Post on 28-Apr-2015
BENVINGUTS AL CIRC!
Alumnes del grup 2on C:
Laura Escribá Gómez Cristina Romero Guerola
Roser Gabaldó Lerma Clara Ruiz Sales
Carmen Muñoz Pascual Carla Sánchez García
Professor: Enric Monforte Casañ
Curs: 2012-2013
1
ÍNDEX
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 2
Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 5
Competències bàsiques . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 10
Continguts. Estructura i classificació . . . . . . . . Pàg. 12
Unitats didàctiques . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 13
Metodologia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 34
Avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 38
Mesures d'atenció a l'alumnat. . . . . . . . . . . . Pàg. 46
Foment de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 48
Utilització de les TIC . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 48
Recursos didàctics i organitzatius. . . . . . . . . . . Pàg. 49
Activitats complementàries . . . . . . . . . . . . . Pàg. 52
Conclusió. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 52
Bibliografia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 54
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
12
11
13
14
2
a) Justificació de la programació
En el nostre treball hem abordat l'àrea de psicomotricitat des de la unitat
didàctica de “Benvinguts al circ”.
El circ és un escenari que ens ofereix infinitat de nombres realitzats per cavalls,
malabaristes, acròbates, pallassos, músics, ballarins, manyagues...etc, la qual cosa
ens permet treballar les habilitats motrius bàsiques mitjançant jocs dirigits o
lliures en imitar els rols de cada personatge.
El circ és un lloc màgic, ple de color, de diversió, d'entusiasme, d'alegria, riures i
exageracions que és exactament el que nosaltres volem transmetre als nostres
xiquets/as des de l'escola perquè puguen veure l'activitat física d'una manera més
divertida.
Aquest ambient propiciarà en els nostres xiquets i xiquetes noves situacions de
comunicació, no solament a través de l'expressió oral, sinó d'igual forma per mitjà
de l'expressió corporal, que té un gran pes en la nostra unitat, musical...etc.; així
mateix, ens servirà per a treballar la dramatització, posant-nos en el lloc dels
altres i fomentant una autonomia física.
Ens hem proposat realitzar un projecte d'educació física mitjançant una unitat
didàctica específica com és el circ.
Amb aquest projecte el nostre objectiu és que ja des de xicotets, fomentem el gust
per l'activitat física i la seua importància en la nostra vida. És fonamental que des
de l'etapa de primària donem recolzament a l'hàbit de fer exercici físic, és un
moment òptim per a potenciar un estil saludable mitjançant la socialització. En
aquest moment s'estableixen pautes de comportament en els més petits/es que
condicionen el seu desenvolupament cognitiu, motor i afectiu posterior.
També creiem que és important posar l'accent que l'activitat física no és només la
pràctica d'esports de competició, sinó que hem de diferenciar l'activitat física i
1. Introducció
3
l'exercici físic de l'esport, ja que són conceptes diferents amb unes finalitats
completament distintes.
No podem oblidar que l'activitat física està molt relacionada amb la salut, ja que
si practiquem alguna activitat física diàriament gaudirem d'una bona condició
física la qual cosa tindrà com a conseqüència que el nostre sistema corporal i
mental també siga millor, i per tant, menys riscos en les malalties. El que hem
d'aconseguir és que des de l'escola es transmeta la importància de l'activitat física
mitjançant hàbits educatius que potencien la bona condició física on els xiquets
tinguen un estat d'energia i vitalitat fructífer, la qual cosa provocarà en ells un
estat saludable.
Finalment, cal destacar que per a treballar de forma adequada, igual que en altres
àrees, s'han de tenir en compte els coneixements previs, i a més en aquest cas
hem de ser conscients que cada edat evolutiva té unes característiques cognitives,
motores i afectives diferents. Per açò, abans de programar qualsevol activitat és
important conèixer què poden fer i on tenen limitacions els nostres
destinataris.
b) Contextualització
b.1 DESTINATARIS:
La classe concreta on es va a dur a terme aquesta unitat didàctica té les
següents característiques:
23 alumnes (13 xiquetes i 10 xiquets).
Aula multicultural (17 alumnes espanyols, 4 origen marroquí i 2 xiquetes
de nacionalitat xinesa).
Una xiqueta amb necessitats educatives especials, Sara. Amb un dèficit
d'audició moderat.
4
Aula PEV, tot l'alumnat posseeix un bon nivell de la llengua valenciana i
castellana.
b.2 UBICACIÓ I COBERTURA:
El col·legi públic La Constitució, està situat a Quart de Poblet, és una població
situada en la comarca de la Horta Sud, prop de la capital de València i està
envoltada pels pobles de Manises, Paterna i Mislata.
El terme de Quart de Poblet comprèn una gran extensió perquè abasta més espai
que el propi poble. El seu territori és pla i allargat, sense altures. El riu Túria
entremaliada la població pel nord i a l'oest comptem amb la rambla del Pollastre.
Quart és una zona de cultius de regadiu com a tarongers, hortalisses, creïlles...
En el terme de Quart trobem tres nuclis diferents de població:
o Barri S. Jerónimo.
o Barri del Crist.
o Barri S. José.
Cal destacar que aquest centre rep alumnat del barri San José
segons la ruta de transport escolar que té la Conselleria d'Educació.
Quan l'activitat econòmica predominant és la indústria, conseqüència que una
part del municipi és industrial i està integrat per empreses importants que
generen una gran font de treball. El sector serveis també està molt present en
aquesta població.
Quart és un poble bilingüe, ja que trobem dos grups diferents. D'una banda hi ha
habitants nascuts en la pròpia comunitat pel que la seua llengua habitual és el
valencià. Per l'altre costat, trobem una part de la població que és natural d'altres
ciutats d'Espanya que es van traslladar fins a València per motius laborals, per açò
el castellà és la seua llengua habitual.
5
La cultura està molt present en aquest municipi, ja que hi ha multitud
d'associacions que el seu objectiu és potenciar cultura. Trobem des dels amics de
les arts plàstiques, dues bandes de música, una escola de música i cant per a totes
les edats, associació de fotografia, cuidat de naturalesa, sense oblidar la gran
presència d'associacions falleres, un centre andalús i un altre de Castilla la
Manxa. Totes aquestes societats realitzen activitats i exposicions per a tot el poble
durant tot l'any.
El col·legi públic La Constitució està situat a l'est de la població, a pocs metres
compta amb la piscina municipal coberta i d'estiu, el poliesportiu, l'escola
d'idiomes i el camp de futbol municipal.
El centre compta amb dos edificis, un pavelló poliesportiu i dos patis, un de
major dimensió per a primària i un altre més xicotet i clos per a infantil.
En l'edifici principal se situen les aules de primària i l'últim
nivell d'infantil com també està l'aula d'informàtica, TIC, biblioteca, menjador,
aula de necessitats educatives especials, aula d'anglès i instal·lacions esportiva.
Pensem que és important posar el marc legislatiu, ja que ens hem de basar en
els següents decrets per a que la nostra unitat didàctica complisca amb els
nostres objectius. Per tant abans de començar ens informem i partim dels
següents punts:
REAL DECRET 1513/2006, de 7 de desembre, pel que s'estableixen les
ensenyances mínimes de l'Educació Primària.
2. Objectius
6
DECRET 111/2007, de 20 de juliol , del Consell, pel qual s'estableix el
currículum de l’Educació Primària a la Comunitat Valenciana.
a) Objectius general de l'etapa, i si és el cas, cicle
L’educació primària ha de contribuir a desenvolupar en l’alumnat les
capacitats que li permeten:
a) Conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar
d’acord amb estes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania, respectant i
defenent els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat
democràtica.
b) Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de
responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit
crític, iniciativa personal, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge, amb
els quals descobrir la satisfacció de la tasca ben feta.
c) Desenvolupar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca
un clima propici per a la llibertat personal, l’aprenentatge i la convivència, així
com fomentar actituds que promouen la convivència en els àmbits escolar,
familiar i social.
d) Conèixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilització, les
diferències culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i
dones, i la no-discriminació de persones amb discapacitat.
e) Conèixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà,oralment i per
escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia
de la Comunitat Valenciana i com a
part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats
comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els
7
espanyols i d’idioma internacional. Desenrotllar, així mateix, hàbits de lectura
com a instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.
f) Adquirir, almenys en una llengua estrangera, la competència comunicativa
bàsica que permeta a l’alumnat expressar i comprendre missatges senzills i
moure’s en situacions quotidianes.
g) Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la
resolució de problemes que requerisquen la realització d’operacions elementals
de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-
los a les situacions de la seua vida quotidiana.
h) Conèixer els fets més rellevants de la història d’Espanya, amb especial
referència als relatius a la Comunitat Valenciana, així com de la història universal.
i) Conèixer i valorar l’entorn natural, social, econòmic i cultural de la Comunitat
Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, europeu i universal, així
com les possibilitats d’acció i cura d'esta. Iniciar-se, així mateix, en el
coneixement de la geografia de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i universal.
j) Iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació, i desenvolupar
un esperit crític davant dels missatges que reben i elaboren.
k) Valorar la higiene i la salut, conèixer i respectar el cos humà, i utilitzar
l’educació física i l’esport com a mitjans per a afavorir el desenvolupament
personal i social.
l) Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal,visual, plàstica,
musical i matemàtica; desenvolupar la sensibilitat estètica,la creativitat i la
capacitat per a gaudir de les obres i les manifestacions artístiques.
m) Conèixer el patrimoni cultural d’Espanya, participar en la seua conservació i
millora, i respectar-ne la diversitat lingüística i cultural.
n) Conèixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat
Valenciana, dins del context històric, social i lingüístic propi, així com participar
en la seua conservació i millora.
