Post on 28-Mar-2015
TREBALL DE RECERCALa manipulació als mitjans de comunicació
Alumne: Dídac Bru GarciaInstitut: Antoni de Martí i Franquès
Curs: 2010/2011Tutora del Treball: Asunció Tortosa
ÍNDEX
Part Teòrica
1. Introducció Pàgina 3
2. Història del desenvolupament de la premsa escrita Pàgina 4
3. El concepte de notícia en l'actualitat Pàgina 14
4. Manipulació als mitjans de comunicació. Pàgina 20
Part Pràctica
5. Anàlisi de dos eufemismes. Pàgina 33
6. Enquestes i resultats Pàgina 34
7. Entrevista a José Miragall Pàgina 40
8. Conclusió Pàgina 42
Recursos Utilitzats.
9. Bibliografia Pàgina 43
1. INTRODUCCIÓ
El tema l’he escollit ja que m’agradaria poder dedicar-me professionalment al
periodisme i trobo que es un bon mètode per començar a agafar l’experiència
suficient per estar preparat un cop comenci la carrera, i poder conèixer els
‘draps bruts’ de la professió.
El treball l’he desenvolupat partint de la hipòtesi següent: els mitjans de
comunicació distorsionen la realitat d’una noticia. D'aquesta hipòtesi se
n'haurien de seguir una sèrie de conseqüències, com ara la influència que
exerceix aquesta suposada realitat sobre les persones i la societat en general. I
la manera d'actuar i emetre judicis al voltant d'aquesta. A més, d’aquí es
segueix que el punt de vista que els individus es formen de la realitat pot
resultar-ne alterat.
La nostra conducta es veu afectada segons el mitjà de comunicació que
seguim? Contrastem realment la informació abans de fixar la nostra opinió? O
donem per suposat que allò afirmat a la notícia es totalment cert?
Per tal de respondre a qüestions com aquestes que van anant plantejant-se’m
al llarg de la meva recerca, vaig haver d'esbrinar, en primer lloc, una sèrie de
conceptes previs, com ara: què és una notícia? com es redacta una notícia? O,
el que és més important, quin procés segueix la notícia des que es produeix
fins que arriba al lector i on es produeix, on comença, aquesta manipulació?
I per tal de contrastar la meva hipòtesi, no només m'he basat en una
exhaustiva recerca a nivell documental, sinó també pel que fa al treball de
camp. És per això que he dut a terme una enquesta entre diferents grups
socials. A més, he realitzat una entrevista a un periodista per tal de conèixer
l'experiència directa pel que fa a la relació entre la redacció de la notícia i la
manipulació.
Bàsicament espero que el treball m’ajudi a fer correctament la recerca
d’informació, a la redacció i adequació d’aquesta, comparar fonts, i quedar-me
amb la base de la noticia per a poder desenvolupar-la jo mateix.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 3
Exemple de Foli a mà del 4 de Setembre del 1254
2. HISTÒRIA DEL DESENVOLUPAMENT DE LA PREMSA ESCRITA
Informació històrica:
El diari tal com el coneixem avui en dia va néixer al segle XVIII a Anglaterra.
Tot i això, anteriorment ja hi podem trobar altres formes de comunicació dels
esdeveniments entre els diferents membres de la població.
A l’antiga roma, ja hi havien diferents mitjans d’informació: Les Actes públiques,
que consistien en una sèrie de taulons exposats als murs del palau imperial o al
fòrum i on s’hi explicaven els fets més importants que succeïen a l’imperi romà.
A l’edat mitjana, van sorgir el mercaders de
notícies els quals redactaven els anomenats
folis a mà. Bàsicament aquests consistien en
tres o quatre fulls escrits a mà sense títols,
firma de l’autor ni cap altre tret semblant als que
podem trobar en les notícies actualment. Els
folis es solien vendre als ports per informar als
navegants de les guerres durant les creuades
pel mediterrani oriental. Degut al gran èxit
obtingut per aquests en la seva tasca d’informar
els navegants, i per la pèrdua de confidencialitat de les informacions bèl·liques,
fet que possibilitava les emboscades per part de l’enemic, aquests avisos van
ser censurats a tota Europa.
Però no va ser fins al segle XV, amb la invenció de la
premsa per part de l’alemany Gutenberg (1398-1468),
que van aparèixer noves publicacions periòdiques: Els
Ocasionals informaven d’un fet puntual quan l’
ocasió ho requeria, com per exemple el descobriment
d’Amèrica per part de Colon..
Les Relacions era un tipus de publicació semestral
(dos cops a l’any) on s’hi recollia tot tipus
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 4
Exemple d’ Ocasional del 1665
d’esdeveniments que tenien lloc dins de qualsevol part del continent europeu
Europa.
De manera semblant a les relacions, també van néixer els Canards que
tractaven temes sensacionalistes: miracles, monstres. L’explicació dels quals
solia ser quasi sempre religiosa.
I a partir del 1609, es van començar a publicar
les Gasetes a bona part d’Europa, es
publicaven de manera setmanal i es van
consolidar com a medi de propaganda de la
monarquia. Es podria dir que es un antecedent
de l’actual ‘Boletín Oficial del Estado’ La
Gazette, Le Journal des Savants, i Le Mercure
Galan van ser les més importants per Europa,
fet que va ocasionar la primera gaseta a
Espanya: ‘La Gaceta de Madrid’ l’any 1661, en
aquesta s’hi publicaven lleis, reials decrets,
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 5
Exemple de Canard del 1678
Imatge de la ‘Gaceta d’Amsterdam’ del 1675
reglaments i altres resolucions del poder executiu, dels tribunals suprems i les
oficines centrals.
El primer periòdic que es va començar a publicar diàriament va néixer a
Anglaterra al segle XVIII, va ser el Daily courrant (1702), dirigit per Elizabeth
Mallet explicava els fets més importants que havien tingut lloc durant el dia a
Anglaterra. La distribució es feia mitjançant pregoners, que eren el col·lectiu de
gent encarregada de distribuir i vendre els diaris entre la població. Els més
importants centres de circulació de diaris en Anglaterra van ser els cafès, on la
gent s’hi reunia i els comentava.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 6
Portada del Daily Courant del 1702
LA PREMSA ESCRITA A ESPANYA: HISTÒRIA
Pel que fa a l’Estat espanyol, la premsa no es desenvolupà fins el segle XVIII.
En aquells temps els diaris eren molt cars i només estaven a l’abast d’uns pocs
privilegiats, es a dir, la noblesa i el clero. Els editors només obtenien ingressos
de la venta ja que la publicitat no es va desenvolupar dins aquest medi fins al
segle XIX.
En el desenvolupament de la premsa escrita al nostre país podem distingir,
doncs, tres etapes:
La primera etapa entre 1737 i 1750. Aquesta es caracteritza per la
consolidació de la premsa a Espanya amb l’aparició dels primers diaris
com per exemple El diario de los Literatos (Madrid, 1737, Mayáns y
Siscar).
La segona etapa es situa entre el 1750 al 1770, que és una època de
maduresa i especialització.
La tercera etapa començaria a partir del 1770 moment de decadència on
desapareixen moltes publicacions donats els esdeveniments polítics de
l’exterior com la revolució francesa.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 7
TIPUS DE PUBLICACIONS
Com que l’organització social a Espanya va ser molt desigual (parlem d’una
divisió pràcticament estamental fins als segles XIX i començaments del XX) les
publicacions s’orientaven així cap a dos tipus de públic ben diferent, amb
necessitats i interessos gens semblants. Van néixer així una premsa culta i un
altre tipus de premsa més orientada a les classes populars.
