Post on 10-Dec-2018
MEMÒRIA
UNITATS DIDÀCTIQUES MULTIMÈDIA DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA IL’APRENENTATGE INTEGRAT DE CONTINGUT CURRICULAR I LLENGUAESTRANGERA ( AICLE ). DISSENY I DESENVOLUPAMENT D’APLICACIONS INTERACTIVES DE CIÈNCIESNATURALS EN ANGLÈS: THE BLACK DEATH or the BIOLOGY OF AN EPIDEMIC (I – II )
BIOLOGIA DE L’EPIDÈMIA DE PESTA
La pandèmia de pesta negra que va recórrer Europa entre 1348 i 1352 ha estat
el més devastador dels desastres naturals que mai hagin afectat al nostre
continent. Encara que no disposem de xifres globals hom calcula que vàrem
morir uns 25 milions de persones. La pèrdua de població va ser molt desigual
entre les diferents àrees d’Europa. A la Toscana ( particularment les ciutats de
Florència, Pisa i Siena) la caiguda demogràfica va ser entre el 70 i el 80%. A
Bohèmia, l’epidèmia va ser molt lleu i gairebé no hi trobem rastres de grans
estralls. Al nostre país, més que no pas a la resta de la Corona d’Aragó,
l’epidèmia va ser de grans proporcions.
Hi ha un interès particular en estudiar la pesta i reconstruir el medi ambient en
què es va desenvolupar. Com interactuaven les comunitats humanes amb el
medi natural que les envoltava? Quin paper hi jugaven els paràsits,
microorganismes inclosos? Quina va ser la reacció de la societat civil i religiosa
davant d’una amenaça de salut pública de dimensions catastròfiques? Quines
mesures higièniques, si n’hi van haver, es van posar en pràctica? Quin era
l’estat d’ànim de la gent davant de la mort sobtada de familiars, amics i veïns?
Hem de fer un esforç per copsar l’impacte emocional i econòmic que la pesta
va tenir entre una població europea en general crèdula, mal informada,
esfereïda, i exhausta. Les guerres i la fam haurien fet més vulnerables els
individus, minvant la seva capacitat de resposta davant de l’epidèmia.
El nom de pesta negra, o “black death” en anglès, no va ser mai emprat a
l’edat mitjana. El nom que rebia en el nostre país era pesta o gran mortaldat. A
França i a Itàlia se la va anomenar “peste”, i a Anglaterra “pestilence” o “great
death”. L’origen del qualificatiu de negra sembla ser escandinau ( probablement
suec o danès) i la connotació no és cromàtica sinó que significaria terrible o
horrorós.
A principis del segle XIX apareix en els tractats mèdics en llengua alemanya la
primera referència contemporània de la pesta de 1348 amb el nom de Der
Schwarze Tod, la mort negra. A partir d’aquell moment en els texts anglesos
l’epidèmia medieval passa a ser anomenada “The Black Death”, per tal de
diferenciar-la de l’altra gran epidèmia de pesta de 1665 anomenada “The Great
Pestilence”. Alguns historiadors. Però, creuen que ja al segle XVII l’epidèmia
medieval va ser anomenada “The Black Death”.
La pesta és endèmica a certes regions del món, des de l’Àsia Central fins a les
planures l’Amèrica del Nord. A Mongòlia la pesta no s’ha eradicat mai, i a la
Xina és present a les províncies interiors de Hunan ( o Yunnan). El 1855 va
esclatar una rebel·lió a Hunan i tropes d’altres llocs de la Xina van ser enviades
per sufocar-la. Els soldats no habituats a evitar el risc de contagi van contraure
la pesta i la van estendre a la resta de la Xina. El 1894, però, un brot epidèmic
es va estendre des de la Xina interior fins Canton i el port de Hong Kong, on hi
havia importants assentaments comercials europeus. Les potencies europees
es van afanyar a enviar-hi els deixebles de Pasteur i de Koch amb l’objectiu
d’evitar la propagació de l’epidèmia, de la qual se’n desconeixien els
misteriosos mecanismes. El record de la pesta negra, i de les successives
epidèmies, i els seus estralls encara era viu a la memòria de les autoritats.
Un microbiòleg, suís de naixement, anomenat Alexander Yersin treballava
aleshores a les colònies franceses d’Indoxina. Yersin era un epidemiòleg expert
format a l’Institut Pasteur de Paris. En conèixer el brot de pesta a Hong Kong
s’hi va desplaçar, i hi va muntar un laboratori amb la intenció d’aturar l’epidèmia
abans no arribés a les colònies franceses del sud-est asiàtic. Tot i que les
tècniques microbiològiques eren molt rudimentàries al cap de poques
setmanes, Yersin i el japonès Kitasato, van aïllar el bacil de la pesta que va ser
batejat amb el nom de Pasteurella pestis. Finalment, i en honor del seu
descobridor, passar a anomenar-se Yersinia pestis. Els esforços per contenir
l’epidèmia no van donar fruit. El 1896 la pesta arribava a Bombay, i el 1899 ja
havia arribat a diversos ports del món com ara Sidney, San Francisco, Buenos
Aires, Glasgow i Porto.
Durant la següent dècada els mecanismes i detalls de com el bacil era
transmès per les puces des dels rosegadors fins els humans van quedar
finalment establerts.
La pesta és una zoonosi que ataca principalment als rosegadors silvestres
( esquirols, marmotes, tarbagans i similars) que són el seu reservori natural.
També pot infectar rates silvestres domèstiques. Un dels descobriments més
significatius va ser la comprovació de què rosegadors silvestres de Califòrnia i
l’Argentina ràpidament contreien el bacil de la pesta i passaven a formar part
del reservori natural. El fet de què les comunitats autòctones de rosegadors
silvestre fossin diferents de les comunitats reservori original del bacil no va
representar cap barrera per a la seva difusió. Des de la primera dècada del
segle XIX grans regions del món han passat a augmentar l’àrea de distribució
de la pesta, i actualment cada any es registren arreu casos aïllats de pesta en
humans, alguns d’ells mortals.
Els humans són hostes secundaris , accidentals normalment. El principal vector
és la puça de la rata. En general, només quan la rata mor i el seu cos es
refreda, la puça passa a parasitar l’ésser humà.
Es distingeixen tres tipus de pesta : la bubònica, la pneumònica i la
septicèmica. La més freqüent i comú és la bubònica ( amb presència de bubons
o inflamacions dels ganglis limfàtics de l’aixella, coll i l’engonal). El període
d’incubació és de pocs dies (2-8), seguit de febre alta, vòmits, convulsions,
pèrdua de coneixement, petèquies i a vegades supuració dels bubons al cap
d’una setmana d’iniciats els primers símptomes.
