Transcript of Mesura de Govern: Pla estratègic de l'esport 2012 2022
1. Quarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de Vida, Igualtat i
Esports Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022
2. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Index 01.
Antecedents 02. Sistema Esportiu de Barcelona 03. Metodologia 03.1
Fases del Pla 03.2 Procs participatiu 04. Diagnosi 04.1 Balan de
partida. Actius i Dficits del Sistema Esportiu de Barcelona 04.2
Principals Actius i Dficits per dimensi, segons consens dels
principals participants en la elaboraci del Pla 05. Visi 2012 2022
05.1 Visions per dimensi 05.2 Viabilitat del Sistema Esportiu 05.3
Factors que afecten a la viabilitat i a la sostenibilitat del
sistema esportiu 05.4 Anlisi dels factors per dimensi en funci de
la Visi 2022 05.5 Pronstic evolutiu dactius i dficits per dimensi
05.6 Elements coincidents Pla Estratgic de lEsport de Barcelona
2012-2022 06. Lnies Estratgiques 07. Consideracions prvies a la
definici del Pla 07.1 Principis delaboraci de Plans Directors i
Projectes Estratgics 07.2 Estructura de la proposta estratgica 07.3
mbits transversals 08. Plans Directors 2012-2022 08.1 Relaci de
Plans Directors i els seus Projectes i Subprojectes Estratgics 08.2
TAC-TIC 08.3 Esport Educatiu 08.4 Esport i Salut 08.5 Finanament
08.6 Barcelona Internacional 08.7 Barcelona equipaments i espais de
prctica esportiva 1www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de
vida, Igualtat i Esports
3. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 09. Pla
dImplantaci 09.1 Seguiment i avaluaci 09.2 Calendari 09.3 Proposta
de vies de finanament dels projectes 10. Barcelona Capital de
lEsport 11. Conclusions 12. Agraments 13. Annex 1: Plans, programes
o actuacions municipals ja en curs 2www.bcn.catQuarta Tinncia
dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports
4. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 01.
Antecedents Barcelona es va dotar lany 2003 dun Pla Estratgic de
lEsport, amb la voluntat de disposar dun instrument per definir un
projecte global de desenvolupament del sistema esportiu de la
ciutat de forma consensuada amb tots els agents barcelonins
implicats en el mateix. Va ser un pas important en la configuraci
de la concepci de lesport a la ciutat i va afavorir la consolidaci
de la nostra citat com un referent esportiu. La posada en marxa del
Pla Estratgic de lEsport de Barcelona va significar la oportunitat
per a tot el sector esportiu de participar en la definici dels
propsits que haurien de permetre a la ciutat de Barcelona fer un
salt de qualitat en la prctica esportiva i lactivitat fsica dels
seus ciutadans i ciutadanes. En la planificaci de la poltica
esportiva de la ciutat des del restabliment de la democrcia a
Barcelona es poden distingir diferents etapes: 1979 1986: Arribada
de la democrcia als ajuntaments, redacci de la primera ordenana
esportiva de caire municipal i designaci de Barcelona com a seu
dels Jocs Olmpics. 1986 1992: Celebraci dels Jocs Olmpics de
Barcelona, construcci dinfraestructures i posicionament de la
ciutat a nivell internacional. 1992 2003: Gesti i posada a
disposici dels ciutadans del llegat dels Jocs Olmpics, redacci del
Pla Estratgic de lEsport de Barcelona lany 2003, establint lesport
com a element indispensable per a la consecuci dels objectius
generals de la ciutat i continuaci de la construcci de la xarxa
dequipaments epsortius. 2003 2010: Impuls dels projectes del Pla
Estartgic de lesport 2003, constituci de lInstitut Barcelona
Esports, i aprovaci del Pla Director dEquipaments Esportius de
Barcelona, amb la subrogaci a lIBE dels contractes de concessi dels
Centres Esportius Municipals. Barcelona se situa com seu de grans
esdevenimenst mundials. Amb linici duna nova legislatura lany 2011,
el Govern de la ciutat va considerar que El Pla Estratgic de
lEsport ha de tornar a ser la palanca associativa que permets
incidir en la potenciaci daquelles iniciatives que el 2003 es van
proposar, per al mateix temps ha de servir per a la generaci i
impulsi de noves estratgies dactuaci dacord amb la realitat de les
dinmiques socials, econmiques i esportives que existeixen en
lactualitat a la nostra ciutat, tot realitzant un exercici ms
complex, consistent a preveure quines daquestes dinmiques seran les
que marcaran el futur 3www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia,
Qualitat de vida, Igualtat i Esports
5. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 de Barcelona
i, en concret, del mn de lesport i de les diferents expressions de
lactivitat fsica a la nostra ciutat. Daquesta manera, lelaboraci
del Pla Estratgic des del seu comenament es va proposar, novament,
com leina participativa que hauria de permetre a collectius,
entitats, clubs, federacions, organitzacions, ciutadans,
esportistes, gestors dequipaments pblics i privats, associacions de
mares i pares dalumnes, associacions de vens, empreses relacionades
amb lesport, periodistes, empreses del mn de la comunicaci, centres
educatius i universitats, centres de recerca esportiva i a totes
les administracions, expressar les seves opinions i incidir en el
full de ruta que, collectivament, sha proposat pel desenvolupament
del sistema esportiu de la Barcelona dels propers anys. s voluntat
del govern de la ciutat de Barcelona que aquests exercicis de
validaci, correcci, pronstic i formulaci de noves estratgies es
continun fonamentant en la participaci en la presa de les decisions
de tots els agents esportius amb capacitat dincidncia en el
territori, ja sigui a nivell de barri, o dmbit de districte o