LA PREMSA CULTA
El 80% dels lectors de la població al segle XVIII era analfabeta, el qual feia
deduir que els lectors de diaris eren bàsicament noblesa, clero, membres de la
burocràcia, oficials de l’exèrcit i alguns sectors de la classe mitjana com
metges, advocats, professors i comerciants.
La premsa culta s’imprimien amb el permís del Consell de Castella i es
sotmetien a una censura eclesiàstica. Es podien comprar a llibreries o al carrer
on eren anunciats per cecs. Solien parlar de temes econòmics i politics.
Les informacions polítiques o militars eren publicades en diaris oficials,
normalment eren La Gaceta de Madrid i El Mercurio histórico y político
(1753).
La mort de la família real francesa –a causa de a Revolució Francesa,
ocasionada pels problemes ideològics, socials i econòmics que vivia la societat
francesa en aquells temps- va provocar l’enduriment de la censura i la
suspensió temporal de la premsa al territori espanyol. El rei Carles IV va
prohibir la publicació de tots els diaris excepte els oficials el 24 de febrer de
1791. Aquests últims no van ser eliminats ja que al ser publicats directament
per la monarquia, no contenien cap contingut que els poguessin perjudicar.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 8
LA PREMSA POPULAR
La premsa popular consistia en llibrets d’aspecte inofensiu, adornats amb
imatges que es distribuïen a milers pels pobles i ciutats. Pretenien informar del
temps a més de altres temes molt variats. A més, informaven també dels estats
de la lluna i de diferents instruccions com per exemple ‘com caminar per sobre
l’aigua’ o ‘defensa davant terribles tempestes’.
Solien tindre un títol sensacionalista que servia de reclam (com a l’actualitat). El
poc nivell informatiu que tenien aquests diaris van obligar a Carles III a prohibir
la publicació d’ aquests el 1767 sota el pretext que aquests constituïen una
lectura inútil per al poble.
Les publicacions mes populars van ser els que publicava Torres Villaroel que
va ser un escriptor, poeta, dramaturg, metge, matemàtic, sacerdot i catedràtic
de la Universitat de Salamanca fins l’any 1770.
A partir del segle XIX i després de la revolució francesa es va produir a tota
Europa una reacció conservadora i es va imposar de nou l’absolutisme, fet que
va provocar que tots els diaris liberals enviessin tots els seus esforços per a
lluitar contra aquesta forma de govern.
Fins el 1881 tots els països occidentals van reconèixer la llibertat d’expressió i
van començar a dictar lleis de premsa.
En aquest segle es podien diferenciar dos tipus de blocs de medis d’informació:
Els de la premsa política on els mitjans transmetien una ideologia política. La
premsa informativa que va evolucionar cap a la premsa de masses del segle
XX i l’objectiu de la qual era obtenir benefici econòmic.
La premsa espanyola del segle XIX ajudada per la Guerra de independència va
crear una gran demanda informativa, per altra part, el govern reunit a cadis va
decretar el 1810 la llibertat de premsa i els ciutadans va poder saber aleshores
que passava dins les corts. Tot això va multiplicar les publicacions de diaris de
totes les tendències: Diaris liberals com: El Conciso o El Robespierre Español,
anticomunistes com: El Censor General; i afrancesats com La Gaceta de
Sevilla o El diario de Barcelona.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 9
Amb el retorn de Ferran VII i amb ell l’absolutisme, es va prohibir tota publicació
no oficial fet que va provocar que al 1923 una sèrie de liberals fossin expulsats
del territori espanyol, però el 1834 amb la mort de Ferran VII, aquests van
tornar portant amb ells idees romàntiques i noves formes de fer periodisme
extretes dels anglesos.
Durant uns 40 anys la premsa es va mantenir estable sense canviar massa
però no va ser fins la revolució del 1868 i la constitució del 69 on es reconeix la
llibertat de premsa, però lo que, una altra vegada tornen a sortir centenars de
noves publicacions i de revistes. Les tirades eren molt petites tant que mai
solien sobrepassar els 1.500 exemplars, però hi tenien una gran capacitat
d’expansió ja que hi habia una gran tradició a explicar les coses en veu alta,
juntament amb l’existència de gabinets de lectura i el costum de llegir diaris als
cafès i a les tertúlies.
A partir del 1880 van sorgir nous mitjans diferents quantitativa i qualitativament
als del segle XIX. Aquets constitueixen l’origen de la informació pròpia del segle
XX.
Va ser quan van aparèixer les primeres agències de noticies que van provocar
alguns canvis en la informació dels nostres dies gràcies també amb
l’establiment del telègraf.
Als últims anys del segle XIX i als primers del segle XX sorgeix als Estats Units
i a alguns països d’Europa una nova generalització de diaris, anomenat new
journalisme o nou periodisme. Son els primer diaris de masses. Augmenten
espectacularment les seves tirades incloent-hi moltes pàgines de publicitat. Es
converteixen en bens d’ús i de consum. Tenen tant d’èxit ja que tenen un bon
acabat i el seu preu es baix. Es converteixen ens instruments de gran
influència dins la societat, fet que provocarà manipulacions de tot tipus.
Sorgeix amb aquest context la premsa groga. Aquest format va fracassar, però
es van conservar molts aspectes que perduren avui dia. Els grans beneficis
econòmics que es van produir vana jugar a la creació de grans monopolis
informatius com per exemple la CBS.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 10
A Espanya mentrestant als Estats Units i Europa triomfa la premsa de masses,
apareixen nous medis que es cataloguen com independents, alguns dels més
coneguts son:
La Vanguardia creat el 1881 pels germans Godó ABC creat el 1903 però que
no va ser diari fins el 1905. Tenia format de revista i ideologia monàrquica i
conservadora.
Durant la primera guerra mundial els periodistes van col·laborar amb l’exèrcit i
van difondre entre la població falses històries heroiques per tal de mantenir la
moral i l’entusiasme del poble i fomentar l’odi cap als contrincants.
Durant la segona guerra mundial també es van utilitzar els mitjans de
comunicació amb un fi propagandístic: Hitler va recórrer a la anomenada
publicitat maquinista basada en la idea que davant un determinar estímul, les
poblacions tindrien una mateixa resposta.
Donada la competència dels nous mitjans com el cinema, la radio o la televisió
es va desenvolupar un periodisme alternatiu, anomenar fotoperiodisme, on es
pretenia entretenir al lector i fer que ‘s’oblidés’ de la societat en la que vivien. El
90% dels diaris era pur entreteniment mentre que el 10% restant el formava
una informació que pretenia allunyar a la població de la realitat.
Després de la segona guerra mundial es va desenvolupar una teoria de
responsabilitat socials dels mitjans ja que eren un servei de funció directa al
públic.
Del 1945 al 1970 els Estats Units viu una etapa d’expansió econòmica que va
ajudar a desenvolupar el sector informatiu que creix cada cop més, fet que fa
que les empreses de la informació cada cop tinguin més poder. Això afavoreix
la concentració dels medis ja que les empreses absorbeixen d’altres més
petites.
Juntament amb el periodisme escrit, a mesura que avança el segle, es
desenvolupa el periodisme a la radio i la televisió. Existeixen mitjans de qualitat
o d’elit com The times, l’ABC, Le Monde o la BBC que tracten d’informar des
d’un punt de vista objectiu.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 11
L’any 70 s’inicia una crisis que dona lloc a la societat d’informació en la que
estem immersos. El desenvolupament de les noves tecnologies afecta a tots
els mitjans de comunicació.
A Espanya després de la transició democràtica, la premsa experimenta un
important augment amb l’aparició de tot tipus, a part de diaris amb història com
La Vanguardia o l’ABC, apareixen altre com El Mundo o El país que es
consoliden ràpidament com grans empreses del sector.
