprovats definitivament en el moment de l’entrada en vigor de la llei present que manifestin disfuncions essencials entre llurs determinacions i les necessitats de sòl actuals i futures per a crear nous habitatges es poden modificar per a deixar sense efecte o reduir la delimitació i l’ordenació de l’àrea residencial estratègica en què es produeixin les disfuncions (...) 3. Les determinacions d’aquesta disposició no impedeixen en cap cas que els plans directors urbanístics de delimitació i d’ordenació d’àrees residencials estratègiques aprovats definitivament en el moment de l’entrada en vigor de la llei present es puguin modificar per a altres finalitats, seguint el procediment i el contingut documental que, amb caràcter general, estableix el text refós de la Llei d’urbanisme.” En el cas de l’ARE La Sínia II/Horta de la Vila de Martorell, es pot constatar que en els dos àmbits existeixen disfuncions del planejament aprovat l’any 2009 amb el planejament territorial i la planificació sectorial aprovada posteriorment, i en el cas de l’horta de la Vila, el model urbanístic proposat a l’ARE no s’adequa a les previsions realitzades pel nou POUM en relació a la intervenció en matèria d’habitatge en el nucli antic ni pel que fa al tractament del l’entorn fluvial del riu Anoia.

III.- Examinada la proposta de modificació puntual del Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Baix Llobregat, en relació a l’ARE La Sínia II – Horta de la Vila redactada per l’arquitecte municipal, i trobant-la conforme.


42

Primer.- Sol·licitar al Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya que procedeixi a modificar el Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Baix Llobregat, en relació a l’ARE La Sínia II – Horta de la Vila de Martorell, en el sentit que recull la proposta redactada per l’arquitecte municipal que s’adjunta al present acord.

Segon.- Traslladar el present acord, juntament amb una còpia de la proposta de modificació citada al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, per al seu coneixement i efectes.

7. PROPOSTA D’APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT DEL REGISTRE DE SOL·LICITANTS D’HABITATGE AMB PROTECCIÓ OFICIAL DE MARTORELL. (EXP. 1943/2016-G).

Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, de dat 11 de juliol de 2016. El regidor Sr. Adolf Bargués diu: Simplement aquí el que proposem és una adequació d’un reglament que ja existia i adequar-lo a la realitat actual i és per això que portem aquest punt també a l’aprovació avui en el Ple.

La regidora Sra. Raquel Pérez diu: En aquest punt el nostre vot serà a favor. Primer de tot m’he de disculpar perquè finalment no vaig poder venir a la reunió que sé que es va fer i es va convocar per part del govern, el passat mes de juny, en referència a la modificació del Reglament del Registre de sol.licitants d’habitatge amb protecció oficial de Martorell i és per això que m’agradaria fer un parell de preguntes: Si finalment es va determinar quina era la Mesa i qui la composa i per altra banda, si s’han establert reunions periòdiques per tal de fer un seguiment del tema de l’habitatge amb protecció social a Martorell.

El regidor Sr. José A. Simón diu:Aquí, en aquest punt, podem confirmar el punt anterior, es confirma el seu discurs. Estratègia de vot, votarem a favor, miri quina estratègia tenim, votarem a favor, vam participar, es van recollir les nostres aportacions votem a favor, que és fàcil, eh?


43

El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Només el dubte que teníem hem coincidit en aquest cas amb la senyora Pérez, no hem sapigut veure qui conformarà aquesta Mesa, si que m’he adonat que, efectivament, han adequat una mica el que és un reglament i he vist que han fet varis canvis puntuals com per exemple el Reglament de la Generalitat marcava – ara parlo de memòria- reunions cada mes o bimensuals. Entenc que pel poc moviment que pot haver-hi s’han passat cada semestre tot i que entenc que deu haver-hi el compromís, senyor Bargués, que si hi ha alguna cosa no tindrem que esperar els sis mesos com marca el Reglament per fer una reunió, una trobada, etc... El nostre vot en aquest cas serà afirmatiu.

El regidor Sr. Adolf Bargués diu: Sí, la Mesa d’emergència ve definida en l’article 48, i de totes maneres i per desgràcia, perquè tampoc no és un tema el tema de l’habitatge o almenys aquest perquè són emergències habitacionals que quan entren, entren normalment de manera urgent, i en aquest mandant, en aquest any i en aquests tretze mesos o dotze mesos que portem de mandat ja n’hem fet tres, o sigui no hi ha cap malgrat unes periodificacions o estiguin estipulades uns tempos quan es convoca la Mesa d’emergència, el nom mateix ho diu és per una emergència.

La regidora Sra. Raquel Pérez diu: Jo és que no sé si m’he explicat però el que preguntava és si s’havia constituït aquesta Mesa i qui la composa i per altra banda, si hi ha reunions no només de la taula o de la Mesa d’urgència sinó periòdiques per donar informació de com està la borsa de pisos, com estan les relacions, si hi ha reunions periòdiques per la resta de l’oposició per saber com està el tema d’habitatge. Res més.

El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Gràcies per l’explicació senyor Bargués. També aprofitaria, ja ho vam demanar en el seu dia, vostè, si no recordo malament, va dir que no tenien constància o vaig entendre, sinó em rectificarà, jo li vaig preguntar en el seu dia que si des de la Conselleria s’havia enviat una relació – no aquí, a tots els ajuntaments – dels habitatges buits. No sé si...ja sé que segurament amb el Reglament no té res a veure però aprofito per traslladar-li la mateixa pregunta, si existeix aquest llistat de pisos buits i a qui corresponen, a quines entitats bancàries corresponen, si vostè m’ho confirma m’agradaria disposar d’aquest llistat que jo sé que la Conselleria a entregat als ajuntaments.

El regidor Sr. Adolf Bargués diu: Reitero que de reunions es faran les que calguin, van ser a la primera reunió que vam tenir a petició de qui va voler-ho, on es va exposar, perquè


44

vaig ser el primer sorprès amb la tasca que feia lo que és la nostra Oficina Local de l’Habitatge amb els recursos que disposa. Amb el que he anat veient en aquests pocs mesos és que ja és una oficina amb uns recursos amb una excel·lència brutal i l’excel.lència no li reconec jo personalment perquè no puc comparar sinó que li reconeixen tècnics d’altres ajuntaments amb els quals ens trobem de manera continuada. Hi ha el compromís de millorar aquest benestar ciutadà i sobretot de les emergències, podem arribar des de l’administració on es pot arribar però si que on hem de fer incidències amb gent que no hi hagi desempara. Arrenquem doncs amb els recurs que tenim per aquestes polítiques d’habitatge i ademés de treballar amb colze a colze amb altres administracions, tots els ajuntament d’aquí el voltant ens trobem de manera mensual i prenem nota del que s’està fent fora i ademés amb la PAH, com vostès saben també, es va mantenint un contacte constant on anem exposant tots aquells avenços o millores que es poden fer amb els recursos que tenim i amb els tempos doncs que marca l’administració o la mateixa banca que era un dels objectius que teníem marcat des d’aquest inici. En quan a la relació d’habitatges buits això em sembla que ja per activa i per passiva s’ha dit cinquanta vegades. Això em sembla que va ser octubre-novembre de l’any passat que va ser que la Generalitat va fer aquest registre que va enviar aquí Martorell, ja estava feta aquesta feina, no només ja estava feta la relació sinó que aquesta relació no serveix absolutament de res sinó hi ha una acció inspectora i de visualització d’aquells habitatges com estan, si estan ocupats o senzillament perquè els bancs ja han fet algun tipus de lloguer social o d’un pacte amb el mateix inquilino que el tenia abans o en el cas d’aquí Martorell són noranta-quatre habitatges, d’aquests noranta-quatre l’última foto que teníem hi havia una mica més de la meitat que estaven disponibles. Aquesta relació és una relació que si es pública, la Llei de Protecció de Dades ho permet, doncs cap inconvenient en què la pugui consultar i de veure’ns, ara no perquè la responsable de l’oficina estarà de vacances, però quan torni de què ho pugui comprovar.

Sotmès a votació la proposta s’aprova per unanimitat de vots dels assistents:

I.- L’Ajuntament de Martorell disposa d’un Reglament del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Martorell (publicat en el BOPB núm. 95, de 21/4/2010, pàgines 75 a 86, amb modificacions publicades en el BOPB de 21/6/2013). En el Capítol IV d’aquest Reglament es regulen els habitatges socials destinats a emergències socials. En data 6 d’agost de 2015, va entrar en vigor la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Des de la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya s’ha sol·licitat a aquest Ajuntament l’adequació del Reglament del Registre de Sol·licitants Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

45

d’Habitatge amb Protecció Oficial de Martorell a la Llei 24/2015. Alhora, s’ha recordat que l’article 5.6 de la Llei 24/2015 que regula el reallotjament de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés d’ésser desnonades del seu habitatge habitual, no ha estat objecte de recurs d’inconstitucionalitat per part del president en funcions del govern espanyol davant el Tribunal Constitucional, fet que suposa que aquest precepte té plena vigència i, conseqüentment, és d’obligatòria aplicació. II.- Per decret de l’alcaldia núm. 765/2016, de 14 de juny, es va crear una comissió d’estudi encarregada de redactar la modificació del capítol IV del Reglament del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Martorell, així com dels altres preceptes del Reglament que resultin afectats per la modificació de l’esmentat capítol. En compliment d’aquest mandat, la comissió d’estudi en reunió celebrada el dia 27 de juny de 2016 va aprovar el projecte de modificació del Reglament esmentat. III.- La tramitació de l’aprovació de la modificació d’aquest Reglament s’ha de regir pel que estableixen els articles 49 i 70.2 de la Llei reguladora de les bases del règim local, 178 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i 60 a 66 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. De conformitat amb aquests preceptes, el procediment ha de ser el següent: a) Aprovació inicial del ple. b) Informació pública (mitjançant un anunci que s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de la província, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, un dels mitjans de comunicació escrita diària i en els taulers d’anuncis de la Corporació i de la seu electrònica de la plana web www.martorell.cat) i audiència a les persones interessades, pel termini mínim de trenta dies hàbils, per a la formulació de reclamacions i al·legacions. c) Resolució de totes les reclamacions i els suggeriments presentats i aprovació definitiva del ple. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu. d) Tramesa a l’Administració de l’Estat i a la de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies, de l’acord d’aprovació definitiva de la modificació del Reglament i de la seva còpia íntegra i fefaent. e) Finalment, el text íntegre de la modificació del Reglament s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de la província i no entrarà en vigor fins que s’hi hagi publicat completament el seu text i hagi transcorregut el termini de quinze dies hàbils previst a l’article 65.2 de la Llei reguladora de les bases del règim local. Igualment, s’ha de publicar en el butlletí informatiu local, en el tauler d’anuncis de la Corporació i anunciar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la referència del Butlletí Oficial de la província en què s’hagi publicat íntegrament el text. Primer.- Aprovar inicialment la modificació del Reglament del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Martorell, de conformitat amb el text obrant a l’expedient. Segon.- Sotmetre a informació pública el present expedient i el text de la modificació del Reglament pel termini de trenta dies hàbils, per tal que s’hi puguin presentar al·legacions, Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

46

http://www.martorell.cat/

reclamacions o suggeriments, mitjançant la inserció dels anuncis corresponents al Butlletí Oficial de la província de Barcelona, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un dels mitjans de comunicació escrita diària i als taulers d’edictes de l’Ajuntament de Martorell i a la seu electrònica de la plana web www.martorell.cat . El termini d’informació pública començarà a comptar des de l’endemà de la darrera de les publicacions oficials suara esmentades. Tercer.- Concedir, simultàniament al tràmit d’informació pública, audiència a la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya, per tal que durant el termini de trenta dies hàbils pugui examinar l’expedient i, si s’escau, formular al·legacions, reclamacions o suggeriments. Quart.- Disposar que, si no s’hi formula cap al·legació, reclamació o suggeriment dintre del termini d’informació pública i d’audiència, la modificació del Reglament que ara s’aprova inicialment restarà aprovada definitivament sense necessitat de cap tràmit ulterior.

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ I MOCIONS DELS GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS:

8. MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE PSC-CP, CiU i ERC EN RELACIÓ AL CODI DE BONES PRÀCTIQUES. El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Proposant era el Partit Socialista i vostès es van adherir.

El senyor Alcalde diu: Sí, però avia’m senyor Tomàs això em sembla que li hauré de fer l’explicació.

El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Però abans podríem haver arribat a un acord...

El senyor Alcalde diu: Senyor Tomàs, un segon que estic parlant, estic parlant, estic parlant. Quan hi ha més d’un grup municipal que presenta la moció, el grup que té més nombre de regidors és el que llegeix i exposa la moció, sempre. Amb vostès, però, sempre hem deixat que s’hi havia una moció presentada pel seu grup i per altres, el que fèiem era com que el proposaven tots doncs que anéssim repartint la lectura de les mocions per tant, abans vostè n’ha llegit una ara l’altra la llegirà el senyor Casasayas, ho ha entès això? Però li vull dir que quan es proposen mocions i les entren per registre més d’un grup municipal llegeix aquell que té més regidors, això es així. Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

47


El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Això ho diu en algun lloc senyor alcalde això?

El Sr. Alcalde diu: Ho consultaré. Senyor Tomàs, té vostè un mal costum i és que parla quan no li dono la paraula.

El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Em dona la paraula.

El Sr. Alcalde diu: No, estic parlant jo, per tant mentre parli jo no té la paraula. Ho ha entès això senyor Tomàs? És una qüestió de correcció, senzillament és una qüestió de correcció. Jo li faig aquest advertiment perquè el que presideix el Ple és el que dona i retira paraula senyor Tomàs per tant, com li he dit abans, llegirà la moció el senyor Casasayas. Endavant senyor Casasayas.

El regidor Sr. Josep Casasayas llegeix la moció:

“Atès que des de l’any 2007 el nostre país està patint una gran crisi econòmica.

Atès que aquesta greu crisi econòmica ha suposat greus dificultats en la vida quotidiana per a milers de famílies del nostre país.

Atès que una de les conseqüències més greus de l’esmentada crisi ha estat en matèria d’habitatge, tant pel que fa als desnonaments de famílies absolutament desprotegides socialment, com de manca de lloguers socials per a persones en greu risc d’exclusió social.

Atès que l’Ajuntament de Martorell aprova de forma puntual operacions de crèdit amb entitats bancàries amb una finalitat inversora.


48

Atès que aquestes entitats bancàries poden tenir un paper essencial en la resolució dels problemes socials derivats de la manca d’habitatge habitual o del desnonament d’aquest.

El grups municipals del PSC-CP, CiU i ERC demanen que, per futures operacions de crèdit que aprovi l’Ajuntament de Martorell, aquestes s’acullin a un Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració viable dels deutes amb garantia hipotecària sobre l'habitatge habitual i que, en tot cas, estableixi dins d’aquest Codi les següents condicions per a les entitats bancàries beneficiàries:

1. No realitzar cap actuació de desnonament de residència habitual als clients de l’entitat, vulnerables o amb risc d’exclusió social en el marc dels processos judicials d’execució hipotecària; i negociar solucions possibles amb els afectats.

2. Oferir la possibilitat de lloguer social a deutors hipotecaris vulnerables o en risc d’execució social (recollint l’esperit de la Llei 24/2015 reconeguda per l’Estat.”

