001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

20
REVISTA' CULTURAL D'A·LAI'OR· Setembre 1.990 - NQ1 I DL MH : 407 - 1.990 - Edita: S'Ull de Sol S.C. - Coordinador: Pere Reurer - PREU 150 Ptes. (IVA inc.) - Imprimeix J. Pons - Alaior ENTREVISTA A L'ECONOMISTA BIEL CORTÈS "Si alguna cosa he après de l'economia és que les coses importants no es solen com- prar amb doblers, però sí que es poden fer malbé per doblers". Pag.lO iI 1 CON UNA DURA POLÉMICA PREVIA "Aprobado el interés social del golf de Llucalari" . Pag.8 INICIADOS LOS TRAMITES "Perspectivas de desarrollo urbano en dos nuevas zonas de Alaior". Pago 7 REFLEXIONS SOBRE "Les passades Festes de Sant Llorenç". Pago 13 EDITORIAL A la lletra d'una de les seves cançons més populars, el cantant valencià Raimon ens recorda - segurament influenciat per la paraula del gran poeta medieval Ausiàs March - que "QUI PERD ELS ORÍGENS, PERD LA IDENTITAT ...". És un toc d'atenció, i ben donat, a tots aquells que, deixant de banda escrúpols i respecte a les generacions passades i a les que encara han d' arribar, miren només els fets des d'un punt de vista material i prou. Els menorquins pensàvem que no cauríem en els mateixos errors que s'havien comès a Mallorca i Eivissa. "Això, a Menorca, no passarà mai", dèiem. I, ves per on, com si no hi hagués hagut prou tropissa- des abans de les nostres, tornam tropissar (no ja amb el mateix mac o còdol, sinó amb el propi bloc de ciment que, fins i tot, s'han dignat a posar en ple camí de cavalls). Deia un altre poeta mundialment conegut, Rabin- dranah Tagore:"NO PLORIS PER HAVER PERDUT EL SOL, PERQUÈ LES LLÀGRIMES NO ET DEIXARAN VEURE LES ESTRELLES". Els menor- quins, en general, i els alaiorencs, en particular, hauríem d'aclarir, abans que cap altra cosa, quin és el sol perdut i quines són les estrelles que encara hi queden. L'illa, no ens enganem, va progressivament perdent tradicions ancestrals. Es conserven, això sí, les proto- colàries - que són, d'altra banda, més formals i no tan espontànies con les populars. Però, poc a poc (o molt ràpid, segons els pobles), l'illaes ven al millor compra- dor o al més ric llogater. Tenim, ara, les dues opcions de sempre: seguir accelerant el cotxe (sense pensar que és possible que no freni del tot bé) o aturar-lo a una vorera de la carretera i, una vegada defora, pensar si la carretera que havíem triat era realment la més indicada. CÜL.LABÜRACIONS: Arcadi Gomila (Pàg. 2) J. Roig i Diego (Pag. 3) José Sintcs, "en Pepe d'es Llogaret" (PagA) José M~Timoner Pons (Pàg. 5) Antonio Simes Pons (Pàg. 5) Llorenç Carreras (Pàg. 13) Juan Florit Sans (Pàg. 14) Cristóbal Esbert (Pag. 17) Calamarsa (pag. 19) Joan Mercadal (Dibuix)

description

S'ull de Sol - Revista cultural d'Alaior - Setembre 1990 - Número 1

Transcript of 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

Page 1: 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

REVISTA' CULTURAL D'A·LAI'OR·Setembre 1.990 - NQ1 I DL MH : 407 - 1.990 - Edita: S'Ull de Sol S.C. - Coordinador: Pere Reurer - PREU 150 Ptes. (IVA inc.) - Imprimeix J. Pons - Alaior

ENTREVISTA A L'ECONOMISTA BIEL CORTÈS

"Si alguna cosa he après de l'economia ésque les coses importants no es solen com-prar amb doblers, però sí que es poden fermalbé per doblers".

Pag.lO iI 1

CON UNA DURA POLÉMICA PREVIA

"Aprobado el interés social del golf deLlucalari" .

Pag.8

INICIADOS LOS TRAMITES

"Perspectivas de desarrollo urbano en dosnuevas zonas de Alaior".

Pago 7

REFLEXIONS SOBRE

"Les passades Festes de Sant Llorenç".Pago 13

EDITORIAL

A la lletra d'una de les seves cançons més populars,el cantant valencià Raimon ens recorda - seguramentinfluenciat per la paraula del gran poeta medievalAusiàs March - que "QUI PERD ELS ORÍGENS,PERD LA IDENTITAT ...".

És un toc d'atenció, i ben donat, a tots aquells que,deixant de banda escrúpols i respecte a les generacionspassades i a les que encara han d' arribar, miren nomésels fets des d'un punt de vista material i prou.

Els menorquins pensàvem que no cauríem en elsmateixos errors que s'havien comès a Mallorca iEivissa. "Això, a Menorca, no passarà mai", dèiem.I, ves per on, com si no hi hagués hagut prou tropissa-des abans de les nostres, tornam tropissar (no ja ambel mateix mac o còdol, sinó amb el propi bloc de cimentque, fins i tot, s'han dignat a posar en ple camí decavalls).

Deia un altre poeta mundialment conegut, Rabin-dranah Tagore:"NO PLORIS PER HAVER PERDUTEL SOL, PERQUÈ LES LLÀGRIMES NO ETDEIXARAN VEURE LES ESTRELLES". Els menor-quins, en general, i els alaiorencs, en particular, hauríemd'aclarir, abans que cap altra cosa, quin és el sol perduti quines són les estrelles que encara hi queden.

L'illa, no ens enganem, va progressivament perdenttradicions ancestrals. Es conserven, això sí, les proto-colàries - que són, d'altra banda, més formals i no tanespontànies con les populars. Però, poc a poc (o moltràpid, segons els pobles), l'illaes ven al millor compra-dor o al més ric llogater.

Tenim, ara, les dues opcions de sempre: seguiraccelerant el cotxe (sense pensar que és possible que nofreni del tot bé) o aturar-lo a una vorera de la carreterai, una vegada defora, pensar si la carretera que havíemtriat era realment la més indicada.

CÜL.LABÜRACIONS:Arcadi Gomila (Pàg. 2)J. Roig i Diego (Pag. 3)José Sintcs,"en Pepe d'es Llogaret" (PagA)José M~Timoner Pons (Pàg. 5)Antonio Simes Pons (Pàg. 5)

Llorenç Carreras (Pàg. 13)Juan Florit Sans (Pàg. 14)Cristóbal Esbert (Pag. 17)Calamarsa (pag. 19)Joan Mercadal (Dibuix)

Page 2: 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

~,,~ ' COL.LABORACIONS~ 2 :::;iiII _-VESTIC D'ACORD AMB VOSTÈ, SENYORETA MILÀ

El diari Menorca del passatdia 17 d'agost publicava unaentrevista realitzada a MercedesMilà, la prestigiosa i popularperiodista de Televisió, per laperiodista del mcntat diari, I.RA.

Hi ha algunes coses que diula senyoreta Milà en les qualsestic d'acord, ja que són temessobre els quals he reflexionatmoltes vegades, com és la fallad'ètica professional i la selvainformativa en què s'està trans-formant una professió tan dignacom és el periodisme.

L'entrevista en si està quasi-bé centrada, tota ella, en l'as-sumpte Juan Guerra. És un temaque put. Hi ha mesos que cadadia, invariablement, encara queal fons no es digui res, els diarisens parlen del cas Guerra. Si talsenyor acudeix a declarar, si talempresa pot estar-hi relaciona-da, si el jutge ordena una inves-tigació per ací o per enllà, etc. Laveritat és que són informacionstan i tan rei tcradcs, des de fa seto vuit mesos, que la cosa emba-fa. En cap dels nombrosos escàn-dols que s 'han prod uït en el paíshi ha hagut tant d'interès, perpart dels mitjans de comunica-ció, en mantenir viva l'atenciódel públie com en el cas que ensocupa. Perquè ja no es tracta debrindar informació, dades con-cretes, notícies comprovades. Ésque s 'hi barreja una mescla d'in-formació amb opinio (que no és

el mateix, sens dubte), de pre-sumpció amb acusació que, laveritat, put.

I això, precisament, és elque ve a dir Mercedes Milà. Lamanipulació de les agències denotícies és tan descarada i evi-dent que resulta immoral.

Diu Milà: "les cstarnos cxi-giendo a los políticos una moralque nosotros, los pcriodistas, nosomos capaces de curnplir" i ésveritat: el 11uïrncnt personal estàtan perseguit que es passa perdamunt qualsevol barrera, enca-ra que sigui la barrera dels dretspersonals de l'individu. I lesagències de premsa, amb lamanipulació de llurs notícies, creensituacions que, generalment,obeeixen als interessos dels seusconsells d'administració i a lesideologies que defensen ... Es parlamolt de la llibertat de premsa.Del dret del periodista a no reve-lar les fons de la seva informació;quasibé I 'informador o el comen-tarista és impune a la justíciarespecte al que diu als diaris ...Però bé. ¿ És que la persona quese sent ultratjada, calumniada,menyspreada, injuriada, no ha detenir dret a ser respectada? ¿O lesl1eis han de protegir sols al perio-dista i no al ciutadà? ¿Quina de-mocràcia seria aquesta que solscontemplaria les 11ibcnais d'uns ino les dels altres? ..

Quan la comdemna a JoséMaría García, quasi tots els pe-

riòdics del país parlaren d'abúsde poder, d'acció poc democrà-tica, quasibé anticonstitucional.Qualificaren de fall dictatorial elcàstic infringit al popular i polè-mic periodista; però jo pens que,si els comentaristes han de tenirllibertat d'cxpresíó, si han detenir dret a acusar sense indicarles fonts de la seva informació,no es pot negar el dret al ciutadàque se sent atropellat, cal umniat,agredit, a defensar-se de la faltad'ètica d'algun professional delsmitjans de comunicació. I la lleiha d'emparar aquests drets indi-viduals com empara els dels in-formadors. Sinó ¿Quina demo-cràcia seria aquesta que neguésel dret a defensar-se de la per-sona que és atacada? .. No fuigdels coneixements de les perso-nes acostumades a l1egir la prem-sa diària l'especulació que es fadels assumptes que moven l'ac-tualitat, i no sols a nivel1 nacio-nal sinó també internacional. I ellector sol fer memòria dels temesque han marcat els canals infor-matius i de, moltes vegades, lesnotícies que un dia acapararenl'atenció nacional o mundial,que passant els dies han anatvariant fins al punt que, a la fi,han quedat totalment tergiversa-des.

Les campanyes orquestra-des per les agències de premsa,les desmesurades intoxicacionsque, en determinat moment, s 'han

mogut per a inclinar el públic capun o altre sentit, moltes vegadeshan tingut efecte de "boorne-rang" i s 'han tomat en contra del'interès que movia la instrumen-tació ...

Alguna d'aquestes coses lesdeixava entreveure Merccdes Miraen l'entrevista que ens ocupa: sibé en altres coses no estic d'a-cord; per exemple, quan diu queel periodista ha d'esser conflic-tiu; si no, no es té cap èxit. -!..Opens que, si per a omplir-se lesbutxaques s'ha de valer el perio-dista de qualsevol artilugi i had'emprar una trajectòria d'atac,mesclant informació amb comen-taris personals, treient conclusionsde meres hipòtesis, mostrantcom a fets pures presumpcions,trcient deduccions de meres apa-rences, la professió periodísticatindria molt poca consideració al'escala de valors de la societat.

Vegades cita l'opinió delperiodista com article de fe. Enmolles ocasions pot tenir raóperquè disposa de fonts d'infor-mació, però també cal tenir encompte que el periodista estàsubjecte als mateixos falls que téqualsevol persona i que, encaraque vulgui esser objectiu, sem-pre es transparenta la seva ideo-logia en els seus comentaris.

La professió periodística estàperdent l'ètica i això es trist igreu.

ARCADI COMI LA

Quercmos dedicar las Ií-neas que siguen a subsanaralgunes errores acaecidos enla presentación y ediciún denuestro primer número.

1) La reducción de S'Ull de Soldesaprueba el hecho de que seutilizase la presentación de larevista para repartir octavíllasen contra del carn po de golf deLlucalari. Poca después decomentarse la imparcialidad yla utilidad para todos losalaiorenses de nucstra revista,durantc el acte de prcscntacióncelebrado en el Ayuntamicruo,

ACLARACIONES Y ERRORESalgunas personas aprovccharonpara repartir dichas octavi llas,haciéndolo de tal forma que podíaen tcndcrsc cq u ivocadarncn tecomo iniciativa de la rnisma re-dacción. Dcsaprobarnos tal he-cho, a la vez que invitamos atodos a utilizar S'Ull dc Sol paracxprcsar cuantas opinionesquicran, pera si empre rcspctan-do nucstro esfuerzo por haccr deesta revista un instrumento paratodos los ciudadanos, libre decualquicr otro compromiso uopinión que no sca la que mani-ficstc la propia rcdacción en loscditorialcs.

2)En la presentación nos olvida-mos en su momcnto dc nombrarla revista "Alaior Esportiu".Cuando nombramos las revistàsque se habían cditado durante cisigla XX en Alaior no menciona-mos la que en los últirnos riem-pos ha sida la pionera, "AlaiorEsportiu". Tal error se dcbió,sobre todo, al hecho de que alhacerlo se tuvicron en cucnta lasque mas bien pcncnccían alpasado, no sienclo el caso denucstros cornpañcros del "AlaiorEsportiu".