8
o) Desenvolupaments de tots els àmbits de la personalitat, així com una actitud
contrària a la violència i als prejudicis de qualsevol tipus.
p) Conèixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de
comportament que afavorisquen l’atenció.
q) Fomentar l’educació viària i el respecte a les normes per a previndré els
accidents de trànsit.
b) Objectius específics de l'àrea o matèria
L'ensenyament de l'Educació Física a la Comunitat Valenciana en aquesta
etapa tindrà com a objectiu el desenvolupament de les següents capacitats:
1. Conèixer i valorar el seu cos i l'activitat física com a mitjà d'exploració i gaudi
de les seues possibilitats motrius, de relació amb els altres i com a recurs per a
organitzar el temps lliure.
2. Apreciar l'activitat física per al benestar, manifestant una actitud responsable
cap a un mateix i les altres persones i reconeixent els efectes de l'exercici físic, de
la higiene, de l'alimentació i dels hàbits posturals sobre la salut.
3. Utilitzar les seues capacitats físiques, habilitats motrius i el seu coneixement
de l'estructura i funcionament del cos per a adaptar el moviment a les
circumstàncies i condicions de cada situació.
4. Adquirir, triar i aplicar principis i regles per a resoldre problemes motors i
actuar de forma eficaç i autònoma en la pràctica d'activitats físiques, esportives i
artístic-expressives.
9
5. Realitzar de forma autònoma activitats físic-esportives que exigisquen un
nivell d'esforç, habilitat o destresa, posant l'èmfasi en l'esforç.
6. Regular i dosar l'esforç, arribant a un nivell de autoexigència d'acord amb les
seues possibilitats i la naturalesa de la tasca i desenvolupant actituds de
tolerància i respecte a les possibilitats i limitacions dels altres.
7. Utilitzar els recursos expressius del cos i el moviment, de forma estètica
creativa i autònoma.
8. Desenvolupar la iniciativa individual i l'hàbit de treball en equip, acceptant les
normes i regles que prèviament s'establisquen.
9. Participar en activitats físiques compartint projectes, establint relacions de
cooperació per a aconseguir objectius comuns, resolent mitjançant el diàleg els
conflictes que pogueren sorgir i evitant discriminacions per característiques
personals, de gènere, socials i culturals.
10. Conèixer i valorar la diversitat d'activitats físiques, lúdiques i esportives com a
elements culturals, mostrant una actitud crítica tant des de la perspectiva de
participant com d'espectador.
11. Realitzar activitats en el mitjà natural de forma creativa i responsable,
coneixent el valor del mitjà natural i la importància de contribuir a la seua
protecció i millora.
12. Fomentar la comprensió lectora com a mitjà de cerca i intercanvi
d'informació i comprensió de les normes del joc.
10
13. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a recurs de
suport a l'àrea.
L’àrea d’Educació Física contribueix en especial a desenvolupar la competència en
el coneixement i la interacció amb el món físic, mitjançant la percepció i
interacció apropiada del propi cos, bé en moviment o en repòs, en un espai
determinat millorant les seues possibilitats motrius. El coneixement, pràctica i
valoració de l’activitat física com element indispensable per conservar la nostra
salut també hi contribueixen.
Aquesta assignatura és clau per a que els xiquets i xiquetes adquireixen hàbits
saludables i de millora i manteniment de la condició física que els acompanyen
durant la seua escolaritat i en general, al llarg de la seua vida.
Vivim en una societat cada vegada més còmoda, i és per això que en ella es fa
necessària la pràctica, aprenentatge i valoració de l’activitat física com a mitjà
psicofísic, com a factor de riscs derivats d’aquesta comoditat i com a una
alternativa per a la ocupació del temps d’oci.
Segons ens diu el Dossier del Currículum d’Educació Primària, l’Educació Física
contribueix en certa forma a l'adquisició de la competència cultural i artística. A
la tercera i a la sisena sessió de la nostra Unitat es treballa aquest aspecte perquè
els xiquets han d’utilitzar l’expressivitat a la vegada que han d’aprendre les parts
del cos i conèixer-les, tant les seues com les dels companys. Amb arçó comencen
a comprendre el valor de la diversitat i la seua riquesa.
L’Educació Física ajuda a la consecució de l’autonomia i iniciativa personal, ja que
l’alumnat aprèn a actuar i a prendre decisions de forma autònoma en situacions
3. Competències bàsiques
11
en les que ha de mostrar actitud positiva, perseverança i auto-superació. Aquesta
assignatura requereix la realització de certes activitats que de vegades resultaran
més costoses per a una alumnes que per a altres. En relació amb l’apartat
anterior, podem dir que els xiquets, reconeixent que cada individu té distintes
característiques i que aquestes no són ni millor ni pitjors perquè formen part de
la diversitat, hauran de tenir esperit de superació i valorar que mentre que una
activitat pot resultar més difícil per a uns, altra ho serà per a altres. Aquesta
unitat també conté molt de treball en grup, ja que tant el seu tema com
l’assignatura en general donen molt de joc per al funcionament grupal. Aquest
aspecte dona peu a l’aprenentatge del treball cooperatiu i en grup i a
l’organització del mateix.
Seguint amb el fil, i en relació amb els distints aspectes que ja hem tractat, el
següent punt ens parla de que l’àrea contribueix, encara que en menor mida, a la
competència d’aprendre a aprendre mitjançant el coneixement de les pròpies
possibilitats i carències com a punt de partida de l’aprenentatge de les habilitats
motrius. Això fa que l’establiment de metes desemboque en la pròpia confiança i
amb ella el guany d’autonomia i major independència.
Per acabar, destacar l’adquisició de competència en comunicació lingüística, que
en el curs per al que va destinada la nostra unitat és molt important. És per això
que aquesta conté activitats que ofereixen una gran varietat d’intercanvis
comunicatius, com les de la sessió 4, a més dels que sorgeixen normalment
relacionats amb les normes de joc i l’esport.
12
Al llarg de la nostra proposta d'unitat didàctica anem a abraçar diferents
blocs de continguts de l'Educació Primària a l'àrea d'Educació Física. Aquests són:
Bloc 1. El cos: imatge i percepció
En aquest bloc els xiquets del primer cicle de Primària hauran de conèixer
la seua estructura corporal a través del moviment, experimentant en les diferents
situacions que se'ls presentaran en les classes, com per exemple situacions
d'equilibri i desequilibri . També han d'experimentar i descobrir els diferents
sentits (vista, tacte...). Hauran de tenir uns coneixements bàsics de la relació
espai-temporal i ser capaços d'orientar-se en aquestes situacions. Finalment,
seran capaços d'acceptar-se i valorar-se tal com són, de manera que augmente la
confiança en les seues possibilitats, autonomia i autoestima.
Bloc 2. Habilitats motrius
En el bloc 2 es treballarà en les classes l'experimentació del moviment així
com el control de les habilitats motrius bàsiques. A més es desenvoluparà la
marxa, la carrera, el salt i els girs, però sempre de forma natural i harmoniosa.
Aprendran a solucionar problemes motors senzills, i a controlar la motricitat fina
i la coordinació. Finalment, es dóna importància a la confiança de nou, i s'ha de
preparar una activitat fora del col·legi.
Bloc 3. Activitats físiques artístic-expressives
Aquest bloc es basa en l'exploració i descobriment de l'expressió a través
del nostre cos i mitjançant el moviment, millorant la creativitat d'est. Es
treballarà també la imitació de personatges, objectes o situacions, mitjançant la
mímica o teatre i d'aquesta manera desenvolupar l'expressió corporal. Finalment,
4. Continguts. Estructura i classificació
13
els alumnes seran capaços de gaudir i sobretot de participar i respectar les
diferents situacions que suposen comunicació corporal.
Bloc 4. Activitat física i salut
En aquest bloc se li donarà molta importància a la salut i la higiene
corporal, de manera que el professor fomentarà l'interès per la cura del cos, i
ajudarà als alumnes a adquirir els coneixements bàsics d'higiene corporal,
alimentaris i posturals relacionats amb l'activitat física. Aprendran a respectar i
valorar les normes d'ús de materials i espais en la pràctica d'activitat física per
mitjà de mesures bàsiques de seguretat i prevenció d'accidents. Finalment, seran
capaços de gaudir de l'activitat física en relació a la salut.
a) Organització de les unitats didàctiques
SESSIÓ Nº 1: “¡PASEN I VEGEN!”
OBJECTIUS: Conèixer el món del circ.
MATERIALS: reproductor de música, papers o dibuixos dels personatges del circ,
pilotes d’espuma, cordes, xanques, matalassos, palets de fusta.
ESPAI: ampli, gimnàs o exterior.
AGRUPAMENTS: gran grup.
5. Unitats didàctiques
14
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
PART INICIAL/MOTIVADORA:
“La carpa del circ” (5-10min).
Es tria un jugador per fer de pal central, mentre que els altres formen un cercle
agafant-se de les mans. El del centre es col·loca al mig en posició firme. Quan
sona la música del circ, els jugadors han de
girar al voltant. Quan el del mig diu “a
estirar!”, la resta dels jugadors estiren al
màxim sense soltar-se les mans però
intentant allunyar-se del centre, i quan el
del mig diu “a afluixar!” han d’apropar-se al
màxim al jugador però sense tocar-lo. Els
xiquets que se solten o toquen al del mig, deixaran el cercle per ajuntar-se i
formar part del centre. Així cada volta hi haurà més alumnes al mig i aquest es
farà més gros fins que el grup gran no puga envoltar-lo.
Variant: En compte de ser un jugador el que es situe en un principi al mig, també
es pot deixar un cèrcol i que siga el ritme de la música qui marque les ordres. Per
exemple, quan la música siga més ràpida els xiquets hauran d’anar ràpid cap al
centre i estirarem lentament si la música és lenta.
“Els oficis” (10min).
Abans de començar a jugar s’hauran de
preparar uns paperets. En uns ficarà el nom de
l’ofici d’aquells que treballen al circ, i en altres
un dibuix en el que aquest realitzen una
activitat típica del seu ofici. Els paperets
s’introduiran ben doblats en un sac. Cadascú
agafa un paper. Els xiquets als qui els haja eixit
una acció hauran de realitzar-la i als que els
haja tocat el nom d’un ofici hauran de buscar i
trobar la seua parella.