La regidora Sra. Raquel Pérez diu: Segurament jo no tindré aquests problemes per llegir les mocions perquè com ja he dit més d’una vegada i a veure si això queda recollit en algun lloc, el nostre grup municipal no està ni per adherir-nos ni per presentar mocions fins que no es demostri que les mocions serveixen per alguna cosa. Després al torn de preguntes ja us explicaré perquè. Jo aquest tema és com tres o quatre vegades que l’hem tractat en aquest Ajuntament, llavors no entenc massa bé perquè reincidim en una moció que conté el mateix contingut o molt semblant, de mocions de fa tres anys, de mocions de fa sis mesos, de mocions de fa dos mesos. La credibilitat d’aquestes mocions l’han de demostrar vostès senyors del govern, si no fan un seguiment de totes les mocions que es presenten no sé perquè ens dediquem a presentar mocions, fent un titular demà que quedarà molt bé, CIU, el govern, Esquerra Republicana, tots presentem una moció i en què estem d’acord en sancionar les entitats, però si aquesta moció la teníem feta fa tres anys, quan s’hi posaran? Quan es comença a fer una moció efectiva i quan es deixa enlaire? Jo fins que això no ho tinguem clar no jugaré amb aquest joc de fer veure que estem molt preocupats pels grans problemes que tenen la gent de Martorell quan realment si escarbes una mica des de fa tres anys aquesta moció, recordo perfectament que estava aprovada per unanimitat i no sé quin seguiment ha fet ni el govern ni cap persona de l’oposició. Per tant, esperaré a que vostès expliquin la moció i quines intencions tenen i a partir d’aquí decidirem que votarem.


49

El regidor Sr. Francisco J. Arpal diu: Sí, de fet són noranta-cinc les entitats que estan recollides a aquesta llei, per tant són pràcticament totes, no? D’altra banda sembla ser que han estat, des què s’ha posat la llei en funcionament, 50.000 les sol.licituds que hi ha hagut, majoritàriament han estat per reestructurar el deute que tenien aquestes famílies, de fet d’aquestes 50.000 sembla ser doncs que s’han acceptat més o menys la meitat. I d’altra banda també el govern el que ha fet en aquest aspecte és el pujar els ingressos dels sol.licitants que ha passat de 17.000 i escaig a 22.000 euros d’ingressos anuals, per tant, com he dit abans pràcticament són totes les entitats que estan aquí implicades i que de moment s’ha prorrogat aquesta llei fins al 2017 i per tant, no crec jo que per part de l’Ajuntament tingui que tenir cap mena de problema doncs per poder accedir a qualsevol crèdit de qualsevol entitat bancària.

La regidora Sra. Laura Ruiz diu: Bé, jo adreçaré la meva intervenció al grup del Partit Socialista de Catalunya que és qui ha presentat aquesta moció independentment de qui la llegeixi. Només alguns apunts, el primer avançar – lògicament - que votarem a favor d’aquesta moció però si que volíem fer alguns apunts, algunes crítiques potser constructives de cara a properes mocions en aquest sentit. La primera ja una mica la ha introduït el senyor Arpal en la seva intervenció i és que creiem que està una mica desactualitzada aquesta moció, és a dir, el Reial Decret Llei del 6/2012 ja es proposava, ja es proposa de fet un codi ètic o de bones pràctiques al qual estan adherides pràcticament totes les entitats bancàries, per tant, és complicat que hi hagi alguna entitat bancària amb la qual treballi aquest Ajuntament que no s’hagi adherit ja i per tant, tingui el compromís, tot i que després no ho fan, però tenen el compromís o almenys ho manifesten en el moment d’adherir-se, a complir aquest codi ètic. Hi ha coses de la moció que no recullen que si recull l’altre codi ètic com per exemple la dació en pagament, no es fa esment en aquesta moció i és una de les qüestions més importants i que més reclama la ciutadania, no només l’organisme de la PAH sinó altres col·lectius i fins i tot advocats privats i que porten tema d’habitatge, aquí no es fa esment. Per tant, entenem que és una moció que és positiva i lògicament hem de donar recolzament, però si que podria haver estat una mica més valenta. Pensem que es podia haver aprofundit pues molt més, no? Només en allò recollit en el Reial Decret Llei que feia esment sinó en altres temes de més profunditat, al final estem aquí no només per aprovar mocions que poden ser un titular o poden tenir un títol que sigui interessant i un contingut que sigui real i defensable i interessant sinó mesures concretes que duguin a aquest Ajuntament a establir un compromís, un compromís el qual han de complir, després la nostra feina en tot cas és fiscalitzar si ho fan o no un compromís concret de temes a fer que millorin realment la vida de les persones i en concret d’aquestes persones que estan afectades, no només vulnerables o en risc d’exclusió social com feia esment la moció, que de fet hi ha, no Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

50

sé, la majoria de persones que estan organitzades per problemes amb l’habitatge no estan en risc d’exclusió social sinó que han tingut una davallada d’ingressos en els últims anys, però això no suposa que estiguin en risc d’exclusió sinó que no poden accedir a un habitatge sent vulnerables o no, però en tot cas centrar-ho només en això ja per mi, o sota el nostre punt de vista és reduir molt l’àmbit d’actuació i d’altra banda, més enllà de la petició a les entitats sobre l’adhesió a aquest codi, si que ens agradaria introduir al debat sobre com exigim a l’administració pública que transiti cap a les finances ètiques en àmbits com per exemple com podia ser la cooperació, com podia ser el medi ambient, polítiques socials, cultura, promoció de l’ocupació, etc... Com fem transitar cap a l’àmbit de l’economia social que ara molts municipis ho estan fent a través de les xarxes de l’economia social i solidària i aquest municipi podria ser també un dels que fossin pioners en aquest sentit, no? Nosaltres creiem que cal reclamar doncs en aquest sentit l’exploració en els propers mesos amb les diferents entitats de la Banca Ètica que treballen a Catalunya, doncs conèixer el seu funcionament, els serveis que donen, avaluar adequadament per tant, en els òrgans de govern, les possibilitats de col·laborar amb aquestes entitats per tal de decidir doncs en tot cas quins recursos econòmics de l’Ajuntament estarien disponibles per poder-s’hi dipositar. Una bona mesura per exemple seria doncs que el traspàs a aquestes entitats el que és la partida pressupostària concreta de cooperació, podria ser un bon pas. En tot cas, podria haver estat una moció més profunda, més valenta, i en aquest sentit doncs els hi volíem dir. En qualsevol cas votarem a favor perquè estem absolutament d’acord amb el contingut, no hi ha cap mena de discrepància.

El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Gràcies companya, regidora Laura Ruíz per les aportacions i evidentment crec que tindríem que anar més enllà. Nosaltres aquesta moció segurament és justeta en quan els objectius però el que si és ben cert és que segur que en el codi de bones pràctiques no hi és sinó algú ja m’ho hagués dit: “Escolta’m que això està inclòs”, per tant, encantat de poder treballar més endavant alguna cosa més complerta. En quan a la moció, bé, nosaltres el que farem a partir d’ara és les nostres mocions qui vulgui votar a favor que les voti i absolutament res més perquè aquesta moció tot i que sigui justeta l’hem treballat nosaltres i ara venen els senyors que s’han adherit a defensar-la. Curiosament aquesta moció va venir arrel d’una operació de crèdit que no fa gaire es va fer i que l’he comentat abans. Vostès en cap moment han ficat aquestes clàusules en cap operació de crèdit, cap ni una, cap ni una, per tant, escolti’m, ja està bé. Les properes mocions que presenti, se les treballa el PSC, les presentarà com a PSC i que vulgui votar a favor votarà a favor i qui no no votarà a favor, però nosaltres no farem el treball, que és la nostra tasca i el nostre deure de presentar-ho perquè després el titular que ha sortit aquí famós ja me’l veig venir jo, d’acord?


51

El regidor Sr. Josep Casasayas diu: Bé, com a mínim deu ser opinable la quantitat de mocions que es debaten aquí i la quantitat d’elles que es porten a terme o que queden més congelades, però sempre hi haurà una quantitat majoritària que tira sempre endavant. Per lo tant, vostè senyora Pérez, amb el seu grup polític faci el que li sembli més oportú que és lo que toca i no cal que ens vingui a explicar sopars a duro, sinó vol presentar-ne no en presenti i si en vol presentar presenti i las debatrem, per lo tant això, la veritat, és que no em causa cap preocupació saber si en presentarà o no en presentarà. Tal com diu la moció i tal com es queixa el senyor Tomàs, el senyor Tomàs és proposant, senyora Ruíz, el PSC és proposant però presenten les moció els tres grups que diu poden presentar la moció. Per tant, mal que els hi pesi, la presentació en aquest cas és conjunta, que no n’hi haurà mai més cap? Pues no n’hi haurà mai més cap, això m’és igual, m’entén? Votant ja està. Però en definitiva aquesta concretament la presenten tres grups que són el PSC, Convergència i Esquerra, tot i que la proposta, això sí, del senyor Tomàs que de fet és el que ens la va proposar i això ho reconeixem però, des del punt de vista d’actes i de...oficial de l’Ajuntament és una moció que proposen tres grups polítics, el seu precisament no. Per lo tant en quan al tema que diu el senyor Tomàs de les bones pràctiques, bé, aquesta última operació de crèdit que s’ha presentat la va guanyar el Banc de Sabadell, el Banc de Sabadell sap que té un codi de bones pràctiques i que està afegit en aquesta, en aquesta...no ho sap? Pues jo si que ho sé, pues jo sí que ho sé. Bé, per altra banda és veritat, mai s’ha posat una clàusula a l’hora de fer un concurs i una adjudicació mai s’ha posat una clàusula que estiguin adherit a un marc de bones pràctiques. Però no s’ha posat ni aquí ni en els últims vuit anys a Castellví que jo sàpiga, oi que no? I vostè era l’alcalde de Castellví, per lo tant hi ha tingut ocasió, hi ha tingut ocasió de posar-ho, per lo tant, a veure, és una cosa que actualment ho està posant poca gent perquè precisament, tal com diu el senyor Arpal, la major part de bancs i sobretot els que tenen capacitat de finançar els ajuntaments estan adherits en aquests codis de bones pràctiques. Per aquest motiu, a veure estem absolutament a favor de la moció no frenarà el tarannà de l’Ajuntament, en aquest cas, la major part de bancs estan adherits en aquests codis de bones pràctiques.

La regidora Sra. Raquel Pérez diu: Senyor Casasayas, per sort no és a vostè només al que li explico les coses i perquè presentem mocions, per sort hi ha la gent de Martorell que també està interessada segurament de perquè el grup Som Martorell no presenta mocions, llavors jo explico, ho torno a explicar, que no és tant un tema de contingut sinó un tema de seguiment i de dades objectives. Si vostè em diu “hi ha moltes que es fan”, moltes quan és? Tres, cinc, vint-i-cinc per cent, cinquanta, cinquanta-dos, vuitanta-quatre? Que digui moltes queda com bastant diluït en què es fa i que no es fa. Jo no veig, sempre veig el titular de que s’aprova la moció però mai veig el titular de dir s’ha portat a terme o finalitzat aquesta moció i aquest és el resultat que hem aconseguit. Per tant, com que vostè no és l’únic que està en


52

aquest Ple i l’únic que l’ha d’escoltar si que diré – encara que a vostè no li importi – això no té res a veure. En quan al tema de la moció jo insisteixo, si per part del PSC que és el que han presentat la moció, hi ha un mínim de seguiment per veure com es fan aquestes actuacions i aquest compromís el nostre vot serà a favor perquè no és un tema de contingut és un tema de que es fa amb les mocions. Només donar publicitat? Només que quedi bé el govern? Home, hi hauria de preocupar-nos molt més que la forma el fons senyor Casasayas.

La regidora Sra. Laura Ruiz diu: Senyor Casasayas vagi per endavant que a mi, personalment a mi, no sé al meu grup, m’és absoluta i totalment indiferent qui llegeixi una moció. A mi el que m’interessa és el que vota, el que s’esmena, el que es debat i el que es fa després, però qui la llegeix aquí sincerament m’és igual, no m’interessa. Com m’ha interpel·lat a mi directament pues li volia aclarir. D’altra banda, com em comentàvem que no es posen clàusules a l’hora de demanar un crèdit a una entitat, vostès mai posen clàusules, l’únic criteri que tenen és “el mejor postor”, el millor banc, el que tingui, no sé, el que els hi generi més benefici. Quan es privatitza un servei no es posen clàusules socials, no hi ha cap mena de clàusula social que protegeixi a les treballadores per exemple, perquè no tenen aquest interès; bueno, cadascú té el seu tarannà, però això no ho fan, no, no, que quedi molt clar. Per acabar, en fi agrair que es presenti la moció en aquest cas per part del Partit Socialista i també la resta de grups que s’han adherit i que espero que es compleixi i que es tiri endavant.

El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Sí, molt breument, gràcies senyor alcalde, torno a repetir que vostès van fer aquesta operació de crèdit ara fa un temps i aquestes clàusules no hi eren, no hi eren, està claríssim això. I l’entitat aquesta bancària, perquè aquesta moció té un seguiment d’abans, d’altres institucions, que fan operacions de crèdit amb l’entitat que vostè ha dit i tampoc la tenien i se’ls hi ha reclamat que ho posin en totes les operacions que vindran a partir d’ara. I miri, sobre el tema que vostè de tant en tant, entenc que quan es posa nerviós parla de Castellví de Rosanes no li contestaré gens en absolut, tot i dir-li que nosaltres de crèdits en demanàvem ben pocs perquè no en teníem de diners i com que no en teníem de diners i no ens volíem endeutar no en demanàvem. Però li agrairia que aquest fet, li agrairia, vostè continua fent, entenc que quan es posa nerviós, com s’ha posat nerviós avui en dos o tres intervencions, li surti aquesta ramificació però en absolut li tornaré a contestar mai més sobre el tema del meu anterior municipi en el que em sento orgullós d’haver estat alcalde, regidor i persona que va tirar endavant moltes coses.


53

El regidor Sr. Josep Casasayas diu: Bé, Sra. Ruiz, no estava discutint sobre qui llegeix, que m’és igual qui llegeix. Vostè diu que vostès que han presentat, que han presentat conjuntament només volia aclarir això`, lo qual el que proposa de que presenta i això ha funcionat així durant els últims, com a mínim, 17 anys que he estat aquí, manés qui manés, per lo tant només feia la puntualització de que els presentants són els que són, els proposants és el que és, per lo tant faré aquesta apreciació. Jo crec que amb els anys que porto a aquest Ajuntament nerviós no m’hi poso, jo crec que no m’hi poso, estic absolutament molt tranquil i amb la consciència molt tranquil·la i cada vegada que jo vulgui parlar de Castellví hi parlaré de Castellví, i parlaré de Castellví per que vostè ha tingut una responsabilitat molt important i la gent ens hem de conèixer i si en un Ajuntament petitet va anar com va anar imaginis que hagués tingut la responsabilitat en un Ajuntament més gran, hagués pogut ser tremendo això, hagués pogut ser tremendo i el fet de que no haguessin agafat crèdit és per que no podien i no podien per que estaven mal gestionats i això el responsable és vostè i per això ho trauré aquí tantes vegades com sigui necessari per que a poc a poc, poc a poc...

