Post on 24-Dec-2019
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 96
La Ruta del Vi
La Ruta ens mostra mitjançant un recorregut per les principals zones productores
de la comarca, indrets, llocs, panoràmiques, edificis i maneres de fer que ens
ajudaran a conèixer tot allò relacionat amb la cultura del vi a la comarca de la
Terra Alta.
El lloc d’inici de la ruta pot ser Gandesa on hi trobem la seu del Consell
Regulador de la DO Terra Alta i l’edifici de la cooperativa agrícola modernista
obra de Cèsar Martinell.
Des de Corbera d’Ebre en surten nombroses valls que comuniquen amb la
plana de Gandesa o l’altiplà de Vilalba dels Arcs i la Fatarella. Aquestes valls
acaparen bona part de la superfície vitícola del municipi, tal i com es pot
comprovar de camí cap a Vilalba dels Arcs per la vall de Canyelles, on a més es
poden admirar els marges, construccions de pedra en sec que delimiten costers
i bancals i són tot un símbol del treball dels viticultors.
Vilalba dels Arcs té com a motor econòmic la vitivinicultura i compta amb
diversos cellers inscrits a la DO “Terra Alta”. L’esperit cooperativista està ben
arrelat i comprèn bona part de la producció del municipi. No obstant, també
cal destacar el paper d’explotacions familiars que elaboren els seus vins a la
propietat.
A la Pobla de Massaluca s’hi arriba per la carretera TV-7231. L’economia
d’aquest municipi és eminentment agrícola i cal destacar l’esperit
cooperativista dels seus pagesos. Aquí l’activitat vitivinícola comparteix
protagonisme amb la presència de dos cultius mediterranis prou arrelats a la
comarca: l’ametller i l’olivera.
Tres quilòmetres abans d’arribar a aquesta població es troba la pista que
enllaça la Pobla de Massaluca amb Batea i on s’hi troba el Massalocà amb un
bonic mirador que combina l’obra d’Art al Ras “Punts de vista” amb tota una
panoràmica de cultius de vinya.
Seguint la pista i fent un últim tram per la carretera que s’arriba a Batea on el
seu terme municipal és el que compta amb la major superfície vitícola de la
comarca. La vinya i el vi són el motor econòmic de la població. Es distingeixen
dos zones vila avall i vila amunt. Vila amunt trobem partides situades a major
altitud respecte el nucli urbà amb la climatologia habitual de l’altiplà de la Terra
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 97
Alta. Vila avall comprèn tota la part amb menor altitud que compta amb una
climatologia més càlida i, per tant, és més primerenc quant al cicle vegetatiu
del cep i la maduració del raïm. En direcció vila avall neixen algunes valls, entre
les quals destaca la Vallmajor, a la vora de la carretera de Nonasp.
Deixant Batea per la pista que l’uneix amb Caseres s’arriba a un mirador
excepcional: el de les Planes d’Almudefer on podem contemplar l’horitzó de
l’altiplà de la Terra Alta. Milers d’anys enrere, la vall que queda sota aquest
horitzó estava plena d’aigua. Avui, però, és la plana, on les vinyes hi són ben
presents.
Seguint la ruta per la N-420, en direcció a Gandesa, es trenca per una carretera
comarcal amb direcció a Bot que ens condueix des de l’altiplà a la plana.
Durant aquest descens, qualsevol punt presenta un atractiu paisatgístic
incomparable i es poden contemplar esplèndids conreus de vinya.
Bot és un altre dels municipis de la zona de producció on la vitivinicultura és
l’autèntic motor econòmic. Les vinyes estan ubicades per la plana i per
nombroses valls que s’hi perfilen. Destaca el sud del terme on la influència dels
ports és notable.
La ruta s’acaba al Pinell de Brai on hi arribem per la carretera C-43, en direcció
a Tortosa. El Pinell de Brai conserva el celler cooperatiu obra, de l’arquitecte
Cèsar Martinell. Junt amb el celler modernista de Gandesa, aquestes són les
dues grans obres sorgides de la mancomunitat. A la façana del celler del Pinell
de Brai hi llueix el fris de ceràmica vidriada, obra d’en Xavier Nogués, amb
escenes al·legòriques a la vinya i el vi.
Fitxa tècnica
Total quilòmetres: 70 km
Mitjà de transport: en cotxe
Punt d’inici: Gandesa centre del foment de la cultura del vi i de l’oli
Suggeriments
- Aprofiteu el pas per les poblacions per comprar vins i olis amb Denominació
d’origen Terra Alta.
- Descobriu les escultures d’Art al Ras que anireu trobant per la ruta
- Informeu-vos sobre la programació de cursos, tastos i xerrades al Centre per al
Foment de la Cultura del Vi i del Oli.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 98
Ruta de l’oli per la Terra Alta
El Consell Comarcal de la Terra Alta ha sol·licitat, dins de la convocatòria per a
la concessió d’incentius dels programes del Pla de Desenvolupament Turístic de
Catalunya 2008 i dins la línea del programa de foment territorial del turisme, un
ajut per a la creació d’un nou producte turístic comarcal basat en els aspectes
que envolten la cultura de l’oli a la comarca.
Aquesta acció segueix amb la línea d’impulsar el fet turístic comarcal basat en
la seva producció agroalimentària implicant els diferents sectors econòmics.
Per tot això, s’ha desenvolupat aquest projecte, tenint en compte que l’olivera
ha estat, des de sempre, l’arbre més característic d’aquesta terra i que avui
compta amb un distintiu de qualitat: la Denominació d’Origen Protegida Oli de
Terra Alta, que abarca tots els municipis de la Terra Alta i els municipis de Flix,
Ascó i Riba-roja d’Ebre de la Ribera d’Ebre.
Un dels símbols de la tradició oleícola a la Terra Alta és el Parrot, una olivera
mil·lenària que es conserva en molt bon estat a Horta de Sant Joan. Com
aquesta, hi ha moltes altres oliveres centenàries i mil·lenàries a tocar de les
almàsseres, on és possible comprar oli acabat de sortir del molí. Destaca en
aquest territori l’oli d’oliva verge extra obtingut de la varietat empeltre, amb
unes característiques pròpies diferents a la resta d’olis que donen a aquest
producte un valor afegit especial.
