Post on 01-Oct-2015
description
Seqncia didctica de lESO:
Geodinmica interna i
Problemtica ambiental
Mster de formaci de professorat
de secundria de Cincies Naturals
UPF-UOC
2014-2015
Tutor: Miquel Nistal
Xavier Pi Carrasco
Pol Rey Serra
ndex Full de sntesi de la programaci de la seqncia didctica de lESO.................... 4
Cicle, nivell, matria............................................................................................... 5
Descripci de la Unitat Didctica........................................................................... 5
Context................................................................................................................... 6
Treball per competncies....................................................................................... 6
Objectius daprenentatge....................................................................................... 8
Continguts.............................................................................................................. 5
Seqncia dactivitats............................................................................................. 9
Sessi 0. Qestionari didees prvies...................................................................... 9
Sessi 1. Deriva continental (Laboratori)................................................................. 10
Sessi 2. Geodinmica interna................................................................................ 14
Sessi 3. Realitzaci del psterI.............................................................................. 16
Sessi 4. Lnia del temps (Laboratori)..................................................................... 17
Sessi 5. Simpsium............................................................................................... 19
Sessi 6. Sntesi de la geodinmica interna i Introducci indstria......................... 20
Sessi 7. Introducci i Idees prvies de problemtiques ambientals diverses....... 22
Sessi 8. Joc de taula Vallbod (I)........................................................................... 23
Sessi 9: Joc de taula Vallbod (II).......................................................................... 25
Sessi 10. Perfil topogrfic (Laboratori)................................................................... 27
Sessi 11. Prova de sntesi..................................................................................... 27
Criteris generals datenci a la diversitat................................................................. 28
Criteris generals davaluaci.................................................................................... 28
Connexi amb altres matries................................................................................. 29
Material per lalumne................................................................................................ 30
Sessi 0. Qestionari didees prvies................................................................................... 31
Prctica 1. Evidncies geolgiques...................................................................................... 33
Sessi 2. Geodinmica interna............................................................................................. 37
Sessi 3. Elaboraci del pster............................................................................................ 39
Prctica 2. Lnia del temps.................................................................................................... 40
Sessi 5. Simpsium Tectnica de plaques......................................................................... 42
Sessi 6. Sntesi Tectnica de plaques i concurs................................................................. 43
Sessi 7. Debat Mediambiental............................................................................................ 45
Sessi 8-9. Joc de taula Vallbod.......................................................................................... 46
Prctica 3. El perfil topogrfic............................................................................................... 48
Sessi 11. Prova de sntesi.................................................................................................. 50
Adaptacions per al Pla Individualitzat...................................................................... 56
Material pel professor.............................................................................................. 60
Sessi 1. Deriva continental (Laboratori)............................................................................. 61
Sessi 2. Geodinmica interna............................................................................................. 64
Sessi 3. Realitzaci del pster............................................................................................ 65
Sessi 4. Lnia del temps (Laboratori).................................................................................. 66
Sessi 5. Simpsium ........................................................................................................... 76
Sessi 6. Sntesi Tectnica de plaques i concurs................................................................. 77
Sessi 7. Debat Mediambiental (Laboratori)......................................................................... 82
Sessi 8-9. Joc de taula Vallbod.......................................................................................... 83
Graella davaluaci Prctiques............................................................................................. 99
Rbrica Prova de Sntesi...................................................................................................... 100
Full de sntesi de la programaci
de la seqncia didctica dESO
5
Apartat de programaci Seqncia didctica de batxillerat
Cicle, nivell, matria ESO, 3r, Cincies Naturals: geodinmica interna i problemtica ambiental 23 alumnes
Descripci de la UD A partir duna srie devidncies de la Deriva Continental trobades a diferents punts del planeta, participarem a un Simpsium dexperts en geologia que explicaran un cas concret que evidenci la Teoria de la Tectnica de Plaques. A partir de la informaci obtinguda, triarem una possible ubicaci per a una zona industrial dentre diverses de proposades que estaran repartides arreu del planeta. Finalment, ens trobarem amb el dilema de si installar o no la zona industrial al poble de Vallbod, i haurem de fer una recerca de les conseqncies que aquest fet tindr sobre la poblaci. El que pretn aquesta unitat s que es alumnes apliquin a un cas concret els coneixements adquirits sobre la Tectnica de Plaques, aix com que identifiquin les diferents problemtiques ambientals associades a lactivitat humana domstica i industrial i avalun les conseqncies dinstallar una zona industrial en un indret concret. Per assolir tot aix, ens hem planificat tota una srie dobjectius parcials que comencen per saber reconixer si una explicaci s cientfica o no ho s. Pel que fa a la geodinmica interna, comenarem per que els alumnes expressin les seves idees prvies. Tamb ens hem marcat objectius com ara que spiguen reconixer i explicar els diferents mecanismes associats a la tectnica de plaques, aplicar els conceptes de geodinmica interna a un cas concret, aix com que siguin capaos de situar al llarg de la histria de la Terra diferent fets significatius per a levoluci dels organismes vius o fenmens associats a la geodinmica interna. Tamb ens hem marcat uns objectius sobre la problemtica ambiental, com ara que expressin les seves idees prvies o que resumeixin informaci sobre el tema que prviament hauran buscat a la xarxa o al llibre de text, tot aix amb lobjectiu que proposin accions concretes a les diferents problemtiques treballades. Pel que fa al objectius procedimentals, ens hem proposat que spiguen fer una bona cerca a la xarxa, que elaborin hiptesis a partir devidncies recollides a laula, que adquireixin rigorositat a lhora de recollir evidncies cientfiques o que prenguin una decisi argumentaci sobre un fet treballat a laula. Respectar el torn de paraula o mantenir una actitud adequada al laboratori i a laula sn objectius que estaran constantment presents en tot moment. Per a treballar tot aix, intentarem que les sessions siguin fora dinmiques i variades, utilitzant vdeos per illustrar conceptes, fent un concurs a mode de sntesi duna seqncia o presentant un Simpsium per a treballar diferents casos de geodinmica interna. Tamb farem un joc per a treballar la problemtica ambiental, i els farem fer un mapa conceptual per recollir els seus avanos. Per avaluar el seu progrs, anirem fent una srie daccions concretes, com ara petites co-avaluacions i autoregulacions entre companys. La nota final ser una suma de la prova de sntesi final i dels productes finals de la unitat, que seran un pster (que presentaran al Simpsium i es co-avaluaran) i les llibretes de prctiques i de classe, que recolliran
6
bona part del treballat a la unitat. Aquesta metodologia t els seus riscos, doncs els alumnes no hi estan acostumats. s possible que els costi adaptar-se al joc, que no ho vegin com una activitat seriosa, cosa que haurem de combatre explicant molt b com savaluar i quin sn els seus objectius (i que s extrapolable a qualsevol activitat). Tamb ens podem trobar amb la dificultat del domini del grup. Per a fer-hi front, haurem, en primer lloc, de dominar molt b les activitats i els continguts per a mostrar seguretat i no generar incerteses. Ser igualment essencial mantenir lautoritat des del primer dia, tot combinant-ho amb una proximitat i acompanyament personalitzar quan sigui necessari.
Context Daprenentatge Daplicaci
Daprenentatge: - Simpsium sobre la deriva continental: els alumnes estan convocats a un simpsium que
tractar la deriva continental. Per aix, hauran de treballar un cas concret de geodinmica interna per exposar-lo al simpsium.
Daplicaci:
- Al poble de Vallbod sest plantejant installar una zona industrial. on la collocareu? No tot el poble est dacord respecte a la futura installaci duna indstria, aix que fan una trobada en qu exposen la seva opini al respecte. A continuaci, investigarem les possibles conseqncies ambientals de la indstria, i acabarem prenent una decisi sobre la seva situaci.
Treball per competncies Competncies bsiques:
- Comunicativa, lingstica i audiovisual: presentaci amb suport dun pster (fet a m o per ordinador) per explicar els casos de geodinmica interna.
- Artstica i cultural: elaboraci del pster (amb els mitjans que prefereixi)
- Tractament de la informaci i competncia digital: cerca dinformaci a la xarxa i identificaci
de la fiabilitat dels recursos web a lhora de treballar els casos de geodinmica interna
- Aprendre a aprendre: una srie de fitxes verdes i grogues adquirides durant el debat sobre la installaci o no duna indstria a prop dun poble els indicaran si la seva actitud i argumentacions sn correctes o necessiten alguna millora. El professor no especificar quina millora cal (noms excepcionalment), de manera que seran els propis alumnes els que hauran de reflexionar sobre la seva actuaci i, si sescau, els permetr modificar-la.
