Post on 24-Jul-2015
1
Racons de Catalunya
Vall de Lord (El Solsonès)
Petita guia de visita
2
3
La Vall de Lord
Al nord-est de la comarca del Solsonès es
troba una petita vall encerclada per muntanyes,
que fan de bressol a les poblacions que
conformen la vall: Sant Llorenç de Morunys, La
Coma i La Pedra i Guixers. És tota una
singularitat respecte la resta de la comarca,
que per ella mateixa podria constituir un
territori propi amb personalitat.
El seu nom ja evoca èpoques passades, molt
antigues, ja que el seu topònim es remunta a
l'època romana. Així ho testimonien documents
dels segles IX i X que fan referència al pagus
lordensis romà.
Passejar per aquesta vall és gaudir de la natura
i del paisatge, però també de l’art i la
gastronomia.
Són molts els racons que hi ha per descobrir en
aquest indret, aquesta petita guia n’és una
mostra que us pot ser útil, i de ben segur que
en trobareu molt més.
Disfruteu, doncs, dels racons de la Vall de
Lord.
4
Sant Llorenç de Morunys
És com la capital de la vall, podríem dir. Per
qualsevol de les vies de comunicació que des
de Solsona, o des de Berga, o des de Manresa,
menen a la vall, el primer lloc habitat on
desemboquem és Sant Llorenç de Morunys.
Aquesta població també és coneguda com Sant
Llorenç dels Piteus, nom que pren arrel de la
fabricació d’un drap de llana molt especial.
Mereix aturar-se a St. Llorenç i fer-hi una
passejada pels seus carrers, sobretot pel casc
antic, on discorre pels carrerons trobarem
amables comerços, i sobretot podeu fer una
5
descoberta d’art de primer ordre, que es troba
ubicada a l’església parroquial.
6
A l’interior de l’església, entre altres, trobarem
un bell claustre on podrem gaudir d’uns
instants de pau.
7
L’església parroquial, d'estil romànic, conserva
una sèrie d'obres molt interessants, com un
fragment de la pintura mural del segle XIV, el
retaule gòtic, l'altar major barroc construït per
l'escultor Joan Francesc Morató i la capella i
altar xorigueresc de la Mare de Déu dels Colls,
obra de Josep Pujol i els seus fills.
8
Així doncs, per un estona, podem admirar
aquestes peces úniques d’art.
9
Els detalls del treball
realitzat pels autors
d’aquestes obres
impressionen. N’hi ha
per hores
d’observació de
cadascuna de les
parts.
10
El Port del Comte
Sortint de Sant Llorenç de Morunys, prenem el
desviament que a ma esquerra ens port cap el
Coll de Jou, i a l’accés al Port del Comte, la
muntanya per excel·lència d’aquesta contrada
que a més alberga les pistes d’esquí que han
fet famosa aquesta vall.
El Port del Comte és un imponent massís
calcari, i és el pas previ a endinsar-se al
Pirineu per aquesta zona.
11
La carretera puja com una serp fins al
desviament cap el Port del Comte.
Dalt del Port del Comte podrem gaudir de
magnífiques vistes, i també fer descobertes
com és el Forat de la Bòfia o Bòfia del Port del
Comte, tot un autèntic fenomen geològic.
Una gran boca d’uns 20 m de llarg per 6 m
d’ample, dona pas a un únic pou d’uns 30 m de
fondària.
12
Les dimensions del forat el fan ben visible des
del camí d’aproximació.
13
La topografia de la cavitat (Font: Catàleg
Espeleològic de Catalunya Vol. 5)
14
15
Des del lloc de la Bòfia podem gaudir de bones
vistes de la serralada que envolta la Vall de
Lord: el Port del Comte i la Serra del Verd.
16
El mirador de la Creu del Codó
Tot tornant del Port del Comte, a la cruïlla de
Coll de Jou, podem agafar una pista asfaltada
que porta a una àrea recreativa. Aquí deixarem
el cotxe, i amb un petit passeig remuntarem el
camí que ens portarà al mirador de la Creu del
Codó.
