Post on 02-Jan-2020
Municipi i ciutadania: En què gasten els ajuntaments? d'on venen els seus
ingressos? contribueixen a millorar la vida dels ciutadans?
Maite Vilalta Universitat de Barcelona
Institut Economia de Barcelona
Castelldefels, 27 de novembre de 2015
Esquema 1. La despesa municipal: Què estan fent els municipis? En què
gasten? Com gasten?
2. Els ingressos municipals: Quantia i procedencia.
3. Contribueixen al benestar de la ciutadania? Quins problemes tenen? Elements per un debat
1. La despesa municipal: Què estan fent els municipis? En què gasten?
Com gasten?
1. La despesa municipal
1.1. El marc competencial dels municipis es caracteritza:
• Complexitat
-‐ Diferent segons la mida del municipi
-‐ Reduït / ampli (segons la voluntat del municipi)
• Moviment
-‐ Nova normativa estatal i autonòmica (diferent segons
cada Comunitat Autònoma)
1.2. El pes de la despesa pública local és d’un 12% del total. Distribució de la despesa per nivells de govern. % sobre el total. 2012
1. La despesa municipal
El pes dels Governs Locals era del 10,0% fa quasi 30 anys! (1981)
Espanya Mitjana "Països federals"(1) Govern central * 53 54 Governs estatals/regionals 34 30 Governs locals 12 16 Total 100 100 Font. Elaboració pròpia a partir d'OCDE 2013
(1) Inclou Canadà, Suïssa, USA, Alemanya, Austràlia, Bèlgica, Austria
* Inlcou Administració Seguretat Social.
1. La despesa municipal
Evolució de la despesa municipal.
Font: Elaboració pròpia a partir de Ministeri Hisenda i Adm. Públiques
6.805 6.7417.203
8.244
9.2299.876
11.09010.423
9.4838.653 8.460
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
mile
rs e
uros
Evolució de la despesa total dels municipis de Catalunya. Milions €
En euros per habitant: 2003: 1.015€; 2009: 1.484€: 2013: 1.120€ (inferior al 2006: 1.155€)
• E
Total despesa Ajuntament de Castelldefels. Liquidacions 2005-14. Milions euros
47,6 51,8
62,0 64,5
92,0
80,2
65,1
55,0 53,2
54,6
-
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
70,0
80,0
90,0
100,0
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Total despesa Ajuntament de Castelldefels. Euros per habitant.
840 883
1.051 1.064
1.483
1.289
1.031
845 870 866
-
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
1.600
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014Elaboració pròpia a partir de Ministeri Hisenda i Adm. Públiques
La despesa per habitant de l’Ajuntament de Castelldefels està per sota la mitjana ! (272 euros menys l’any 2006; 1 euros menys l’any 2009; 254 euros menys l’any 2013)
1.3. En què gasten els municipis de Catalunya?
1. La despesa municipal
Despeses municipis de Catalunya. Classificació econòmica. Liquidació 2013.
Milions € % Despeses personal 2.578 30,5% Despeses compra béns i serveis 2.887 34,1% Pagament interessos 159 1,9% Transferències corrents 1.253 14,8%
Inversions reals 818 9,7% Transferències de capital 93 1,1%
Operacions financeres 673 8,0%
Total 8.460 100,0%
Elaboració pròpia a partir de Ministeri Hisenda i Adm. Públiques i INE
1. La despesa municipal
0,1%
0,1%
0,9%
1,2%
1,2%
1,7%
1,7%
2,3%
2,4%
2,6%
3,3%
3,7%
5,4%
6,9%
7,2%
8,9%
9,1%
10,7%
13,4%
16,2%
0,0% 2,0% 4,0% 6,0% 8,0% 10,0% 12,0% 14,0% 16,0% 18,0%
Agricultura, ramaderia i pesca
Industria i energia
Infraestructures
Foment ocupació
Sanitat
Transport públic
Òrgans de govern
Transferències a altres AAPP
Comerç, turisme, PiMES
Medi ambient
Esports
Administració financera i tributària
Cultura
Educació
Serveis socials i promoció social
Seguretat i mobilitat ciutadana
Deute públic
Habitatge i urbanisme
Serveis de caràcter general
Benestar comunitari
El des' de la despesa dels municipis de Catalunya. Liquidació 2013. % sobre el total.