La forma pneumònica, mortal en tres dies, és l’única que es pot transmetre de
persona a persona. El bacil provoca una pneumònia amb greus dificultats
respiratòries sovint acompanyades d’expectoració de sang.
La forma septicèmica, mortal en 24 hores, consisteix en una invasió de la sang
per part del bacil, i, en conseqüència, una infecció generalitzada i xoc letal.
Es pot reconstruir l’etiologia i l’epidemiologia de la pesta medieval?
Avui en dia sembla indiscutible que el reservori natural original es troba a les
planes àrides d’Àsia central, aproximadament l’extensió ocupada per l’antiga
república soviètica del Turkestan, on la malaltia és enzoòtica. Les tribus
nòmades es mantenien si fa no fa al marge de les infeccions per dues raons
principalment: d’una banda els nòmades evitaven als rosegadors ( la caça del
tarbagan amb trampa era tabú) i d’altra banda les puces vectors de Yersinia
pestis no infecten cavalls. Durant segles res no va destorbar aquesta estabilitat
ecològica fins que es va establir la gran ruta de la seda entre Orient i occident.
Aquest tràfic de mercaderies entre Europa i la Xina es va intensificar a
començaments del segle XIV. Gènova i Venècia havien establerts des de
mitjans del segle XIII colònies comercials al llarg de la ruta de la seda.
Entre 1333 i 1334 un gran brot de pesta va esclatar a les províncies interiors de
la Xina (Manxúria) d’on va passar a Mongòlia, durant el mandat del Khan
Jannibeg ( o Yanibeg) de l’Horda Daurada.
Se sap del cert que la introducció de l’epidèmia a Europa va ser a través del
port genovès fortificat de Kaffa (actualment Feodosia o Theodosia) a la
península de Crimea. Jannibeg va assetjar Kaffa al 1343, sense èxit, i
novament el 1345-1346-1347. El 1347, però, les forces de Jannibeg van
començar a patir baixes a causa de l’arribada de la pesta, debilitant et setge a
la ciutat fortificada. Jannibeg va haver d’abandonar no sense catapultar
prèviament els cadàvers i cossos putrefactes dels seus soldats víctimes de la
temible malaltia. L’ús d’aquesta arma biològica va ser molt eficaç : la pesta es
va estendre ràpidament per Kaffa. Quatre vaixells genovesos van esmunyir-se
del setge creient fugir de la pesta, però malauradament la pesta viatjava a bord
amb ells camí d’Europa.
El 1347 la pesta passà de Kaffa a Constantinopla, i d’allà a el Caire i a Messina
(Sicília). A començaments de 1348 arribà a Venècia, i ràpidament viatjà a Pisa,
Gènova, Marsella i Barcelona. L’abril de 1348 la pesta arribà a Florència .
Giovanni Boccaccio (1313-1375), home culte i de prestigi, que actuà
d'ambaixador per a la ciutat de Florència, en fa una descripció de la seva
devastació a la introducció de la primera jornada del Decameró (el Decameró
va ser traduït al català el 1429 a Sant Cugat del Vallès i molt llegit pels
contemporanis, com ho demostren, per exemple, les referències que hi ha al
Tirant lo Blanc). La descripció de l’arribada de la pesta i dels seus símptomes
comença així:
“Dico adunque che già erano gli anni della fruttifera incarnazione del Figliuolo di
Dio al numero pervenuti di milletrecentoquarantotto, quando nella egregia città
di Fiorenza, oltre a ogn'altra italica bellissima, pervenne la mortifera pestilenza:
la quale, per operazion de' corpi superiori o per le nostre inique opere da giusta
ira di Dio a nostra correzione mandata sopra i mortali, alquanti anni davanti
nelle parti orientali incominciata, quelle d'inumerabile quantità de' viventi
avendo private, senza ristare d'un luogo in uno altro continuandosi, verso
l'Occidente miserabilmente s'era ampliata. E in quella non valendo alcuno
senno né umano provedimento, per lo quale fu da molte immondizie purgata la
città da oficiali sopra ciò ordinati e vietato l'entrarvi dentro a ciascuno infermo e
molti consigli dati a conservazion della sanità, né ancora umili supplicazioni non
una volta ma molte e in processioni ordinate, in altre guise a Dio fatte dalle
divote persone, quasi nel principio della primavera dell'anno predetto
orribilmente cominciò i suoi dolorosi effetti, e in miracolosa maniera, a
dimostrare. E non come in Oriente aveva fatto, dove a chiunque usciva il
sangue del naso era manifesto segno di inevitabile morte: ma nascevano nel
cominciamento d'essaa' maschi e alle femine parimente o nella anguinaia o
sotto le ditella certe enfiature, delle quali alcune crescevano come una comunal
mela, altre come uno uovo, e alcune piú e alcun'altre meno, le quali i volgari
nominavan gavoccioli. E dalle due parti del corpo predette infra brieve spazio
cominciò il già detto gavocciolo mortifero indifferentemente in ogni parte di
quello a nascere e a venire: e da questo appresso s'incominciò la qualità della
predetta infermità a permutare in macchie nere o livide, le quali nelle braccia e
per le cosce e in ciascuna altra parte del corpo apparivano a molti, a cui grandi
e rade e a cui minute e spesse. E come il gavocciolo primieramente era stato e
ancora era certissimo indizio di futura morte, cosí erano queste a ciascuno a cui
venieno. A cura delle quali infermità né consiglio di medico né virtú di medicina
alcuna pareva che valesse o facesse profitto: anzi, o che natura del malore nol
patisse o che la ignoranza de' medicanti (de' quali, oltre al numero degli
scienziati, cosí di femine come d'uomini senza avere alcuna dottrina di medicina
avuta giammai, era il numero divenuto grandissimo) non conoscesse da che si
movesse e per consequente debito argomento non vi prendesse, non
solamente pochi ne guarivano, anzi quasi tutti infra 'l terzo giorno dalla
apparizione de' sopra detti segni, chi piú tosto e chi meno e i piú senza alcuna
febbre o altro accidente, morivano. E fu questa pestilenza di maggior forza per
ciò che essa dagli infermi di quella per lo comunicare insieme s'avventava a'
sani, non altramenti che faccia il fuoco alle cose secche o unte quando molto gli
sono avvicinate. E piú avanti ancora ebbe di male: ché non solamente il parlare
e l'usare cogli infermi dava a' sani infermità o cagione di comune morte, ma
ancora il toccare i panni o qualunque altra cosa da quegli infermi stata tocca o
adoperata pareva seco quella cotale infermità nel toccator transportare”.