El Sr. Alcalde diu: Si us plau, Sr. Tomás vostè té el costum de parlar quan no té la paraula i això a banda és un tema d’educació a banda de cordialitat pel càrrec que ostentem aquí en aquest Consistori, per tant Sr. Tomás quan no se li doni la paraula vostè no pot parlar, ja ho sap. La resta de companys d’aquest Consistori ho fem, per tant vostè també ho ha de fer, d’acord? Per tant segueixi Sr. Casasayas.

El regidor Sr. Josep Casasayas diu: En realitat...Aquí ha quedat palès ara mateix qui és que es posa nerviós segons quins temes es toquen, s’ha quedat absolutament palès. El Sr. Tomás és el que es posa nerviós depèn de lo que... i ara insisteix, insisteix, em vol tapar lo que haig de dir parlant per la seva banda, doncs com li deia, jo estic, ademés estic absolutament molt content de que vostè estigui orgullós d’haver estat Alcalde de Castellví, no podia ser d’altra manera, fins i tot encara hi viu, fins i tot encara i viu, per lo tant ja està bé que estigui, es posa, es posa nervi...

El Sr. Alcalde diu: Sr. Tomás segona vegada que l’adverteixo, vostè no té la paraula, no i no, és adir, jo presideixo aquesta sessió plenària i per tant entre d’altres coses haig de vetllar per l’ordre i vostè me’l desordena i per tant quan me’l desordena per que parla quan no té la paraula, jo, com vostè sap o ho hauria de saber l’haig de reprendre i dir-li: Sr. Tomás no té la paraula, per tant no pot parlar. M’ha entès Sr. Tomás? Per tant, li demano que quan


54

no tingui la paraula no parli per que llavors el que parla no pot parlar, d’acord? Segueixi Sr. Casasayas.

El regidor Sr. Josep Casasayas diu: Bé, si ja estava acabant, l’únic que estava dient que vull tornar a fer palès que depèn de les coses que es diuen és posa nerviós i jo tal com veuen nerviós no en tinc cap ni una punteta de nerviosisme, per lo tant per acabar, estem contents d’aprovar aquesta moció i intentarem que es porti a terme els....els...els...els com a mínim aquests dos punts que es diuen a la moció, gràcies.

Sotmesa a votació la moció, aquesta resulta aprovada per unanimitat dels assistents: “Atès que des de l’any 2007 el nostre país està patint una gran crisi econòmica.

Atès que aquesta greu crisi econòmica ha suposat greus dificultats en la vida quotidiana per a milers de famílies del nostre país.

Atès que una de les conseqüències més greus de l’esmentada crisi ha estat en matèria d’habitatge, tant pel que fa als desnonaments de famílies absolutament desprotegides socialment, com de manca de lloguers socials per a persones en greu risc d’exclusió social.

Atès que l’Ajuntament de Martorell aprova de forma puntual operacions de crèdit amb entitats bancàries amb una finalitat inversora.

Atès que aquestes entitats bancàries poden tenir un paper essencial en la resolució dels problemes socials derivats de la manca d’habitatge habitual o del desnonament d’aquest. El grups municipals del PSC-CP, CiU i ERC demanen que, per futures operacions de crèdit que aprovi l’Ajuntament de Martorell, aquestes s’acullin a un Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració viable dels deutes amb garantia hipotecària sobre l'habitatge habitual i que, en tot cas, estableixi dins d’aquest Codi les següents condicions per a les entitats bancàries beneficiàries:

1. No realitzar cap actuació de desnonament de residència habitual als clients de l’entitat, vulnerables o amb risc d’exclusió social en el marc dels processos judicials d’execució hipotecària; i negociar solucions possibles amb els afectats.

2. Oferir la possibilitat de lloguer social a deutors hipotecaris vulnerables o en risc

d’execució social (recollint l’esperit de la Llei 24/2015 reconeguda per l’Estat).” Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

55

9. MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE PSC-CP, CiU i ERC, EN RELACIÓ A LA IMPLEMENTACIÓ DE LA T-12 AL MUNICIPI I A LA ZONA TARIFÀRIA 3B. El punt de referència queda retirat de l’ordre del dia. 10. MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA, ESQUERRA I PSC-CP PER MILLORAR EL SERVEI DE RODALIES RENFE I RECLAMAR LES ACTUACIONS PENDENTS A LA XARXA FERROVIÀRIA A MARTORELL.

El regidor Sr. Adolf Bargués llegeix la moció:

“El 2010, mitjançant el Reial Decret 2034/2009, de 30 de desembre, es va fer efectiu el traspàs dels serveis de rodalies de Barcelona a la Generalitat de Catalunya, el qual va ser ampliat als serveis regionals el 2011, mitjançant el Reial Decret 1598/2010, de 26 de novembre.

A partir d’aquell moment la Generalitat es va convertir en titular de tots els serveis ferroviaris de rodalies i regionals sobre la xarxa ferroviària d’interès general en l’àmbit de Catalunya i assumia les competències sobre la regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis, així com la potestat tarifària.

Mitjançant l’Acord per a la utilització de la capacitat de la infraestructura ferroviària de rodalies de Barcelona entre el Ministeri de Foment (MIFO), la Generalitat i Adif, de 8 de febrer de 2010, i la seva addenda de 23 de desembre de 2010 per incloure els servies regionals, es van assignar a la Generalitat de Catalunya totes les franges horàries vinculades a la prestació d’aquests serveis i es determinava la col·laboració entre Adif i la Generalitat per programar solcs-horaris, freqüències i organització de línies.

El traspàs del conjunt de Rodalies de Catalunya però, va quedar incomplet ja que no es van traspassar ni els trens ni la infraestructura, que segueix estan gestionada per l’Administració General de l'Estat mitjançant Adif.


56

Per part del Govern de l'Estat espanyol s’han incomplert de forma manifesta els compromisos derivats del traspàs dels serveis de Rodalies de Catalunya dificultant greument a la Generalitat de Catalunya l'exercici de les competències que li corresponen.

Així des del 2010 l’Administració General de l’Estat no ha complert amb la seva obligació de fer la consignació pressupostària anual a favor de la Generalitat de Catalunya per finançar el dèficit generat pels serveis traspassats, i s’ha compensat directament el dèficit dins del marc de relacions Renfe – MIFO – Adif.

Tampoc s’ha arribat a formalitzar un marc contractual amb Renfe Operadora tot i haver estat aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya ni s’han signat amb Adif protocols ni acords addicionals previstos en el traspàs amb relació a la disponibilitat de la infraestructura i les estacions.

La infraestructura actual sobre la que circulen els serveis de Rodalies de Catalunya es troba en molts punts al límit de la seva capacitat, condicionada pels trams de via única i per la manca d’inversions en els darrers anys. Les inversions previstes al Pla d’Infraestructures de Rodalia de Barcelona 2008 – 2015 incloïa un programa d’inversions per a la modernització de la infraestructura existent, noves infraestructures i millores i noves estacions per un total de 4.000 M d’€, però la majoria no s’han dut a terme. Aquest fet suposa un baix grau de millora de la fiabilitat de la infraestructura amb conseqüències clares sobre la qualitat del servei als usuaris que d’altra banda ha suposat un increment de les limitacions temporals de velocitat al conjunt de la xarxa.

Al 2013, per prendre mesures sobre aquesta pèrdua de fiabilitat, es va acordar amb el Ministeri de Foment un Pla d’actuacions prioritàries a la RFIG ( Red Ferroviaria de Interés General), per a la millora de la seguretat, fiabilitat i funcionalitat del servei de Rodalies de Catalunya amb una inversió de 306 M d’€ que el MIFO es comprometia a invertir en el període 2014 – 2015. A data de 9 de maig de 2016, el grau de compliment d’aquestes inversions, d’acord amb la informació de la que es disposa, és el següent: 1,6% en servei, 37,9% en fase d’obres (execució o contractació), 46,3% en projecte i 14,3% pendent d’impuls.


57

Al mes d’abril, mitjançant l’operador Renfe Operadora, Adif va traslladar a la Generalitat els nous horaris que volia implantar a partir del 12 de juny de 2016 per tal d’adequar els horaris a la situació d’explotació actual, molt condicionada i limitada per les seves pròpies característiques (no millorades per la manca d’inversió), per limitacions temporals de velocitat (no resoltes també per falta d’inversió), i per nous requeriments de seguretat.

Des d’ADIF s'ha plantejat de forma unilateral la implantació d'uns nous horaris per als serveis de Rodalies de Catalunya de competència de la Generalitat de Catalunya que repercuteixen en els horaris ofertats als clients. Aquest nous horaris són conseqüència de les deficiències i limitacions derivades del mal estat de gestió i conservació de les infraestructures ferroviàries de competència de l’Administració General de l’Estat.

Els nous horaris proposats suposen de forma general un increment dels temps de viatge de totes les línies i consoliden els retards actuals, sense que s'hagi explicitat cap mesura o actuació concreta per a donar solució a aquesta situació i possibilitar una millora dels temps de trajecte als usuaris.

La causa d'aquest empitjorament dels temps de viatge que ADIF vol imposar als usuaris de Catalunya és el mal estat de la xarxa de rodalies i regionals de Catalunya com a conseqüència de dècades de no inversió per la millora de la xarxa de Catalunya. Aquesta manca d'inversió, que fins ara s'ha concretat i patit per part dels usuaris de Rodalies en forma d'accidents, incidents, averies i una continuada pèrdua de velocitat comercial i fiabilitat, ara ADIF la vol portar al límit augmentant els temps de viatge per la reducció de velocitat que imposarà als trens que circulin per xarxa de Catalunya afectant a rodalies i regionals sense l'adopció de les inversions i mesures correctores corresponents.

En base a l'exposat no es considera que pugui ser acceptable la modificació i empitjorament dels horaris dels serveis sense que aquests vagin acompanyats de la corresponent explicació de les mesures en execució o que es desenvoluparan les actuacions adients per redreçar aquesta situació i permetre una millora de serveis i del temps de viatge dels usuaris.


58

D’altra banda, el Ple de l’Ajuntament de Martorell ha reivindicat en diverses ocasions l’execució d’actuacions de millora i inversions en infraestructures ferroviàries per part del Ministeri de Foment que no han estat ateses, o ho han estat només parcialment, perjudicant el benestar dels veïns i la competitivitat econòmica del municipi. Per tot això, reiterem la nostra reclamació al Govern de l’Estat perquè executi l’intercanviador de Renfe i Ferrocarrils (FGC), entre d’altres obres pendents a la xarxa ferroviària a Martorell per millorar el servei que rebem els martorellencs.

En conseqüència, es proposa l'adopció dels següents

ACORDS

1. Instar a la Generalitat de Catalunya que no s'accepti cap canvi en els horaris de Rodalies de Catalunya que empitjorin els temps de viatge si no es disposa del subministrament per part d’ADIF de la informació detallada dels motius del canvi efectuat i de les mesures concretes i calendaritzades, en un breu període de temps, de reversió de la situació per a recuperar els temps de viatge que afecten negativament als usuaris dels serveis de Rodalies de Catalunya.

2. Instar al Govern de l’Estat a la realització amb caràcter urgent de les inversions per desactivar les limitacions temporals de velocitat (LTV) existent en els serveis de Rodalies de Catalunya per garantir un servei digne als usuaris de Catalunya.

3. Instar al Govern de l’Estat l’execució de les inversions previstes en els diferents acords subscrits, en el Pla de Rodalia de Barcelona i en l’acord dels 306 M d’€, així com l’execució de la resta d’actuacions demanades en els diferents fòrums de coordinació i seguiment d’actuacions estatals a Catalunya entre la Generalitat i l’Estat.

4. Instar al Govern de l’Estat a complir amb tots els compromisos derivats del traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya sobre els serveis de Rodalies de Catalunya i específicament a:

- Transferir anualment a la Generalitat de Catalunya els recursos establerts als acords de traspàs, necessaris per a finançar l’explotació dels serveis.


59

- Impulsar la formalització del contracte de gestió del servei amb l’empresa operadora Renfe

- Formalitzar el conveni per a la participació de la Generalitat de Catalunya en la gestió de les estacions ferroviàries.

5. Instar al Govern de l’Estat al traspàs de la infraestructura (vies i estacions) per completar el traspàs de Rodalies de Catalunya, mitjançant la segregació de la xarxa ferroviària d’interès general per tal que la Generalitat pugui assumir la totalitat de competències sobre el conjunt del sistema ferroviari de Catalunya.

6. Reclamar al Govern de l’Estat les següents actuacions a la xarxa ferroviària a Martorell:

a.- L’execució de l’estació intercanviador de Rodalies RENFE i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Martorell Central.

b.- Actuacions de millora de l’impacte acústic del ferrocarril als barris de Can Carreres i Camí Fondo. En concret, són les actuacions al túnel de RENFE a la zona de la Plaça Maria Canela i a les vies descobertes des del Centre Integral d’Esports i Salut (CIES) fins el pont de l’Avinguda Mancomunitats Comarcals.

c.- Millora de la freqüència i replantejament de les corones tarifàries de la línia de Rodalies R8 Martorell – Granollers per tal de millorar la connexió entre el Baix Llobregat Nord i el Vallès, amb l’accés a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

d.- La inclusió del projecte constructiu definitiu existent de soterrament de les vies del tren al seu pas per Sant Feliu de Llobregat en els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat, per tal que pugui ser licitat i permeti millorar les freqüències de pas de la línia de Rodalies R4 St. Vicenç de Calders / Martorell - Terrassa / Manresa.” Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

60

El regidor Sr. Francisco J. Arpal diu: Bé, és evident que en aquesta via tot és millorable, per tant el servei de rodalies doncs també ho deu ser no? I és evident que van tan malament que cada any que passa té més usuaris, si fos al revés, però cada dia té més usuaris. D’altra banda en la moció parlen també de les tarifes, dels preus, les tarifes les posa le Generalitat no les posa Renfe, per tant és algo que li tenen que demanar a la Generalitat doncs que les modifiqui segons la conveniència que vostès doncs li vulguin donar. Bé, com he dit abans tot és millorable, també són millorables els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. També és millorable la consignació pressupostària de la Generalitat amb el deute que te als Ajuntaments eh? Amb l’Ajuntament nostre de Martorell, si més no casi 5 milions d’euros. Si tinguéssim aquests 5 milions d’euros lo que podríem fer, per tant és millorable.També és millorable la consignació pressupostària de pagament de la Generalitat a les farmàcies, o no és millorable? Tot és millorable en aquesta vida, ja ho he dit abans i en alguns casos molt millorables. D’altra banda hi han tres passos que es demanen que tècnicament ja els hi vaig dir o fa gaires plens que són impossibles com és la totalitat de les competències sobre el conjunt de tot el sistema ferroviari de Catalunya. Això és impossible i d’altra banda reclamar això al Govern de l’Estat precisament ara que a dia d’avui el que hi ha és un govern en funció, doncs evidentment, s’ha de dir que aquesta moció, en aquests moments és simplement un brindis al sol, gràcies.