7
- Social i ciutadana: sensibilitzaci sobre les diverses problemtiques ambientals relacionades
amb la installaci duna indstria a prop dun poble i els seus efectes sobre el medi i la poblaci
Competncies de lmbit cientificotecnolgic:
- Competncia 2. Identificar i caracteritzar els sistemes biolgics i geolgics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenmens naturals: a partir dels diferents models apresos sobre moviments de les plaques tectniques, els alumnes hauran de preveure els comportament de lescora terrestre en determinats punts de la Terra per a prendre una decisi sobre la collocaci duna indstria.
- Competncia 3. Interpretar la histria de lunivers, de la Terra i de la vida utilitzant els registres
del passat: a la prctica titulada la Lnia del Temps, els alumnes aprendran a situar en el temps diferents fets rellevants en la histria de la Terra, aix com a copsar la magnitud relativa del temps (el que per als humans sembla un perode de temps molt llarg, geolgicament s molt curt)
- Competncia 11. Adoptar mesures amb criteris cientfics que evitin o minimitzin els impactes
mediambientals derivats de la intervenci humana: a la part final de la unitat (durant el joc), els alumnes hauran de proposar mesures de prevenci dalguns impactes ambientals associats a la indstria, aix com a les activitats del seu quotidi
Objectius daprenentatge Continguts
Generals
Distingir entre una explicaci cientfica i una que no ho s
Aplicar els conceptes apresos durant la unitat
Geodinmica interna
Expressar les idees prvies en relaci a conceptes generals de la geologia
Situar diferents processos geolgics i fites importants de la histria de la vida en lescala
temporal de la Terra.
8
Comprendre la velocitat i durada de diferents processos geolgics
Reconixer i explicar els diferents mecanismes associats a la tectnica de plaques
Aplicar els conceptes de geodinmica interna a un cas concret
Problemtica ambiental
Expressar les idees prvies en relaci a diverses problemtiques ambientals
Resumir la informaci cercada a la xarxa relacionada amb diferents problemtiques
ambientals
Proposar accions concretes a diferents problemtiques ambientals
Interpretar els perfils topogrfics
Procedimentals
Identificar fonts dinformaci fiables
Cercar informaci significativa sobre un fet natural o antrpic
Elaborar hiptesis a partir devidncies recollides a laula
Adquirir rigorositat a lhora de recollir evidncies cientfiques
Sintetitzar la informaci
Prendre una decisi argumentaci sobre un fet treballat a laula
Actitudinals
Respectar els companys i companyes
Mantenir una actitud adequada al laboratori i a laula
Respectar el torn de paraula
Aportar opinions rellevants en un debat
Continguts Conceptuals Geodinmica interna
- Deriva continental: - Evidncies de la deriva continental (geolgiques, paleontolgiques i magntiques)
- Tectnica de plaques:
9
- Lmits entre plaques (convergents, divergents i transformants) - Punts calents
Problemtica ambiental
- Contaminaci hdrica
- Contaminaci atmosfrica
- Superpoblaci
- Pluja cida
- Desforestaci/desertitzaci/desertificaci
- Extinci despcies
- Capa doz
Actitudinals
- Escolta dels diferents experts (vdeos/companys)
- Realitzaci dun debat ordenat.
Procedimentals
- Recerca dinformaci a la xarxa
Seqncia dactivitats
Fase del cicle Objectiu
Descripci Gesti daula
Atenci a la diversitat
Avaluaci regulaci
Materials i recursos
Sessi 0. Qestionari didees prvies
Fase del cicle: Idees prvies
Objectiu:
- Expressar les idees prvies en relaci a conceptes generals de la geologia.
Descripci:
- Realitzaci duna prova inicial: qestionari amb una srie de preguntes sobre geodinmica
interna i geologia en general. Aquesta prova no durar tota lhora, sin noms 20 minuts, aix
que es realitzar a la part final duna sessi qualsevol de la unitat anterior (20min)
Gesti daula: Lactivitat es realitzar individualment.
10
Atenci a la diversitat: Hi haur preguntes de diferents nivells, alguna de les quals implicar
ms redacci i alguna noms posar noms o alguna data.
Avaluaci-regulaci: Savaluar el coneixement que demostren al respondre el qestionari.
Posteriorment sels retornar i es comentaran les respostes.
Materials i recursos: Full de la prova inicial
_________________________________________________________________________________
Sessi 1. Deriva continental (Laboratori)
Fase del cicle: Introducci
Objectiu:
- Adquirir rigorositat a la hora de recollir evidncies cientfiques.
- Elaborar hiptesis a partir devidncies recollides a laula.
Descripci:
Context: Partim duna notcia que explica que la comunitat cientfica de gelegs sha posat
dacord per treballar conjuntament i trobar evidncies per explicar el comportament de certs
fenmens de la Terra. Aquesta notcia est inacabada i lalumnat lhaur de completar-la a partir
de les troballes i hiptesis que vagin desenvolupant al llarg de la prctica. (10min)
La sessi est partida en 3 prctiques que simulen evidncies geolgiques que ens porten a
inferir que la capa superficial de la Terra est en moviment (deriva continental): fssils,
magnetisme i continutat de roques. (40min)
1.1. Treball arqueolgic: en dues safates hi haur dues simulacions dexcavacions, una amb la
11
forma dfrica i laltra amb la dAmrica del Sud, on hi haur diferents tipus de fssils (bivalves,
nummulits i falgueres), distributs simtricament entre els dos continents. A ms a ms, hi haur
altres fssils i mostres biolgiques (ammonites, dents de taur, etc.) que no formen part de
levidncia (noms hi seran per despistar). Les simulacions consistiran en dues safates de 2-3 cm
dalada que sompliran de sorra de terrari. A linterior de cada safata hi haur la silueta dun
continent feta amb paper i senterrar estratgicament els diferents fssils. Amb uns cordills i
cinta adhesiva els alumnes formaran una quadrcula per dividir els continents en zones (les
mateixes zones que hauran de dibuixar a la secci pertinent del gui de prctiques). A
continuaci, hauran danar buscant els fssils amb ajuda de pinzells i anotar on troben cada pea
en el full de paper del gui de prctiques. Al final, veuran les coincidncies i que, si ajuntem els
dos continents, encaixa tant la forma com la distribuci Nord-Sud de fssils.
Imatge de la distribuci dels fssils.
1.2. Magnetisme: Disposaran dun full de mida Din-A3, per situar-se en lespai, on hi haur un
mapa on es veuran frica i Sud-Amrica i, a ms, es veur assenyalada la zona que es treballar
amb la prctica. Tamb disposaran de dos fulls Din-A3 enganxats on a un extrem hi haur un
tros de silueta dfrica i laltre extrem de Sud Amrica. Sota els fulls, no visibles, hi haur unes
12
tires de paper que aniran dun continent a laltre amb agulles imantades (apuntant al Nord o al
Sud) amb una distribuci estratgica, simulant les bandes de roques que hi ha al fons de loce
Atlntic. Amb una brixola hauran danar buscant les diferents polaritats amagades i apuntar les
seves direccions a lapartat del gui de prctiques corresponent. Finalment, hauran de trobar si
aquestes bandes segueixen alguna mena de distribuci o regularitat (la resposta s que les
bandes segueixen una simetria, essent la dorsal leix de simetria).
Imatge de la collocaci de les agulles imantades (posici i direcci)
1.3. Proves geogrfiques: Els alumnes tindran un mapa mundi on hi destaquen una srie de
masses rocoses amb les seves edats aproximades. Desprs de que rumin com s que hi ha
serralades i roques de la mateixa edat en continents tant separats, sels deixar que els retallin i
busquin possibles encaixos geogrfics i morfolgics. Hauran de trobar les continutats entre
formacions de roques i dibuixar-ho en un full que posteriorment enganxaran a la llibreta.
13
Mapa de distribuci de masses rocoses
Gesti daula: 4 grups heterogenis de 3 alumnes
- Els grups 1 i 2 fan la prctica 1 (20min)
- Els grup 3 fa la prctica 2 i el grup 4 la 3 (quan lacaben sintercanvien) (10+10min)
canvi
- Els grups 3 i 4 fan la prctica 1 (20min)
- Els grup 1 fa la prctica 2 i el grup 2 la 3 (quan lacaben sintercanvien) (10+10min)
14
Atenci a la diversitat: Els grups de treball seran heterogenis. Els professors atindran a les
dificultats que presentin els alumnes i, si sescau, els ajudaran tant a realitzar les prctiques com
a fer la posterior reflexi.