Xarxa ciclista per la Terra Alta
La xarxa està formada per diferents rutes senyalitzades per la comarca en BTT
La bicicleta és bona amiga. T'escolta en silenci i s'adapta al teu estat d'ànim.
Amb ella és un plaer recórrer el paisatge de la Terra Alta, perdre's i retrobar-se a
alguna de les rutes traçades per anar en dues rodes. Pel que fa al municipi de
Bot destaquen:
La ruta fins l’ermita de Sant Josep
Sortiu de Bot pel carrer de l'Estació i dirigiu-vos al camí dels Horts. Seguiu un camí
asfaltat que, després de travessar el riu Canaletes i passats 2 km, us conduirà a
l’ermita de Sant Josep, situada al cim d’una muntanya de 293 m. L’ermita data
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 99
del segle XVIII i és de planta de creu llatina. Just al darrere hi ha les roques de
l’Agulla i el Migdia.
La ruta al Forat de la Donzella
Sortiu de Bot pel carrer de l'Estació i dirigiu-vos al camí dels Horts. Seguiu un camí
asfaltat que, després de travessar el riu Canaletes i passats 2 km, us conduirà a
l’ermita de Sant Josep. Aproximadament a la meitat d'aquest trajecte, passat el
riu, trobareu un camí a mà dreta que us portarà a l’àrea recreativa del Forat de
la Donzella, on l’aigua brolla entre les roques d’un acollidor indret acondicionat
amb taules, fogons i bancs6.
Així, aquest municipi presenta una riquesa i varietat de recursos i atractius naturals,
paisatgístics, històrics, tradicionals i gastronòmics que li confereixen un gran potencial
per al turisme d’interior, rural i cultural.
Entre aquests recursos assenyalem la seva proximitat al Parc Natural dels Ports, el pas
del riu Canaletes - recursos d’un gran potencial per ser explotats en el sector
anomenat turisme actiu-, la qualitat del seu paisatge, els seus productes agrícoles i la
fabricació artesana de pastes, dolços, oli i vi – productes d’un gran potencial per la
seva qualitat com a recursos per explotar en el sector turístic rural basat en la
gastronomia i la comercialització dels productes típics i autòctons -. Elements tots ells
identificats i recollits en el Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre i el Pla de
Dinamització Turística de la Terra Alta.
Es proposa aprofitar aquesta conjuntura i les possibles sinèrgies amb poblacions veïnes
com Gandesa i Horta de Sant Joan.
La gastronomia típica de Bot té com a base els productes de la zona.
D'entre aquests plats destaquen (excel·lents receptes preparades amb carns de caça,
com el conill amb arròs o amb allioli, el porc senglar estofat o la perdiu a la caçadora.
En tots ells es fa servir l’excel·lent oli d’oliva de Bot. També cal esmentar la paella de
l’horta, cuinada amb les hortalisses de la terra, els caragols saltejats, el cuixot de porc i
els embotits, com ara la llonganissa de porc senglar. La clotxa és el plat més típic,
l’esmorzar tradicional de l’època de la verema. Consisteix en un tros de pa del qual,
en primer lloc, es treu la molla. A continuació s’omple amb una arengada a la brasa,
6 Informació extreta de la pàgina web del Consell Comarcal de la Terra Alta: www.terra-alta.org
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 100
tomàquets i alls fregits, s’hi tira per sobre un raig d’oli verge i es cobreix tot de nou amb
la molla. Les postres varien en funció de la temporada, se’n pot trobar una gran
varietat a la pastisseria local: coques de poma, de cireres, d’avellanes, cóc
d’aiguardent o muntets, carquinyolis, sagins (una mena de mantecados), casquets de
cabell d’àngel i ametllats. Els fruits secs, especialment les ametlles i les avellanes, són
característics de la taula de Bot i de la Terra Alta, i se solen acompanyar de vins
generosos, com la mistela i el vi ranci, o el bon aiguardent anisat d’Horta de Sant Joan
i d’Arnes). Aquests plats acostumen a ser preparats pel col·lectiu de dones de Bot,
principalment els postres, en els dies més assenyalats.
Ara per ara, hi ha una sèrie d’indicadors que ens parlen d’una evolució positiva del
sector turístic de Bot com són la consolidació de l’Hotel Restaurant Can Josep,
l’Allotjament rural Cal Tomàs i l’Allotjament rural independent Ca Làzaro.
Tot i l’existència d’aquestes activitats empresarials entorn al turisme encara hi ha veus
al municipi que consideren que hi ha moltes mancances i serveis deficitaris per tal de
fer de Bot una destinació potent:
“a nivell de turisme hi ha moltes mancances, falten empreses de serveis, per exemple,
Bot és l’únic poble que té l’estació de la via verda al mateix poble, no és com a altres
pobles que queda lluny, no, no, aquí està al mateix poble, però clar, com que no hi ha
res, la gent no es para, van de pas, ara diuen que volen fer algo allí, de moment que
els terrenys siguin de l’Ajuntament Perquè em sembla que ni ho són”
“el que trobo que fa més falta és un lloc a on anar a menjar; ja n’hi ha un però és molt
car, és necessita algo més senzill, pensa que la major part de gent
que passa per aquí és gent que fa la via verda, i clar van amb la bicicleta,
amb roba d’esport etc. “
“És que a vegades et trobes amb situacions que dius, i ara a on els envio jo?; i coses
per fer també, sap? No sé, per exemple una empresa e lloguer de bicicletes, a Bot
tenim la via verda que passa pel poble, i l’estació aquí mateix”
Les mateixes veus creuen fermament en les potencialitats turístiques que aquest
municipi ofereix.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 101
Les ajudes econòmiques del programa LEADER van contribuir a millorar les
infrastructures: van afavorir el desenvolupament, la reconversió i diversificació
econòmica de Bot. Aquest programa ha contribuït a impulsar iniciatives
privades de desenvolupament turístic del municipi com l’Hotel Restaurant Can
Josep i l’Allotjament rural Cal Tomàs; però en l’actualitat les ajudes d’aquest
programa han quedat exhaurides. Per aquest nou període 2008 – 2013 s’estan
preparant nous LEADERs.
