Post on 28-Dec-2019
Xarxa de Parcs Naturals
La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Bar
celona està formada per 12 espais naturals d’alt valor
paisatgístic, ecològic i cultural
Garanteix un equilibri territorial i ambiental als 100 mu
nicipis del seu àmbit geogràfic
Abasta 101.576 hectàrees. Això representa el 22%
del territori on viu el 70% de la població de Catalunya
Planifica i gestiona els espais naturals i agraris mitjan
çant els plans especials, elaborats amb la participa
ció de tots els agents implicats
Protegeix els valors naturals, agrícoles, forestals,
cultu rals i paisatgístics de cada parc
Aposta per un equilibri entre la preservació dels
parcs i el desenvolupament econòmic de la població
Fomenta l’ús públic del patrimoni natural
Català
ww
w.d
iba
.ca
t/
pa
rc
sn
PROVÍNCIA DE LLEIDA
PROVÍNCIA DE GIRONA
PROVÍNCIA DE BARCELONA
PR
OV
ÍNC
IA D
E
TAR
RA
GO
NA
Xarxa de Parcs Naturals101.576 hectàrees d’espais naturals protegits
Iñaki Relanzón
A les zones boscoses viuen mamífers, com el toixó, la fagina,
la guineu o el senglar, i ocells com el xoriguer, el gaig, les ma
llerengues i els tudons, mentre que al rocam podem trobar al
guns rèptils com el llangardaix ocel·lat, la serp blanca i la serp
verda, i alguns ocells ra pinyaires com l’àguila cuabarrada. Les
coves acullen diversos animals cavernícoles com algunes espè
cies de ratpenats, i als ambients humanitzats abunda el dragó
comú i l’òliba.
El patrimoni cultural
El Foix ha tingut un paper destacat com a cruïlla de civilitzacions.
En temps iberoromans travessava la via de Tarraco a Barcino, i a
l’edat mitjana va esdevenir frontera entre cristians i musulmans.
D’aquest temps daten els castells de Penyafort i Cas tellet, els
quals van tenir un gran valor estratègic.
Més recentment, nombroses masies són testimoni d’un temps
en què la trilogia mediterrània –l’oli, el blat i la vinya– presidia
l’agricultura del país. Al seu torn, les carre rades, o antics camins
de transhumància, són testimoni de la importància que hi va te
nir la ramaderia.
El relleu
El pantà de Foix, que recull les aigües del riu del mateix nom,
es troba en el sector més meridional de la depressió del Pe ne
dès, una plana allargada d’o ri en tació NESO situada entre la
Ser ra lada Pre li toral i la Serralada Li toral Ca ta lana que, pel sud,
acaba obrintse al mar. Geolò gicament, aquesta vall està rebler
ta de materials sedimenta ris mio cènics, amb gruixos de fins a
500 me tres.
Les vores muntanyoses del pantà estan constituïdes per forma
cions rocoses que recorden la seva proximitat al massís del Gar
raf. El protagonisme
geològic d’aquestes
elevacions correspon
a la roca calcària, que
genera un paisatge
peculiar, el carst, ca
racteritzat per la pre
sència de coves.
Alzinars i pinedes
El Parc del Foix conté ambients
ecològics ben diferenciats. L’alzi
nar creix, de forma molt localit
zada i sovint barrejat amb pins,
a les zones més obagues i humi
des, mentre que les pinedes de pi
blanc són dominants als indrets
més secs i assolellats del parc.
És en aquests ambients on po
dem trobar el margalló i altres ar
busts com el llentiscle, el garric, l’arboç, l’aladern, el boix, el bruc
d’hivern, les estepes o el galzeran, i plantes aromàtiques com
ara el ro maní o la farigola.
Els ambients de ribera
Els ambients ecològics associats al curs del riu, a les rieres aflu
ents i, so bretot, a l’embassament, tenen un in terès molt desta
cat en el context d’un territori sec i deficitari en precipitacions.
Als marges del riu Foix i d’algunes rie
res, com la de Marmellar i la de Llitrà, i
també en determinats sectors del pan
tà, trobem exemples de vegetació de ri
bera, constituïda per espècies com els
verns, els freixes, els àlbers, els oms,
els pollancres o els salzes, acompanya
des per un sotabosc integrat per l’arç
blanc, el roldor, l’esbarzer, l’heura i la
lletresa.
Kim
Castells
Arx
iu A
NM
F
Àrea d’Espais NaturalsXarxa de Parcs Naturals
Parc del Foix
Comte d’Urgell 187Edi�ci del Rellotge, 3a planta08036 BarcelonaTel. 934 022 400Fax 934 022 439xarxaparcs@diba.cat www.diba.cat/parcsn
Xarxa de Parcs NaturalsParc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guille ries-Savassona, Parc Natu-ral del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Coll-serola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix.