ciutat, com daquells amb capacitat de projecci exterior o
internacional. Amb la voluntat dimpulsar una nova etapa del Pla
Estratgic de lEsport de Barcelona, mantenint i incrementant els
marcs de relaci amb els agents esportius de la ciutat, proposem un
projecte amb tres objectius finals: Validaci i correcci de
propostes descrites en el Pla Estratgic de lEsport de Barcelona de
2003. Formulaci de noves estratgies i estructuraci del Pla
Estratgic de lEsport de Barcelona 2012- 2022. Redacci del Pla
Estratgic de lEsport de Barcelona 2012 - 2022 i definici dels seus
projectes estratgics. 4www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia,
Qualitat de vida, Igualtat i Esports
6. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 02. Sistema
Esportiu de Barcelona Els sistemes esportius, en general, i el de
la ciutat de Barcelona, en particular, presenten en lactualitat una
gran complexitat. Quan parlem desport ens referim a un gran nombre
dactivitats, i si utilitzem el terme duna forma colloquial, a les
hores a ms a ms, cal incorporar totes les prctiques
fisico-esportives del caire que sigui que duen a terme les persones
de qualsevol franja dedat. Per tamb aquesta complexitat es veu
incrementada en funci de la intencionalitat amb la que es duu a
terme aquest esport, en funci del nivell dexigncia fsica amb que es
desenvolupa, o b com sorganitza o es gestiona. Conscients daquesta
complexitat i, amb la voluntat de trobar una adequada manera de
classificar-la, aix com procurant agrupar els diferents actors del
sistema esportiu en funci dels seus interessos o necessitats, el
Pla Estratgic estableix una proposta organitzativa basada en sis
dimensions. Aix doncs, pensant en aquesta complexitat, i tamb com
es relacionen les persones amb lesport, i els actors que en ell hi
prenen part, el Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022
planteja sis maneres dinteractuar-hi. Les sis dimensions esportives
que configuren el Sistema Esportiu de Barcelona sn: 1. Esport
educatiu 2. Esport i clubs 3. Esport, ciutat i benestar 4. Cohesi
social i esport 5. Esport, motor econmic de la ciutat 6. Projecci
internacional de Barcelona 5www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia,
Qualitat de vida, Igualtat i Esports
7. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Aquesta
complexitat polidrica del sistema esportiu es pot visualitzar en la
geometria dun cub. La figura del cub permet assignar a cada cara
una dimensi i la seva disposici geomtrica tamb representa com poden
interactuar les persones amb les diferents dimensions de lesport.
Lesport no s un sistema esttic i composat per realitats allades,
sense relaci entre elles, sin tot el contrari, lesport en
lactualitat s un sistema dinmic en el qual les persones que el
practiquen i els agents que el gestionen sovint desenvolupen la
seva activitat esportiva o operativa en relaci amb ms duna de les
dimensions definides. 6www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia,
Qualitat de vida, Igualtat i Esports
8. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Cada dimensi
del Sistema Esportiu de Barcelona es concreta en: 1. Esport
educatiu: Model educatiu en edat escolar que garanteixi laccs a la
prctica de lesport i de lactivitat fsica de qualitat per a tots els
nens i nenes de Barcelona. Aquesta dimensi comprn lactivitat
esportiva en edat escolar, dins i fora de lhorari lectiu, amb el
propsit de que lesport esdevingui educaci en valors i en la
igualtat, tot promovent esdeveniments vinculats a lesport escolar.
2. Esport i clubs: Es refereix a la prctica esportiva organitzada
des del teixit associatiu o federatiu, englobant tant els clubs amb
major potencial i projecci esportiva, com les entitats i clubs ms
modestos que tamb aglutinen ciutadans a lentorn dunes mateixes
disciplines esportives, ja sigui per competir o per fer una prctica
ms recreativa. En aquesta dimensi hi tenen cabuda els clubs i les
entitats esportives, lesport federat no professional, lesport
professional, lesport dalt nivell, tenint en compte lesport femen
en tots ells. 3. Esport, ciutat i benestar: Tenir en compte la
vinculaci de la salut amb la prctica de lesport i lactivitat fsica.
Aquesta dimensi tamb es remet a lesport de lleure i recreatiu, al
rol dels equipaments esportius vers aquesta prctica, a la
utilitzaci dels espais i carrers de la ciutat com a escenari per
desenvolupar-la, aix com al disseny de la ciutat. 4. Cohesi social
i esport: Lesport ha de ser una eina de cohesi i inclusi social
mitjanant programes transversals. Es refereix tamb, a la seva
utilitzaci per afavorir especficament aquells segments o sectors de
la poblaci que presenten alguna dificultat per accedir a la prpia
prctica de lesport, aix com per desenvolupar accions directes cap
els adolescents i fomentar programes solidaris. 5. Esport, motor
econmic de la ciutat: La dimensi econmica que representa el sistema
esportiu pel que fa a la comercialitzaci de lesport, la seva
capacitat de creaci docupaci i limpacte que t en leconomia de la
ciutat. A tot aix, cal afegir la implantaci de les noves
tecnologies aplicades a lesport i les inversions en recerca,
desenvolupament i innovaci dins la indstria daquest sector. 6.
Projecci internacional de Barcelona: Lesport ha de posicionar
Barcelona com una ciutat atractiva des del punt de vista esportiu.
Aquesta atracci passa per establir un calendari de grans
esdeveniments regulars a la ciutat, amb competicions esportives del
calendari internacional de primer nivell, la gesti del llegat dels
Jocs Olmpics i Paralmpics de lany 1992, els grans clubs de la
ciutat i que facin de Barcelona un dest turstic esportiu.
