Post on 24-Jun-2015
Realitat juvenil a Catalunya
CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A PROFESSIONALS DE JOVENTUT
Observatori Català de la Joventut
Roger Soler i Martí
rsolerm@gencat.cat
CONDICIÓ JUVENIL
Joventut en la sociologia
Perspectiva empirista o juvenilistaGrup social autònom i homogeniTemes: oci, cultura, estils de vidaPrimeres enquestes de joventut des dels anys 70Polítiques afirmatives
Crítica nominalista Construcció social del concepte
Categoria sociològica empírica
Perspectiva transicional Etapa de transició a la vida adulta.
Adquisició responsabilitats / Ruptura dependencies. Temes nuclears: educació, treball, habitatge, condicions socialsGRET (des dels 80)
Concepció biogràficaContext: condició / situació juvenil
Dialèctica: individu/medi social/problema transició
Transició educativa
Transició laboral
Transició residencial
Transició familiarTransició ciutadana
INFANTESA JOVENTUT ADULTESA VELLESA
Per
spec
tiva
bio
grà
fica
“els
indi
vidu
s so
m c
om e
ls o
celle
ts”
...
Societat en canviPost-modernitat...o más allá...
EM
AN
CIP
AC
IÓ
Creixement econòmic- canvi productiu
Emancipació de la dona
Universalització educació
Revolució tecnològica Globalització
Liberalització
Crisi Estat-Nació
Complexitat:
• Allargament
• Reversibilitat
• Diversificació
Les transicions
Diferents accents segons el moment històricPerspectiva funcionalista 70’s centrat en transicións escola-treball90’s-00’s importància de l’emancipació residencial
Temps de resolució (Casal, 2000)
Dimensions emancipació (Galland, 1999)“Eix públic” Dimensió econòmica (transició educativa i laboral)“Eix privat” Dimensió residencial (transició domiciliar i familiar)___Dimensió ciutadana___
CONDICIÓ JUVENIL
Emancipació residencial
Domicili família de origen Habitatge propi (o compartit)
Emancipació econòmica
Ingressos aliens Dependent Dependent econòmic
Ingressos propis Dependent residencial
Emancipat (semidependent econòmic)
Emancipat (totalment autònom)
Emancipació: dimensions i categoriesUna aproximació empírica
CONDICIÓ JUVENIL
Gráfico 1.5- Categorías de emancipación según edad (%)
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29
Dependiente
Dependienteresidencial
Dependienteeconómico
Emancipado(semidependienteeconómico)Emancipado(autónomo)
Fuente: Estudio 2631 (2006), CIS. Elaboración propia.
Evolució de les dependències
CONDICIÓ JUVENIL
Situació de la joventut a Catalunya
APUNT DEMOGRÀFIC
JOVES
Envelliment de la població
Post-baby boom
Immigració
• ▼pes demogràfic relatiu (política i polítiques)
• Joves adults
• perspectives de recuperació?
• Diversificació
-500000 -400000 -300000 -200000 -100000 0 100000 200000 300000 400000
0 a 45 a 9
10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 7980 a 84
85 i
Homes Dones
APUNT DEMOGRÀFIC
Evolució de la població jove (15-29) segons lloc de naixement. Catalunya, 1986-2007
0
200000
400000
600000
800000
1000000
1200000
1400000
1600000
1986 1991 1996 2001 2007
Nascuts a l'estranger
Nascuts resta de l'Estat
Nascuts a Catalunya
Font: Cens i Padró continu de població. IDESCAT, 1986-2007
APUNT DEMOGRÀFIC
EDUCACIÓImportancia Educació (Linealitat-?-)
Transició educativa Transició laboral Emancipació econòmica …
Expansió del sistema educatiu
•Major nivell educatiu•Prolongació època estudiant
oAugmenta la dependènciaoRetard entrada al mercat laboral
Les pífies del sistema a Catalunya•Abandonament prematur dels estudis•Fracàs escolar•Sobrequalificació
La trampa del sistema: Reproducció de les desigualtats
El projecte de la modernitat:
. Igualtat d’oportunitats
. Formació- mobilitat social
. Societat il·lustrada
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
19
87
19
88
19
89
19
90
19
91
19
92
19
93
19
94
19
95
19
96
19
97
19
98
19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
De 16 a 19
De 20 a 24
De 25 a 29
Hombre
Mujer
Fuente: EPA. Datos del primer trimestre (salvo 1987, segundo trimestre). Elaboración propia
Tasa de escolarización por grupos de edad y sexo (1987-2004) (%)
Perspectiva longitudinal
EDUCACIÓ
Reproducció intergeneracional
EDUCACIÓ
Po
sic
ió d
els
jov
es
en
e
l mer
cat
lab
ora
l
Reproducció de les desigualtats
Vulnerabilització de la condició juvenilEfecte edat, generació o període?
Model educatiuEstructura del sistema
de benestar Des-regulació del mercat de treball
Característiques del MdT juvenil:• Exclusió• Precarietat•Sobrequalificació
Habitatge
Oci
Participació
Família
...