Des del Consell Comarcal de la Terra Alta, i a través del Pla de Dinamització
Turística, està duent a terme continues accions de promoció; el passat 17 al 20
d’abril, el Consell assistí a la 17a edició del Saló Internacional del Turisme a
Catalunya, un saló que any rere any s’ha consolidat com el punt de partida per
decidir el destí final de les vacances de molts usuaris. La procedència
majoritària dels visitants de la Terra Alta són les comarques de Barcelona raó per
la qual es segueix apostant per aquest certament com un dels principals
elements de promoció de l’oferta turística de la comarca. A més a més, la
coneguda productora del Terrat treballa en un projecte d’etnoturisme; en els
guions i la producció de quatre audiorutes que conformaran un nou producte
d'enoturisme a les comarques de l'interior de Tarragona.
El treball s'emmarca en el projecte de cooperació interterritorial en l'àmbit
d'enoturisme anomenat Paisatges del Vi, que duen a terme el Consorci
d'Iniciatives de la Terra Alta, l'Organisme Autònom de la Conca de Barberà i el
Consorci per al Desenvolupament del Priorat en el marc dels ajuts del programa
europeu Leader Plus i amb la participació i col·laboració de la DOQ Priorat, la
DO Montsant, la DO Terra Alta i la DO Conca de Barberà.
Aquest projecte està dirigit i coordinat des del Consorci per al Desenvolupament
del Priorat i pretén crear un nou producte turístic de touring (en automòbil),
concretament d'enoturisme, que relaciona el paisatge i el patrimoni local del
territori amb la cultura del vi i les especificitats vitivinícoles de cada denominació
d'origen; a banda, també s’està treballant en la creació de la Ruta de l’oli
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 102
Es proposa aprofitar aquest moment i dedicar més esforços a desenvolupar
l’estructura turística de Bot, fer una prospecció de les possibles iniciatives
privades que puguin sorgir i donar-los-hi suport.
Segons algunes opinions dels interlocutors clau entrevistats, a Bot encara hi
haurien mancances en relació al nombre de restaurants, o almenys un lloc on
poder anar a menjar de manera més senzilla, és a dir, s’hauria de reforçar més
aquesta xarxa de restauració, on la iniciativa privada hi hauria d’apostar de
manera més decidida.
El principal o un dels problemes més grans amb el que es troben i que
constitueix un dels handicaps més importants per a la iniciativa privada a l’hora
d’apostar-hi, és l’estacionalitat d’aquest turisme.
Població ocupada segons nivell d’estudis Taxes d’activitats de les dones segons el nivell d’estudis
La inserció de la dona en el món laboral va portar com a beneficis l’obertura de
les portes d’algunes carreres que se li havien tancat amb anterioritat perquè
eren espais considerats exclusivament masculins, condemnant-la a un paper
secundari. Amb la fi de la discriminació de l’educació, la dona pot aspirar a
treballs més remunerats.
T.6.2.1.6.15 Població per relació amb l’activitat, nivell d’instrucció i sexe. Bot. 2001
2001 Titulació Homes Dones No sap llegir o escriure 0 0 Sense estudis 7 6 Estudis primaris 65 18 ESO, EGB, batx. Elemental 72 38 FP grau mitjà 19 3 Fp grau superior 12 2 Batxillerat superior 8 7 Diplomatura 8 12 Llicenciatura i doctorat 4 10 Total 195 96
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 103
Tenint en compte a més la variable nivell d’estudis, podem parlar d’augment de
l’ocupació de les dones en tots els nivells d’estudi. En el cas dels nivells d’estudi
superiors, la diferència entre homes i dones disminueix de forma notòria.
Si analitzem les dades de la taula anterior podem destacar per a tot aquest
apartat:
L’augment de l’ocupació d’ambdós sexes associada al creixement del
nivell d’estudis en totes les poblacions.
L’augment de l’ocupació de les dones en tots els nivells d’estudi de
manera que en el cas dels nivells d’estudi superiors, la diferència entre
homes i dones disminueix de forma notòria. Fins i tot és més elevada en el
cas de les dones que en el cas dels homes.
Per finalitzar aquest apartat és interessant observar com afecta el nivell
d’inserció laboral de la dona amb estudis superiors.
Aquest fet ha quedat comprovat amb la dificultat que hem tingut a l’hora de
poder comptar amb la dona jove estudiant d’estudis de nivell superior o
especialitats que no s’ofereixen a la zona i que “han de marxar fora a estudiar,
a Tarragona o a Barcelona”; ja que només les trobarem al municipi en dies molt
concrets durant el procés d’elaboració del Pla Local de Polítiques de Dones de
Bot, i un cop finalitzat els estudis, la seva fixació a les zones on han realitzat els
estudis per manca d’oportunitats laborals a la zona, o manca d’oferta
d’ocupacions adequades al seu perfil formatiu.
“jo ara no em plantejo tornar a Bot. Ja m’agradaria. Trobo que a un poble es viu
millor, sobretot si vols tenir crios i tot això, però dubto molt que trobés faena del
que estudio, no sé ara, d’aquí a allà, encara ho veig lluny... però ho veig difícil
tornar per aquí, no sé”
Es per això que podem concloure que el nivell de qualificació obtingut per les
dones és un factor determinant a l’hora de facilitar la seva inserció laboral de
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 104
forma general, i a la nostra zona de manera específica, per manca d’ofertes
laborals adequades.
Tot i així, també hi ha la percepció de casos de noies que han tornat i han
trobat feina.
En aquest sentit, seria interessant liderar un estudi a l’estil de l’encarregat en el
seu dia pel Consell Comarcal de la Terra Alta “Detecció de nous filons i línies
d’ocupació femenina al Terra Alta”, aprofitant els recursos i línies de subvenció
existents d’organismes com el Departament de Treball de la Generalitat de
Catalunya, el programa “Pacte de Santes Creus” i l’Organisme Autònom de
Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona i els fons FEDER, entre
altres, per fer front a les despeses de redacció d’una recerca d’aquest tipus; així
com administrar un qüestionari a les dones de Bot per copsar-ne les necessitats,
problemàtiques i interessos en aquest àmbit.
