Post on 18-Jul-2015
TEMA 7. LA RECONQUESTA
Por D. Antonio Suau Forés
Professor del IES Sa Blanca Dona
Eivissa, 2014
Els nuclis de resistència
• La poca quantitat de musulmans que participen a la conquesta fa que no puguin controlar totalment tot el territori.
• Arees muntanyoses de la Cordillera Cantàbrica i els Pirieneus segueixen amb la seva vida
• Lloc de refugi de molts hispans cristians que fugen del avanç musulmà. Entre ells hi ha alguns nobles d’origen got.
• En aquest dos llocs sorgiran els primers nuclis de resistencia cristians:– A la serralada cantàbrica sorgirà el Regne de Asturies– Més tard, als Pirineus, es formarà la Marca Hispànica (recordar
Carlemany) de la que sortiran els regnes de Pamplona (Navarra), Aragó i comtats catalans.
LA SITUACIÓ AL 750
• Situació a l’època de la Emirat Depenent
El regne astur-lleonés
• Origen: muntanyes d’Asturies. Pelai (Pelayo). Batalla de Covadonga (718 o 722). S’estableix la capital a Oviedo (Regne d’Oviedo)
• Cap el 800, conquesta de Galicia (Regne d’Asturies)
• Alfons III d’Asturies, aprofita lluites internes a l’emirat dependent i conquereix la vall del Duero. Capital es trasllada a Lleó. (Regne de Lleó)
LA SITUACIÓ AL 790
Evolució del regne astur-lleonés
LA SITUACIÓ AL 814
El Regne de Lleó cap al s. X
Origen de Castella pàg 117
• Castella sorgeix a la part oriental del regne de Lleó. Es caracteritza per:– Molts de Castells contruits per Alfons III per defensar el regne
dels atacs des de la vall de l’Ebre (possesions dels Banu Quasi)– Repoblat en bona part, amb vascons cristianitzats que es
barretjen amb els hispans que ja hi ha. De la barretja sortirà una nova llengua: el castellà.
– Dividida en comtats que s’uniran entorn al comte Fernán Gonzalez (939-970). Autonomía i heredabilitat del títol de comte.
– 951, vasall de Lleó però amb molta autonomia (com tots els comtes, com ja varem veure)
• 1035. Castella, deprés de molts avatars (es converteix en regne)
Els nuclis pirenencs
• Carlemany conquereix el nord de Espanya fins l’Ebre i crea la Marca Hispànica. Dividida en comtats. (Barcelona, 801; Tarragona, 808; Tortosa, 811)
• Poc a poc, els comtats s’aniran separant aprofitant les baralles a l’Imperi començades pels nets de Carlemany. Sorgiran:– Regne de Pamplona (Navarra)– Regne d’Aragó– Comtats catalans
El regne Navarra• S. IX. Énnec Arista (Íñigo
Arista) expulsa als francs de Pamplona i es converteix en Rei de Pamplona. (Teoria no compartida per altres autors)
• Màxim esplendor amb Sancho III el Grande (1000-1035): domina Navarra, condado de Aragón, condado de Castilla i part de LLeó.
• A la seva mort, divisió del regne:– García Sanchez III, hereta
Navarra;– Ferran I, el comtat de
Castella;– Ramir I, él comtat d’Aragó;– Gonzalo, los condados de
Pallars i Ribagorza.
La situació al 910
LA SITUACIÓ CAP A L’ANY1000
LA SITUACIÓ CAP AL 1030 AMB LA DESCOMPOSICIÓ DEL CALIFAT DE CòRDOBA
L’herència de Sanç el Gran1037
L’ herencia de Sanç el Gran1037
EL Reino de Pamplona a la muerte de Sancho III el Mayor (1035) Reino de Pamplona Condado de Aragón y dependencias perteneciente a la monarquía pamplonesa desde el 922 Ganancia de Ribagorza y anexos 1018-1025 Fronteras restauradas por Sancho III el Mayor 1018-1025 Tierra perdida en 922 Zona vinculada a Pamplona desde el siglo X Condado de Castilla y Álava heredado por Sancho III Zona disputada por Castilla y León Reino de León Dominios musulmanes
L’herència de Sanç III
Els comtats aragonesos
• Els comtats aragonesos serien Aragón, Sobrarbe i Ribargorza. – Origen. La Marca Hispànica carolingia– “Independència” al s IX amb les lluites dels nets de
Carlemany. Familia del comte Aznar Galindo (Asnar galí)
• 922 (millor 925), Aragó s’uneix al Regne de Pamplona (Rei de Navarra i comte d’Aragó)
• Recuperació de la Indepèndencia al 1035 (mort de Sanç III el Gran.