La regidora Sra. Laura Ruiz diu: Bé, gràcies jo no m’allargaré tant com el Sr. Arpal, tot i que he de dir sin que sirva de precedente que coincideixo en coses que ha dit vostè. Ja que sempre li foto canya, doncs avui li he de reconèixer això. Dir només que estem... lògicament estem d’acord amb aquest moció igual que a l’abril vam estar d’acord amb la moció que es titulava per demanar a l’Estat Espanyol el traspàs íntegra a la Generalitat de Catalunya de les línies ferroviàries interiors de Catalunya, estem d’acord, l’únic que, igual que vam fer a l’abril doncs ens agradaria incloure una mica el compromís de que en el moment en que estigui traspassat seguirà sent públic, no es privatitzarà o es començarà a trossejar i a privatitzar igual que no venim veient de la tradició de governs de Convergència en aquest país no? Bé, re, votarem a favor igualment, moltes gràcies.

El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Nosaltres votarem també a favor d’aquesta moció per una banda pel tema dels horaris que afecten a tothom, però sobretot també per les peticions que s’inclouen pel que fa a Martorell. Només m’agradaria proposar en el punt b que parla del soterrament de les vies de Sant Feliu i després parla de la línia que va de Terrassa a Manresa sí que si els hi sembla poguéssim afegir, sobretot la supressió d’alguns passos a nivell, en especial el pas a nivell de Montcada que és un tema que també en altres mocions


61

d’altres zones s’està incloent i tenint en compte que si tenim que anar d’aquí a Terrassa o a Manresa tenim que passar per aquest lloc que no és un altre que Montcada m’agradaria proposar que fiqués en concret la supressió del que és aquest pas a nivell que malauradament està portant accidents i morts, gràcies.

El regidor Sr. Adolf Bargués diu: Me n’alegro que sigui Sr. Arpal, me n’alegro que hi hagi cada vegada més usuaris però això correspon bàsicament a dos punts. El primer punt és que cada vegada la gent tenim les butxaques més eixutes i el calaix més buit i segon que també que es fa una feina pel foment del transport públic que bàsicament és una obligació dels que anem a treballar a Barcelona de l’ús prohibitiu del vehicle privat no es pot utilitzar. Si rodalies a Barcelona amb una concentració demogràfica altíssima, amb un moviment de treballadors, entre poblacions i zones industrials i amb uns plans de mobilitat generats de manera continuada no assolim aquest èxit que cada vegada ha de ser més gran, aquí doncs apleguem, pleguem veles, el que estem buscant és l’eficiència d’uns serveis, únicament és això i la consignació pressupostària de la Generalitat, no pateixi que el dia que aquest país sigui un país lliure i decideixi amb els seus impostos, decideixi, no el país no, tots vostès per que tots vostès seguiran sent habitants d’aquest país, decideixin amb els impostos a on els apliquem, escolti’m, llavorens ja en parlarem, per que de moment l’aixeta la tenen vostès, de moment qui diuen “vamos a joder la sanidad en Cataluña” són vostès i de moment qui remenen les cloaques de l’Estat són vostès gràcies.

El regidor Sr. Francisco J. Arpal diu: Simplement dir-li al Sr. Bargués que ell mateix s’ha desprestigiat. Jo crec que en cap cas ni he insultat a ningú, simplement he fet la meva intervenció i jo crec que he donat les explicacions correctament. Si el Sr. Bargués creu o considera que la seva intervenció o la seva resposta té que ser amb l’insult pues “las cloacas” no sé si les té la Generalitat també, gràcies.

El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Si m’agradaria saber el que he proposat en aquest cas al regidor Bagués si podrien incloure aquest punt, aquest afegit en el punt dels acords, gràcies.

El regidor Sr. Adolf Bargués diu: No hi tindrem cap inconvenient en portar això de Montcada el que passa que podríem aportar Montcada, podríem aportar la línia de Vic, podríem aportar la línia única que hi ha a Tarragona que cada dos per tres peta, aquí realment l’únic que hem volgut fer amb aquesta part final és realment per un tema també de


62

proximitat i que ens afecta a la nostra línia directament fer esment a les mancances que tenim a Martorell i a Sant Feliu de Llobregat. Cap inconvenient per afegir-ho, però vaja potser no toca, però ho afegirem.

Sotmesa a votació resulta aprovada per 20 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, ALBERT FERNÁNDEZ CLARAMUNT, LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MARQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A. SIMON CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS, SERGI CORRAL BARÓN i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ, i 1 vot en contra del senyor FRANCESC ARPAL MACIÀ: “El 2010, mitjançant el Reial Decret 2034/2009, de 30 de desembre, es va fer efectiu el traspàs dels serveis de rodalies de Barcelona a la Generalitat de Catalunya, el qual va ser ampliat als serveis regionals el 2011, mitjançant el Reial Decret 1598/2010, de 26 de novembre.

A partir d’aquell moment la Generalitat es va convertir en titular de tots els serveis ferroviaris de rodalies i regionals sobre la xarxa ferroviària d’interès general en l’àmbit de Catalunya i assumia les competències sobre la regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis, així com la potestat tarifària.

Mitjançant l’Acord per a la utilització de la capacitat de la infraestructura ferroviària de rodalies de Barcelona entre el Ministeri de Foment (MIFO), la Generalitat i Adif, de 8 de febrer de 2010, i la seva addenda de 23 de desembre de 2010 per incloure els servies regionals, es van assignar a la Generalitat de Catalunya totes les franges horàries vinculades a la prestació d’aquests serveis i es determinava la col·laboració entre Adif i la Generalitat per programar solcs-horaris, freqüències i organització de línies.

El traspàs del conjunt de Rodalies de Catalunya però, va quedar incomplet ja que no es van traspassar ni els trens ni la infraestructura, que segueix estan gestionada per l’Administració General de l'Estat mitjançant Adif.


63

Per part del Govern de l'Estat espanyol s’han incomplert de forma manifesta els compromisos derivats del traspàs dels serveis de Rodalies de Catalunya dificultant greument a la Generalitat de Catalunya l'exercici de les competències que li corresponen.

Així des del 2010 l’Administració General de l’Estat no ha complert amb la seva obligació de fer la consignació pressupostària anual a favor de la Generalitat de Catalunya per finançar el dèficit generat pels serveis traspassats, i s’ha compensat directament el dèficit dins del marc de relacions Renfe – MIFO – Adif.

Tampoc s’ha arribat a formalitzar un marc contractual amb Renfe Operadora tot i haver estat aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya ni s’han signat amb Adif protocols ni acords addicionals previstos en el traspàs amb relació a la disponibilitat de la infraestructura i les estacions.

La infraestructura actual sobre la que circulen els serveis de Rodalies de Catalunya es troba en molts punts al límit de la seva capacitat, condicionada pels trams de via única i per la manca d’inversions en els darrers anys. Les inversions previstes al Pla d’Infraestructures de Rodalia de Barcelona 2008 – 2015 incloïa un programa d’inversions per a la modernització de la infraestructura existent, noves infraestructures i millores i noves estacions per un total de 4.000 M d’€, però la majoria no s’han dut a terme. Aquest fet suposa un baix grau de millora de la fiabilitat de la infraestructura amb conseqüències clares sobre la qualitat del servei als usuaris que d’altra banda ha suposat un increment de les limitacions temporals de velocitat al conjunt de la xarxa.

Al 2013, per prendre mesures sobre aquesta pèrdua de fiabilitat, es va acordar amb el Ministeri de Foment un Pla d’actuacions prioritàries a la RFIG ( Red Ferroviaria de Interés General), per a la millora de la seguretat, fiabilitat i funcionalitat del servei de Rodalies de Catalunya amb una inversió de 306 M d’€ que el MIFO es comprometia a invertir en el període 2014 – 2015. A data de 9 de maig de 2016, el grau de compliment d’aquestes inversions, d’acord amb la informació de la que es disposa, és el següent: 1,6% en servei, 37,9% en fase d’obres (execució o contractació), 46,3% en projecte i 14,3% pendent d’impuls.


64

Al mes d’abril, mitjançant l’operador Renfe Operadora, Adif va traslladar a la Generalitat els nous horaris que volia implantar a partir del 12 de juny de 2016 per tal d’adequar els horaris a la situació d’explotació actual, molt condicionada i limitada per les seves pròpies característiques (no millorades per la manca d’inversió), per limitacions temporals de velocitat (no resoltes també per falta d’inversió), i per nous requeriments de seguretat.

Des d’ADIF s'ha plantejat de forma unilateral la implantació d'uns nous horaris per als serveis de Rodalies de Catalunya de competència de la Generalitat de Catalunya que repercuteixen en els horaris ofertats als clients. Aquest nous horaris són conseqüència de les deficiències i limitacions derivades del mal estat de gestió i conservació de les infraestructures ferroviàries de competència de l’Administració General de l’Estat.

Els nous horaris proposats suposen de forma general un increment dels temps de viatge de totes les línies i consoliden els retards actuals, sense que s'hagi explicitat cap mesura o actuació concreta per a donar solució a aquesta situació i possibilitar una millora dels temps de trajecte als usuaris.

La causa d'aquest empitjorament dels temps de viatge que ADIF vol imposar als usuaris de Catalunya és el mal estat de la xarxa de rodalies i regionals de Catalunya com a conseqüència de dècades de no inversió per la millora de la xarxa de Catalunya. Aquesta manca d'inversió, que fins ara s'ha concretat i patit per part dels usuaris de Rodalies en forma d'accidents, incidents, averies i una continuada pèrdua de velocitat comercial i fiabilitat, ara ADIF la vol portar al límit augmentant els temps de viatge per la reducció de velocitat que imposarà als trens que circulin per xarxa de Catalunya afectant a rodalies i regionals sense l'adopció de les inversions i mesures correctores corresponents.

En base a l'exposat no es considera que pugui ser acceptable la modificació i empitjorament dels horaris dels serveis sense que aquests vagin acompanyats de la corresponent explicació de les mesures en execució o que es desenvoluparan les actuacions adients per redreçar aquesta situació i permetre una millora de serveis i del temps de viatge dels usuaris.


65

D’altra banda, el Ple de l’Ajuntament de Martorell ha reivindicat en diverses ocasions l’execució d’actuacions de millora i inversions en infraestructures ferroviàries per part del Ministeri de Foment que no han estat ateses, o ho han estat només parcialment, perjudicant el benestar dels veïns i la competitivitat econòmica del municipi. Per tot això, reiterem la nostra reclamació al Govern de l’Estat perquè executi l’intercanviador de Renfe i Ferrocarrils (FGC), entre d’altres obres pendents a la xarxa ferroviària a Martorell per millorar el servei que rebem els martorellencs.

En conseqüència, es proposa l'adopció dels següents

ACORDS

1. Instar a la Generalitat de Catalunya que no s'accepti cap canvi en els horaris de Rodalies de Catalunya que empitjorin els temps de viatge si no es disposa del subministrament per part d’ADIF de la informació detallada dels motius del canvi efectuat i de les mesures concretes i calendaritzades, en un breu període de temps, de reversió de la situació per a recuperar els temps de viatge que afecten negativament als usuaris dels serveis de Rodalies de Catalunya.

2. Instar al Govern de l’Estat a la realització amb caràcter urgent de les inversions per desactivar les limitacions temporals de velocitat (LTV) existent en els serveis de Rodalies de Catalunya per garantir un servei digne als usuaris de Catalunya.

3. Instar al Govern de l’Estat l’execució de les inversions previstes en els diferents acords subscrits, en el Pla de Rodalia de Barcelona i en l’acord dels 306 M d’€, així com l’execució de la resta d’actuacions demanades en els diferents fòrums de coordinació i seguiment d’actuacions estatals a Catalunya entre la Generalitat i l’Estat.

4. Instar al Govern de l’Estat a complir amb tots els compromisos derivats del traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya sobre els serveis de Rodalies de Catalunya i específicament a:


66

- Transferir anualment a la Generalitat de Catalunya els recursos establerts als acords de traspàs, necessaris per a finançar l’explotació dels serveis.

- Impulsar la formalització del contracte de gestió del servei amb l’empresa operadora Renfe

- Formalitzar el conveni per a la participació de la Generalitat de Catalunya en la gestió de les estacions ferroviàries.

5. Instar al Govern de l’Estat al traspàs de la infraestructura (vies i estacions) per completar el traspàs de Rodalies de Catalunya, mitjançant la segregació de la xarxa ferroviària d’interès general per tal que la Generalitat pugui assumir la totalitat de competències sobre el conjunt del sistema ferroviari de Catalunya.

6. Reclamar al Govern de l’Estat les següents actuacions a la xarxa ferroviària a Martorell:

a.- L’execució de l’estació intercanviador de Rodalies RENFE i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Martorell Central.

b.- Actuacions de millora de l’impacte acústic del ferrocarril als barris de Can Carreres i Camí Fondo. En concret, són les actuacions al túnel de RENFE a la zona de la Plaça Maria Canela i a les vies descobertes des del Centre Integral d’Esports i Salut (CIES) fins el pont de l’Avinguda Mancomunitats Comarcals.

c.- Millora de la freqüència i replantejament de les corones tarifàries de la línia de Rodalies R8 Martorell – Granollers per tal de millorar la connexió entre el Baix Llobregat Nord i el Vallès, amb l’accés a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).


67

d.- La inclusió del projecte constructiu definitiu existent de soterrament de les vies del tren al seu pas per Sant Feliu de Llobregat en els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat, per tal que pugui ser licitat i permeti millorar les freqüències de pas de la línia de Rodalies R4 St. Vicenç de Calders / Martorell - Terrassa / Manresa, i la supressió del pas a nivell de Montcada”

II.-PART DE CONTROL

A. DONAR COMPTE DE RESOLUCIONS DE L’ALCALDIA.

Es dóna compte de la relació de resolucions de l’alcaldia des del dia 01.06.2016 i fins el dia 30.06.2016, en compliment de l’artícle 42 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, aprovats per Reial Decret 2586/87, de 28 de novembre.

El regidor Sr. Lluís Tomás diu: Molt breument Sr. Alcalde, comentar re, tres resolucions, jo ho entenc que són errors però si que m’agradaria comentar-ho que es poguessin resoldre i que quedessin ben fets o ben escrites. Concreta la resolució 708 parla d’un pagament de factures de diferents proveïdors, i bé la suma no quadra, són 40 i pico mil euros i la suma fica mil, si ho poden corregir els hi agrairia, crec que tots te....

Prenem nota però segurament deu ser un error tipogràfic Sr. Tomás, li explicaré queda recollit i prendrem nota.

El regidor Sr. Lluís Tomás diu: I després també les resolucions 737 i 738 jo entenc també que deuen ser un error per que les dues son iguals, idèntiques que s’han transcrit una darrera l’altra, per tant si ho poguessin mirar i segurament aquest número se li podria donar a una altra resolució. I després la 749 que parla d’uns temes on es comenta que hi ha un annex, que aquest annex, en aquest cas no hi és. Si m’ho poden fer arribar els hi agrairia, 749 de l’expedient 1337, gràcies.

B. DONAR COMPTE DE L’INFORME TRIMESTRAL REGULAT PER L’ARTICLE QUART DE LA LLEI 15/2010, DE 5 DE JULIOL, DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI 3/2004, DE 29 DE DESEMBRE, PER LA QUAL S’ESTABLEIXEN MESURES DE LLUITA CONTRA LA MOROSITAT EN LES OPERACIONS COMERCIALS.