Situació professional
T.6.2.1.6.16 Població ocupada com empresària, autònoma i cooperativista. Bot. 2001 Empresaris Empresaris sense
2001 personal personal Membres de Sexe assalariat assalariat cooperatives Homes 13 72 11 Dones 5 18 8 Total 18 90 19
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT
Si analitzem el nivell d’emprenedoria del municipi de Bot podem observar com
aquest, a part de ser baix, presenta una significativa diferència per gènere,
sent el nivell d’emprenedoria de la dona molt menor respecte als seus
companys el homes.
Tot i així, ens trobem amb casos de dones empresàries amb personal assalariat i
dones autònomes sense personal laboral al seu càrrec. La gran part d’aquests
casos corresponen a les dones responsables dels diversos establiments de
serveis i comerç al detall (comestibles o botigues d’alimentació, pastisseries i
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 105
fleques, carnisseries, farmàcia, bars, perruqueries ...) dirigits a cobrir les
necessitats bàsiques de la població de Bot i altres casos de dones que
desenvolupen una activitat econòmica al svoltant de l’explotació agrària.
Les retribucions professionals
La Comissió Europea (2006), en el seu últim informe sobre igualtat entre homes i
dones, revela que les dones cobren de mitjana un 15% menys que els seus
companys, fonamentalment perquè es concentren en professions que estan
pitjor remunerades. A més, moltes es veuen forçades a deixar el treball perquè
tenen greus dificultats per conciliar la seva vida personal i la professional7.
Les normes comunitàries essencials en aquesta matèria són en l’actualitat:
l’article 141 del Tractat Constitutiu de la Unió Europea, redacció pel Tractat
d'Amsterdam i la Directiva 75/117/CEE sobre l’acostament de les legislacions
dels estats membres en allò que és relatiu al principi d’igualtat de
remuneracions entre homes i dones.
“Cada estat membre ha de garantir el principi d’igualtat de retribució entre
treballadors i treballadores per a un mateix treball o per a un treball d’igual
valor”.
L’ordenament jurídic espanyol recull explícitament la prohibició de discriminació
de retribució per raó de sexe tant a la Constitució com a l’estatut dels
Treballadors, entre d’altres: “Tots els espanyols tenen dret a una remuneració
suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense que en
cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe” (article 35 de la CE).
7 López, C. (2006): Europa pide una organización innovadora del trabajo para conciliar vida laboral y familiar, La Vanguardia, diumenge 26 febrer.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 106
“Els empresaris estan obligats a pagar per la prestació d’un treball de la mateixa
categoria, el mateix salari, tant respecte al salari base com als complements
salarials, sense discriminació per raó de sexe” (article 28 CE)8.
T.6.2.1.6.17 Salaris professionals en empreses privades. Província de Tarragona. 2004
TERRITORI Salari Mitjà anual total
Salari mitjà anual Homes
Salari mitjà anual Dones
Diferència
Espanya 15.658 17.964 12.424 30,84%
Catalunya 17.476 20.442 13.663 33,16%
Tarragona 15.708 18.518 11.910 35,68%
Girona 15.075 17.271 12.257 29,03%
Barcelona 18.241 21.415 14.198 33,70%
Lleida 14.156 16.068 11.603 27,79%
Font: URV. Informe de la situació de la dona a la comarca del Baix Ebre, projecte Equal-Igualdader Confederació Empresarial de la Província de Tarragona(2004)9
L’anàlisi del salari mitjà d’aquesta taula revela com les dones a la província de
Tarragona continuen tenint sous més baixos que els homes (diferència del
35,68%)
T.6.2.1.6.18 Bretxa salarial entre homes i dones. Catalunya. 2004
Font: URV. Informe de la situació de la dona a la comarca del Baix Ebre a partir de dades d’IDESCAT 8 CEPTA, Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, Pla de Foment d’igualtat d’oportunitats de la dona, Fase II, Desembre 2004. 9 Ídem: “Treball i jornades en relació a la conciliació laboral i vida personal”
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 107
“per la mateixa categoria laboral cobrem menos, la base imposable és la
mateixa, però després la diferència ve pel plus, el càrrec, l’antiguitat, les hores
extra, jo ho veig a la fàbrica, a l’home li acostumen a donar més responsabilitat i
la dona sempre està més a la cadena de producció com a operària”
El diferencial salarial entre homes i dones no ve motivat per la incidència d’un
únic factor, sinó que es deriva de la interrelació de diferents factors que
repercuteixen simultàniament en el salari.
Com a exemple d’aquests factors tenim, la discriminació en el sistema educatiu
en el cas d’algunes societats (no és el cas de Catalunya, en què, per exemple,
en el curs 2001- 2002 el nombre de dones matriculades va ser molt superior al
dels homes); la diferent taxa d’activitat, les dones presenten un percentatge
més elevat de desocupació que els homes; la discriminació en l’accés a
determinats llocs de treball; la discriminació en la promoció, de vegades les
promocions impliquen canvis que poden amenaçar l’estabilitat familiar, tal com
canvis de destí, d’horari; les diferents responsabilitats assumides per homes i
dones dins la llar o vers la cura dels fills i persones grans, amb les conseqüents
repercussions a l’àmbit laboral10.
Un recent estudi fet per Secretaria Plus i Directivos Plus a oficines espanyoles a
partir d’una enquesta a més de 100.000 secretàries i més de 25.000 directius,
revela que a les oficines espanyoles es qüestionen més les decisions preses per
dones, però en canvi se les considera més hàbils per exercir el poder i més
capaces per relacionar-se. En quant al tema dels fills, l’estudi revela que no
sempre el tenir-los dificulta l’ascens de les dones a llocs superiors, però si les
afecta en els processos de selecció. En quant a l’impacte dels fills en la qualitat
professional, per als enquestats, els homes amb fills rendeixen més que els homes
sense fills, i a l’inrevés, són les dones sense fills les que rendeixen més que les
mares. Per altra banda, es percep que, quasi per igual, homes i dones
s’absenten de l’oficina per acudir a les reunions escolars.
10 Ídem
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 108
“Ni somos iguales, ni trabajamos igual, ni nos comportamos de la misma manera
en la oficina, y ni siquiera el trabajo es percibido como el mismo”
D’altra banda, les dones són més puntuals a l’entrada i a la sortida.
En els processos de selecció es valora positivament que l’home tingui fills, i en el
cas de les dones, es valora negativament quan aquests són petits.