Comtats catalans• Origen: comtats de la Marca
Hispànica.• Primera unió: Guifré el Pilós
(Wifredo el Velloso) al voltant del 874.. A la seva mort, es tornen a dividir entre els fills
• A la fi de la dinastía Carolingia, els comtes catalans no juren vassallatge al nou rei de la Dinastia Capeto. Independència “de fet però no de dret” (són comtes rebels al seu rei franc).
• Tatxar del llibre los de “gracies a les seves bones relacions amb els Califes de Cordova”. Erroni.
Comtats pirenencs
Eix cronològic
4. L’avanç dels regnes cristians
• S. IX. El regne d’Asturies porta la frontera fins al riu Duero aprofitant les lluites internes a Al-andalus. Cartes de Poblament
• S. X. L’establiment del Califat de Cordova (Abderramà III) enforteix als musulmans i s’atura l’avanç cristià
• S. XI. La dissolució del Califat i el començament dels Primers Regnes de Taifes permet una nova empenta als regnes cristians que portaran la frontera fins a serra Morena. Presa de Toledo (1085)
• Els regnes de Taifes deuen pagar les paries• S. XII. ARagó conquereix fins més al sud de l’Ebre (caiguda
de Saragossa, 11..). Unió de ARagó i el Comtat de Barcelona. Conquesta fins a l’Ebre (Tortosa, 11..)
• Tots aquests avançs són anomenats pels reis cristians com la Reconquesta perque, especialment els reis de Lleó, es consideren succesors del Regne de Toledo.
La reconquesta (s XI-XIII)
EVOLUCIÓN DE LOS CONDADOS PIRENAICOS
La reconquesta al s XII
• A finals del s XI, l’avanç cristià aturat pels almoràvids i al s. XII pels almohades.
• 1212, batalla de les Navas de Tolosa. Dissolució de l’Imperi Almohade. Nou avanç cristià:– Castella i Lleó conquereixen Andalusía
(excepte el Regne de Granada)– Corona d’Aragó conquereix el REgne de
Valencia i les Illes Balears (Regne de Mallorca). Jaume I el Conqueridor
La situación el 1210
La Reconquesta
La Repoblació (I)• Necesitat de controlar zones conquerides: repoblació• Per afavorir el trasllat de persones es donen furs o Cartes de
Poblament per repoblar antigues poblacions reconquerides.• Per repoblar les valls del Duero i l’Ebre s’afavoreix
l’implantació de campesins lliures (propietaris de les seves terres)
• La repoblació als sud de l’Ebre i el Tajo més difícil: no hi ha suficiente gent per repoblar. Solucions:– La Corona de Castella, grans extensions de terra són
repartides entre nobles, Esglesia i Ordres MIlitars Això dona lloc a grans latifundis
– A la Corona d’Aragó, a Valencia i Balears Jaume I afavoreix el maneniment de la població musulmana convertint-se en serfs dels senyors que rebren les terres.
La repoblación (II)
ORGANITZACIÓ DELS REGNES
• La mateixa organització que varem veure al tema del feudalisme:– Rei – Cort
– Nobles controlen castells seguint el sistema feudal.
• Xarxa de fortaleses per controlar el territori. Això donarà nom a dos territoris:– Tierra de Castillos = Castilla– Cast Land = Catalunya
Ordres Militars
• Organitzacions formades per monjos-soldats, copiant les creades a Terra Santa.– A la Corona de Castella:
ordres de Calatrava, Santiago (Sant Jaume) i Alcántara.
– A la Corona d’Aragó: Ordre de montesa
• (En l’actualitat, el nom d’aquestes ordres els porten regiments de cavalleria de l’Exercit Espanyol)
Convivència de les tres cultures
• Tant a la part cristiana com a la musulmana, conviuen tres religions: musulmana, cristiana i jueva.