15
Variant: Aquells que hagen tret una professió aniran a un racó de la classe, i, de
un en un, hauran d’anar representant el seu ofici mitjançant la mímica. Els
xiquets i xiquetes que tinguen un instrument hauran de reconèixer que el seu és
el més apte per a eixe ofici i hauran de buscar la seua parella.
Variant: Amagarem per l'espai fitxes on apareguen imatges de les accions que fa
cada professional del circ. En un costat de l'espai col·locarem les imatges dels
personatges del circ, i per parelles hauran de relacionar el personatge amb la seva
acció, per això buscaran la fitxa que correspon.
PART PRINCIPAL:
Conte motriu: “Benvinguts al circ” (25min).
ANNEXE 1
TORNADA A LA CALMA:
“Som globus” (5min).
Per acabar el nostre "dia al circ",
imaginarem que som globus que
estan per terra, però arriba algú i ens
agafa i ens infla a poc a poc
(comencem a aixecar-nos). Després
ens posem a volar i volar per tot arreu
fins que ens punxem i anem caient a terra a poc a poc. Desinflats a terra
descansem una estona respirant profundament.
OBSERVACIONS/ADAPTACIONS A NEE:
- Per a la variant de la primera activitat intentaríem que Sara estiguera el més
prop possible del reproductor. A més, prèviament treballaríem la cançó a l’aula,
fent que Sara es poguera familiaritzar amb aquest so.
- En la segona activitat, “Els oficis”, utilitzaríem les mateixes imatges per explicar
l’activitat, per a que la xiqueta tinga un suport visual.
- Per a que la xiqueta puga dur a terme plenament el conte motor, serà important
16
que tinguem en compte tots els factors explicats en la part en la que s’especifica
l’adaptació a la seua necessitat.
SESSIÓ Nº 2: “ELS PALLASSOS”
OBJECTIUS:
Conèixer les parts del cos
Identificar i nombrar-les
Descobrir la seua utilitat
Reconèixer la seua pròpia imatge corporal i la dels companys.
MATERIALS: No són necessàries
ESPAI: Exterior
AGRUPAMIENTS: Parelles, grups de 4 a 5 persones, gran grup.
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
PART INICIAL/MOTIVADORA:
Xafar l'ombra (10min)
En aquest joc els jugadors deuran buscar
l'ombra dels seus companys i xafar-la per
atrapar-los, però també hauran de fugir i
moure’s per no ser pillats.
PART PRINCIPAL:
Ganyotes (10min)
Per parelles es posarà un enfront de l’altre i
jugaran a fer l’espill. Un de la parella fa distints
gestos o ganyotes amb la cara, i el cos i l’altre
haurà de fixar-se per imitar-lo.
17
Segueix-me (10min)
La classe es divideix en xicotets grups de 4 o 5.
S’elegeix un jugador per fer de pallasso, i els altres
es col·loquen en fila índia darrere d’ell. El pallasso
comença a caminar i els altres el segueixen fent els
gestos que aquest faça i seguint el seu moviment i
recorregut. Cada poc temps s’anirà canviant la
posició de la fila fins que tots els xiquets hagen
interpretat el rol del pallasso.
Escola de pallassos (5 min).
Per aprendre a fer moneries com els pallassos de circ ballarem una cançó en la qual
haurem de seguir les instruccions marcades i moure’ns mantenint en moviment
cada volta més parts del nostre cos.
Cançó:
Companys, Punys fora - en esta estrofa aniran afegint-se les accions a realizar.
Xuxu-wa, xuxu-wa, Xuxu-wa-wa-wa - mourem
les caderes junt amb les accions anteriors.
Guaragua-guaragua, guaraguaguagua -
finalment donem una volta sencera fent les
accions.
Companys, Punys fora, Dits amunt...
Xuxu-wa, xuxu-wa,Xuxu-wa-wa-wa
Guaragua-guaragua, guaraguaguagua
(...) peus de pingüí, cul fora, cap amunt, llengua fora
TORNADA A LA CALMA:
Sóc un pallasso molt divertit (10mín).
El professor anirà donant consignes alhora que anirà dient "sóc un pallasso molt
divertit i m'agrada moure tot el cos". A continuació s'aniran traient parts del cos.
18
Cada vegada ho dirà un alumne o el professor. Tots els alumnes repetiran la frase i
mouran la part de cos que s'ha esmentat. A continuació es dirà "sóc un pallasso
molt divertit però no m'agrada moure els dits i els canells" i els nens repetiran en
veu alta i amb moviments. D'aquesta manera es van traient parts del cos, seguint
una adreça lògica: colzes, espatlles, coll, cintura, genolls, turmells. Fins acabar
estirats a terra sense moure res.
OBSERVACIONS/ADAPTACIONS A NEE:
- En l'activitat de "escola de pallassos" la cançó utilitzada haurà estat treballada
prèviament a classe i la docent tindrà la precaució de cantar en un to prou alt, i
sempre prop o de cara a la nena.
- "Sóc un pallasso molt divertit": per fomentar la pèrdua de la vergonya i millorar
l'autoestima de la nostra alumna en concret i de tots en general, tractarem que es
converteixca en una activitat divertida, en què la participació siga voluntària i que
ells vegen el divertit que és, se sentiran molt més motivats i còmodes i
possiblement fins i tot aquells més tímids vulguen participar.
SESSIÓ Nº 3: “ELS ANIMALS DEL CIRC”
OBJECTIUS:
Treballar els distints tipus de desplaçaments i les nocions espacials.
Desenvolupar la percepció espcaial.
MATERIALS: Per a que els xiquets exploren de forma lliure les distintes
possibilitats que els materials ofereixen deixarem a la seua dispossicio tot el
material que tinguem al gimnàs (cèrcols, cordes, bancs, espatlleres, matalassos,
pilotes...).
ESPAI: Interior.
AGRUPAMENTS: Parelles, gran grup.
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVTAT:
PART INICIAL/MOTIVADORA:
19
“Adivina qui” (10mín).
Ens desplacem per l’aula i el mestre va
dient distints noms d’animals i han de
desplaçar-se els xiquets intentant
imitar-los. Ells deuran identificar
quins animals ixen al circ, com per
exemple: lleons, elefants, tigres...
Variant: Jugar a ser pallassos i animals. Per parelles, un serà el pallasso i l'altre
l'animal. El pallasso agafarà el material que desitge i li donarà algunes instruccions
perquè l'animal les realitze desplaçant com ho faria aquest animal. Per exemple:
pallasso-mico: li pot demanar que grimpe per les escales, que es pose a dalt a baix,
... pallasso-tigre: que passe per un cèrcol, que es situe cap per amunt. Si no
disposem de molt material per donar tanta llibertat als alumnes el pallasso pot
utilitzar els cercles per indicar el que els animals han de
fer:
- Saltar dins del cèrcol.
- Saltar davant del cèrcol.
- Saltar darrere del cèrcol.
- Saltar a la dreta del cèrcol.
- Saltar a l’esquerra del cèrcol.
- Posar la mà dreta a l’esquerra del cèrcol i el peu dret dins del cèrcol.
- Posar la mà esquerra dins del cèrcol i el genoll dret a l’esquerra del cèrcol.
PART PRINCIPAL:
Equilibristes i malabaristes
(20mín).
Es formen dos equips, un els
equilibristes i l'altre els
malabaristes. Després es marca un
lloc que serà la “casa” per a cadascú
dels equips. Es col·loca als xiquets i
20
les xiquetes intercalats, formant un cercle, a certa distància de la zona de “la casa”.
El cercle comença a girar mentre la mestra va dient: “equilibristes, malabaristes,
equilibristes, malabaristes...” successivament. En un moment donat, en mig de la
sèrie la mestra diu: “a córrer!” o “a amagar-se!”. Els de l’equip que corren hauran
d’atrapar els altres abans de que arriben a la casa. Si els xiquets formen part del
grup dels que han de fugir eixiran corrent intentant no ser atrapats. Els qui són
pillats canvien d’equip.
Variant: Es poden anar afegint diferents instruccions per canviar el desplaçament
dels que cacen o fugen. Per exemple: Lleons. Domadors cacen a peu coix,
domadors, lleons fugen fent salts, ...
TORNADA A LA CALMA:
“La tortuga” (duració 5min).
En aquest exercici el nen ha fer veure que és
una tortuga que es va amagant en la seva
closca perquè s'està fent de nit. Així el nen
que es troba en la posició inicial (cap per
amunt i estirat) haurà d'encongir-se a poc a
poc, seient sobre els seus talons amb els braços al costat del cos i el front tocant el
terra, quan el mestre indiqui que arriba la nit. Després d'uns segons en aquesta
posició es despertarà i es tornarà a estirar quedant en la posició inicial, sempre
lentament.
OBSERVACIONS/ADAPTACIONS A NEE:
- Haurem de tenir sempre en compte la importància de parlar en veu alta i clara per
a que la nostra alumna comprenga clarament les ordres, reduint les situacions de
molt de soroll, sobretot durant les explicacions.
21
SESSIÓ Nº 4: “ EN LA CORDA FLUIXA”
OBJECTIU:
Treballar l’equilibri i la coordinació.
Adquirir autonomia i confiança en els desplaçaments.
MATERIALS: pilotes d’espuma, cordes, bancs, cèrcols, culleres de plàstic, pilotes de
ping-pong, xanques, matalassos.
ESPAI: Interior/exterior.
AGRUPAMENTS: Gran grup, grups de 4 a 5 persones.
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
PART INICIAL/MOTIVADORA:
Un dia en el circ (15 min)
Per treballar la percepció espacial en els xiquets.
Els desequilibristes (10min).
Els jugadors es divideixen en dos grups:
equilibristes i pallassos. Marquem en terra
diversos cercles separats entre ells que seran
les zones segures i entre aquests cercles farem
una línia recta. Els equilibristes es situen en
un dels cercles i els pallassos es reparteixen
per la resta de l’espai. Els equilibristes deuran
passar d’un cercle a altre per la línia recta sense eixir-se’n. Mentre els pallassos els
llançaran pilotes per intentar desequilibrar-los i que no puguen passar d’un cercle a
altre. Si un dels equilibristes es tocat per una pilota ha de tornar a començar el seu
recorregut des de l’últim cercle o zona de seguretat. Finalment vorem quants
equilibristes han aconseguit arribar al final del recorregut i després canviarem els
rols dels equips.