La dona gestiona des del treball les urgències domèstiques, però és l’home el
que perd més el temps en el treball. Els homes no es senten en llibertat d’agafar
la baixa per paternitat (excloent la legal de 15 dies) perquè està mal vista entre
els superiors i pels companys. Les dones encara se senten culpables quan tenen
que viatjar o sortir tard del treball; mentre que els homes, no. 11
“la dona no es rebel·la tant, és més callada, s’ho aguanta més tot, som més
sofrides. La dona és molt treballadora, les actituds, les formes de fer les coses,
sempre, sempre, sortim perjudicades.
La dona és molt responsable i s’implica més, és més patidora; ells, en lo seu
passotisme, se’n surten i en damunt queden bé”
El punt de sortida d’aquesta diferència és la divisió sexual del treball. Si les
empreses són una cèl·lula bàsica de les nostres economies que distingeix
assalariats d’empresaris, les famílies són el nucli que assigna de forma
discriminada les tasques domèstiques, sobrecarregant les dones i alliberant
temps dels homes per a la seva plena disposició productiva.
Però la dedicació a la llar no és exclusiva, ja que la necessitat de complementar
o d’incrementar els ingressos familiars converteixen les dones en una oferta
laboral atractiva per a empreses de treball barat, que aprofiten habilitats
adquirides a la llar: confecció, servei domèstic o d’atenció per sensibilitzar-les
des del punt de vista productiu.
Aquests altres treballs, principalment el domèstic i el d’ajuda a domicili,
expliquen la forta presència de dones a l’economia informal en països perifèrics,
11 La informació d’aquest estudi ha estat extreta d’una notícia apareguda al Diari de Tarragona (28/10/2008)
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 109
o les altes taxes de treball atípic (temps parcial, temporal). En els seus informes
sobre l’economia informal en el món, l’OIT explica l’elevada presència de dones
per la seva centralitat a la llar. Així, la necessitat de rendes les condueixen a
treballs de fàcil accés, baixa qualificació i flexibilitat horària; acompanyats de
poques oportunitats laborals i drets i menys capacitat de negociació i salaris.
Els estudis realitzats durant els anys noranta a Catalunya revelen que gran part
de les treballadores submergides portava la invisibilitat del seu treball fins a la
seva pròpia llar, davant de la possibilitat que el seu cònjuge ho desaprovés. No
obstant això, el panorama varia quan augmenta la desocupació, o es
transformen les pautes familiars i es converteix el treball d’ajuda de les dones en
font principal de rendes. Aquí l’opció professional és tan necessària com
aconseguir l’honor femení de carregar amb el pes de la llar.
En algunes de les poblacions catalanes amb economia submergida de
confecció, el 60% dels empresaris eren dones; malgrat l’esforç, només
aportaven una mica més d’estabilitat als seus ingressos. El problema és que per
a moltes dones, amb un nivell d’instrucció baix o qualificacions manuals i
trajectòria laboral interrompuda per successos familiars (fills, atenció de gent
gran), l’única alternativa és el mercat de treball d’ocupació atípica.
Aquest exemple de la confecció com a activitat laboral submergida es va
donar en la mateixa època a la majoria dels municipis de la Terra Alta. A mesura
que el sector ha anat perdent capacitat aquestes activitats han anat
desapareixent.
En el municipi de Bot, així com en la comarca de la Terra Alta en general,
encara continua existint una quantitat de població femenina ocupada en el
sector agrícola amb un treball regular i sistemàtic que és invisible des del punt
de vista estadístic com hem pogut evidenciar en les gràfiques anteriors.
L’informe sobre Desenvolupament Humà del PNUD (1995), dedicat a l’anàlisi de
la situació de la dona a escala mundial, declara que aproximadament la meitat
del temps total de treball d’homes i de dones es dedica a activitats no
remunerades a la llar o la comunitat. Si es comptabilitzés aquest treball, i
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 110
s’apliquessin els salaris corrents, el valor monetari produït s’estima en uns 16
bilions de dòlars, és a dir, una suma superior a un 70% del total oficialment
estimat del producte mundial, de 23 bilions de dòlars. Aquesta estimació inclou
el valor del treball no remunerat realitzat per dones i homes, així com la
remuneració insuficient del treball femení en el mercat, aplicant els salaris
corrents. D’aquests 16 bilions, 11 representen la contribució no monetaritzada i
invisible de les dones a l’economia mundial l’any 1995, quasi un 50% del PIB
mundial en aquest any (PNUD, 1995)12.
El treball a temps parcial
El treball a temps parcial ocupa un lloc important en tots els debats sobre
l’ocupació femenina a Europa avui en dia. Abans de res no podem sinó
subratllar la seva primera particularitat: el temps parcial és una forma atípica
d’ocupació que afecta, sobretot, a les dones –al voltant del 80% de les
ocupacions a temps parcial corresponen a dones a Europa13.
Una esquematització ens permetrà identificar els dos extrems que caracteritzen
el debat sobre el temps parcial:
D’una banda, una postura que advoca pel temps parcial (sempre que
sigui femení). Aquesta és l’anomenada "de conciliació", que analitza el
temps parcial com a un instrument eficaç per permetre les dones actives
amb fills al seu càrrec que "concilien" millor les exigències sovint
contradictòries de la seva inversió professional i les seves responsabilitats
domèstiques i familiars.
D’altra, una postura crítica davant del desenvolupament del temps
parcial que incideix en els seus perills des del punt de vista de les dones.
En aquest enfocament, el temps parcial s’analitza en relació als
mecanismes de "flexibilització" del mercat laboral i es considera
essencialment com a un instrument específicament explotat pels
12 Munster, B.: Mujer, Trabajo y Empleo. [http://www.icap.cu]. 2006 13 AAVV LES DONES A LA UNIÓ D’ EUROPA
http://www.helsinki.fi/science/xantippa/wes/wes22.html, 17/1/2006
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 111
ocupadors amb la mà d’obra femenina per augmentar la productivitat i
la competitivitat de les empreses.
