Post on 29-May-2020
El control de la població de mosquits al Delta de l’Ebre
Any 2016
Abans de començar cal saber que…
Medi aquàtic
Medi aeri
El control dels mosquits es basa en
l’aplicació del mètode antilarvari • Reducció del territori a controlar
• Elevada eficàcia
• Gran selectivitat
Cicle biològic
R. Eritja
EID Méditerranée
Fase adulta
Ous
Fase larvària
Pupa
Àmbit d’actuació en el control de mosquits
Superfície: 32.000 ha
Les zones naturals
Nom del tema
• Són les zones no conreades, que majoritàriament es troben repartides per la perifèria de la plana deltàica, a les zones litorals i entorn de les basses, i ocupen una extensió de 8.000 ha aproximadament.
• Són hàbitats de zones salades i de ràpides i repetides inundacions i dessecacions.
• El control que en elles es realitza està enfocat bàsicament a les poblacions d’Ochlerotatus caspius.
• Concentren un gran esforç de vigilància i control per part del personal del COPATE.
Zones naturals
(23%)
Les zones naturals. Ochlerotatus caspius
EID Atlantique
Mosquit adult
Larves
Quins factors influeixen en l’aparició de larves?
Dades de la campanya
-10
0
10
20
30
990
1010
1030
1050
01-a
br
08-a
br
15-a
br
22-a
br
29-a
br
06-m
aig
13-m
aig
20-m
aig
27-m
aig
03-ju
ny
10-ju
ny
17-ju
ny
24-ju
ny
01-ju
l 08
-jul
15-ju
l 22
-jul
29-ju
l 05
-ag
12-a
g 19
-ag
26-a
g 02
-set
09
-set
16
-set
23
-set
30
-set
Niv
ells
Pres
sió
atm
osfè
rica
HPa Buda Nivell Bocana
Increment i disminució del nivell de l’aigua de forma periòdica
Eines per al seu control
• Alt coneixement del territori
• Cartografia vegetal temàtica
• Vigilància constant dels focus larvaris caracteritzats al
llarg del període de temps en el que aquests insectes es
troben més actius, des del març a l’octubre.
• Treball de laboratori per determinar l’espècie de mosquit
present
• Tractaments molt especialitzats utilitzant la molècula del
Bti (Bacillus thuringiensis var. israelensis H14)
Eines per al seu control
Traçabilitat del tractament
Treballs realitzats
Dades de la campanya
• En la campanya 2016 s’han realitzat 198 tractaments en els diferents focus larvaris que ho han precisat, i la superfície tractada ha sumat un total de 1.130 ha.
• El producte utilitzat per al tractament és el Bti (Bacillus thuringiensis var. israelensis), un producte biològic i força específic. S’han utilitzat un total de 1.130 kg.
• Per a realitzar els tractaments s’utilitzen diferents equips en funció del focus que s’ha de controlar.
Evolució del focus larvaris
Dades de la campanya
0
200
400
600
800
1000
1200
345
586634
708 719 720 754 786786
840 830 877 862
1046970 975
10721072
Supe
rfíci
e (h
a)
Tractaments larvaris
Dades de la campanya
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
284
855
1226
2560
1776 1817
1139 1235
1987
1617
2434
2208 2354
1954
2289
3169
2405
1130
ha tr
acta
des
Tractaments larvaris
Dades de la campanya
0
100
200
300
400
500
600
700
262
457 448 496
346
415
315 340
555
465
665
621 657
517
459
659
465
198
Núm
. tra
ctam
ents
Superfície tractada en funció del mitjà utilitzat
Dades de la campanya
99.6%
0.4%
Aeri Manual
El mitjà aeri és clau per al control antilarvari dels mosquits al Delta de l’Ebre
Temps utilitzat d’avió: 20 hores
Número de tractaments en funció del mitjà utilitzat
Dades de la campanya
97%
3%
Aeri Manual
Tractaments totals: 198
Pluviometria i tractaments
Dades de la campanya
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre
46,2 41 16,5
0,7 0,8 0,8 10,6
300 270
0 4
450
406
mm de pluja ha tractades
En el mes d’abril en color groc es comptabilitzen les hectàries que haurien d’haver estat tractades
El cost econòmic
Dades de la campanya
1.130 kg de VectoBac WG (Bacillus thuringiensis)
X 47 €/kg = 53.110 €
El cost dels tractaments aeris a les zones
naturals ha estat d’aproximadament uns
58.000 €
Control dels mosquits en arrossars
Superfície: 22.000 ha
Superfície sotmesa a control: 2.500 ha aprox.
