L’ecologia de la Riera de Fuirosos: 15 anys d’estudi en una

riera típicament mediterrània

Andrea Butturini, Vicenç Acuña, Joan Artigas, Susana Bernal, Eugènia Martí, Isabel Muñoz , Anna Romaní , Francesc Sabater, Sergi Sabater, Daniel von Schiller

1. Per què a Fuirosos?

2. Des de quan i a on?

3. Projectes actius i futurs projectes de recerca

4. Repercussions científiques de la recerca a Fuirosos

5. Arguments per a la conservació

6. Conclusions

Apèndix

1. Per què a Fuirosos?

• Riera Mediterrània en bon estat de conservació amb un regim hidrològic intermitent. Conca aforestada amb “baixa”activitat humana

• Recerca iniciada per UB

• 23 científics/ques.

Tram principal estudi

Instruments actius

Punts de mostreig periòdics

2. Des de quan i a on?

1998 >> 2011

3. Repercussions científiques de la recerca a Fuirosos

• Entre 3 i 8 publicacions anualment.

• Nivell publicacions constant en el temps.

• Repercussió científica en augment.

• 2010: 120 citacions anual, 600 en total!

3. Repercussions científiques de la recerca a Fuirosos

• 5 Tesis doctorals finalitzades.

• 6 Tesis doctorals en realització.

• 94% per convocatòries competitives.

• De manera autònoma (sense suport PN).

•Finançament compromès fins 2015!

Veure els apèndix de la presentacióper una llista de les publicacions

5. Arguments per a la conservació

• Fuirosos és un sistema de referència, únic també en el context del PN Corredor-Montnegre.

• Fuirosos és també considerada com a massa d’aigua de referència per la DMA (ACA).

• La recerca a llarg termini a Fuirosos permet estudiar efectes de la variabilitat climàtica a CAT.

4. Projectes actius i futurs projectes de recerca

Una recerca bàsica a llarg termini (plurianual) amb l’objectiu d’estudiar com les alteracions climàtiques/hidrològiques afecten e ls sistemes fluvial Mediterranis (LTER Fuirosos)

Centrada en aspectes: hidrològics;biogeoquímics i e cològics

Generem series temporals:

Hidrològiques

Químiques (nitrogen, carbo ni, clorurs, sulfats)

Retenció de nutrients (nitro gen i fòsfor)

Inputs de fullaraca

Metabolismes (escala de tra m fluvial i escala microbiana)

Dinàmiques de xarxes trofiq ues

Un sistema hidro- biogeoquímic polsant: que s’expand eix i es contrau en el temps i l’espai

Q (

L/s)

N-N

O3 (p

pm)

4. Projectes actius i futurs projectes de recerca

........una comunitat microbiana vinculada al regim hidrològic i adaptat als recursos disponibles

4. Projectes actius i futurs projectes de recerca

......unes xarxes tròfiques “invisibles” però comple xes i dinàmiques

4. Projectes actius i futurs projectes de recerca

........que respira, produeix; transforma i recicla la matèria......gratis!!!

4. Projectes actius i futurs projectes de recerca

........ eficient en la retenció del nitrogen i fòsf or..........gratis!!!

4. Projectes actius i futurs projectes de recerca

6. Conclusions: Fuirosos, un servei ecosistèmic transversal i una pregunta

Un sistema fluvial que condensa una enorme diversit at biològica i funcional “desconeguda” a la gestió que modula les propietats b iogeoquímiques de l’aigua amb implicacions que van més allà del sistema en si..... .......per exemple ajuda a la Tordera a millorar la seva “qualitat”.

Una xarxa fluvial amb abruptes i “fuirosos” canvis h idrològics (augmentaran de freqüència en el futur?) que amplifiquen la seva co nnexió amb la conca de drenatge..........canvis en l’ús del territori inev itablement alteraran les característiques hidrològiques, biogeoquímiques i ecològiques del si stema.

Una conca litològica “delicada”, fàcilment erosiona ble..........canvis en l’ús del territori inevitablement alteraran els processos er osius.

De quina manera la gestió activa podria integrar aqu ests serveis ecosistèmics?

6. Conclusions: Fuirosos, un recurs del coneixement, i unes preguntes finals

• És, aquest conjunt d'investigacions a llarg termini , una “gestió activa latent” d’un recurs tan poc tangible?

•L’ existència (resistència) d’un sistema fluvial amb reduïda activat humana en un contorn ambiental severament antropitzat s’ ha convertit en una “recurs” que ha permès el creixement de l’ecologia f luvial en tot l’estat i establir un sistema de referència dels ecosistemes fluvials Mediterranis a nivell mundial.

• No tenim cap altre “recurs” d’aquestes característiq ues fàcilment accessible (a pocs quilometres de BCN i Girona).

• Es podria comptabilitzar aquest recurs en terminis econòmics/socials?

• Aquesta gestió activa latent és compatible amb la ge stió activa convencional?

Apèndix a: Instituts d’investigació i investigadors adreces de contacte

Apèndix b: bibliografia (fins el 2010).

Gracies a tots per la vostra paciència.

fins la pròxima