Post on 23-Jan-2018
+
Unitat 3: PAM A PAM
PERSONES, CULTURES I SOCIETATS
+1. DENOMINACIÓ D’ORIGEN
PROTEGIDA (DOP)
Marca de reconeixement d’un producte d’un lloc
determinat.
El lloc, el clima o la manera d’elaborar-lo li donen
unes carácterístiques especials al producte.
Normes per tindre la DOP: Ha de ser originari del
lloc i produït, tansformat i elaborat en el lloc o la
zona geogràfica del nom de la denominació.
+PRODUCTES AMB DENOMINACIÓ
D’ORIGEN VALENCIANA
+PRODUCTES AMB DENOMINACIÓ
D’ORIGEN VALENCIANA
+PRODUCTES AMB DENOMINACIÓ
D’ORIGEN VALENCIANA
+2. PROVÍNCIES DE LA
COMUNITAT VALENCIANA
A Espanya hi ha 17 comunitats autònomes, a banda de les
ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Cada comunitat
autònoma està dividida en províncies, arribant a les 50 en total
que té Espanya.
La Comunitat Valenciana és una d’eixes comunitats
autònomes. Es troba a l’est d’Espanya i i està formada per 3
províncies: Castelló, València i Alacant.
+PROVÍNCIES DE LA COMUNITAT
VALENCIANA
La província de Castelló
està formada per 135
municipis i la capital és
Castelló de la Plana.
La província de València té
266 municipis i la ciutat de
València n’és la capital.
La província d’Alacant
agrupa 141 municipis i la
seua capital és la cuitat
d’Alacant.
+COMARQUES DE LA COMUNITAT
VALENCIANA
Una comarca és un territoriformat per municipis pròxims quecomparteixen carácterístiquesgeogràfiques, fets històrics orelacions de veïnatge.
Cada comarca té un municipi mésimportant, la capital de comarca,que és on viu més gent i on hi hamés serveis: hospitals,biblioteques, escoles, instituts,policia i comerços.
A la Comunitat Valenciana hi ha34 comarques.
+COMARQUES DE LA COMUNITAT
VALENCIANA
Saps col·locar cada comarca en el seu lloc?
+3. TIPUS DE COMARQUES
La nostra comunitat està a l’est de la Península Ibèrica, a la
riba del Mediterrani.
A més d’aquest territori, tambié hi formen part l’illa de Tabarca
en Santa Pola (Alacant) i l’arxipièlag de les Columbretes en
Castelló de la Plana.
Segons la zona, hi ha 3 tipus de comarca: de muntanya,
d’interior i de litoral.
+TIPUS DE COMARQUES:
DE MUNTANYA
Les comarques de
muntanya es troben a
l’oest de la Comunitat
Valenciana, on estan les
serralades més altes.
El Racó d’Ademús,
Serrans i Ports són tres
exemples.
+TIPUS DE COMARQUES:
DE MUNTANYARacó d’Ademús
+TIPUS DE COMARQUES:
DE MUNTANYAPorts
+TIPUS DE COMARQUES:
DE MUNTANYASerrans
+TIPUS DE COMARQUES:
D’INTERIOR
Les comarques
d’interior estan al
centre de la Comunitat,
on el relleu és molt
suau i predominen les
planes.
La Plana d’Utiel-
Requena, el Camp del
Túria, i la Ribera Alta
són exemples de
comarques d’interior.
+TIPUS DE COMARQUES:
D’INTERIOR
Plana d’Utiel – Requena
+TIPUS DE COMARQUES:
D’INTERIOR
Camp del Túria
+TIPUS DE COMARQUES:
D’INTERIOR
Ribera Alta
+TIPUS DE COMARQUES:
DE LITORAL
Les comarques de
litoral estan a la vora
del mar Mediterrani,
de nord a sud de la
Comunitat Valenciana.
Alguns exemples són
la Plana Alta, l’Horta i
la Marina Alta.
+TIPUS DE COMARQUES:
DE LITORALPlana Alta
+TIPUS DE COMARQUES:
DE LITORALHorta
+TIPUS DE COMARQUES:
DE LITORALMarina Alta
+4. COMARQUES DE LITORAL:
RELLEU
El tipus de costa més
habitual són les platges
tipus albuferes.