Desde estas paginàs les salu-dames, a la vez que les pedimos

excusas por nucstro olvido,3) Otro error fue que no seindicó que la mayorla de lasfotogral'ías aparecidas en elnúmero cero habían sido realí-zadas por Foto-Radio,4) También olvidamos indicarque el autor de los dibujospanorïimlcos de Alaior, queaparecían en la portada y pagi-na 2, es D. Eugenio Pons Sintes.5) Por última, en la pagina 18,Recuerdos Gràñcos, aparccíacomo año de las inundaciones elde 1957 en lugar del correcto de1943.

REDACCIÓN

Page 3: 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

COL.LABORACIONS

Los Rolling Stones, CariLewis, los pedazos del muroy la película de Almodóvar,estrellas del verano en la fu-tura capital de Alemania uni-ficada.

En cstc sofocante y lluvio-so Agosto berlinés, la otroraciudad dividida disfruta cieuna vitalidad social y culturalque pucdc recorclar al Londrescie los "felices 60".

Bajo la ruina de la kaiserWilhelm Gcdachtniskirchc (laiglesia con memorativa quenunca Iuc restaurada, comosímbolo clocucntc cie la gue-rra) se rcuncn, cada tarde,rcprescntantcs de toclas las tri-bus urbanas mas o mcnos cata-logadas (vicjo-punks, nco-hip-pies, outsiclers y montones ciejóvcncs turistas mochilcros cietoclas las razas). A la caícla ciela tarde, y fundiéndosc con losconciertos cie carillón del "ciien-

BERLÍN 90UNA CIUDAD EN EBULLICIÓN

en una ciudad punto cie en-cucntro. Porque Berlín esconsciente (todas las ciudadesson scrcs vivos y posccn elrcflc jo de la consciencia colcc-tiva cie sus habitantcs) de su"rcsurrccción" y cie su peten-cial, ya que serà la capital cieun cstado que rcprcscmara el28% del PNB cie la C.E.E.

La misma nochc del ler.anivcrsario cie la calda del muro,los Rolling Stoncs da ban unmacro-concicrto en Wcisscn-sec, el mismo lugar que unascrnana mas tarde ha cscucha-cio las actuacioncs cie, entreotros, Tina Turncr, SimpleMincls O Jcthro Tuli, en un nucvosupcr-Icstival dcdicado cspc-cialrncntc a los ciudadanos delcstc que ya pucdcn gozar de lasmieles de cstc tipo de cspccui-culos.

Y, a propósito del muro:contra la idea popular, dicha"calda" na ela ticnc que ver con

te roto" (así lc llarnan a la pobreiglcsia), músicas cie toelas lasctnias, cantautores, rockcros,mimos, vencleclores y toda unacortc de los milagros reunida

los muros de Jericó; es clecir,se han climinado los trozosque irnpcdían el libre transitoen los principalcs pucstosfronterizos y las mas importau-tes calles; pero ... del muro,¡queclan kilórnctros! El COSLl'cie su climinación dcbc ser Ull

capitulo importantc y, ademús,¿que sería de la "industria delmuro"? Así, en los alrcdcdorcscie Potsdamcr Platz, innumera-bles pucstccillos ven den pcda-ciLos cie graffiui (algunes conccrtificado cie autcnticidad),pcndicntcs y llavcros con res-

tos de Die Maucr, y tarnbién, loque es mas cscalofriantc, des-pojos del cjército del Este (botas,gorros, cintes, abrigos y toda

participar en el 1ST AF, masque como una estrella, llegó,corrió y se Iue como un come-ta.

Lipo de insignias y condecora-ciones soviéLicas y de laR.D.A.).

Actualmcntc, la puerta deBranclenburgo esta sicndosornctida a cirugía estètica ysu cuadriga esta en restaura-ción, por lo que no pucdc oirci repiqueteo de los mani llos ycincclcs que alquilan a los tu-ristas, mas que nada para que sehagan una fOLO, porquc losúnicos expertes en hincarlc cidicntc al durísimo hormigónson los turcos, que, a pie ciemuro, te venden, carísimo, elúnica souvenir con garantíasde autcnticidad.

Almodóvar, una autenticaestrella aquí, tiene a su "Mata-clor" en un cine y a su "FcsslcMich!" (Atamc') en toda s lasparedes y en el mejor cine de laKudamm.

Carl Lewis, que vino para

La vicia nocturna de Berlínes múltiple y variada: burgue-sa en laKudamm; afrancesaday deliciosa en Savigny Platz;bohemia en Krenzberg y massórdida en Zoo (¿recuerclan aCristina F. '1). Pero Liene unaenorme dificultad para el visi-tantc, porque "Tip" y"Zitty",las guías del ocio, e incluso ci"Stadtplan Iür Manncr" (guiadel sexo en Berlín) estan, to-das, en alcrnan. O sea que, si nodomina ci idioma, pregunte,pregunte ... pero ¡nunca a untaxista!

Por cicrto, en "Dollywood",en la Kurfürtcnstrassc, uno delos mejores cabarets (imperdo-nable no ir a un cabaret enBerlín), el mcjor actor es unsimpatico cspañol llamado Tino.Quizas él pucda ayudarles.

Texto y Fotos:1. ROIG DE DIEGO

"SANOST~'CAJA DE BALEARES

Page 4: 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

,COL.LABORACIONS

LES SEGADES D'UN GRAN LLOC DE L'ANY 10 AL 30A un lloc gran o, podríem

dir, un lloc on sembraventrenta carteres de blat persementer. Durant Ics duesprimaveres i l'hivern hi soliahaver de 2 a 3 missatges i,endemés, qualque fill delspagesos.

En aquesta temporada eljornal corrent era de 3 a 5 pes-setes imenjar per jornada.

A l'època del segar s'haviad'afegir personal, 2 ó 3 sega-dors. En aquest mes del segarel jornal era de 6 a ] O pessetesi el manteniment.

Alguns anys sortien unsquants soldats i es repartien dedos en dos a cada lloc. Eljornaldels soldats era d'un duro cadadia i menjar. Quasi semprefeien coincidir dc començar elsdilluns del dia 12 fins al 18 dejuny.

El primer dia segaven Icstanques més properes a les cases,en Ics quals sempre hi haviavoreres on el blat anava mésendavant. Ells anaven a bere-nar i dinar a les cases.

El dimarts ja començaven asegar les tanques de mésenfora.Quan eren Ics set i mitja o

Ics vuit de les hores velles, Icsquals avui en dia serien les noui mitja o les deu, la madona,amb un asc bast i basses, elsduia el berenar i una gerra d'ai-gua fresca. Ells ja feien coinci-dir una bona ombra d'una fi-guera, un ullastre o una paretalta. 1;.1 berenar era d'oliaiguaamb tomàtics o llet; la madonaja duia les sopes fetes dins d'unaolla .. Ella repartia un plat acadascú i els posava un cuarotde sopes i, per si volien afegir,en boca va un de més petit. Coma segon plat hi havia Ircixuratdel be que l'amo havia mort eldiumenge capvespre i patatesfregides, i, si no hi havia fi-gues, els tallava un tros deformatge vell. Quan la madonase n'anava els bocava l'aiguasobrant dintre d'un càntrcl.

L'amo tenia permís per amatar tots els bens que necessi-tés per a les segades de "bultomajor" (que no ha de pagar res

a's senyor); a canvi, haviad'entregar el cervellet i unquarter de davant al senyor.

A tots els llocs hi havia uncap de ranxo; era qui deia:"Aló!" al'hora de partir.

Quan començaven una tan-ca gran, la feina es feia perordres i sempre cercaven elbon jacnt de! blat; Ics ordres esfeien de dos metres per sega-dor, de manera que si eren sissegadors menaven dotze me-tres. Cada home menava laseva filera de gavelles. Lesgavelles es feien de tres falça-des i a la darrera li deien elmascle. Una falçada era tot elblat que es podia dur en la màesquerra, la qual en podia fer-mar en uns quatre brins delmateix blat.

A la mà esquerra duien undidal de canya per a guardarque no es fessin un tall.

A la mà dreta agafaven laIaus; també es posaven un trosde pell en es braç per aaguardar rossar amb el blat; lideien manegot.

Quan arribaven al cap del'ordre, feien un repòs de deuminuts per a encendre la pipa; aaixò li deien l'encesa.

Acte seguit ja sortien dosdels segadors a lligar, o sigui afermar el blat que ja haviensegat. Les garbes es feien dedos braçats, de les quals elprimer braçat es feia de cincgavelles i el segon de quatre obé el primer braçat de quatre iel segon de tres, segons eI toudel blat que hi abundàs.

Quan eren les dotze o lesdotze i m itja, sa madona posa-

va un sau o una jaqueta negraa la finestra que fos visiblepels segadors; açò significavaque ja podien anar a dinar. Eldinar era brou o carn ambpatates i, de segon, pilotes ocarn amb tomàtics; i, de postre,una ribella de crema o arròsamb llet.

Després d'haver dinat ana-ven a dormir ducs hores i torna-ven a partir devers Ics tres imitja.

Quan eren Ics sis, feien sabereneta de cuixot, sobrassadao formatge vell.

Quan el sol s'amagava da-rrera la costa en sortien dos alligar. Es penjaven un cavó decàrritx a's cinturó i a veure quipodia fer ses garvcs més poli-des. Cada cavó eren deu venci-sos fabricats per joncs de prat,els quals feien molt bo per a ferfeina.

Quan començava a sortirqualque estrella, el cap deranxo donava la veu de: "Jan 'hi ha proul!", i partien cap ales cases, on ja sentien cantarqualque mussol.

En arribar a Ics cases es benrentaven i la madona ja els teniael sopar preparat. El sopar erade sopes amb llet o cacao verg.Per segon una palangrana decostelles al forn amb patates,que solien ser molt bones; peracabar el sopar, un poc defruita i, si no n 'hi havia, un trosde formatge vell.

Quan havien sopat, sortiendavall eI porxo a cantar algunacançó o contaven qualque ron-dalla.

A les deu anaven a dormir

per a l'endemà a les cinc tornara partir.

Quan eren dintre de latercera setmana ja parlaven deles acaballes. Procuraven quefos una tanca que, hi hagués unbon blat perquè quasi semprehi havia uns quants convidats oamics que ajudaven a segardues o tres hores.

No mancava mai el bòtil degin ad' aiguardent i, de tant entant, feien qualque glopet, peròtambé -de vegades- per a sortirde la tanca n'hi havia que nosabien trobar el portell.

El dia de les acaballes lamadona preparava un bon di-nar si l'amo havia anat acomprar un bon peix; alesho-res ella feia una bona sopa, carnamb tomàtics i pilotes. Tampocmancava el bon vi i Ics Ufanes obunyols amb mel.

En acabar el dinar, l'amoels cridava d'un en un dins e!seu estudi i els pagava de 30a 50 duros de plata per les tressetmanes de feina, mentre lamadona preparava un paqueten el qual hi havia un bon trosde coca bamba, unes poquesurancs i uns quants bunyols;allò era per a regalar a la dona oals al.lots dels segadors. Sihavien quedat satisfets uns delsaltres, quedaven convidats pera l'any venidor.

En Pere (un segador) pre-nia comiat de l'amo amb unaglosa que deia així:"Si l'any que ve he de tornar,ben dematí em tindreu;de mi no us queixareu,faré feina a rebentar,però haureu de procurara pujar-me un poc el preu."1 l'amo li contestà:"Jo sé que ets un bon missatge,sempre t'apreciaré;jo eI jornal et pujarési em puges eI formatge;i, si no perd el coratge,essent pagés jo seguiré".

I els dos s'acomiaden dient:"Adéu i bona salut".

JOSÉ SINTES, "EN PEPED'ES LLOGARET".

Page 5: 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

COL.LABORACIONS

ALTERNATIVAS INDUSTRIALESEn primer lugar quiero

felicitar a estc grupo de jóvc-nes inquictos y preocupadospor el desarrollo de nuestracultura lanzando esta revistamensual donde toda s podamosparticipar, con pluralidad deideas y credos, que de seguir

tes y acarrcos que cstamos so-portando por el capítula deltransporte. Me explico:

Por ejemplo, se podríarecuperar todo el vidrio quese despcrdicia, en contcncdo-res cxprofcso, para luego trans-formar esta malcria prima en

esta Iínea su coruinuidad estaascgurada, agradccicndo estaoportunidad que me brindan pamtratar el tema indicada en titu-lares.

Como es notaria, cada díaresulta mas difícil el crearnue vos puestos de trabajo enlas industrias por el avance tec-nológico que se esté cxpcri-mcntando, lo que equivalc adecir que, para ser competiu-vos en el mercado, hay queautornatizar las Iabricas paraproducir mas y reducir loscostes de Iabricación, lo cual,rcgularmcnic, lleva implícita unreajusto de planti llas. Por oirapartc, también parccc que laindustria turística y complemen-taria ha tocada tccho y le seràmuy difícil rnantcncr la actualocupación, lo cual ha causadola alarma y scnsibilidad entrelas partes implicadas, quienesparece ya han pucsio en pràc-tica medidas correctoras paraque esta crisis sólo sca tempo-ral.