Es dóna compte de l’informe trimestral regulat per l’article quart de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la LLei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.


68

El regidor Sr. José A. Simón diu: Una pregunta, em poden dir el motiu pel qual hi ha més de 100 factures que incompleixen els terminis previstos per la llei?

El regidor Sr. Josep Casasayasdiu: Bé, totes les factures tenen el seu tràmit, en aquests moments de les mils de factures que rebem hi han 113 que no podem anar a temps de pagar-les segons diu la llei de morositat. Crec que aquesta és una circumstància que succeeix a molts moltíssims ajuntaments no solament de la Comarca sinó de tot Catalunya i de tota Espanya, gràcies.

C. DONAR COMPTE DE L’EXECUCIÓ DELS PRESSUPOSTOS QUE INTEGREN EL PRESSUPOST GENERAL DE 2016, I DEL MOVIMENT DE LA TRESORERIA (PER OPERACIONS PRESSUPOSTÀRIES I NO PRESSUPOSTÀRIES) I DE LA SEVA SITUACIÓ, CORRESPONENT AL SEGON TRIMESTRE DE 2016.

Es dona compte de l’execució dels pressupostos que integren el pressupost general de 2016, i del moviment de la tresoreria (per operacions pressupostàries i no pressupostàries) i de la seva situació, corresponents al segon trimestre de 2016.

El regidor Sr. José A. Simón diu:Podrien fer-nos arribar el detall del capítol 4 de despeses? Gràcies.

El regidor Sr. Lluís Tomás diu: Gràcies Sr. Alcalde, ja ho vaig comentar a l’anterior documentació que se’ns va donar de l’execució. Aquí està a nivell global, els hi vaig demanar si us plau que segur que no és un esforç molt gran voldrien tenir el detall de totes les partides d’ingressos i despeses detallades, gràcies.

D. DONAR COMPTE DEL COMPLIMENT D’ALLÒ PREVIST SOBRE PERSONAL EVENTUAL PER L’ARTICLE 104 BIS DE LA LLEI 7/1985, DE 2 D’ABRIL, REGULADORA DE LES BASES DE RÈGIM LOCAL.

En compliment del que prescriu l’article 104 bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (precepte introduït per la Llei 7/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local), es dóna compte al ple de la Corporació que en aquesta entitat local hi ha tres llocs de treball reservat a personal eventual:

. Cap de protocol i relacions institucionals de l’alcaldia (lloc de treball cobert)

. Responsable del Pla d’Actuació Municipal (PAM) per al mandat 2015-2019 (lloc de treball cobert)


69

. Coordinador de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior (lloc de treball cobert)

Així mateix, s’informa que el nombre de llocs de treball reservats a personal eventual en aquesta entitat local ha estat publicat en la seva seu electrònica, situada a la plana web www.martorell.cat, i en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona de data 23 de març de 2016.

E. INTERPEL·LACIONS.

No n’hi ha

F. PREGUNTES.

Preguntes “in voce” pendents del Ple del 20/06/2016

El regidor Sr.José Simón pregunta: La regidora Canal ha dit que van arribar a acords amb el Departament d’Educació, però que no hi ha actes de les reunions. Ens agradaria tenir per escrit aquests compromisos als quals va arribar l’Ajuntament amb el Departament d’Educació.

La regidora Sra. Núria Canal respon: Bona nit Sr. Simón, efectivament i tal i com hem anat repetint en els plens del proppassat 17 de maig i 20 de juny, les reunions i contactes amb el Departament d’Ensenyament han estat varis i continuats i constants i els compromisos en els que es va arribar i que vostè demana per escrit son els següents:

D’una banda mantenir independentment de la readequació en les línies de P-3 en les dues escoles afectades, mantenir la figura del recurs professional del TEI, que és tècnic d’educació infantil a temps complert i d’altra banda també hi ha el compromís d’afegir un nou recurs professional, en aquest cas en concret, el de mestre, un mestre docent a temps complert també en el cas de que hi hagi una variació neta és a dir una matrícula viva de 10 matrícules al llarg de...en el decurs del curs escolar eh?

La regidora Sra. Remedios Márquez formula la 1ª.pregunta: Hace unos días la práctica totalidad de la infraestructura del Patronato Municipal de Servicios de atención a las personas se ha trasladado a las nuevas dependencias del edificio sito delante del ayuntamiento antiguo.

-Quisiéramos conocer los motivos y también conocer qué utilidad se le dará a las dependencias situadas en el centro Cultural Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

70


- ¿Existe un plan de usos previsto tanto para las dependencias del Patronato, como para el espacio de la antigua Biblioteca?

La regidora Sra. Núria Canal respon: Bé, efectivament com comenta Sra. Márquez des de fa dos mesos la Direcció dels Serveis Generals del Patronat s’han traslladat a les oficines d’aquí al darrera, les oficines de Correus, els motius són dos, d’una banda doncs apropar tot lo que és la direcció del Patronat i els serveis administratius als serveis centrals de l’Ajuntament i d’aquesta manera doncs arribar a assumir doncs una eficiència i una eficàcia en les gestions i d’altra banda també doncs aplicar el criteri que qualsevol edifici que estigui destinat a serveis per a la ciutadania o inclús a les entitats doncs que l’espai que ocupin els serveis administratius siguin el mínim possible. D’altra banda i contestant a la segona qüestió que plantejava, efectivament existeix un pla d’usos, no només per la part que ha quedat alliberat per part dels serveis del Patronat sinó també per l’antiga biblioteca. Un pla d’usos que s’està treballant actualment també de forma simultània a la redacció de tot el projecte per tot l’equipament i que d’aquí uns mesos doncs farem públic, gràcies.

La regidora Sra. Remedios Márquez formula la 2ª.pregunta: En la Junta de gobierno local del pasado 9 de mayo y en concreto en el punto 14, se aprueba la ratificación del convenio de colaboración entre el Ayuntamiento de Martorell y la Fundación Abadía de Montserrat.

Quisiéramos conocer si la ratificación de este convenio hace que los ciudadanos/as de Martorell tengan alguna ventaja a la hora de acceder y visitar Montserrat.

En caso afirmativo,¿cómo se ha pensado hacer difusión de estas ventajas a la ciudadanía?

El regidor Sr. Sergi Corral respon: Bona nit Sra. Márquez com sabrà l’Ajuntament de Martorell ha firmat aquest conveni com fan altres municipis i altres entitats i que per tant com a firmant del conveni doncs es reben certs avantatges que estan inclosos en el conveni. Si s’ha fixat, imagino que sí, en la clàusula 5ena del conveni hi ha beneficis sempre i quan l’activitat es realitzi a través de la Fundació o de l’Ajuntament que inclouran els descomptes en l’ús del tren del cremallera o en visites guiades al museu o l’audiovisual de Montserrat, sales de reunions, serveis d’allotjament i de restauració i en la inscripció de jornades universitàries organitzades a Montserrat, invitació d’actes, presentacions i inauguracions organitzades per la Fundació. Tanmateix si hi ha altres activitats que son organitzades a través de l’Ajuntament de Martorell en tant en quant aquests avantatges també estarien inclosos pels ciutadans de Martorell, no per un ciutadà particular doncs que ho visiti. En quant a la segona pregunta que hem fan quina seria la difusió per a donar a conèixer aquests avantatges a la ciutadania seria a través de la difusió que es fes de la mateixa activitat com és habitualment. Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

71

La regidora Sra. Remedios Márquez formula la 3ª.pregunta: Recientemente se ha aprobado el convenio con el departamento de Educación de la Generalitat de Catalunya referente al nuevo instituto, donde el Ayuntamiento recibe una cantidad económica por parte de la Generalitat de Catalunya,

La primera aportación sería el cabo de un mes de la firma del convenio por parte de las partes.

- ¿Ha satisfecho el Departament la cantidad acordada?

- En caso afirmativo,¿ cuándo y qué cantidad se ha recibido?

La regidora Sra. Núria Canal respon: Efectivament Sra. Márquez s’ha signat un conveni amb el Departament d’ensenyament on s’estableixen una sèrie d’obligacions del departament. Aquestes obligacions estan consignades a les partides de la nostra comptabilitat, a la comptabilitat de l’Ajuntament però a data d’avui així mateix no hi ha cap ingrés encara realitzat.

La regidora Sra. Remedios Márquez formula la 4ª. pregunta: Quisiéramos conocer la cantidad económica facturada por el semanario el Informador y los conceptos detallados tanto por el Ayuntamiento, como por el Patronato, durante el tiempo que llevamos de este año 2016; con detalle de mes a mes y en qué partida presupuestaria se están imputando estas facturas.

La regidora Sra. Míriam Riera respon: Bona nit, sí Sra. Márquez en concepte de publicitat institucional l’Informador de Martorell ha facturat a l’Ajuntament de Martorell fins el mes de juny 7.914,85 euros. Es paga des de la partida de “Publicitat i propaganda. Relacions institucionals” i jo diria que vostès ja l’han de tenir per que em consta que aquesta pregunta o almenys aquesta informació l’han demanat a Intervenció i també em consta o si no m’han enredat que els hi ha donat. De tota manera doncs com vostès ho demanen els hi dic que la partida és la 2016 3023 91200 22602, demana per conceptes, el concepte sempre és el mateix : Publicitat institucional”, per que sempre son anuncis d’activitats que es fan en el municipi i si vol li desglosso per mesos i si no li passo per correu, vull dir, com vostè vulgui, ho dic per no cansar massa, si vol que li digui li dic no tinc cap problema. Sí, però no es la mateixa quantitat per que va per setmanes, és en funció del número que hi hagi... si vol li...sí, sí cap problema, cap problema. Doncs al mes de gener de 2016 corresponen els números 1661, 1662 i 1663 l’import és de 1032,36 euros, al mes de febrer del 2016 corresponen els números 1664, 1665, 1666 i 1667, estem parlant de 1376,50 euros, al mes


72

de març tenim 3 insercions els números 1668, 69 i 1670, el cost és de 1032,36 euros, a l’abril del 2016 tenim 5 insercions, els números 1671, 1672, 1673, 1674 i 1675, estem parlant de 1720,62 euros, al mes de maig són 4 insercions el 1676, 77, 78, 79 com veu son números correlatius que són 1376,50 euros i 4 a mes de juny que son 1680, 81, 82 i 83 que també son 1376,50.

El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 1a.pregunta: Gràcies Sr. Alcalde. Intentaré ser breu. Ara, fa uns plens, vàrem preguntar envers el primer conveni col·lectiu unificat del personal del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones. Va passar ja un temps, voldríem conèixer el següents aspectes:

-Estan tancades les negociacions? En cas negatiu, ens agradaria saber quant es pensen tancar aquestes negociacions? Tot i fer una prèvia per dir que el passat 11 de març es va produir una assemblea explicativa per als treballadors del Patronat.

-Se’ns podria fer arribar la darrera proposta existent presentada per poder-la estudiar? Una proposta ja discutida pel Comitè d’Empresa i la Direcció del Patronat, per cert, sobre darrer punt la Direcció del Patronat, m’agradaria saber quines són les persones assisteixen en aquestes negociacions?

-S’ha produït cap reunió per part del Comitè d’Empresa amb membres de l’equip de Govern?

-També voldríem conèixer si tenen previst agilitzar alguns dels acords, tenien en compte el que s’està allargant, adreçats especialment al col·lectius més febles. Estem parlant de col·lectius dels que menys cobren, tenint en compte que per les notícies que tenim existeix un preacord, per tirar-los endavant. Gràcies.

La regidora Sra. Núria Canal respon: Bé Sr. Tomás per part del Comitè d’empresa i de la direcció del Patronat es va constituir ja fa gairebé dos anys un grup de treball per elaborar una proposta de primer conveni unificat pel personal al servei del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones. Com vostè ja sap perfectament per que ho hem comentat més d’una vegada aquesta feina té la finalitat d’unificar en un sol conveni els 4 convenis actualment existents que son els de Cultura, Serveis Socials, Mitjans de Comunicació i Esports amb les dificultats que tot aquest procés comporta i que vostè coneix. Una vegada aquest grup de treball finalitzi o doni per finalitzada la seva feina llavors és quan tindrem la plataforma de negociació per iniciar el que anomenem i que serà així una negociació formal, per tant la negociació ara per ara no està tancada i li afegiré que la voluntat tant dels representats dels treballadors com la nostra és la de iniciar les negociacions el mes de setembre i dedicar-nos tots per assolir un acord que sigui satisfactori per ambdues parts i en Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

73

un breu termini de temps . I per acabar comprendrà Sr. Tomás que la responsabilitat d’aquesta negociació correspon al govern i que per això no li farem arribar cap document de treball fins que no hi hagi un acord que es porti a l’aprovació dels diferents òrgans de govern en els quals evidentment doncs el seu grup hi té una participació i podrà aprovar-ho si així ho creu convenient, per tant serà llavors quan tindrà tota la informació que necessiti, gràcies.

El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 2a. pregunta: A principis d’aquest mes de juny, es varen fer les convocatòries de subvencions a les diferents entitats de Martorell. En primer lloc, transmetre la queixa que ens han fet arribar algunes pel poc temps que se’ls hi ha donat per presentar la documentació. Recordem just una setmana aproximadament. Perquè aquest curt termini per presentar la documentació demanada?

-Poden dir-nos quines entitats, si potser amb detall, han presentat la documentació a temps?

-Quan es farà la resolució per la corresponent adjudicació i posterior pagament?

-Altres anys en quines dates es feia aquesta convocatòria?

-Podrien també passar la quantitat per fer una comparativa quan s’adjudiquin i es paguin aquest any i l’anterior?

-Finalment, un parell d’entitats en van comentar que un dels requisits que se’ls hi ha demanat és el compte d’explotació del 2015. Ens agradaria conèixer sí és la primera vegada que es demana aquest requisit, i perquè. Encara que sigui la primera vegada, i sí totes les entitats l’han presentat?. Gràcies.

La regidora Sra. Núria Canal respon: Les convocatòries de subvencions Sr. Tomás destinades a entitats esportives, culturals, juvenils, veïnals i de cooperació es van aprovar entre els dies 23 i 27 de maig i el termini per a poder presentar sol·licituds es va fixar fins el...del 3 de juny per a les entitats. El calendari de tots els agents participants també el de les entitats es va programar per agilitzar al màxim els primers pagaments a les mateixes. En relació a que si és la primera vegada que es demana el compte d’explotació la resposta és no i és sí en el cas de que totes les entitats que havien de presentar-ho ho han fet. Pel que fa a la resta de preguntes entenc que vostè ja té tota la informació o com a mínim la té de molt fàcil accés. La va tenir el dia que li vam enviar les convocatòries de les comissions qualificadores per a convocar-los pel dijous dia 30 de juny a les que ni vostè ni cap regidor del seu grup hi van voler participar-hi. També la van tenir amb la convocatòria del Consell rector extraordinari fixada pel dia 5 de juliol que es va celebrar per resoldre les convocatòries de subvenció i atorgar efectivament les subvencions a les que tampoc van poder o van voler assistir-hi ni vostè ni cap altra membre del seu grup municipal. Per tant entenc que tota la informació ja la tenen a la seva disposició i d’aquesta poden extreure doncs totes les dades que siguin necessàries per creuar-les, per explotar-lesi per fer doncs el seu excel que és el Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

74

que vostè està demanant que nosaltres evidentment ja hem fet la feina que havíem de fer ara els hi demano que si això és el que volen doncs la fagin vostès, gràcies.