Avaluaci regulaci:
- Savaluar la llibreta de prctiques amb els segents criteris:
- Que tots els materials estiguin enganxats i al lloc on pertoca
- Que les tasques estiguin completades (notcia, situaci dels fssils)
- La qualitat de les hiptesis i reflexions
Materials i recursos:
- Gui de prctiques (x 23)
- Dues safates
- Sorra de terrari
- Papers retallats en forma de silueta dels continents
- Cordill
- Cinta adhesiva
- Pinzells
- Fulls Din-A3 amb tros de la silueta dels continents Sud-Americ i Afric (magnetisme)
- Full Din-A3 dels continents Sud-Amrica i Afric i la zona destudi.
- Agulles de cosir
- Brixoles (x2)
- Iman
- Full Dina-A3 del mapa mundi amb les edats de les serralades i roques
- Tisores
_________________________________________________________________________________
Sessi 2. Geodinmica interna
Fase del cicle: Explicaci de la deriva continental
Objectiu:
- Distingir entre una explicaci cientfica i una que no ho s.
Descripci:
2.1. Anlisis de les diferents hiptesis dels alumnes. (10 min)
15
En primer lloc, recordarem el que vam estar fent al laboratori la sessi anterior i posarem en
com les diferents hiptesis que els alumnes van fer sobre les evidncies trobades a les diferents
prctiques.
2.2. Visualitzaci de vdeos (30 min)
A continuaci, introduirem el context duna trobada de suposats experts en que ens donaran
una possible explicaci de les evidncies trobades al laboratori i els comentarem conjuntament.
Els vdeos seran els segents:
- El Gnesis: la creacin (6:18): visi cristiana de lorigen de la Terra i la seva forma actual
(https://www.youtube.com/watch?v=asC27KnW3wE)
- Ice age 4 (3min): triler de la pellcula danimaci explicant la deriva continental
(https://www.youtube.com/watch?v=TzzGPfVx32M)
- La deriva continental (Canal Histria) (10:18min): explicaci de la deriva continental i de les
diferents evidncies que donen suport a la teoria de la tectnica de plaques
(https://www.youtube.com/watch?v=_XNgzz8FTvc)
- Magnetisme (Canal Histria) (5:00): explicaci de la distribuci en bandes de les roques del
fons de loce Atlntic i de la orientaci dels seus cristalls
(https://www.youtube.com/watch?v=iDcvzooL7cE)
Amb la informaci dels vdeos hauran de respondre algunes preguntes de la prova inicial didees
prvies i algunes de noves referides als vdeos. A ms a ms, repassarem les evidncies que
vam trobar a les prctiques i farem una sntesi de les seves causes
2.3. Repartiment de casos (10 min)
Finalment, repartirem una notcia on sexplica que els experts voldran fer un Simpsium explicant
els fenmens geolgics de la seva regi (casos) i que contindr una srie de paraules clau de
cada cas a treballar. Repartirem diversos exemples a nivell mundial de geodinmica interna i, per
grups, hauran de treballar sobre un dels casos, fent recerca sobre la seva dinmica. Els casos
seran: lHimlaia, els Andes, el rift afric, Hawaii, la dorsal atlntica, la falla de San Andrs i el
tsunami del Jap.
Pel dilluns segent, hauran delaborar un petit pster (fet a ordinador, en una cartolina...) per
16
explicar les seves troballes a la resta del grup. Tindran una guia per a lelaboraci del pster on
shi detallaran el format, la informaci que ha de tenir, etc.
Gesti daula:.
- Els vdeos els veurem a la seva aula habitual
- Els grups per a lestudi de casos els faran ells.
Atenci a la diversitat:
- Fer participar a tothom en els comentaris dels vdeos.
- El format dels psters ser fora lliure. Podran triar la mida i la manera delaborar-lo: amb
ordinador i desprs imprimint-lo, en una cartolina tipus collage, etc.
Avaluaci regulaci:
- Creaci dhiptesis raonades
- Participaci en els comentaris dels vdeos.
Materials i recursos:
- Ordinador amb internet
- Projector
- Gui de prctiques del dia anterior
- Guia per a lelaboraci dels psters
- Notcies
_________________________________________________________________________________
Sessi 3. Realitzaci del pster (Sala dOrdinadors)
Fase del cicle: Aprofundiment en la tectnica de plaques.
17
Objectiu:
- Identificar fonts dinformaci fiables
- Cercar informaci significativa sobre un fet natural
- Aplicar els conceptes de geodinmica interna a un cas concret
- Sintetitzar la informaci
Descripci:
- En els grups reduts de 3-4 alumnes de la sessi anterior, els alumnes hauran de fer una
recerca bibliogrfica per tal de poder dissenyar un pster pel Simpsium. (50 min)
Gesti daula: 7 grups heterogenis de 3-4 alumnes, amb un ordinador per grup.
Atenci a la diversitat: Els grups seran heterogenis i es donar ms suport a aquells que
sencallin o presentin ms dificultats per desenvolupar la tasca.
Avaluaci regulaci: La participaci i cerca activa dinformaci pel pster.
Materials i recursos:
- Ordinadors
_________________________________________________________________________________
Sessi 4. Lnia del temps (Laboratori)
Fase del cicle: Ampliaci al concepte del temps geolgic.
Objectiu:
- Situar diferents processos geolgics i fites importants de la histria de la vida en lescala
temporal de la Terra
- Comprendre la velocitat i durada de diferents processos geolgic
Descripci:
18
Treballarem la noci del temps en la creaci de la Terra, laparici de la vida i de laparici de
diferents grans grups dssers vius al llarg de la histria del planeta. Per a aix, dividirem la classe
en 2 grups, cadascun dels quals tindr el mateix grup de 36 fitxes sobre un fet rellevant. En cada
fitxa shi podr veure una imatge del fet, el nom del fet i el perode en que va passar.
4.1. Ordenar fenmens: en primer lloc, disposaran de les 36 fitxes cada grup per amb ledat
tapada, ja que hauran dordenar-les segons el seu criteri previ. (15min)
4.2. Distribuci dels diferents fenmens al llarg de la histria de la Terra: a continuaci, cada grup
haur de distribuir les seves 36 fitxes per una lnia del temps que abarcar tot ledat de la Terra
(que haur estat realitzada amb un cordill amb unes marques que indicaran perodes de 100
milions danys). (10min)
4.3 Distribuci de diferents fenmens al llarg dels ltims 250 milions danys: a lactivitat anterior,
els grups sadonaran que la majoria de fets rellevants han tingut lloc en els ltims 200-250 milions
danys, i aquesta part de la corda queda molt atapeda. Si sobra temps, cada grup haur de
collocar les fitxes daquest perode un una altra corda que abarcar els ltims 250 milions danys i
que tindr unes marques cada 10 milions danys. (5 min)
4.4. Discussi dels resultats: finalment, posarem en com els resultats de la prctica. On
observaran les lnies del temps de laltre grup i discutiran si detecten algun error. A ms, de forma
grupal discutirem que molts fenmens han sigut recentment respecte la histria de la Terra i
lentament respecta la nostra percepci del temps. Tamb destacar que hi ha fenmens geolgics
lents i altres de rpids com les erupcions volcniques o els terratrmols (10min)
Gesti daula: distribuirem els alumnes en 2 grups heterogenis de 5-6 alumnes cadascun. Cada
grup es podr repartir les fitxes per tenir major rendiment.
19
Atenci a la diversitat: Els grups seran heterogenis i es donar ms suport aquells que sencallin
o presentin ms dificultats per desenvolupar la tasca.
Avaluaci regulaci:
- Co-avaluaci: a lacabar la primera lnia del temps, els grups sintercanviaran les seves cordes
i hauran de detectar i corregir els errors que hagi coms laltre grup, cosa que desprs els
explicar per a que puguin veure els seus propis errors
Materials i recursos:
- 36 fitxes de processos histrics (x2)
- 2 cordes del temps de 4500 milions danys
- 2 cordes del temps de 250 milions danys
- 72 agulles destendre
_________________________________________________________________________________
Sessi 5. Simpsium
Fase del cicle: Explicaci dels fenmens geolgics.
Objectiu:
- Reconixer i explicar els diferents mecanismes associats a la tectnica de plaques.