T.6.2.1.6.19 Població ocupada per hores treballades i sexe. Bot 2001
Hores De 1 a 15 De 16 a 30 De 31 a 35 De 36 a 40 De 41 a 45 De 46 i més Total Homes 2 5 4 129 24 31 195 Dones 4 19 7 52 5 9 96 Total 6 24 11 181 29 40 291
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT
De l’anàlisi de les dades estadístiques de contractació de què disposem de Bot,
veiem que la població femenina durant l’any 2001 va subscriure més contractes
a temps parcial que la població masculina; mentre que la població masculina
supera a la femenina pel que fa a la contractació a jornada complerta.
En els informes recents de l'Eurostat, el 80% dels europeus ocupats a temps
parcial són dones. La mitjana europea de treball temporal és el 13% i a Espanya
el 31%; però, en tots els països, la temporalitat femenina és un 4%-6% més
elevada. Aquestes diferències augmenten si és té en compte el treball temporal
no voluntari o la durada dels contractes.
A Espanya més del 85% dels contractes temporals no arriben a l'any. També a
Espanya, Portugal o Finlàndia, més del 75% de dones treballadores, en situació
de desocupació l'any anterior, treballaven temporalment, és a dir, la
temporalitat condueix a l'ocupació; no obstant això, a Espanya, França o Itàlia,
més del 30% d'aquestes treballadores tornen a la desocupació. Treball atípic i
atur constitueixen una realitat per a moltes dones amb poca formació i àmplies
tasques domèstiques que cauen en un esquer de difícil sortida. Aquesta situació
no només qüestiona els seus drets i ingressos actuals, sobretot en països com a
Espanya que té escassos serveis socials, sinó que perpetua la precarietat del seu
futur laboral i personal14.
14 Jódar, P. Los otros trabajos de las mujeres, La vanguardia digital, (17/10/2004)
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 112
Com es podria solucionar aquesta situació? D’una banda, les institucions
públiques a tots els nivells, i en particular l'Estat, han de crear el marc adequat
per facilitar l’equilibri. D’una altra, l’empresa ha de replantejar-se la concepció
tradicional del treball i de l’organització davant la nova realitat social. I en
última instància, la societat ha de canviar esquemes, especialment, referents al
rol de l’home en l’àmbit familiar i domèstic i al de la dona en l’àmbit laboral i
professional15.
Algunes de les dones entrevistades manifesten que en alguna de les empreses o
fàbriques en les que treballen algunes dones de Bot ofereixen un horari flexible
quant es tenen responsabilitats familiars, però que en determinats casos s’han
trobat amb dificultats. La majoria opta per la mitja jornada.
Aquesta és una dada interessant, perquè la visió que és sol tenir de les empreses
és la seva capacitat per afavorir la conciliació de la vida professional i la vida
familiar.
D’acord amb l’informe “cap a un model de desenvolupament local igualitari:
diagnòstic a la comarca del Bai Ebre” de la URV; els horaris laborals de la
Comarca del Baix Ebre, en general, són molt semblants a la dels serveis que hi
ha, per aquest motiu, més de la meitat de les dones opinen que és molt difícil
compaginar la feina amb anar al metge, anar a comprar, etc.
Referent als serveis que les empreses poden oferir als seus treballadors i a les
seves treballadores, per tal de tenir cura dels familiars (ja sigui llar d’infants a la
mateixa empresa, ludoteca, etc.) la major part de les dones afirma que a la
Comarca no hi ha aquests serveis a les empreses, fet que dificulta, moltes
vegades, anar a treballar fora del municipi on es viu, ja que la compaginació de
la vida laboral i familiar és fa més difícil.
15 Gomez, Sandalio, Marti, Carlos La incorporación de la mujer al mercado laboral: Implicaciones personales, familiares y profesionales, y medidas estructurales de cnciliación
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 113
A continuació reproduïm un extracte d’un article d’opinió aparegut a la
Vanguàrdia i que ens il·lustra molt bé la situació que estem descrivint, la qual
cosa ens indica que es dóna de forma generalitzada al conjunt de l’Estat
espanyol:
“Leo la noticia sobre un estudio realizado por la fundación CIREM. Al parecer,
en Catalunya hay 32.000 mujeres con estudios superiores que prefieren
quedarse en casa en lugar de ejercer su profesión porque sus expectativas
laborales no se corresponden con su formación. Como mujer, la cifra me pone
de mal humor, pero si fuese hombre tampoco me dejaría indiferente.
Pongamos que soy un hombre, con un hijo y una hija. El chico nos tiene siempre
con el alma en vilo mientras está escolarizado (34,8% de abandono de ellos
frente al 22,4% de ellas). Por fin, los dos están en la universidad para estudiar una
carrera superior. Ella la saca con mejores notas que él y la completa con un
máster, siempre pegada al ordenador. Él también está siempre con la nariz
pegada a la pantalla, pero se dedica a los chats o a los juegos, confirmando los
resultados de los estudios sociológicos. Con todo, a la hora de entrar en el
mercado laboral, es mi hijo quien logra un trabajo y no ella (triple de paro entre
las universitarias que entre los universitarios).
Por fin, después de mucho tiempo, mi hija es contratada como secretaria en
una empresa donde hace fotocopias y otras tareas propias de una doctora y
máster como ella. Cinco años más tarde, la diferencia de sueldo entre mi hijo y
mi hija es del 25% y, encima, ella ha tenido un crío y va estresada a causa de la
doble jornada (las mujeres dedican al hogar el triple de tiempo que los
hombres). Harta, mi hija abandona el mundo laboral y se queda en casa. La
observo limpiar los cristales y ocuparse de la suegra, que tiene alzhéimer, y
pienso: lástima del dinero que dediqué a darle formación y lástima de las horas
que ella invirtió en ello. Y lástima también del talento que desperdicia el país.
Este podría ser el final de la historia si no fuera porque aún lo tendrá peor. O mi
hija se va a arrepentir de haber renunciado a un proyecto de vida autónomo y
querrá volver al mercado de trabajo, que la escupirá, o se adaptará y cuando
sea vieja tendrá que vivir con la pensión del marido o la de viudedad, porque
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 114
ella nunca habrá cotizado. Si fuera un hombre, pensando en mi hija, lucharía
para mejorar las condiciones laborales de las mujeres”16.