El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 3a. pregunta: Mirant l’estat d’execució del pressupost de despeses del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones, voldríem conèixer quines acciones comporten els següents apartats:

-Pla de Salut Municipal en què consisteix?

-Un altre el programa anomenat Aventura de la Via en què consisteix?

-I després les activitats anomenades d’estiu intensiu, voldríem conèixer si existeix documentació, sobre aquests plans i activitats, i si us plau si ens les poden fer arribar?

El regidor Sr. Albert Fernández respon: Pel que fa a la pregunta del Pla de Salut Municipal en què consisteix. Bé la partida aquesta concreta del Pla de Salut Municipal es fa servir per aquelles accions de la Regidoria de Salut que tenen a veure amb els objectius que es van determinar en el primer Pla de Salut de Martorell. Sí és cert que és un Pla que la vigència ja es va acabar. Els seus objectius son prou importants i vigents per seguir treballant en ells que és el que fem. Aquest objectius són promoure els projectes relacionats amb la salut mental, promoure l’envelliment saludable i disminuir l’impacte de la dependència en la gent gran, prevenir, detectar, disminuir i donar suport a les persones que pateixen violència de gènere, promoure hàbits saludables per a disminuir la prevalença i la incidència de les malalties cardiovasculars, promoure hàbits saludables per a disminuir la incidència i la prevalença del càncer. En el cas de la partida concreta s’imputen les despeses que.. referides als objectius que li he esmentat anteriorment. Pel que fa a la pregunta del programa anomenat ”l’aventura de la vida” en què consisteix, doncs bé, el programa “l’aventura de la vida “ és un programa educatiu d’hàbits saludables per a la prevenció de conductes que puguin causar l’addicció i que es fa en els cursos superiors de primària, concretament 3r, 4t, 5è i 6è i es fan de de l’any 2005. Aquest programa es fa per incidir amb els hàbits dels nens i de les nenes i fer-los veure la importància de la família, del barri, dels amics, dels hàbits saludables, de l’alimentació i l’esport i així assentar les bases per a continuar a l’ESO amb els programes que tenim complementaris d’enfortiment de la personalitat per a prevenir consums de risc que aquests que es fan a l’ESO concretament es fan des de l’any 2006 i s’ofereixen tots aquests programes a les escoles de Martorell i es fan a aquelles escoles que així ho demanen. Dir que aquest programa de “l’aventura de la vida” és una programa que es fa a tota Catalunya des de fa molts anys, és un programa que va fer la Fundació catalana de l’esplai i que compte amb el suport de la Generalitat de Catalunya i dintre d’aquest pla també es fan tallers amb pares i professorats, moltes gràcies.


75

La regidora Sra. Núria Canal respon: Bé Sr. Tomás en aquestes activitats que vostè pregunta son activitats que es duen a terme durant la darrera setmana de juny, durant tot el mes de juliol i agost i la primera setmana de setembre. Son aquestes activitats són l’aprèn i gaudeix amb l’anglès, l’escola d’estiu, els casals d’estiu i elsummerdancei la planificació, les activitats o els plansque vostè pregunta figuren tots en la cartera de serveis de l’estiu més viu que està publicat i es fa difusió tant a la web com a qualsevol punt d’atenció de l’oficina del ciutadà. Si vol li descric una activitat una per una o li puc passar per escrit, però insisteixo tot això ja està a la web o ho la pot trobar a qualsevol dels punts d’atenció al ciutadà, gràcies.

El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 4a. pregunta: Ja té l’equip de govern data prevista per l’aprovació de la convocatòria per aprovar les bases del foment de l’ocupació per ajudes a empreses, comerços i establiments, que per diferent motius es va retirar en el seu dia de la sessió plenària ?.

El regidor Sr. Lluís Amat respon: Sí, bona nit. M’agrada que em pregunti això per aclarir un concepte que un altre company del consistori també m’ha preguntat. El que està pendent no és l’aprovació de la convocatòria per aprovar les bases sinó una modificació, per tant les bases estan absolutament vigents, es segueixen donant ajudes a totes aquelles empreses que compleixen els requisits i el que queda és una modificació que si tot va bé i després de les peticions que alguns de vostès m’han demanat de cara al setembre portarem al plenari, gràcies.

El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 5a. pregunta: Recentment, hem pogut veure que estan en marxa les obres de la plaça de l’Oli, voldríem conèixer quina actuació s’està fent i el cost de la mateixa?

-Es té previst fer alguna actuació relacionada amb les terrasses dels establiments de bars i restauració que estan situats en aquesta plaça?

-L’equip de govern ha explicat als veïns, o associació de veïns, o establiments de la zona quina actuació es farà?

Com ja es va fer i pensant que és una bona idea, així ho va dir l’Alcalde, un compromís per exemple la plaça Llorenç Cofiño, crec que és una bona praxis, i es podria fer.

El regidor Sr. Lluís Esteve respon: A la plaça de l’Oli, com es realitza de forma habitual a la resta de places de Martorell, aquets Ajuntament esta realitzant les actuacions de renovació i millora de l’espai públic i l’equipament, i en concret en aquest cas s’ha realitzat el següent:

o Millora del paviment i jardineria. o Canvi i ampliació de tanca de fusta perimetral.


76

o Renovació de jocs infantils de 0 a 3 anys. Sorral de 4 x 2 metres. Joc infantil. Cabana infantil.

o Renovació de jocs infantils de + de 3 anys. 2 molles ( cotxe i moto) 1 gronxador amb seient gran tipus niu ( cistella) 2 gronxadors ( 1 amb cadira de nens petits i un altre amb cadira normal) Un multi joc amb tobogan, torreta i xarxa per trepar.

A banda s’ha realitzat la millora de l’enllumenat, la jardineria i la senyalització viària, col·locant un coixí berlines com a element reductor de velocitat a la zona on circulen vehicles.El cost de l’equipament renovat ascendeix a la quantitat de 42.000.-€ ( instal·lació i IVA inclòs)

Efectivament, des de fa mesos que estem en contacte amb els propietaris d’establimentsper tal de trobar conjuntament una solució integral per a totes les terrasses que permeti disposar d’un espai endreçat i de qualitat de les terrasses, amb una imatge unitària en quant a la tipologia de tendal i mobiliari, i sempre mantenint l’equilibri entre l’ocupació de via pública per activitats privatives i l’ús i gaudi dels veïns i veïnes de l’espai públic. En aquest sentit, a finals del mes de maig l’Alcalde i jo mateix vam fer una visita “in situ” amb els propietaris dels establiments, on vam estar comentant les diferents alternatives. Posteriorment hi ha hagut reunions amb els servis tècnics per avançar en la definició de les mateixes. Durant aquest mes està previst fer una darrera trobada per acabar de consensuar la proposta, i a partir d’aquí poder fer la difusió corresponent i explicar amb detall les actuacions amb els veïns de la zona, de la mateixa manera que aquest equip de govern ha fet i farà quan actuem a la via pública, cercant la complicitat i el consens dels veïns i veïnes de la nostra vila. El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 6a. pregunta: En concret, en el carrer Esparreguera del barri del Camí Fondo, ens congratulem doncs vostès estant substituint algunes de les peces malmeses de la vorera. Tenen previst aprofitant aquesta actuació, instal·lar cap banc de mobiliari urbà, tenint en compte la molta gent gran que passa i també força discapacitats que passen per aquell indret. ?

El regidor Sr. Lluís Esteve respon: Al barri del Camí Fondo s’està fent una actuació integral de millora de via pública consistent en la reparació de totes les voreres que presentavenalgun tipus de desperfecte. Fa un parell d’anys ja es va actuar a les calçades, i es va reasfaltar i pintar diversos trams de carrers i aparcaments. Aquest any, des del mes d’abril mitjançant Plans d’Ocupació i personal de la Brigada Municipal d’Obres i Serveis s’ha actuat en els carrers Pou del Merli, Vallirana, Torrelles de Llobregat, Sant Llorenç d’Hortons, Castellví de Rosanes, Sant Esteve Sesrovires, Sant Andreu de la Barca, Corbera, Gelida i Esparreguera. En l’actualitat s’està treballant en les voreres del carrer Lluis Gaya. Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

77

Aquests actuacions de PRIAVP’S s’acabaran aquest més de juliol, i en total s’haurà intervingut en aproximadament 700m2 de voreres del barri del Camí Fondo, que ha de garantir el correcte estat de conservació de la via pública. De forma complementaria, en el mateix barri també s’estan realitzant millores per la mobilitat, i en concret a l’avinguda camí Fondo s’està executant una nova rotonda a la cruïlla amb el Carrer Cervelló. En relació a la seva pregunta sobre el mobiliari urbà al carrer Espareguera, no ens consta de manera directe cap petició al respecte, segurament perquè es tracta d’un carrer pràcticament pla, sense pendent, i que al seu inici i final hi ha dues zones d’estada equipades amb bancs i amb ombra per descansar, que estan separades un 150 metres. En concret, a la cruïlla del carrer Esparreguera amb el carrer Castellví de Rosanes hi ha els jardins d’Apel·les Mestre , al darrera del Centre Cultural, i a l’altre extrem del carrer Esparreguera, passat l’avinguda Camí Fondo, hi ha la Plaça Mare Caterina. Us recordo que per a les actuacions de millora de via pública mitjançant PRIAVP’S el pressupost d’aquest any preveu destinar 1.455.120,59.-€, atès que per aquest equip de govern la millora de l’espai urbà és una de les peces cabdals en les que es sustenta la cohesió social i la qualitat de vida els veïns i veïnes de Martorell. El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 7a. pregunta: Ens varen dir uns veïns, i també vàrem poder veure, que per part també va ser la inquietud d’una força política, en aquest cas dos companys de Movem Martorell, que a la plaça Onze de Setembre, no fa massa dies, es va arrencar uns quants arbres, no sabria quantificar quants. Ens poden explicar els motius d’aquest arrencament d’arbres?

-Quina ha estat la solució adoptada, si és que n’hi ha hagut alguna?

-I quin ha estat el seu cos econòmic?

El regidor Sr. Lluís Esteve respon: Bé, bona nit, a la plaça 11 de setembre s’ha procedit a la substitució de diversos exemplars d’arbrat, en concret, després de l’hivern s’ha comprovat que calia substituir 8 unitats d’arbrat, els hi estalviaré la lectura amb llatí dels diferents arbres. Sí que el shi comentaré per que vostè també m’ho demana que en total aquest arbrat el seu cost ha estat de 734,16 iva exclòs. També comentar’ls-hi que s’ha fet la substitució de l’arbre diguem-ne més emblemàtic de la plaça que era l’arbre digem-ne que es va plantar amb la commemoració de l’arbre 12000. Aquest arbre que és una alzina de 3 peus, la substitució s’ha fet sense cost atès que el seu mal estat no era ni secundari doncs a un procés de manca d’adaptació ni tampoc a que s’hi hagués realitzat cap acte vandàlic per tant va ser un arbre que en el seu moment quan es va plantar doncs no ha acabat de donar el resultat adequat i per tant el mateix subministrador s’ha fet càrrec de la seva substitució sense cap cost.


78

El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 8a. pregunta: A la zona d’esbarjo de gossos situada al barri del Torrent de Llops, i en concret a les tanques, existien, ho vam comentar l’últim ple uns cartells anunciant que es farien properament unes obres, uns cartells que van estar molt de temps. Aquells cartells han desaparegut després de la pregunta que vam traslladar al Ple.

-Quins són els motius? Esperem que sí, tenen previst fer cap actuació de forma immediata en aquest indret?

El regidor Sr. Adolf Bargués respon: Doncs efectivament s’estan realitzant les oportunes comprovacions dels diferents espais on s’han de realitzar aquestes actuacions de millores, així com també la retirada de tot aquest material que hi havia obsolet. Recordarà ja que en anteriors ocasions ja li vaig manifestar la voluntat d’aquest equip de govern d’ampliar i millorar aquestes zones d’esbarjo de gossos ja existents així com portar a terme durant aquest mandat la construcció de dues noves zones d’esbarjo. El mantindrem informat de com avancen les actuacions que realitzarem en aquest sentit, gràcies.

El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 9a. pregunta: En el decret d’alcaldia, sortia avui aquí, abans ho he comentat en el 627 de 18 de maig, existeix una previsió d’una consignació pressupostària de crèdit per l’import de 1.700.000,00 €.Val a dir que les condicions els felicito, són profitoses, en deu anys, un any de carència sense comissions, jo crec que és una bona condició les que vostès han negociat amb l’entitat bancària, que al final ha estat l’adjudicatària. Però la nostra pregunta és per quin motiu es demana aquest crèdit? A quines actuacions estaran destinades ?No es podria haver fet servir el romanent de tresoreria?

El regidor Sr. Josep Casasayas respon: Efectivament tal com vostè mateix diu les condicions en què hem pogut negociar aquest crèdit són boníssimes no solsament ens han donat molt bones condicions l’adjudicatari del crèdit sinó que ha sigut difícil d’adjudicar per que es portaven poques dècimes, en definitiva estem parlant d’un euríbor + 0,6 aproximadament, sàpiguen que l’euribor és negatiu doncs la quantitat que paguem ara d’interès és molt baix. El crèdit aquest de 1.700.000 euros va destinat a partides que estaven en el pressupost i són les següents: Actuació supressió barreres arquitectòniques 20000 euros, adequació de sistemes de seguretat 30000, construcció en la passada d’accés al castell Sant Genís de Rocafort, 30, 5000 euros, adquisició del terreny de la plaça de la vila, 52, 85000, renovació d’equipaments d’edificis municipals 50000 euros, material esportiu cultural i benestar social 60000 euros, obres i millores d’edificis municipals 500000 euros, PRIAVPS 820000 euros, adquisició de hardware 10000 euros, adquisició de software 90000 euros, això fa exactament el 1700000 euros. Com vostès saben es va aprovar un pressupost per a l’any 2016, aquest pressupost del 2016 parlava de que hi hauria una sèrie d’invesions que s’estaven financiantamb crèdits. Aquests crèdits pujaven exactament Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

79

3057120,59 que és la mateixa quantitat que enguany amortitzarem de crèdits vigents per lo tant l’endeutament presumiblement no pujarà. En quant a si s’hagués pogut financiar el romanent de crèdit, bé, en aquest ocasió ja veuen vostè que el romanent de crèdit l’hem utilitzat per a fer altres coses, altres inversions que s’han dit durant aquest mateix plenari i dels quals hem afegit com a més inversió per a l’any 2016 financiades pel romanent de crèdit que és l’estalvi que hem tingut l’any 2015 repeteixo més de 2 milions d’euros, per tant afortunadament aquest any podrem fer inversions com a mínim els 3057000 euros que parla el pressupost general de l’Ajuntament més aquest increment de pressupost de 2 milions d’una mica més de 2 milions d’euros financiat exactament amb el romanent de crèdit, gràcies.

El Sr. Tomàs retira la seva pregunta 10ª.