7www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i
Esports
9. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022
03.Metodologia 03.1 Fases del Pla DEFINICI, REDACCI i LLANAMENT
DIAGNOSI FORMULACI APROVACI GESTI DE LA i PROSPECCI DEL PLA DEL PLA
IMPLEMENTACI LLANAMENT Estructuraci i planificaci del Pla (novembre
2011 gener 2012) Presentaci Mesura de Govern per a la impulsi del
Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022(novembre 2011) Acte
Oficial dinici del Pla Estratgic de lEsport de Barcelona
2012-2022(1 Sessi Plenria, 11 de febrer de 2012) DIAGNOSI i
PROSPECCI Balan de partida Tallers de Treball 1 (28, 29 de febrer i
1 de mar de 2012) Actius i dficits Visi 2022 Validaci de la visi
2022 i presentaci de la proposta inicial de les lnies estratgiques
per a cada dimensi del Pla Estratgic de lEsport de Barcelona
2012-2022 (2 Sessi Plenria, 9 de mar de 2012) 8www.bcn.catQuarta
Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports
10. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 DEFINICI,
FORMULACI DEL PLA Tallers de Treball 2 (17, 18 i 19 dabril de 2012)
Definici i validaci de les lnies estratgiques Proposta dactuacions
i de possibles projectes estratgics Realitzaci dentrevistes
personals Definici de Plans Directors Definici de Projectes
Estratgics REDACCIO I APROVACI DEL PLA Presentaci Oficial dels
Plans Directors i Projectes Estratgics del Pla Estratgic de lEsport
de Barcelona 2012-2022 (3 Sessi Plenria, 20 de juny de 2012)
Principis i criteris per a la elaboraci de Projectes Estratgics
Presentaci dmbits transversals per a Plans i Projectes Planificaci
de projectes - cronograma Definici del posicionament internacional
de la ciutat Redacci del Pla Estratgic de lEsport de Barcelona
2012-2022 Aprovaci del Pla Consell Plenari de lAjuntament de
Barcelona GESTI DE LA IMPLEMENTACI Gesti de la implantaci dels 21
projectes estratgics de que consta el Pla Estratgic. Aquesta
implementaci es realitza en dues etapes: Pla dacci 2012-2015
Continutat visi2016-2022 Plantejament dexecuci Viabilitat Gesti de
la implementaci Concreci de coresponsabilitats Determinaci de
recursos Concreci Calendaritzaci Seguiment i Avaluaci
9www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i
Esports
11. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Visi 2022
Pla dacci 2015 Revisi PEEB 2003 Actius i dficitsSITUACI FULL DE
RUTA: FUTURACTUAL Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022
ESCOLLIT 10www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida,
Igualtat i Esports
12. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 03.2 Procs
participatiu El Pla ha estat un procs de reflexi obert i
participatiu. Sha realitzat un important esfor per involucrar tots
els collectius que tenen relaci amb lesport, contant amb
representants del teixit esportiu de la ciutat,amb personalitats
del mn acadmic i de la universitat, de leconomia i lempresa,
gestors dinstallacions esportives, organitzadors desdeveniments i
de lesport escolar, etc. Shan utilitzat dues estratgies per la
participaci dels agents: 1. Participaci presencial 2. Participaci
virtual En el segent esquema es mostren els instruments i
mecanismes utilitzats: PARTICIPACI SESSIONS TALLERS DE IMPLICACI
ENTREVISTES PRESENCIAL PLENRIES TREBALL MUNICIPAL PERSONALS
PARTICIPACI CORREU FACEBOOK TWITTER CODI QR VIRTUAL ELECTRNIC
Presencials 1a. Sessi Plenria inici del Pla Estratgic de lEsport de
Barcelona 2012- 2022.Celebrada al Centre Esportiu Municipal de
lEstaci del Nord de Barcelona el dia 11 de febrer de 2012, com a
primer acte pblic del Pla Estratgic el qual marcar el tret de
sortida per a lelaboraci del propi Pla. En aquest acte es va
presentar lestructuraci del pla en sis dimensions, les visions de
cadascuna de les dimensions, la vigncia, utilitat i vinculaci dels
projectes de lanterior Pla del 2003 i les diferents fases ha
assolir en aquest Pla 2012-2022, tenint en compte els objectius a
mig termini que estableix el Pla dAcci 2015. Assistents totals: 212
persones. Tallers de treball. Realitzats a la sala polivalent del
Museu Olmpic i de lEsport de Barcelona, i dividits en grups atenent
a cadascuna de les dimensions del pla es van dur a terme dues
convocatries de tallers de treball. Per tal dassolir els objectius
plantejats es va utilitzar una metodologia adaptada a les
necessitats mitjanant leina metaplan per afavorir la generaci
didees. Les sessions van tenir una duraci aproximada de dues hores
cadascuna. 11www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida,
Igualtat i Esports
13. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Total de
participants: 232. La majoria ha participat a les dues convocatries
i alguns en ms dun grup de treball. Taller de Treball 1. Els
primers tallers de treball van servir per validar, completar i
identificar els actius i dficits del sistema esportiu de la ciutat
per tal daconseguir identificar la visi per a cada dimensi. Taller
de Treball 2. Lobjectiu principal dels segons tallers de treball va
ser la validaci de les lnies estratgiques presentades per
lAjuntament de Barcelona i, a partir daquestes,formular propostes
dactuacions i possibles projectes estratgics que les desenvolupin.
2a. Sessi Plenria de validaci dactius, dficits i visi
2022.Celebrada dins del marc del Global Sports Frum al Palau de
Congressos de Barcelona.Es van presentar els resultats obtinguts
als primers tallers de treball per part dun portantveu triat per a
cada dimensi: Simultniament es van poder fer noves aportacions,
completant aix el qu aquestes persones exposaven, informant del que
els participants en els diferents grups de treball havien
consensuat com a principals actius i dficits aix com el que
collectivament shavia plantejat respecte a la seva evoluci futura
cap a lany 2022. Les aportacions fetes pels assistents en aquesta
segona sessi plenria van poder ser recollides de dues maneres: de
forma virtual, a travs del perfil del Pla a twitter i les diferents
etiquetes creades al efecte per cadascuna de les dimensions i
mitjanant unes targetes de colors on els assistents hi anotaven les
seves aportacions, que desprs eren introdudes a twitter. Assistents
totals: 185 persones. Implicaci Municipal: Participaci dels tcnics
de lInstitut Barcelona Esports en la fase de diagnosi. Seguiment
del projecte per part de lEquip Directiu de lInstitut Barcelona
Esports. Reuni de treball amb els representats dels Grups
Municipals del consistori i participaci daquests en els actes
presencials de participaci organitzats. Reunions de treball amb els
Consellers dEsports dels diferents districtes de Barcelona. I
assistncia en les reunions de treball realitzades.