Descripci:
En aquesta sessi simularem un Simpsium dexperts, en qu cada grup haur de presentar i
explicar el seu pster. Hi haur un total de 7 casos amb un pster cadascun, que estaran
distributs per les parets de laula
5.1. Presentaci del pster. A cada pster hi haur 1 o 2 alumnes del grup que lexplicaran el seu
cas a aquells companys que shi interessin. Els altres membres del grup aniran a visitar 3 psters
dels altres grups. (20min)
5.2. Canvi de rol. Es canvien els rols i ara es alumnes que han estat explicant aniran a escoltar els
altres 3 psters i viceversa. (20min)
5.3. Posada en com per grups: un cop visitats tots els psters, els membres de cada grup
posaran en com el que han vist, doncs no tots els alumnes hauran pogut veure tots es casos
20
(10min)
Gesti daula: Els grups seran els mateixos de la realitzaci del pster. 1 o 2 membres del grup
es quedaran al costat del pster explicant-lo als interessats, mentre que els altres aniran pster
per pster anotant les caracterstiques de cada cas.
Atenci a la diversitat: als alumnes que mostrin ms dificultats a lhora dentendre els altres
casos sels donar ms suport i incls alguna fitxa addicional.
Avaluaci regulaci:
- Avaluaci formadora: Mitjanant una rbrica, hauran davaluar els psters i les explicacions
dels companys.
Materials i recursos:
- Psters (cartolines o folis DIN-3A)
- Cinta adhesiva
- Fitxes co-avaluaci
_________________________________________________________________________________
Sessi 6. Sntesi de la geodinmica interna i Introducci Indstria (Sala dordinadors)
Fase del cicle: Sntesi de la geodinmica interna.
Objectiu:
- Reconixer els diferents mecanismes associats a la tectnica de plaques
- Aplicar els conceptes de geodinmica interna a un cas concret (cas duna indstria de risc)
Descripci:
6.1. s de les TIC: per comenar, amb els mateixos grups del Simpsium navegaran per la web:
http://www.learner.org/interactives/dynamicearth/plate2.html tot repassant els conceptes geolgics
21
treballats (15min)
6.2. Concurs didentificaci: seguidament, amb els mateixos grups, identificaran els fenmens
projectats amb un power point. El grup que guanyi rebr lhonor de ser el Grup dExperts de la
classe. Al finalitzar el concurs, els entregarem les respostes i corregirem entre tots les respostes
(15min)
6.3. Context de la indstria: per acabar la sessi, projectarem un mapa del mn on hi haur
marcats diferents punts a llocs estratgics del planeta. Els punts seran els casos estudiats
mitjanant els psters i daltres com ara al mig de lAntrtida o del desert del Shara. En base als
coneixements treballats i a altres criteris propis cada alumne haur descollir, de forma raonada, la
ubicaci que triarien per ubicar la Indstria. (15min)
Gesti daula:
- El treball amb ordinadors i el concurs el faran amb els mateixos grups que en la realitzaci del
pster.
- La part final (indstria) ser individual
Atenci a la diversitat: Els grups sn heterogenis, i potenciar la discussi dintre del grup.
Avaluaci regulaci:
- Avaluaci sumativa:
- Identificaci dels fenmens estudiats a classe.
- Argumentaci sobre la ubicaci de la Indstria.
Cada alumne tindr un full en el que hauran descriure les respostes del concurs i el raonament
sobre la ubicaci de la indstria,
Corregirem a classe les preguntes (cada alumne corregir les respostes dun company) i ens
22
lhauran dentregar al final de la sessi.
Puntuarem les respostes (0,5 punts per identificaci/argument correcta)
Materials i recursos:
- Power point
- Ordinadors
- Full de treball
_______________________________________________________________________________
Sessi 7.Introducci i idees prvies de problemtiques ambientals diverses.(Laboratori)
Fase del cicle: Idees prvies
Objectiu:
- Expressar les idees prvies en relaci a diverses problemtiques ambientals - Respectar els companys i companyes - Mantenir una actitud adequada al laboratori i a laula - Respectar el torn de paraula - Aportar opinions rellevants en un debat
Descripci:
- 7.1. Introducci del context daprenentatge: som al poble de Vallbod, en el que es planteja el
fet dinstallar una fbrica de paper. (5 min)
- 7.2. Debat-joc de rol: per comenar, farem un debat en el que es parlar de les avantatges i
dels inconvenients de situar una fbrica de paper al poble. Cada alumne/a tindr un rol
determinat: (30 min)
- Empresari/a: a favor, dinamitzaci econmica del poble
- Ve beneficiat: a favor, treballar a la nova fbrica
- Ecologista: en contra, per la contaminaci, pluja cida...
- Ve perjudicat: t una casa rural i te por de perdre clientela
- Pescador/caador/a: en contra, per contaminaci del riu i per que espantar la caa
- Alcalde/ssa: segons lalumne, podr estar ms a favor o ms en contra.
Com a suport, cadasc tindr una targeta amb una srie darguments que podran servir
dajuda.
23
- 7.3. Mapa conceptual: donarem un mapa conceptual incomplet i una llista de conceptes que hi
han daparixer, i hauran de completar-lo. (10 min)
Gesti daula: Es faran quatre debats parallels, de 5-6 alumnes per grup. Com que s hora
partida, a la primera hora hi haur dos grups i a la segona els altres dos.
Atenci a la diversitat:
- Als alumnes que, malgrat la targeta, no trobin arguments pel seu rol, sels donar suport..
- El vocabulari de les targetes de suport estar prou simplificat per a que lalumne amb el PI no
tingui dificultats.
Avaluaci regulaci:
- Inicial: extracci didees prvies, anotant aquelles idees preconcebudes i correctes que
expressin els alumnes. A ms, analitzarem els mapes conceptuals.
- Formadora: els alumnes que facin una bona argumentaci, ja sigui amb els suport de les
targetes o amb una idea prpia, rebran una fitxa de color verd, mentre que aquells que
distorsionin el debat (cridant) rebran una fitxa groga. No ser avaluable, noms servir per a
que vegin si estan actuant correctament.
Materials i recursos:
- Fitxes verdes i grogues
- Targetes amb els arguments
- Mapes conceptuals
_________________________________________________________________________________
Sessi 8 Joc de taula: Vallbod (I)
24
Fase del cicle: Desenvolupament de la unitat: joc de taula.
Objectiu:
- Resumir la informaci cercada a la xarxa relacionada amb diferents problemtiques
ambientals
- Cercar informaci significativa sobre un fet natural o antrpic
Descripci:
Cada grup disposar dun tauler de 49 caselles que estar en blanc i nescollir una de les ms
perifriques per comenar a moures. A partir daquest moment, lordre de la seqncia de la
tirada ser el segent:
1.Quan hagin triat, el docent els proporcionar el dibuix que correspon a aquella casella, que
hauran didentificar com a una de les problemtiques ambientals a tractar (la llegenda estar
projectada en tot moment a la pantalla que gestiona el professor amb el seu ordinador).
2. A continuaci, rebran una pregunta sobre aquella problemtica que hauran de respondre
amb els mitjans que considerin oportuns: llibre de text, ordinadors, etc.
3. Un cop finalitzada la pregunta, hauran de demanar el vistiplau del docent. Si est ben
contestada, podran fer una altra tirada.
4. Finalment, hauran de triar una nova casella (adjacent a lanterior) i respondre una nova
pregunta.
Els grups no sabran quin s el recorregut que estan fent els altres grups i, per tant, no sabran
quines preguntes han completat els dems. Si als ltims 20 minuts de la segona sessi del joc hi
ha grups que no han acabat, podran fer intercanvis dinformaci, per aquesta possibilitat no la
sabran fins a lltim moment. (50min)
Gesti daula:
- Espai: anirem a una aula dordinadors. Disposarem les taules del centre en 4 grans taules, una
per a cada grup. Hi haur 8 ordinadors encesos, dos per cada grup. Tant les taules centrals
com els ordinadors de cada grup estaran tant separats entre ells com sigui possible (segons
laula) per tal devitar les mximes interferncies.
- Grups: Continuarem amb els mateixos grups del debat que vam fer pel debat.
- Docent: anir passant de grup en grup, tot assistint-los quan ho necessitin. Repartir les peces
del tauler a mida que les vagin necessitant, guiar les recerques i donar el vistiplau als
qestionaris.
25
Atenci a la diversitat:
- Aquells grups que els costi ms respondre alguna pregunta podran comprar una pista o salta
la casella amb les targetes verdes obtingudes durant el debat mediambiental.