El Consorci del Parc del Foix l’integren:Diputació de Barcelona, Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos i Ajuntament de Castellet i la Gornal.
Direcció d
e Com
unicació. DL:
Parc del Foix
El Parc del Foix és el més meridional dels dotze espais que formen la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Situat a la comarca de l’Alt Penedès, comprèn una superfície de 2.900 hectàrees.
Els seus elements més característics són el pantà de Foix,que genera una gran varietat d’ambients ecològics amb unnivell de biodiversitat molt elevat, i un patrimoni històric i arquitectònic singular.
El Parc del Foix està gestionat pel Consorci del Parc del Foix, integrat per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Castellet i la Gornal i Santa Margarida i els Monjos. El Pla especial de l’embassament del Foix, aprovat el 28 de juliol de 1993, és la figura urbanística que garanteix la preservació dels valors naturals i culturals del parc i en permet regular els usos, ferne l’ordenació del sòl d’acord amb criteris paisatgístics i ecològics, i definir el sistema d’equipaments necessaris per optimitzar l’aprofitament in te gral dels valors edu catius, de recerca i de lleure.
El murtrar és una formació vegetal de
gran valor, associada a les rambles dels
voltants del pantà de Foix. Hi creixen es
pècies com la murtra, el margalló, el llen
tiscle, l’arítjol i el càrritx.
Els conreus
Els conreus, en plana o en feixa, constitu
eixen un altre dels ambients ecològics ca
racterístics del Parc del Foix. Aquests am
bients d’interregne entre el medi natural estricte i el medi humà
acompleixen un paper primordial de refugi i de font d’aliment per
a moltes espècies animals. Hi destaca, tradicionalment, el con
reu de la vinya i, de forma més minoritària, el d’arbres fruiters,
com els ametllers i les oliveres, i l’horta.
La fauna
La diversitat d’ambients del Parc del Foix acull una gran diver
sitat faunística. Al pantà trobem peixos com l’anguila, la carpa i
el carpí daurat, i rèp tils com la tortuga de rierol, la serp d’aigua
i la serp de collaret. D’altra banda, els ocells són
el grup més ben representat de tot el parc,
amb espècies com el corb marí gros,
l’ànec collverd, l’ànec cullerot, el xarxet, la fotja,
la polla d’aigua, el bernat pescaire, el martinet
blanc o l’esplugabous, entre molts d’altres. Altres
ambients hu mits, com ara basses i co cons, són el
refugi d’amfibis com la salamandra, la reineta, la gra
nota verda i el gripau comú.
Iñak
i Rel
anzó
n
Arx
iu A
SM
M
Siqui Sánchez
Arxiu ASMM
Kim
Castells
Autopista
Carretera
Pista
FerrocarrilGR (sender degran recorregut)PR (sender depetit recorregut)SL (sender local)
Nucli urbà
Urbanització
Límit del parc
Cim
Mas, edificació
Camí tancat
Símbols convencionalsOficina del Parc
Informació
Construcció d’interès
Museu, exposició permanent
Escola de natura
Observatori d’ocells
Itinerari senyalitzat
Balma / cova
Font
Restaurant
Àrea d’esplai
Estació de ferrocarril
Hospital
Gasolinera
Aparcament
Equipaments i serveis
Llocs d’interès
La diversitat paisatgística del Parc del Foix i el ric patrimoni cultural i arquitectònic es tradueix en un ampli ventall d’indrets singulars, de visita recomanada.
• El castell de Castellet. Conjunt medieval ja documentat al segle x i vinculat a diversos llinatges que li han conferit la seva personalitat. Ha sofert diverses modificacions i recentment ha estat restaurat.
• El castell de Penyafort. Originari del segle xii, inicialment com a torre de defensa medieval i casa natal de Raimon de Penyafort, ha patit diverses modificacions.
• Les esglésies i les ermites. El ric patrimoni queda palès amb les nombroses ermites i esglésies del parc, com ara l’església romànica de Sant Pere, les ermites de Penyafel, de la Sanabra i de Sant Llorenç.
• Les coves de la Bovera. Situades entre la vall de la Bovera i la plana Barquera, són un conjunt de més de 20 balmes de dimensions diverses. En una de les coves podem trobar dues sitges excavades a la roca.
• Les penyes de Mas Carlús. Destaquen per ser ben representatives del rocam calcari del parc, amb diverses coves d’origen càrstic.