Control dels mosquits en arrossars
• Els arrossars són el conreu majoritari
al Delta de l’Ebre amb
aproximadament 22.000 ha.
• Els arrossars són hàbitats força
estables, d’aigua dolça.
• En els arrossars es desenvolupen
dos espècies de mosquits,
l’Anopheles atroparvus i el Culex
modestus.
• La vigilància i control dels arrossars
es concentra a les zones
perifèriques dels pobles o nuclis
habitats.
R. Eritja
Arrossars
Zones de vigilància i tractament
R. Eritja
(70%)
Culex modestus
Anopheles atroparvus
Eines per al seu control
Control d’arrossars
Cartografia detallada de les zones de prospecció i tractament
Eines per al seu control
Control d’arrossars
Producte utilitzat
Les característiques de les larves del gènere Anopheles
fan necessari l’ús d’un producte diferent a l’aplicat en les
zones naturals.
El producte utilitzat és un inhibidor de la síntesi de
quitina (IGR)
Els resultats han estat satisfactoris per a controlar les
larves d’Anopheles atroparvus i Culex modestus dels
arrossars
Eines per al seu control
Control d’arrossars
Traçabilitat del tractament
Tasques realitzades Zones ha controlades Punts de mostreig Núm. total de prospeccions
Ampolla 167 5 60
Camarles 167 5 60
Aldea 300 7 77
Deltebre 400 10 110
Riumar 200 10 120
Amposta 70 6 66
Sant Jaume d’E. 200 10 130
Muntells 200 5 50
Eucaliptus 30 5 50
Poblenou 200 5 50
S. C. de la Ràpita 100 5 50
Luisiana 0 1 11
Balada 0 1 11
Total 2.034 75 845
Resum del control de mosquits en arrossars
Control d’arrossars
Total d'hectàrees tractades durant la campanya: 6.102 ha
Total d’hores de vol: 50,17 hores
Total de dies de tractament: 11
Primer tractament: del 20 al 22 de juny (3 dies de tractament i 17,56 hores de vol)
Segon tractament: del 11 al 14 de juliol (4 dies de tractament i 15,96 hores de vol)
Tercer tractament: del 8 al 11 d’agost (4 dies de tractament i 16,65 hores de vol)
El cost econòmic
Dades de la campanya
1.660 litres de Device SC-15
X 45,54 €/litre = 75.600 €
El cost dels tractaments aeris a les zones
d’arrossars ha estat d’aproximadament uns
50.160 €
El control de les zones urbanes
• La problemàtica urbana que generen els mosquits al Delta de l’Ebre és deguda a l’existència de diferents tipus de focus:
1. Sistema de reg que discorre per l’interior d’algunes poblacions.
2. Arrossars molt propers a les poblacions, situats entre edificis inhabilitant el tractament aeri
3. Camps de conreu o solars erms que s’inunden natural o artificialment.
4. Problemàtica generada per la colonització del mosquit tigre en espais urbans i particulars
El mosquit tigre
Present al nostre territori des del 2011 com a lògica progressió degut a
l’activitat humana (sobretot mitjançant transport públic i privat)
Amb ell apareixen les primeres problemàtiques
per la seva activitat picadora
El mosquit tigre i el seu control
El control d’aquesta espècie implica la implantació d’una metodologia de control diferent
a la que s’utilitza en el control que es realitza en la resta d’espècies presents al Delta
de l’Ebre.
S’ha de fer molta més incidència en elements com la comunicació i difusió d’informació
als ciutadans, donat que aquesta espècie es desenvolupa en un 70% en focus que són
intradomiciliaris i en un 30% en la via urbana.
L’àmbit d’actuació s’amplia a la totalitat del territori de les Terres de l’Ebre.
Juntament amb els tècnics municipals s’hauran d'emprendre i aplicar les mesures
correctores que es creguin convenients en cada municipi, que permetin reduir al màxim
els llocs de cria per a així rebaixar la població de mosquits i les conseqüents molèsties.
El mosquit tigre i el seu control. 2016
Aquest any s’ha establert un pla pilot per al control d’aquesta
espècie en les zones públiques de les poblacions. Aquesta s’ha
realitzat amb l’adhesió mitjançant un conveni de col·laboració en
quatre poblacions del territori:
• Alcanar
• Sant Carles de la Ràpita
• La Sénia
• Ulldecona
S’ha elaborat una cartografia digital amb els embornals i altres infraestructures públiques que puguin esdevenir focus larvaris de cada una d’aquestes poblacions. Posteriorment s’ha elaborat un calendari de tractaments en cada una d’elles.