- Recursos amb vocabulari adaptat (PI)
Avaluaci regulaci:
- Actitud durant el joc
- Respostes als qestionaris: al final del joc recollirem les preguntes avaluarem la qualitat de les
respostes
Materials i recursos:
- Tauler
- Targetes amb les preguntes
- Ordinadors (aula informtica o porttils)
_________________________________________________________________________________
Sessi 9. Joc de taula: Vallbod (II)
Fase del cicle: Finalitzaci de la unitat: joc de taula
Objectiu:
- Prendre una decisi argumentaci sobre un fet treballat a laula
Descripci:
- 9.1. Joc/Negociaci/Intercanvi de respostes: Seguirem amb el joc del dia anterior.
26
Cada grup escollir un representant que, als ltims 10 minuts del joc, es trobar amb els
negociadors dels altres grups per aconseguir les respostes daquelles preguntes que no hagin
tingut temps de respondre. Aquestes respostes no formaran part de lavaluaci, sino que la
negociaci servir per a que tots els grups tinguin tota la informaci. Shauran dexplicar b les
respostes perqu laltre grup ho entengui. Els altres membres del grup seguiran jugant amb el
joc de taula. (30min)
- 9.2. Decisi: a linici de la sessi, prendrem, primer per grups i desprs entre tots, una decisi
final sobre la ubicaci de la indstria mitjanant un petit debat obert. (10min)
- 9.3. Elaboraci dun mapa conceptual: com a sntesi de la seqncia, hauran delaborar,
individualment, un mapa conceptual a partir de la informaci recopilada durant el joc. Tenint
com a partida el que van elaborar durant el debat i comprovar com han canviat les idees
prvies. Si no lacaben, ho faran per deures. (10min)
Gesti daula:
- A linici de la sessi, farem els mateixos grups del joc de taula, fent quatre grans taules.
- Al final, ens tornarem a collocar en la seva posici habitual per concloure el joc i poder fer el
mapa conceptual
Atenci a la diversitat:
- Suport individualitzat en lelaboraci del mapa conceptual
Avaluaci regulaci:
- Cada grup haur de respondre el mxim de preguntes possibles. El que arribi a 33 o ms
27
obtindr la puntuaci mxima (10punts). Aix doncs, cada pregunta ben contestada valdr 0.3
punts. Es puntuar just abans que els representants tornin de la negociaci.
Una bona negociaci que tingui com a resultat la compleci del qestionari implicar 0.5 punts
(5%) de la nota final
Materials i recursos:
- Informaci recollida durant el joc
_________________________________________________________________________________
Sessi 10. Perfil topogrfic (Lab.)
(Material proporcionat per la mentora)
Fase del cicle: Ampliaci del joc
Objectiu:
- Interpretar els perfils topogrfics
Descripci:
- Fitxa ben pautada per dibuixar diferents perfils topogrfics (40min)
- Posada en com dels resultats (10min)
Si sobre temps, familiaritzar-se amb mapes topogrfics reals de Alta Ribagora i Montseny.
Gesti daula:
- Realitzaci de la fitxa per parelles.
Atenci a la diversitat:
- Parelles heterognies i ajudes a aquelles que presentin ms dificultats.
Avaluaci regulaci:
- Completar la fitxa
Materials i recursos:
- Full de prctiques
- Mapes topogrfics
_________________________________________________________________________________
Sessi 11.(aula): Prova de sntesi
Fase del cicle: Final - avaluaci
28
Objectiu:
- Aplicar els conceptes apresos durant la unitat didctica.
Descripci:
- Per acabar la unitat, realitzarem la prova de sntesi.
Gesti daula:
- Aquesta tasca es realitzar individualment.
Atenci a la diversitat:
- Preguntes multinivell
- Prova amb vocabulari adaptat (PI)
Avaluaci regulaci:
- Prova de sntesi
Materials i recursos:
- Full amb les preguntes
Criteris generals datenci a
la diversitat
- Suport individualitzat en lelaboraci dels continguts individuals - Adaptaci lingstica del material aportat (PI): tots els materials escrits tindran una versi amb un
vocabulari simplificat
Criteris generals davaluaci
Avaluaci inicial:
- Hiptesis sobre deriva continental - Idees prvies mitjanant un debat sobre problemtica ambiental - Mapa conceptual inicial
Avaluaci formadora:
29
- Pster (10%) Co-avaluaci - Negociaci del joc (5%) Compleci del joc - Obtenci de fitxes verdes o grogues segons la qualitat de les argumentacions - Actitud (10%)
Avaluaci sumativa:
- Qestionaris sobre problemtica ambiental (10%) Valor per resposta - Concurs de lactivitat de sntesis i ubicaci de la indstria (10%) Correcci creuada - Llibretes de prctiques i de classe (30%) Graella davaluaci - Proba de sntesi (25%) Rbrica davaluaci
Connexi amb altres
matries
Llenges: expressi oral. Visual i plstica: elaboraci dun pster. Cincies Socials: superpoblaci Geografia/Histria: noci del temps geolgic.
Material per a lalumne
Geodinmica interna
Nom: Data:
31
Qu en sabem de geologia?
Hola Estudiants de 3B dESO de lInstitut Moiss Broggi,
Estem elaborant una selecci dels millors experts en la disciplina de Geologia a lInstitut Moiss Broggi. Els
seleccionats gaudiran duna jornades dinvestigaci conjuntament amb altres gelegs de renom internacionalment.
No us sentiu pressionats, no s un examen. Escriviu tot el que sapigueu i justifiqueu el que pugueu.
Atentament, comissi de gelegs.
1. Quines capes t linterior de la terra? Assenyala-les i anomena-les.
2. Qu s el magma? On es troba?
3. Com es formen els volcans?
Geodinmica interna
Nom: Data:
32
4. Com s que podem trobar fssils marins al masss de Montserrat?
5. Quina edat creus que t la Terra?
6. Per qu es produeixen terratrmols? Explican breument les causes.
7. Com es formen les muntanyes?
8. Qu et suggereix el ttol de la Unitat (Geodinmica interna) i qu creus que
treballarem?
Geodinmica interna
Nom: Data:
33
Prctica 1. Evidncies geolgiques
Geodinmica interna
Nom: Data:
34
Secci 1: Evidncia arqueolgica
Excaveu i desenterreu amb molt de compte cada partcula que pugui ser til com a prova per
recolzar la teoria que desenvolupareu.
Creeu una quadrcula a les caixes dels continents amb lajuda dun fil i anoteu el punt exacte on
heu trobat les proves.
Genereu hiptesis que puguin explicar el que heu descobert.
Geodinmica interna
Nom: Data:
35
Secci 2: Evidncia Magntica
Analitzeu el magnetisme que presentem les roques dels continents i dels oceans. Per fer-ho,
passeu la brixola per sobre dels mapes i anoteu al vostre mapa cadascun dels canvis
magntics que detecteu.
Genereu hiptesis que pugui explicar el que heu descobert.
Geodinmica interna
Nom: Data:
36
Secci 3: Evidncia geogrfiques i morfolgica
A partir de les edats de les roques de diferents serralades dAmrica del Sud i dfrica, genereu
hiptesis de com creieu que era el relleu dels diferents continents en aquella poca.
Ara retalleu el mapa mundi i identifiqueu quines roques mostren continutat i encaix dels perfils
de continents.
1. Elabora una hiptesi que recollir les evidncies trobades de cada prctica.
2. Completa la notcia de principi de la sessi amb els mtodes i resultats obtinguts
durant la prctica i les hiptesis que hgiu desenvolupat.
Geodinmica interna
Nom: Data:
37
Sessi 2: Geodinmica interna
Geodinmica interna
Nom: Data:
38
Geodinmica interna
Nom: Data:
39
Sessi 3. Elaboraci del pster
Preparaci del Simpsium
Desprs de la gran descoberta dunes evidncies que recolzen definitivament la teoria
de la deriva continental i la tectnica de plaques, una srie dexperts i expertes en el tema shan
reunit en un Simpsium internacional per compartir les seves troballes.
Primerament, unes eminncies en el tema explicaran la teoria que explica els fets, i, a
continuaci, debatran les seves idees.
Un periodista sha pogut infiltrar a la reuni dels cientfics i ha redactat aquesta notcia.
En grups de 3 o 4, escolliu un fenomen geogrfic que haureu de presentar i defensar pel dia de
a vostra intervenci en el Simpsium.