Dins la nostra constitució s’hi reconeixen i es protegeixen els següents drets
relacionals amb els mitjans de comunicació i la llibertat d’expressió, com es
mostra a continuació1:
1. Se reconocen y protegen los derechos:
A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.
A la producción y creación literaria, artística, científica y técnica.
A la libertad de cátedra.
A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión. La Ley regulará el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto profesional en el ejercicio de estas libertades.
2. El ejercicio de estos derechos no puede restringirse mediante ningún tipo de censura previa.
3. La Ley regulará la organización y el control parlamentario de los medios de comunicación social dependientes del Estado o de cualquier ente público y garantizará el acceso a dichos medios de los grupos sociales y políticos significativos, respetando el pluralismo de la sociedad y de las diversas lenguas de España.
4. Estas libertades tienen su límite en el respeto a los derechos reconocidos en este Título, en los preceptos de las Leyes que lo desarrollan y, especialmente, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia imagen y a la protección de la juventud y de la infancia.
5. Solo podrá acordarse el secuestro de publicaciones, grabaciones y otros medios de información en virtud de resolución judicial.
1 Extret de la constitució espanyola disponible al web http://www.la-moncloa.es
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 12
Amb el desenvolupament de la premsa va néixer l’opinió pública, que es la
unitat de pensament, convicció, emoció, tendències o fins que es produeixen
sota determinats factors socials que te un grup o massa social. Es van anar
introduint actualitzacions tècniques i milloraven els sistemes de distribució a
mesura que es desenvolupaven els ferrocarrils. Van aparèixer empresaris que
van ser capaços de reduir els costos de producció i augmentar la capacitat
productiva, com per exemple The Times del 1785.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 13
3. EL CONCEPTE DE NOTÍCIA EN L'ACTUALITAT
Com sabem una informació qualsevol o un determinat esdeveniment pot ser
transformat en notícia.
Que aquest fet sigui transformat en notícia o no, depèn de la decisió que hi
apliqui el professional encarregat, es a dir, el periodista. Aquesta ‘idea’ de
notícia no ha estat sempre així, ja que la percepció del que avui considerem
com noticia ha anat canviant durant el temps.
Diferents autors han intentat definir el terme notícia, com per exemple Lyle
Spencer la defineix com “Un fet o una idea que interessa a un gran nombre de
lectors”2.
Tot i que de manera general es podria definir una notícia com una seqüència
d’ esdeveniments, que, desprès de ser interpretats per un periodista que hi
aplica uns factors que la converteixen en útil per a les persones es converteix
en informació apte per a un públic que no té perquè ser necessàriament ampli.
Les notícies es poden classificar :
a) Des del punt de vista de la seva irrupció
- Fortuïtes: tracten un fet imprevist o que succeeix sense que ningú
s’ho esperés. Segons com afectin al dia a dia de les coses es podrà
tractar d’una notícia de més o menys caràcter noticiós.
- Previsibles: són aquelles que a base de l’observació d’uns
símptomes es podien preveure. A l‘ hora d’informar-les, el periodista
ha de fer una referència als precedents de la noticia.
- Programades: el seu desenvolupament estava previst amb antelació
i els seus resultats i consumació arriben a uns altíssims índexs de
probabilitat. Un exemple podria ser l’arribada d’un cap d’estat al
nostre país, fet que ja es coneixia des de fa temps.
2 SPENCER, L.: Redactar noticias. Boston Heat
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 14
b) Segons el seu contingut
- Notícies d’interès humà: provoquen l’emotivitat del lector per culpa
de l’aparició d’aspectes contradictoris o extraordinaris de la vida
quotidiana.
- Notícies d’interès públic: tracten temes que objectivament afecten
a tota la societat pel simple fet de tindre una convivència col·lectiva.
Com per exemple les formacions públiques, econòmiques, de la
societat...
c) Segons l’ identitat de la font utilitzada
- Oficials: provenen de persones que informen des de l’oposició que
ocupen representants públics. Van acompanyades d’una atribució
precisa i concreta.
- Oficioses: provenen també de fons oficials però que no es
decideixen a parlar en representació del càrrec que ocupen sinó que
ho fan des de l’anonimat.
- Extraoficials: es tracta de noticies que provenen de fonts no
vinculades al sistema de transmissió de noticies, aquestes, poden no
ser verídiques.
d) Segons la proximitat de la font utilitzada
- De primer nivell: Son aconseguides de primera mà per un informador
que ha tingut accés directe a un fet o a un document.
- De segons, de tercers o nivells successius: Es denominen també
noticies mediates i son les que han arribat al mitjà de comunicació a
traves d’un canal no directe.
e) D’acord amb la complexitat de la seva estructura
- Noticia simple: Les noticies directes son les que només tenen un sol
esdeveniment o una sola idea bàsica. Es a dir només informen d’un
tema.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 15
- Noticia múltiple: Es aquella que conté més d’un element o idea
bàsica, que està integrada per diferents fets vinculats entre sí.
f) Tenint en compte la seva funció informativa
- Directa: Es la que te com objectiu simplement informar.
- D’interpretació: El periodista no només relata els fets sinó que
també els interpreta.
- De creació: Son noticies que a més de la seva funció primigènia
d’informar sobre temes actuals, pretenen assolir altres objectius com
presentar-se me manera exclusiva .
- Noticies de citació: Adverteixen als lectors sobre problemes de
societat: el seu èxit depèn de que la informació aconsegueixi guanyar
l’apatia del públic.
- Noticies complementàries: Son aquelles que complementen o
acompanyen una noticia principal.
g) D’acord amb el seu esquema
- Noticia de sumari: són aquelles que informen respecte diversos
assumptes d’actualitat que precedeixen d’una única font
- Noticia cronològica: una noticia quasi no mai s’escriu seguint un
ordre cronològic, però, hi ha algunes excepcions. Aquestes noticies
solen acompanyar altres noticies sumant-hi informació sobre
cronologies d’esdeveniments o notes biogràfiques.
- Notes de cites: són aquelles que inclouen textos de documents o
referències a declaracions.
- Notícies espacials: informen d’esdeveniments que tenen lloc de
manera simultània a diferents llocs. Com per exemple les diferents
probes d’uns jocs olímpics que passen a diferents espais.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 16
ESTRUCTURA
Un cop vista la seva classificació, anem a veure la seva estructura:
L’estructura d’una notícia és com la d’una piràmide invertida, es a dir, el més
important va al principi, i les dades menys irrellevants al final. Això es
important per a que els lectors disposin i puguin memoritzar la major informació
possible per si desprès decideixen deixar de llegir la noticia.
Aquesta piràmide comença amb un titular que on han d’aparèixer els elements
més importants que després es recolliran en el text; assumptes que son claus i
que el periodista ha de tenir perfectament identificats de cara a poder-los
plasmar posteriorment tant en titular com en el lid i el cos de la informació. Hi
ha una sèrie d’aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora de plasmar els
diferents elements de titulació:
1) Preferiblement han de ser oracions simples.
2) Han de ser concrets i en cap cas sensacionalistes.
3) Es prohibeix l’ utilització de condicionants i expressions com no es
descarta.
4) Mai han d’oferir conclusions que vagin més enllà del que planteja el text.
5) Tot i que les figures de titulació formen part el text de la noticia, han de
ser independents, es a dir, s’expliquen per si mateixes sense tindre que
consultar res més.
6) Redactar-los en present o futur tot i que la informació ha tingut lloc en el
passat.
7) No ha de començar amb un verb en infinitiu.
8) Es preferible en veu activa que en passiva.
9) No inclourem la partícula ‘NO’.
10) S’ha d’eliminar els adverbis de temps.
11) No s’ha de repetir la mateixa paraula.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 17
12) No s’ha d’utilitzar el punt, la coma ni el punt i seguit.
13)Els signes d’interrogació i d’exclamació només es poden fer servir en
texts d’opinió.