12www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i
Esports
14. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Presentaci
prvia a tot el personal de lInstitut Barcelona Esports de la
proposta de Plans Directors i Projectes Estratgics. Entrevistes
personals. Conjunt dentrevistes amb agents del sistema esportiu o b
provinents daltres mbits en contacte amb lesport de forma
transversal. Les personalitats entrevistades han estat: Srs. Ivan
Tibau, Secretari General de lEsport de la Generalitat de Catalunya;
Albert Marco, Director Consell Catal de lEsport, Generalitat de
Catalunya; Vicen Guallart, Gerent rea dHbitat Urb i Medi Ambient de
lAjuntament de Barcelona; Marc Puig, Director de Comunicaci i
Atenci Ciutadana, Ajuntament de Barcelona;Albert Soler,
Ex-Secretari dEstat per a lEsport, Consejo Superior de Deportes
(2011); Josep Llus Vilaseca, Ex-Secretari General de lEsport,
Generalitat de Catalunya (1980-1995); Jordi Gibert, Director
General de la Fundaci Catalana per a lEsport; Emilio Fernndez,
Director Centre dEstudis Olmpics CEO-UAB; Leandre Negre, President
Federaci Internacional dHoquei; Jaume Mora, President Consell de
lEsport Escolar de Barcelona; Sandro Rosell, President del Futbol
Club Barcelona; Albert Agust, Director General Lliga ACB i
President del Reial Club de Tenis de Barcelona; Jess Bueno, Vice
President NBA Europa; Toni Codina, Director General Taula dEntitats
del Tercer Sector Social de Catalunya; Sres. Anna Tarrs,
Seleccionadora Nataci Sincronitzada; Mireia Mir, Esportista,
Campiona del Mn dEsqu de Muntanya 2011; Srs. Salvador Alemany,
President Abertis; Jaume Roures, Soci Grup Mediapro; Ramn Agenjo,
President CF DAMM; Mart Batalla, Conseller Delegat Grifone; Luis
Alonso, Alonso&Balaguer y Arquitectos Asociados; Valent Fuster,
Cardileg, D.M. Director General del Centro Nacional de
Investigaciones Cardiovasculares Carlos III, i Director de
lInstitut Cardiovascular de lHospital Mount Sinai de Nova York i
Ricardo Snchez, Professor Facultat de Psicologia, Cincies de
lEducaci i lEsport Blanquerna (Universitat Ramn Llull) Total de
persones entrevistades: 23 persones. 3a. Sessi Plenria de
Presentaci de Plans Directors i Projectes Estratgics del Pla
Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022.Celebrada el dia 20 de
juny de 2012 a lauditori del Centre de Recerca Biomdica de
Barcelona. Va suposar la presentaci oficial dels Plans Directors i
Projectes Estratgics del Pla Estratgic de lEsport de Barcelona
2012-2022. Amb aquest acte es dna per acabada la fase de
planificaci i elaboraci del pla, alhora que sinicia la fase
dimplementaci de projectes. Assistents totals: 236 persones.
13www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i
Esports
15. Pla Estrat gic de lEsp port de Barc celona 2012 2-2022 Sess
sions virtua als Shan obe diferents vies de participaci virtual per
tal de reco les dife ert s ollir erents opinions i aportacions dels
agen del sistema durant tot el proc delabo s nts cs oraci del Pla:
Correu electr rnic plae estrategices sport@bcn.c cat rxes social
Xar ls Faceboo - https://w ok www.faceboook.com/PE EEB12 Twitter -
https://twit tter.com/PE EEB_12 Codi QR del Pla R 14www.bcn.cat
Quar Tinncia dAlcaldia, Qua de vida, IIgualtat i Espo rta alitat
orts
16. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 04.
Diagnosi 04.1 Balan de partida. Actius i Dficits del Sistema
Esportiu de Barcelona Per tal de conixer la situaci actual de
lesport a Barcelona, com a balan de partida i des dun punt de vista
metodolgic sha optat per relacionar, per cada dimensi del Pla, la
llista dels principals actius i dels dficits ms significatius que
presenta el sistema esportiu de Barcelona. Aquesta tasca sha
fonamentat en la documentaci de lInstitut Barcelona Esports, han
participat els seus tcnics i ha estat completada i consensuada en
els primers grups de treball realitzats. els actius determinen els
elements del sistema esportiu amb els que compta la ciutat de
Barcelona. Responen a les preguntes:qu tenim?, qu ens agrada?, qu
ens identifica?, qu ens permet ser on som?, qu ens dna sentit?, qu
ens enriqueix? els dficits reprodueixen les mancances que t el
sistema esportiu, atenent especialment al model organitzatiu emprat
i els agents que hi intervenen. Responen a les preguntes:qu no
tenim?, qu no ens agrada?, qu no funciona?, qu no encaixa?, qu no t
qualitat i s insuficient?, qu ens manca? Daltre banda, sha
aprofundit en analitzar els actius i dficits del sistema esportiu
atenent principalment als factors i elements que afecten a la seva
viabilitat esportiva, social i econmica per cada dimensi. Aquesta
tasca es va desenvolupar durant els primers tallers de treball i va
ser validada en la segona sessi plenria amb el consens dels agents
esportius de la ciutat participants. Com a resultat de les fases
anteriors sha pogut concretar un pronstic evolutiu dels actius i
dficits del sistema esportiu que ha servit principalment per:
fonamentar el balan de partida del Pla consensuar i validar la visi
2022 definir i validar lnies estratgiques i projectes estratgics
15www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i
Esports
17. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 04.2
Principals Actius i Dficits per dimensi, segons el consens dels
participants en la elaboraci del Pla Com a resultat del procs
participatiu endegat en la primera fase de balan de partida i
prospecci han sorgit tota una srie daportacions que, un cop
prioritzades per els agents de la ciutat participants en els
primers tallers de treball, han esdevingut el segent recull dactius
i dficits per dimensi i,en les segents fases, han servit per
treballar sobre la visi 2022 i lelaboraci de Plans Directors i
Projectes Estratgics: Aquests actius i dficits fan referncia a la
situaci en la que es troba la ciutat en el moment de comenar a
elaborar el Pla Estratgic (novembre de 2011) i son totes
aportacions fetes per les persones que, representant entitats o, a
ttol individual, han participat en el procs. Esport Educatiu Actius
Elevat nivell de conscincia i reconeixement de les famlies sobre la
necessitat que els infants i joves practiquin esport. Potent xarxa
associativa a la ciutat. Clubs esportius amb escola diniciaci i amb
llarga tradici i experincia. Associacions esportives escolars
vinculades als centres educatius. Gran participaci a travs del CEEB
amb increment anual del nombre de nens inscrits. Gran nmero
dentitats especialitzades amb bons professionals en la gesti de
lesport en edat escolar, amb bons tcnics i formadors. Dficits Shaur
de posar lmfasi en leducaci en valors de lesport i la superaci. Sha
daugmentar la implicaci de la societat. Poca coordinaci entre els
centres educatius i les famlies per educar en valors. Model amb
dificultats econmiques, directament relacionat amb la
professionalitzaci.. Sha de potenciar la formaci dels tcnics i
gestors de clubs i entitats. Shan de posar esforos en la
qualificaci dels entrenadors. Insuficient aprofitament de les
installacions esportives escolars pbliques com a espais de prctica.