Una traducció lliure podria ser:
Dic que havent arribat a l’any de la fructífera encarnació del fill de Déu de 1348,
quan a la il·lustre ciutat de Florència, la més bonica de les ciutats italianes,
aparegué la mortífera pesta, ja sigui disseminada per influència dels cossos
celestes o per justa ira divina, com a correcció per les nostres iniquitats,
originada uns anys abans a l’orient, després d’haver destruït una innombrable
quantitats d’éssers humans, es va propagar sense respir, d’indret a indret, fins
arribar miserablement a l’occident. I sense que valgués cap dels esforços
humans, i malgrat la neteja de la ciutat ordenada per les autoritats de totes les
immundícies, la prohibició d’entrada a tota la gent malalta i altres molts consells
donats per conservar la salut; i fins i tot, les humils súpliques fetes a Déu per
les persones devotes, en processons, no una vegada sinó moltes, quasi bé al
començament de la primavera de l’any anteriorment esmentat, els dolorosos
efectes de la pesta començaren a ser horriblement aparents i els símptomes a
manifestar-se miraculosament.
I no com succeí a orient, on rajar sang pel nas era mostra evident de mort
inevitable, sinó que homes i dones per igual creixia a l’engonal o a l’aixella una
certa inflamació, de vegades com una poma, de vegades com un ou, algunes
creixien més, d’altres menys, que eren anomenades vulgarment gavocciolo
(bubó). I des d’aquestes dues parts esmentades començava el mortífer
gavocciolo a propagar-se en totes bandes: d’aquesta manera la forma de la
malaltia començava a canviar apareixent taques negres o lívides al braç o la
cuixa, a voltes grans i poques i a voltes moltes i petites. I com havia estat i
encara era el gavocciolo(bubó) signe infal·lible de mort propera, de la mateixa
manera eren aquestes taques per la persona en la qual apareixien.
Per la cura d’aquesta malaltia no semblava que valgués ni consell de metge ni
que fes profit cap medicina; de fet, ja fos que la naturalesa de la malaltia fos
resistent al tractament, o ja fos per la ignorància dels metges (entre els quals, a
més a més dels qualificats, n’hi havia un munt, homes i dones, que practicaven
sense haver rebut mai cap doctrina mèdica) que en desconeixien l’origen i la
manera en què s’encomanava, i per conseqüència els seus remeis
fracassaven, no tan sols pocs se’n guarien sinó que en menys de tres dies de
l’aparició dels esmentats signes, més tard o més d’hora, morien, en molts
casos sense febre ni altra incidència.
I encara va tenir més força aquesta pesta del fet que els malalts
l’encomanaven només acostar-se als sans, tal i com el foc pren en a les coses
seques o olioses quan se les hi apropa. I encara el mal anava més enllà ja que
tan sols per parlar o associar-se els malalts amb els sans els hi encomanaven
la malaltia amb el conseqüent perill de mort; fins i tot només per tocar la roba o
qualsevol altra cosa que hagués estat tocada o portada pel malalt els sans
emmalaltien.
El 1352 la pesta ja havia recorregut tota Europa i arribava fins a Kíev, uns 700
km al nord de Kaffa, el seu punt d’entrada al continent. Uns 25 milions de
persones mortes donaven fe de la magnitud de la catàstrofe.
Xenopsylla cheopis és la puça vector del bacil Yersinis pestis. La picada de la
puça a l’home pot implicar la transmissió mecànica de la malaltia, simplement
per contaminació de les peces bucals de la puça. En altres casos pot tractar-se
d’infecció per regurgitació de sang amb el bacil. La major part de les puces
infectades desenvolupen bloquejos en els seus sistemes digestius com a
resultat de la multiplicació dels bacteris. Aleshores, quan les puces intenten
alimentar-se la sang retorna a l’hoste novament, transportant uns quants
bacteris. Com no pot passar aliment a través del bloqueig, les puces es tornen
cada cop més famolenques, intentant menjar cada cop amb més freqüència. El
resultat és que la pesta s’estén amb més facilitat.
Rattus rattus és la rata oriental o rata negre, hoste veritable de Xenopsylla
cheopis. És més prima i més petita que la rata comú ( Rattus norvegicus) i té el
pèl negre i més fi. Fa de 17 a 23 cm de llarg i la seva cua pot arribar als 25cm;
el pes varia al voltant els 200g. A l’edat mitjana va migrar d’Àsia per distribuir-
se a tot el món, principalment a les zones portuàries. És l’espècie que més s’ha
estès en els vaixells. És una rata que s’enfila molt fàcilment, a voltes neda i
habita els llocs elevats com últims pisos dels edificis en àrees habitades. Els
cereals són el seu aliment habitual.
Encara resten enigmes sense resoldre respecte a l’etiologia exacta de la pesta
negra. No tothom està d’acord en acceptar que es tractava de la pesta
bubònica. De fet, el més insòlit és que en cap moment, o fins ara no se’n ha
descobert cap, es fa referència a cap text contemporani de l’existència d’un
episodi epizoòtic previ o simultani a l’aparició de les primeres víctimes
humanes. La mortaldat de rates és un fet obligat abans de què les puces deixin
els e seus hostes naturals i triïn els humans com alternativa. A qualsevol
epidèmia clàssica de pesta bubònica les persones només contrauen la malaltia
quan l’epidèmia va acompanyada o precedida de la mort dels rosegadors
portadors de les puces.
Una altra qüestió per aclarir és com va estendre’s l’epidèmia, tant per terra com
per mar, tan ràpid i amb tanta força. Si no és per la variant pneumònica la pesta
no pot encomanar-se de persona a persona. Però l’epidèmia medieval
presentava una periodicitat incompatible amb una transmissió de la variant
pneumònica: màxima virulència a finals d’estiu, i període de retrocés a l’hivern.
De tractar-se principalment de la forma pneumònica hauria estat més freqüent
una mortaldat elevada en els mesos freds, més propicis a les pneumònies.
Tampoc la forma bubònica encaixa amb tots els símptomes descrits per alguns
contemporanis, com el prestigiós metge del Papa a Avinyó, Guy de Chauliac.
Chauliac identifica dues formes de pesta. La primera i més virulenta apareix a
la primavera de 1348, marcada per febre alta i expectoració de sang; la mort
ocorria molt ràpidament – 3 dies- i era molt encomanable. No apareixien
bubons i els símptomes s’assemblaven més als de la tuberculosi en fase
terminal. El segon tipus, menys perillosa va aparèixer més avançat l’any; hi
apareixien bubons, era menys mortal i menys contagiosa.
Un altre metge d’Avinyó, Raymond Chalmel de Viviers, descriu com a
símptomes de la pesta l’aparició d’erupcions a la pell, anomenades pustulae, a
l’engonal, espatlles, esquena i braços. La gent anomenava aquestes marques
guirnaldes de la pesta.