El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 11a. pregunta: Ens traslladen uns usuaris del Martorell Atlètic Club una proposta, no sé sí a vostès els hi ha arribat, de què diferents usuaris, sobre tot de gent jove que són universitaris, que la veritat és que en horari de tarda quan hi ha l’horari d’entrenament no poden assistir. Hi ha demanat al Patronat, entenem, la possibilitat que se’ls hi obri el matí perquè poguessin exercir els seus entrenaments ? Tenen vostès constància? Tenen previst fer alguna cosa, sinó ara, de cara a la temporada que ve?

La regidora Sra. Belén Leiva respon: Bé som coneixedors d’aquesta informació per que aquesta és una demanda que ens han fet l’entitat en diverses ocasions. Com sempre i com en qualsevol entitat hi treballem conjuntament i veiem en quina mesura es pot atendre. Es va modificar l’horari d’aquest complex esportiu fa molts anys per que ens hem vam adonar que l’ús que se’n feia era majoritàriament de dilluns a divendres per les tardes per les entitats i els clubs que hi acudeixen i els caps de setmana per a competicions federades, és per això que es va deixar de donar l’ús en horari de dematí. Tot i això amb altres sol.licituds d’aquesta mateixa entitat quan han necessitat fer entrenament per exemple de pretemporada d’una prova específica o per precisament per ampliar la possibilitat d’horari per als estudiants que no poden acudir en horari de tardes, gràcies.

El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 12a. pregunta: I, finalment, ja que s’ha conformitat el tancament de les línies de P-3 del Vicente Aleixandre i José Echegaray, podríem conèixer quina és la valoració per part de l’equip de govern d’aquest fet ?Tenen cap explicació perquè altres municipis de la comarca, cal recordar que de les vint-i-una previstes per tancar només s’han tancat tretze, han aconseguit que no se’ls tanquin ? Pot tenir influència el fet de que els ajuntaments no tanquessin cap preinscripció de les possibles escoles afectades? Es va fer així aquí?


80

Per cert, aprofito, tot i que la regidora Canal ho ha dit abans, per tornar a demanar, ho vam fer a primers del mes d’abril, amb la instància 4120, que ens fessin arribar aquesta planificació que ha parlat la regidora del curs 2016-2017. Evidentment, en aquest ritme, segurament quan arribem ja el curs haurà estat en marxa.

I relacionat amb les preguntes que aquí han sortit, molt breument, gràcies a l’explicació Sr. Lluís Esteve del que va passar a la plaça Portal d’Anoia, vostè ha comentat diferents indrets que podríem ser similars, m’ha semblat entendre.Jo li demanaria no m’ha semblat sentir el nom, que facin o intentin fer alguna actuació sí es possible a la Plaça de la Creu, perquè també existeix aquesta problemàtica d’aquests esglaons, i normalment quant hi ha gent molt baixeta i no es veuen.

I després a la regidora Canal, ja li trasllado “in voce” que ens ha fet una bona explicació de Safis i Jadoga, però recordi que la pregunta deia que volíem saber quants conserges estaven en centres educatius?,quants en centres socials?, quants en centres esportius?.Les quantitats entenc que són, però que sí que m’agradaria fer incís, si ens pogués fer arribar en el proper Ple, evidentment, o per escrit la resposta, de quins conserges estan destinats en concret en aquests punts. Gràcies Sr. Alcalde.

El regidor Sr. Lluís Esteve respon: Bé, òbviament no podem estar satisfets de que es tanquin línies de P-3, ens vam manifestar absolutament contraris a aquest fet, nosaltres hem dut a terme la negociació doncs amb el departament d’ensenyament. Ens hem manifestat també molt crítics amb el departament per l’evolució d’aquesta situació, així els hi hem manifestat, tant a la mateixa conselleria com al delegat territorial i no creiem que la situació de Martorell s’hagi esdevingut per una negociació determinada amb diferència amb altres poblacions de la zona, senzillament hem fet servir una argumentació diguem-ne concreta que nosaltres ja dic que en aquest cas no compartim. Amb tot des de la regidoria d’ensenyament s’ha treballat de manera intensa i hem aconseguit també travar doncs aquests dos acords que s’han comentat en el plenari d’avui mateix.

El regidor Sr. Antonio Carvajal formula la 2a. pregunta: Ara fa un parell de sessions plenàries, el regidor Casasayas va exposar els diferents contenciosos que té l’Ajuntament de Martorell. Un d’ells estava relacionat amb dos membres de la junta directiva de l’entitat extingida “Futbol Sala Martorell”. Voldríem formular les següents preguntes: S’ha produït cap variació al respecte amb aquest contenciós? En cas afirmatiu, quina ha siguta aquesta variació ? A data d’avui, existeix una sentència ferma? Quin és el fallo? En cas de que es tracti d’una sentència desestimatòria, quin cost econòmic total (costes incloses) suposarà per a l’Ajuntament?


81

El regidor Sr. Josep Casasayas respon: Doncs bé respecte a l’última vegada que vam parlar no hi ha hagut cap variació i de fet no hi ha encara sentència definitiva sobreaquestcontenciós, gràcies.

El regidor Sr. Antonio Carvajal formula la 3a. pregunta: A la passada Junta de Govern del 13 de juny de 2016 es porta a aprovació la proposta d’autorització de la comptabilitat d’una activitat privada sol·licitada per dos funcionaris de la plantilla de l’Ajuntament, concretament, de la Policia Local. Voldríem conèixer la votació dels membres de la Junta de Govern local sobre aquestes comptabilitats i, també, si les dues persones compleixen la legislació vigent amb referència a les seves dedicacions i horaris de treball. Cal recordar que, no fa massa temps, es va denegar a un altre membre de la Policia Local una comptabilitat igual que la sol·licitada per una d’aquestes persones. Voldríem saber quin ha estat el canvi de criteri per denegar el que abans va ésser no, ara és sí.

El regidor Sr. Lluís Amat respon: Avia’m també per matisar la seva pregunta no hi ha hagut cap canvi de criteri per que la llei en aquests casos és molt clara i molt concisa, vale? El que sí hem tingut en aquest cas, en els tres casos d’aquests treballadors de la Policia que vostè diu és a l’hora de donar l’atorgament de les compatibilitats demanades tant per l’agent, el sotsinspector, com l’inspector de la Policia Localha sigut l’aplicació a tots tres de l’interlocutori del Jutjat contenciós número 7 de Barcelona de data 18 de maig del 2016 com a conseqüència de la petició d’incident d’extensió d’efectes de la sentència número 72/2014 de data 19 de març de 2014 a favor de l’agent de la Policial Local de Martorell. En quant al tema que em pregunta és si compleixen la legislació vigent evidentíssimament que la compleixen, gràcies.

Preguntes “in voce”formulades en la sessió de 18-07-2016

La regidora Sra. Raquel Pérez formula les següents preguntes:

1a. La primera és a data d’avui a la pàgina web de l’Ajuntament no trobem penjades de les sessions dels plens dels mesos d’abril i maig de 2016. Per què es produeix aquest endarreriment de quatre mesos per penjar les actes ?

2a. És que a la sessió del Ple del dia 21 de desembre de 2015, ja fa sis mesos es va aprovar per unanimitat la moció presentada pels grups municipals de MM-E i PSC, per l’ajut d’emergència als camps de refugiats sahrauís, per la catàstrofe humanitària i que viuen després de les pluges torrencials dels últims mesos, entre els acords aprovats es troba el punt quatre que diu textualment : “quatre: fer una aportació d’emergència a la campanya promoguda pel moviment solidari de Catalunya a través de l’associació catalana d’amics del poble sahrauí i que junt amb totes les aportacions recollides es transferirà directament a la Mitja Lluna Roja sahrauí, per fer front a les necessitats més immediates de la població sahrauí afectada o la campanya d’emergència que es dugui a terme a través del fons català Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

82

de cooperació “. I la pregunta és : s’ha fet aquesta aportació ? en cas afirmatiu, quina quantitat i en quina data es va efectuar ? I si no s’ha fet, per què ?

3a.La pregunta número tres diu: fa pocs dies es van aprovar les concessions de les subvencions de les entitats de l’Ajuntament en matèria de joventut, esports, cooperació internacional i veïnals i de cultura. S’han penjats les adjudicacions i els imports atorgats al Portal de la transparència del Patronat o de l’Ajuntament?

4a.La pregunta número quatre diu: el Patronat té llogada la nau industrial assenyalada amb els números 2 i 4 del carrer Joaquim Barnola i Bassols de Martorell, on actualment està el CET, que és el centre especial de treball,per un cost de 25.343 € a l’any.Aquesta nau ha sigut propietat en algun moment de l’Ajuntament, del Patronat o bé de l’empresa municipal Gessòl ? En cas afirmatiu, quan es va vendre, a qui i per quin import ?

5a.La pregunta número cinc diu: L’Ajuntament de Martorell té llogat el local del c/ Mur, 51 segona planta, amb data de contracte d’arrendament 2 de gener de 1991 amb un cost anual de 5270 € anuals. Quin és l’ús que se l’hi ha donat a aquest local durant aquests anys ? En quins períodes ? S’ha rescindit el contracte d’arrendament per part de l’Ajuntament ?

6a.La pregunta número sis diu: En data 31 de desembre l’interventor llavors d’aquest Ajuntament, l’Antoni Calpe, emet acta de fiscalització referent a les factures de servei de manteniment del CIES que prové l’empresa Serveis Enginyeria Bruch,SL, on informa que els serveis prestats es realitzen sense cap tipus de contractació realitzada prèviament ni al 2014, ni al 2013, ni al 2012, i explicant que aquests serveis es presten al marge del procediment contractual legalment establert i per tant de manera irregular.En data 29 de març de 2016 i davant de la queixa de SOM Martorell, el Síndic de Greuges emet informe favorable a la queixa formulada i convida al nostre Ajuntament la contractació que ja supera de llarg els 300.000 €. Lapregunta és: a hores d’ara ja s’ha regularitzat la situació contractual d’aquest servei ?

7a.En quant a la Fundació residència Sant Joan de Déu i les subvencions que es concedeixen des de l’Ajuntament en tres modalitats, centre de dia, estades puntuals i estada permanent, quin són els criteris que s’apliquen des de serveis socials per tal d’ accedir a aquestes subvencions ? I els requisits, estan a l’abast de qualsevol ciutadà de Martorell ?

8a.En la passada sessió informativa del Patronat del dia 11 de juliol, un dels punts a tractar era la proposta d’aprovació del conveni de col·laboració entre el Patronat i l’Associació de Salut Mental del Baix Llobregat Nord, amb l’objecte de mantenir el club social punt de trobada durant l’any 2016 amb un import de 10.800 €.A la pregunta del nostre grup de quanta gent de Martorell es beneficia d’aquest servei, cap dels representants del Patronat ni tècnics, ni polítics, van saber donar resposta. Per tant, preguntem : quin seguiment fan des del Patronat de l’eficàcia dels serveis per tal de fer la proposta de la continuïtat d’aquest Plaça de la Vila, 46 08760 Martorell Tel. 937 750 050 [email protected]

83

conveni?. Com valoren la seva repercussió envers els ciutadans de Martorell ?. No seria millor destinar aquests diners a altres associacions del municipi ?

9a.En quant a Càritas amb número d’instància 7270 i data de desembre de 2015, i torno a repetir data de desembre, 1 de desembre de 2015, vam sol·licitar l’expedient de justificació del conveni entre aquesta entitat i el Patronat per un import de 12.000 €, davant del Secretari vam fer la revisió i tal com va ratificar el propi Secretari a la comissió informativa del Patronat del passat dia 11 de juliol a l’expedient faltava la memòria tècnica justificativa del conveni. Per què desprès de gairebé vuit mesos encara no hem obtingut resposta de l’actuació del Patronat davant d’aquesta irregularitat ? Per què s’han aprovat els següents convenis amb Càritas al 2015 i es proposa a la comissió informativa del dia 11 del Patronat la concessió del conveni del 2016, si encara no s’ha aportat la documentació necessària i imprescindible per tal de continuar rebent les subvencions tal i com exigeixen les pròpies bases reguladores ?

10a.El passat dia 20 de juny en sessió plenària, es va aprovar la moció presentada pels grups municipals de Convergència, Esquerra, PSC per l’adopció del salari mínim de 1000 €.En els acords s’expressa literalment: “ segon: l’Ajuntament treballarà amb les associacions d’empresaris comarcals i les empreses que es presentin a licitacions públiques per tal de millorar les condicions salarials dels treballadors i treballadores amb sous més baixos per tendir al mínim de 1071,43 €, en aquest sentit estudiar i si s’escau adoptar les mesures normatives que incentivin les empreses subcontractades o receptores de recursos públics a adoptar el salari mínim de 1071,43 € entre el personal contractat sempre que siguicompatible amb altres mesures socials, instar a altres administracions que també assumeixin aquest compromís”. Tots els anuncis de licitacions que si no recordo malament a dia d’avui em sembla que hi havia sis penjats, han estudiat la possibilitat de que les empreses contractades adoptin el salari mínim de 1071,43 €,que era una de les mesures que demanaven a la moció.

11a. Quan va facturar a l’any 2015 i el que portem de 2016 el Sr. Josep M. Palou Oñoa, o el seu gabinet Palou Advocats ? I quants contenciosos porta com a serveis jurídics de l’Ajuntament o Organismes dependents del mateix ? Gràcies

La regidora Sra. Laura Ruiz formula les següents preguntes:

Dues preguntes molt concretes, molt concretes

1a. Seguint una mica el fil del que comentava la regidora Raquel Pérez, a la darrera sessió plenària es va aprovar una moció donant suport a la campanya anem al 1000. El nostre grup municipal es va abstenir amb una argumentació i fent una pregunta molt concreta, els hi repetiré perquè em donin resposta en la propera sessió plenària que és: quantes


84

persones, quants treballadors o treballadores especialment indirectes, és a dir que treballen als serveis externalitzats d’aquest Ajuntament, cobren menys de 1000 € ?

2a. També en relació a una intervenció que ha fet vostè, Sr. Bargués, de fet durant el punt cinc d’aquest plenari, d’aquesta sessió plenària que ens ocupa, comentava... , bueno feia esment de la coordinadora pel tema de l’habitatge, oi ? la plataforma afectats per la hipoteca, altres Ajuntaments i entitats bancàries. La nostra pregunta és: perquè a la sessió d’avui a les 5 de la tarda no ha assistit cap membre d’aquest consistori, ni ens consta que s’hagi excusat. Quin és el motiu pel qual ens hem quedat sense representació en una d’aquestes reunions tan importats ? Gràcies .

El regidor Sr. Raúl Rozalén formula les següents preguntes:

1a. En relación a la plantilla de la Policía Local, quisiéramos disponer por escrito de la siguiente información: ¿cuál es la relación de horas, trabajos o servicios extraordinarios de toda la plantilla? Y concretamente, de forma detallada con nombre, apellidos, cargo o rango de todo el 2015 y primer semestre de 2016.

2a. Pedimos las siguientes explicaciones, que ha pasado con el convenio que había con grúas DV del 1 de enero al 30 de junio de 2016, y que se ha extinguido el 1 de junio ? Cuáles han sido los motivos? Existe en la actualidad un nuevo convenio o contrato con esta empresa? En caso afirmativo quisiéramos conocer los detalles de este nuevo convenio o contrato. ¿Cuántas empresas se han presentado para la adjudicación de este servicio ?