Como altcrnativas a lasactualcs industrias clàsicasdel calzado, bisutcría, cons-trucción, hostclcría, bisagras,etc. se podría pensar en la ela-boración de productes conmatcrias primas proccdcntcs dela isla que, luego de transíor-madas, también se pudicscnconsumir aquí, cvitando conello el importantc coste de ne-

tochanus o bloques para el ais-lamicnto de la 11umcdad u otrosusos. Luego, otro tanto con larecuperación de papel y cartónpara fabricar de nuevo. Lomismo con el plastico, parafabricar resinas u otros artícu-los plasuficados, Otro asuntointcrcsantc podria ser la rccogi-da de productes del campopara su transformación en picn-sos para el ganado. Una inicia-tiva positiva que parccc estaren marcha es la implantaciónde una planta embotelladorade agua mineral en Menorca,lo cual podria abaratar mucholos cos Lesde cara al surninisirode la isla,

Apane de la rcntabilidad que,con la implantación dccstc tipode industriàs, se podría produ-cir a la comunidad islcña, conello se ayudaría a mantcncrlimpios los pueblos y urbaniza-ciones de estos dcspcrdiciosirnpcrcccdcros y, si ademús sepudiesen crear nucvos pucstosde trabajo -hoy tan ncccsarios-para dar salidas a nucstra ju-vcntud en cdad laboral, yasería lo que se dicc un negociorcdondo,

Espcrando habcr aportadoalguna idea positiva para mejo-rar el dcsarrollo socio-cconó-mico de los menorquines, mereitero hasta una pròxima oca-sión.

ANTONIO SINTES PONS

r

LA ARGENTINA: ¿QUÉ PASÓDE 1810 A 1943

La rcvolución liberal delos pucblos, que alcanza suclímax durantc la RevoluciónFrancesa, llegó al Río de laPlata vcinte años dcspués,infundiendo su idcoIogía a larevolución de l8l O. La anéc-dota política de la "mascarade Fernando" sólo dctcrrninóel inevitable praceso políticainicial de la indcpendcncia;pera en el traslondo secncucntra la gran revolucióndel mundo -entonccs-libcral.

Pasando dcsdc el Icuda-lismo que Iundaba el derechocspañol, desde las partida sde Alfonso X El Sabio hastala novísima recopilación, seadviene revolucionariarncntca un nuevo derecho esbozadopor Rousseau y Montesquieu.

Se abandona una ccono-mía cerrada para adoptar elIibre cambio; la sobcranía delrey es sustituída por la sobcra-nía del pueblo.

Fue la revolución de suticrnpo.Mas tarde la distribución

del trabujo educacional im-

puesta al mundo por Inglate-rra orientó la si tuación econó-mica privilegiada.

Cuando la producciónmundial de bienes sólo per-mitía el refinamiento de loshabites y el acceso a la cultu-ra de una minoría no parecióadmisible, hicieron posi ble latrasmisión a las generacionescontcrnporàncas de una técni-ca que pcrrnitiría satisfacerlas necesidades mundiales.La socicdad argentina, tantoen sus altas como en las mo-dcstas clascs, fue determina-da por esa economía y, poc odespués de finalizar el sigloXIX, llegan al país inmigra-ciones de España e Italia que,afincadas definilivamente enél, cambiaron la mcntalidadargentina, tornandola en acti-va y pragresista hasta nues-tros días, a pesar de algunosmovimientos soci ales que -al[in y al cabo- no hicieron masque consolidar la estructuraeconómica de ese gran país.

JOSÉ M~TIMONER PONS

MUEBLES COCINAMUEBLES BAÑO

MENAJE COCINAARTICULOS DE BAÑOOBJETOS DE REGALO

ELECTRODOMESTICOS

SAN NICOLAS. 31 ALAIOR

Page 6: 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

~,~----------------~~

SE DICE, SE COMENTA, SE RUMOREA ...

En este apartado de larevista daremos a conocercualquier queja o denunciaque nos hagan llegar los ciu-dadanos sobre temas quequieran comunicar para unamejora general.

Las largas horas de molcsiiasy claro peligro ocasionadas porlas reparaciones de Telefónicaen la carretera, junto a "CalBonjcsús", sin que parezcaimportaries dcmasiado ni a losimplicaclos, ni a Trafico, ni a lapolicía local.

El mal reparto del progra-ma de Iïestas, qucdandoscalgunas casas sin programa yotras con dos. A ver si quienesdirigen y rcpartcn lo haccn conun mínimo de responsabilidad.

Quc nosotros, los de S'Ull deSol, dejamos algunas casas sinnuestro primer número gratui-to. A ver si tarnbién espabilamosy somos mas responsables.

Que la lirnpieza de algunascalles y papeleras podria sermucho mas regular.

Que algunes ciududanos no

entienden como de ben utilizar-se los contenedores de basuray saquen la basura de sus casasa cualquier hora y con la sufi-cicntc antclaciónpara que sc pudraen los contenedores. La calle esla casa de todos y merece elmismo trato que la propia.

Que a quienes les corres-ponda velar por la limpiezaperiòdica de los mísmos conte-nedores estén sufriendo de arn-nesia.

Que a los muchachos queocasíonaron los incidentes en laplaza ellunes de tiesta les fallemucho ticrnpo y rcsponsabilidadpara poder ser llamados pers 0-

nas y que, si les parcce bien,cuando tcngan ganas de dar lanola lo hagan de otra manera maspositiva.

Los egoístas conductoresque, cuando circulau por lacarretera de Binifabini, antc-ponen cnfcrmizamcntc la dcmos-tración de sus supucstas cualida-des de "pilotes" a la vida dc niñosy mayorcs, que no ticncn suproblema.

REDACCIÒN

CARTES A LA REDACCIÓ

ACLARACIÓN DEL CLUB HÍPIC

Distinguido Sr. Coordina-dor:Con la presentcleinforma-

mos que en la reunión de lajunta Directiva de esta entidad,sc comentó el texto de la infor-mación aparccida en el númeroCero de la revista, acordàndo-se enviaries la presente paraque se clarifique la redaccióndel mismo, ya que se mencio-naba que "La pista la constru-ycron los alïcionados, queperciben una ayuda econó-mica por parte del Ayunta-miento de Alaior"

Ante csic pàrrafo detallado,sc acordó solicitar la publica-ción dc la siguiente aclaración,ya que los aficionados queconstruyeron la pista del Clubno perciben ayuda alguna porparte del Ayuntamiento, sinoque su trabajo Iuc totalmcntcaltruista. Lo que sí ha prome-

tido el Ayuntamiento es unaayuda económica para sufra-gar el coste de las màquinasque efectuaron el trabajo deexplanación, de lo cual desea-mos agradecer la disposiciónMunicipal por el uso de losterrenos, así como por el apoyoeconómico de los trabajos queno se han podi do hacer por lospropios aficionados y que hanrequerido la contratación demaquinaria específica de em-presas.

Con la presente tarnbiéndeseamos felicitarIes por estainiciativa de información, altiempo que nos ponemos a sudisposición para cualquicr in-formación y colaboración.Att..La Junta Directiva del ClubHípic.

LA JUNT A DIRECTIVA DELCLUB HÍPIC

CALIDAD y ELEGANCIA~

-CORTINASJ VISILLOS,FUNDASJ COJINES·étc.

MUE8LES Pidanos presupuesto.

~~"'\""Y$.~~.~'~.'~"o..Rapida colocaclón.( ,/.. , hï.~' I • ol \ ..' ... ' . /. . '- ... . .• 00 o /- o" Ruiz y Pab lo, 41 - Tel. 371000

ALAIOR

Page 7: 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

INFORMACiÓ LOCAL

EL ALCALDE SUFRE UNA LESIÓNDURANTE LAS FIESTAS

El sabado de Sl. Llorenç, alser lcvantado inoccntcmcntc porun grupo de jóvcncs, se lcreavivó al alcalde su lcsión dehernia, de la que iba a seropcrado dcntro de unos meses.Aguanto como pudo, pera en larnadrugada del domingo tuvoque ser ingresado y operado.Su rcstablccimicnto se ha pro-ducido sin complicaciones y ya

se ha incorporado a sus tarcascotidianas. Fueron muchas laspersonas que se intcrcsaronpor su cstado y públicamcntcmanifesto su agradecimientoen el "Menorca". Durantc loque qucdaba de Iicstas asumióel cargo de Alcalde HilarioRiudavcts, primer Tcnicntc deAlcalde.

REDACCIÓN

ES CAMPANAR

Es passat dilluns dia 30 dejuliol van començar ses obresper arranjar es campanar. Peròmirant per enrera trobam queva esser a l'any 1572 quans'església va ser fortificadaamb aquesta torre-campanar,costant 2.000 lliures, monedade s'illa. S'obra es va encarre-gar a's mestre Sebastià Saura,Mestre Major de ses obres d'esCastell de Sant Felip. Segonsets especialistes, troben que

era una defensa p'es poble nos-tra. Ja més cap aquí, l'any1929, és quan es va fer unaprofunda remodelació,instal.lant una gran armadaper emblancar-lo. Espcram queamb aquestes obres quedi bé iadmiram que hi comenci ahaver una sensibilitat cap a saconservació d'es nostra patri-moni artístic.

MIQUEL A. MARQUES

,

SE AMPLIA EL PUEBLO POR DOSNUEVAS ZONAS

Las dos nucvas zonas com-pren den: la primera, el sucloentre el Instituta, el Polígono ycarretera; la scgunda, entre Camíde sa Mola y s'Androna. Susdistintes promotores han pre-sentada ya al Ayuntamicruo eldesarrollo que van a realizar,sicndo accptado unanimarncn-te. Seran bastantc difcrcntcs;

mientras en la zona frentc- alInstituta (llarnada polígono 4)se prctcnde crear una zonares idcncial- mayori tariarnen te-de casas unifarniliares y zonacomercial; en la zonajunto alCamí de sa Mola mas bien seranpisos. Pasaran aün unosmeses antes de ver como scvan construycndo.

REDACCIÓN

PERSONAL DEL HOSPITAL

Sobre la información apa-rccida en el número cero denucstra revista, sobre la mar-cha de las monjas del Hospital,hablarnos con las concejalcsIsabel Pctrus y Joana Lópezpara rnaiizar la infonnación.Nos cucman que, actualmcn-te, en el Hospital se cucntacon Francisca Pons, que trabujapor las mañanas y ademúsducrmc allí por las noches paraatcndcr las posiblcs ncccsida-des de las personas mayorcs; lacocinera, que trabuja media

jornada; Guillermina Merca-dal, que es la cncargada de lalimpieza; por últirno, encon-trarnos a Solín, que esta contra-tada como auxiliar, y realiza laIunción de cornodín para ayu-dar a las tres rcstarucs com pa-ñcras de trabajo, Hay queremarcar que, en la actualidad,allí viven seis pcrsonas, lascualcs estan cuidadas por cstascuatro mujeres. La media decdad de los residentes oscilacerca de los 85 años.

REDACCIÓN

HOMENAJE A D. FERNANDÜ SINTES PONS

Ellunes de San Lorcnzo,se homenaje6 a D. FernandoSintes Pons por su laboriosaactividad industrial en favorde Alaior. Inici6 el acte D.Hilario Riudavcts, en fun-ciones de Alcalde, cxprcsan-do la motivación y satisíac-ción de la Corporación por larealizaci6n del aero. Segui-damente,laSecretariamuni-cipal dia lectura a numero-sas adhcsioncs al horncnajc.Después D. Rafael Timo-ner, director de Catisa, glos6la vida y obra del homena-jcado aludicndo a los impor-tantcs cslucrzos y sacrificiosrealizados por el Sr. Simes

para crear y alcanzar elprestigio internacional reco-nocido a su empresa "LaMenorquina" asf como otrasactivi dades llcvadas a cabopor el protagonista, delevento.

Finalmente, D. Feman-do, muy emocionado, tom6la palabra para, en un bonitoparlamento, agradcccr elhonor rccibido y brindarsc-10 a dos mujeres, su madrc ysu esposa. Acab6 el acto conla Iclicitación a la familia delSr. Sintes de los muchosasistcntcs,

REDACCIÓN

Page 8: 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

FUERTE POLÉMICA EN TORNO ALGOLF DE LLUCALARI

Los disLintos partides políti-cos, a los que se sumó el GOB,hanmantenido un duro y polémi-co debaté durantc todo el mes deagosto sobre la autorización delGolf de Llucalari.

Inicialmente la concesióndebía traiarsc en un pleno a cele-brar el miércoles anterior a lasfies tas. Los Socialistas y la Ente-sa mostraron su desaprobaciónpor la íccha escogida alcgandoque era un mal momento porquedifícilmente podrían cxprcsar suopinión los ciudadanos y po-drían politizarsc las Iicsias. Alfinal se aplazó para el día 27.

En el pleno de cstc día seaprobó con los votes de losconcejales populares, mientrasque votaren en contra PSOE, COSy Entesa. Asistió al plenonumero so público, mayoritaria-rncntc contrario al golf. Durarucla sesión se produjeron algunosincidcnics entre miembros delGOB y la policía local al ordenarel Alcalde que se guardascn unoscaneles en contra del golf. Asímismo, se susciió una viva polé-mica al reLirar el Alcalde lapalabra a Pere Alzina (porprimera vez en todo csic rnanda-to municipal, se quejó Alzina),cuando éstc estaba exponiendoalgunes de los motivos por loscualcs su grupo votaría en contra.Entcndía Pons Timoner que Alzinase cxccdïa en unos minutos delticmpo asignado.

