L'aparell digestiu s'encarrega, d'una

banda, de transformar els aliments en

substàncies més senzilles perquè les

cèl·lules els puguin absorbir i utilitzar, i

d'una altra, d'eliminar les restes no

digerides.

L'aparell digestiu està format per dos tipus

d'elements:

El tub digestiu. És un conducte,

d'uns deu metres de longitud,

constituït per la boca, la faringe,

l'esòfag, l'estómac, l'intestí prim,

l'intestí gros i l'anus.

Les glàndules digestives. Són un

conjunt de glàndules annexes que

secreten diferents substàncies que

són necessàries per descompondre

els aliments. Són les glàndules

salivals, el fetge i el pàncrees.

L'aparell digestiu és

l'encarregat de fer les

funcions digestives. Aquestes

funcions comprenen els

processos següents:

La ingestió. És l'entrada

d'aliments al tub digestiu

a través de la boca.

Durant la ingestió els

aliments són triturats per

les dents i mesclats amb

la saliva.

La digestió. És la

transformació dels

aliments en substàncies

més senzilles,

anomenades nutrients,

perquè les cèl·lules els

puguin aprofitar.

La digestió es produeix per

mitjà de dos tipus d'accions:

Mecàniques. Consisteixen

a tallar, triturar i mesclar els

aliments. Es duen a terme,

principalment, a la boca i a

l'estómac. Provoquen canvis

físics en els aliments, com

ara reduir-los de mida i

mesclar-ne els components,

per facilitar les accions

químiques.

Químiques. Consisteixen

en la transformació dels

aliments en compostos més

senzills, gràcies a l'acció de

substàncies que provoquen

canvis químics en els

aliments.

L'absorció. És el procés per

mitjà del qual els nutrients

obtinguts en la digestió

travessen la paret del tub

digestiu fins als vasos

sanguinis. Aquest procés

permet transportar els

nutrients per la sang a tot el

cos.

L'egestió. És l'eliminació a

l'exterior de les substàncies

no digerides o no

aprofitables dels aliments.

Les funcions digestives

permeten que els aliments, a

mesura que passen pel tub

digestiu, es transformin en

nutrients perquè puguin ser

transportats fins a les cèl·lules,

on seran utilitzats.

Les dents:

digestió

mecànica

El procés digestiu comença

amb la ingestió d'aliments a

través de la boca. A l'interior de

la boca comença la digestió

per mitjà de dos processos:

La masticació. És una

acció mecànica per mitjà

de la qual els aliments

s'esmicolen gràcies a la

participació de les dents i

dels músculs que mouen

els maxil·lars on estan

situades les dents.

Gl. salivals

Pre-digestió

química

La insalivació. Elsaliments es mesclenamb la saliva, que hiprodueix una accióquímica. La saliva éselaborada per tresparells de glàndules:les paròtides, lessublinguals i lessubmaxil·lars.

papil·les gustatives

Aquests dos processos els facilita la

llengua, un òrgan musculós en el qual

també hi ha el sentit del gust.

papil·les

mecàniques

Els aliments, mastegats i amarats de saliva, formen el bol alimentari, que és

empès cap a la faringe i d'aquesta a l'esòfag per mitjà de la deglució.

L’epiglotis

L'esòfag impulsa el bol alimentari

fins a l'estómac per mitjà d'uns

moviments de contracció i

relaxació dels músculs que formen

les seves parets i que s'anomenen

moviments peristàltics.

El bol alimentari entra a

l'estómac a través del

càrdies. A l'estómac el

bol alimentari

s'acumula i sobre ell té

lloc la digestió

gàstrica, que comprèn

les dues accions

següents:

Una acció

química, produïda

pels sucs gàstrics

secretats per les

parets internes de

l'estómac. Els sucs

gàstrics contenen,

entre altres

substàncies, àcid

clorhídric, que

actua químicament

sobre els aliments.

Una acció

mecànica, que

consisteix en

moviments

peristàltics de les

parets de

l'estómac, que

mouen els

aliments i els

mesclen amb els

sucs gàstrics.