TREBALL
EMANCIPACIÓ RESIDENCIAL
HABITATGE
Sistema econòmicFlexibilitat
Mercat laboralCicle econòmic
Sistema residencialRigidesa• Estructura del mercat• Preu de l’habitatge
Productes financers
Estratègies d’ajuda familiar
Polítiques públiques
Estratègies d’accés a l’habitatge
Molt a dir i fer!
Factors d’encariment de l’habitatge:
•Cicle econòmic de bonança
•Augment de la demanda: El baby boom s’emancipa
•Facilitats pel finançament
•Augment costos d’adquisició del sòl
•L’habitatge com un mercat d’inversió / especulació
HABITATGE
FAMÍLIA
Canvis estructurals
• Emancipació dona
• Allargament transicions
• Vulnerabilitat
Canvis culturals
• Individualització
• Secularització
• Postmaterialisme
• Canvi codis morals
TR
AN
SF
OR
MA
CIO
NS
EN
EL
S M
OD
EL
S F
AM
ILIA
RS
• Pèrdua de centralitat
• Retard
• Diversificació
• Flexibilització
Component generacional
Gráfico 4.9- Evolución edad media al matrimonio según sexo y evolución tasa de nupcialidad (%) 1975-2006
20
22
24
26
28
30
32
34
1975 1978 1981 1984 1987 1990 1993 1996 1999 2002 2005
Ed
ad
ma
trim
on
io
3
3,5
4
4,5
5
5,5
6
6,5
7
7,5
8
Ta
sa
nu
pc
iali
da
d
Edad Matr Varones
Edad Matr Mujeres
Tasa Nupcialidad
Fuente: Movimiento Natural de Población 1975-2006. Elaboración propia.
FAMILIA
PARTICIPACIÓ I CIUTADANIA
Recursos (socials,
cognitius,...)
ActitudsEstructures de
mobilitzacióPARTICIPACIÓ
Puc?
Vull?
Algú m’ho demana?
Societat post industrial
Canvis transicions
Postmodernitat
Postmaterialisme
Globalització
Part. Ciutadana
NTIC
Singularitat• Procés de subjectivació davant les institucions
• Adquisició de competències cíviques• Adquisició de rols comunitaris
Canvi• + directe• - institucional• per issues• - estable
EDAT GENERACIÓ
Joventut i crisiEls efectes de la crisi sobre la realitat juvenil
--------- CRISI ----------
Mercat de treballDestrucció d’ocupacióModeració salarial
Mercat de l’habitatgeAturada de ventesCongelació de les promocionsEstabilització preusTancada d’aixeta de finançament
Efectes sobre immigració, educació, emancipació, transicions familiars, ...
dades
JOVES I CRISI
Po
sic
ió d
els
jov
es
en
e
l mer
cat
lab
ora
l
Reproducció de les desigualtats
Vulnerabilitat de la condició juvenilEfecte edat, generació o període (Salvadó i Serracant, 2003)
Model educatiuEstructura del sistema
de benestar Des-regulació del mercat de treball
Característiques del MdT juvenil:• Exclusió• Precarietat• Sobrequalificació
Habitatge
Oci
Participació
Família
...
JOVES I CRISI - treball
EMANCIPACIÓ RESIDENCIAL
Sistema econòmicFlexibilitat
Mercat laboralCicle econòmic
Sistema residencialRigidesa• Estructura del mercat• Preu de l’habitatge
Productes financers
Estratègies d’ajuda familiar
Polítiques públiques
Estratègies d’accés a l’habitatge
Molt a dir i fer!
JOVES I CRISI
Què hi ha darrera?Canvis, desigualtats i model de benestar en
les transicions juvenils a Catalunya
Conclusions de
l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2007
TIPOLOGIA DE TRAJECTÒRIES DE TRANSICIÓ (I)
Transició educativa Transició domiciliar
Nivell d'instrucció Edat d'emancipació
Modalitat de centre educatiu Estat de l'habitatge
Valoració dels estudisRègim de tinença de
l'habitatge
Transició laboral Transició familiar
Edat d’ocupació Vida en parella
Anys d’ocupació Paternitat
Temporalitat Estat civil
Atur
Trajectòria professional
Dificultats per arribar a fi de mes
30-34 anys
Emancipació preuniversitària
11,2%
Universitàries precàries
2,9%
Lineals universitàries
23,9%
Lineals mitjanes22,2%
No-emancipació17,3%
Obreres amb ruptura familiar
5,7%
Obreres16,9%
TIPOLOGIA (II)
CANVIS EN LES TRAJECTÒRIES JUVENILS (I)
Allargament
• Context d’emancipació tardana a l’Europa meridional.
• Comportament diferenciat segons la transició. 3/1.
• Ritmes diferents segons el tipus de trajectòria.
El límit de les polítiques de joventut i la perspectiva del cicle de vida.
Diversificació
• Tipologia: 7 tipus de trajectòries. Joventut plural.