PART PRINCIPAL:
“Circuit” (20min)
Els contarem que els equilibristes són unes persones que van caminant per llocs
22
xicotets i han de tenir molta cura per no caure’s. Nosaltres anem a intentar ser com
els equilibristes i anem a jugar a no cauren’s, a desplaçar-nos per llocs estrets, fins,
alts... Dividirem la classe en quatre grups de cinc persones cadascú, per a així poder
anar fent cada xiquet una activitat sense haver d’esperar a que acaben els altres.
Realitzarem diversos racons motrius per a treballar l’equilibri amb diferents
materials:
● Posarem una corda estirada a terra i
una altra corda fent diverses corbes. Al
terra i hauran de passar per sobre com
equilibristes, però sense caure ni sortir de
la corda. Col · locarem diversos bancs
suecs per passar per sobre d'ells (la base
dels bancs serà ampla per evitar que
caiguin). També situarem diversos cercles
de diferents mides a terra dibuixant un
camí i hauran de saltar d'un a l'altre
intentant no sortir d'aquests i no caure.
● Amb una cullera a la boca i una boleta
de ping-pong hi ha recórrer petites
distàncies. Podem organitzar-lo de
manera que al final de recorregut troba
un recipient on deixar les boletes que hagen transportat per després explicar
que ha aconseguit portar més boletes sense que li caiguen.
● Col·locarem algunes matalassos fines i estretes marcant diversos camins
rectes i els nens es situaran abans d'aquestes i hauran de donar diverses
voltes sobre si mateixos abans d'intentar començar un desplaçament en línia
recta.
En aquest racó col·locarem un parell de xanques per cada nen perquè es pugen a
aquests i juguen a desplaçar-se per l'espai amb ells. (anteriorment, en l'àrea de
plàstica haurem realitzat les xanques amb llaunes i cordons).
23
La professora farà primer ella la
demostració i durant el
desenvolupament de la sessió haurà
d'estar molt pendent dels quatre grups.
Quan la mestra digui es canviarà
d'activitat perquè tothom passe per totes.
TORNADA A LA CALMA:
“Yoga” (5min). Com un arbre.
De peus, amb les cames juntes i els braços estirats
i recolzats als malucs, concentrats la mirada en
un punt que estiga davant vosaltres. A
continuació, eleveu el peu dret i recolzats la planta sobre la part interna de la cuixa
esquerra, al punt més alt possible. Quan hagueu aconseguit l'equilibri, aixequeu els
braços, unint les palmes de les mans sobre el cap. Baixeu el peu dret i repetir
l'exercici amb l'altre peu. Quan hàgeu acabat, relaxeu durant uns minuts.
OBSERVACIONS/ADAPTACIONS A NEE:
- Per explicar l'activitat del circuit en què es requereix un desplaçament de la
docent per l'aula, serà molt més fàcil d'entendre per a tots i de captar per a Sara si la
mestra exemplifica tot allò que han de realitzar.
24
SESSIÓ Nº 5: “SOM MALABARISTES”
MATERIALS: pilotes d’espuma, pilotes de diferents mides (ping-pong, tenis,
pilotes de goma,...), diferents objectes com birles, cèrcols xicotets, globus, pilotes
de malabars d’arròs, llençols o teles grans i una corda o xarxa.
ESPAI: interior
AGRUPAMENTS: gran grup, parelles.
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
(anteriorment, en l’àrea de plàstica realitzarem pilotes de malabars amb arròs)
PART INICIAL/MOTIVADORA:
”Bomba” (5-10 min).
Es posa en el cercle i un al mig. Els jugadors del
cercle es passen la pilota. Mentre, el del mig va
comptant fins a 10 i treu un braç, 20, i treu l'altre,
30, i aixeca un braç, 40, i aixeca l'altre braç... En
arribar a 50 dóna un colp i diu "bomba"...
Qui tingui la pilota a les mans s'asseu amb les
cames estirades i el jugador que estiga al seu costat ha de saltar per sobre d'ell. Així
tots fins que quede un, que és el que es col·loca al mig. I tornar a començar.
PART PRINCIPAL:
“Objectes a l’aire” (5 min)
Es formen petits grups de 4 o 5 i repartim un
llençol o tela per a cada grup. Entre tots hauran de
mantejar un objecte llançant a l'aire i recollint-lo
amb la tela intentant que no caiga a terra.
S’experimentarà amb diferents objectes i materials:
pilotes grans i petites, pesades o lleugeres, bitlles,
etc.
“Malabars entre 2” (5 min).
La classe es col·loca per parelles un davant d'un altre
a certa distància i s'hauran d'anar passant la pilota.
25
Els llançaments i recepcions es realitzaran primer amb pilotes toves i després amb
les pilotes d'arròs realitzades a l'aula. També podem provar a realitzar llançaments
amb les diferents parts del nostre cos (amb els peus, amb el cap...) o en diferents
postures (ajupits, gitats entre les cames...).
Variant: "Malabars entre tots". Ens col·loquem en gran grup fent un cercle i es van
passant les pilotes al company del costat. Podem utilitzar diferents mides de
pilotes i diferents materials. També podem donar algunes instruccions com: donar
un colpet després de passar o fer una volta abans.
“Glovoley” (15 min).
Es fan dos equips i cada un d'ells es situa
en un costat de la xarxa o corda que
divideix la zona de joc. Els alumnes han
d'intentar que en el seu camp no hi haja
globus a terra i llançar-los a l'equip
contrari. Poc a poc s'aniran afegint globus.
TORNADA A LA CALMA:
“Globotà” (5 min)
Amb els globus usats en l'activitat anterior farem una
mascletà explotant tots els globus per alliberar
tensions.
“El massatge” (10min)
Per parelles amb les dues pilotes de malabars. Un
tombat cap per avall i l'altre li haurà de rodar les pilotes per l'esquena i les
extremitats suaument a manera de massatge. Al senyal, canvi de posicions.
26
SESSIÓ Nº 6 “¿CÓMO ESTAN USTEDES?”
OBJECTIU:
Treballar l’expressió corporal.
Adaptar-se a diferents temps.
MATERIALS: Nassos de pallassos, música, bits amb una cara d’un pallasso
content i un altra trista (la trobarem en recursos didàctics), bancs, matalassos,
cons o material per transportar i mocadors.
ESPAI: Interior.
GRUP: Gran grup, individuals o en parelles.
OBSERVACIONS/ADAPTACIONS A NEE:
- Per al joc de "Bomba" seria molt interessant que la nostra alumna es trobe de
cara a l'alumne que estiga al mig, per facilitar la comprensió i que estiga d'esquenes
a la font de llum.
- Fer activitats que requereixquen la participació de tot el grup afavoreix la pèrdua
de la timidesa.
27
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
· PART INICIAL/MOTIVADORA:
“Siguem pallassos” (5-10min): Presentem una caixa amb nassos per
jugar a ser pallassos. Amb la música de fons, els convidem a moure,
gesticular i parlar com vulguen, imaginant que són pallassos.
Variant: Podem guiar al grup per a l’exploració de diferents moviments i gestos.
“Pallassos ballarins” (5min):
Continuarem amb la mateixa organització que en
l'activitat anterior encara que afegirem el lliurament
d'un mocador a cada nen. Al ritme de la música han
de ballar movent les diverses parts del cos. Guiar-los
perquè fagen figures en l'espai amb les cintes,
exemple: cercles, serps, amunt, avall, girar...
PART PRINCIPAL:
“Pallassos acròbates” (15min):
Se prepara un circuit on xiquetes i xiquets puguen explorar diversos moviments
corporals senzills amb música de fons:
Equilibri en superfície plana
Equilibri en altura
Trasllat d’un objecte.
Salts variats.
Caminar i rodar sobre matalassos.
“Pallassos tristos i pallassos contents” (10min)
Es mostren dos bits en què apareixen dos pallassos, un trist i un content. Amb
música de fons ballen per l'espai, i quan la música pare, es mostra una de les
figures. Nenes i nens han d'imitar el gest de la imatge i romandre estàtics.
Variant: Es mostren les dues figures alhora i ells trien quin gest imitar. Se'ls
28
pregunta quin altre gest poden incorporar al joc. A més de quin altre gest,
podem fer les persones amb la cara.
TORNADA A LA CALMA:
“El mocador de la risa” (5min)
Col·loquem el grup en un cercle, asseguts a
terra. El docent tira un mocador i tots riuen
fins que el mocador cau a terra. En aquest
moment tothom ha de quedar-se quiet i
sense riure. Qui es riga quan el mocador
aquest està a terra haurà de ser el següent
que tire el mocador.
Variant: Jugar riguent amb molta intensitat i molt poc a poc, fent diferents tipus
de risa.
“La titella” (5min)
En parelles, un dels alumnes farà de titella i serà el seu company qui la porte.
Aquest mourà els diferents segments del cos del seu company i la "titella" s'ha de
deixar portar. Es canvien els papers. A continuació, el titella es gitarà a terra i es
riurà. El seu company donarà suport a l’orella en el seu estómac per sentir el
riure allà. La titella haurà de riure més fort, més suau... Explorar els efectes en el
cos i intercanviar papers.
OBSERVACIONS/ADAPTACIONS A NEE:
- Tal vegada la sessió siga un poc llarga i no es puguen dur a terme totes les
activitats com està planificat, tot dependrà de la motivació dels nens i nenes i la
seua resposta a aquestes. En cas de no donar temps realitzarem les més
rellevants i interessants per al grup de nens/es.
29
- En el joc del ‘mocador del riure’ com variant “perillosa” es pot afegir el fet
d'eliminar a qui es riga.