Guia per a lelaboraci dels psters
El pster que elaboreu haur de contenir, com a mnim, el segent:
1. Un mapa de la zona del mn on es troba el fenomen
2. Una imatge del fenomen (fotografia)
3. Un esquema explicatiu del fenomen (amb noms de les parts i processos ms
importants).
4. La referncia de les fonts dinformaci utilitzades (pgines web)
Altres coses que pot contenir sn (opcional):
1. Un exemple de cas similar en un altre lloc del mn.
2. Ubicaci en el temps de linici del fenomen.
Format:
1. La mida del vostre pster pot ser Din-A4 o Din-A3.
2. El text ha de ser escs i vocabulari precs.
3. Es valora positivament que sigui visual i grfic.
Geodinmica interna
Nom: Data:
40
Prctica 2. Lnia del temps Quin fenomen creieu que va succeir primer? Ordeneu els diferents fenmens de ms antic a ms modern. Anoteu el resultat. Colloqueu cronolgicament els diferents fenmens a la corda del temps graduada. Cada ratlla representa 100Ma. Feu dos esquemes dels resultats, un de tota la cronologia de la Terra i laltre dels ltims 200Ma Esperveu aquesta distribuci? Justifiqueu la resposta.
Geodinmica interna
Nom: Data:
41
Discussi Observeu la lnia del temps dels companys. Ha quedat igual que el vostre? Identifiqueu les possibles diferencies i discutiu quin grup ho t millor. Amb tot el grup, discutiu els resultats sobre els fenmens de la vida i la geologia i la seva velocitats de creaci. Esperveu que el principi tot ans tan lent i els ltims anys no? Desenvolupeu una hiptesis sobre aquests fets
42
Sessi 5: Simpsium Tectnica de plaques
Graella coavaluaci presentaci oral dels psters (cada indicador val 1 punt)
Grup
Presentaci Expressi oral
Final Disseny atractiu
Frases esquemtiques
Ortografia Vocabulari
precs Fonts fiables
Domina el tema
Expressi correcta
Ritme i pauses adients
To i volum adient
Postura mirada adient
Contingut
Grup
Contingut
Situaci Tipus de contacte
Plaques implicades Fenmens ocasionats Dubtes
Geodinmica interna
Nom: Data:
43
Sessi 6. Sntesis i concurs
Concurs dexperts Abans del concurs que premiar lexpert universal de la geologia especialitat
Tectnica de plaques, feu un reps dels coneixements adquirits navegant per la web: http://www.learner.org/interactives/dynamicearth/plate2.html. Podeu fer apunts, esquemes etc que us podr ser til pel concurs.
Concurs 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
Geodinmica interna
Nom: Data:
44
Broggi Zona Industrial Hem localitzat 7 zones susceptibles de ser escollides per construir una macro
zona industrial. Indiqueu almenys un argument a favor o en contra de cada una de les localitzacions (tenint en compte el que heu aprs sobre geodinmica interna i altres criteris que tingueu). Escolliu quina seria la ms apropiada per vosaltres. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Decisi final:
Problemtica ambiental
Nom: Data:
45
Sessi 7: Debat Mediambiental
Mapa conceptual
Completeu el mapa conceptual segent. Heu de fer servir, com a mnim, els conceptes
segents:
molsties al venat, soroll, trnsit, desaparici despcies, desforestaci, tala excessiva
darbres, camps de cultiu, combusti de petroli o carb, incendis, consum daigua
Normes:
- Cada cercle ha de contenir un concepte
- Cal unir els conceptes amb un verb
Problemtica ambiental
Nom: Data:
46
Sessi 8-9: Joc de taula Vallbod
Preguntes
Pluja cida
1. Quins gasos generen la pluja cida?
2. Com es converteixen aquests gasos en pluja cida?
3. Don provenen els gasos de la pluja cida?
4. Com afectaria la pluja cida a un llac del Pirineu?
5. Com afecta la pluja cida als vegetals?
6. Qu s la deposici seca?
7. Proposeu dues mesures de prevenci de la pluja cida.
Contaminaci hdrica
1. Quin percentatge de laigua dola del planeta s de fcil accs per als humans?
2. Quina activitat humana consumeix ms aigua?
3. Anomeneu i descriviu breument 4 agents contaminants de laigua.
4. Anomeneu tres productes que tingueu a casa que, si es llencen per laigera, poden
contaminar les aiges a on vagin a parar.
5. Si una indstria aboca els seus residus al riu Ter, ens afectar aquesta contaminaci?
6. Quins requisits calen per a que laigua sigui potable? Els animals i les plantes sn igual
dexigents que nosaltres?
7. Proposeu dues mesures de prevenci de contaminaci daiges dolces.
8. Proposeu dues mesures de prevenci de contaminaci daiges salades
Forat de la capa doz
1. Quines capes t latmosfera? Feu-ne un petit esquema en el que anoteu el nom de les
capes i el seu gruix aproximat.
2. De qu est formada la capa doz?
3. A quina distncia de la superfcie terrestre es troba? Marqueu-la en lesquema que heu
fet prviament.
4. Quins gasos afecten la capa doz? Com es generen?
5. On est situat el forat de la capa doz?
6. Si la major part dels agents que destrueixen la capa doz es produeixen a lhemisferi
nord, per qu el forat est situat a lhemisferi sud? Si fos al revs, ens afectaria??
7. Quines conseqncies t el forat de la capa doz per als humans?
8. Proposeu dues accions (una de les quals que pugueu aplicar al vostre dia a dia) que
redueixin el nostre impacte sobre la capa doz.
Superpoblaci
1. Quines sn les zones del mn amb ms densitat de poblaci? I amb menys?
2. Quina s la poblaci mundial actual?
3. Quina s la poblaci mundial prevista per lany 2050?
4. Anomeneu tres causes que causarien superpoblaci en un pas.
Problemtica ambiental
Nom: Data:
47
5. Anomena dues conseqncies que provoca la superpoblaci en relaci a la natura
6. Creieu que el planeta Terra t prou recursos naturals per a tanta poblaci?
Contaminaci atmosfrica
1. Anomeneu 4 focus de contaminaci atmosfrica (naturals i antrpiques) i quines sn les
substncies que emeten.
2. Quins sn els seus efectes sobre la salut?
3. Quin s lmit de decibels (dB) permesos per a una indstria a Catalunya?
4. Proposeu dues accions que pugueu realitzar a la vostra vida quotidiana per reduir o
evitar la contaminaci atmosfrica.
Desforestaci
1. Anomeneu una causa natural i dues dantrpiques de la desforestaci.
2. Anomeneu i descriviu breument tres efectes de la desaparici de massa forestal.
3. Quina s la zona del mn ms afectada per aquest problema?
4. Quines sn les regions de la Pennsula ibrica ms afectades? A quin tipus de clima
pertanyen?
5. Quina diferncia hi ha entre desertitzaci i desertificaci?
6. De quina manera influeix la desforestaci en lerosi del sl?
7. Proposeu dues accions de prevenci de la desertificaci.
Extincions despcies
1. Quin efecte pot tenir sobre els ssers vius lalteraci del seu ambient?
2. Anomena dos espcies en perill dextinci a Catalunya..
3. Anomena 2 espcies que vulguin reincorporar a Catalunya.
48
EL PERFIL TOPOGRFIC.
Un mapa topogrfic s la representaci reduda i plana de la superfcie terrestre. En aquests es representen elements -Planimtrics: naturals (hidrologia, cims..) i humans (poblacions, camins...). -Toponmics: conjunt de noms. -Altimtrics: la morfologia i el relleu (corbes de nivell) La distncia entre corbes de nivell s constant i sanomena equidistncia. La reducci sindica amb una escala. A partir dun mapa topogrfic es pot aixecar un perfil que representi el relleu de la zona tal com es veuria si es talls seguint una lnia que uneix els dos punts entre els quals es traa el perfil. La distncia entre corbes de nivell s constant i sanomena equidistncia.
Per fer un perfil topogrfic es segueixen 5 passos.
PRCTICA ___ 3r ESO
EL PERFIL TOPOGRFIC.
Nom i Cognoms: Data:
Recorda que s molt important indicar: - lescala vertical, - i lorientaci del perfil.
