Post on 23-Jun-2015
description
2. Tarragona, Tortosa 20122012 Montblanc, Reus, Torredembarra,
Tortosa 20132013 Amposta 20142014 3. Felip Pineda, Coses de la meua
terra (la Marina), 1912 4. Totes les obres tenen autorTotes les
obres tenen autor Tots els autors tenen drets 5. Els cercadors no
sn propietaris de l'obra que enllacen o cerquen 6. Tot el que s a
la xarxa s pblic,Tot el que s a la xarxa s pblic, per no
necessriament lliure o obertper no necessriament lliure o obert Un
contingut sense indicacionsUn contingut sense indicacions no s
necessriamentno s necessriament un contingut lliure d'sun contingut
lliure d's 7. Els drets d'autordrets d'autor (copyright ) sn una
forma de protecci proporcionada per les lleis per als autors
d'obres originals (literries, dramtiques, musicals, artstiques i
intellectuals), ja siguin publicades o que encara no s'hagin
publicat. Es reconeix al seu propietari el dret exclusiu a:
reproduir l'obra en cpies (en qualsevol format, mitj o tcnica)
preparar obres derivades basades en l'obra original distribuir
cpies de l'obra al pblic, en forma de venda, lloguer, arrendament o
prstec presentar, mostrar o interpretar l'obra pblicament Qui no
ostenta el dret d'autoria sobre l'obra no pot fer cap d'aquestes
accions i actuacions, tret que sigui expressament autoritzat per
l'autor. 8. Preceptes de laPreceptes de la Ley de Propiedad
IntelectualLey de Propiedad Intelectual Real Decreto Legislativo
1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el Texto Refundido de
la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y
armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia
(B.O.E. nm. 97, de 22-04-1996) Ley 21/2014, de 4 de noviembre, por
la que se modifica el texto refundido de la Ley de Propiedad
Intelectual, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de
abril, y la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil
(B.O.E. nm. 268, de 05-11-2014) a partir del Conveni de Berna
-convenci internacional per als drets d'autor- redactat el 1886,
esmenat per darrer cop el 1979 i signat, fins ara, per 167 estats
9. Art 1Art 1 La propietat intellectual d'una obra literria,
artstica o cientfica correspon a l'autor pel fet de crear-la. (no
cal cap trmit per garantir el dret d'autor) Art 2Art 2 La propietat
intellectual est integrada pels drets de carcter personal (morals)
i patrimonial (d'explotaci), que atribueixen a l'autor la plena
disposici i el dret exclusiu a l'explotaci de l'obra, sense cap
limitaci ms enll de les establertes en la llei. Art 5Art 5 Es
considera autor a la persona natural (no jurdica) que crea alguna
obra literria, artstica o cientfica. Art 10Art 10 Sn objecte de
propietat intellectual totes les creacions originals literries,
artstiques o cientfiques expressades per qualsevol mitj o suport,
tangible o intangible (per exemple, el discurs oral), actualment
conegut o que s'inventi en el futur. 10. Art 14Art 14 Corresponen a
l'autor els drets segents, irrenunciables i inalienables (personals
i morals, perpetus i sense caducitat): - Decidir si l'obra ha de
ser divulgada i de quina manera - Determinar si la divulgaci s'ha
de fer amb el seu nom, amb pseudnim o de manera annima. Exigir el
reconeixement de la condici d'autor de l'obra - Exigir el respecte
a la integritat de l'obra i impedir-ne qualsevol deformaci,
modificaci, alteraci o atemptat que suposi un perjudici als legtims
interessos o la seva reputaci Art 17Art 17 Correspon a l'autor
l'exercici exclusiu dels drets d'explotaci (patrimonials i amb
caducitat) de l'obra en qualsevol forma i, en especial, els drets
de reproducci, distribuci, comunicaci pblica i transformaci (obra
derivada), que no podran ser realitzades sense la seva autoritzaci,
excepte en els casos previstos en aquesta llei 11. Art 26Art 26 Els
drets d'explotaci de l'obra duraran tota la vida de l'autor i
setanta anys desprs de la seva mort o la seva declaraci de defunci
vuitanta anys en els morts abans de 1987 en casos de collisi amb