- Pel que fa a Sara dir que pot realitzar totes les activitats, exceptuant aquelles en
les quals mana la música. Per tant li indicarem amb gestos quan la música va
més a poc a poc o va més ràpid o fins i tot quan aquesta desapareix. En la resta
d'activitats no tindrà problemes ja que es tracta de "sentir" el moviment del
budell per exemple o mostrar amb bits el que cal fer.
SESSIÓ Nº 7: RECORDEM *
OBJECTIUS: Conèixer el món del circ.
MATERIALS: reproductor de música, papers o dibuixos dels personatges del circ,
globus, cordes, matalassos.
ESPAI: ampli, gimnàs o exterior.
AGRUPAMENTS: gran grup.
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
PART INICIAL/MOTIVADORA:
“La carpa del circ” (5min).
Es tria un jugador per fer de pal central, mentre que els altres formen un cercle
agafant-se de les mans. El del centre es col·loca al mig en posició firme. Quan
sona la música del circ, els jugadors han de girar al voltant. Quan el del mig diu “a
estirar!”, la resta dels jugadors estiren al màxim sense soltar-se les mans però
intentant allunyar-se del centre, i quan el del mig diu “a afluixar!” han d’apropar-
se al màxim al jugador però sense tocar-lo. Els xiquets que se solten o toquen al
del mig, deixaran el cercle per ajuntar-se i formar part del centre. Així cada volta
hi haurà més alumnes al mig i aquest es farà més gros fins que el grup gran no
puga envoltar-lo.
30
“Els oficis” (7min).
Abans de començar a jugar s’hauran de
preparar uns paperets. En uns ficarà el nom de
l’ofici d’aquells que treballen al circ, i en altres
un dibuix en el que aquest realitzen una
activitat típica del seu ofici. Els paperets
s’introduiran ben doblats en un sac. Cadascú
agafa un paper. Els xiquets als qui els haja eixit
una acció hauran de realitzar-la i als que els
haja tocat el nom d’un ofici hauran de buscar i
trobar la seua parella.
PART PRINCIPAL:
Els desequilibristes (13min).
Els jugadors es divideixen en dos grups:
equilibristes i pallassos. Marquem en terra
diversos cercles separats entre ells que seran
les zones segures i entre aquests cercles farem
una línia recta. Els equilibristes es situen en
un dels cercles i els pallassos es reparteixen
per la resta de l’espai. Els equilibristes deuran
passar d’un cercle a altre per la línia recta sense eixir-se’n. Mentre els pallassos els
llançaran pilotes per intentar desequilibrar-los i que no puguen passar d’un cercle
a altre. Si un dels equilibristes es tocat per una pilota ha de tornar a començar el
seu recorregut des de l’últim cercle o zona de seguretat. Finalment vorem quants
equilibristes han aconseguit arribar al final del recorregut i després canviarem els
rols dels equips.
“Glovoley” (10min).
Es fan dos equips i cada un d'ells es situa
en un costat de la xarxa o corda que
31
divideix la zona de joc. Els alumnes han d'intentar que en el seu camp no hi haja
globus a terra i llançar-los a l'equip contrari. Poc a poc s'aniran afegint globus.
“Globotà”
Amb els globus usats en l'activitat anterior farem una mascletà explotant tots els
globus per alliberar tensions.
TORNADA A LA CALMA:
“Som globus” (10min).
Per acabar el nostre "dia al circ",
imaginarem que som globus que
estan per terra, però arriba algú i ens
agafa i ens infla a poc a poc
(comencem a aixecar-nos). Després
ens posem a volar i volar per tot arreu
fins que ens punxem i anem caient a terra a poc a poc. Desinflats a terra
descansem una estona respirant profundament.
OBSERVACIONS/ADAPTACIONS A NEE:
- Per a la variant de la primera activitat intentaríem que Sara estiguera el més
prop possible del reproductor. A més, prèviament treballaríem la cançó a l’aula,
fent que Sara es poguera familiaritzar amb aquest so.
- En la segona activitat, “Els oficis”, utilitzaríem les mateixes imatges per explicar
l’activitat, per a que la xiqueta tinga un suport visual.
*Aquesta és la que hem fet al gimnàs.
b) Distribució temporal de les unitats didàctiques
Les sessions tenen una duració de 50 minuts i estan estructurades de la
manera següent:
Entrada: deixar els bosses de neteja als vestuaris.
32
Part inicial: És la presa de contacte i posada en funcionament del cos que
motivarà l'alumnat per al desenvolupament fonamental de la sessió. La duració és
al voltant de 10 minuts.
Part principal: És l'apartat que conté les activitats que permetran assolir els
objectius marcats en la sessió. És la part més extensa, al voltant de 25-30 minuts
Tornada a la calma: És la recerca de la relativa normalitat de l'organisme i
l'adequació anímica per a una classe o una activitat posterior. Els exercicis que
realitzarem en aquest apartat de la sessió, permetran la relaxació i estirada dels
músculs implicats en l'exercici. Duració: 5-10 minuts aproximadament.
Recollida de material i neteja: Els últims 5- 10 minuts són per a recollir
material si s'han emprat durant la sessió i integrar hàbits d'higiene.
NOVEMBRE
2012
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22
“Passen y
vean”
Objectiu:
conèixer el
món del circ.
23 24 25
26 27
Sessió 2
28 29
Sessió 3
“Animals”
30
33
“Los
pallassos”
Objectiu:
conèixer
les parts
del cos.
Objectiu:
Treballar salts i
desplaçaments.
DESEMBRE
2012
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE
3 4
Sessió 4
“Equilibristes”
Objectiu:
Treballar
l’equilibri i la
coordinació.
5 6 FESTIU 7 8 9
10 11
Sessió 5
“Som
malabaristes”
objectiu:
llançaments i
recepcions
12 13
Sessió 6
“¿Cómo
están
ustedes?”
Objectiu:
treballar
expressió
corporal,
14 15 16
34
emocions.
17 18
Sessió 7
RECORDEM
19 20* 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
* Excursió al circ.
La unitat didàctica 'BENVINGUTS AL CIRC' es durà a terme durant 7 dies
al col·legi i un d'excursió al circ, específicament abans de les vacances de Nadal ,
és a dir, en el primer trimestre del 22 de novembre al 20 de desembre. Al
finalitzar la unitat didàctica es realitzarà una excursió al circ de la ciutat de
València.
a) Metodologia general i específica de l'àrea o matèria:
Des de la nostra proposta d'activitats partim de la utilització d'una metodologia
activa i motivadora en la qual l'alumne siga qui reflexione al voltant dels seus
propis coneixements, observe, arribe a conclusions i el·labore el seu propi
aprenentatge.
Per tant, la metodologia que considerem més adequada per a dur a terme
amb els nostres alumnes és la basada en el descobriment guiat. Mitjançant la
cerca s'utilitza aquesta tècnica d'ensenyament quan a l'alumnat se li planteja un
problema motriu que ha de resoldre. Normalment aquest problema no té com a
solució un model prefixat. El docent actuarà presentant de forma clara el
problema per a resoldre i guiant-lo a poc a poc, però i serà l'alumne l'encarregat
6. Metodologia
35
de cercar i indagar perquè tinga lloc el descobriment de altres possibles solucions
al problema.
L'experiència del xiquet amb el seu medi físic i social, així com el
coneixement que va adquirint sobre si mateix i les seues capacitats, van a
permetre al xiquet anar desenvolupant-se de manera integral en la societat amb
la finalitat d'adquirir progressivament una autonomia personal.
Aquest tipus d'aprenentatge va a permetre al xiquet/a ampliar els seus
coneixements i capacitats a partir de l'experimentació i manipulació del seu
entorn immediat, per açò és convenient que dins de les aules es dispose del
material necessari perquè puga explorar de manera espontània amb la finalitat
d'augmentar el seu interès a partir del descobriment de nous reptes i situacions
noves per a ell.
Tenint en compte tots els aspectes nomenats anteriorment, la nostra unitat a
prop del circ basa la seua metodologia en els següents principis sense oblidar-nos
de les característiques evolutives de cada xiquet/a així com les diferències
individuals entre ells:
La globalització
Aquest principi de globalització suposa que l'aprenentatge que es realitza per part
dels xiquets i les xiquetes es duu a terme a partir de les relacions entre els
coneixements que ja tenen adquirits i aquells que són nous. Per a realitzar les
activitats és molt important que es partisca dels coneixements previs que
posseeix el xiquet a l'inici de l'activitat, per a posteriorment i a través de
l'observació, valorar aquells aprenentatges que s'han aconseguit. Açò podríem
fer-ho mitjançant preguntes al inici de la unitat didàctica, per exemple, heu anat
alguna vegada al circ?, hi havia animals o només persones?, quines activitats fan
els malabaristes? i els trapezistes? Per a açò, és necessari que aquests
aprenentatges es duguen a terme de forma global, atenent a cada moment a tots
els aspectes del xiquet de manera integral.
36
Aprenentatge significatiu
L'aprenentatge significatiu és aquell en el qual els xiquets estableixen una relació
entre els seus coneixements previs i aquells coneixements que va adquirint.
D'aquesta manera, en aquest tipus d'aprenentatge cal tenir molt en compte el
desenvolupament de les estructures mentals que té el xiquet en la seua ment
sobre el tema a ensenyar (significativitat psicològica), així com presentar el
material de forma ordenada i seqüènciada perquè els xiquets puguen aprendre-ho
més fàcilment (significativitat lògica).
És necessari que perquè es done l'aprenentatge significatiu es tinguen en compte
aquests aspectes: les activitats que es realitzen tinguen un sentit molt clar per al
xiquet, sent imprescindible despertar el seu interès i curiositat a l'hora de
plantejar-les.
Aprenentatge per observació/imitació
Aquest tipus d'aprenentatge els ajuda a adquirir nous coneixements a partir de
l'observació i posteriorment de la imitació del que veuen i viuen en el seu entorn.