49
Aixeca, en aquest mateix full, els segents perfils:
Geodinmica interna Problemtica ambiental
Nom: Data:
50
Prova de sntesi
1. Anomena les plaques tectniques marcades amb una lletra
2. Posa un ttol i completa els segents esquemes:
Esquema 1
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
a)
b)
c)
d)
e)
f)
Geodinmica interna Problemtica ambiental
Nom: Data:
51
Esquema 2 Esquema 3
3. Anomena i situa al mapa un indret del mn on puguem trobar:
- Un lmit convergent entre una placa ocenica i una de continental:
- Un lmit convergent entre dues plaques continentals:
- Un lmit transformant:
- Guisers:
- Un punt calent:
Geodinmica interna Problemtica ambiental
Nom: Data:
52
4. Uns gelegs han trobat un fssil dun cuc molt primitiu a la costa oest dAustrlia. Fa
unes setmanes, un grup de paleontlegs va trobar exemplars fssils daquest mateix cuc
a la costa est del continent afric. A qu creus que s degut aquest fet? s una
coincidncia?
5. Preguntes curtes
- Quina edat t la Terra?
- Anomena tres evidncies de la deriva continental
6. Vius a Los Angeles i tens la parella a San Francisco. El/la vas a visitar cada cap de
setmana. Si viatges sempre a la mateixa velocitat, raona perqu cada cop tardes uns
segons menys. Fes un esquema del fenomen geolgic.
7. Vols estudiar les propietats del magma. On collocaries lobservatori?
Geodinmica interna Problemtica ambiental
Nom: Data:
53
PROBLEMTICA AMBIENTAL
8. Anomena el procs que resumeix aquest esquema. A continuaci, explical breument
9. Anomena:
- Dos efectes de la pluja cida sobre el medi
- Una espcie en perill dextinci a Catalunya i una altra de reintroduda
- Lactivitat humana que consumeix ms aigua dola
Geodinmica interna Problemtica ambiental
Nom: Data:
54
10. Proposa dues accions (pera a cada cas) que puguis fer al teu dia a dia que et
permetin reduir:
- La contaminaci daiges dolces
- El forat de la capa doz
11. A quina alada es troba la capa doz? Situa-la:
Geodinmica interna Problemtica ambiental
Nom: Data:
55
12. Indica les altituds sobre el nivell del mar dels punts 1, 2 , 3 i 4. A continuaci,
relaciona els transsectes B-A, C-D i E-F amb els perfils.
Perfil 1 Perfil 2
Perfil 3
Punt Alada
1
2
3
4
Transsecte Perfil
B A
C D
E F
Adaptacions per al Pla Individualitzat
57
1. Adaptaci de les notcies sobre tectnica de plaques
58
59
Material pel professor
61
Sessi 1. Deriva continental
Secci. 1. Prova paleontolgic
62
63
Secci 2. Prova Magnetisme
64
Secci. 3. Proves geogrfiques i morfolgiques
Sessi 2. Geodinmica interna
Vdeos que passarem durant la classe:
- Espanyol (6:20): https://www.youtube.com/watch?v=asC27KnW3wE
- Ice age 4 (3min): https://www.youtube.com/watch?v=TzzGPfVx32M
- Histria (10:18) https://www.youtube.com/watch?v=_XNgzz8FTvc
- Magnetisme (5:00): https://www.youtube.com/watch?v=iDcvzooL7cE
Vdeos de suport per si no ho han ents:
- Proves de la Deriva continental (17min)
https://www.youtube.com/watch?v=c8iTKLBwJ_E
- Continental Drift and Plate Tectonics (11min):
https://www.youtube.com/watch?v=oOi542f5p0Y
- Chapter 3. Plate Tectonics Topic The theory of Plate Tectonics [Per editar] (17min):
https://www.youtube.com/watch?v=NfVNnk8FHcU
- Plate tectonics (1:14min) https://www.youtube.com/watch?v=ryrXAGY1dmE
- Gods Creation according to Genessis (5min):
https://www.youtube.com/watch?v=ean_aMNkAgM
65
Sessi 3. Realitzaci del pster
66
Sessi 4. Lnia del temps (Laboratori)
Preparar 4 cordes: 2 de 4.500Ma amb marques cada 100Ma (10cm)
2 de 250Ma amb marques cada 10Ma (15cm)
Aconseguir unes 40 pinces destendre.
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
Sessi 5: Simpsium Tectnica de plaques
Rbrica presentaci oral dels psters (cada indicador val 1 punt)
Grup
Presentaci Expressi oral
Final Disseny atractiu
Frases esquemtiques
Ortografia Vocabulari
precs Fonts fiables
Domina el tema
Expressi correcta
Ritme i pauses adients
To i volum adient
Postura mirada adient
Contingut
Grup
Contingut
Situaci Tipus de contacte
Plaques implicades Fenmens ocasionats Dubtes
77
Sessi 6: Sntesi de Tectnica de plaques i concurs
78
79
80
81
82
Sessi 7: Debat Mediambiental (Lab.)
Alcalde/alcaldessa
Ets lalcalde/ssa del poble, i creus que s una bona
idea que sinstalli una fbrica de paper al costat del
poble. Lempresa ha proms 50 llocs de treball, i tal i
com estan les coses, aix s molt! A ms a ms, en
la ltima reuni han dit que pagaran una part del nou
polgon industrial que sha de construir per poder
posar la fbrica.
A lhora, aquesta fbrica far que no aprovin la
creaci del Parc Natural del costat del poble que faria
augmentar un turisme respectus i familiar.
Propietari/a de la casa rural
I si deixen de venir clients? Ara que estaven a punt de
fer un Parc Natural, era una bona oportunitat per tenir
ms clients, per amb la nova fbrica la gent no
voldr venir i potser et tocar tancar el negoci. A tu, i
al teu germ, perqu viu dels bolets que cull al bosc i
ja no en podr collir si posen la fbrica all. Aix far
canviar tota la xarxa trfica que amb tan dorgull
ensenyes per atraure els nous clients. Amb tot aix, et
fa posicionar-te en contra radicalment.
Ve/na beneficiat/da
Fa temps que la teva filla est a latur, i la nova
fbrica ofereix la possibilitat de trobar feina. A ms a
ms, tens ganes de que al poble hi hagi una mica
ms de moviment, i obrir un polgon industrial pot ser
una bona oportunitat de que al poble hi vagin ms
treballadors i sobrin nous bars, restaurants i altres
botigues. I per fi, podrs vendre els teus formatges
artesanals a gent de fora del poble! Et fa posicionar-te
a favor.
Ecologista
Ja nests tip/a de sentir-ne a parlar!! Res de fbrica!
Estan a punt de fer un Parc Natural al costat del
poble, i, si construeixen la fbrica, ja no es podr fer.
Hi ha arbres que porten tota la vida all, on tothom va
a passar les tardes destiu i on shi celebren les festes
del poble, i ara els volen treure. El soroll dels camions,
de la fbrica, la quantitat de fums, de residus
mediambientals i deixalles que generar, et fa
posicionar-te en contra radicalment.
Empresari/a
Per fi una fbrica en aquest poble! Ja fa temps que en
parleu amb lalcalde/ssa, i ara sembla que hi est
dacord. A tu et proporcionar molts beneficis i al
poble tamb. Ofereixes 50 llocs de treball per a la
gent de poble i dels voltants, i pagars una part del
polgon industrial on construirs la fbrica. s un
poble molt mort, no hi passa mai res i no hi va gaire
gent. Segur que amb la fbrica sobren nous bars.
Tens altres ofertes a altres pobles on segurament et
donar millors facilitats, per aquest poble t un punt
estratgic. Posici a favor.
Pescador/a caador/a
Ja fa temps que sen parla, i a la colla no ho veieu
clar. Una fbrica al poble pot canviar moltes coses.
Primer de tot, al poble del costat van posar una
fbrica, i va contaminar tant el riu que ara ja gaireb
no hi ha peixos. A ms, els animals sespanten amb el
soroll de les mquines i els camions. I volen posar la
fbrica all on sempre us trobeu per veure que heu
pescat i fer una barbacoa.