legislaci internacional, preval el perode ms curt passats els
terminis, les obres sn de domini pblic pel que fa a l'explotaci (i
es mantenen els drets d'autoria i integritat) els drets d'explotaci
es poden transmetre, totalment o parcialment, mitjanant un
contracte de cessi si en el contracte no consta el temps de cessi,
aquest s de 5 anys si no consta l'mbit de cessi, s el de l'estat en
alguns estats, hi ha excepcions molt concretes a la caducitat dels
drets d'explotaci, conegudes com a "perpetual copyright" 12. Art
31Art 31 () No necessita autoritzaci de l'autor la reproducci, en
qualsevol suport, sense assistncia de tercers, d'obres ja
divulgades quan: la porti a terme una persona fsica (no una empresa
ni un centre educatiu) per al seu s privat (una aula no s un s
privat) a partir d'obres a les quals hagi accedit legalment (no
pirates) i la cpa obtinguda no sigui objecte d'una utilitzaci
collectiva ni lucrativa, sense perjudici de la compensaci
equitativa prevista Art 32 s lcita la inclusi en una obra prpia de
fragments d'altres alienes de naturalesa escrita, sonora o
audiovisual, aix com la d'obres allades de carcter plstic o
fotogrfic figuratiu, sempre que es tracti d'obres ja divulgades i
la seva inclusi es realitzi a ttol de cita o per a la seva anlisi,
comentari o judici crtic. Aquesta utilitzaci noms es pot fer amb
fins docents (primera excepci docent) o de recerca, en la mesura
justificada pel fi d'aquesta incorporaci (no s una excepci
illimitada) i indicant la font i el nom de l'autor de l'obra
utilitzada. El fragment ha de ser quantitativament poc rellevant.
13. (Art 32) No necessita autoritzaci de l'autor el professorat de
l'educaci reglada (segona excepci docent) per realitzar actes de
reproducci, distribuci i comunicaci pblica (a l'aula i en el
centre) de fragments d'obres o d'obres allades de carcter plstic o
fotogrfic figuratiu, exclosos els llibres de text i els manuals
universitaris, quan: aquests actes no tinguin finalitat comercial
es facin nicament per a la illustraci de les activitats
estrictament educatives -tant en l'ensenyament presencial com en
l'a distncia en la mesura justificada per la finalitat perseguida
-no excedeixin d'un 10% del total, en cap cas, quan es tracta de
llibres o similars sempre que es tracti d'obres ja divulgades que
noms hi tinguin accs els alumnes i, llevat dels casos en qu sigui
impossible, s'hi incloguin el nom de l'autor i la font Aquestes
condicions s'han de complir totes de manera simultnia. 14. (Art 32)
Aquestes obres parcialment reprodudes no han de ser en cap cas un
manual, un llibre de text o una obra assimilada, tret de: quan es
facin servir en una classe o conferncia -noms en comunicaci oral-
sense que els alumnes puguin accedir directament a l'obra original
-que s'haur de localitzar perqu ho puguin fer legalment quan es
distribueixin exclusivament entre el personal investigador d'un
projecte Les reproduccions poden generar un cnon Art 37Art 37 Els
titulars dels drets d'autor no es poden oposar a les reproduccions
de les obres, quan les duguin a terme sense finalitat lucrativa
museus, biblioteques, fonoteques, filmoteques, hemeroteques o
arxius de titularitat pblica o integrades en institucions de
carcter cultural o cientfic i la reproducci es realitzi
exclusivament per a finalitats de recerca o conservaci (una a
activitat escolar o extraescolar no t habitualment aquestes
finalitats) 15. No s el mateix dret moral que dret d'explotaci pel
que fa a l'autoria Els drets morals no caduquen maiEls drets morals
no caduquen mai Hi ha excepcions docents pel que fa als drets
d'explotaci, per molt concretes 16. Les excepcions docents, en
l'mbit digital, cal entendre-les en un entorn d'aula (tamb en un
espai Moodle o Edmodo, per no a Google+, Facebook o Youtube oberts
o pblics) En d'altres pasos, com a UK, les excepcions docents sn ms
mplies 17. La nova modificaci de la legislaci espanyola, de
novembre de 2014, afecta especialment tot all relacionat amb la