Per aquest motiu aquest estil d'aprenentatge defensa que poden adquirir
coneixements a través de les experiència dels altres. D'aquesta manera, influeixen
en aquest procés d'adquisició d'aprenentatges els processos cognitius com
l'atenció, memòria, percepció, interpretació o motivació; processos que seran
treballats en l'aula per part del professor per a propiciar aquest tipus
d'aprenentatge.
Centre d'interès
És una metodologia basada en els temes d'interès que encurioseix de l'alumnat i
per tant els motiva a aprendre. Aquests temes es duen a terme segons les
necessitats dels estudiants i a partir d'un tema en concret on han mostrat un obvi
interès.
37
Des d'aqueix moment es realitzen les activitats partint del centre d'interès triat
pels xiquets i mitjançant el qual van a treballar durant un període de temps a
partir de la col·laboració, participació i coordinació entre alumnes i educadors.
b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.
En la nostra unitat didàctica combinem diverses estratègies metodològiques
que passarem a analitzar a continuació:
Estratègia global polaritzant l’ atenció: la tasca motriu es realitza en la
seua totalitat, però posant èmfasis en un aspecte de la seua realització. Per
exemple, quan practiquem l’equilibri posarem èmfasis en les extremitats.
Estratègia global modificant la situació real: la tasca motriu es realitza
en la seua totalitat però canviant la manera d’executar-la per tal de fer-la
més fàcil o més difícil. Per exemple, a l’activitat “pallassos acròbates” de la
sessió 6, els alumnes començaran amb un equilibri en superfície plana
(més senzill) seguit d’un equilibri en altura (més complicat).
Estratègia analítica progressiva: les parts de la tasca
no es treballen de manera aïllada, sinó que es van
integrant seguint el seu ordre temporal fins construir la
tasca completa. Per exemple, l’activitat “malabars entre
2” de la sessió 5, on comencen passant-se la pilota per
parelles de peu i finalitzen passant-se-la gitats a terra.
Opció global-analítica-analítica-global: es treballa més d’un exercici
analític en la fase intermèdia, per tal d’aprofundir en una part amb dos
38
exercicis o practicar dos o més aspectes diferents. Per exemple, a l’activitat
de els desequilibristes de la sessió 4, els xiquets que han de creuar la línia
(els equilibristes) han de ser capaços de passar d’un cèrcol a l’altre
(equilibri) mentre esquiven les pilotes llançades pels pallassos.
a) Criteris d'avaluació.
Els criteris d'avaluació que seguirem són els següents:
1. Reacciona corporalment davant estímuls visuals, auditius i tàctils, donant
respostes motrius que s'adapten a les característiques d'eixos estímuls.
2. Es desplaça, gira i salta de forma diversa, variant punts de recolzament,
amplituds i freqüències, coordinació i bona orientació en l'espai.
3. Realitza llançaments i recepcions i altres habilitats que suposen el control
d'objectius, amb coordinació dels segments corporals i situant el cos de forma
adequada.
4. Equilibra el cos adoptant diferents postures, amb control de la tensió, la
relaxació i la respiració.
5. Participa i gaudeix als jocs, especialment als tradicionals i populars de la
Comunitat Valenciana,ajustant la seua actuació, tant en allò que es refereix a
aspectes motors como a aspectes de relació amb els companys i companyes.
6. Reprodueix corporalment o amb instruments amb una estructura rítmica.
7. Simbolitza personatges i situacions mitjançant el cos i el moviment amb
d'exhibició, soltura en l'activitat.
8. Mostra interès per complir les normes referents al cuidat del cos amb relació
amb la higiene i la consciència del risc en l'educació física.
9.Es comporta respectuosament amb el medi ambient, emprant tècniques de
seguretat en el desenvolupament d'activitats físiques.
7. Avaluació
39
b) instruments d'avaluació.
L'avaluació tindrà un caràcter continu, basada tant en l’observació per part
del professor com de la resta de companys.
En primer lloc, els xiquets completaran una fitxa que es repartirà a final de
la classe. Hauran de marcar diferents ítems. (ANNEXE 2) Aquesta activitat serà
explicada pel professor per resoldre els dubtes que els alumnes poden tenir. La
realitzaran a casa i l'entregaran la pròxima classe, ja que pensem que és una bona
forma per a que els pares vegen què fan els seus fills a Educació Física i treballen
aquesta matèria a casa.
En segon lloc, després de cada classe, es passarà una fitxa per a què els
companys valoren per grups triats pel professor mostrant el grau d’implicació,
progrés i l’arribada als objectius d’eixa sessió.
En tercer lloc, al finalitzar l’unitat didàctica es passarà una fitxa
d’autoavaluació, perquè reflexionen ells mateixos del coneixements adquirits, i es
farà una assemblea global; una reunió de tots els alumnes per a analitzar com ha
anat evolucionant la unitat didàctica i tot allò que han après.
c) Tipus d'avaluació.
El tipus d'avaluació que hem triat per qualificar als nostres alumnes tindrà
un caràcter formatiu. A diferència de l' avaluació sumativa, que té com a finalitat
comprovar els aprenentatges adquirits una vegada donat els continguts,
l'avaluació formativa té com a finalitat principal aconseguir el perfeccionament
del procés d'ensenyança- aprenentatge mitjançant el propi procés d'aprenentatge.
Per a dur a terme una avaluació formativa serà necessari que en les nostres
classes predomine la comunicació, perquè els alumnes sàpiguen que esperem
d'ells, perquè tinguen clar allò que han d'aprendre i de com treballarem a les
sessions. Considerem adequat fer una avaluació formativa perquè és una de les
millors formes de desenvolupar en els xiquets la capacitat d'observació, ja que ells
també formaran part de la seua pròpia avaluació.
40
Per a dur a terme aquesta avaluació formativa emprarem:
- El quadern del professor on s'avaluarà la entrega de les fitxes- sessió, el
comportament, la participació i que porten l' equipament adequat (xandall i
sabatilles d'esport) i bosseta de neteja.
- Fitxes- sessió, que es donaran al finalitzar la classe i que hauran d'entregar
completades en la següent classe.
d) Criteris de qualificació.
Com hem mencionat en el apartat anterior, el tipus d'avaluació que farem
serà formativa, per la qual cosa, els criteris fonamentals per a avaluar seran
l'observació, la participació de l'alumnat, l'entrega de les fitxes d'autoavaluació, el
bon comportament i l' equipament adequat (xandall i sabatilles d'esport) i la
bosseta de neteja. Els percentatges establerts per a cada criteri seran els següents:
Comportament Equipament i
bossa de
neteja
Participació Fitxes Total
entrega presentació contingut
20% 10% 30% 10% 10% 20% 100%
Considerem fonamental fomentar i premiar el bon comportament dels
xiquets, ja que és necessari per a poder dur a terme les sessions. Pensem que és
important que els xiquets respecten en tot moment a la resta dels companys
independentment de les seues capacitats així com el respecte i la cura del
material que s'empra a les sessions. També es valorarà el nivell de col·laboració
durant les classes, per exemple a l'hora de repartir i recollir el material, així com
altres comportaments com mantindre silenci durant les explicacions o no
presentar comportaments agressius ni violents.
En quant a l'equipament, és totalment imprescindible que duguen roba
41
d'esport i sabatilles adequades per tal d'evitar possibles lesions. També valorarem
que duguen la bossa de neteja, per tal de fomentar la higiene.
La participació durant les classes d'educació física és un dels aspectes que
més valorarem (amb un percentatge del 30%) ja que és totalment necessària per a
poder dur a terme les activitats. Sense participació i implicació les activitat no
tindran sentit i serà impossible aconseguir els objectius que aquesta assignatura
planteja.
Per últim, al finalitzar cada sessió de la unitat didàctica donarem unes
fitxes que hauran de completar a casa i entregar en la següent classe. Donem un
percentatge del 10% a l'entrega de les mateixes per tal de motivar-los a que les
facen. Per altra part, pensem que és important que s'impliquen en les activitats i
que posen motivació a l'hora de realitzar les fitxes, per la qual cosa, valorarem
amb un 10% la bona presentació. Per últim, donarem un 20% al contingut de les
mateixes fitxes. Aquest percentatge dependrà de l'autoavaluació que els
mateixos xiquets hagen fet de la seua implicació en la realització de les activitat a
les sessions.
e) Activitats de reforç i ampliació.
A la nostra unitat didàctica no proposem cap activitat específica de reforç
ja que totes les activitats de les sessions són fàcils d'adaptar a qualsevol nivell. Les
activitats mai tindran la finalitat de ressaltar allò que l'alumne no sap fer així que
les adaptarem segons les habilitats de l'alumnat.
Si durant les classes observem algun xiquet que tinga més dificultat per a
realitzar qualsevol activitat, adaptarem aquesta a les seues possibilitats a més de
prestar-li especial atenció per a que no es senca en cap moment incapacitat. A
més, el professor no s'haurà de centrar només en ell, sinó que haurà de prestar
atenció a la resta de classe també, per a evitar que els companys pensen que
només l'ajuda a ell i li etiqueten discriminant-lo. El professor simplement haurà
d'observar i prestar-li un poc més d' atenció.
42
No tots els xiquets tenen les mateixes capacitats ni possibilitats a l'hora
d'aprendre uns coneixements. És per això que hem de tindre en compte el ritme
d'aprenentatge de cadascú.
Per últim, el que s'ha de fer és deixar que els xiquets experimenten i
descobrisquen les coses per ells mateixos, ja que d'aquesta manera tenen una
implicació major en el treball i són els protagonistes d'aquests. Aquesta forma
d'aprenentatge suposa un divertiment per a ells, aprenen mitjançant la
experiència en jocs o qualsevol tipus d'activitats i exercicis.
f) Avaluació del procés d'ensenyança i aprenentatge.
A l'hora de realitzar l'avaluació es tindran en compte sempre com referent
els objectius didàctics, assenyalats anteriorment, i els criteris d'avaluació per a
esta U.D. Amb tal de concretar i especificar més els criteris d'avaluació hem
establit una taula amb una sèrie d'ítems a observar en els alumnes per a poder
qualificar el seu progrés.