2. Els ingressos municipals: Quantia i procedència
3. Els ingressos municipals
Ingressos dels municipis de Catalunya. Liquidació 2013.
Milions € %Impostos 3.987 43,6%Taxes, preus públics i contribucions 1.628 17,8%Ingressos patrimonials 160 1,8%Alienació inversions reals 67 0,7%Transferències corrents 2.824 30,9%Transferències capital 240 2,6%Ingressos financers 229 2,5%
Total 9.135 100,0%Font: Elaboració pròpia a partir de Ministeri Hisenda i Adminsitracions Públiques
El 61,5% dels ingressos municipals procedeixen de TRIBUTSEl 33,5% dels ingressos municipals procedeixen de TRANSFERÈNCIESEl 2,5% són INGRESSOS FINANCERS ("endeutament")
3. Els ingressos municipals
Ingressos procedents d'impostos i participacions impositives dels municipis de Catalunya. % sobre el total. 2013
Imp.Bens Immobles; 65,6%
% IRPF ; 2,1%
% IVA; 1,5%
Imp.s/construccions, instal-lacions i obres;
2,0%
Imp.vehicles tracció mecànica; 10,2%
Imp.s/ increment valor terrenys
naturalesa urbana; 9,4%
IAE: 8,8%
% Imp. especials; 0,4%
De quins impostos es tracta?
Com s’han comportat els ingressos impositius dels municipis en els darrers anys?
3. Ingressos municipals
Ingressos procedents d'Impostos dels municipis de Catalunya. Taxa variació anual (%)
8,5%
3,3%
0,7%
2,0%
4,6%
2,7%
5,3%
3,6%
0,0%
1,0%
2,0%
3,0%
4,0%
5,0%
6,0%
7,0%
8,0%
9,0%
2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13
%
3. Els ingressos municipals Impost Bens Immobles. Taxa de variació anual (%)
8,2% 8,1%
10,6%
9,0%8,3%
5,9%
9,0%
3,5%
0,0%
2,0%
4,0%
6,0%
8,0%
10,0%
12,0%
2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13
% Impost vehicles tracció mecànica. Taxa de variació anual (%)
5,5%
3,2%
2,2%
0,4%
-0,5%-1,0%
-1,8%-1,3%
-3,0%
-2,0%
-1,0%
0,0%
1,0%
2,0%
3,0%
4,0%
5,0%
6,0%
2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13
%
Impost Activitats Econòmiques. Taxa de variació anual (%)
5,7%
1,5%
5,3%
-0,2%
0,5%
-2,1%
-0,1%
-3,1%
-4,0%
-3,0%
-2,0%
-1,0%
0,0%
1,0%
2,0%
3,0%
4,0%
5,0%
6,0%
7,0%
2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13
%
Impost s/ increment valor terrenys naturalesa urbana. Taxa de variació anual (%)
5,9%
1,9%
-3,8%
10,9%
6,3%
17,4%
-2,8%
-19,8%
-25,0%
-20,0%
-15,0%
-10,0%
-5,0%
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13%
Impost s/ construccions, instal-lacions i obres. Taxa de variació anual (%)
25,1%
-13,0%
-35,0%
-43,2%
-7,1%-11,6%
-6,5%
-19,8%
-50,0%
-40,0%
-30,0%
-20,0%
-10,0%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13
%
13/26
I les taxes municipals, preu públics i contribucions especials com han evolucionat?
3. Els ingressos municipals
I les transferències que reben els municipis,
D’ on procedeixen?
3. Els ingressos municipals
3. Els ingressos municipals
Procedència de les Transferències (corrents i de capital) rebudes pels municipis de Catalunya.
Liquidació 2013
Milions € De l'Administració de l'Estat 2.151 70,2%
De la Generalitat de Catalunya 485 15,8%
De Diputacions 197 6,4%
D'Ajuntaments i altres * 149 4,9%
D'empeses privades 33 1,1%
De Consorcis 6 0,2%
De famílies i inst.sense finalitat de lucre 10 0,3%
De l'Exterior 26 0,8%
D'empreses de l'Entitat local 6 0,2%
Total 3.064 100,0%
* Inclou: Mancomunitats, Comarques, Àrees Metropolitanes, agrupacions municipis, entitats locals menors
Font: Elaboració pròpia a partir de Ministeri Hisenda i Administracions Públiques
3. Els ingressos municipals
Què està passant en els darrers anys amb les transferències que reben els municipis catalans?