informaci obtinguda a partir dels cercadors i les pgines web. El
que es coneix com a cnon AEDE o dret de cita, que s'haur de regular
i que pot significar una despesa afegida a l'activitat docent,
especialment la universitria, a partir de l'abonament d'una
quantitat fixa a les entitats de gesti. 18. Les societats de gesti
estatalsLes societats de gesti estatals dels drets de propietat
intellectualdels drets de propietat intellectual - d'autors
titulars de drets: SGAE: autors literaris, dramtics i musicals, a
excepci de lobra impresa CEDRO: autors i editors dobres impreses
VEGAP: autors dobres plstiques, de creaci grfica, disseny i
fotografia DAMA: autors/directors/realitzadors d'obres audiovisuals
- d'artistes, intrprets o executants (drets connexos): AISGE:
dactuacions fixades sobre un suport o sistema audiovisual AIE: de
msica, en general - de productors (drets connexos): AGEDI:
fonogrfics EGEDA: dobres i gravacions audiovisuals 19. ISBN, ISSN,
Dipsit Legal...ISBN, ISSN, Dipsit Legal... Els registres i els
identificadors d'obres publicades no tenen res a veure amb els
drets d'autor com a tals, sin amb qestions inherents a l'edici de
les obres, a la seva catalogaci i a la seva conservaci patrimonial
20. ISBN (International Standard Book Number) t com a objectiu el
seu s com a identificador comercial en publicacions no peridiques,
independentment del seu format s un sistema de numeraci de llibres
que permet identificar un ttol i una edici determinada i que permet
la normalitzaci i coordinaci a nivell internacional, a travs del
sistema de codi de barres no s obligatori El nmero d'ISBN est
format per 13 dgits i es divideix en 5 sries separades per guions o
espais: - un prefix de tres xifres -978/979- que identifica el
producte llibre - l'identificador de pas, rea geogrfica o
lingstica, que pot tenir d'1 a 5 dgits (estat espanyol: 84) -
l'identificador de l'editorial, que pot tenir fins a 7 dgits. -
l'identificador del ttol (de l'edici i del format d'un ttol) - el
dgit de comprovaci, que es calcula mitjanant un algoritme 21. ISSN
(International Standard Serial Number) s un codi internacional
d'identificaci de publicacions peridiques promogut per la UNESCO
per tal d'identificar correctament les publicacions seriades la
Biblioteca Nacional s qui designa l'ISSN per a les publicacions
seriades editades a l'estat, excepte a Catalunya, on ho fa la
Biblioteca de Catalunya Presentat tamb en format codi de barres,
les primeres xifres indiquen el tipus de publicaci; les centrals,
el codi concret d'aquella revista o diari; i, les finals, un dgit
de control generat amb un algoritme. D'altres sistemes: - ISMN
(International Standard Music Number) - ISAN (International
Standard Audiovisual Number) - IBSN (Internet Blog Serial Number)
22. El Dipsit Legal s lobligaci tenen els editors/productors de
donar a lestat exemplars de les seves obres per tal de garantir
laccs a la producci bibliogrfica, discogrfica... a travs de les
biblioteques, arxius, filmoteques, fonoteques... El Dipsit Legal de
Catalunya s l'oficina receptora de tots els documents produts a
Catalunya amb finalitats de difusi, independentment del seu suport
o condici venal Les obres dipositades reben un codi identificador
format per la inicial de la provncia, el nmero d'ordre i any
dinscripci corresponent. (abans de la modificaci legal promulgada
l'any 2011, el Dipsit Legal obligava els impressors) 23. D'altra
legislaci estatalD'altra legislaci estatal Llei orgnica 1/1982, de
5 de maig, de protecci civil del dret a l'honor, a la intimitat
personal i familiar i a la prpia imatge Llei orgnica 10/1995, de 23
de novembre, del Codi Penal, modificada per la Llei orgnica
15/2003, de 25 de novembre Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre,
de protecci de dades de carcter personal Reial decret 1720/2007, de
21 de desembre, que aprova el Reglament de desenvolupament de la
Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de
carcter personal Llei 23/2011, de 29 de juliol, de dipsit legal 24.
