L’ORONETA I EL REI

Fa molts anys, quan en València vivien els àrabs i el rei En Jaume volia conquerir-la, va acampar prop del poble de Borriana. Una oroneta va arribar a Borriana volant amb les seues companyes.

El rei En Jaume havia fet parar les tendes, que eren de colors molt bonics.

Al mig del campament estava la del rei, la més alta i bonica de totes.

A l’oroneta li va agradar aquell lloc i va decidir

construir allí el niu.

Va pondre els ous, els va covar i van nàixer les seues oronetes.

 

Passat un temps, el rei va decidir anar a un altre lloc i va manar desmuntar el campament.

L’oroneta pensava que anaven a desfer el seu niu, es va posar a xisclar i a volar al voltant de la tenda del rei.

 

Al veure- la el rei se’n va adonar del què passava i va dir...

 

No despareu la tenda !!

Mireu com vola eixa oroneta!

Fins que ella no marxe amb els seus

fillets, la

tenda la deixarem muntada.

L’oroneta no va oblidar aquella història i, quan ho contava als fills i als nets, sempre acabava dient: “Jo crec que aquell home era un rei”.