14) Els parèntesis no poden aparèixer.
15) No abusar de les cometes.
16) Les cometes simples s’utilitzaran per substituir a la cursiva.
17) Les cometes dobles per indicar paraules textuals.
18) No podem partir de paraules ni noms compostos amb guions.
19) Limitar l’ús de sigles.
20) Evitar cacofonies.
21) No poden superar les 12 paraules.
Desprès vindria el lid, que és la part més important de l’ informació. És el primer
paràgraf de la noticia i on s’ofereixen les dades principals i no es, sota cap
concepte, un resum de la noticia.
El lid és la part fonamental de la notícia. És el que ha de ser capaç de
convèncer al lector per a que el lector aposti per la nostra informació i que
tingui ganes de seguir llegint. El lector ha de quedar ‘enganxat’ a la noticia amb
el nostre lid. Si el lid no es bo, el lector perd tot interès amb la noticia i aquesta,
tindrà molt poc impacte entre l’audiència.
Per a seleccionar l’ informació més important i que per tant és la que anirà al
lid hem de preguntar-nos per les sis W, es a dir, Who (Qui), What (Què), Where
(Ón), When (Quan), Why (Per què) i How (Com). Si la noticia respon aquestes
preguntes, acabarem amb els dubtes de l’audiència a la que li oferirem les
dades més rellevants.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 18
Un lid ha de ser atractiu, directe, amb frases afirmatives i evitant les negacions,
preferentment en veu activa. Es important que reculli tot el més important de la
noticia d’una forma clara, senzilla i sense dubtes.
José Luis Benavides i Carlos Quintero3 consideren un bon lid el que té les
següents característiques:
1) Brevetat: Ha de ser curt i concís amb el fi de que el lector s’informi
ràpidament de la noticia.
2) El més important primer: El periodista ha d’incloure al lid el més
important de forma clara i directa.
3) S’ha de contar el que succeeix, no enunciar que succeeix alguna cosa.
4) S’ha d’eliminar lo obvi
5) Honestedat: Les dades i les cites s’han d’oferir en el seu context.
6) Impactant: Ha de cridar l’atenció del lector.
Un cop sabem fer un lid, passem al cos de la noticia, que ha de ser la següent:
Lid, ampliació dels continguts del lid, resta de dades que aportem a la
informació, contextualització, i per últim, alguns detalls menys rellevants que
ens permeten donar per finalitzada la informació.
El cos i el final de la noticia ha d’anar d’acord amb l’ordre de successió dels
fets, es a dir, ha de mantindre un ordre cronològic, tot i així, si volem informar
sobre un succés, el més normal es situar al principi el desenllaç final del mateix
i no el seu ordre cronològic, donat que el més important apareix al final.
3 Benavides Ledesma, José Luis y Quintero Herrera, Carlos (1997): “Escribir en Prensa.Redacción Informativa e Interpretativa”, Longman de México Editores, México, p. 11.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 19
4. MANIPULACIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Per tal d'entendre en primer lloc el concepte de manipulació cal fer al·lusió al
significat del terme mateix per tal de, a continuació entendre aquest concepte
en el context que estem tractant:
La segona edició del diccionari de la llengua catalana de l'IEC entén aquest
terme com a l'operació a través de la qual l’audiència és menada a actuar i a
opinar en contra dels seus interessos.
Per altra banda el diccionari de la Real Academia de la Lengua Española enten
el terme manipular com l'operació amb les mans d'un instrument qualsevol.
També del resultat de treballar quelcom de manera exhaustiva. No obstant, el
diccionari també fa referència a aquesta connotació sociològica que té a veure
amb el concepte que entenem aquí com a manipulació:
3. tr. Intervenir con medios hábiles y, a veces, arteros, en la política, en el
mercado, en la información, etc., con distorsión de la verdad o la justicia, y al
servicio de intereses particulares.
4. tr. coloq. Manejar alguien los negocios a su modo, o mezclarse en los
ajenos.4
Tot i que sentim parlar sovint de la manipulació en diferents àmbits, cal al·ludir
a la definició mateixa d’aquest terme per tal d’enfrontar-nos d’una manera
adequada i des de l’inici a aquest concepte i a la seva relació amb els mitjans
de comunicació.
No obstant el significat del terme manipulació ha sofert una sèrie de canvis
vinculats al desenvolupament de la societat i dels mitjans de comunicació; avui
s’ha convertit en un terme del que es fàcil esperar la seva constatació diària
dins la premsa, la radio i en qualsevol conversació a partir del moment en que
es centra en assumptes polítics, econòmics o informatius, com ja sabem, es
manipulen noticies, aliments, la genètica, la naturalesa o les pròpies persones
mitjançant la desinformació.
4 http://buscon.rae.es/draeI/
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 20
Es aquesta doncs una paraula de moda, no es caracteritza només per el seu ált
índex de rellevància, sinó també per la seva dispersió d’us, es a dir, per la
diversitat d’universos de discursos en els que apareix: economia, comunicació,
ecologia...
El diccionari de Juilland fet sobre quasi mig milió de paraules de texts literaris
no la registra.
Si acudim als DRAE veurem com el terme ha patit un enriquiment semàntic, en
efecte, a la edició del 1970, manipular, es defineix com ‘Operar amb les mans.
O. En altres ciències, arts o feines. 2. Manejar un mateix els negocis a la seva
manera, o barrejar-se amb els dels altres’.
En canvi, a la edició del 1992, afegeix un valor figurat que encara es queda
curt.
4. Intervenir mitjançant hàbils mitjans i a vegades dins la política, en la societat,
en el mercat etc, amb freqüència per servir els interessos propis o aliens’.
A la contaminació negativa del terme ha influït decisivament el seu reiterat us
en contextos connotats com fraudulents i que son o han sigut tant reiterats que
porten lloc a convertir la paraula que defineix dramàticament la fallida del
comportament ètic de la convivència.
L’ús del terme en la lingüística es remunta a la dècada dels cinquanta o
seixanta. Ho va fer servir R. Jakobson en sentit neutre al comparar la actitud
del criptoanalista –desxifrador del codis secrets- amb la d’un estranger davant
una nova llengua, o amb la d’un lingüista que analitza una llengua
desconeguda. Jackobson diu:
‘El criptoanalista es troba amb un missatge el codi del qual li es prèviament
desconegut i ha de donar amb ell mitjançant hàbils manipulacions’
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 21
LA MANIPULACIÓ DE LA INFORMACIÓ
Els mitjans de comunicació construeixen una realitat que es genera des d’uns
determinats marcs els límits dels quals estan determinats pels grups dominants
d’una societat. Aquest control permet l’actuació sobre els sentits i aconsegueix
fer efectiva la influència, es a dir, la manipulació sobre els receptors.
El poder del control de la informació es el poder de crear realitats.
Com crear aquestes realitats és una feina difícil d'esbrinar, però molt més ho
serà conèixer les raons que porten determinats grups editorials o els interessos
polítics i estratègics dels governs, a l'hora d'emetre una determinada informació
sobre l'estat en que la societat es troba o esdeveniments diplomàtics
importants en els quals es vegi involucrada la nació afectada.
És precisament per aquesta dificultat que no he entrat a qüestionar les raons
de fons que portarien a decidir quan i per què manipular segons quina
informació. M'he centrat, en canvi en el com es manipula la informació i en
els exemples històrics als que la meva recerca m'ha conduït.
FORMES DE MANIPULACIÓ
A) LA MANIPULACIÓ DEL LLENGUATGE
Avui dia es sol dir que la llengua és un codi aplicant-li la denominació dels codis
artificials. Doncs bé, la noció de vulnerabilitat, cancel·lació o manipulació es
valida com a frontera entre els codis artificials i la llengua.