A Florència, a partir de l’any 1377, es va enregistrar la causa de les defuncions
degudes a infeccions. Entre els signes que s’apuntaven com mostres de
malaltia hi figuraven els bubons, que s s’atribuïen a l’anomenada aguinaglia
(engonal), antic nom vulgar de la pesta. Altres voltes s’apuntava a l’aparició de
lenticulae o lentiggini, i també pestilentialis punturae ( probablement petèquies).
És possible que la malaltia que avui coneixem no sigui idèntica a la pesta
medieval. De fet els microbiòlegs han descrit dues mutacions de Yersinia pestis
: Yersinia pseudo-tuberculosisi i Yersinia enterolitica. Resulta difícil, per no dir
impossible, esbrinar si aquest dos mutants existien ja a l’edat mitjana o si van
aparèixer posteriorment. És plausible que Yersinia pestis no hagi exhaurit la
seva capacitat de mutació. No podem assegurar que les malalties que
observem avui en dia siguin les mateixes que van patir els nostres antecessors.
LA PESTA NEGRA COM A FIL CONDUCTOR DELS MATERIALS DIDÀCTICS
El tema triat per a elaborar els materials didàctics és la pesta negra, començant
per la terrible epidèmia que va patir Europa entre 1347 i 1352, fins a l’estat
actual de coneixements sobre la malaltia, passant per les etapes del
desenvolupament científico-tècnic de la medicina.
Aprendre és una activitat extremadament complexa i ensenyar pot esdevenir
una tasca titànica si no es disposa dels recursos escaients i en consonància
amb l’alumnat destinatari. Els dos crèdits variables aborden de manera simple,
concisa i atractiva la lluita de la humanitat contra la pesta al llarg de la història.
El material didàctic, que respecta els continguts conceptuals, procedimentals i
actitudinals, així com els objectius generals i terminals fixats per la nova
legislació, fa un recorregut des de l’epidèmia medieval fins als nostres dies,
amb un enfocament essencialment biològic.
Tot i haver una àmplia bibliografia sobre la pesta negra a Europa, de moment
no hi cap llibre publicat que tracti estrictament sobre la biologia de l’epidèmia.
Per tant, no hi ha actualment a disposició del professorat, cap antecedent d’una
aproximació des del punt de vista de la biologia dels mecanismes que van fer
possible la transmissió de la malaltia de punta a punta del continent.
1.1.1 Des del punt de l’aprenentatge de les ciències
Dins dels objectius estrictament científics d’uns materials sobre la pesta negra
destacaré el lligam ciència-societat.
Una de les dificultats més freqüents que s’ha de preveure consisteix en
relacionar convenientment l’avenç de la ciència i el desenvolupament de les
idees.
Els descobriments científics estan lligats als avenços tecnològics. S’insisteix
que els descobriments dels gèrmens no s’haurien pogut fer sense la millora
dels microscopis. Es recalca que l’esforç de posar en comú els coneixements
de cadascun dels científics per separat és una de les propietats emergents de
la ciència que han de quedar clares quan s’estudien malalties epidèmiques.
En el vessant de l’educació per a la salut es destaca el fet que malgrat que
totes les persones estem exposades a una enorme varietat de malalties
infeccioses la nostra conducta individual pot ajudar-nos a prevenir-les i evitar-
les. Es fa esment al fet que si les epidèmies de la pesta negra van ser tan
difícils d’aturar va ser perquè l’avenç de la medicina depenia dels
descobriments en altres camps de la ciència i de la tècnica ( microscopia,
química i farmacologia ). Un apartat interessant en aquest sentit és el
relacionat amb les plantes medicinals (i altres productes naturals ) emprades
per guarir i tractar les malalties. S’aprofita per il·lustrar que els remeis
medievals per a la pesta negra eren un recull de la cultura popular local i a la
vegada un coneixement de les propietats curatives dels vegetals tot i
desconèixer-ne els principis actius.
Molts dels grans descobriments es basen en petites observacions i
investigacions prèvies. Cada pas en el coneixement del mecanisme d’una
malaltia va precedit de centenars de petits passos sense els quals no s’hauria
arribat a cap resultat concloent.
Es parla de figures claus com Pasteur , Koch, Yersin. Es fa èmfasi en el paper
dels pioners i pioneres que amb escassos mitjans van haver d’enfrontar-se amb
la ignorància o el rebuig dels seus contemporanis.
1.1.2 Des del punt de l’aprenentatge de l’anglès a través de les ciències
Un dels trets més significatius del AICLE possiblement sigui el fet que
s’observa per part de l’alumnat un augment de la concentració i de la capacitat
de resoldre problemes de manera alternativa. Des del barri on es localitza el
meu lloc de treball s’observa, malauradament massa sovint , que la
competència en anglès, més que no pas la competència en ciències, és un
distintiu d’status social. En la pràctica docent es constata com alumnat
relativament fluix en anglès però amb prou capacitat en ciències augmenta les
seves estratègies lingüístiques a les classes Orator, i, poc a poc, va guanyant
confiança en l’ús de la llengua estrangera com a vehicle per resoldre els
problemes plantejats o raonar una hipòtesi.
S’ha escrit abastament sobre la importància del llenguatge en l’aprenentatge
de la ciència. El llenguatge emprat en l’ensenyament de les ciències,
particularment complex però indispensable per interioritzar el coneixement -
saber és saber explicar- , fa que el procés d’aprenentatge d’aquest guardi
similitud amb l’aprenentatge d’una llengua estrangera. En efecte, en tots dos
casos les habilitats cognitives d’anàlisi, comparació, classificació i interpretació,
entre d’altres, permeten i desenvolupen habilitats cognitivo-lingüístiques com
són la descripció, la definició, l’explicació i l’argumentació.
Amb els materials sobre la pesta negra l’alumnat podrà ser exposat a més
hores d’anglès des de diferents angles, la qual cosa redundarà sobre la seva
competència en llengua estrangera.
1.1.3 Des del punt de l’aprenentatge de les noves tecnologies
Usar els idiomes per aprendre és un pas endavant en la internacionalització de
l’ensenyament i en la interculturalitat de l’aprenentatge. L’anglès és l’idioma
vehicular que permet alhora que s’aprenen els conceptes de ciències compartir
procediments amb altres joves d’altres centres escolars. Gràcies a eines com
del correu electrònic i les webs escolars, els projectes cooperatius poden ser
telemàtics. Amb coneixements informàtics bàsics l’alumnat farà arribar la seva
investigació sobre la incidència de la pesta negra a la seva comunitat a un
nombre il·limitat d’altres alumnes. No serà fàcil trencar el gel , i de vegades
serà decebedor no ser correspost/a amb la mateixa promptitud i/o entusiasme.