83
Sessi 8-9: Joc de taula Vallbod
Pluja cida
1. Quins gasos generen la pluja cida? SO2 i NOX (llibre)
2. Com es converteixen aquests gasos en pluja cida? Quan lSO2 i NOX entren en contacte amb el vapor daigua de latmosfera,
experimenten unes transformacions qumiques que acaben convertint-los en cids (llibre)
3. Don provenen els gasos de la pluja cida? Motors de vehicles, indstries (llibre)
4. Com afectaria la pluja cida a un llac del Pirineu? En canviaria lecologia, acidificaria laigua, provocaria la mort de la major part dels
animals i les plantes aqutiques, faria que laigua no fos potable (llibre)
5. Com afecta la pluja cida als vegetals? Dificulta la funci dabsorci de les arrels, natura el creixement, provoca la caiguda
de les fulles i, finalment, en causa la mort (llibre)
6. Qu s la deposici seca? El contaminant en latmosfera passa novament al sl o a la superfcie dels vegetals
per acci del vent i la gravetat (no en forma de pluja) (Wikipedia)
7. Proposeu dues mesures de prevenci de la pluja cida. Contaminaci hdrica
1. Quin percentatge de laigua dola del planeta s de fcil accs per als humans? L1% (llibre)
2. Quina activitat humana consumeix ms aigua? Lagricultura, un 65% del total (llibre)
3. Anomeneu i descriviu breument 4 agents contaminants de laigua. (llibre)
4. Anomeneu tres productes que tingueu a casa que, si es llencen per laigera, poden contaminar les aiges a on vagin a parar.
5. Si una indstria aboca els seus residus al riu Ter, ens afectar aquesta contaminaci?
6. Quins requisits calen per a que laigua sigui potable? Els animals i les plantes sn igual dexigents que nosaltres?
Que estigui lliure de bacteris, slids i contaminants qumics (xtec potabilitzaci)
7. Proposeu dues mesures de prevenci de contaminaci daiges dolces.
8. Proposeu dues mesures de prevenci de contaminaci daiges salades.
Forat de la capa doz
1. Quines capes t latmosfera? Feu-ne un petit esquema en el que anoteu el nom de les capes i el seu gruix aproximat.
2. De qu est formada la capa doz?
84
O3 (llibre)
3. A quina distncia de la superfcie terrestre es troba? Marqueu-la en lesquema que heu fet prviament. Entre 25 i 30 Km (llibre)
4. Quins gasos afecten la capa doz? Com es generen? Els CFCs (llibre)
5. On est situat el forat de la capa doz? Sobre lAntrtida (llibre)
6. Si la major part dels agents que destrueixen la capa doz es produeixen a lhemisferi nord, per qu el forat est situat a lhemisferi sud? Si fos al revs, ens afectaria? A causa dels vents de lestratosfera (http://iessalvadorespriu-salt.cat/~filosofia/antiutopia.htm) S, ens afectaria
7. Quines conseqncies t el forat de la capa doz per als humans? (llibre)
8. Proposeu dues accions (una de les quals que pugueu aplicar al vostre dia a dia) que redueixin el nostre impacte sobre la capa doz.
Superpoblaci
1. Quines sn les zones del mn amb ms densitat de poblaci? I amb menys? Ms: orient asitic, Nord-est dEstats Units, Nord dEuropa; Menys: desert del Shara,
Selva de lAmazones i Sibria
(http://ntic.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/primaria/conocimiento/poblacion_humana/index.html, activitat 3)
2. Quina s la poblaci mundial actual? 7300Ma (http://populationpyramid.net/es/mundo/2015/)
3. Quina s la poblaci mundial prevista per lany 2050? 9100 11000Ma segons la font (Wikipedia)
4. Anomeneu tres causes que causarien superpoblaci en un pas Increment de la natalitat, disminuci de la mortalitat, augment de la immigraci (llibre)
5. Anomena dues conseqncies que provoca la superpoblaci en relaci a la natura. Prdua de diversitat, esgotament de recursos, degradaci ambiental...(llibre)
6. Creieu que el planeta Terra t prou recursos naturals per a tanta poblaci? Contaminaci atmosfrica i acstica
1. Anomeneu 4 focus de contaminaci atmosfrica (naturals i antrpiques) i quines sn les substncies que emeten.
Indstria, vehicles, volcans, tempestes de sorra, incendis (Wikipedia)
2. Quins sn els seus efectes sobre la salut? Afectacions pulmonars, cardaques, cncers... (Wikipedia)
3. Quin s lmit de decibels (dB) permesos per a una indstria a Catalunya? 70db (www.gencat.cat/acordsdegovern/20091110/06.htm)
85
4. Proposeu dues accions que pugueu realitzar a la vostra vida quotidiana per reduir o evitar la contaminaci atmosfrica.
Extincions despcies
1. Quin efecte pot tenir sobre els ssers vius si alterem el seu ambient?
2. Anomena dos espcies en perill a Catalunya.
3. Anomena 2 espcies que vulguin reincorporar a Catalunya.
Desforestaci
1. Anomeneu una causa natural i dues dantrpiques de la desforestaci. (ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/naturales/desertizacion/index.html VEURE: 3. Causas i consecuencias)
2. Anomeneu i descriviu breument tres efectes de la desaparici de massa forestal. (ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/naturales/desertizacion/index.html VEURE: 3. Causas i consecuencias)
3. Quina s la zona del mn ms afectada per aquest problema? El continent afric i la pennsula arbiga
(ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/naturales/desertizacion/index.html VEURE: 4. En el mundo y en Espaa)
4. Quines sn les regions de la Pennsula ibrica ms afectades? A quin tipus de clima pertanyen? LEst peninsular, clima mediterrani (ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/naturales/desertizacion/index.html VEURE: 4. En el mundo y en Espaa)
5. Quina diferncia hi ha entre desertitzaci i desertificaci? La desertitzaci t causes naturals i la desertificaci causes antrpiques (Wikipedia)
6. De quina manera influeix la desforestaci en lerosi del sl? Laugmenta (ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/naturales/desertizacion/index.html VEURE: 4. En el mundo y en Espaa)
7. Proposeu dues accions de prevenci de la desertificaci.
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
Graella davaluaci Llibreta de Prctiques
Nom Prctica Apartats Nota Nota
prctica Nota
global Comentaris
1
Bona actitud (1)
Respon les preguntes (2)
Descriu els experiments (3)
Realitza hiptesis (3)
Bona presentaci (1)
2
Bona actitud (2)
Respon les preguntes (2)
Descriu els experiments (3)
Realitza hiptesis (2)
Bona presentaci (1)
3
Participa al debat (5)
Respecte els torns (2)
Realitza el mapa conceptual (2)
Bona presentaci (1)
4 Bona Actitud (2)
Realitza correctament el perfil (8)
1
Bona actitud (1)
Respon les preguntes (2)
Descriu els experiments (3)
Realitza hiptesis (3)
Bona presentaci (1)
2
Bona actitud (2)
Respon les preguntes (2)
Descriu els experiments (3)
Realitza hiptesis (2)
Bona presentaci (1)
3
Participa al debat (5)
Respecte els torns (2)
Realitza el mapa conceptual (2)
Bona presentaci (1)
4 Bona Actitud (2)
Realitza correctament el perfil (8)
1
Bona actitud (1)
Respon les preguntes (2)
Descriu els experiments (3)
Realitza hiptesis (3)
Bona presentaci (1)
2
Bona actitud (2)
Respon les preguntes (2)
Descriu els experiments (3)
Realitza hiptesis (2)
Bona presentaci (1)
3
Participa al debat (5)
Respecte els torns (2)
Realitza el mapa conceptual (2)
Bona presentaci (1)
4 Bona Actitud (2)
Realitza correctament el perfil (8)
100
Rbrica Prova de sntesis
Pregunta Valor (punts) Indicador Valor per indicador
1
0,8 Per cada nom correcte + 0,1
2
0,8 Per cada nom correcte + 0,1
3
0,5 Per cada nom correcte + 0,1
4 0,5 Si indica que s degut al desplaament del les plaques tectniques i que durant la Pangea estaven junts
0,5
Si indica noms que s degut a la deriva continental sense mencionar que encara aquests dos territoris estaven junts
0,25
No ho relaciona amb la deriva continental 0
5
0,4 Per cada terme correcte +0,2
6 1 Enuncia, dibuixa i explica el moviment de les falles.
1
Si indica que hi ha el moviment de les falles transformant, el dibuixa per no lexplica
0,5
Si indica que s degut a les plaques tectniques
0,25
No ho relaciona amb les plaques tectniques
0
7 1 Indica que ha destar a prop dun lmit de plaques i punt calent a ms a prop dun volc actiu
1
Indica que ha destar a prop dun volc sense mencionar la proximitat dun lmit de plaques i/o punt calent
0,5
No mencionar els volcans 0
8 0,5 Identifica correctament que es tracta de pluja cida
0,5
Menciona que s alguna cosa relacionada amb gasos i pluja
0,25
No identifica res 0
9
1 Cada tem correcte + 0,2
10
1,5 Cada tem correcte + 0,375
11
0,25 Localitzar correctament la capa doz 0,5
12 1,75 Per cada alada correcta + 0,25
Per cada perfil correcte + 0,5