La llengua és l’únic codi que permet vulnerar fins a certs límits la seva
pròpia estructura: cap altre codi tolera la més mínima desviació dels principis
que els constitueixen com a sistema. La vulnerabilitat a la que es pot sotmetre
a la llengua, es una condició necessària per la seva validesa universal: perquè
la llengua està estructurada així i no d’una altra manera, pot assumir un paper
instrumental doble: al estar al servei d’una persona - individu únic,
irrepetible, genètica i psicològicament diferent de l’altre -, i a l’hora servir la
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 22
vocació comunitària que com ser social té l’home, la llengua està
organitzada de manera que permeti la seva vulneració ocasional.
Òbviament una sistemàtica i continuada vulneració dels principis que
estructuren la llengua destruiria la comunicació i faria inservible l’ instrument al
no ser capaç de complir la seva funció institucional.
Les vulneracions anteriorment dites, son paradòxicament les mateixes pautes i
mecanismes que regeixen el funcionament de la llengua; no es tracta, doncs de
la existència d’unes regles codificades, establertes, que permetin transgredir el
codi, sinó que aquests trencaments son essencialment de la mateixa
naturalesa que les lleis constitutives del mateix, o al menys les lleis
constitutives estan presents en el mateix fet de la manipulació, fent-la possible.
Així doncs, son violacions o desviacions, com les denomina una bona part de
les teories sobre el llenguatge poètic, però interpretables perquè estan guiades
pels mateixos principis que fonamenten el sistema de la llengua. Si això no fos
així, si la violació no respongués a aquests principis, destruiríem la
comunicació, tindríem l’absurd com resultat de la manipulació; així ha passat a
vegades amb el surrealisme, amb l’escriptura automàtica, amb el joc de l’atzar
que entrega, la manipulació del codi; una frase com la ostra del Senegal
menjarà el pa tricolor, es una violació del codi capriciosa que per no respondre
als mateixos mecanismes de la llengua destrueix com instrument de social la
comunicació.
Justament per ser violacions controlables des del codi, son interpretables, amb
major o menor dificultat, quan es descobreix el mecanisme que les va fer
possible, i, per aquesta raó la manipulació del codi no és exclusivament
literària.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 23
La manipulació de la veritat.
La intencionalitat converteix el pervers mecanisme fins el punt que algun autor
ha pogut parlar de la corrupció per la paraula. La llengua – deia Tertulià – es
‘fiera encerrada entre los muros de los labios y las verjas de los dientes'
Entre tots els procediments utilitzats avui, hi ha un – l’eufemisme – que ens
transporta a un món irreal d’adornament creant una nova sèrie de relacions i
valors. L’eufemisme es doncs, un intent de fer desaparèixer les connotacions
no desitjades que evoquen o s’associen al terme directe, per això tot
eufemisme es un parlar en quant suosa la substitució del terme propi per una
perífrasi o un ‘rodeo’ o per un altre terme que ja no evoqui els valors negatius
de l’expressió disfèmica. Tot eufemisme es una flagrant innegable, desviació de
la propietat del codi que pot tindre conseqüències importants.
B) LA DESINFORMACIÓ
La desinformació avui dia és una de les formes més habituals de control de la
informació i un dels principals perills als que s’enfronta la ciutadania. Mantindre
als ciutadans en la desinformació facilita enormement a que els mitjans
puguin construir la realitat a la seva mida.
Un dels mitjans per a arribar a aquesta desinformació, i a més que el receptor
cregui que està informat es l’excés d’informació, es a dir, la saturació.
Lluny de la ‘societat de la informació’ que es vol vendre a la ciutadania,
actualment es podria definir que la nostra societat s’està desenvolupant sota la
desinformació i
l’ intent de fer-nos creure que estem informats. Una de les claus de l’èxit
informatiu del govern americà es la saturació de tecnicismes, informació
marginal i rodes de premsa combinades amb ‘apagons’ informatius en
moments crucials com les primeres hores de cada ofensiva, aèria i terrestre.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 24
L’Eufemisme, es un fenomen invasor de la comunicació – Sevilla 1982
Una altre factor que evoca en al desinformació es la velocitat que pretenen els
mitjans a l’hora d’anunciar una noticia, sobreposant per sobre de la qualitat el
fet de ser el primer que explica una fet.
C) MANIPULACIÓ: MÈTODES I EXEMPLES HISTÒRICS
La actuació dels mitjans de comunicació en períodes de guerra i dels grups
politics que els exerceixen influencia, quasi no varia respecte a la mantinguda
en períodes de pau. Aquest plantejament obre una porta molt interessant ja que
en períodes de conflicte es més fàcil desvetllar el funcionament de medis i
governs.
Llavors podem concloure que en temps de ‘Pau’ poden conviure diversos
marcs, però en temps de crisi com per exemple en un conflicte bèl·lic, aquests
marcs han de ser reduïts, reforçats i redefinits fins que la realitat generada sigui
única i incontrovertible.
Els esforços del govern aniran a controlar la definició del marc, per això es
necessària la col·laboració dels mitjans de comunicació, generadors d’aquest
marc. Per això farà servir tots els recursos que tingui per a evitar que la
definició del marc sigui modificada, utilitzant l’anomenada censura i difonent els
seus propis missatges en forma de publicitat.
Des del principi de es guerres la propaganda s’ha orientat enfront l’enemic, com
deia el general xinès Sun Tzu al voltat del 500 a.C ‘L’art de la guerra està basat
en l’engany’ Des del sorgiment de les societats de massa, la propaganda i la
censura s’han dirigit cap a la població pròpia, per tal de aconseguir el seu
consentiment per la guerra. Richard Nixon provava de justificar el perquè de la
derrota americana a Vietnam amb les següents paraules ‘Els dirigents
americans no poden fer la guerra sense el consentiment de l’opinió pública i el
poble americà només la consentiran si el convencen de que es fa per una
causa justa’
A la segona guerra mundial, es van combinar dos procediments: les
‘recomanacions’ de la Office of War Information representaven unes
recomanacions que hi va donar el govern nordamericà als mitjans de
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 25
comunicació estatals que s’encarregava de donar orientacions del cinema que
s'havia de produir al codi Hays, que era un catàleg de pràctiques d’autocensura
imposada a instància dels propis productors de Hollywood. A l'annex hi podem
trobar un exemple.
Però és el conflicte d’Afganistan el que ens mostra el límits on pot arribar
l’autocensura i el patrioterisme d’un medi, ocultant i combatent més crítiques
d’alguns compatriotes seus. Tornant a les recomanacions a qupe ja hem fet
al·lusió anteriorment, els EEUU van ‘recomanar’ no emetre els discursos
gravats de Bin Laden, i, sota la pressió governamental, la de l’opinió pública i la
dels seu propi patrioterisme, Chris Cramer, president de la CNN, va afirmar que
‘els mitjans i els periodistes americans es troben en una posició difícil a l’hora
de situar cada informació en el seu corresponent context i fer a l’hora que
aquesta sigui comprensible per a l’audiència i a l’hora haver d’escoltar les
‘recomanacions’ del seu govern’, fet que va provocar que molts periodistes
tinguessin problemes d’imparcialitat.
Aquest patriotisme va arribar a límits extrems que van dur a Dan Rather, el
presentador estrella de la CBS a declarar que ‘George Bush es el president.
Tan sols ha de dir-me on m’he d’allistar’ o a que Bill O’Reilly presentador de la
Fox News declarés el següent referint-se a Afganistan: ‘Es tracta d’un país
primitiu. Els alemanys van ser responsables per Hitler. Si no es lleven contra
els ‘talibans’... tenen que morir de gana. Punt’. Un any desprès, amb motiu de
l’aniversari de l’11-S, Rather va tornar a parlar dient que ‘el patriotisme
fomentat pel govern ha aconseguit, que els periodistes no qüestionin les
decisions que pren el poder executiu’.