També hi ha zones on les
muntanyes arriben a la
mar i es formen penya-
segats.
També hi podem trobar els
cursos baixos dels rius
Millars, Túria, Xuquer i
Segura.
+COMARQUES DE LITORAL:
RELLEUAlbufera de València, Ciutat de València (València)
+COMARQUES DE LITORAL:
RELLEUCala del Moraig, Benitatxell, Marina Alta (Alacant)
+COMARQUES DE LITORAL:
RELLEUConca del riu Túria, Riba Roja del Túria, Camp del Túria (València)
+COMARQUES DE LITORAL:
FLORA I FAUNA
Flora: boscos de pins i arbustos com el margalló, la coscolla,
el llentiscle i l’arçot.
Pins i margalló
+COMARQUES DE LITORAL:
FAUNA I FLORAFlora: Coscolla, llentiscle i arçot
+COMARQUES DE LITORAL:
FAUNA I FLORA
Fauna: Mamífers: conills. Rèptils: fardatxos. Aus: agrons,
corba marina grossa. Aus aquàtiques: ànecs, fotges, cueta
blanca, camallonga. Peixos: samaruc. Amfibis: ofegabous.
Conill i fardatxo
+COMARQUES DE LITORAL:
FAUNA I FLORAFauna: Aus: agró i corba marina grossa.
+COMARQUES DE LITORAL:
FAUNA I FLORA
Fauna: Aus aquàtiques: ànec, fotja, cueta blanca i camallonga.
+COMARQUES DE LITORAL:
FAUNA I FLORAFauna: Peixos: samaruc. Amfibis: ofegabou.
+COMARQUES DE LITORAL:
CLIMA
Temperatures: per la proximitat de la mar, no fa massa fred en
hivern ni massa calor en estiu.
Precipitacions: a la tardor i primavera hi ha temporals amb
pluges torrencials que de vegades provoquen riuades i
inundacions.
+COMARQUES D’INTERIOR:
RELLEU
Són comarques formades per
paisatges de plana.
Encara que no toquen el
Mediterrani, en reben la seua
influència.
Hi trobem els cursos mitjans
dels rius, així com rambles i
torrents, que normalment
estan secs però que creixen
amb les riuades de tardor.
+COMARQUES D’INTERIOR:
RELLEUXàtiva, Costera (València)
+COMARQUES D’INTERIOR:
RELLEU
Albaida, Vall d’Albaida (València)
+COMARQUES D’INTERIOR:
RELLEUElda, Vinalopó Mitjà (Alacant)
+COMARQUES D’INTERIOR:
FLORA I FAUNA Flora: boscos de pins, alzines i carrasques, matolls com el
timó i el romer, i herbassars com l’espart.
Pi, alzina i carrasca
+COMARQUES D’INTERIOR:
FLORA I FAUNA
Flora: Timó, romer i espart
+COMARQUES D’INTERIOR:
FLORA I FAUNA
Fauna: mamífers com raboses, porcs senglars, conills i
esquirols.
Rabosa i porc senglar
+COMARQUES D’INTERIOR:
FLORA I FAUNA
Fauna: conill i esquirol
+COMARQUES D’INTERIOR:
CLIMA
Temperatures: a l’estiu són altes i a l’hivern baixes.
Precipitacions: plou poc. De vegades hi ha plutges torrencials.
+COMARQUES DE MUNTANYA:
RELLEU Hi ha diverses serres que formen
part del Sistema Ibèric, com la
Serra d’Espadà (Alt Palància), la
Serra Calderona (Serrans) i la
Serra de Javalambre (Racó
d’Ademús). També de la
Serralada Subbètica, com la
Serra de Crevillent (Alt Vinalopó),
la Serra de Mariola i la Serra
d’Aitana (Alcoià).
Hi ha relleus accidentats, cims,
pendents i valls.
Naixen el Vinalopó (Serra de
Crevillent) i el Palància (Alt
Palància).