3a. Solicito que se nos facilite la cantidad de los vehículos retirados y enganchados del año 2015 y primer semestre de 2016, detallado por meses.

4a. Quisiéramos saber en Av. CamíFondo,¿qué actuaciones tienen previstas para la mejora de la seguridad vial a parte de la rotonda que están construyendo? ¿Cuáles son los motivos de la construcción de la mencionada rotonda y de las posibles actuaciones en la Av. CamíFondo ?

5a. Querría saber porque no tenemos respuesta a los siguientes registros de entrada: núm. 1620 con fecha 24 de febrero de 2016, y número 4120 con fecha 12 de abril de 2016. Gracias

El regidor Sr.Antonio Carvajal formula les següents preguntes:

1a. Ara, fa uns dies, que està en funcionament la campanya de sensibilització “prou caques”, voldríem conèixer quina valoració fa l’equip de govern d’aquesta campanya, tanmateix quin ha estat el cost econòmic total de la mateixa, parlem de plaques, cartells, etc. , i finalment quina ha estat la quantitat econòmica recaptada en concepte de sancions.


85

2a. El passat 6 de juny vàrem trametre al responsable corresponent l’escrit del nostre grup municipal per tal de ser publicat en el butlletí municipal.Aquest responsable ens va comunicar que la data prevista per a la publicació seria abans del 26 de juny, a hores d’ara estem finalitzant el mes de juliol i aquesta publicació no ha arribat a les llars de Martorell, no sé si li ha passat a la resta de grups municipals, però evidentment el nostre escrit ha quedat desfasat en quant a l’actualitat. Voldríem conèixer quins han estat els motius d’aquests endarreriments. Ens agradaria que per futures ocasions es pogués coordinar millor aquest tema.

3a. Recentment hem tingut la visita a Martorell del diputat del PSC al Parlament de Catalunya, Raül Moreno. El motiu d’aquesta visita era explicar amb detall la proposició de Llei de l’aprofitament dels excedents alimentaris, entre d’altres. Ens vàrem posar en contacte via email amb els mitjans de comunicació local com ràdio Martorell. Segons un dels responsable d’aquest mitjà davant de la nostra pregunta envers el per què no s’havia cobert informativament aquest acte, se’ns diu oralment que la coordinadora de continguts no va considerar rellevant cobrir aquest acte. Voldríem conèixer per altres ocasions quins són els criteris per decidir quins actes són d’interès informatiu i quins no.

4a. Hem observat al web municipal que encara no estan actualitzats apartats com el pressupost municipal a on apareix encara les dades de l’any 2013 i el compte general corresponent a l’any 2011.Quan tenen previst actualitzar-ho ?

5a. El passat ple de març, la regidora Raquel Pérez del grup municipal SOM Martorell trasllada un parell de preguntes fent referència a l’hospital comarcal Sant Joan de Déu. A les mateixes tant l’alcalde com el regidor Casasayas, volem conèixer, quin ha estat el canvi de criteri a l’hora de contestar llavors a les preguntes fetes respecte a l’hospital i el per què ara no ?

6a. En referència a la pregunta relacionada amb una sanció a un establiment de Martorell i formulada el passat ple, l’alcalde afirma que no és competència del ple respondre.L’establiment afectat ens comunica que va traslladar la corresponent queixa a l’OMIC, de qui és competència aquest estament ?

La regidora Remedios Márquez pregunta: Hace unos meses nuestro grupo municipal efectuó una pregunta relacionada con la supresión de las barreras arquitectónicas de diferentes lugares del municipio en concreto en el auditorio del centro cultural.El regidor Sr. Esteve respondió a la misma y comento que estaba previsto solucionar esta problemática.A día de hoy no tenemos constancia de que se haya empezado a regularizar, quisiéramos conocer como está el tema y si tienen fecha prevista para las actuaciones correspondientes


86

El Regidor Sr. Lluís Tomásformula les següents preguntes:

1a. Preguntar envers una nota informativa que ens van adreçar els membres de la Junta del Comitè de l’Ajuntament de Martorell a on parla de l’allargament en les negociacions i sobretot en el fet, segons ells evidentment, de que no acaben de recuperar algunes coses que en el seu dia entenc que per lleis superiors es van treure, altres Ajuntaments ja ho han solventat; i aquí estan reclamant intentar negociar i no s’acaba de resoldre. Ens agradaria que ens expliquessin com estan aquestes negociacions i quines són les previsions.

2a. En la Junta de Govern del passat 13 de juny del 2016 en el punt 26 es va aprovar la certificació número 7 i darrera de l’obra del parc de les Solanelles per valor de 20.750 €. Tenint en compte que, segons diu en aquest acord, és la darrera certificació voldríem conèixer el cost definitiu d’aquesta obra així com el cost que s’havia previst inicialment.

3a. Voldríem conèixer quines són les activitats ubicades a Ca l’Ollé actualment, quins són els seus horaris ? Quants usuaris té cadascuna d’aquestes activitats ? Mentre es fan aquestes activitats existeix un servei de consergeria a Ca l’Ollé ? En cas afirmatiu, quantes persones ho formen i quins horaris es fan, quina utilitat i quines accions s’estan fent actualment en el pati d’aquest indret ? .

4a. En el pressupost 2016 existeix una partida de 52.000 € per a l’adquisició d’una edificació a la Pl. de la Vila, núm. 52. En el seu moment ja se’ls hi va fer la pregunta de per què s’adquireix i quina era la finalitat d’aquesta adquisició ?. En cas afirmatiu voldríem conèixer quines actuacions s’han fet o estan previstes fer ?

5a. Voldríem també conèixer els motius per què la Plataforma Martotastet només ha estat present el primer divendres en l’activitat del PAS, quina ha estat la problemàtica existent? Existia cap conveni signat entre Martotastet i l’Ajuntament per tal de fer aquesta activitat? En cas afirmatiu, com s’ha resolt o com està previst resoldre’l?

6a. Hem pogut veure com avui ha sortit aquí que les obres de remodelació de la Pl. de l’Oli ja han finalitzat. Agrair les explicacions que abans ens ha donat el regidor Esteve. Ara que aquestes obres estan finalitzades, no s’ha tingut cap possibilitat d’instal·lar entre el mobiliari urbà, que abans ha comentat, cap joc infantil adaptat especialment pels nens discapacitats amb mobilitat reduïda ?

7a. Abans, quan hem tingut el debat sobre les mocions, el Sr. Alcalde ha dit que la normativa, entén que el ROM, diu això, que es tenia que llegir el grup que més regidors tenia. Ha dit que, si no he entès malament, que sortia en el ROM. Voldria que m’expliquessin o que em digués en la propera sessió plenària quin és aquest article del ROM. Gràcies.


87

G. PRECS.

La regidora Raquel Pérez hi intervé i diu: Jo volia fer un prec d’un tema d’un acord que SOM Martorell vam acordar davant les convocatòries de subvencions de l’Ajuntament del Patronat i si em permet el Sr. Alcalde li llegiré “ davant la publicació de les propostes d’aprovació de les convocatòries de subvencions de qualsevol índole corresponents a l’exercici 2016 i donat que a totes les convocatòries s’expressa que la composició de les comissions qualificadores queden formades de la següent manera :

Composició de la Comissió qualificadora:

- Presidència : el president de Patronat o membre de la comissió de govern del Patronat en qui delegui .

- Secretària titular : Montserrat Navarro Carrillo, o treballador del Patronat en qui delegui .

- Vocals: un representant de cada grup municipal, el director del Patronat el Sr. Valentí Santos Gallego i un tècnic de l’àrea d’esport o del que sigui, amb veu i sense vot.

El grup municipal SOM Martorell desestima participar a les Comissions qualificadores en qualsevol de les convocatòries d’aprovació de subvencions pels següents motius :

1) Perquè sent SOM Martorell grup municipal de recent incorporació a l’Ajuntament....

El Sr. Alcalde diu: Sra. Pérez, és que no entenc, això és per fer precs, vostè vol pregar però està llegint una resolució.

La regidora Sra. Pérez diu: No, no estic llegint els motius, estic llegint un acord i ara hi expressaré el prec que vull demanar si vostè em permet...

El Sr. Alcalde diu: Jo li demano que sintetitzi, si jo li permeto només faltaria, jo el que volia és estalviar-li feina enlloc que llegeixi tot això, li demano que sintetitzi i faci el prec que seria el més lògic, de totes maneres si vostè desitja llegir , llegeixi, però jo crec que és més lògic..., entre altres coses perquè l’entenguin millor també, eh.

La regidora Sra. Pérez diu: Jo crec que m’entendran millor si l’acabo de llegir, però si vostè em permet, si no em permet...

El Sr. Alcalde diu : Si jo li permeto, només faltaria, endavant.


88

La regidora Sra. Raquel Pérez continua dient: Per tant, el grup SOM Martorell, desestima participar en les Comissions qualificadores en qualsevol de les convocatòries d’aprovació pels següents motius:

1) Perquè sent SOM Martorell grup municipal de recent incorporació a l’Ajuntament de Martorell, no se’ns ha notificat prèviament per part de la Institució que el nostre grup pogués concórrer com a vocals a cap Comissió qualificadora.

2) Perquè no assumirem cap responsabilitat que no estigui controlada pel nostre grup municipal, i el tema de les subvencions no ho està .A hores d’ara encara no hem pogut accés ni tan sols als convenis adoptats per l’Ajuntament, el Patronat, i és entre d’altres una de les condicions per les que les entitats no poden ser beneficiàries d’aquestes subvencions .

3) Perquè el nostre vot no és decisiu en cap dels casos, ja que el govern format per CiU i Esquerra tenen majoria i no serà en cap rellevant.

4) Perquè no hem participat en la realització dels criteris d’atorgament de les subvencions i la seva ponderació.

5) Perquè revisada l’Ordenança reguladora de les subvencions de l’Ajuntament de Martorell, diu textualment : “ Composició de la Comissió qualificadora que sota la presidència de l’alcalde o alcaldessa o el regidor o la regidora en qui delegui o el president o presidenta del organisme autònom o vicepresident o vicepresidenta en qui delegui, estarà composada per un mínim de 3 vocals designats entre els membres de l’Ajuntament, l’organisme autònom i el personal tècnic d’aquests, les funcions del secretari de la Comissió s’exerciran pel vocal designat d’entre el personal tècnic” , i per tant, no és obligatori ni és funció de SOM Martorell participar d’aquestes comissions.

PREC: Preguem al Govern que rectifiqui oficialment les propostes d’aprovació de les convocatòries de subvencions ja publicades i deixi clar que SOM Martorell no formarà part de les mateixes durant l’any 2016. Gràcies

La regidora Sra. Raquel Pérez diu: En tinc un altre que és molt molt curt, i que si vostè em permet... dic si em permet perquè ja sap el que va passar al Ple de maig i que vostè no va deixar contestar quan les entitats van venir aquí per participar i explicar-me tot allò que em van explicar. Jo vaig consultar amb el secretari i ara li torno a fer la consulta si per al·lusions durant 37 minuts un regidor o una regidora o una part d’aquest Ple no té el dret a respondre, m’agradaria que ell em contestés .

El Sr. Alcalde diu: El secretari només parla o intervé a petició de l’Alcalde, pregui Sra. Pérez.


89

La regidora Sra. Raquel Pérez diu: Jo li prego que intenti ser just Sr. Alcalde, vostè i el Sr. Bargués, perquè em sap greu que quedin malament, vaig sentint que la gent diu que jo vaig ser una covard i que no vaig voler donar la cara, sap que passa? que la gent de CiU i la gent d’Esquerra i molta gent és molt decent ? no té res a veure amb el partit, i a mi dijous abans del Ple em van trucar i em van dir vigila perquè t’estan fent una “encerrona”, si no hagués volgut donar la cara no hagués vingut, llavors no diguin mentides, no expliquin que és que jo no he tingut ...

El Sr. Alcalde diu: Sra. Pérez, veu que tinc una gran paciència, oi que ho veu que la tinc ?

La regidora Sra. Raquel Pérez diu: No, és que vostè ha de tenir molta paciència.

El Sr. Alcalde diu: Ja la tinc, ja la tinc, però a tres quarts de dotze de la nit que ara vostè vingui aquí a dir el que li sembli, jo ja veu que li deixo que s’esplagi, però és clar si a més a més ens diu no sé què, que jo crec que són improperis que no es mereix cap membre d’aquest consistori ni de l’equip de govern ni el de la resta de grups municipals, doncs no la deixaré seguir, ho ha d’entendre això, eh . Jo li demano que tot el que hi hagi de pregar, pregui-ho, però de manera, perdoni estic parlant jo ara Sra. Pérez, perquè a més vostè ha dit que aquest prec era breu i crec que l’està fent més llarg que l’anterior que ja ha estat llarg, jo li demano que sintetitzi el seu prec, pregui i deixi que la resta de regidors d’aquest consistori si volen pregar que preguin, endavant.

La regidora Sra. Raquel Pérez diu: No entenc perquè no puc dir, ni una sola intervenció en que vostè no em talli, no ho puc entendre, però vostè vol fer-ho així queda registrat i queda constància d’això, és que no em deixa acabar, jo li prego que no diguin mentides, que no diguin coses que no són i el Sr. Bargués sap de que va tot això, si, si, vostè Bargués va dient coses... de que jo no vaig voler donar la cara i jo crec que si que dono la cara .

El Sr. Alcalde diu: Sra. Pérez, estic tenint un excés de paciència, però com tot a la vida la meva paciència té un límit, es a dir, és la segona vegada que vostè tilda mentiders a membres d’aquest consistori i això no li permetrem, per tant li permeto que ...

La regidora Sra. Raquel Pérez diu: Encara que es demostri, això és igual.

El Sr. Alcalde diu: Sra. Pérez , jo li deixo, li donaré 20 segons o 30 perquè pregui, no, no, no, Sra. Pérez, però si torna a fer un improperi d’aquest tipus llavors no la deixaré parlar més. Gràcies Sra. Pérez.

El regidor Sr. José A. Simón hi intervé i diu: Aprofitant la prèvia que feia el Sr. Alcalde a l’inici del Ple d’avui i amb un cartell electoral que m’agradaria fer referència que fa pocs dies hi havia en els nostres municipis que deia “fets no paraules “, ens agradaria avui 18 de juliol i


90

80 anys després del cop d’Estat i l’inici de la guerra civil crec que estaria bé fer un prec per recordar-li a l’equip de govern que compleixi amb la Llei i amb un acord de plenari i retiri definitivament el nom d’un militar franquista d’un carrer de Buenos Aires, aquest nom encara surt als mapes del web municipal i cap veí de la zona ha rebut mai una comunicació confirmant aquest canvi. Gràcies .

==== I no havent-hi altres assumptes a tractar, el senyor President declara finalitzada la sessió, que s’alça a les 23.47 hores, de la qual s’estén la present acta, i jo com a Secretari, en DONO FE.


91

08/2016. SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'AJUNTAMENT PLE DEL DIA 18 ... · de Pacients del Departament de...

Documents

Transcript of 08/2016. SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'AJUNTAMENT PLE DEL DIA 18 ... · de Pacients del Departament de...