Des d’aquest lloc és on s’aprecia en el seu
conjunt la visió de la Vall de Lord, i és un punt
on a més farem una de les descobertes més
singulars que té la vall, des del punt de vista
geològic. Sabíeu que aquí es van definir per
primera vegada al món, unes estructures
geològiques úniques?
17
Des del mirador veurem al nord les formacions
calcàries de l’imponent massís del Port del
Comte, a la vessant sud ens trobarem un
conjunt de roques amb còdols al seu sí, que
s’anomenen conglomerats i que s’han format
per l’acumulació de sediments que al llarg dels
temps geològics s’anaren acumulant aquí,
mentre el massís del Port del Comte empenyia
amb força cap al sud. A mesura que aquests
sediments es consolidaven també es veien
immersos en el plegament que tenia lloc, pel
que van donar lloc a una discontinuïtat en la
sèrie geològica que s’anomena discordança
progressiva en l’argot geològic. És a dir, el que
s’observa és que per un cantó, el més proper al
massís del Port del Comte la sèrie de
conglomerats no és contínua, sinó que ha patit
processos de plegament, mentre que més enllà
cap al sud es pot seguir la sèrie de forma
contínua, i tot dins el mateix estrat temporal.
El Doctor geòleg Oriol Riba, el qual vaig tenir
de professor, va ser el que va definir aquestes
estructures en un article de l’any 1973,
publicat a l’Acta Geològica Hispànica. Qui
estigui interessat en consultar-lo, podeu
trobar-lo a la web http://raco.cat/index.php/raco. Bé la referència és Oriol Riba (1973) Les
discordances sintectòniques de l’Alt Cardener
(Prepirineu català), assaig d’interpretació
18
evolutiva. Acta Geològica Hispànica, t. VIII, nº
3, pàg. 90-99.
Diversos talls geològics extrets de l’article del
Doctor Oriol Riba.
19
Si més no al mirador podeu trobar un panell
informatiu que us donarà explicació d’aquest
fenomen geològic.
20
Des del mirador tenim 360º de vistes
magnífiques.
21
Deixem el mirador, i tot baixant cap a Sant
Llorenç de Morunys, iniciarem una altra
descoberta.
22
El Santuari de Lord
Per accedir a aquest Santurai, encimbellat en
dels turons de conglomerat que conformem
aquest espai, cal agafar una pista asfaltada que
trobarem abans d’entrar al nucli de St. Llorenç.
És un indret magnífic, de pau, i al qual cal
accedir per un camí (bé més aviat una pujada),
que trobarem quan s’acaba la pista i on
deixarem el cotxe.
Abans pel camí també trobem una petita
església, anomenamda església de Sant Serní
del Grau o de Vilamantells. Val la pena deturar-
se per apreciar aquesta petita joia romànica
dels segles XI-XII.
23
Un cop feta la pujada a peu cap al Santuari de
Lord, la passejada paga la pena. És un indret
aillat, de relfexió i amb unes extraordinàries
vistes vers la Serra de Busa i l’embassment de
la Llosa del Cavall.
El santuari és un temple
de tres naus que data de
l’any 1870. Té vuit
capelles laterals amb els
corresponents altars. I la
joia de tot és la imatge de
la Verge, moreneta com la
de Montserrat. Tota una
curiositat.
24
25
El lloc deu haver viscut moltes històries, des
de les guerres carlines (de fet quan arribes al
capdamunt del camí el que primer trobes és un
vell canó d’estil napoleònic, que el deurien
abandonar), fins al fet de la guerra civil (el
Solsonès va ser una comarca on es van amagar
molta gent).
Des de la Mola de Lord, es gaudeix d’unes
bones vistes, com aquesta del Port del Comte.
En aquest indret aillat, us explico una anècdota
que em va passar. Ens vàrem trobar una
senyor de vora la vuitantena que el primer que
ens va demanar era una cigarreta. Ens va dir
que feia més d’un mes que no baixava a Sant
26
Llorenç (per ell la capital més propera). Vaig
pensar que el lloc si que n’és d’aillat, i aquest
senyor tot un mes amb el “mono” de nicotina.