+COMARQUES DE MUNTANYA:
RELLEUSerra d’Espadà
+COMARQUES DE MUNTANYA:
RELLEU
Serra de Mariola
+COMARQUES DE MUNTANYA:
RELLEU
Serra Calderona
+COMARQUES DE MUNTANYA:
FLORA I FAUNA
Flora: alzina, pi roig i savina.
+COMARQUES DE MUNTANYA:
FLORA I FAUNA
Fauna: àguiles, voltors, cabres salvatges i mussols.
Àguila i voltor
+COMARQUES DE MUNTANYA:
FLORA I FAUNA
Fauna: cabra salvatje i mussol
+COMARQUES DE MUNTANYA:
CLIMA
Temperatures: a l’estiu són baixes i a l’hivern molt baixes.
Precipitacions: són abundants, a l’hivern poden ser en forma
de neu.
+5. ACTIVITAT ECONÒMICA
Vore en Youtube vídeo explicatiu dels sectors econòmics
+6. POBLACIÓ DE LA COMUNITAT
VALENCIANA
La Comunitat Valenciana té més de 5 milions d’habitants.
Les comarques de muntanya estan poc poblades. Encara que
gràcies al turisme i els esports de muntanya en algunez zones
la població no disminueix,hi ha alguns pobles que s’han quedat
abandonats.
A les comarques d’interior la població es distribueix de form
desigual. A les més industrials hi viu més gent, però a les més
rurals hi viu molt poca que ha emigrat a altres comarques o
ciutats.
Les comarques de litoral són les mñes poblades, perquè a la
costa es troben les ciutats més grans.
+POBLACIÓ DE LA COMUNITAT
VALENCIANA
+7. FESTES
Tots els municipis de la Comunitat Valenciana recorden fets
històrics, tradicions, creences, costums i llegendes.
Una vegada a l’any cada municipi celebra la seua festa major,
que és popular perquè hi participa tota la gent del poble o la
ciutat.
Entre les activitats que normalment hi ha en la festa major,
destaquen les ballades de gegants i cabuts, els cercaviles,
competicions esportives, gimcanes, correfocs, representacions
teatrals i, sobre tot, molta música.
+FESTES A LES COMARQUES DE
MUNTANYA
Normalment estan relacionades amb la ramaderia, perquè
durant molsts anys ha sigut l’activitat econòmica més
important.
Gegants i cabuts de Morella (Ports)
+FESTES A LES COMARQUES
D’INTERIOR
Les festes estan relacionades amb les collites i també amb
l’activitat agraria i ramadera.
Hi són molt importants les festes dels llauradors i ramaders, ja
que eren la principal activitat econòmica d’aquestes
comarques, a més de la celebració del dia del patró de la
localitat.
Moros i Cristians, Alzira (Ribera Alta)
+FESTES A LES COMARQUES DE
LITORAL
Moltes festes estan relacionades amb la mar.
És tradició marinera fer processions marítimes el dia de la
Mare de Deu del Carme, patrona dels mariners.
Processió marinera de la Mare de Deu del Carme, València
+8. MOROS I CRISTIANS
A molts municipis de la Comunitat Valenciana hi ha una gran
tradició de celebrar la festa dels Moros i Cristians,
conmemorant la victòria dels cristians sobre els musulmans va
més de 700 anys.
Es celebra en dates diferents segons el municipi i coincidint
amb l’aniversari de la victòria.
Les activitats principals de la festa consisteixen en que els dos
bàndols (cristià i musulmà) desfilen en filades ordenades en
llauradors, muntanyencs, mudèjars, mosqueters…) Hi ha
música i dançes tradicionals. L’últim dia s’escenifiquen les
batalles entre els dos bàndols.
+MOROS I CRISTIANS
Alcoi (Alcoià)
+MOROS I CRISTIANS
La Vila Joiosa (Marina Baixa)
+MOROS I CRISTIANS
Ontinyent (Vall d’Albaida)
+MOROS I CRISTIANS
Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa)
+MOROS I CRISTIANS
Vídeo d’imatges de la Entrada Mora dels Moros i Cristians
d’Alcoi l’any 2014.