Els dretsEls drets i les llicncies lliuresi les llicncies lliures
Tots els drets reservats Domini pblic Llicncia lliureLlicncia
lliure 25. Les llicncies lliuresLes llicncies lliures Copyleft -en
contraposici a copyright- s qualsevol llicncia que, utilitzant la
legislaci prpia dels drets d'autor, cedeix lliurement els drets
d'una obra per: - utilitzar-la sense cap limitaci. -
(re)distribuir-ne cpies - modificar-la de la manera que es cregui
convenient (obres derivades). De manera ms genrica, s'entenen com a
copyleft les llicncies que cedeixen en obert drets patrimonials a
partir de determinades condicions. Les diferents viquis, el
programari lliure o les Creatives Commons participen del concepte
copyflet, en diversa categoritzaci. 26. El mn digital i la
comunicaci 2.0 han aportat l's cada cop ms freqent de la publicaci
a la xarxa de material en obert, a partir de les llicncies lliures
(en les quals la cessi de drets s universal). Les llicncies lliures
mantenen l'autoria moral, que cal continuar respectant -com cal
fer-ho amb les condicions que l'autor es reserva. Les llicncies
lliures es poden aplicar a qualsevol mitj o format. 27. Les
llicnciesLes llicncies Creative CommonsCreative Commons 28. Alguns
drets reservatsAlguns drets reservats 29. Creative Commons s una
organitzaci sense finalitat de lucre creada el 2001 i ubicada a la
Universitat de Stanford (USA), que t la Universitat de Barcelona
com a instituci afiliada a l'Estat no s una entitat de gesti de
drets ni un registre o dipsit d'obres ofereix 6 llicncies estndard
de cessi lliure de drets patrimonials: - gratutes - d'mbit mundial
- que permeten (segons el cas) la cpia o reproducci de l'obra, la
seva distribuci i la seva comunicaci pblica - amb l'obligaci del
reconeixement d'autoria i l'avs de llicncia La tria de la llicncia
s'efectua mitjanant un procs de selecci en la web. Hi ha una pgina
d'accs i selecci en catal 30. Els conceptes de la llicncia Atribuci
(By): obliga a citar la font i l'autoria. No comercial (NC): obliga
a no obtenir beneficis econmics de l's dels continguts (el smbol
varia en funci de la moneda de cada jurisdicci) Sense obra derivada
(ND): obliga a no alterar l'obra. Compartir igual (SA): obliga a
distribuir totes les obres derivades sota la mateixa llicncia que
l'original. 31. Icones compactes Icones habituals 32. Les 6
llicncies CC Reconeixement (by): Es permet qualsevol explotaci de
lobra, incloent-hi una finalitat comercial, aix com la creaci
dobres derivades, la distribuci de les quals tamb est permesa sense
cap restricci. ReconeixementNoComercial (by-nc): Es permet la
generaci dobres derivades sempre que no sen faci un s comercial.
Tampoc es pot utilitzar lobra original amb finalitats comercials.
ReconeixementNoComercialCompartirIgual (by-nc-sa): No es permet un
s comercial de lobra original ni de les possibles obres derivades,
la distribuci de les quals sha de fer amb una llicncia igual a la
que regula lobra original.
ReconeixementNoComercialSenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet
un s comercial de lobra original ni la generaci dobres derivades.
ReconeixementCompartirIgual (by-sa): Es permet ls comercial de
lobra i de les possibles obres derivades, la distribuci de les
quals sha de fer amb una llicncia igual a la que regula lobra
original. ReconeixementSenseObraDerivada (by-nd): Es permet ls
comercial de lobra per no la generaci dobres derivades. 33. Selecci
de la llicncia 34. Especificaci de la llicncia 35. La llicncia
36.
Aquesta obra est subjecta a una llicncia de Reconeixement-
NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons Com indicar-ho Hi
ha diverses maneres de referenciar que fem servir una llicncia CC:
2014, Autor, Instituci, Subjecte a la llicncia XXX de CC (amb
referncia sencera o sintetitzada) Obra digital: enlla a la llicncia
/ Obra fsica: ...llicncia disponible a http://... Tamb es pot
incloure el Deed, icona... El codi 37. 2014 Josep Bargall Valls
Alguns drets reservats Aquesta presentaci est subjecte a una
llicncia de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative
Commons, per la qual es permet la cpia, la distribuci, la
comunicaci pblica i la generaci d'obres derivades sempre que se'n
citi l'autor, no se'n faci un s comercial i es mantingui l'avs de
llicncia Per a la seva realitzaci s'ha utilitzat parcialment la
presentaci Gesti dels drets de propietat intellectual dels recursos
docents 2012 Ignasi Labastida i Juan (Oficina de difusi del
coneixement, Universitat de Barcelona), subjecte a una llicncia de
Reconeixement de Creative Commons 38. On les podem fer servir? Les
llicncies Creative Commons les podem fer servir en: - les pgines
web - els blogs - les presentacions / power's - ... - i tamb en el
material que editem Hi ha propostes d'edici de llibres de text que,
a ms, ofereixen: - gratutat - contingut obert a la comunitat -
llibertat de cpia - personalitzaci - model basat en serveis -
multiformat 39. CC0: Creative Commons Public Domain Mark Creative
Commons tamb permet etiquetar obres prpies a travs de la
consideraci d'obra de domini pblic, s a dir, renunciant a qualsevol
dret d'explotaci i sense cap condicionant de reconeixement ni cap
tipus de llicncia 40. La llicncia Art LibreLa llicncia Art Libre
(Copyleft_attitude) Creada el 2000 i sotmesa al dret francs, mant
el dret d'autoria i permet la lliure cpia, reproducci, modificaci,
distribuci, interpretaci i representaci. Obtenci, s i explicitaci
semblant a Creative Commons. No t documentaci ni versi en catal.