La CNN, fins i tot, va arribar a editar un manual per als seus corresponsals a
l’Afganistan amb regles clarament censuradores, a continuació s’hi pot
observar un petit recull d’aquestes.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 26
1) No fer èmfasi en les víctimes civils innocents dels bombardejos aliats
2) Ni en les penúries en què viu la població
3) Per descomptat contraposar aquestes imatges sempre amb l'atemptat contra les Torres Bessones que va donar origen a les represàlies.
El 3 de Juliol del 2002, l’espai ‘Documentos TV’ que s’ emetia en aquells
moments La 2 de Televisió espanyola, va programar el documental ‘Guerreros
de Alá’, amb l’objectiu de que el món occidental pogués conèixer una mica
millor el mon de l’Islam, i que podia aprofitar-se per apropar-nos a les causes
de fonamentalisme que està rere l’11 de Setembre. Al final d’aquest
documental es van emetre unes imatges de l’atemptat de l’11-S com si
aquestes fossin pròpies del document fet l’any 1998, aconseguint que el que en
un principi havia de ser un instrument per apropar-nos a aquesta cultura es
convertís en una ofensiva més cap al món islàmic.
Maria Fragues, va definir l’any 1985 la desinformació com ‘l’acció de l’emissor
que pretén l’ajuntament dels signes amb l’ intenció de disminuir, suprimir o
impossibilitar la correlació entre la representació del receptor i la realitat
original’. Es a dir, que quan el receptor es veu impedit per agents externs a
realitzar la seva pròpia representació.
A la primera Guerra mundial la propaganda va arribar a la seva màxima
expressió. Abans de que el congrés americà decretés la entrada en el conflicte
ja havia creat una comissió anomenada ‘Creel’ que tenia com a principal missió
‘vendre la guerra al públic nord-americà’, i van utilitzar com a mitja de difusió, el
cinema.
Desprès de lo que van aprendre en aquesta guerra, la Mass Comunication
Research, una de les corrents més influents a l’ investigació sobre la
comunicació, va publicar el llibre ‘Tècniques de propaganda en la primera
guerra mundial’ on Laswell (l’autor) desvetlla el coneixement clau per vèncer en
una guerra com la viscuda.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 27
"Durant el període de guerra, s'ha reconegut que la mobilització dels homes i dels mitjans no era suficient, calia mobilitzar l'opinió. El poder sobre l'opinió, així com sobre la vida i els béns, ha passat a mans oficials perquè el perill que comporta la llibertat és major que el que provoquen els abusos de poder. En efecte, és evident que la gestió governamental de l'opinió és un corol·lari indefugible de la guerra moderna que es juga a gran escala "
Traduït del castellà. (Laswell, 1927)
Amb l’evolució dels conflictes i l’arribada de les noves guerres on l’enemic
queda indefinit ( guerres antiterroristes), aquesta gestió serà més necessària.
A la guerra del Golf, els Estats Units tenia que defensar un país, Kuwait i al ser
desconegut per la majoria dels americans, el govern va tindre que crear una
campanya de propaganda per tal de vendre la guerra a la població.
Chomsky recull en un dels seus articles el paral·lelisme entre els dos conflictes,
que estaven separats per més de 80 anys ‘Donem-nos compte de que tota la
propaganda de la guerra del Golf, no es tant diferent a la que feia la Comissió
Creel quan va convertit la població pacífica en una massa histèrica que volia
aniquilar a tot alemany per a protegir-se d’aquells que mataven als nens
belgues.
A la França de Lluis XIII va funcionar un sistema anomenat Gabinet negre, que
consistia en un despatx a l’oficina de Correus que violaven el secret de les
cartes obrint-les i observant el seu contingut. Aquesta pràctica, ràpidament va
expandir-se per la resta de nacions. Doncs aquesta pràctica que sembla tan
llunyana en el temps, es duu a terme a l’actualitat, des que el congrés dels
Estats Units va aprovar el 13 de setembre de 2001 una directiva amb la funció
d’ intervenir pàgines i correu electrònic.
El control en l’emissor, per la seva part es sol produir en dues vies. Les
‘recomanacions’ dels propis governs ca als mitjans de comunicació sobre les
seves actuacions, fins a l’autocensura del mitjà de comunicació.
A la segona guerra mundial, es van combinar aquets dos procediments, a les
‘recomanacions’ de la Office of War Information que s’encarregava de donar
orientacions del cinema que es tenia que produir al codi Hays, que era un
catàleg de pràctiques d’autocensura imposada a estància dels propis
productors de Hollywood, bàsicament deia:
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 28
El poder del control de la informació es el poder de crear realitats.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 29
1. No s'autoritzarà cap film que pugui rebaixar el nivell moral dels espectadors. Mai es conduirà l'espectador a prendre partit pel crim, el mal,o el pecat. 2. Els gèneres de vida descrits en el film seran correctes, tinguda compte de les exigències particulars del drama i l'espectacle. 3. La llei, natural o humana, no serà ridiculitzada i la simpatia del públic no anirà cap aquells que la violenten.
Des d’aquest punt de vista la desinformació avui dia és una de les formes més
habituals de control de la informació i uns dels principals perills als que
s’enfronta la ciutadania. Mantindre als ciutadans en la desinformació facilita
enormement a que els mitjans puguin construir la realitat a la seva mida.
Un dels mitjans per a arribar a aquesta desinformació, i a més que el receptor
cregui que està informat es l’excés d’informació, es a dir, la saturació.
Lluny de la ‘societat de la informació’ que es vol vendre a la ciutadania,
actualment es podria definir que la nostra societat s’està desenvolupant sota la
desinformació i l’ intent de fer-nos creure que estem informats. Una de les claus
de l’èxit informatiu del govern americà es la saturació de tecnicismes,
informació marginal i rodes de premsa combinades amb ‘apagons’ informatius
en moments crucials com les primeres hores de cada ofensiva, aèria i terrestre.
Una altre factor que evoca en al desinformació es la velocitat que pretenen els
mitjans a l’hora d’anunciar una noticia, sobreposant per sobre de la qualitat el
fet de ser el primer que explica una fet.
La periodista del Daily News Anna Huffington a l’hora de qualificar el
comportament de les cadenes de
televisió dels Estats Units desprès de
l’11 de setembre, va declarar que
‘Les cadenes de 24 hores de noticies
han tingut una influència perniciosa i
han contribuït a crear un ambient
tòxic al país’ ‘La bèstia televisiva,
amb ganes de noticies, ha sacrificat
el rigor per introduir rumors. El bany de desinformació en el que vivim els nord-
americans no te precedents’. ‘A l’espectador se’l submergeix en un túnel de
noticies, amb reclams permanents com Breaking News o Headline News
(espais informatius d’última hora) que tenen un efecte hipnòtic al que és molt
difícil desenganxar-se’.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 30
La periodista Anna Huffington en una entrevista del diari anglès ‘The guardian’
Des que la imatge forma part dels mitjans de comunicació, en períodes de
guerra sempre s’han apel·lat per el seu poder desmotivant que poden tindre
tant per als grups combatents com per a la població, arribant a que l’estat Major
britànic prohibís al fotògraf Roger Fenton a prendre imatges de la guerra de
Crimea (1854).
Similars raonaments desmotivants adduir 130 anys després a las mateixes
autoritats britàniques a la guerra de les Malvines, ja amb mètodes més
elaborats i amb un control absolut de les operacions, ja que a es cases
britàniques no van arribar imatges de sang o violència, sinó només d’heroisme,
celebració o victòria.