Posteriormente se celebró, eldía 30, una mesa redonda sobre elmismo tema dcntro de las activi-dades de la Escola d'Estiu paraenseñantes.

Los argumentos esgrimidospor el P.P. se basan en la existen-cia de una Ley de Campos deGolf, aprobada por mayoría par-lamentaria que posibilita la con-cesión soli citada; adcmas insis-tieron en que sólo podrà rcalizar-se en caso de solucionarsctodas las dcficicncias técnicas ycon el visto bueno de las diícrcn-tes admínistracioncs con voz sobreel tema, que son las encargadasde garantizar la adecuación delproyecto. Ademús, han añadidoque con la aprobación rcalizadasólo se iniciaba la rramitación yque deberían ser las distiruasConsellerías las que procediesena la aprobación definitiva, Otros

de los argumentes de los popula-res fueron la conveniencia delcampo para favorecer la aílucn-cia de un turismo de mayor cali-dad, los millones de pias. deimpuestos que supondrà para elAyuntamicnto y la cxistcncia decampos de golf en otras zenascomo Calvià o los que estan pen-dicntcs de tramiiarsc para Me-norca sin que se prevea ningunacomplicación,

Socialistas, Entesa y CDScoincidieron en que dcbía cspc-rarse a la claboración de un acucr-do entre los diferentes munici-pios, tal y como se habïa acorda-do en una rcunión de alcaldes dehacc unos meses, y que era im-procedente adclantarsc al mis-mo. En tal acucrdo se establccc-ría para el conjunto de la islacuantos y dónde situar los cam-pos de golf que rcalmcntc seannecesarios, a Iin de impedir quecada municipio tire por su lado yse construya un nümcro cxccsi-vo como esta sucediendo con losapanamentos. Añadió la Entesaque es un cngaño el que se divul-gue que con ello se Iavorcccrà ala cconomía de los ciudadanos yque en iodo caso sería la de unospocos particularcs. El P.S.O.E.añadió que, por su panc, cntcn-dían que el favor dcl turisrno parala economía local no llegaríatanto de los campos de golf sinode muchas otras medi das,dcrnasiadas veces olvidadascomo las bucnas comunicacio-ncs: la conservación de lasarcàs nat uralcs, la cxisicncia deservicios y condiciones adecua-das en las urbanizaciones y lapromoci6n del patrirnonio cultu-ral.

Pero el motivo sobre el cualmas se qucjaron los dos gruposde izquicrda y sobre iodo el GOB,fue el de la Falta de respeto haciala naiuralcza que suponïa cstccampo, al existir la posibilidad deperjudicar las rcscrvas de aguade la zona y de transformarnucvamcntc un paraje natural degrandes dimensiones (83 Ha), yen partc protcgido, para realizarun proyccto que no Lienedema-siadas garantías cicntfficas deadaptarsc a las caractcrísticasnaturalcs, ni a los que nccesitaMenorca en esLosmementos.

REOACCIÓN

,INFORMACiÓ LOCAL

PRESTAMO DE 196 MILLONES PARAEL AYUNTAMIENTO

En el últirno pleno de día 25,se aprob6 la contratación de unpréstarno de 196 millones de ptas.con el Baneo de Crédito Local.Estaba ya previsto en el Presu-puesto y el desLinodel dineroserà principalmente la financia-ción de obras y proyectos yacrnpczados, Así como en unacontratación anterior de un prés-tamo de 50 millones con "LaCaixa", rcalizado en marzopasado, no hubo desacuerdoentre los grupos municipales portratarsc de obtener liquidcz paraafrontar rnorncntancarncnte lospagos; ahora sí se produjerondcsavcncncias entre los distintesgrupos. Manifestó Pons Timo-ner que se trataba de una opera-ción corricntc y que inclusohabía sido calificada de conve-nicntc por los cntcndidos, dadoel enorme patrimonio del Ayun-tamicruo, que así seguira mante-niéndosc íntegro y aurncntandode valor micntras que cconómi-camcntc resulta mas rentable enestos mementos pagar los intc-reses del préstamo. BicnvcnidoPerea, en nombre de los socia-listas, expresó su dcsacucrdo poracudir el Ayuntamicnto al Crédi-to antes de prcocuparsc seria-mcntc de rccaudar los mas de130 millones que se le adeudanen concepte de licencias y con-

ccsioncs: entendía Pcrea que, deesta manera, el Ayuntarnientoestaba sirviendo de financiadorgratuito de los negocios de unospocos ciudadanos, mientras todoslos dcrnas debían contribuir apagar los intereses del nuevopréstamo. Quintana, del CDS,maniícstó que estaba en contra,no por el préstarno en si, sinoporque la actual situación scderivaba de lo que ya habíapredicho reiteradamente: de noadccuar correctamente los im-pues tos, crcandose cada vez unamayor diferencia entre gastosmunicipales y menores ingresos,diferencia que de una manera uotra acababan pagando los ciu-dadanos. Riudavcts, de la Ente-sa, expresó su dcsacucrdo reitc-rando los argumentos de Pereae indicando que no hay ningunaadrninistración pública que per-miia, en matcria de pagos, 10 quese permite en Alaior para desgra-cia del pueblo. Contestó el P.P.manifcstando que, aunque losingresos habían bajado, por culpade la administración central,seguían siendo suficientes y noqucrían subir los impuestos dernomento: pero que, de todosmodos, se iba a proceder contralos actuales deudores del Ayun-tamiento.

REDACCIÓN

RECUPERACION DE LA PLAYA DECALA EN PORTER

Las aguas de la Cala hanrccupcrado su aspecte naturaldurantc las últirnas semanas. Elservieio hidraulico de la Consc-llería de Ordcnación del Tcrrito-rio dio con una solución a lasíucrtcs polérnicas lcvantadaspor el mal aspecte del agua ylas consccucntcs protestàs dequicncs allí tienen sus negoci os.Dcsdc hace unas semanas fun-ciona una bomba de unas 400tm/h. que, instalada jUI1l0a ladesembocadura del torrcntc,recoge el agua próxima a la

arena y la empuja hacia zonasmas proíundas, provocando larenovación constante del agua delarca, que suíría la acumulaciónde algas. Parece ser que así se haconseguido bajar la temperatu-ra del agua de la zona impidien-do la proliferación de algas quele daban esc color tan desagrada-ble para los bañistas. Desde quese ha conseguido la mejora, sonmuchos mas los bañistas que dis-frutan de la playa.

REDACCIÓN

Page 9: 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

REPORTATGE,

ROBERTO COLL VINENT, PREGONER DE LES FESTESDE SANT LLORENÇ 1990

Divendres, dia 10 d'agost,la Sala, endiumenjada, era ple-na de gent; l'expectació erajustificada: estava a punt decomençar Sant Llorenç 1990amb el Pregó de Festes. En-guany, l'encarregat de fer-lova ser un altre d'aquells alaio-rencs il.lustrcs: el Sr. RobertoColl Vinent.

Obrí l'acte del Sr. Batlc iEn Miquel A. Limón féu lapresentació del dissertant.Destacà tres facetes en la vidadeI Sr. Coll Vinent: la deperiodista, la d'home deI Dreti la de professor universitari.Pel que fa a la primera,després de lliccnciarsc en pe-riodisme l'any 1952, va serdirector deI diari "Menorca" desde l'any 1957 al 1966 i treballàa "La Vanguardia" des del1968 fins al 1976. Quant a lasegona faceta, es llicencià enDret l'any 1957 i obtingué eldoctorat l'any 1969. Va serfundador dels cursos d'ESA-DE cap allà l'any 1962 i el1971 va entrar com a professoradjunt a la càtedra del Sr. ManuelJiméncz de Parga. Pel que faa la tercera vessant de la sevapersonalitat, l'any 1975 vaser nomenat catedràtic de

Documentació a la Facultat deCiències de la Informació de laUniversitat Autònoma -dcBarcelona. Va ser el primerdoctor existent a Catalunyad'aquesta disciplina universi-tària i el segon d'Espanya. Amés, digué En Limón, ha publi-cat nou llibres i és un incansa-ble viatger arreu del món a larecerca de documentació.

Les paraules del Sr. Coll,tal com era la seva intenció, noforen expressió erudita, sinóque van ser entenedores per atothom. Començà descrivint lapersonal itat de Sant Llorenç,que fou martiritzat l'any 1008i que, avui en dia, emprant elllenguatge de moda, "te moltbona imatge" a un gran nom-bre de ciutats; es pot dir que,darrere Sant Pere i Sant Pau, ésel Sant més famós; com hoprova el fet que la seva imatgefos reproduïda a moltes esglé-sies durant l'Edat Mitjana. Acontinuació, es referí a l'ori-gen religiós de la festa d'A-laior, que comença amb lacerimònia de les "completes",dalt Sant Pere Nou, si bé avuien dia quasi ningú recorda aquestorígen.

Llavors, es referí al mo-

ment actual, a la vida moder-na; digué que aquesta, tot i queha duit eis progresos de la tèc-nica, no ha comportat gaireavanç en el camp de l'esperit,emprant aquesta paraula en elseu sentit més ample. Que lagent visqui millor és una bonanotícia, però viure millor novol dir guanyar més doblers otenir un cotxe més luxós;completà aquesta idea dient que"no hi ha progrés vertadersense cultura", sense bonaconvivència, que és fruit d'u-na felicitat compartida. Enaquest aspecte, continuà, nohem progressat gaire: s'hacapgirat la jerarquia de valors,com ho demostra la permanentactualitat del "campi qui pu-gui", "andc yo calicntc", etc.Ri ha, certament, una graninsolidaritat i constatà que sialgú es feia ric donant empen-tes, algun elia li tocaria caure,perquè "la fortuna és fugisse-ra". Les noves tecnologiessemblen millorar el nivell devida, però la màquina no resolla manca d'humanitat de lanostra societat, com ho de-mostren les cares de la gent queviu a les grans ciutats, quetrasll ueixen angoixa.

Prosseguí dient que, ambles paraules anteriors, no volia,en aq uelllloc i situació, entris-tir ningú, però sí manifestarque les festes tenen un sentitmolt més profund del que nor-malment es pensa. Definí unpoble en festa com una mani-festació sana d'un sentimentcompartit, que allibera de lestensions i preocupacions quoti-dianes; és un descans de la ruti-na diària, durant el qual ens en-trcgam a la disbauxa, que ésnecessària per a la nostra salutmental. La festa és dir sí a lavida, és goig en el sentit mésprofund i no té res a veureamb la frivolitat ni amb lasuperficialitat. El pregoner vacontinuar amb unes considera-cions al voltant de l'esperit tràgiccom a oposat a l'esperit còmic.

L'essència de la festa ésparticipació i igualtat; no hi ha

dominació ni paternalisme iaçò fa que el poder semblimenys irresistible. En unasocietat com la nostra, orienta-da cap a l'èxit i al guany dedoblers, necessitam de la festa,necessitam tornar a l'esperit,oblidant que l'endemà hauremde tornar al treball. Seguídient que la fantasia té, avui,un paper més important queen èpoques anteriors; els jovesd'avui estan demostrant que eljoc i la vessant lúdica pertan-yen al nucli de la vida i no a laperifèria. La festa ens fa mésoberts, més amables; en aquestsentit, el judici que fem de Icspersones en un context relaxati d'eufòria és més just que elque fem a la lluita diària;aquesta mateixa idea es pottraslladar al judici que fem deles persones en un context trà-gic.

A con tin uació, es va referira un autor nord-americà, Rar-vey Cox, segons el qual s'hapagat un terrible preu per aarribar a la societat industrial.Una part important d'aquest éspagat peIs països del Tercer Món,pels desheretats i, també, peIpropi home occidental, fill d'unasocietat opulenta, que ha obli-dat condicions tan fonamen-tals com el tarannà festiu i lafantasia, que es defineix comla facultat de concebre alter-natives radicals, i fa mésprosaïca la vida. La supervi-vència de l' home, com a espè-cie, s'ha posat en perill per lamanca d'esperit festiu i fantàs-tic.

El pregoner acabà amb topoètic, tot referint-sc a un poe-ma que s'ha convertit en cançópopular catalana. Segonsaquesta cançoneta, hi ha trescoses que ens agraden: la músicasuau, l'esguard amic i el vi:"avui som més germans ambvi, amics i cants".

Els aplaudiments es deixa-ren sentir amb força mentre elprimer toc de fabi ol ens ompliad'emoció.

PEREREURER

Page 10: 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

Aquest dimecres de SantLlorenç, la calitja del capvesprecndorrnisa les voluntats i fomentales galvanes. Així i tot, però, ven-cent els condicionaments climà-tics, darrera d'una llustrosa portadel carrer de Baixamar, ensespera el senyor Gabriel Cortès.Ben segur que molta gent-especialment els joves- desco-neixen la persona que hi ha darrereaquest nom; per aquest motiu,ens disposam a establir una con-versa amb ell, per donar a conèi-xer una mica entre nosaltres lesvivències i el pensament d'aquesthome. d'aquest professor univer-sitari que, malgrat haver fixat laseva residència en l'ora de Menor-ca, se sent vesí nostre. Asseguts ala taula del menjador, ens apro-pam al seu món.

-S'ULL DE SOL: Des de laperspectiva que ofereix el pasdel temps, ens podria descriu-re els records que manté de laseva infantesa i, en concret, delseu pare, el mestre Augusto.