Segons un estudi del 2007 coordinat pel sociòleg Oriol Homs i encarregat per
CIREM posa de manifest que “ (...) la automarginación laboral de estas mujeres
cuesta mil millones de euros anuales y supone el 0,5% del PIB catalán de 2006,
cifra que resulta de multiplicar el número de estas mujeres (32.000) por el salario
medio de una directiva o profesional, que se sitúa en unos 32.000 euros. Según
ha explicado a Efe Oriol Homs, aunque las mujeres están mejor formadas que
nunca, siguen teniendo una presencia muy baja en cargos directivos y además
las que acceden a este nivel perciben un salario que es la mitad del que tienen
los hombres en cargos de la misma categoría.
Otra cuestión que favorece el que este colectivo de mujeres decida quedarse
en casa antes que trabajar por debajo de sus posibilidades, es que no saben
cómo afectará a sus relaciones laborales y a su trabajo la maternidad y criar a
sus hijos, una realidad que sigue sin abordarse, según Homs, y que también
influye en los empresarios a la hora de contratar mujeres.
Homs ha recordado que "aunque en los últimos años se ha generado más
empleo femenino, como consecuencia del descenso del paro, la realidad es la
oferta para las mujeres de subempleo, en un momento en el que las mujeres
están mejor preparadas que nunca”.
Considera este sociólogo que, ante esta situación, es necesario abrir un debate
sobre si la sociedad piensa que es importante que las mujeres participen en el
mundo laboral y sobre si es el Estado o la empresa quien debe afrontar los
costes invisibles que esto conlleva, "pero que no sea la mujer la que acabe
pagando este precio”.
Según ha destacado Homs, la realidad es que a las mujeres el estudiar les abre
más las puertas de trabajo que a un hombre, y la diferencia de salario entre
estar o no formada es importante, lo que hace que muchas mujeres inviertan en
educación, aunque luego desde el punto de vista laboral se queden a medio
camino. Las mujeres están más excluidas de los trabajos que son considerados
16 Maruja Torres. La Vanguàrdia (15/10/2008)
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 115
vitales para el país y en cambio su presencia es elevada en tareas poco
valoradas.”17
Continua dient la notícia, “Desde el CIREM se ha recordado que el desperdicio
del capital humano cualificado de estas mujeres a lo largo de toda su vida
laboral asciende a 12.152 millones de euros, que equivaldría al 6,2% del PIB
catalán.
En Cataluña el 34% de los cargos en el ámbito público y privado están en
manos de mujeres, mientras que en la empresa la cifra se sitúa en el 31%.
El trabajo del CIREM se basa en más de 4.000 encuestas a empresas y en el
estudio de mujeres universitarias inactivas, de mujeres en el mercado laboral
pero que están paradas y en empleadas que están por debajo de sus niveles
de formación”18
Per concloure podem dir que les últimes investigacions sobre la relació entre el
treball i l’ocupació dels homes i les dones han prestat una especial atenció a la
importància de l’articulació entre la producció econòmica (ocupació) i la
reproducció (llar).
L’enfocament innovador d’aquestes investigacions consisteix en el rebuig
d’analitzar les característiques específiques i/o atípiques de l’activitat
professional de les dones només en funció de les seves suposades "necessitats".
Així, mentre els enfocaments més tradicionals presentaven les modalitats
específiques de l’activitat femenina (carreres discontínues, temps parcial, etc.)
com a solucions al desig de les dones de "combinar" millor els seus papers, a
vegades contradictoris, de mare-esposa i treballadora, els estudis més recents,
en termes de relacions socials de sexes, subratllen els inevitables atzucacs que
comporta aquest enfocament.
Sense un replantejament simultani del treball assalariat i del treball domèstic,
tenim la temptació d’analitzar el repartiment sexual del treball només en funció
del pes de les càrregues domèstiques i familiars que recauen de manera
desigual sobre les dones. Els seus resultats en el mercat serien inferiors (en termes
17 Agencia EFE. La Vanguardia (15/10/2008) 18 Idem
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 116
de qualificacions, promocions, salaris, etc.) perquè el pes de les responsabilitats
frenarien les seves carreres.
Ara bé, aquest enfocament condueix a "renaturalitzar" el repartiment sexual del
treball domèstic, com a quelcom escrit a les característiques genètiques,
fisiològiques o psíquiques dels homes i les dones.
Atesa la nostra anàlisi i els diferents estudis sobre treball i ocupació realitzats
amb l’enfocament de gènere, resulta imprescindible entendre la importància
de l’articulació d’un discurs d’àmbit econòmic i domèstic en el procés de
producció/reproducció de la situació econòmica i social de les dones.
Relació amb la població aturada
Anàlisi evolutiva de l’atur registrat
Centrant-nos en l’anàlisi de les dades disponibles d’atur registrat a les oficines
del Servei Català de Col·locació i les OTGs, l’any 2007 Bot concentrava un total
de 16 persones a l’atur, 10 dones i 6 homes, distribuït per sexe.
La tendència d’aquest atur, en global, ha estat al lleuger increment tant en el
cas dels homes com en el cas de les dones.
T. 6.2.1.6.20 Atur registrat segon sexe. Bot (1998- 2007)
Any Homes Dones Total 2007 6 10 16 2006 10 8 18 2005 9 6 15 2004 11 4 15 2003 13 9 22 2002 10 6 16 2001 13 6 19 2000 10 5 15 1999 11 4 15 1998 17 4 21
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 117
Si fem la comparativa a nivell global de comarca, observem com la distribució
per sexes d’aquest atur registrat al llarg dels anys 1986 – 1991- 1996 – 2001,
segueix una tendència més desfavorable envers les dones. La proporció de
dones aturades és major a la dels homes. Segons dades censals de 2001, el
nombre de dones a l’atur a la comarca de la Terra Alta era de gairebé 3 punts
percentuals per sobre els homes.
T. 6.2.1.6.21 Taxa d’atur segon sexe. Comarca Terra Alta (1986-1991-1996-2001)
Taxa d'atur segons el sexe (per 100 hab. actius) Comarca Terra Alta. (no existeixen dades disgregades per municipis)
Any Homes Dones Total 2001 4,97 7,58 5,87 1996 10,98 18,39 10,35 1991 9,00 13,30 10,30 1986 10,43 9,25 10,16
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT
Per edats, i a l’any 2007, l’atur es concentrava principalment en la franja d’edats
de 55 a 59 anys i a partir dels 60 anys, tant pel que fa als homes com pel que fa
a les dones.