Però sense cap dubte, la primera gran guerra on el tema del control de les
imatges tindrà un protagonisme absolut serà a Vietnam, com ja he dit el
suposat descontrol de les imatges, que van arribar a les cases dels ciutadans
americans ha sigut assenyalat per les autoritats com el principi de la derrota
final de l’exèrcit nord-americà.
Una de les poques coses inèdites del conflicte era la presència de la televisió,
que va mostrar la cara més crua i desmitificant del conflicte i de les brutalitats
de l’exèrcit.
El poder de les imatges va traslladar la credibilitat del poble nord-americà de
les versions oficials a les versions televisives, que en aquet cas van
retransmetre més de l’habitual. La televisió, va traslladar els seus interessos al
costat econòmic, donant prioritat a l’espectacle sobre el que realment estava
ocurrent a la guerra.
Se’ns mostra aquí, una altra de les claus per a comprendre el funcionament
dels mitjans de comunicació en la era contemporània. Els mitjans de
comunicació son empreses que serveixen cap als seus propis interessos
econòmics, venent audiències a tots aquells que estiguin disposats a pagar-les,
normalment anunciants o governs. La pròpia naturalesa del mitjà de
comunicació comercial portarà sempre a posar per davant el fi econòmic que a
l’informatiu, es el cas de la guerra del Golf o la del Vietnam o com ha passat
actualment amb el conflicte de l’Afganistan.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 31
Tornant a l’anàlisi del Vietnam, alguns investigadors com Hallin han rebatut el
suposat paper al servei de la societat i de la llibertat de premsa que es va
pretendre revestir l’actuació de la televisió. Encara que no es pot negar el paper
determinant que tenen les imatges en l’anar i tornar del conflicte, Hallin defensa
que les cadenes no van deixar de practicar la autocensura en virtut de la relació
tant amb les seves audiències com amb el govern i l’exèrcit.
La suma del control de les imatges del conflicte i de la busca del rendiment
econòmic per part dels mitjas ha anat derivant en els últims temps en la creació
de tota una estètica de consum del fenomen bèl·lic al servei de l’espectador de
la guerra, molt en la línia de l’ info-entreteniment que els mitjans ens venen
servint dia a dia.
Ja en la guerra de Cuba es rodarà per primera vegada una intervenció militar al
servei de l’entreteniment de l’audiència. Però sense cap dubte serà dins la
guerra del Golf on les imatges arribaran al seu màxim esplendor, donat que
serà en aquest moment on dos factors (el control de les imatges i la recerca
d’un rendiment econòmic) exerciran la seva major pressió.
La absència de víctimes i d’imatges del front es compensaran amb imatges
d¡una guerra intel·ligent que mai va ser així, ja que les bombes anomenades
intel·ligents, van ser només un 7% del total de les bombes llançades ja que
s’estima que el 70% de les 88.500 tones de bombes llançades van fallar a
l’hora d’impactar contra el seu objectiu. La CNN, doncs, es convertirà en
protagonista absoluta amb les seves imatges de visió nocturna, que mostrarà
les crueltats de la guerra i ens situaran davant el gaudir d’un videojoc.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 32
PART PRÀCTICA
5. ANÀLISI DE DOS EUFEMISMES
A continuació dos exemples d’eufemismes als diaris:
Diari El Mundo 4/1/2011
Amb ‘cargarse’ la periodista
Emma Rodríguez, redactant
l’entrevista realitzada a Antoni
Comas, ha intentat suavitzar la
paraula ‘terminar’, per tal que
el seu significat quedi més
suavitzat.
Diari Expansion 21/12/2010
El periodista Calisto Rivero fa servir la expressió ‘Ajustan su déficit’ per tal de
suavitzar el fet de dir ‘moderan sus pérdidas’ que seria més impactant.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 33
6. ENQUESTA I RESULTATS
ENQUESTA TREBALL DE RECERCA LA MANIPULACIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Encercla la teva edat.12 – 13 14 - 15 16-17 18 - 99
PORTADA 1
PORTADA 2
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 34
Apareix ‘Puffy’ el gos que portava desaparegut 2 dies
La borsa espanyola perd un 3% i baixa de la quota dels 9000 punts.
La crisi, afecta a més del 70 % de les famílies que asseguren que ho passen malament
El Reial Madrid, torna a perdre i s’enfonsa a la zona de descens.
Zapatero i Rajoy dinen junts en un cèntric restaurant de Barcelona
La crisi, afecta a més del 70 % de les famílies que asseguren que ho passen malament
Zapatero i Rajoy dinen junts en un cèntric restaurant de Barcelona
Apareix ‘Puffy’ el gos que portava desaparegut 2 dies
El Reial Madrid, torna a perdre i s’enfonsa a la zona de descens.
La borsa espanyola perd un 3% i baixa de la quota dels 9000 punts.
1. De les dues versions dels diaris. ¿Quina creus que és més sensacionalista?
- 1
- 2
2. Creus que alterant l’orde i la grandària dels titulars es pot manipular al lector?
- SI
- NO
- NS/NC
3. Creus que la teva opinió es pot veure alterada segons el medi de comunicació que
elegeixes a l’hora d’informar-te?
- SI
- NO
- NS/NC
4. Alguna vegada, desprès de llegir alguna noticia, has notat que el teu estat d’ànim ha
canviat?
- SI
- NO
- NS/NC
5. Podries anomenar algun mitjà de comunicació (TV, ràdio, diari...) i associar-lo amb
alguna tendència política?
Mitjà de comunicació Tendència Política
- -
6. A l’hora d’informar-te sols contrastar la informació per tal de crear la teva pròpia
opinió?
- SI
- NO
- NS/NC
7. A partir de quan creus tu que va aparèixer la manipulació? (DIGUES UN ANY)
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 35
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
RESULTATS DE L’ENQUESTA TREBALL DE RECERCA
LA MANIPULACIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ
6%6%
69%
20%
Edat dels enquestats
12 o 13 14 o 15 16 o 17
18 a 99
Majoritàriament he entrevistat a alumnes de l’ institut i companys, per aquesta
raó, un 68% dels enquestats té o bé 16 o 17 anys. Tot i que hi ha companys i
professors als que també he entrevistat que conformen un altre 20%, comprés
entre els 18 als 99 anys.
De gent amb 14 o 15 anys només hi ha representat un 6 % del total dels
resultats de l’enquesta, de mateixa manera que els alumnes que tenen entre 12
o 13 anys i que també han estat entrevistats.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 36
74%
26%
1. De les dues versions dels diaris. ¿Quina creus que és més sensa-
cionalista?
Si No
Un 74 % dels enquestats es decanta per la portada número 1, on es posa com
capçalera que han trobat un gos que s’havia perdut i es deixa a la mateixa
‘altura’ que un partit de futbol, l’important fet que la borsa espanyola perdi un
3%.
Mentre que l’altre 26 %, creu que la opció numero 2, on la capçalera és que la
crisi afecta ja a més del 70% dels espanyols, és la més sensacionalista
97%
3%
2. Creus que alterant l’orde i la grandària dels titulars es pot ma-
nipular al lector?
Si No NS/NC
Quasi el 100 % dels enquestats (un 97 %), creu que efectivament, alterant
l’ordre i la grandària dels titulars es pot manipulant al lector, distraient-lo d’altres
noticies d’igual o major importància, que queden amagades dins el mateix diari.
Mentre que un 0% creu que no i un 3% no sap o no contesta la pregunta.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 37
89%
11%
3. Creus que la teva opinió es pot veure alterada segons el medi de
comunicació que elegeixes a l’hora d’informar-te?