Com a resultat

d'aquesta digestió, es

forma una massa

semilíquida, espessa i

molt àcida, anomenada

quim, que surt a poc a

poc de l'estómac, a

través d'un esfínter, el

pílor, i passa a l'intestí

prim.

Al duodè, el quim es mescla amb la bilis, substància produïda pel fetge; amb el

suc intestinal, produït per les parets de l'intestí, i amb el suc pancreàtic, produït

pel pàncrees. La bilis ajuda a digerir els greixos, i els sucs intestinal i pancreàtic

completen la digestió química. El resultat final és una massa blanquinosa,

anomenada quil, que conté aigua, substàncies nutritives resultants de la digestió i

altres productes no digerits.

Trencar els principis immediats

Jejú i Ili : absorció amb Vellositats intestinals

Com a resultat de la digestió s'obtenen nutrients, la mida petita dels quals els

permet travessar les parets del tub digestiu i passar a la sang. Aquest procés

s'anomena absorció.

La major part de les substàncies s'absorbeixen al jejú i a l'ili. En aquests trams, les

parets internes de l'intestí prim estan molt plegades formant les vellositats

intestinals.

A l'interior d'aquestes vellositats hi ha vasos sanguinis que recullen les substàncies

digerides i les reparteixen a totes les cèl·lules del cos.

http://es.geocities.com/biohumana2002/digestiu.html

Intestí Gros: reabsorció aigua i ions. Flora

Les substàncies que no han estat absorbides passen a l'intestí gros gràcies als

moviments peristàltics de les seves parets. En aquesta part s'absorbeixen gairebé

tota l'aigua i les sals minerals; això fa que els residus de la digestió es vagin

compactant fins a formar la femta.

A l'intestí gros hi ha, a més,

una gran quantitat de

bacteris simbiòtics, que

fermenten i descomponen

algunes de les restes

alimentàries que no s'han

digerit. En aquest procés, els

bacteris sintetitzen algunes

vitamines, com ara la B12 o la

K, que també s'absorbeixen, i

produeixen gasos intestinals,

que són els causants de la

mala olor de la femta.

La femta s'acaba acumulant

durant un temps a l'últim tram

de l'intestí, el recte. Una

vegada la femta és al recte,

és eliminada i expulsada

periòdicament a l'exterior a

través de l'anus per mitjà de

l'egestió.

Cèl·lules de l’intestí

gruixut amb

descamacions

• La càries

• El restrenyiment

• Les úlceres

• La gastroenteritis

• La cirrosi hepàtica

• Els paràsits intestinals

La càries. És una malaltia infecciosa produïda per bacteris que afecta els teixits

durs de les dents (l'esmalt, la dentina i el cement). Els bacteris presents a la boca

s'alimenten dels glúcids ingerits i produeixen àcids, que causen cavitats a les dents.

Reduir el consum de dolços, raspallar-se bé les dents després de cada àpat i abans

d'anar a dormir, i anar al dentista de manera regular són els millors mètodes per

prevenir l'aparició de càries.

Les úlceres. Són ferides que s'obren a les parets internes del tub digestiu. Es

produeixen, principalment, a l'estómac i al duodè. Tenen causes molt variades,

entre les quals destaquen l'estrès i la infecció pel bacteri Helicobacter pylori.

La cirrosi hepàtica. És una malaltia crònica que consisteix en una mort

progressiva del teixit del fetge, fet que comporta que aquest òrgan funcioni

malament. Una gran part dels casos de cirrosi són deguts a un consum excessiu

d'alcohol

La gastroenteritis. És una

inflamació de les membranes

internes que recobreixen

l'estómac i l'intestí. És deguda,

principalment, a una infecció

causada per virus o bacteris.

Provoca vòmits, diarrees i

malestar a l'abdomen. Aquesta

inflamació fa que una gran part de

l'aigua i les sals minerals no

s'absorbeixin a l'intestí, i per

aquest motiu la femta es fa molt

líquida.

El restrenyiment. És un trastorn

que dificulta l'evacuació de la

femta. És degut a l'absorció

excessiva d'aigua per l'intestí

gros, fet que origina una femta

seca i dura. Té causes diverses,

entre les quals destaquen l'estrès,

determinats fàrmacs i les dietes

pobres en fibra vegetal.

.