Però aquesta també serà una lliçó que s’haurà d’aprendre quan es treballa on-
line.
TREBALL REALITZAT
S’han dissenyat dos models de material didàctic, un per cada cicle
d’ensenyament secundari obligatori, en forma d’aplicatiu multimèdia senzill i
pràctic però confeccionat amb cura i rigor.
El plantejament del material didàctic interactiu, en el qual l’alumnat és el centre
de l’acció pedagògica, consisteix en complementar l’ensenyament de les
ciències amb l’alfabetització en les noves tecnologies , ampliant la perspectiva
de l’alumnat pel que fa referència a la relació entre ciència, tecnologia i
societat, i tot això a través d’una llengua vehicular estrangera, concretament
l’anglesa.
El projecte permet organitzar l’ensenyament-aprenentatge de les matèries
curriculars de ciències de la naturalesa i de la llengua estrangera trencant els
compartiments estancs i encoratjant el transvasament d’estratègies
d’aprenentatge d’una àrea a l’altra. El coneixement no es presenta fragmentat,
la qual cosa pot ajudar a obrir la ment de l’alumnat i a establir connexions entre
les diferents matèries.
El projecte s’articula en dos blocs, un per a primer cicle d’ESO i un altre per a
segon cicle d’ESO.
A primer cicle l’aplicatiu multimèdia ( aproximadament unes 36 hores de treball)
consisteix en un conte interactiu amb animacions audiovisuals que presenten
els continguts de manera atractiva per a l’alumnat . S’ha realitzat en format CD
perquè es podrà realitzar off-line ( encara que no requereixi connexió també es
trobarà en xarxa).
Consta de sis capítols estructurats en dotze MUDs ( miniunitats didàctiques), a
raó de dues per capítol. Inclou una guia didàctica per al professorat i un mapa
conceptual . Cada MUD està formada per una explicació precisa i acurada, una
part pràctica d’auto-avaluació.
Cada MUD s’inicia amb una animació que introdueix el tema. Va seguida de
quatre apartats amb explicacions breus fetes amb cura i rigor.
Una eina multimèdia d’aprenentatge permet, si està ben dissenyada, prou
autonomia a l’alumnat per tal d’avançar al propi ritme i auto-avaluar-se. En
acabar cada MUD hi ha dos qüestionaris amb cinc preguntes cadascun. El
primer és el de colors més clars (gamma de carbasses) i el segon és el de color
més pujats (gamma dels vermells). Els primers són en general de resposta més
immediata que no requereix més que la comprensió del text de la MUD. Els
segons de vegades introdueixen alguna petita modificació en la redacció que fa
que la resposta hagi de ser una mica més elaborada. A cada frase hi correspon
una única resposta correcta, que en la major part dels casos consisteix en una
única paraula, de vegades una xifra i en algun cas un tant per cent o bé una
paraula acompanyada d’un signe d’interrogació. Hi ha un comptador d’errors.
La resposta correcta queda escrita, en canvi la resposta equivocada s’esborra
automàticament. S’ha de tenir molta cura amb les majúscules i les minúscules
ja que es comptabilitzarà com errada qualsevol paraula que hagi d’anar amb
majúscula i no la dugui o a l’inrevés.
Algunes de les dotze MUDs s’articulen al voltant d’uns personatges comuns.
( es vetlla perquè la figura femenina representi tasques científiques i de
recerca).
El glossari té unes 430 entrades, que van des de paraules d’ús corrent fins a
termes més aviat científics o d’ús restringit. Cada entrada està en cursiva en el
text de les MUDs. S’ha d’insistir que es tracta d’una traducció lliure en la major
part dels casos, estricte i exclusivament aplicable al context en el qual es troba
la paraula. Els verbs conjugats van acompanyats de l’infinitiu entre parèntesi.
OBJECTIUS
- Emprar els coneixements científics per comprendre a grans tretsl’evolució científico-tecnològica de la nostra societat des de l’èpocamedieval a l’actualitat
- Valorar actituds científiques com la curiositat, l’objectivitat i l’esperit críticen l’avenç de la medicina
- Extreure les idees bàsiques de textos científics senzills en anglès- Observar amb instruments òptics senzills- Diferenciar els regnes dels éssers vius- Distingir entre cèl·lula eucariota i procariota
ACTITUDS, VALORS I NORMES
- Valoració de la interdisciplinaritat- Conscienciació dels problemes que genera una epidèmia- Valoració del control de les epidèmies
- Interès a conèixer les respostes científiques a problemes plantejats pelséssers humans en diverses èpoques i per diferents cultures
CONTINGUTS
Procediments
- Observació de documentació gràfica- Interpretació de la informació visual- Expressió de resultats en forma de dibuixos retolats en anglès- Resolució de qüestionaris en anglès- Utilització de mitjans tecnològics audiovisuals
Conceptes
THE BLACK DEATH or the biology of an epidemic ( I*)La pesta negra o la biologia d’una epidèmia
THE PLAGUELa pesta
1- Plague in Catalonia ( XIVth century)MUD : La pesta a Catalunya (segle XIV)
2- Description of the symptomsMUD : Descripció dels símptomes
COMMUNICABLE DISEASESMalalties encomanables
3- How infection occursMUD : Com s’origina una infecció
4- Infection routesMUD : Vies d’infecció
MICROBIAL WORLDMón microbià
5- The microscopeMUD : El microscopi
6- Microbes : bacteriaMUD : Microbis: els bacteris
EPIDEMIOLOGYEpidemiologia
7- History of the disease : the march of the plagueMUD : Història de la malaltia : l’avanç de la pesta
8- Medicine in the middle agesMUD : La medicina a l’edat mitjana
MICROBE HUNTERSCaçadors de microbis
9- The history of microbial medicineMUD : La història de la medicina microbiana
10- The scientific methodMUD : El mètode científic
THE PLAGUE TODAYLa pesta avui dia
11- From magic to medicine
MUD : De la màgia a la medicina
12- Penicillin and antibioticsMUD : La penicil·lina i els antibiòtics
Índex
Glossari
A segon cicle d’ESO s’ha confeccionat una pàgina web amb una introducció
amb índex i sis unitats didàctiques ( a raó d’unes sis hores de treball per unitat)
. Inclourà una guia didàctica per al professorat, un mapa conceptual i la creació
d’una comunitat d’aprenentatge i l’elaboració d’un petit treball de recerca
telemàtic cooperatiu, en col·laboració amb altres centres (d’arreu del principat,
de l’estat i de la unió europea).
Cada unitat didàctica incorporarà uns exercicis pràctics que es podran
realitzar a partir de les explicacions que figuraran a la pròpia unitat, una
webquest que requerirà la navegació guiada i un apartat d’auto-avaluació.