Si
No
NS/NC
Un 89 % dels enquestats, creu que la seva opinió es pot veure afectada segons
el mitjà de comunicació que elegeixen, mentre que un 11 % creu que no, que
independentment del mitjà que elegeixin, la seva opinió no variarà gens. I un
0% ha contestat NS/NC
79%
5%
16%
4. Alguna vegada, desprès de llegir alguna noticia, has notat que el teu
estat d’ànim ha canviat?
Si
No
NS/NC
Un 79% del total ha notat com desprès de llegir alguna noticia ha notat com el
seu estat d’’anim ha modificat respecte abans de llegir la noticia, un 16 % no
sap o no contesta la pregunta el 5 % restant no ha notat que desprès de llegir
alguna noticia, el seu estat d’ànim hagi canviat.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 38
TVE Tele 5 ABC La cope IntereconomiaEl mundo Cuatro TV El país
68
210 4 4 6 2
2
5. Podries anomenar algun mitjà de comunicació (TV, ràdio, diari...) i
associar-lo amb alguna tendència política?
Dretes Esquerres
S’han anomenat un total de 8 mitjans de comunicació, on 5 dels quals, segons
els enquestats son de dretes i 3 son d’esquerres.
Tele 5, ABC, La cope, Intereconomia i el Mundo han estat catalogats pels
enquestats com mitjans de dretes, per altra banda, TVE i El país, han estat
etiquetats com mitjans d’esquerres i a Cuatro TV 8 dels enquestats diuen que
es d’esquerres i 2 dels enquestats diuen que es de dretes.
72%
22%
6%
6. A l’hora d’informar-te sols con-trastar la informació per tal de crear
la teva pròpia opinió?
Si
No
NS/NC
Del total d’ enquestats, un 72% assegura contrastar les noticies per tal de crear
la seva pròpia opinió, un 22 % diu que no contrasta la informació i un 6% no
sap o no contesta la pregunta.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 39
7. ENTREVISTA A JOSE MIRAGALL
- D.B: Què és podria definir per noticia?
J.M: Tot allò que respon a un fet innovador, dins d’un context sociocultural i de temps. Ha de respondre a les 5 W que son: Qui, Que, On, Quan, Perquè .
- D.B: Com s’elegeix quina noticia val la pena ser informada i quina no?
J.M: En funció de l’espai que tinguis i del temps que tinguis, a la radio es minuts i al diari son fulles, quan un periodista elegeix les noticies que vol dir ja està manipulant la realitat, ja que es gairebé impossible publicar-ho tot. I desprès, segons el lloc on vulguis publicar la noticia, li dones més o menys importància, així també es manipula. El criteri es que ha de ser d’interès públic, i actualment se li dona massa importància a la política i no a altres fets d’interès general.
- D.B: Quins recursos s’utilitzen per tal d’atraure al públic cap a la noticia.
J.M: Es fonamental l’ús de les estratègies de comunicació, la forma de presentar la noticia, si fas que el llenguatge sigui atractiu i l’ “entradilla” es atractiva, un titular que cridi l’atenció...
- D.B: Creus que hi ha manipulació als mitjans de comunicació? Com es aquesta?
J.M: Un cop un periodista selecciona una noticia sobre un total de moltes ja esta manipulant la realitat. La manipulació amb mala intenció es dona quan un medi informador treballa sota una influencia política. Tot i que l’espectador a vegades ja està elegint el mitja d’informació que sap que li donarà la informació que a ell li agrada. Es un joc on no només el periodista manipula sinó que el receptor desitja ser manipulat.
- D.B: Creu que el lector, espectador, oient, es conscient de que l’estan ‘manipulant’.
J.M: No, jo crec que hi ha espectadors que saben que l’estant donant una informació i s’ auto convencen de que allò es la realitat ja que desgraciadament, avui en dia, poca gent contrasta noticies per a poder crear la seva opinió. El receptor no te temps d’elegir varis mitjans i ja dona per suposat que allò que llegeix, es la veritat.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 40
- D.B: Algun cop t’has sentit pressionat per tal de redactar una noticia de manera imparcial tot i estar pressionat per interessos de qualsevol mena?
J.M: No, treballo en un medi públic on sempre m’he pogut d’expressar de manera lliure. He de dir que tinc la sort de no haver rebut pressions per part de superiors, tot i que també he de dir que qui va a treballar a un mitjà de comunicació vinculat a un costat polític, ja sap al que va a treballar i s’aplica a ell mateix l’auto censura.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 41
8. CONCLUSIÓ
A l’ introducció del treball vaig plantejar la hipòtesi de que els mitjans de comunicació distorsionen la realitat d’una noticia, a partir d’aquí, vaig començar a treballar en la recerca d’informació sobre el tema, al principi va costar trobar el mètode de treball i com ho volia treballar, paro un cop ho vaig trobar, tot va passar a ser més fàcil i vaig començar a veure la llum.
Puc concloure doncs, que des de l’època dels romans, ja existeix la premsa, no tal i com la coneixem avui en dia, però ja s’hi començava a assemblar, amb les anomenades actes públiques.
A l’edat mitjana van aparèixer els folis a mà, però no va ser fins al segle XV de la mà de la premsa de Gutenberg, que es va començar a publicar els primers periòdics. El primer diari que es va començar a publicar diàriament va ser The Daily Courant, al 1702. A partir d’ençà la premsa ha anat evolucionant de la mà de la llibertat d’expressió, on avui en dia ja podem trobar un article dins la constitució.
En termes generals una noticia es un fet que interessa a un gran nombre de lectors i que respon a les 5 W (Qui, Que, On, Quan i Perquè), està encapçalada per un titular, que no ha de superar les 8 paraules i que ha d’atraure al lector. Continua la noticia, amb el lid que és el primer paràgraf i on es concentra la majoria de la informació important de la noticia, aquesta informació ha d’anar de més a menys, es a dir el més important primer i els fent més intranscendents al final.
La manipulació, ha anat sempre lligada amb els conflictes bèl·lics, orientant-la enfront l’enemic, per tal de fomentar l’odi i que la societat accepti i permeti la guerra, tot i que a vegades, el panorama no era tan bonic com el pintaven els governs que manipulaven les noticies que arribaven a la societat, es d’aquí on va sorgir l’ hipòtesi que buscava amb el treball i que es la següent:
Es a dir, qualsevol organització o persona que tingui al seu poder el control de la informació, té també a les seves mans el poder de enganyar a la societat fent-li creure fets o històries que no son certes.
Un cop treballada la part pràctica, vaig fer una enquesta a la que vaig passar a diferents companys, per tal de treure’n conclusions de com actua la gent avant la manipulació, i puc concloure en que la majoria de la gent, es conscient que existeix la manipulació als mitjans de comunicació i que compara noticies per tal de crear el seu punt de vista.
I per acabar vaig entrevistar al periodista José Miragall, per tal de que em digués la seva opinió respecte a la manipulació als mitjans de comunicació.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 42
El poder del control de la informació es el poder de crear realitats.
9. BIBLIOGRAFIA
ARMENTIA Vizuete, José Ignacio i Caminos Marcet, José María. Fundamentos de periodismo impreso. Editorial Ariel
BERNABE Morón, Natalia. Breve historia de la prensa
< http://www.quadraquinta.org>
CANTAVELLA, Juan i Serrano, José Francisco. Redacción para periodistas: informar e interpretar. Editorial Ariel
MARTÍNEZ Vallvey, Fernando. Nuevos caminos para la enseñanza del periodismo argumentativo.
RAMÓN TRIVES, Estanislao i Provencio Garrigós, Herminia. Estudios de lingüística textual: Homenaje al profesor Munoz Corte. Universitat de Murcia
TUCHO Fernández, Fernando. La manipulación de la información en los conflictos armados: Tácticas y Estrategias
VALLS, Josep-Francesc. Prensa y burguesía en el XIX español. Editorial Anthropos.
La manipulació als mitjans de comunicació Pàgina 43