Post on 30-Nov-2014
description
Tema 3: Liberalisme i nacionalisme
Les revolucions del segle XIX
IV. LES REVOLUCIONS DEL SEGLE XIX
El sistema de la Restauració va ser contestat molt prompte
dues forces ideològiques se li
oposen
el liberalisme el nacionalisme
defensa d'un sistema polític constitucional
defensa del dret dels pobles a l'autodeterminació i rebuig dels
imperis plurinacionals
protagonista de les onades revolucionàries de la primera
meitat del segle
impulsora de les unificacions nacionals d'Itàlia i
d'Alemanya
1. Les revolucions del 1820
És la primera onada de protestes contra el sistema de la Restauració
van tenir una extensió limitada
es van produir bàsicament a les penínsules mediterrànies
també a Rússia i fins i tot a Amèrica Llatina
totes tenen en comú
l'escassa participació popular l'exigència de règims constitucionals
2. Les revolucions del 1830
Segona onada revolucionària (entre 1829 i 1839)
afecta tota l'Europa occidental
destaca la intervenció de les masses populars
a l'Europa oriental, la majoria de les revolucions
van fracassar i es va mantenir l'economia
senyorial i la monarquia absoluta
suposa:
la derrota definitiva del poder aristocràtic
l'enfonsament del sistema de la Restauració a l'Europa occidental
el canvi de règim i de dinastia a França
la independència de Bèlgica
S’origina a França
els tres dies gloriosos
27, 28 i 29 de juliol de 1830
abolició de la monarquia absoluta de Carles X
instauració d’un règim liberal regnat de
Lluís Felip d’Orleans
última vegada que l’alta burgesia lluita al costat de les
classes populars
liberalisme doctrinari
enllaça amb la tradició més moderada de la Revolució
francesa
política reservada als notables
basat en el sufragi censatari
Carles X de França
Lluís Felip d’Orleans i els seus fills
3. Les revolucions del 1848
convulsaren Europa entre el febrer del 1848 i l'estiu del 1849
totes tingueren un substrat comú
crisi econòmica de 1846-47
rebuig dels règims autoritaris
exaltació del sentiment nacional
També conegudes com Primavera dels pobles
diferiren quant al seu caràcter
però
democràtic i socialista
nacionalista
allà on predominava el liberalisme moderat
imperis plurinacionals i nacions sense estat
també s’originen a França
irrupció de la classe obrera
Les conseqüències són ben diferents segons els països
França
enderrocament de la monarquia de Lluís Felip I de França
revoltes de París dels dies 22-24 de febrer
proclamació de la Segona República
25-II-1848
profundes conquestes democràtiques
tallers nacionals sufragi universal
reacció burgesa
desembre 1848 Lluís Napoleó president
colp d’estat del 1851
Segon Imperi francés
Napoleó III
Louis Blanc
Napoleó III, emperador dels francesos Eugènia de Montijo, emperadriu
Imperi austríac
Estats alemanys
Itàlia
• l’abolició de la servitud dels camperols • el reconeixement de les nacionalitats de xecs i hongaresos
la revolució aconsegueix
amb tot va ser derrotada
tornada a un sistema de govern tradicional
creació del Parlament de
Frankfurt
reuneix els poders legislatiu i executiu
aprova la constitució de març del 1849
el rei de Prússia rebutja la corona
repressió estrangera
austríacs al nord francesos als estats vaticans
s’estableix una monarquia constitucional al Piemont però
4. El balanç de les revolucions
l’onada revolucionària del 1848 obri una nova etapa política
tot i la seua derrota
inici dels processos d’unificació alemany i italià
ampliació de les bases socials del liberalisme
lent avanç de la democràcia política
hi confluiran dues forces
caracteritzada per
l’ampliació del dret de vot
els inicis del moviment obrer