Manca dinformaci i convenis a les escoles per poder utilitzar les
installacions esportives. 16www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia,
Qualitat de vida, Igualtat i Esports
18. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Manca
ditineraris de continutat entre lesport a lescola i lesport a
secundria o als clubs. Falta ditineraris desport recreatiu. Manca
manteniment de les installacions esportivesals centres educatius.
Baixa inclusi de nois i noies amb discapacitat en les activitats
esportives convencionalsi en les sessions deducaci fsica o
activitats extraescolars. Poca inclusi en collectius nouvinguts amb
bones prctiques. Sha daugmentar la implicaci del sistema esportiu
en leducaci a travs de la prctica esportiva recreativa. Lesport com
a eina per ajudar als joves a continuar amb lactivitat fsica per
evitar comportaments no saludables (alcohol, drogues,). Menor
prctica esportiva de les noies respecte als nois. Esport i Clubs
Actius Clubs centenaris, entitats que combinen experincia i alta
qualitat tant en els resultats com en els serveis esportius. Sn un
model dxit a imitar. Diversitat de prctiques i esports. Teixit
associatiu molt actiu, gran xarxa dentitats, amb professionals.
Entitats i clubs representants dels valors de lesport. Lesport a
Barcelona sentn com una forma de vida. Gran augment de practicants
a Barcelona. Dficits Manca dinstallacions especfiques que obliga a
compartir espais en installacions no adequades especficament per a
alguns esports. Manca despais coberts per la prctica de diferents
esports. Fonts de finanament esgotades. Dependncia del suport de
ladministraci. Dificultat en assolir finanament via patrocini,
model actual de competici no viable econmicament. Dficit en la
formaci de tcnics en clubs modestos. Dficit en la formaci de
directius del clubs, cal millorar el pla docent per la formaci de
formadors. Inexistncia, en els clubs, de seccions desport adaptat.
Inexistncia de competicions inclusives que puguin participar
persones amb discapacitat. Necessitat de millor relaci entre
entitats, clubs i club i escola. Abandonament de lesport federat en
edats adolescents. 17www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat
de vida, Igualtat i Esports
19. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Esport,
ciutat i benestar Actius La ciutat com a escenari de prctica
esportiva, aprofitar els espais singulars de la ciutat. Hi ha un
clar increment de practicants esportius al carrer i shan de
potenciar,igualment adaltres espais que ja tenim, com els parcs i
les platges. Elevat grau de professionals i coneixement. Sha produt
un procs de professionalitzaci del sector, en gran part donat per a
la capacitat dorganitzar esdeveniments. Xarxa dequipaments
municipals. Equipaments accessibles, universals i amplis. Marca BCN
com a referent esportiu, per la seva situaci geogrfica i per ser
una ciutat oberta, amb mar i muntanya. Increment de la prctica
lliure a la ciutat, suposant una nova forma dassociacionisme
esportiu urb. El municipi com a escenari de prctica esportiva i
recreativa. Elevada conscincia social sobre la importncia de
lactivitat fsica en la forma de vida de la poblaci Esport a la
platja. Dficits Poca connexi entre el mn sanitari i el mn de
lesport i de lactivitat fsica. Necessitat de millora dels espais
pblics per a la prctica esportiva en espais oberts, connectant-los
amb les installacions pbliques i incorporant la perspectiva de
gnere. Potenciar els esports minoritaris per a garantir laccs a
tota la poblaci. Repercussi del valor real i el cost en els serveis
dels centres esportius. Desajust en la gesti dels equipaments
esportius. Sha de millorar la coordinaci i transversalitat entre
els diferents mbits: socials, esports, culturals, discapacitats,
... Manca despais per a la prctica esportiva als centres educatius
(collegis oberts). Xarxa dequipaments heterogenis, cal una diagnosi
de les necessitats del territori. 18www.bcn.catQuarta Tinncia
dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports
20. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Cohesi
social i esport Actius Programes esportius orientats a la cohesi
que permeten laccs a lesport de collectius especfics amb risc
dexclusi. Espai pblic preparat per a la prctica esportiva. Espais
oberts, amb bones installacions accessibles per a la prctica
esportiva, de lleure i per a totes les edats. Criteris municipals
que garanteixen i afavoreixen la inclusi, programes i poltiques
tarifries, mesures daccessibilitat i disponibilitat de recursos en
els equipaments esportius pblics. Barcelona com a referent de
ciutat en programes esportius dedicats a la gent gran. Lesport com
a eina dinclusi en la diversitat poblacional. Potent Marca
Barcelona Esports, amb tradici esportiva i alt nombre dactivitats.
Dficits Sha de donar ms suport a projectes esportius que
afavoreixen la inclusi social, focalitzat en leducaci fsica de nens
i nenes amb discapacitat. Sha de fer un esfor per coordinar les
accions. Pressupostos insuficients. Situacions de conflictivitat en
la convivencia per manca de gesti en la mediaci. Falta dinformaci
per a les persones nouvingudes per a la prctica esportiva. Dins de
cada programa esportiu sha dincloure les categories de les persones
amb discapacitat vetllant perqu hi hagi un nombre dhomes i dones
equitatiu. Millorar laccessibilitat de les installacions pbliques.
Millorar la coordinaci entre els diferents agents pblics
municipals. Ms promoci i ajuts a lesport de barri. Manca dun marc
integral dactuaci tant en loferta com amb les entitats que
representen aquests collectius que generi una oferta de qualitat.
Falta digualtat en la valoraci dels diferents esports i modalitats
esportives. Dificultat daccs a recursos esportius municipals per
adults amb pocs recursos. Esport en edat escolar.