-GABRIEL CORTES: Per lameva edat (vaig néixer el 10.08.46),el poble que vaig viure de joveresultà molt proper -en el temps-per uns imolt llunyà per d'altres.Record un Alaior gairebé sensecotxes (ni motos!), amb freqüentsapagades de llum, amb dos cines(més que avui en dia): el d'''EsCasino" i el d '''Es Rincó"; a l'es-glésia hi havia exposades lesqualificacions morals de lespel.Jícules. També record el pas-seig d'anada i tomada, en doblefila, pel carrer Major els dissabtesdccapvcsprc; els diumenges de-matí es feia igual, però al carrerque avui es diu M. dc Cervantes.I les batalletes infantils entre"banyers", "passarrotgcrs" i"ramalcrs"; i tantes altres coses ...

Vaig estudiar a l'escola d'EsRamal; per cert, un Ramal llis, ones podia jugar al futbol, però venia"en Torrcvca" i ens prenia la pilo-ta, si podia. (Unrecorddesd'aquíper l'equip dels "Majalcos"),Després vaig estudiar elbatxillerat al "'Acadèmia".

Als 17 anys vaig partir capa Barcelona per a estudiarEconòmiques, però estiuejava alpoble. Fins als 21 anys no cm vaigdeslligar d'Alaior, i açò fa queconegui bastanta gent, a qui pucqualificar d"'amics". A mitjancarrera vaig tomar per fer dos

anys de "mili" i fou en aquestaèpoca que vaig conèixer la mevaesposa, alaiorenca també. Ara,amb dos fills, tomam any reraany.

Pel que fa a mon pare, elrecord com un home arable, ambsentit de l'humor; en definitiva,com una bonapersona i, al mateixtemps, un home intcl.ligcnt.Des del punt de vista social, EsMestre Augusta va ser això,"mestre" per a moltes genera-cions d'alaiorencs. L'any 1986fou nomenat Fill Adoptiu d' A-laior (era mallorquí d'origen) ise li va retre homenatge oficial.Tot i això, no se'l recull com atal en la detallada exposició defills il.lustrcs i adoptius que fauna recent guia d'Alaior editadaper l'Ajuntament.

No em puc csplicar la raód'una badada com aquesta.-U: Com ha dit, cursa la

carrera d'Econòmiques a launiversitat de Barcelona; ¿comes produeix la seva incorpora-ció definitiva a la Universitat'?

-C: Un cop acabada la carre-ra, hi ha un període intermedi,uns quatre o cinc anys en elsquals, a més de donar classes auna acadèmia, vaig l'er primercurs de Filosofia i Lletres i, des-prés, vaig entrar al Centre d'Es-tudis i Planificació (CEP) junta-ment amb altra gent università-ria. El fet d'entrar a la Univer-sitat (any 1975) fou, aparem-ment, casual: em van cridar. Ne-cessitavenun professor de TeoriaEconòmica per a ocupar unaplaça d'encarregat de curs. Desde llavors, sempre he treballaten el mateix departament, elde Teoria Econòmica iComerç Internacional". Noobstant, si bé vaig començarcom a P.N.N., progressivamenthe anat accedint a nivells mésestables fins arribar a la càte-dra: som catedràtic d'EconomiaAplicada de la Universitat deBarcelona, a l'Escola d'EstudisEmpresarials. En aquesta Esco-la no es formen teòrics en econo-mia, sinó gent amb futures res-ponsabilitats en empreses; açòsuposa intentar ensenyar l'eco-nomia amb una orientació méspràctica que teòrica.

La meva activitat en l'àm-bit universitari no es limita al'ensenyament; particip en el

,ENTREVISTA

GABRIEL CORTÈS MARCClaustre de la U.B. i som secreta-ri de la Divisió de Ciències Jurí-diques, Econòmiques i Socials.

(A part de diferents infor-mes, estudis i articles a revistesespecialitzades, l'única "obra"seva que considera com a tal ésl'anomenada "Principios de Eco-nomía Política", publicada l'any1988 i ampliada enguany.)

-U: ¿Per què un economis-ta com vostè es dedica plena-ment a la docència università-ria en tost de desembocar enl'empresa privada, on ben se-gur que guanyaria més doblers?

-C: Realment, he tingutalgunes oportunitats de passar al'empresa privada, però, sigui perambient familiar (mon pare foumestre i mestres són també elsdos germans, que viuen aCiutadella) o per caràcter, desempre m 'he vist abocat al'ensenyament; m'hi trobo bé, agust, i més ara, quan han passatuns anys des que vaig accedir a laUniversitat. Açò em dóna l'o-portunitat de conèixer a fonsla meva feina i, per tant,d'intentar fer-la bé. La docèn-cia, i en especial la universi-tària, té un sobresou, unes satis-faccions que no es donen en al-tres camps: unes relacions perso-nals satisfactòries amb els com-panys de feina, que un ex-alumneetdiguique va aprendrealguna cosa amb tu, etc. A més,a mesura que passen els anys,arribes a creure que la teva pro-fessió és l'única activitat quedesenvolupes correctament i, pertant, que no pots fer altra cosa.La vida no està feta per anarcanviant per motius de doblers,llevat que no hi hagi més remei.Si quelcom he après de l' Econo-mia és que les coses importantsno es solen comprar amb do-blers ... però sí que es poden fermalbé per doblers.

(L'entrevistat ralla pausada-ment, reflexionant les respostes,sense alterar el to de veu; lesfines mans gesticulen poc mentreel fum va emboirant un poquetmés els ullets amagats darrerad'unes gruixades ulleres).

-U: Enguany s'han produïtImportants esdeveniments alspaïsos de l'Est: l'enfonsamentdel socialisme d'Estat està pro-duint i produïrà fortes trans-formacions, no només en aquells

països, sinó arreu del món.L'economia de mercat s'erigeixcom a únic sistema vàlid. Qui-nes són les seves consideracionsal respecte?

-C: Els liberals (partidarisde l'economia de mercat) ésevident que aprofiten la situa-ció per a dir: "no hi haalternativa", "hem guanyat".Contràriament al que aquestspretenen demostrar, ara ha que-dat clar que el capitalisme co-mença a enfrontar-se amb si ma-teix, amb les contradiccions quegenera, amb les seves incapa-citats. Fins ara tenia un termede comparació que li permetiadir: "noi tros ho fcirn millor, ob-tenim millors resultats". Ara, quanno té aquesta referència, ci repteés clar: ci capitalisme ha dedemostrar, d'una manera méssatisfactòria que fins ara, que éseapaç de generar una societat mí-nimament justa i solidària, desdel punt de vista econòmic, i queés capaç de significar alguna cosapositiva per als països del Ter-cer Món i que pot avançar sensedestrossar el medi ambient. Eldilema "eficàcia versus equitat"ara ja no té sentit; potser ha aca-bat "una" història, però començaun altre acte de la història, on elcapitalisme haurà de demostrarque és capaç de generar eficacia"i" equitat. Al meu entendre, elcapitalisme, sense la intervencióeconòmica de l'Estat, pràctica-ment no pot existir; la qüestióno seria tant "lliure mercat" o"intervenció", sinó el conflicteentre rendabilitat privada i inte-ressos socials.

-U: Vostè és membre del'Institut Menorquí d'Estudis.Com a tal participà a Ics "Jor-nades de Debat sobre l'Econo-mia de Menorca", que tingue-ren lloc pel desembre de 1986,presentant una ponència:"Anàlisi de la crisi de la indús-tria tradicional".

-C: Sí, la meva participacióno fou com a expert en economiamenorquina, sinó que la ponèn-cia era més àmplia. Durant lesdarreres dècades, s 'han produïtuna sèrie de canvis estructuralsen la indústria. A Menorca, elsector del calçat vivia una pro-blemàtica semblant a la que esdonava en les indústries "madu-res" (per ex., la tèxtil a Catal un-

Page 11: 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

ENTREVISTA

,~S,UN ALTRE ALAIORENC

ya). Un aspecte d'aquests canvisestructurals fou el desplaçamentdel capital des del sector indus-trial cap al terciari (turisme, ser-veis). El problema actual és que,aparentment, no hi ha altres sectorsque es presentin com a peten-cials receptors d'inversions quefins ara anaven dirigides cap alturisme o les propietats immobi-liàries; hi ha clars sïmptorncs queaquest capital s'inverteix -tambéen turisme- a altres indrets irucr-nacionals. El capital no ic pàtria(a Menorca, la major part delcapi tal invertit en aquests darrersanys provenia de fora de l'illa),se'n va cap allà on trobarcndabi-litat.

pràctica, però, sembla ser quel-com fictici, una eina maneja-dissa per interessos més fortsque ella. ¿Quina és la seva opi-ni6?

-C: Perquè sigui eficaç, totplanejament necessita partir d'unmodel, d'uns objectius ben dcí'i-nits. De fet, però, sembla ques'ha planificat sempre mésenllà del que la demanda podiajustificar en cada moment. Espodria mati tzar si aq ucst excés deprevisió estava al servei de leslleis del mercat o si estava alservei d'interessos concrets (nonecessàriament il.lícits oi!.legítims): particularment emdecant més pel darrer aspecte.

-U: Creu que els menorquinsestem pagant o pagarem un altpreu pel desmesurat i irracio-nal creixement turístic experi-mentat en la darrera dècada'?

-C: El creixement dels da-rrers anys ha es tal desordenat, ésa dir, poc planificat. Una conjun-tura especí1ica (1986-88) ha donatlloc a un creixement tan exageratperquè hi havia unes condicionsprèvies de caire permissiu igranquantitat de sòl qualificat; cadamunicipi ha fet el seu camí sensetenir en compte una ordenaciód'abast insular. Com que es trac-ta d'una activitat que consumeixterritori i altres recursos norenovables (aigua, platges, ctc.),els menorquins començam a pa-gar la manca de racionalitzacióque hi ha hagut fins ara. Si bé éscert que la renda per càpita haaugmentat, també ho és que unss 'han fel una "capi la" ben grossai d'altres no gaire.

-U: El planejament urba-nístic pot i hauria de regularel creixement, l'expansió. A la

Potser si s'hagués tingut una vi-sió a mitjà i llarg termini, com hade tenir LOlplanejament, hauriad'haver estat més restrictiu (esticparlant de 10-15 anys enrere). Amés, el plancjador hauria pogutcaptar Iàcilrncnt que l'expansióde la demanda del període 86-88era conjuntural i no justificavauna ex pansió de l' oferta com laque s'ha donat. Entre els factorsque originen aquesta expansió -i que després duran a la crisi -,podem destacar-nc dos: la guerradels "tour-opcradors" anglesos,que s'aprofiten de l'excessivaoferta brindada pels promotors, iles cxpcctati ves de regulaciórestrictiva (possibilitat de revisiódels C.I.T.N., els Decrets Cladc-ra, ctc.). Aquestes mesures em-penyen per la banda de l'oferia i,per l'altra, troben la presènciad'una demanda artificialmentexpansionada. AI final, semblaque no podia succeir altra cosaque el que ha succeït. Si hi havia,per ex., una perspectiva de crei-xement de 100, s'ha planejat per

a 300. Aquest marge tan permis-siu ha provocat l'actual situació.

U-: Davant l'actual crisi,tothom parla de "turisme dequalitat" com a única soluciódels mals actuals d'aquestsubsector. ¿Com s'hauria d'in-terpretar aquest terme?; ¿ésque la gent amb un menor poderadquisitiu no té dret a vacan-ces?

-C: Més que de "turisme dequalitat" (en el sentit de turistesd'all poder adquisistiu), preferi-ria parlar de "producte de qua-litat", és a dir, que els serveistunstics que s'ofereixen siguinbons: platges-netes, depurado-res - que Iuncioncn, aigua -bona,... açò és qual ilat. Aleshores, quevengui a gaudir-ho qui vulgui ipugui. Una cosa està clara: cornmés scxigcsqui en infracstructu-ra i serveis, més car passi blementserà el producte CI 'estada turísti-ca). Si açò provoca una cena se-lecció, què hi farem? De totesmaneres, no crec que sigui elmateix dir açò que dir que aMenorca només volem gent quetongui iot o que li agradi jugar algolf. La gent amb poder adqui-sitiu baix lé dret a vacances, avivcnda, a educació, ... En totaaquesta qüestió, hem de pensarque, de vegades, la referència alturisme de quali tal és una excusaper a poder edificar més del queja hi ha.

-U: Vostè és l'autor d'unestudi (presentat dia 23-07-90)encarregat a l'LM.E. pel 1'0-ment del Turisrne, on s'analit-za l'oferta turística de l'illa.

-C: El treball és un informeque intenta proporcionar un tipusde dades - fins ara no recollidesadequadament - amb una òpticaconcreta. Analitza les diferentsurbani tzacions i crea una baseoberta de dades referides a ca-dascuna d'aquelles. Es va volerobrir una anàlisi de les urbanitza-cions com a unitats de conjunt,com són i corn podrien arribar aser si es desenvolupen segons elplanejament actual. Aquest tre-ball neix com a base informativai com a document de partida pera una possible discussió sobre eltema exposat, en el ben entès queaquest no es pot circumscriureúnicament al sector turístic, sinóque té un abast més ample,d'ordenació territorial.

·U: Centrem per uns mo-ments l'atenció en el nostrepoble. ¿Quines perspectives veuvostè per als diferents sectorsde la seva economia?