Seguiment dels resultats, les captures d’adults
• És necessària l’avaluació de la lluita antilarvària. En funció de les
espècies i del volum de mosquits capturats tenim informació sobre la
feina feta. L’anàlisi d’aquestes dades permet adaptar l’esforç de
vigilància en funció de les necessitats.
• Es realitzen captures sobre humà. El personal del COPATE es
trasllada als diferents punts de captura (poblacions i urbanitzacions)
d’un a dos dies per setmana en funció del lloc, després de la posta
del sol.
– Les captures es realitzen amb aspiradors entomològics i es realitzen
de forma estandarditzada.
• En el 2016 s’han realitzat un total de 442 captures realitzades entre
els mesos de maig i octubre (26 setmanes)
Plànol de distribució de les captures d’adults
Sant Carles de la Ràpita
Encanyissada
Poblenou
Ampolla
Camarles
Jesús i Maria
La Cava
Muntells
Eucaliptus
Riumar L’Aube
Amposta
Sant Jaume d’Enveja
Conclusions campanya 2016
1. Després de 25 anys d’actuació del CODE, aquest 2016 ha estat el primer any que el COPATE s’ha fet
càrrec de totes les actuacions.
2. Any en el que les condicions meteorològiques han estat molt favorables per al control de mosquits de les zones
naturals, a la manca de precipitació se li ha de sumar el fet que no se’ns han inundat els focus a causa de variacions
del nivell de l’aigua degut als canvis de pressió atmosfèrica. Això s’ha traduït en que sols s’ha hagut d’intervenir en un
total de 1.130 ha en espais naturals (ens hem de remuntar als inicis del CODE per a trobar una situació semblant)
3. Seguim tenint una manca d’infraestructures per a desenvolupar un correcte control per part del COPATE, especialment
pel que fa a les pistes d’enlairament dels avions. Aquest és un element primordial ja que en repetides ocasions quan
més necessària és, menys en podem disposar. Això té repercussions clares en l’efectivitat ja que molts tractaments no
es poden abordar en el període de temps del que disposem i també ens incrementa les despeses.
Conclusions campanya 2016
4. Aquest any 2016 els treballs de coordinació realitzats amb els responsables dels ajuntaments d’Alcanar,
Sant Carles de la Ràpita i el Parc Natural del Delta de l’Ebre ens han permès finalment poder executar els
treballs de vigilància i control dels focus de la Punta de la Banya. Com aquest any no han hagut
precipitacions abundants localitzades sobre la zona i els canvis de nivell del mar degut a la pressió
atmosfèrica no han estat importants no ha estat necessari realitzar cap mena de tractament. Podem dir
clarament que per a enguany la zona de la Punta de la Banya no ha generat cap mena de
problemàtica...a seguir els propers anys.
Conclusions campanya 2016
5. Com ja sabeu tota transformació de terrenys que impliqui una renaturalització i un maneig diferent de
l’aigua ens preocupa en gran mesura ja que, de no fer-se adequadament, pot esdevenir un important
focus de cria de mosquits, sobretot d’O. caspius. En el 2015 es va iniciar finalment la remodelació de la
finca del Violí (zona de Migjorn), això farà que haguem d’estar treballant conjuntament amb els gestors de
l’espai amb la finalitat de minimitzar els efectes que aquesta transformació pugui tenir sobre la població de
mosquits. Aquest 2016 s’han acabat pràcticament les obres d’acondicionament de la finca i pel que fa a la
gran potencialitat de cria de mosquit ens l’ha demostrat a finals de campanya una inundació voluntària de
la finca. Continuarem seguint-ho el 2017.
Conclusions campanya 2016
6. El mosquit tigre. Aquest any 2016 ja s’ha consolidat la presència d’aquest mosquit a les Terres de l’Ebre, i
creiem que per a la propera campanya és el moment d’iniciar ja el seu control, que es basa en dos punts
claus:
- Abordar el 30% dels focus municipals mitjançant controls periòdics
- Sensibilització i educació ambiental utilitzant totes les eines al nostre abast per a que el ciutadà
pugui controlar el 70% dels focus de cria que són intradomiciliaris.
Aquest any s’ha començat a treballar de manera satisfactòria en els municipis d’Alcanar, Sant Carles de la
Ràpita, la Sénia i Ulldecona, realitzant-se tres tractaments al llarg de la xarxa d’embornals de cada una de
les poblacions entre els mesos de maig a setembre.
30% 70%
www.copate.cat