19www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i
Esports
21. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Esport,
motor econmic de la ciutat Actius Marca BCN. Barcelona t una gran
imatge com a gestors de lesport internacional i font de creaci
desportistes delit. La idea de Barcelona t associada la dun model
dxit esportiu i la de capacitat dorganitzar esdeveniments,aquest
fet repercuteix econmicament, de manera positiva, sobre la nostra
ciutat. Lesport serveix com a motor turstic de la ciutat,
recolzant-se en grans esdeveniments que ens donen reconeixement
internacional o b en altres marques com els grans equips de la
ciutat. Elevat nombre de consumidors desport en equipaments,
esdeveniments populars i compra darticles esportius. Know-how
derivat de la capacitat organitzativa de la ciutat, especialment
els JJOO del 92 i el llegat que aquests han deixat a la ciutat. Per
tant, aquest coneixement es basa principalment en dos mbits, la
gesti esportiva i lorganitzaci desdeveniments. Hi ha un gran nombre
dempreses del sector esportiu a la ciutat amb experincia i
reconeixement internacional. Lesport com a generador de llocs de
treball. Cultura esportiva extensa i en creixement que garanteix el
futur del sector. Elevada participaci popular en activitat
fsico-esportiva. Comproms dels ciutadans en lorganitzaci
desdeveniments a travs duna profunda xarxa dassociacions i del
moviment voluntari. Les marques internacionals de productes
esportius busquen associar els seus productes a la marca Barcelona.
Dficits Dificultat per trobar formules per a una millor
rendibilitat econmica, tant dequipaments com en la gesti
dinstallacions esportives. Donar ms facilitats en forma de
recursos, equilibri pressupostari i contractaci. Especial atenci
als Centres Esportius Municipals. Desconeixement del potencial de
lesport, tant en termes econmics com per abaratir la sanitat. Cal
ms collaboraci de lAdministraci i major inversi en I+D+I. Sha
daugmentar els professionals en el sector. Es reconeix el potencial
de lesport per moltes installacions segueixen operant sota models
no professionals. Aquest desconeixement professional provoca en
part lenvelliment i la falta de previsi en el manteniment de moltes
installacions. Manca duna Fira de lEsport per a la promoci dels
productes i serveis esportius a la ciutat. 20www.bcn.catQuarta
Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports
22. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Manca de
seus dempreses multinacionals a Barcelona. Sha de millorar
lorganitzaci per a la gesti dels recursos. Millorar la coordinaci
entre agents pblics i privats. Millorar la comunicaci de les
accions que semprenen. Projecci Internacional de lEsport Actius
Marca BCN Esport i el seu reconeixement internacional com a element
identificador de la ciutat. Gran posicionament al mn per la marca
Bara i pels esdeveniments propis com la Barcelona WorldRace.
Barcelona compta amb unes bones infraestructures i capacitat
hotelera capa dacollir grans esdeveniments i turisme esportiu.
Capacitat de crear grans esdeveniments esportius propis i
internacionals (F1, Moto GP, WRC). Gran capacitat organitzativa i
llarga tradici dassociacionisme a la ciutat. Capacitat
organitzativa provinent del llegat dels JJOO 92. Coneixement avanat
del sector esportiu, es reflecteix i alhora s conseqncia de lamplia
oferta destudis de tercer grau especialitzats en el mn de lesport.
Dficits Manca de finanament. s necessari un nou model econmic de
gesti i viabilitat en el sector. Dificultat de trobar
patrocinadors, model insuficient i inadequat. Falta dun calendari
regular de competicions oficials internacionals. Pocs directius en
organismes internacionals i federacions. Poca continutat en les
estructures organitzatives de la ciutat, es perd el know how. Manca
de suport a les federacions catalanes reconegudes
internacionalment. Esport Universitari. Falta de visibilitat
internacional de les competicions esportives per a collectius de
persones amb discapacitats. 21www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia,
Qualitat de vida, Igualtat i Esports
23. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 05. Visi
2012 2022 VIABILITAT VISIONS PER ANLISI FACTORS PRONSTIC ELEMENTS
DEL SISTEMA DIMENSI MODEL DIANA EVOLUTIU COINCIDENTS ESPORTIU 05.1
Visions per dimensi del Sistema Esportiu de Barcelona La visi 2022
recull lessncia i la ideologia del model de ciutat que volem
aconseguir. Lestructuraci del Pla en sis dimensions representa
laposta estratgica per assolir la visi 2022. Aquesta es forma a
partir de construir un propsit per a cada dimensi amb un missatge a
transmetre. Esport educatiu: Que lesport continu sent una conducta
i APRENENTAGE I HBIT un aprenentatge per a nois i noies, i que DE
VIDA perduri com a hbit per tota la vida. Esport i clubs: CIUTAT La
promoci dels clubs com a eix COMPETITIVA, CIUTAT vertebrador de la
vida associativa de la ASSOCIATIVA ciutat i com a motor de lesport
de competici. Esport, ciutat i benestar: CIUTADANIA Barcelona, una
ciutat esportiva, tant pel SALUDABLE, CIUTAT que fa als espais com
a les persones. Una ESPORTIVA ciutat que sempre est en moviment.
22www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i
Esports
24. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Barcelona
una ciutat on la cohesi I la Cohesi social i esport: convivncia
social saconsegueixin CIUTAT INTEGRADORA Utilitzant lesport com a
instrument integrador, sociabilitzador i promotor de la igualtat.
Lesport a Barcelona com a sector Esport, motor econmic: Economic
estable i rendible, amb capacitat BARCELONA ESPORT, empresarial de
creaci de riquesa i MOTOR ECONMIC DE datracci de nous projectes i
una indstria LA CIUTAT amb solvncia per a projectar-se
internacionalment. Projecci internacional Ciutat amb un
posicionament vinculat a de Barcelona: lesport, reconeguda arreu
del mn, seu POSICIONAMENT dacollida desdeveniments esportius i dels
BARCELONA ESPORT millors professionals i empreses del mn de
lesport. 05.2 Viabilitat del sistema esportiu La reflexi estratgica
sobre el sistema esportiu implica, de forma explcita, una reflexi
sobre la seva sostenibilitat. Aquesta sostenibilitat es concreta en
la capacitat de conjuntar la viabilitat econmica, lesportiva i la
social del sistema esportiu. A hora de desenvolupar el Pla
Estratgic de lEsport considerem adequat descriure les diferents
formes de viabilitat que hem esmentat: Viabilitat Esportiva: entesa
com la capacitat de promocionar lesport i lactivitat fsica entre la
ciutadania de totes les edats, per generar alta participaci en els
serveis, activitats i espais i aconseguir xits esportius. Sobre
quins collectius sha dimpactar per augmentar o mantenir la prctica?