-C: Més que perspectives,em preocupa "la" perspectiva.El futur d'Alaior està en funciódel futur de Menorea, si bé cal dirque el nostre poble ha tingut sempreuna empenta pròpia per a dur aterme activitats industrials. Emsembla que les indústries tradi-cionals estan "dimensionades" ino poden esperar creixements im-portants. Pel que fa a la construc-ció, resulta evident la seva de-pendència relativament impor-tant respecte del turisme. Peraquest motiu, no hi ha perspecti-ves clares de creixement; en totcas, d'estancament. Cal donarsuport a iniciatives industrials;en un territori illenc, calpensar en indústries transfor-madores, en productes de baixCOSlde transport i de mà d'obrarelativament qualificada. ¿Qui-ncs indústries serien les més apro-piades?; la veritat és que no hopuc dir; per açò hi ha empresarisque tenen ull i empenta.

-U: D'acord amb el seuestudi, ¿quines són les dadesmés rellevants pel que fa al termemunicipal d'Alaior'?

-C: La vorera del nostreterme disposa en l'actualitat de12.000 places d'estada, quesuposen un 15% sobre la capa-citat total de les urbanitzacionsde l'illa. El planejament urbanís-tic actual permet un sostre de mésde 46.000 places a les urbanitza-cions, que suposarien un 26%del permès en la totalítat de Icsurbanitzacions de Menorca.

Pel que fa a l'estat d'a-questes urbanitzacions, lesdeficiències existents en algunesd'elles són evidents. Veig ambpreocupació habilitar novesurbanitzacions o ampliar lesexistents quan es ralla d'excésd"'oferta", però també pensariaigual encara que no se'n rallés.

Les respostes del senyorCortès són llargues, denses i bensegur que podríem omplir unesquantes planes més, però l'espaiés limitat i ci temps corre. Quansortim al carrer, el dia ja s'haenfosquit i la calor ha minvat.

PEREREURER

Page 12: 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

L'Escoltisme és una propos-ta d'educació activa, l'objectiude la qual és ajudar els al.lots ial.lotes a convenir-se en homesi dones lliures, rcsponsdablcs,amos de si mateixos, oberts alsaltres, i actius en la construccióde la societat.

Mitjançant la vida en petitgrup, l'acció en contacte amb lanaturalesa, el joc com a experi-mentació del compromís i l'ad-hesiò lliure a una norma moral(Llei Escolta), l'Escoltisme preténdesenvolupar:- una salut plena.- un caràcter equilibrat i obert.- la creativitat en contacte amb elmón.- un senti t social basat en l' acti-tud de servei.- un sentit de Déu, amb els com-promisos que se'n deriven.

El preàmbul de la constitu-ció de l'Organització Mundial delMoviment Escolta ho diu així:

"El Moviment Escolta téper objectiu contribuir aldesenvolupament dels joves,ajudam-los a realitzar plenamentles seves possibilitats físiques,inicl.Icctuals, socials i espiri-tuals, com a persones, ciutadansresponsables i membres de les

QUÈ ÉS L'ESCOLTISME?comunitats locals, nacionals iinternacionals" .

A la pràctica fer Escoltismevol dir utilitzar un mètodepedagògic com a eina per a edu-car a infants i joves.

El mètode escolta es basa enuns clements que, des de BadenPowell (Fundador de l'Escoltis-me) fins ara, no han variat decontingut, Aquests clements espoden resumir en els següentsdinamismes bàsics:1. LA VIDA EN PETIT GRUP:Al.lots i al.Iotes s'organitzen a laseva manera; es reparteixen res-ponsabilitats i tasques. Tenen unavida en petit grup adequada alseu món de símbols, noms,aventures i relacions personals.2. EL PROGIU~S PERSO-NAL: Aquest progrés cerca unescapacitacions tècniques i acti-tuds personals dirigides al serveidels altres, adaptades, evident-ment a les diverses edats isituacions dels al.lots i al.Iotes.3. EL COMPROMÍS: En elmètode hi ha uns moments de lavida de cada membre i de tot elgrup on es formalitza el desig desuperar les diverses etapes d'in-tegració, de progrés i de remun-tar les dificultats: És el compro-

mís personal manifestat en for-ma de Promesa.4. L'EDUCACIÓ PER L'AC-CIÓ: Aquí es poden distingir doselements:a) Pedagogia del Projecte: Partintd'un marc de joc, d'aventura, volpotenciar el protagonisme de l'in-dividu i del grup, a través del'aplicació de la Pedagogia delProjecte, en totes les seves fases:Proposar, escollir, planificar,realitzar i avaluar.b) Institucions: Pràctica del jocdemocràtic, repartiment de fun-cions i responsabilitats.S. FRATERNITAT UNIVER-SAL: La fraternitat Universaldonarà a iota activitat la dimen-sió d'obertura, solidaritat i ser-vei als altres; el sentitinternacionalista, pacifistaaruidiscriminatori.

Tots aquests elements s'a-pliquenen formes diferents segonssiguin l'edat dels al.lots. És a dir,el Mètode apIicai a cada brancasegons l'edat:- Llops /Daincs, entre 8 i 11 anys.- Rangers / Guies, entre 11 i 14anys.- Pioners/ Caruvcl.lcs, entre 14 i17 anys.- Truc, més de 17 anys.

EDUCACIÓ

Cada Agrupament ha derespondre a les necessitats con-cretes d'uns infants i joves, enun lloc determinat i amb unescondicions úniques. Cal, per tant,que cada Agrupament faci el seupropi projecte educatiu per adonar resposta a aquestesnecessitats.

La història de l'Escoltisme aMenorca s'inicia el 1.913, dinsels que es denominaven "Explo-radores de España". En aquellsanys, l'Escoltisme neix sota lainlluència i direcció militar i tindràel seu nucli a Maó. Un escoltis-me primari que es trencaria enl'esdeveniment de la Guerra Ci-vil.

L'Escoltisme, així eom l'en-tenem actualment, arribà a Me-norca cap els anys 60 a Es Castelli Ciutadella.

L'Agrupament Escolta San-ta Eulàlia d'Alaior començà laseva activitat l'any 1982. El 1984quedà integrat dins la DelagacióDiocesana d'Escoltisme "Escol-tes de Menorca".

El curs passat varen passarper l'Agrupament 71 al.lots i vacomptar amb 18 responsables.

AMADOR ALZINA

Setembre, mes percxcel.lència d'inicis i acaba-ment. Les vacances de la majoriavan veient la seva fi; uns comen-cen feina, els al.lots tornen al'escola i per altres serà l'encap-çalament d'un període més omanco llarg d'inactivitat laboral.Per tots plegats, la nostra vidaentra en un espai de temps onhaurem de diferenciar el que éspropiamcnt trcball del que tenimcom a temps lliure i ens hohaurem d'anar organitzant pertrcurc'n el màxim de profit pos-sible.

A partir del mes que ve, osigui octubre, les Escoles d'A-dults/es obren les portes, gràciesa entitats corn són: Ajuntaments,Consell Insular, MEC, GovernBalear ... i tot canalitzat a travésde l'Associació d'Educació d' A-dults/es. Al llarg de pràcticamenttot el curs escolar s'aniran desen-volupanuot una sèrie d'activitats

APROFITEM L'OCIdedicades exclusivament a la gentgran i enfocades de cara a que elnostre temps lliure sigui el mà-xim de positiu, creatiu i fins iLOtdivertit.

Les Escoles d'Adults/es deMenorca, a l'hora de programarles diferents activitats, tenen encompte quatre àrees essencials:a) Formació Professional; o siguitot el que pug ui ésser actual it-zaciódel món laboral, com cursosde comptabilitat, auxiliar de clí-nica, anglès, etc.b) Participació social; serienaquelles activitats encaminadesa exercir els drets i les responsa-bilitats cíviques: Escola depares, medi ambient, conferèn-cies, taules rodones, etc.e) Desenvolupament personal.Aquí entraria tot el que fos oci i

. creativitat, com: macramé, dibuix,relaxació, etc.d) Formació Bàsica, que té uncaràcter compensatori i ens per-

met facilitar l'aprenentatge i estudia aquelles persones que en el seudia no ho van fer o no van poder.Serien els cursos que englobendes d'Alfabetització fins a Gra-duat.

Resumint, la finalitat de totaixò és la de facilitar que la gentaprengui coses noves, ja que enstrobam amb una inseguretat la-boral degut als contractes even-tuals, els quals componen quecada dia tinguem que ésser méscompetents en la feina i reci-clar-nos conunuarncm per estarsempre al dia; al mateix tempsens obre la possibilitat de novesalternatives de treball. És per aixòque, cada vegada més, existeixun determinat sector de gent queaccedeix a les proves de madure-sa de FP-I. A les esmentadesproves només hi poden accedir apartir dels 18 anys.

De totes maneres, al nostrepaís encara no existeix una

tradició per mitjà de la qual la .gent participi i asístcíxí a alguntipus d'activitat cultural.

Hem de dir-ho; no se'nsprepara ni se'ns educa per aésser consumidors de cultura.No se 'ns desperta el sentit de lacuriositat i les ganes de fer cosesnoves. Dc Ict encara pensam quea partir de certa edat ja no ésnecessari o no és important apren-dre. Podem dir que la gentencara no ha descobert la satis-facció i seguretat que dóna l'a-prenentatge, a la vegada quefacilita que et relaeionis amb elsaltres d'una altra forma, méssolidària, més humana.

Des d'aquestes pàgines usdemanaria a tots/es que estigueuatents a les activitats que usofereix l'Escola per aquest curs90-91.

ISABEL FERRERESCOLA D'ADULTS/ES

D'ALAIOR

Page 13: 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

~1~3'~---------------Vl-. -

D'un temps ençà el consummassiu de pomada ha esdevingutun fet quotidià en el marc de lesfestes. Sobre això s'han empleatgran quantitat de pàgines i ésdifícil aportar res de nou al res-pecte. Si bé poques vegades s'in-tenta abordar el tema des del si dela festa i com a manifestació social.

Les festes populars són,sobretot, un fenomen vivencialdel qual, d'una manera o altra,

REFLEXIONS FESTIVESguns pocs ultrapassa l'esperitpermissiu, al qual m'he referitanteriorment, i apareix l'agressió- contra la persona, la propietat odirectament contra ci patrimonicol.lectiu que és la festa - neixla inevitable denúncia per partde la resta de participants. Lareacció no es fa esperar i sorgei-xen, si més no, multitud decomentaris al respecte. Tothom,però, pareix desmarcar-se i, des

rable. Un grup de joves enjogas-sats va dificultar que la banda demúsica i les autoritats arribassina Completes a l'hora prevista.D'aquí que la cerimònia pròpia-ment dita duràs escassos minuts ique, a més, el retard incidís en eldesenvolupament del "Jal ea", ciqual va haver d'accelerar-se. A lavegada, això fou motiu deraonables queixes per part delscavallers, ja que allargà considc-

tots en participam. AI llarg deltemps, les festes han anat evolu-cionant en consonància amb lasocietat i el moment històric enquè es celebren. En el nostre cas,resulta obvi que el fonament elcomponen els cavalls. Iel poble,és clar. En les festes hi ha mo-ments d'intensa emoció, d'esva-lot; moments, fins i tot, deviolència -un cavall desbocat,una caiguda ...-, moments on s'a-coblen la pericia i el desenfrena-ment; moments de germanor id'amor. En les dates festivesafloren sentiments i conductesfins i tot d'alió més visceral, queen una alLrasituació serien qua-lificadcs dil.lícitcs o de bogeria:aquí resideix, precisament, granpart de l'encant i la màgia de lacosa festiva i popular. En aques-ta gràcil permissivitat que per-met l' essència de la festa no hi hacap frontera, i no hi ha de seren un sentit formal o institucio-nal, que delimiti el que és propi iel que no ho és. És a dir, unanorma en un sentit rígit, perma-nent, restrictiva i inamovible.Ara bé, quan la conducta d'al-

d'una òptica o perspectiva im-maculada i farcida de santedat,oblida la realitat social en quèvivim, com si tot el que ocorre enla festa ens fos aliè, extern, es-trany, llunyà.

Cap la possibilitat d'entre-veure la festa com un mirall, unmirall màgic corn els dels parcsd'atraccions, que distorsionasubtilment la nostra figura: ensengreixa o ens aprima, fa burlade la nostra imatge; però essen-cialment no fa sinó agrandar,presentar, la realitat. Dit això,que cadascú en faci la lectura queli sembli més adient, però ara jasense caure en inútils i distorsió-nadors reduccionismes més omanco tòpics. La festa serà allòque nosaltres volguem: el nostremirall.

Per finalitzar, només voldriaapuntar alguns aspectes que hanestat un mica problemàtics enles darreres festes de SantLlorenç. Em refereixo a la ceri-mònia de Completes, que es cele-bra tradicionalment a l'ermita deSant Pere Nou, la qual es va veureafectada amb un retard conside-

rablement la seva espera, alhoraque veien reduïts els minutsd'estada a la Plaça, momentconsiderat com el punt culminantde llur participació. A totaixòcalafegir-hi les molèsties ocasiona-des a la banda de música, a laqual tampoc no es tingué la dcgu-

da consideració, essent objected'empentes. D'aquesta situacióse'n destreu la necessitat d'a-doptar una solució conjunta i enbenefici de tots.