El projecte vol proporcionar una eina apropiada als ensenyants i estudiants i
fer-los participar , en certa mesura, d’una petita recerca en un camp a l’abast
de l’alumnat de secundària obligatòria.
OBJECTIUS
- Conèixer el funcionament de les malalties infeccioses i utilitzar aquestsconeixements per tenir cura de la salut
- Adquirir hàbits d’higiene i profilaxi que siguin útils al llarg de la vida- Iniciar-se en el procés d’experimentació científica- Treballar al laboratori amb ordre, pulcritud i netedat- Expressar oralment i per escrit les observacions realitzades- Utilitzar la terminologia científica en el seu context- Els dos objectius anteriors hauran d’assolir-los en anglès- Buscar informació en anglès, català i castellà en diferents fonts, molt
especialment a través de les tecnologies de la informació i lacomunicació
ACTITUDS, VALORS I NORMES
- Valoració de la importància del treball col.laboratiu- Valoració de la importància del coneixement de l’anglès en un treball
cooperatiu internacional- Valoració de l’ordre, la pulcritud i la formalitat en un treball telemàtic fet
conjuntament- Rebuig dels factors que atempten contra la salut individual i col·lectiva- Valoració de la importància de l’avenç cientifico-tecnològic en la millora
de la qualitat de vida
CONTINGUTS
Procediments
- Planificació d’una investigació- Comparació de resultats- Exposició de resultats en forma gràfica i en anglès- Interpretació dels resultats
Conceptes
THE BLACK DEATH, or the biology of an epidemic ( II*)La pesta negra o la biologia d’una epidèmia
THE PLAGUEUnitat didàctica 1 : La pesta
Bubonic plagueLa pesta bubònica
Pneumonic plagueLa pesta pneumònica
Ecological environment of plagueEntorn ecològic de la pesta
COMMUNICABLE DISEASESUnitat didàctica 2 : Malalties encomanables
Direct contact infectionsInfeccions per contagi directe
Insect-borne infectionsInfeccions transmeses per insectes
Air-borne infectionsInfeccions transmeses per l’aire
MICROBIAL WORLDUnitat didàctica 3 : Món microbià
Microbial biologyBiologia microbiana
Prokariotes and eukaryotesProcariotes i eucariotes
EPIDEMIOLOGYUnitat didàctica 4 : Epidemiologia
Impact in social life and civilizationImpacte cultural i social
Epidemiological interpretation of the Black DeathInterpretació epidemiològica de la pesta negra
MICROBE HUNTERSUnitat didàctica 5 : Caçadors de microbis
The germ theoryLa teoria del germen
Pasteur, Koch and YersinPasteur, Koch i Yersin
Finding the microorganismCercant el microorganisme
THE PLAGUE TODAYUnitat didàctica 6 : La pesta avui dia
Risk factorsFactors de risc
Wild rodents reservoirReservori dels rosegadors salvatges
Índex
Glossari
4.2.1 ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
4.2.1.1 Ensenyament de les Ciències i de l’ Educació per a la Salut
Una de les missions essencials de les ciències experimentals en
l’Ensenyament Secundari Obligatori és dotar a l’alumnat del coneixement bàsic
per tal de preservar la seva salut i tenir-ne cura al llarg de la vida. Per a
aconseguir fer néixer en l’alumnat la responsabilitat vers la pròpia salut, és
imprescindible transmetre de forma clara, precisa, però simple quines són les
condicions en què els humans emmalaltim.
Entre els riscos més evidents trobem les malalties infeccioses i contagioses.
Estudiar i reconèixer els mecanismes de transmissió de dites malalties és
prioritari durant la pubertat . En efecte, l’adolescència és un dels períodes de
més alt risc, donades les característiques pròpies del hàbits de conducta en
aquesta edat.
L’elaboració de materials didàctics sobre la pesta negra permet fer un
seguiment dels avenços al llarg dels segles ja que és un referent imprescindible
en la lluita contra les malalties infeccioses . L’estudi d’aquesta plaga, que ha
patit i encara pateix la humanitat , permet introduir als nois i noies, des d’una
perspectiva actual , en el món de la prevenció i diagnòstic d’aquestes
patologies.
4.2.1.2 Impacte del coneixement científic i relació ciència-societat
La importància que el paper de les epidèmies ha jugat al llarg de la història de
la humanitat no sempre surt reflectida en els llibres de text. En aquest sentit, és
escassa la informació que trobem en els manuals de ciències de la naturalesa,
tant en dels de crèdits comuns com dels de variables. En la relació que es fa
dels microorganismes i de les malalties infeccioses, és rar llegir la descripció de
l‘entorn social en què s’han anat succeint els diferents descobriments , tant del
germen causant de determinada malaltia com del tractament més eficaç per
combatre’l.
En la història de la medicina , el desenvolupament científic no pot anar deslligat
de l’impacte que cada fita ha suposat en el dia dia de la humanitat.
Un treball sobre la pesta negra, especialment centrat en els esdeveniments de
1348, permet alhora que treballa els conceptes bàsics de microbiologia donar
rellevància a una gran epidèmia que va capgirar la societat catalana i europea
de l’època.
4.2.2 L’ENSENYAMENT DE LES LLENGÜES ESTRANGERES
Els materials sobre la pesta negra han de servir tant per al professorat de
ciències que vulgui fer la seva matèria en anglès com per al professorat
d’anglès que vulgui fer contingut de ciències. L’alumnat destinatari tant pot ser
alumnat que vagi bé en l’anglès i no tant en ciències com a l’inrevés. La meva
experiència durant els darrers tres anys en el projecte Orator ha estat
precisament fomentar l’aprenentatge de l’anglès a través de continguts de
ciències entre aquell alumnat que assoleix bé els continguts científics però és
fluix en llengua estrangera. Hem de tenir present que tant en carreres tècniques
com en carreres científiques avui en dia el coneixement instrumental de
l’anglès és ineludible.
En aquests moments disposem de molta informació respecte a l’ensenyament
de continguts curriculars en llengua estrangera. Aprendre a través d’una
llengua diferent de la materna requereix d’unes adaptacions metodològiques
específiques. Encara que l’ensenyament de la llengua estrangera queda en
segon terme respecte al contingut curricular això no vol dir de cap manera que
hagi de ser desatesa. Els models emprats a Europa per a l’educació bilingüe
mostren que tant el contingut com la llengua poden ser apresos
simultàniament.
4.2.3. LES NOVES TECNOLOGIES COM A EINES D’APRENENTATGE
No tothom aprèn de la mateixa manera ni a la mateixa velocitat, ni tampoc en
té l’obligació. Una eina multimèdia d’aprenentatge permet, si està ben
dissenyada, prou autonomia a l’alumnat per tal d’avançar al propi ritme i auto-
avaluar-se.