Bé li vaig regalar un paquet que portava, cosa
que el va alegrar molt.
Des del punt
més alt
veiem la
grandària
d’aquest
santuari.
27
La serra de Busa i l’embassament de la Llosa
del Cavall vistes des de la Mola de Lord.
28
Deixem el Santuari, i ens endisem a visitar
l’extrem més nord-est de la vall, el coll de Port
que ens separa aquesta vall de la de Tuixén, ja
a les vistes de la serra del Cadí.
Val la pena fer la pujada, que s’agafa en
direcció a la Coma i la Pedra. És una pujada
d’aquelles de port suís, corbes i més corbes,
però arribats a coll de Port es gaudeix d’unes
magnífiques vistes.
29
Des de Coll de Port podem veure ja els primers
contraforts de la Serra del Cadí.
En aquest mateix indret, agafant un caminet
que hi ha al costat del restaurant que trobem al
coll, podem fer una descoberta geològica que
ens porta a temps passats, de duresa,
d’explotació del medi natural. Es tracta d’unes
antigues mines a cel obert d’on s’extreia el
mineral bauxita, que és la mena d’on s’extreu
l’alumini (vaja d’on prové el paper albal o les
llaunes de beguda que moltes vegades
consumim). En l’indret el que veiem són com
petits clots ja que la bauxita sol presentar-se
en bossades, i els jaciments no són molt
30
continus. Vet aquí un altre exemple de la
riquesa d’aquesta vall.
Bossada que havia
contingut bauxita, i
aspecte de la
bauxita.
31
Tot tornant de Coll de Port cap a Sant Llorenç,
cal una parada obligatòria que és la de Les
Fonts del Cardener, a la Coma i La Pedra neix
el riu que és l’artèria d’aquesta vall i que més
avall s’amuntega lentament a l’embassament de
la Llosa del Cavall.
Les fonts estan arreglades per a fer-hi un
passeig, i observar el sortir de l’aigua.
I finalment deixem la Vall de Lord, per la
sortida de l’embassament de la Llosa del Cavall,
que ha transformat la fisonomia de la vall, però
que segueix tenint un magnífic paisatge.
32
L’embassament
de la Llosa del
Cavall ens diu
adéu.
33
No voldria acabar sense fer referència a la
riquesa gastronòmica d’aquesta vall, amb
excel·lents restaurants on poder degustar
bones viandes.
Per la meva part les descobertes que he fet
són: el restaurant de les Fonts del Cardener,
meravellós indret i bona atenció, on degustar
bons plats (hi he menjat una de les millors
botifarres negres!).
34
35
Algunes de les
viandes que
podeu gaudir al
restaurant Fonts
del Cardener
36
L’altra descoberta que vaig fer és el restaurant
Avet, al bell mig del Port del Comte. Tot un
lloc on poder degustar bon peix entre altres
especialitats, però que ho fa curiós en menjar-
ho a tanta alçada. El tracte és molt amable, i
l’indret preciós.
Després de dinar podeu gaudir d’una bona
passejada per fer la digestió
37
Bon peix al
restaurant
Avet
38
Dedicada a la gent que fa possible la vida a la Vall de Lord, de ben segur que hi ha més descobertes que pots fer en aquesta vall.
Informació complementària
Si voleu més informació, trobar referències
gastronòmiques, unes recomanacions:
La wikipèdia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vall_de_Lord http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Lloren%C3%A7_de_Morunys http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Coma_i_la_Pedra http://ca.wikipedia.org/wiki/Guixers
Webs locals:
http://www.valldelord.com/index.htm http://www.turismesolsones.com/ I naturalment l’Oficina de Turisme de Sant
Llorenç on us atendran i informaran de tot el
que vulgueu conèixer.
Mapes: el de referència de l’Editorial Alpina
Vall de Lord, Port del Comte, Serra del Verd i
Serra de Busa. Escala 1:25.000
39
Autor:
Jordi Macarro i Canal
@Jmcarrow
http://www.flickr.com/photos/jordimac/
http://es.linkedin.com/in/jordimacarro
https://www.facebook.com/