I ja per últim, una menció ala que comença a ser tristamenttradicional tomatigada i batallad'ous del dilluns de Sant Llo-renç. Dit fenomen es troba, ésevident, fora de context, tot i queels últims anys s 'ha vist repetit ien certs casos ha donat lloc - iaixò és el més lamentable - averitables baralles. D'altra ban-da, va quedar ben palès que lasolució no requeia en la interven-ció policial, que en lloc de solu-cionar-ho servia de provocació.En tot cas, les crítiques són múl-tiples. Una sola apreciació: els"llançadors" són uns pocs i elseu ànim, afirmaria, no és mésque el de fer gresca. Però sónmolts els que es deturen "a veureque succeeix..." potser sense scbreque amb la seva actitud no fanmés que donar suport, reforçar,els ànims dels més coratjosos.Després, quan algú és ferit, enca-ra que no participàs directamenten la batalla, pot reaccionar vio-lentament i ja la tenim armada!.

Llavors, talvegada no estariadesencaminat que ningú no eníés cas i ens anéssim capacasaenlloc d'aturar-nos-hi, a la plaça. Iés que això de tirar ous no té resa veure amb Sant Llorenç.

LLORENÇ CARRERAS

PROMOCIONES - CONSTRUCCIONESMANTENIMIENTO COMPRA-VENTA

RVDO. J. HUGUET, 49, BTELF.371499 - T.MA 908- J 36851

FAX 372500--ALAIOR

Page 14: 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

~,~14~-----------------------~

-Què opina vostè de lapossible creació d'un campde golf a L1ucalari'?

·EN PEPE DE SON PLA-NES. Pagès.Jo estic plenament d'acord

que es faci un camp de golf allàdalt. Si una persona té doblersi, en tost de tenir-los a's banc,vol invertir-los perquè així entreu més rendiment, veig co-rrecte que tengui s'oportunitatde poder edificar. Ara, si mediguessin que açò s'ha de posaraquí, a's cos Lat des poble, etdiria que no, perquè devora espoble lo que hi ha d'haver sónsolars per a vivcnda, perquèaquell qui tó uns doblers elspugui invertir i fer una casa,com, per exemple, sa gentjove. Ara allà dall, no hi veigcap impediment.

Sa qüestió de s'aigua tam-poc no és problema perquè allàdall en trobaran. A Sant Jaumemateix, amb tota sa gent que hiha, no han tingut mai cap pro-blema amb s'aigua. Aquí, aLlucalari, que csui a uns milmetres en línea recta de SantJaume, tampoc no serà proble-ma s'aigua. A més, com que estroba a prop d'aquelles urba-nitzacions, a qui li agradi açòdes golfho tindrà a dues passes.

-RITA AMETLLER BAR-BER . .love,

Crec que un camp de golf,més que ser ecològic, suposauna destrossa des territori.

QUÈ HI DIU SA GENT?No considcr que aquest tipusd'instal.lacions siguin sa solu-ció de sa crisi actual que viu esturisme. Crec que, en tost deconstruir encara més, hauríemd'aprofitar allò que hi ha fet.En relació a's recursos d'ai-gua, ningú no assegura que esfet de recollir s'aigua de plujaen llacunes sigui suficient perregar sa superfície d'es camp.Per altra banda, ningú no asse-gura que s'aigua depurada si-gui bona per a regar. A més,bona part d' aquest camp de golfes vol instal.lar en una àrea pro-tegida.

-PEDRO MERCADALPONS. Industrial; curadordc formatgc IVI,,6.Jo estic a favor d'es camp

de golf a a's terme d'Alaiorperquè açò dóna trui i vidaeconòmica, ja que al campmenorquí ningú no l'ajuda,començant p'cs Govern Cen-traí. Millor que es faci a a'sterme d'Alaior que a un altre,però estic en contra que s'enfacin deu a Menorca i cap a a'snostre terme. Per altra part,s'aigua no és cap problema; esqui no ho cregui, que vagi a sadepuradora de Sam Jaume i vegiquanta s'en Lira. A més, és unavergonya que sa carretera deSon Bou no estigui senyalitza-da i que a sa platja no hi hagiurinaris públics.

-AGUSTÍ SEGUí. Direc-tor Hotel "Sol-Milanos"Hotcl "Sol-Pingüinos"

És molt interessant sempreque no es facin desastres. Con-sidcr que sa presència d'unainstal.lació com aquesta pot: a)augmentar sa qualitat d'es tu-risme que arriba a s'illa; b)ajudar a allargar sa temporadaturística. Dic "pot" perquè noho puc afirmar. Aquest temaés complicat: per a començar,s'haurien de programar avions"xàrters", que se'n van cap ases Canàries quan aquí éstemporada baixa, etc. De totesformes, algú ha de començar,algú ha de rompre sa primerallança en aq ucsucma de s' esta-cionalitat.

Per altra banda, segonstcnc entès, es volen aprofitarses aigües residuals d'Alaiorper a regar aquest camp; pertant, fins i tot pot resultar avan-uujós en aquest aspecte perquèresoldria en part es problemade sa platja de Cala'n Porter.

Crec que riquesa en donaràperquè, segons tcnc entès, allàon es vol fer no hi ha ressembrat i sempre serà millor esgolf que no res. Es l'aril un bé.

Desconec es projecte, peròun argument que es dóna contras'existència d'es camp degolf és que encobreix unaaltra urbanització.

Bé, jo dic que es promo-tors han de rcndabilitzar dequalque manera sa inversióque faran i açò s'aconsegueixamb ses instat.alcions cornplc-mcntàrics. Açò és ben igual

que tu vagis a comprar es pai no te l'enduguis; a canvi des'inversió hi ha d'haver unrendiment. Quan es [a unainversió d'aquestes, hi ha doscamins: a) es que han triataquests promotors de Llucala-ri; b) es que han triat, perexemple, uns senyors a Palma:mil socis que posen un milióper hom, mil milions i tenen unclub privat.

En definitiva, tot i que noconec prou aquest tema, tot elque sigui millorar i fer eosesnoves és bo; eada zona té saseva particularitat i sa presèn-cia d'un camp de golf és unaopció diferent.

-M~ DOLORS GARCIACANTERa. Mare de fa-mília.No hi estie d'acord; crec

que ja hi ha prou cosa [eta. Sacausa principal de sa mevaoposició és s'excessiu consumd'aigua que suposa unainstal.lació com aquesta; a sanostra illa, s'aigua és un recursescàs i, per tant, preciós; no elpodem malgastar d'aquestamanera. Diuen que emprarans'aigua tractada de sa depura-dora d'Alaior per a regar ac¡uestcamp, però quan ho vegi hocreuré.

A més, sa problemàtica nonomés ve donada p'cs camp dcgoll" en si, sinó també per totesses instal.lacions que hi hadarrera; ja n'hem l'eles prou decoses mal [eles.

PEREREURER

ARQUEOLOGIA HOY. 11 PARTE - LA TAULAEl apclativo TAULA pro-

viene del nombre insular dadapor ci pucblo mcnorquín a CSIC

monumcnto por su gran parccidocon una mesa.

Nombre que ha sido accpta-do por la tcrminología arqucoló-gica. La planta del recinte es enforma de hcrradura en el mayorde los casos. En oiros, comoocurre en el poblado de Trcpucó(Ma<í) y Torre d'En Gaurnés(Alaior), sólo lo es en sus líneasgenerales.

El recinte iicne un sólo portalde ingrcso, que se halla en el

centro del lado recto, excepte enBinirnaimut, que se cncucnira enuno de los lados curvos. Esicportal se hallaba adintclado, comoaún pucdc verse en Bella Veniu-ra.

Al recinte de Taula de Torre-ta de Trarnuntana se ingrcsa porun portal que ticnc Ires pcldañosen dcsccnso. El muro del rcciniode las taulas es de doble para-mento.

El recinte de la taula estaíorrnado por los siguicntcs ele-mentes:a) Picdra - vertical, Hamada so-

porte.b) Picdra - horizontal, Hamadacapitcl.c) Las picdras alzadas que cir-cundan ci rccinto - conocidas cornomcnhircs y lucgo el grueso recin-to, que -ni rnas ni menes- era laparcd de estos temples nuragi-cos. •

En conclusión, creo que lataula es (ademús dc ser la colum-na central dc dicho tcmplo, queestuba cubicrto) un sfrnbolo dcadrniración de nucstros antcpa-sados menorquines.