Però no és la possibilitat d’auto-aprenentatge ni d’auto-avaluació l’única cosa
que es pot potenciar. Amb materials sobre la pesta negra l’eina més poderosa
que es pot explotar és la capacitat de treball cooperatiu telemàtic amb altres
centres d’arreu de l’estat i de la Unió Europea. En efecte, pocs són els indrets
al continent europeu que no hagin patit, amb més o menys intensitat, una
epidèmia de pesta bubònica. Una part del materials de segon cicle de l’ESO
consistiran en un projecte telemàtic amb altres centres escolars (socis)
europeus. Sense afany competitiu, el resultat pot ser una mostra d’investigació
a petita, mitjana i gran escala segons l’ambició i la disponibilitat de temps i
recursos de cada centre. En el cas del nostres instituts, alhora, podria ser una
font documental que, ben tractada, donaria peu a un seguit de treballs de
recerca de batxillerat.
Molts centres aprofiten les seves webs com eines d’aprenentatge compartit. Un
espai multilingüe, evidentment multiplica les possibilitats de difusió, i en última
instància, la rendibilitat de l’esforç cooperatiu de la comunitat educativa.
Construir continguts col·lectivament, participar en intercanvis, desenvolupar
competències en matèria d’utilització de les noves tecnologies i saber treballar
conjuntament són habilitats que s’adquireixen a través de la confecció d’un
projecte telemàtic.
4.2.4. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
L’ensenyament de les ciències de la naturalesa en anglès reuneix unes
característiques específiques que comporten la necessitat d’atendre la
diversitat de l’alumnat. Entenc que aquesta atenció rau tant en no permetre que
una part de l’alumnat quedi arraconada i no assoleixi les competències
bàsiques, com en oferir activitats complementàries a l’alumnat més diligent.
Tant respecte mereix el noi o noia que requereix un ritme més lent com aquell o
aquella que sol·licita més dinamisme. Desatendre una part de l’alumnat o una
altra minvaria l’èxit de la iniciativa i actuació pedagògica.
Els materials estan organitzats de tal manera que hi ha la mateixa seqüència
didàctica als dos cicles de l’ESO. Això permet al professorat un cert marge de
maniobra per a treballar individualment la diversitat a l’aula.
El fet de què el professorat disposi als dos cicles de material d’ensenyament-
aprenentatge dels mateixos capítols ( MUDs i unitats didàctiques) possibilita en
casos concrets d’alumnat de primer cicle amb més capacitat i/o rendiment
acadèmic avançar feina proporcionant-li materials de la mateixa unitat però de
segon cicle; en altres casos, d’alumnat de segon cicle de nova incorporació i/o
de ritme més lent, permet recular proporcionant materials de primer cicle sense
necessitat d’alterar la programació.
4.4. MARC REFERENCIAL
“Els aprenentatges són el resultat de la construcció del coneixement que es
produeix quan es duen a terme tasques i es resolen problemes” (Robert Lewis).
El disseny dels materials està basat en el model constructivista de
l’aprenentatge. En el camp de les ciències les idees prèvies de l’alumnat es
barregen tot sovint amb les tradicions populars de les diverses cultures. És per
això que s’ha d’anar amb molta cura en el procés de construcció del nou
coneixement per no entrar directament en conflicte amb concepcions molt
arrelades en els costums de la gent, i fugir d’una concepció de ciència que
divideix el món en orient i occident, malauradament tant d’actualitat avui en dia.
No oblidem que el nostre alumnat és de procedència diversa, a vegades amb
cultures mil·lenàries que precisament a l’edat mitjana gaudien d’un nivell
científic molt superior al de la major part del nostre entorn europeu.
No tan sols el nostre alumnat no arriba buit de coneixements sinó que aquest
saber alternatiu no ha de ser mai subestimat. Allò que per algunes persones és
ignorància i superstició pot tenir les seves raons de ser en el seu context
històric i social. Una bona part de la feina encomanada al professorat que
imparteix disciplines científiques és la de transmetre al nostre alumnat la
curiositat i l’esperit crític per qüestionar contínuament, fonamentant-se en els
coneixements adquirits, l’anomenada ciència oficial.
També l’enfocament de l’ensenyament d’aquesta ciència oficial pot marcar
diferències de gènere en l’èxit de l’aprenentatge. Diversos estudis als països
anglosaxons conclouen que perquè les ciències no siguin descoratjadores per
a les noies han d’incloure elements de desmitificació de l’objectivitat i la
neutralitat de la ciència. Es pot donar una visió no sexista de la ciència
recuperant l’autoritat científica de les dones, per exemple, il·lustrant que la
primera escola de medicina que va facultar dones per treballar de metges es
remunta a l’edat mitjana (al segle XI a Salerno, Itàlia). Això serveix com a
model d’identificació i referència per a les noies que veuen com la presència
femenina en la ciència no és recent.
Els continguts transmesos pel professorat no desplacen amb facilitat les idees
prèvies de l’alumnat. Això no ha de ser necessàriament un obstacle en la seva
formació si s’aconsegueix per part de l’alumnat la predisposició a acceptar que
hi ha una visió científica no definitiva, que no sempre és unànime, però que és
la millor que s’ha trobat fins aquell moment per donar explicació a un fenomen,
a un procés, donar solució a un problema o trobar tractament per a una
malaltia.
4.5. METODOLOGIA
Avaluació inicial:
S’ha dut a terme una avaluació inicial a l’IES Valldemossa , tant a primer com a
tercer D’ESO.
En tots dos casos es van passar dos tests diferents a un total de 90 alumnes
per nivell :
- un test per detectar els coneixements previs en llengua anglesa tant de
l’alumnat que comenci primer cicle com del que comenci segon cicle. Es
procurà passar-lo la segona setmana un cop iniciat el curs escolar.
S’acordà el dia més convenient amb les respectives tutories.
- Un test en català per detectar l’existència de concepcions prèvies i
alternatives sobre la pesta i les epidèmies, en concordància amb cada
nivell educatiu. Es procurà passar-lo la tercera setmana un cop iniciat el
curs escolar. S’acordà el dia més convenient amb les respectives
tutories.
Un cop analitzats els resultats dels 360 tests s’ha procurat :
- acotar la diferència en competència en anglès entre aquella part de
l’alumnat que pugui rebre classes extraescolars i aquella que no en rebi.
- esbrinar si hi ha diferències significatives en concepcions prèvies i
alternatives entre nois i noies, i en cas afirmatiu, si aquestes són més
acusades a una edat o una altra. Encara que aquest no sigui objecte
directe d’estudi d’aquest projecte s’ha intentat incidiren la correcció de
les possibles diferències de gènere en l’aprenentatge de les ciències.