41. Amb aquestes llicncies els autorsautors no perden els seus
dretsdrets, per s que els cedeixen amb unes condicions concretes
que permeten el seu lliurelliure ss per d'altres persones 42.
RepositorisRepositoris de recursos docents lliuresde recursos
docents lliures (en obert o copyleft)(en obert o copyleft) 43.
Docncia en obert Open Course Ware i Massive Online Open Courses 44.
Massive Online Open Course cMOOCs: construcci col.laborativa del
coneixement; un esdeveniment basat en el connectivisme; idea de
xarxa i connexi; tothom juga el mateix rol; tothom avalua els
altres xMOOCs: accs massiu i obert alconeixement; un curs basat en
el model de transmissi de coneixements, amb elements
col.laboratius; rol professor diferenciat; heteroavaluaci amb
elements de coavaluaci 45. Imatges en obert 46. Wikimedia Commons
Creada, el 2004, cont vora de 20 milions d'imatges (i tamb sons i
audiovisuals) d's lliure, b perqu sn de domini pblic, b perqu tenen
una llicncia d's educatiu. Funciona amb llicncia Creative Commons.
47. Antoni I. Alomar 48. NGA Images La National Gallery of Art
(Washington, USA) t un fons gratut de 25.000 imatges/obres d'art
49. Sons en obert 50. msica lliure msica lliure CD 51. Audiovisuals
en obert BBC Creative Archive Licence No commercial use Share alike
Give credit No endorsement Uk Only 52. Reconeixement de l'autoria i
de les fonts Tamb en els materials digitals que creem per a l's
docent, cal fer constar sempre les citacions documentals
pertinents, aix com donar les referncies de les imatges que fem
servir @ 2011 Joan Miro Art http://joanmiro.com/ 53. Les llicncies
de programari lliureLes llicncies de programari lliure GNU Operting
SystemGNU Operting System Iniciat el 1983, s el copyleft de
programari ms usual. El Moodle, per exemple, funciona amb llicncia
NGU. Hi ha versi en catal amb diversitat de llicncies 54. Les
empreses de gesti de drets digitalsLes empreses de gesti de drets
digitals Hi ha empreses dedicades a la gesti de drets digitals (en
la modalitat que es tri) i a la persecuci de plagis, com ara
Digital Media Rights, que ofereix serveis gratuts i, a partir de
cert volum de gesti, de pagament (tant per a professionals com per
a professorat i alumnes) 55. EnllaosEnllaos 56. Ley de Propiedad
Intelectual Protocol d'autoria de material docent 2.0 (Departament
d'Ensenyament) Propietat intellectual i drets d'autoria
(Departament d'Ensenyament) El Copyright a internet Digital Media
Rights Les societats de gesti dels drets d'autoria i propietat
Programari lliure Categories de programari lliure i no lliure
Creative Commons Manual d's de CC Art Libre Wikimedia Commons 22
webs d'imatges lliures NGA images BBC Creative Archive Licence 57.
Programari i repositoris de recursos audiovisuals en obert Recursos
educatius Creative Commons Bvisi (recursos audiovisuals lliures)
Msica en obert UNESCO Guia de recursos educatius en obert (OER) MIT
Open Courseware MOOC (Massive Online Open Course) MOOC Universitat
Jaume I xarxa MOOC ARC xtec (Aplicaci de Recursos al Currculum) MDX
(materials docents en xarxa) UNIVERSIA (materials docents lliures)
Repositoris acadmics (CRAI URV) MS RECURSOS EDUCATIUS Excepcions
docents a UK i repositoris especfics Dipsit legal Llicncies GNU 58.
Podeu descarregarPodeu descarregar aquesta presentaciaquesta
presentaci des dedes de slideshare
http://www.slideshare.net/JosepBargallo
http://josepbargallo.wordpress.com/
http://en.gravatar.com/josepbargallo
http://www.linkedin.com/pub/josep-bargall-valls/44/8b7/1b2
http://www.edmodo.com/josepbargallo
https://twitter.com/JosepBargallo
https://www.facebook.com/josep.bargallo
https://plus.google.com/u/0/+JosepBargallValls/posts
http://pinterest.com/josepbargallo/ 59. 2014 Josep Bargall Valls
Aquesta obra est subjecta a una llicncia de
Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
2011 Joan Miro Art, per la illustraci