• Educació: transició clau que marca els camins i ritmes posteriors. 3/1/2.
• Diversificació clara en les transicions residencials i familiars. No emancipats i ruptura familiar.
Adaptació de les polítiques de joventut als diferents perfils i necessitats.
Rellevància del model educatiu
CANVIS EN LES TRAJECTÒRIES JUVENILS (II)
Valoració: ambigua
Reversibilitat i trencament de la linealitat
CANVIS EN LES TRAJECTÒRIES JUVENILS (III)
EL PES DE L’ESTRUCTURA SOCIAL (I)
Origen social (família d’origen)
• Influeix molt clarament en la tipologia de trajectòries.
• Un impacte transversal. Participació, oci, risc, ús serveis públics.
• Mecanisme bàsic: a través del nivell d’estudis.
Gènere
• La major inversió formativa de les noies no s’aprecia (encara). • Un impacte transversal i ambigu. Emancipació, autonomia, risc.
• Les noies porten el canvi? Preun., univ. prec. i ruptura.
ANÀLISI TRANSVERSAL
Territori
• El territori condiciona la trajectòria (de forma ambivalent).
Educació i professió qualificada / precarietat, atur i emancipació.
EL RÈGIM DEL BENESTAR JUVENIL (I)
Estat
FamíliaMercat
transicions
Mercat
• Mercat de treball:
- Vulnerabilització de la condició juvenil.- Reproductor de les desigualtats.
• Mercat de l’habitatge: pals a les rodes per a l’emancipació residencial.
• Provisió de serveis: ínfima.
EL RÈGIM DEL BENESTAR JUVENIL (II)
Família
• Paper alhora protagonista i subsidiari.
• Suport econòmic, residencial i funcional.
• Estratègies de suport segons trajectòria:
- Acumulació de capital. - Allargament estudis.
EL RÈGIM DEL BENESTAR JUVENIL (III)
Estat
• Poc pes i incidència de les polítiques públiques dirigides a les transicions
• Utilització diferenciada dels serveis públics paper poc destacat en la modificació de trajectòries.
Serveis d’orientació, cultura i formació
-0,3
-0,2
-0,1
0
0,1
0,2
0,3
1 2 3 4 5 6 7
Programes internacionals i d’assessorament
-0,4
-0,2
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1 2 3 4 5 6 7
EL RÈGIM DEL BENESTAR JUVENIL (IV)
Prestacions assistencials
-0,5
0
0,5
1
1,5
1 2 3 4 5 6 7
Serveis familiars universals i de cultura
-0,6
-0,4
-0,2
0
0,2
0,4
1 2 3 4 5 6 7
Prestacions laborals i familiars
-0,3
-0,2
-0,1
0
0,1
0,2
1 2 3 4 5 6 7
EL RÈGIM DEL BENESTAR JUVENIL (V)
La hipòtesi de la reproducció de les desigualtats socials
EL RÈGIM DEL BENESTAR JUVENIL (VI)
Estat
FamíliaMercat
transicions
Hem vist:
• Complexitat transicions
• Impacte crisi
• Vulnerabilitat de la condició juvenil
• Consolidació eixos de desigualtat
• Protagonisme família ≠ emancipació
• Reproducció de les desigualtats
Joventut com a etapa de construcció de la vida adulta
Oportunitat de mobilitat social
Polítiques públiques
UNA DARRERA REFLEXIÓ
Any/període Govern Principals reformes del mercat de treball (amb especial èmfasi en els joves)
1977 UCD Primera autorització, molt restrictiva, de la contractació temporal (Pactes de la Moncloa)
1980 UCD Introducció dels contractes en pràctiques i de formació (Estatut dels Treballadors)
1984-1986 PSOEImpuls de la contractació temporal (creació del contracte temporal de foment de l’ocupació i dels contractes formatius).
1994 PSOESupressió del contracte temporal de foment de l’ocupació i substitució dels contractes formatius pel contracte d’aprenentatge; reforç de la negociació col·lectiva i impuls als contractes a temps parcial.
1997PPCanvi tendència
Reforç del principi de causalitat en la contractació temporal; creació del contracte indefinit pel foment de l’ocupació estable (el qual rebaixa del cost de l’acomiadament). “Contractació indefinida inestable”
2001 PPAugment dels costos de la contractació temporal; disminució dels costos d’acomiadament pel col·lectiu de 16 a 30 anys.
2006 PSOE
Bonificacions a la conversió de contractes temporals en indefinits; pas automàtic a fix sota determinades circumstàncies (24 mesos sobre 30 de cont. temp.); regulació més estricta cessió de mà d’obra (si subcontractació no implica valor afegit, cessió il·legal).
2010 PSOE
Augmenta la flexibilitat per a les empreses i la inseguretat pels treballadors. Facilitant l’acomiadament (procedència, abaratiment...) dels contractes fixes o les reduccions forçades de jornada. Penalitza contractes temporals en favor de indefinits “inestables”. Rebaixa poder a la negociació col·lectiva.