Quin nivell de prctica esportiva es vol assolir?
23www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i
Esports
25. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Viabilitat
Social: es aquella que comporta la capacitat dutilitzaci de lesport
com a eina dinclusi i cohesi social, aix com la capacitat de
desenvolupar accions per contribuir en leducaci de les persones
mitjanant actuacions solidries des de lesport. A quins collectius
sha de prioritzar o b protegir?Quin posicionament ha de tenir
Barcelona com a ciutat esportiva al mn? Viabilitat Econmica: es
refereix a la dotaci de recursos per a fer front a les despeses.
Quin model econmic es desitja per finanar les prctiques esportives,
els agents, les installacions, etc.?Com ha de ser el model de gesti
i de relaci entre els diferents agents? 05.3 Factors que afecten a
la viabilitat i a la sostenibilitat del sistema esportiu La reflexi
sobre la viabilitat i sostenibilitat del sistema esportiu implica
una reflexi sobre els factors que afecten a aquesta sostenibilitat.
La identificaci daquests factors permet realitzar una anlisi ms
acurada i precisa del sistema i, alhora, reflexionar sobre la visi
2022 del sistema esportiu de Barcelona. Sha utilitzatuna
metodologia basada en un model diana, per poder-lo descriure i
mostrar el seu impacte, sent els factors ms propers al centre, els
que tenen major impacte. ESPORT Model de gesti model de gesti
EDUCATIU Equipaments i model organitzatiu installacions esportives
equipaments i installacions esportives indstria Viabilitat
esportiva, recursos social i agents econmica, de lesport a
practicants Barcelona serveis i programes coneixement esdeveniments
Model organitzatiu 24www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat
de vida, Igualtat i Esports
26. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Per a cada
factor sha utilitzat un conjunt de preguntes que ajudessin a la
reflexi sobre actius i dficits del sistema esportiu de Barcelona.
Model de gesti Quins seran els Models de Gesti viables per a les
diverses prctiques esportives de la ciutat? Qui els liderar? Quin
paper ha de tenir lAjuntament i lAdministraci Pblica, i quin paper
han de tenir els altres agents implicats? Model organitzatiu Cal
que millori la capacitat organitzativa dalguns agents? Quines
estructures de gesti hi haur? Quines sn les necessitats de
coordinaci que cal millorar? I com podrem millorar-les? Com es
poden optimitzar determinats recursos actualment insuficientment
utilitzats? Equipaments i installacions esportives Com hauran de
ser els equipaments i installacions pensant en el client/ciutad
individual o collectiu que en far s? Com hauran de ser els
equipaments esportius el 2022? Com shauran dadaptar els actuals, i
com haurem de dissenyar els nous, pensant en lesport del 2022? Com
caldr pensar o adaptar els equipaments per afavorir o facilitar ls
normalitzat de les persones o collectius de segments poblacionals
amb alguna especfica dificultat daccedir-hi? Sutilitzar ms lespai
urb? Indstria Com evolucionar la indstria esportiva? Hi haur nous
productes que facilitin la prctica esportiva ms inclusiva per
aquells segments de la poblaci amb dificultats per accedir a
lesport? Quins mbits de la indstria de lesport seran els
predominants o emergents el 2022? Recursos Lany 2022 disposarem
dels mateixos recursos? Quines seran les fonts dingressos i
finanament? Quin paper tindr la tecnologia, ser un recurs proper i
til per canalitzar la oferta? 25www.bcn.catQuarta Tinncia
dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports
27. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Agents Hi
haur ms agents?. Menys? Predominaran els agents pblics o privats?
Desapareixer algun agent actual? Practicants Quines seran les
necessitats dels practicants daquests collectius lany 2022? Tindran
els mateixos hbits esportius? Nhi haur ms o menys? Hi haur ms
igualtat entre nivells de prctica entre gneres? i entre diferents
collectius? Serveis i Programes Com evolucionar la tendncia en
loferta de programes i activitats per alguns segments de la poblaci
amb dificultats daccs a la prctica esportiva? Es mantindran les
mateixes ofertes esportives? Com shan de formular les ofertes
esportives per assegurar la inclusi daquests segments de poblaci?
Coneixement Cal enriquir el coneixement actual? Com senriquir el
coneixement? On es podr trobar el coneixement, a Barcelona, fora?