Qualificació
ÍTEM DES EVALUACIÓN ADQUIRIT EN
PROGRÉS
NO
PROGRESA
ADEQ.
Reacciona i respon corporalment de
forma adequada, davant estímuls
visuals, auditius i tàctils.
Desenvolupa correctament la
coordinació motriu en les activitats
treballades.
Els moviments estan coordinats i la
posició del seu cos es l’adequada.
Dosifica la velocitat en funció del
43
temps de recorregut, de l'equilibri i
de la posició del seu cos.
Comprova les diferents formes de
superar un obstacle o problema
plantejat.
És capaç de fer llançaments i
recepcions
Realitza salts, voltes, adequadament
Es capaç de memoritzar una cançó
amb gestos i moviment.
Desenvolupar l’actitud d’ajuda cap
als demés.
Respecta les opinions dels demés i
accepta les crítiques a l'hora de
decidir quina es la millor forma de
realitzar les activitats.
Coneix com és el circ i identifica els
diferents personatges i activitats
relacionades amb el mateix.
Cuida el material que s'utilitza.
Es neteja després de cada classe.
El procés d'avaluació es va a dur a terme no sols per a avaluar el procés
d'aprenentatge dels nostres alumnes, sinó també ho utilitzarem per a dur a terme
l'avaluació del nostre procés d'ensenyança. Per això, proposem dos classes
d'avaluació més: al professor i a la unitat didàctica.
- AVALUACIÓ DE L'UNITAT DIDÀCTICA
44
Part de la reflexió del mestre sobre la seua pràctica docent. Una vegada
conclosa la unitat didàctica és necessari una avaluació com a mesura de
control sobre el treball realitzat i els resultats obtinguts pels alumnes, és a
dir com a avaluació del procés. Per a avaluar la unitat didàctica s'utilitzarà
un full d'anotacions d'observació.
• Els recursos didàctics i les situacions d'aprenentatge programades
guarden coherència amb la metodologia que s'ha optat?
• materials elaborats pel professorat SI NO
• materials suficients SI NO
• instal·lacions adequades SI NO
• Existeix una presència equilibrada dels diferents tipus de continguts
(conceptes, procediments i actituds)?
SI NO
OBSERVACIONS:
• Els objectius plantejats eren adequats? SI NO
• Las activitats:
• Han sigut bé organitzades SI NO
• Han sigut motivadores SI NO
• Han sigut suficients SI NO
• El temps plantejats per a cada activitat ha sigut l’adequat:
45
SI NO
OBSERVACIONS:
• Incidents a tindre en compte:
• Coses que llevar o ficar en la programació.
- AVALUACIÓN DOCENT
L'avaluació docent consisteix en una autoavaluació per part del professor a
través d'un full d'anotacions o llista de control. Es tracta d'una ferramenta per a
l’auto-reflexió amb la intenció de millorar la pròpia actuació com a docent i per
tant millorar la qualitat del procés d'ensenyança- aprenentatge
Sempre Sovint En ocasions Mai
La relació amb els xiquets ha
sigut l’adequada
Hem sigut respectives
Hem mostrat entusiasme quan
han participat els alumnes
Hem respectat a tots els alumnes
La comunicació és clara y fàcil
d’entendre
Hem solucionat correctament els
conflictes de classe.
Fomentem la participació del
alumnes a classe.
46
La relació amb la família ha sigut
cordial
i la relació de l’equip amb altres
institucions ha sigut adequada.
En la nostra aula d'educació primària de sis anys comptem amb una
alumna amb necessitats educatives especials. S'anomena Sara i té una pèrdua
auditiva unilateral, diagnosticada als 18 mesos i porta audiòfon en la dit oïda des
dels 2 anys. A més rep estimulació primerenca des de llavors. En situacions
normals no sol tindre problemes d'audició, però quan hi ha molt soroll en classe
presenta dificultats per a rebre els missatges i sobretot si fem ús d'expressions
poques comunes per a ella. A vegades, a causa d'aquest problema, perd l'atenció
en les conversacions grupals i es mostra prou tímida al participar de forma activa.
El seu diagnòstic és de Deficiència Auditiva moderada de segon grau, 58 dB.
Esta discapacitat, com ja hem explicat, provoca dificultat per a localitzar una font
sonora i té una eficiència auditiva reduïda davant de múltiples sons solapats,
situació que se sol produir en situacions socials. Afortunadament no tenen
repercussions rellevants en el desenrotllament cognitiu i lingüístic.
A pesar de tot això, és fonamental que adoptem una sèrie de mesures
d'atenció en l'aula per a evitar possibles retards en el desenrotllament i
aprenentatge. Per això, a l'hora d'interactuar en l'aula:
Tenim en compte que només percep la parla si s'augmenta la intensitat habitual
de la veu, a més entén millor si mira quan li parlen i percep alguns sons familiars.
8. Mesures d'atenció a l'alumnat amb
necessitat específica
47
Arran de tot açò assenyalem que les principals mesures que duem a terme en la
nostra activitat docent són:
• Fomentem l'espontaneïtat de la parla en totes les situacions que la seua
participació.
• Tenim en compte la seua timidesa i intentarem fomentar la confiança en
ella mateixa i l'interès per expressar les seues idees i sentiments.
• Les ajudes visuals sempre es trobaran presents: pissarra, bits,
exemplificació de la docent.
Facilitarem la lectura labial i per a això:
• Ens posarem prop d'ella.
• Parlarem de cara a l'alumnat i que ella estiga en posicions davanteres.
• Ens posarem en forma de U en el moment de les explicacions.
• La disposarem de palejades que es trobe de a la llum natural i nosaltres de
cara perquè ens de directament.
• No donarem explicacions quan anem caminant per l'aula o ens trobem
escrivint en la pissarra per a evitar que la nostra alumna perduda part de la
informació.
• Exemplificarem clarament les activitats a realitzar davant de tota la classe.
• L'apartarem de fonts de sons que puguen distorsionar la seua atenció.
• Propiciarem un tracte que no la faça sentir diferent de la resta del grup,
prenent determinades mesures en pro del benestar de l'aula i no recalcant
la seua discapacitat.
• Intentarem mantindre una comunicació fluida amb la família per a
facilitar l'intercanvi d'informació i de tècniques de treball.
48
Abans de començar totes les sessions, el professor
podria llegir un trosset del llibre "Teo va al circ" per
tal de contextualitzar els xiquets a la sessió que eixe
dia van a tractar. D'aquesta manera els alumnes
estarien interessats per tots els espectacles que Teo va
vegent al circ i que, a les classes d'Educació Física,
seran ells els protagonistes.
En els últims anys les TIC han cobrat molta importància a les nostres vides. Han
arribat a ser un dels pilars de la societat i és per això que és necessari
proporcionar al xiquet una educació que tinga en compte aquesta realitat.
Donat açò hem cregut interessant afegir la utilització d’aquestes a una de les
nostres sessions, més concretament de la pissarra digital, a part de la música que
ja utilitzem més usualment.
Buscant a la xarxa recursos que ens pogueren ajudar a aplicar les TIC a alguna de
les nostres sessions, hem trobat la pàgina Ludos: Recurso educativo multimedia
interactivo de Educación Física para Educación Primaria.
10. Utilització de les TIC
9. Foment de la lectura
49
Dins de la pàgina trobem tres apartats: un destinat al públic en general, un altre
al professorat, i un altre a l’alumnat. Per treballar ens centrarem en aquest últim.
http://recursostic.educacion.es/primaria/ludos/web/a/01/index.html
Al punxar en alumnat trobem tres parcs d’atraccions diferents, un destinat a cada
cicle de primària. Punxem en Diverland, que és el que va cap al primer cicle, en el
que nosaltres hem situat la nostra unitat didàctica. Una vegada entrem podem
elegir diverses activitats com “Laberint frutal”, “Descobreix el gimnàs”, “Misteris
del cos humà”, “La fira”...
Casualment vam trobar una molt relacionada amb la nostra unitat que
s’anomena: “Un dia en el circ” i per tant l’hem elegida per treballar-la amb els
xiquets i xiquetes a l’aula. Aquesta la podem fer servir per a que els xiquets
reconeguen l’espai i sàpiguen situar, perquè treballen la percepció espacial, en
definitiva.
A les activitats del Circ Ludos els xiquets treballen els conceptes de dalt, baix;
esquerra, dreta; dins, fora; davant, darrere i lluny, prop.
Han de col·locar objectes dins o fora d’un barret, arreplegar els materials que han
quedat després de la funció a la part de davant o darrere del camió, col·locar els
animals dalt o baix del pòdium, o moure els elefants més prop o més lluny del
públic.
Amb aquest recurs els xiquets s’entretenen a la vegada que aprenen fent
activitats que no son comuns a l’assignatura d’Educació Física.
50
Depenent de l’activitat utilitzarem més o menys materials, per això no
hem considerat oportú indicar la quantitat de cada cosa.
Intentarem que el material siga adequat a l’edat i siga cridaner, fàcil de
netejar, etc. A més, tractarem d’intentar que els xiquets i xiquetes el respecten
com si fora seu i que estiga situat en un lloc on puguen accedir-hi lliurement per
que col·laboren a l’hora de traure’l i guardar-lo per utilitzar-lo.
En general els materials que anem a utilitzar son els següents:
-Pilotes de malabars fetes amb arròs
-Pilotes de diverses mides ( ping-pong, tenis...)
- Pilotes de bromera
-Cordes
-Globus
-Cèrcols
-Xanques
-Bancs
-Reproductor de música
-Matalassos
- Papers o dibuixos amb imatges del circ. També dos bits amb dos pallassos amb
les cares dels quals han d’aparèixer un somriure i una cara trista.
-Palets de fusta
- Culleres de plàstic
- Birles
- Llençol o tela gran
-Mocadors
11. Recursos didàctics i organitzatius
51
-Nassos de pallassos
En quant als recursos didàctics destaquem:
• CANÇÒ :” XUXU WA XUXU WA”
Companys, Punys fora - en aquesta estrofa s’aniran afegint las accions a realitzar
Xuxu-wa, xuxu-wa, Xuxu-wa-wa-wa - menegem els malucs junt amb las accions
anteriors
Guaragua-guaragua, guaraguaguagua - i ara donem una volta sencera mantenint
totes les accions anteriors.