JUANFLüRlT

Page 15: 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

~~~______________________ S; 15 ~_, _

VMENORCA ÉS D'ES MENORQUINS

Avui m'he posat a escriureper a tots poder-vos explicar,d'una manera senzilla,sa manera meva de pensar.

Es tema que jo he triatés sa nostra identitati sa d'es nostros vesins,de tots es qui són menorquins.

Quan arriba aquí s'estiui açò tot s'ompl de gent,he sentit colcú que diuque s'illa catalana se sent.

Diuen que ells la van conquistarperò mai han pogut pensarque, quan ells van arribar,aquí gent ja hi van trobar.

En tenim, per poder-ho demostrar,monuments de penya pura;restes d'una culturaque ells mai no podran esborrar.

Entre ells podem destacares pou de Na Patarrà,sa taula i sa navetai un bon raig de paret seea.

I açò que he anomenatno en té res, de català;açò mos ho va deixarun poble avant-passat.

Una gent que aquí va viurei es va desenrotllar;i, encara que no vagin escriure,ningú es de podrà trepitjar.

Eneara que n'Alfons III va arribari Menorca va conquistar,ses arrels d'es poble es van conscr-var;açò no ho van poder arrabassar.

Com sa història ho fa constar,part d'es pobladors aquí van que-dar;uns perquè van poder pagari a altres es de van perdonar

Així és com es va conservarsa cultura que aquí hi haviai sa manera dc sembrar,que encara dura avui en dia.

Un altre fet us vull contarque mos podrà demostrarque sa gent que aquí ha viscutestimació a s'illa ha tingut.

Sa història de Mcnroca cantaque, per l'any mil cinc-cents se-tanta,un (et aquí va succeirque esvalotà es poble menorquí.

Després de s'atac d'es turcs,que a Ciutadella deixà en apurs,es van voler fortificarses voreres de la mar.

Però a causa de sa pobresai sa fam que aquí es patia,veient que sa feina no retia,es va produir sa sorpresa.

Va ser el rei es qui va proposarque, deixant uns quants soldatsen es punts més assenyalats,sa gent Menorca hauria d' abando-nar.

Però es poble no ho va acceptar;ells a s'illa van voler quedar,per poder-la defensard'es pirates de la mar.

D'aquell temps fins avui en diaMenorca molt ha canviat;allà on només penyes hi haviaja n'hi ha molt d'urbanitzat.

I mos hauríem de sebre aturar,ara que eneara es pot salvar;no hauríem d'esperara acabar-ho d'espenyar.

Perquè encara hi som a tempsd'aturar-mos de fer apartamentsi així podríem salvartot allò que tenim sense edificar

Que per molts d'anys peguem anara fer colquc berenetaa sa vorera de la mari trobar-hi s'aigua ben neta.

També que a's fills peguem mos-trarun bon tros de marina i pinar,i platges sense urbanitzar,per poder-hi anar a nedar.

Que no els haguem dcxplicarallò que en es nostro temps erapoder anar a la mar a pescarsense veure xalets a sa vorera.

Ja boni hora d'acabarjo vull demanar a lots vostèsque me scpin perdonarsi hi ha hagut res que es d'hagiofès.

Però jo havia d' expresarsa manera meva de pensar,perquè jo vaig néixer aquíi em sent menorquí.

JOAN J. FUGUET BARBER

REFRESCANT SA MEMÒRIAES PROGRAMES DE SES FESTES

Ara que ja han passat ses fes-tes de Sant Llorenç, tothom té aca seva un programa. Quan cadaany hi falten pocs dies perquèarribin ses festes, tothom l'estàesperant amb ànsia per veure quehi duu aquest any. A més deposar-hi tots ets actes que esfaran durant aquells dies de festa,hi trobam una segona part queestà destinada a a's tradicionaltreball, que sol ésser de tipus his-tòric o literari. Sense cap dubte,es programes són d'una gran im-ponància a s 'hora de conèixer sanostra història, ja que mos ser-veixen per scbrc, per exemple,com era sa festa de Sam Llorençfa quasi cent anys, i la podemcomparar amb sa festa d'avui endia. A més, encara que es diguique sa festa, es seu ritme i es"protocols" tothom els coneix, saveritat és que sa memòria ésmolt punyetera, i és millor tenir-ho escrit.

Quan mos miram es progra-mes que tenim davant, podemdistingir perfectament dos grups:un aniria d'es programes que vande l'any 1907 fins a 1935, i unsegon grup que va des de 1940fins avui en dia. Es primer grupes distingucix perquè es progra-mes simplement són un únic fullon es posen ets actes que es des-enrotllaran (com es cas de l'any1907), i ja a a's final d'aquestaèpoca vénen com si fos un tríptic,encara que segueix essent, benigual, un full. No hem trobatprogrames més antics al 1907,encara que tenim proves que jaés cosa antiga fer-ne: a's diaris dcs'època, "El Bien Público" i "LaVoz de Menorca", i des de l'any

1873hi trobam publicats a's seusfulls es programes de festes d'espoble d' Aló. De més enrera no haestat possible, fins ara, trobar-nede publicats a 's diaris. Aquestespublicaeions eren una manera defer propaganda per estirar gentcap a's poble. Tenim es progra-made 1907, 1909 ijades de l'any1917 fins al 1935. Ets anys inter-calats que hi falten, així, es depodem trobar a's diaris. Del'any 1936 al 39 no n'hi ha acausa de sa Guerra Civil. Apartir de l'any 40 ja entram dinses segon grup, on es veuen unesdiferències notables: ara ja no ésun full, sinó com un llibretó on enun parell de fulls es posen ets ac-tes. Segueix així una evolucióque arriba fins avui en dia. Al'any 48, en Francesc Rotger,impressor, va començar a afegirdarrera d'es programa una feinasobre es nostra poble, cosa queva anar repetint d'una maneraintermitent varis anys després, iaçò va animar sa gent imponantde sa nostra illa a participar-hi,durant ses festes, en fer aquestsescrits; així, hi trobamcol.laboracions del senyor Fer-nando Maní Camps, Maria Lluï-sa Serra Belabré i Joan Hcrnàn-dcz Mora, d'entre altres. Una altracosa a comentar és que tots estanescrits en castellà, i és des de fapocs anys que es de trobam es-crits en castellà i català. Ja peracabar, dir que vaig arrep!cgartots es programes que faltaven, ien vaig fer fotocòpies, a s'estiude 1988 i que, si hi ha gentinteressada, es de pot trobar a saBiblioteca Pública.

MIGUEL A. MARQUÈS

Page 16: 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

Durante los días del 16 al22 del presente mes de Sep-tiem bre se reunira en Madridel Comité Central de laALIANZA COOPERATI-VA INTERNACIONAL.

Serà la primera vez en ladilatada historia de la ALIAN-ZA que se reuna en Españay a dic has rcunioncs asistiranmas de mil delega dos yob-servadores de todas las par-tes del mundo.

Nuestra cooperativa en-viara a cuatro observadorescon el fin de estar presentesen tan importaruc acontcci-miento del que en su mo-mento iníorrnarcmos con tododetalle.

Aparte de las reunionesdel Comité Central, tondrancíccto igualrncntc en los ci-tados días, las de los siguien-tes organismes cspccializa-dos y grupos de trabajo de laALIANZA:

DOMINGO, EL 16 DESEPTIEMBRE-Grupo de Trabajo sobre Co-municacioncs Cooperativas

LUNES, EL 17 DE SEP-TIEMBRE-Fo ro de desarrollo - CICO-PA

COOPERATIV ADE CONSUMO

~an e'l¡jpín ------...~

NOTICIAS COOPERATIVAS

MARTES, EL IS DE SEP-TIEMBRE-Cornité Agrícola -Comité deConsumo -Comité de Mujc-res-Comité de Pesca -INTER-COOP -CICOPA-Comité de Vivicnda -Corni-té de Bancos -Cornité de Tu-rismo-Grupo de Trabajo para la In-vcstigación -Cooperativos -INCOTEC

MIERCOLES, EL 19 DESEPTlEMBRE-Comité Agrícola -Comité deConsumo - Cornité de Mujc-res-Comité de Pesca -INTER-COOP -CICOPA-Comité de Vivicnda -IN-COTEC -Grupo de Trabajopara la Investigación.

JUEVES, EL 20 DE SEP·TIEMBRE-Comité Agrícola -Comitéde Consumo -Grupo de Tra-bajo para la Invcstigación-CICOPA -Comité de Vivien-da-INCOTEC -Comité de Mu-jeres

VIERNES, EL 21 DE SEP-TIEMBRE-INCOTEC

25 AÑOS DE VIDACOOPERA TlVA

El pasado mes de Agostose ha cumplido el veinti-cinca anivcrsario de la puestaen marcha de la sucursal n? 2de la Cooperativa ubicada enFerrerías.

Este hecho importante hacoincidido con la compra ymontaje por partc de nuestracntidad de un nuevo localpara dicha sucursal, dcspuésde haber cstado instalada envarios de alquilados, duran-te los veinticinco años quecomcntamos.

Fclicitarnos a los Sociosde la Sucursal n'i 2 por elmentado anivcrsario,

La conícdcración Espa-ñola de CooperaLivasde con-sumidores y Usuarios, HIS-PACOOP, es ya una rea-lidad tras el congrcso cons-tituycntc celcbrado enMadrid. Un aero que COnLÓ

con una importantc rcprc-scntación institucional: elsecretario general de Empleoy Relaciones Laboralcs,Alvaro Espina, y el directorgeneral de Coopcratívas,Ramón Salabert. Adcrnas,

cstuvicron presentes delega-ciones y responsables de lapractica totalidad del movi-miento cooperativo, delàrnbito universitario y de lasorganizaciones de consumi-dores.

El congreso puso de ma-nifiesto que estamos ante unproyecto serio y arraigado,resultado de un profundadcbate y decididamente vol-cado a im pulsar y fomentarel cooperativismo de consu-midores en nuestro país. Se-riedad y rigor fueron la notadominante en las intervcn-dones, bajo el signo del con-sensu y de la unidad de ac-ción,

Como indicó el secretariageneral de Empleo, AlvaroEspina, "la vertebración delas Coopcrativas es una ver-tiente bàsica en el fomentode la cconomía social". Porsu partc, el director general,Ramón Salabcrt, llamó laatcnción sobre la culmina-ción de un proceso asocia-tivo que "ha sido respctuo-so con los difercntes senti-res que conforman el conjun-to del coopcrativismo de con-sumidores en toda España",

Page 17: 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

El próximo 1 de octubre seiniciarà la temporada de cineque nos ofrece el CINE CLUBde ALAIOR, cuya direcciónnos ha Iacilitado las pclículasprogramadas en ci primer ciclo,que abarca los meses de octu-bre, noviembre y dicicrnbre.

Las sesiones se proyecta-ran, como ha sido habitual, cadalunes, a las 9 de la noche.Regresa el cine, y, obscrvandolas pclículas en proyecto, hayque augurar a cstc ciclo lavisión de realizaciones deindudable calidad, coinci-dicndo con la prcscntación dedirectores consagrades, casosde Kurosawa, MiJos Forman,Woody AIJen, Michel DevilJe,con autores de vanguardia, quenos van a exponcr tcmascrcativos, actualcs y de unaconcepción altarncntc artística.

TEMAS DE CINEPELICULAS PROGRAMADAS

5 Noviembre"Mistcry Train" director Jim Jarmusch.12 Noviembre"Mi dulce pueblecito" de Jiri Menzel.19 Noviembre"Los Sucños" del director Akira Kurosawa.26 Noviembre"Enriquc V" dirigida por Kenneth Branagh.3 Diciembre a escoger o decidir, entre ..."Delites y Faltas", del director Woody AIJen. o"La Pasión de Camile Claudcl",director Bruno Nuytcn.10 Dicicmbre"El verano de Aviya" dirigida por Eli Cohen.17 Diciembrc"Paisajc en la nicbla" de Theo Angeplopoulos.

1 de Octubre"El cocinero, el ladrón, su mujer y su amanto".Director. Peter Grccnaway,8 Octubre"Valmont", dirigida por Milos Forman.15 Octubre"Rosalí va de compras", del autor Percy Adion,22 Octubre"Jesús de Montreal" de Denys Arcand.27 Octubre a escoger entre ..."La lectora" dirigida por Michel Deville. ó"Ay Carmcla" del cspañol C. Saura.

Un total de 12 pclículas,cuyo intcrés dcspicrta verda-dera cxpcctación; cspcramosasistcncia en las sesiones delCinc-Club, condición funda-mental para manicncr la prc-scntación en pantalla de traba-jos cincmatograficos de canic-ter especial, creatives y abicr-tos, dirigides y proycctados aun nivel de intensa aciuali-dad.

CRlSTÓBAL ESBERT

((\~~d}

Page 18: 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

~,,~__ I!S§ 18 ~ _

VRECUERDOS GRAFICOS

Llegada de un avión, en elviejo acropucrto de Sant Lluís,proccdcnte de Barcelona. Eltipo de avión, los sistcrnas deaprovisionamicnto y la propiapista son recuerclos de tiempospasados en los que volar podíaser una autóntica aventura.

"La Macarct", lugar de descanso y de vacacioncs de muchosalaiorcnses. Aquí vemos la playa y las pocas cdificacioncs que enprincipio cxistían.

"S'any de sa neu". Fotogra-fía de un grupo de vccinos ha-cicndo muñecos de nieve juntoa la carretera. Era el año 1956cuando se rcgistró, durante elmes de Icbrcro, la temperatu-ra mínima absoluta, casi tresgrados bajo cero. Seguramentealgunos vecinos se identifica-ran entre los que aparec en en lafoto.

La actual calle Migucl de Ccrvan tes aún sin edificar. A cada ladose pucdcn observar los "hortets" de los que aún hoy qucdanaIgunos.

Page 19: 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

~'''~-----------------S19~~

METEOROLOGIA

LA "GOTA FRIA" O AIRE FRÍO EN ALTURA

Para empezar esta secciónmctcorológica, que de vezen cuando va a irrumpir enesta Revista. nada mejorqueintentar explicar ahora, en elinicio del otoño, que es cuan-do se presentan mas a menu-do estas situacioncs, la fa-mosa "gota fría''

El ticmpo atrnoslérico enEspaña y. en mayor o menormcdida, en Menorca. vieneregido por el conocido Anti-ciclón de las Azorcs, que esel que. con sus Iluctuacioncshacia el Norte (Irlanda). Sur(Islas Canarias), Ocstc (Océa-no Atlàruico adentro) y Este(España), determina que lasborrascas, acompañadas desus Ircntcs, pasen sobre Es-paña o se desvíen mas al NOl1eo Sur de la misma.

Esta situación del tiempoes la que podríarnos llamarnormal. o la que hasta hacepocos :1I10sdetenninaba nues-tro clima. pues de un tiempoa esta parte las borrascas nosvisitan menos y su circula-ción zonal se desvía hacialatitudes mas altas. pare-ciéndose nuestro clima alque reina en el Norte deAfrica. con temperaturas

mas altas. cielos mas ela-ros. aunque persistiendo unelevado índice de humedad.

No obstantc.Ias situacio-nes de incstabilidad aunos-férica (aire frío en altura) síque se han mantenido o sehan dado con mayor fre-cucncia últimamcntc. El re-calentamiento de las aguasdel mar al final del verano,la humedad que transportemlos vientos del Estc o Surestesobre el Mcditcrranco y lallegada de una masa de airefrío por el Norte o el Nordcs-te de la Península. son el me-canismo ideal para que seforme la "gota Iría".

Estas situaciones suelenpresentarse normalrncntc alfinal del verano o en elotoño, y prclcrcntcmcntc seforman sobre el Levantecspañol y Caialuña, de lasque son ejemplo las famosasriadas del Octubre del 57 enValcncia, de Scpticrnbrc del62 en el Vallés (Barcelona),o las mas rccicntcs del 89 enMàlaga.

Por tanto, sobre todo enel otoño y primavera. esta-ciones de rapidos y constan-tes cambios climatológicos,

no hay que regirse casi nun-ca por el estado del tiempo(Mapa) en superfície. comonos muestra la televisión ensu espacio dedicado al Tiem-po. con un Anticiclón (quenormalrncntc indica buentiempo) que abarca la Penín-sula Ibérica y Balcares, sinopor el Mapa del Ticm po enaltura (a 5000 mtrs.), que yamas a menudo nos cnscña laT.V. Catalana, pues muchasveces con la aguja del baró-metro caseroindicando buenticrnpo es cuando caen losmas copiosos chubascos y seforman las tonnentas mas es-pectaculares.

Cuando veamos que enel Mapa en altura (a 5000mtrs) hay una temperaturade -12Q sobre el Mcditcrra-neo Occidental o Balcares,es que la inestabilidad enesta zona ya es importante ymucho mas cuando la tem pe-ratura esté a -IS!! Ó - 20!!,entonces ya cxistc una peli-gresa gota íría,

La situación de "gotaIría" suelc presentar estàscaractcrísticas:-Dura entre tres o cuatro días,-Las nubes que dominan

esta situación son los cono-. cidos • y temidos cúmulo-nimbos, nubes muy altascon su cara en forma derizos de algodón ybasemuyncgruzca, que suelen des-cargar chubascos o tormen-tas muy fuertes.-Normalmcntc, hasta queno se ha gastado del toda o nose ha alejado hacia Italia, nosoplan vicntos fuertes.-Cac un chubasco o una tor-menta a media mañana o amedia tarde. que puede darhasta unos 30 Ó 40 litros porm2., y enseguida salir el soly hacer un calor bochomoso.

Bucno, basta por hoy;creo que ya les he cansadabastante; la intcnción no eramas que se introdujcscn, enmayor o menor medida, eneste intcrcsante y. a la vet;preocupante (tema de la capade Ozono) ciencia del Tiem-po; cicncia que es precisoque conozcamos todos masprofundamcntc, pues es devital importancia para el Iu-turo de nuestra sociedad.

CALAMARSA

TODa UN ESPECIALISTA PARA SU HUERTO~ Ell~Motocultor español queexporta tecnologia a la Comunidad Europea

~'~ m{Jt{Jcuetar [[M](QJ~[béQ)[j)J~¡de3'5 on «

Servicio tecnicoy recambiosa su dispostcicn,

Page 20: 001 - Setembre 1990 - S'Ull de Sol

-~~~--------------v

EN ALAIOR: ASES ORIA FISCAL MASTIPL. NOVA, 10 - TELF. 37 26 50 - ALAIOR