• Les coves del Fondo de Sant Llorenç. Grup de coves característiques del carst, situades en un fondo, nom utilitzat localment per designar les valls pronunciades típiques de la zona.
• Les fonts. Al parc trobem un nodrit conjunt de fonts on gaudirem d’un entorn fresc en les nostres passejades: la font d’Horta, la font de Mas Carlús, la font de Sant Llorenç, la font de les Espitlles, la font de Matarectors, la font de la Mare de Déu de Penyafel i la font Encantada.
• Els cims. Alguns cims, com el turó de les Tres Partions (435 m) i el puig de l’Àliga (464 m), constitueixen punts estratègics d’observació del pas migratori d’ocells rapinyaires a la tardor.
• L’aguait d’ocells. Situat a la vora del pantà, és un lloc idoni per observar les espècies més relacionades amb els ambients aquàtics.
• Els forns de calç. S’han recuperat alguns forns de calç que ens il·lustren sobre una de les activitats econòmiques més importants que es feien antigament al Penedès.
Els itineraris
El Parc del Foix és travessat per diversos itineraris de llarg recorregut, entre els quals destaquen el GR 92, el PR 148 i el PR 143.
D’altra banda, la climatologia amable i el paisatge singular inviten a la pràctica de l’excursionisme i la passejada, cosa que hi ha afavorit la creació de diversos senders locals i itineraris:
• Itinerari de la font d’Horta• Itinerari dels castells: de Penyafort a Castellet
Equipaments del parc
Oficina del Parc del FoixPunt d’informacióCastell, 31. 08729 Castellet i la GornalTel. i fax 977 670 169 · p.foix@diba.cat
Centre d’Informació del Castell de Penyafort08730 Santa Margarida i els MonjosTel. 938 186 128 · p.foix.penyafort@diba.cat
Molí del Foix. Centre d’Interpretació Històric i NaturalEquipament municipal. Punt d’informacióFarigola, 28. 08730 Santa Margarida i els MonjosTel. i fax 938 186 928 · molidelfoix@elfoix.net · www.elfoix.net
Centre de Documentació del Parc del FoixBiblioteca de Santa Margarida i els MonjosCadí, 2. 08730 Santa Margarida i els MonjosTel. 938 186 705 · p.foix.cd@diba.cat
Ajuntament de Castellet i la GornalRosselló, 1923. 08729 Castellet i la GornalTel. 977 670 326 · Fax 977 670 277castellet@diba.cat · www.castelletilagornal.net
Ajuntament de Santa Margarida i els MonjosAv. de Catalunya, 74. 08730 Santa Margarida i els MonjosTel. 938 980 211 · Fax 938 980 360st.m.monjos@diba.cat · www.santamargaridaielsmonjos.org
Diputació de BarcelonaÀrea d’Espais NaturalsComte d’Urgell, 187. Edifici del Rellotge, 3a planta. 08036 BarcelonaTel. 934 022 400 · Fax 934 022 426xarxaparcs@diba.cat · www.diba.cat/parcsn/foix
Accessos
Autopistes
AP7 Sortida 30
C32 Sortida 26
C31 fins a la BV2115 en direcció a l’Arboç
Carreteres
N340
BV2115
BV2116
BV2117
Transport públic
Renfe Línia 4 (Sant Vicenç de Calders Manresa)
Estació de l’Arboç i estació dels Monjos
Autocars del Penedès (Tarragona Vilafranca del Penedès)
Parades a l’Arboç i els Monjos
Recomanacions
Respecteu les activitats agrícoles, ramaderes i forestals ja que són el mitjà de vida de molts habitants del parc.
Utilitzeu la xarxa de pistes i camins senyalitzats. No és permesa la circulació de vehicles fora de carreteres i pistes d’ús públic. Recordeu que la velocitat màxima és de 30 km/h. No aparqueu davant de les cadenes que tanquen l’accés als camins.
Gaudiu del parc tot respectant la diversitat del patrimoni natural i arquitectònic.
Respecteu la natura i la tran quil·litat de l’entorn, especialment als llocs de nidificació. Cal evitar sorolls innecessaris.
Les activitats de caça, pesca i tales forestals estan regulades per la llei.
L’aban do nament d’animals de companyia és una crueltat i està tipificat per la llei com a infracció.
Recordeu que és prohibit de fer foc a tot el parc.
No llenceu les deixalles a qualsevol lloc. Utilitzeu les papereres i els contenidors del parc o de la vostra ciutat.
No és permesa l’acampada lliure.
P R O V Í N C I AD E B A R C E L O N A
Barcelona
CARTOGRAFIA: XPN
PARC DEL FOIX
Emergències 112