Companys, Punys fora, Dits amunt...
Xuxu-wa, xuxu-wa,Xuxu-wa-wa-wa
Guaragua-guaragua, guaraguaguagua
(...) peus de pingüí, cul fora, cap amunt, llengua fora.
Respecte als recursos organitzatius on anem a dur a terme la unitat
didàctica destaquen:
ESPAI: Ací incloem els espais on es duran a terme les diferents sessions
del circ. Per una banda, la primera sessió es realitzarà a l'aula de 1ºB de
Primària. Aquesta es l'aula habitual on els xiquets donen totes les
matèries. Està composta per una pissarra tradicional i un altra digital, on
visionaran el conte. Per altra banda, algunes de les sessions seran
practicades al gimnàs. És un espai dotat de diverses instal·lacions que
facilitaran la pràctica (espatlleres, matalassos, pilotes...). Aquest espai pot
52
emprar-se també els dies que el temps no ens acompanya. Per últim, al
pati es realitzaran activitats de la unitat didàctica.
TEMPS: Ja explicat en l'apartat 5b.
En funció de cada sessió i de cada activitat l'organització dels alumnes varia
donant lloc a diferents tipus d'agrupaments.
Trobem:
● Individual
● Parelles
● Grups reduïts
● Grups nombrosos
En quant a les activitats complementàries, cal mencionar que al finalitzar les
sessions d'aquesta unitat didàctica, es farà una visita al circ a la ciutat de
València, per tal que els xiquets vegen més clarament la realitat que han estat
treballant durant tres setmanes i que potser no coneixien
pel fet de ser xiquets tan menuts.
Considerem que és interessant fer aquesta activitat
com a recompensa després d'un bon resultat de la pràctica
de la unitat didàctica, ja que pot ser una forma bastant útil
per a motivar als xiquets durant les classes d'Educació
Física.
En l' ANNEXE 3 trobem la circular informativa per als pares dels nostres
alumnes.
12. Activitats complementàries
53
Després d'haver realitzat aquesta unitat didàctica, ens hem adonat que és
una de les millors formes de plantejar les classes d'educació física, ja que a partir
d'un mateix tema, es pot treballar una gran quantitat d'activitats, enfocades de
diferent forma segons el bloc o blocs de continguts que es vullga treballar.
Encara que la nostra unitat didàctica està plantejada per a xiquets de
només sis anys, hem volgut abordar tots els blocs de continguts, ja que el tema
del circ, ens ha donat la possibilitat de plantejar moltes activitats i variants
d'aquestes per a cada bloc. A més considerem que tots els blocs de continguts
són importants, ja que per a aconseguir els objectius d'aquesta assignatura serà
necessari que els xiquets desenvolupen habilitats i actituds com conèixer el seu
propi cos a través del moviment, adquirir les mobilitats motrius bàsiques com la
marxa, la carrera, el salt i els girs; explorar i descobrir l'expressió corporal, sense
oblidar la importància de la higiene i a salut corporal.
Per altra part, volem destacar que la realització d'aquesta unitat didàctica
ha sigut molt costosa, perquè per a preparar bé les sessions has de pensar quines
activitats són més adequades, més motivadores i amb la dificultat corresponent
per a l'edat.
El fet d'haver triat treballar amb xiquets tan menuts, ha suposat que ens
posàrem en la pell del professor moltes vegades, per tal de visualitzar els
possibles problemes que poden sorgir, recordant com treballàvem de menudes a
les nostres classes d'educació física, o com varen ser aquestes en el nostre període
de pràctiques de l'any passat.
Per altra banda, considerem fonamentals altres aspectes de la nostra unitat
didàctica com la metodologia, basada en l'aprenentatge per descobriment,
l'aprenentatge significatiu, o el tipus d'avaluació formativa, plantejant
instruments d'autoavaluació, perquè comencen a desenvolupar altres actituds
com la reflexió, l'autocrítica, o la sinceritat a l'hora d'omplir les fitxes.
13. Conclusió
54
Per a finalitzar, dir que encara que ens ha costat molt la realització
d'aquesta unitat didàctica, hem pogut aplicar tot allò que hem estat comentant al
llarg d' aquest quadrimestre a classe, valorant pràcticament tots els continguts
que hem treballant i hem après durant les pràctiques. És dir, aquesta unitat
didàctica ha sigut com la pràctica final, on hem sigut nosaltres mateixes qui hem
tingut que escollir i prendre les decisions de com voldríem que foren les nostres
classes d'aquesta assignatura.
Einon, D. (2003). Niños creativos. Guía para estimular la
creatividad infantil. Barcelona: Parramón.
Horacio, E.; Kloppe, S. (2002). Jocs per als més petits. De 5 a 6
anys. Barcelona: Parramón.
Molina, J.P., (1999) Estrategias metodológicas en la enseñanza de
la educación física escolar (Cap V) a M. Villamón (dir.) Formación
de los maestros especialistas en Educación Física, Conselleria de
Cultura Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana.
López (2004) La participación del alumnado en los procesos
evaluativos: la autoevaluación y la evaluación compartida en
Educación Física
López Ejemplos de instrumentos de evaluación formativa en
Educación Física
Lucea, J. (1994) Diseño y desarrollo de unidades didácticas,
créditos educativos o unidades de programación en Educación
Física, del llibre El currículum de la Educación Física en la
Reforma Educativa,. INDE
Rios, M. La Educación Física y la inclusión del alumnado con
discapacidad, cap. V del llibre Didàctica de la educación física: una
14. Bibliografia
55
perspectiva crítica y transversal. Fraile (coord.) Ed. Biblioteca
Nueva)
http://www.cefe.gva.es/
http://recursostic.educacion.es/primaria/ludos/web/a/01/index.html
ANNEXE 1
NARRACIÒ DEL COMTE ACTIVITITAT MOTRIU HABILITAT
MOTRIU
Benvinguts xiquets i xiquetes al
meravellós món del circ.
En la nostra actuació d’avui, vosaltres
sereu els protagonistes. Tots anem a la
pista i saludem al públic.
En carrera suau, fem el gest
de saludar
Desplaçament
Ens posem enfront d’ells per a que ens
vegen y anem a un costat i a l’altre i...
Amb tots vostès els nostres malabaristes,
equilibristes, domadors, pallassos i macs!
En carrera suau ens
desplacem lateralment d’un
costat a un altre. Els diem als
xiquets que ens diguen els
personatges del circ que
coneixen i els anem imitant..
Desplaçaments.
Espacialitat
Comença l’espectacle!, Senyors i
senyores!, Xiquets i xiquetes! Amb tots
vosaltres... Els malabaristes!
Agafem un baló per persona.
El llançem el més alt possible i
el tornem a agafar amb les
mans
Manipulacions.
Espacialitat
En la seua actuació principal els nostres
fabulosos malabaristes intentaran
mantindré el major nombre de pilotes en
l’aire... A la mateixa vegada!
En grups de sis persones ens
col.loquem en cercle i a la
senyal del xiulet tirem el baló
per l’aire a la persona que
tenim enfront, intentant que
no xoquen i caiguen al sol.
Manipulacions
I ara amb tots vosaltres els equilibristes.
Mireu com mantenen l’equilibri! Mireu
que bé caminen en l’aire!
Els xiquets han de pasar pel
circuit que ha disposat el
mestre, intentant mantindré
Desplaçament.
Equilibri
Espacialitat
ANNEXES
56
l’equilibri. El circuit està
format per cordes bancs
ixanques
Junt a ells, també en l’aire els
trapecistes ens van a sorpender amb el
seu espectacle de girs en l’aire.
Ens imaginem que estem
sobre un trapeci. Donem
voltes en l’aire, sobre nosaltres
mateixos, en el sol...
Girs
Cuidat! Perque arriba per a tots vosaltres
els lleons feroços i el magnífic domador
que ens demostrarà lo be que els
controla.
Imitem als lleons a quatre
potes pel sol. A la senyal del
mestre ( domador) donem una
volta sobre nosaltres mateixos
Desplaçaments
Girs
Una i altra vegada pasaben els lleons pels
cèrcols de foc sense deixar que una sola
flama de foc toque el seu cos
En parelles, un fa de domador,
agafant un cèrcol i l’altre de
lleó, passant per ell.
Espacialitat
Arribant ja al final, els nostres amics els
pallassos ens van a posar el color
d’alegria i diversió que venim buiscant,
fent-nos riure molt.
Tots sobre els matalassos ens
fem cosquerelles
Manipulacions
Esquema corporal
Espacialitat
Amb la desfilada de mayorets ens
despedim. Esperem que hagen disfrutat
amb la nostra presència. Gràcies xiquets
i xiquetes per la vostra il·lusió i el vostre
somriure!
Agafem una barra de fusta i
57
ANNEXE 2:
58
ANNEXE 3
Col·legi La Constitució
Quart de Poblet
Benvolguts pares:
Aprofite aquest escrit per saludar i informar que el pròxim 20 de desembre de 2012 a les 10h. anirem
al circ de València, on els xiquets de 1er de Primària podran gaudir d'una actuació de pallassos.
Es tracta d'una activitat complementària per tal de viure en primera persona el tema didàctic que ha
abraçat les últimes sessions de la matèria d'Educació Física.
Anys enrere ja hem realitzat aquesta activitat i és una experiència que els xiquets els agrada.
El preu d'aquesta eixida serà de 6€ on s'inclou el autobús que eixirà a les 10h. des de la nostra escola i
la visita a l'espectacle.
La professora d'Educació Física
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Jo_____________________________com a pare/mare/tutor de_______________________
autoritza al meu fill/a a acudir a l'activitat complementària de la professora d'Educació Física
el dia ___de desembre de 2012.
Singatura:
Data: ____de_______________de 2012