1.561
1.807
2.094 2.167
3.289
2.523
1.992 2.001 2.151
573 762 830
985 1.062 1.140 961
610 485
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Mili
ons €
Evolució del total de transferències rebudes pels municipis de Catalunya procedents de l'administració central i de la Generalitat. Milions €
De l'Administració de l'Estat De la Generalitat de Catalunya
I cinalment, com han evolucionat les operacions cinanceres (endeutament)?
460 535
586
718
891
1.329
390
914
229
0
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Ingressos obtinguts a través d'operacions financeres dels municipis de Catalunya. Milions €
3. Els ingressos municipals
Recordar la reforma de la Constitució, llei d’estabilitat pressupostària... Quins municipis estan endeutats (?)
3. Elements per un debat
1. Marc competencial complex:
- Caldria definir-lo més?
- Són justificables els intervals de població que determinen aquest marc? I els que determinen el model de finançament?
3. Elements per un debat
3. Elements per un debat
2. “Poc pes” de la despesa realitzada pel nivell local de govern en relació a la despesa pública total (12%):
-‐ Hi ha una voluntat “real” d’ augmentar-‐lo? Volem realment que els ajuntaments tinguin més competències?
-‐ Quin tipus de competències s’haurien de transferir per aconseguir-‐ho? Què és el que realment volem que facin?
-‐ Hi ha arguments econòmics que ho justicicarien?
-‐ Quines lliçons podem aprendre dels altres països?
3. Elements per un debat
3. La qüestió de la mida dels municipis
-‐ És una mida excessivament petita? (Carta municipal
Europea).
-‐ Estarien tots els municipis en condicions d’assumir noves
competències? Ho podrien fer amb el grau d’autonomia necessària?
-‐ Caldria plantejar-‐nos seriosament el tema de la
supramunicipalitat?
3. Elements per un debat
4. La relació governs locals/govern de la Generalitat de Catalunya.
a. Avui hi ha una disfunció
-‐ Organització territorial (competència autonòmica)
-‐ Hisenda local (Llei estatal)
b. Recordar la reforma estatutària: abans i després de la Sentència del TC.
5. Important paper social i polític dels ajuntaments a l’hora de donar resposta a les demandes dels ciutadans:
La despesa municipal en serveis no obligatoris és d’un 30%
de la seva despesa total (i un 10% la de suplència).
Debat: responsables o irresponsables?
-‐ En tot cas: estan implicats en serveis estretament lligats al
benestar de les persones, al seu dia a dia.
-‐ La reducció de la despesa que estan fent els ajuntaments,
(“retallades”) a qui afecta relativament més? (habitatge,
educació, sanitat...)
3. Elements per un debat
3. Elements per un debat
6. Quant a l’actual model de cinançament municipal -‐ Els ajuntaments tenen els recursos “sucicients” per prestar allò que hem acordat
que han de prestar? (equilibri vertical)
-‐ Tenen autonomia cinancera? És a dir, tenen capacitat per decidir d’on i de qui obtindran els seus recursos? És a dir, poden fer política tributària? (autonomia)
-‐ S’està donant compliment a algun principi d’equitat intermunicipal? És a dir, els ajuntaments acaben tenint un volum similar de recursos sigui quina sigui la seva capacitat ciscal? Voldríem que fos així?
-‐ La hisenda dels municipis catalans depèn massa de les decisions d’altres administracions? Són massa dependents? què passa en un moment de crisis com l’ actual?
-‐ Hi ha mecanismes adequats de coordinació tècnica i institucional entre les diferents administracions? Són lleials des d’un punt de vista institucional entre elles?
-‐ És un model transparent i entès pels ciutadans? Facilita el rendiment de comptes?
Consideració final: Els passos a seguir.
1. Organització territorial: quins i quants ens locals?
2. Definició del marc competencial (propi!) dels governs locals.
3. Disseny del model de finançament local basat en els principis d’autonomia financera, suficiència de recursos, equitat, transparència i lleialtat institucional.
3. Elements per un debat
Gràcies!
Maite Vilalta
Professora d’Hisenda Pública Departament d’Economia Pública, Economia Política i Economia Espanyola
Facultat d’Economia i Empresa Universitat de Barcelona
Diagonal 690, 08034 Barcelona mvilalta@ub.edu