A partir de les conclusions a les quals s’ha arribat s’ha optat per aquelles
adaptacions científiques i didàctiques que milloren l’aprenentatge significatiu.
Treballar de manera conjunta diferents àrees curriculars obliga a flexibilitzar la
pràctica educativa de manera que sigui possible crear nous plantejaments
metodològics.
Cada matèria té les seves peculiaritats, cada disciplina aporta la seva pròpia
metodologia, però segur que es pot trobar un terreny comú que faciliti a
l’alumnat anar adquirint coneixements científics alhora que guanya seguretat en
llengua anglesa i familiaritat en l’ús de les noves tecnologies.
Aquest enfocament que tracta el coneixement de manera interdisciplinar,
desenvolupa en l’alumnat una pluralitat de punts de vista i un enriquiment
cultural.
El tercer nivell de concreció de l’àrea de ciències de la naturalesa i de l’àrea
d’anglès recau sota la responsabilitat del professorat que ha d’adaptar la
programació a les característiques del seu centre de treball i emprar la
metodologia més convenient davant de la singularitat d’un grup d’alumnat en
concret.
El currículum variable, on s’emmarca el meu projecte de treball, permet
multiplicar les estratègies d’ensenyament-aprenentatge, ampliar l’oferta
d’atenció a la diversitat, introduir propostes més agosarades i descobrir una
interdisciplinarietat inusual, com és el cas d’un binomi no gaire freqüent :
música-ciència.
Una cançoneta infantil pot il·lustrar una terrible malaltia contagiosa. Un
exemple clarificador el proporciona una cançó anglesa molt popular - Ring a-
round the rosy- que serveix per explicar els símptomes de la pesta negra.
L’alumnat haurà d’aprendre la rondalla, i, tot seguit, fer la seva petita
investigació i interpretació amb el suport de les explicacions pertinents i d’unes
animacions audiovisuals que mostraran els símptomes.
Trobaran una possible solució, perquè la resposta és oberta i no és única.
Ni les MUD ni les unitats didàctiques es plantejaran de manera closa. L’alumnat
AICLE no ha de ser necessàriament un grup homogeni ni en coneixements
previs ni en aptituds i, per tant hauria de tenir l’ocasió d’exercitar-se en un
entorn que propiciés la versatilitat. S’ha de pensar en respectar els estils
d’aprenentatge, permetre l’opcionalitat, els aprofundiments, les tasques
complementàries o alternatives.
La major part de les activitats estan pensades per atraure aquell alumnat que
mostra desgana o presenta dificultat en seguir discussions teòriques. En canvi,
aquest mateix alumnat davant d’un aplicatiu multimèdia sol ser capaç de
desenvolupar habilitats desconegudes i mostrar una competència notable.
Fruit de la reflexió sorgida en la pràctica del dia a dia i de l’auto-observació
(enregistrament en vídeo de les classes Orator), he pogut seleccionar entre
aquelles tàctiques que focalitzen l’interès de l’alumnat i garanteixen una
dinàmica fluida, la metodologia a emprar en la confecció del material
multimèdia. En destaco les següents orientacions metodològiques:
- Concentració en les idees principals
- Presentació sistemàtica
- Integració de mitjans multimèdia
- Interactivitat i retro-alimentació contínues
- Aprenentatge autònom : accés a un glossari-diccionari, text associat a
àudio
- Inclusió d’animacions, d’il·lustracions, àudio, per tal de facilitar la
comprensió
- Introducció del vocabulari necessari prèviament a l’exercici
- Estratègies lingüístiques : parafrasejar, simplificar
- Estructura repetitiva de les unitats
- Transferència de la informació d’un format a un altre : taules, gràfics,
text, arxius de so
- Exercicis pautats i redundants
- Comprovació de la comprensió mitjançant breus activitats de revisió
- Auto-avaluació
- Discussió i presa de decisions en grup mitjançant activitats com pluja
d’idees, prova-error
- Desenvolupament de destreses cognitives : deducció, formulació i
verificació d’hipòtesi, elaboració de conclusions, extracció de significat
pel context o per la negociació en grup
- Treball cooperatiu
Fer que un treball en grup sigui alhora un treball cooperatiu no és tasca simple.
Els grups han de ser heterogenis de nivell i de sexe, i la seqüència didàctica ha
de programar moments de treball individual, per donar temps a la reflexió, i
moments de treball col·lectiu, per donar pas a la discussió i la negociació. Per
tal de promoure la cohesió s’ha d’evitar incloure al mateix grup dues persones
amb capacitat de lideratge o dues persones amb comportament disruptiu. Una
recerca amb eines telemàtiques permet atorgar a cada membre de l’equip un
paper diferent, un protagonisme i una responsabilitat en el producte final. Aquí
entra en joc tota la riquesa dels diferents estils d’aprenentatge amb l’objectiu
comú d’aconseguir un bon resultat.
Per arribar a aquesta fita es proposaran tècniques pròpies de l’anomenat model
del Cooperative Learning i d’altres de l’anomenat model del Contrat Didactique
( sempre intentant que aquest contracte sigui real i negociat amb l’alumnat, i no
imposat pel professorat ja que difícilment es compliria)
Els tres elements que es tindran en compte per l’èxit del treball cooperatiu
seran la formació dels grups, la interdependència i heterogeneïtat dels
membres, i , la responsabilitat individual. Es buscarà simultàniament el
desenvolupament de les habilitats socials.
En la guia didàctica d’instruccions per al professorat s’inclou les activitats de
desenvolupament cognitiu que alhora afavoreixen determinades habilitats
socials.
4.6. RECURSOS
Per a l’avaluació inicial s’ha confeccionat:
- un test per detectar els coneixements previs en llengua anglesa
- Un test en català per detectar l’existència de concepcions prèvies i
alternatives sobre la pesta i les epidèmies
Entre els principals recursos per a l’ensenyament de les ciències a utilitzar per
a l’elaboració del material didàctic figuraren:
- els bibliogràfics ( alguns d’ells esmentats a l’apartat de bibliografia)
- un seguit de pàgines web tant en anglès com en castellà i català.
Entre els recursos multimèdia bàsics i material de suport a emprar detallo els
següents :
- Navegadors Internet Explorer i Netscape ( comprovant que la pàgina
web es visualitza correctament amb els dos)
- Correu electrònic
- Vídeo-conferències
- Paintshop pro 5.0
- Paint de Windows
- Dreamweaver 4.0
- Flash 5.0
- WAV
- Inspiration 7.0
- Llenguatge de programació JavaScript