Quins agents esdevindran productors de coneixement per a aquestes
activitats en el 2022? Esdeveniments El calendari desdeveniments
popular, ldics,... es mantindr? Hi haur esdeveniments desports que
actualment no sofereixen? Quin rol tindran els esdeveniments per
afavorir la cohesi social de la ciutat? 26www.bcn.catQuarta Tinncia
dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports
28. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 05.4 Anlisi
dels factors,per dimensi,en funci de la Visi 2022 Per tal de
definir la visi 2022, sha proposat generar la reflexi sobre el
sistema esportiu de Barcelona a partir dels factors que afecten a
la seva viabilitat esportiva, econmica i social. Durant els primers
tallers de treball, en collaboraci amb els participants i en grups
reduts, sels va demanar a aquestos que formulessin la visi 2022 de
dos factors del model diana atenent a la dimensi del taller de
treball. Per ajudar-los en la reflexi, sels va facilitar un conjunt
de preguntes orientatives similars a les exposades en lapartat
anterior, per formulades des de les caracterstiques especfiques de
cadascuna de les sis dimensions del sistema esportiu a Barcelona en
lactualitat, pensant per, en la incidncia evolutiva de cada factor
en els diferents mbits inclosos a cada dimensi. 05.5 Pronstic
evolutiu per dimensi dactius i dficits Un cop detectats actius i
dficits per cada dimensi, aquests shan prioritzat i classificat
atenent a quins actius cal potenciar, mantenir o incorporar de nou,
o b quins dficits cal canviar, millorar, prevenir o avanar-se als
possibles canvis o tendncies.Aquest exercici ha servit
principalment per detectar quins mbits requereixen actuacions ms
immediates i on cal invertir-hi ms recursos. 27www.bcn.catQuarta
Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports
29. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Esport
Educatiu Potenciar Consolidar Incorporar Els valors que aporta
Elsector de Una adequada cultura lesport professionals dentitats
del manteniment dels i empreses dedicats a espais esportius Els
beneficis de lesport lesport en edat com a element educatiu escolar
Sistemes de patrocini a en la inclusi de les lesport escolar
persones Actius El coneixement aplicat a Aplicaci dels beneficis
lesport en edat escolar que es derivin desdeveniments a El
reconeixement social lesport en edat escolar del paper de les
entitats Canviar Millorar Prevenir / Avanar-se Repensar el model de
La regulaci dels A labandonament de la finanament per lesport
espais escolars prctica esportiva per en edat escolar motius
econmics o Dficits El grau de manca dinformaci Coordinaci
sensibilitzaci dels institucional agents educatius Leficincia en la
gesti de les activitats i projectes 28www.bcn.catQuarta Tinncia
dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports
30. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Esport i
Clubs Potenciar Consolidar Incorporar La formaci dels agents La
Xarxa Associativa Ms capacitat del sistema esportiu, de la ciutat
dinnovaci potenciar la inculcaci dels valors de lesport, i La
diversitat de Ms inversi en en especial en lesport prctiques i
esports a R+D+I, tant pblica Actius femen la ciutat com privada
Implantaci de les Incorporar camps noves tecnologies punters
daltres (TICs) a les entitats mbits al mn de esportives lesport
(nanotecnologia, disseny,etc) Canviar Millorar Prevenir / Avanar-se
Planificaci en base a La relaci amb els El descens de demandes de
clubs agents socials voluntaris petits El coneixement de les
Incorporar el concepte necessitats dels clubs de gesti
externalitzada petits Dficits i professional de clubs petits
Equiparar el valor de lesport femen al de lesport mascul
29www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i
Esports
31. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Esport,
ciutat i benestar Potenciar Consolidar Incorporar Laprofitament
dels La xarxa Les xarxes de espais pblics i oberts dequipaments
comunicaci a travs per a la prctica esportius municipals de les
aplicacions esportiva virtuals i la publicitat La conscincia social
Millores en el Actius de la importncia de la transport pblic cap a
prctica esportiva per a diferents eixos la salut, adequant-se a
esportius de la ciutat. cada collectiu i atenent a les edats dels
Un millor lideratge de practicants lAdministraci Pblica Canviar
Millorar Prevenir / Avanar-se No es proposa cap La manca de
Establir Plans per comunicaci entre el frenar i prevenir mn
sanitari i el mn laugment de de lesport i lactivitat lobesitat
infantil fsica Dficits Lordenaci dels espais naturals La formaci
dels metges com a prescriptors dactivitat fsica 30www.bcn.catQuarta
Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i Esports
32. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Cohesi
social i esport Potenciar Consolidar Incorporar Loportunitat de No
es proposa cap Ms mecanismes de fomentar la cohesi comunicaci per
tal social mitjanant la dinformar de les collaboraci bones
prctiques institucional Lesport com a Actius Ms implicaci de les
plataforma installacions esportives integradora per a tots
municipals com a els collectius acollidores dactivitats esportives
Millorar la inclusi mitjanant la formaci tcnica dels nouvinguts per
potenciar lexistncia de tcnics entre ells Canviar Millorar Prevenir
/ Avanar-se No es proposa cap Cal treballar des de la Atendre les
prevenci demandes dels diferents collectius Trobar la Dficits
sociabilitzaci a travs Incorporaci de les de lesport i la seva
bones prctiques prctica dels nouvinguts Els sistemes de comunicaci
amb els diferents collectius 31www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia,
Qualitat de vida, Igualtat i Esports
33. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Esport,
motor econmic de la ciutat Potenciar Consolidar Incorporar
Lemprenedoria en La marca Barcelona i Sistemes de control i lmbit
de lesport el seu posicionament coneixement internacional econmic
que ajudin Augmentar els nivells a quantificar-ne de prctica i el
nombre El teixit associatiu de limpacte de lesport de practicants
la ciutat a la ciutat Actius Transformar en Dissenyar resultats
econmics els equipaments treballs de recerca i esportius per a
investigaci tothom en espais pblics per fer de Gestionar i conixer
Barcelona un limpacte econmic de escenari de prctica lesport en la
ciutat Canviar Millorar Prevenir / Avanar-se Canviar la percepci de
Professionals de Limpacte negatiu de la societat vers el valor
lesport les empreses i de lesport i els seus gimnasos de baix
costos Coordinar la recerca cost en la xarxa de Dficits en esport
centres esportius de la ciutat Les caracterstiques dels equipaments
La reglamentaci ubicats en espais despais esportius en pblics de la
ciutat previsi de les noves prctiques i tendncies
32www.bcn.catQuarta Tinncia dAlcaldia, Qualitat de vida, Igualtat i
Esports
34. Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-2022 Projecci
Internacional de BCN Potenciar Consolidar Incorporar Les sinrgies
entre Els grans clubs de la Esdeveniments ms lesport i els altres
ciutat participatius a la sectors ciutat El llegat dels Jocs
Lesport base ha de ser Olmpics del 1992 i la Eines del mn digital
alhora que educatiu capacitat organitzativa tamb de qualitat de la
ciutat Criteris daccessibilitat i Les eines globals per a Establir
complicitats mediambientals Actius comunicar i transferir el amb
daltres ciutats coneixement Donar a conixer les La capitalitat
esportiva bones prctiques que Ls de lespai urb i de Barcelona ja es
realitzen aprofitar la bona climatologia de la ciutat Barcelona com
a de Barcelona dest per realitzar-hi entrenaments per part
desportistes darreu del mn Canviar Millorar Prevenir / Avanar-se La
legislaci per obtenir La comunicaci dels Evitar lincrement de
recursos financers, amb esdeveniments lobesitat infantil el clar
objectiu per esportius laprovaci duna llei de mecenatge Buscar
major implicacions de les federacions Dficits La collaboraci de les
institucions El nivell dangls dels