• Solen viure segregats, a barris propis, on desenvolupen els seus costums.– Cristianos viejos– Mudèjars: musulmans que resten a territori cristià– Jueus: segueixen sofrint persecucions periòdiques
sobretoto al s XIV (acusats de ser culpables de les pestes)
• Hi ha moment de bona convivència que donarà lloc a un gran desenvolupament cultural.– Toledo: Ciutat de les tres cultures. EScola de
Traductors de Toledo
LA CORONA DE CASTELLA• Castella i Lleó se uneixen i separen
varies vegades. L’unió definitiva al 1230. Apareix definitivament la Corona de Castella.
• Dates a saber– 1057, Ferran I controla tota al vall del
Duero– 1085, Alfons VI conquereix Toledo i
domini de la vall del Tajo– Després de les Naves de Tolosa
(1212) Ferran III i Alfons X conquereixen tota Andalusia (excepte Granada)
• Govern i institucions– Tots els regnes de la Corona
representats en unes únique sCorts i tenen les mateixes lleis.
– Rei va agafant poder: ell fa les lleis, declara la guerra i jutja.
– Corts castellanas no poden fer lleis. Els representants dels nobles, l’ESglesia i les ciutats només aprovan o negen els impostos queposa el rei,
La Corona de Castella II. L’economia
• Economia bàsicament agricola i ramadera– Cria de la ovella merina per fer llana que s’exporta principalment
a Flandes– Reserva de terres pels ramats d’ovelles. Transhumancia per
carrerades (cañadas en castellà)– La ramaderia ovina tanta importancia que es crea l’Honrado
Concejo de la Mesta– Davant la falta de gent per repoblar afavoreix l’economia pastoril
a les terres al sud del duero.• Desenvolupamentdel comerç i l’artesania
– Exportació de la llana fomenta el comerç naval, principalment vascs i càntabres.
– La llana també afavoreix que surti una artesania tèxtil a certes ciutats castellanes
– El comerç de ramat afavoreix que surtin Fires. Medina del Campo.
La crisi del s XIV a Castella
SEGLE XIII
-Males colites
-Fam
-pestes
Augment de lamortalitat Reducció de la població
Augment de les rendes als pagesos
Revoltes de pagesos
Revolta dels irmandiños a GAlicia
Lluites entre noble s per la terra
Revoltes de nobles contra els reis demanant més terres.
Canvi de dinastia:
Els Trastamara
La Corona d’Aragó: formació
• 1137: matrimoni de Peronella d’Aragó amb el comte de Barcelona Raimon Berenguer IV
• Primer rei de la Corona: Alfons II d’Aragó.
• S.XIII: Jaume I conquereix Mallorca, Valencia i Murcia.
• Successor: expansió per la Mediterrània. Conquesta de Sicilia, Napols i Sardenya.
La Corona d’Aragó II: govern i institucions
• Diferencies amb Corona de Castella. Unió dinastica no suposa unió de lleis i institucions
• Poder del rei més llimitat per les Corts• Els diferents territoris de la Corona (Regne
d’Aragó, Regne de València, Regne de Sicilia i Comtat de Barcelona) tenen les seves respectives Corts (excepció: Regne de Mallorca)
• Es crean institucions que defensen els furs: Generalitat (Valencia i Barcelona) i Justicia (Aragó)
Resposta: a la Corona de Castella. Això
explica, en bona part, per què Ferràn d’Aragó “el Catòlid” posarà les
lleis castellanes als territoris descoberts a
Amèrica
La Corona d’Aragó III: Economia
• Agricultura i ramaderia importants: horta valenciana i lleidetana, ramaderia ovina a Aragó
• IMportància del comerç:– Rutes comercials per la
Mediterrània• Importació de espècies, blat i
cotó• Exportació: teixits,
manufactures de ferro, armes.
– Consulats de mar (catalans, valencias i mallorquins
• Comerç impulsa altresactivitats com artesanat del teixits o construcció naval
La Corona d’Aragó IV: crisi del s.XIV
• 1412. Compromís de Casp. Mort de Martí l’Humà sense fills. S’escull un nou rei: Ferran I de Trastamara
• Peste (epidemies) provoca una crisi demogràfica que està darrera dels problemes especialment es donen al Comtat de Barcelona al s. XV:
– Conflictes socials (Busca i Viga; remenses [mals usos])
– Guerra civil (enfrontamente rei-nobles: guanya el rei)
• Sentencia arbitral de Guadalupe: el rei Ferran el Catòlic dona la raó als remenses
• Decadència dels comtats catalans. València principal ciutat de la Corona d’Aragó.