Cal destacar el nombre de dones aturades al voltant dels 30 i 40 anys.
L’anàlisi de les entrevistes i del taller de participació apunta que també és
aquesta la distribució de la població aturada de Bot en termes de gènere i
edat. Així, el col·lectiu de dones al voltant dels 40 anys i el col·lectiu de dones
de 50 anys i més és el principal col·lectiu de la població de Bot que pateix els
efectes negatius de l’atur.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 118
T. 6.2.1.6.22 Atur registrat segons edat. Bot. 2007
Edat Homes Dones Total De 16 a 19 anys 0 0 0 De 20 a 24 anys 0 0 0 De 25 a 29 anys 0 2 2 De 30 a 34 anys 0 1 1 De 35 a 39 anys 0 2 2 De 40 a 44 anys 0 0 0 De 45 a 49 anys 0 0 0 De 50 a 54 anys 0 2 2 De 55 a 59 anys 4 2 6 De 60 anys i més 2 1 3 Total 6 10 16
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT
T. 6.2.1.6.23 Atur registrat segons grans sectors d'activitat. Bot (2004-2007)
Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupació anterior Total
2007 0 7 2 7 0 16 2006 0 5 4 9 0 18 2005 0 5 2 7 1 15 2004 0 4 2 9 0 15
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT
En relació als sectors d’activitat, gairebé la meitat de l’atur registrat a Bot es
concentra al sector serveis, seguit del sector de la indústria i el sector de la
construcció.
Fent-nos ressò de les informacions aportades per les interlocutores clau
entrevistades, l’atur en el sector dels serveis afecta més a les dones, mentre que
els homes acusen més els efectes negatius de l’atur en el sector de la indústria i
el sector de la construcció; fent una anàlisi de la distribució de l’atur registrat
segons sexe i sectors d’activitat.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 119
Aquestes dades locals referents a l’atur femení segons sector d’activitat es
corresponen també amb la realitat comarcal si partim de la informació
qualitativa de les entrevistes a interlocutors clau.
Un atur concentrat en el sector serveis i en el sector indústria, el que mostra la
manca d’empenta i consolidació pel que fa al dinamisme del sector terciari i
secundari.
Aquesta situació persisteix tot i que les dones treballen més sovint que els homes
en el sector terciari. Sector menys afectat pels acomiadaments massius dels
últims anys que el sector industrial, que dóna feina a molts homes.
Més de la meitat de la població femenina major de 16 anys és considerada
econòmicament inactiva, malgrat que la majoria treballen exercint les “tasques
de la llar”, és a dir, atenent als familiars grans dependents, ensenyant, netejant,
cuinant, etc., sense oblidar la gran quantitat de dones estudiants.
Així, es pot comprovar que les dones, dins la categoria de jubilades, apareixen
en un percentatge inferior en relació als homes jubilats, i encara que en la
inactivitat la variable edat influeix considerablement, a més edat, més taxa
d’inactivitat, la situació d’inferioritat de les dones ve donada justament per la
seva irregular relació amb el mercat laboral.
En el cas dels homes, les causes majoritàries de la inactivitat són la jubilació i la
realització d’estudis.
Aquestes anàlisis reforcen un cop més la realitat de la dona en relació al mercat
de treball, un gran pes de l’economia submergida i de les tasques considerades
ajut familiar. El que significa treball no formalitzat, o dit d’una altra manera, atur
femení no registrat a les Oficines de Treball. La qual cosa ens fa pensar que, si
féssim una lectura d’aquestes dades en perspectiva de gènere, la taxa d’atur
registrat en relació a les dones encara seria major.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 120
6.3 ASSISTÈNCIA SOCIAL: SERVEIS ASSISTENCIALS A COL·LECTIUS DEFENDENTS
6.3.1. PERCEPCIÓ DE LES CÀRREGUES I RESPONSABILITATS FAMILIARS
Sembla haver-hi una opinió comuna, tant pel que fa a les persones consultades
com per les dones participants al Taller, sobre que a nivell social i laboral, les
regnes les han portat més aviat els homes, mentre que les dones s’han dedicat
més a la casa, als nens i als avis. Fet que ha condicionat l’accés de la dona
tant a determinades feines, com a la vida social o associativa i a la política. És a
dir, la dona de Bot ha estat una seguidora del rol tradicional femení que al llarg
del temps ha quedat totalment interioritzat com a resultat d’un ampli procés
d’autoatribució de les responsabilitats familiars com a pròpies, gairebé de
manera exclusiva.
La totalitat de les dones pensa que encara és la dona qui s’encarrega de les
tasques de la llar així com de la cura dels familiars.
“la dona és el puntal de casa, si ella falta, comença a fallar tot”
“l’home ajuda quan convé”
“A comprar veus sobretot a les dones, inclòs als metge, perquè per exemple
s’han d’anar a recollir els anàlisis i l’home, ves-hi tu i ja em diràs el que passarà,
anar a buscar les receptes, a no ser que tinguin un problema gros que tinguin
que consultar, la dona a fer-ho, o si no, hi tens que anar a acompanyar als
pares o inclòs als sogres, que es fan grans”
Ens exposen que en les generacions que venen aquest aspecte està canviant
tot i que, el pes mental de l’organització està encara en mans de dones.
“a casa, la faena de casa, és ma mare qui ho fa tot, aviam el meu pare també
ajuda, però és això, ajuda, en la gent de la meva edat potser és diferent, això
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 121
que has de sortir a fora a estudiar i compartir pis i tot això, tu has de fer tot tu,
tant si ets noi com si ets noia, però entre les dones més grans,
és la dona, és la dona encara, penso”
A més a més, en la major part del col·lectiu de dones d’edats majors de 50 – 55
anys, a les dificultats lligades a les càrregues familiars autoatribuïdes com a
responsabilitats pròpies, s’afegeixen les dificultats de desplaçament i manca de
mitjà de transport (per no disposar de carnet de conduir ni vehicle propi); el que
tot plegat fa que les dones alhora d’accedir al mercat de treball i optar per
determinades feines no gaudeixin de la mateixa igualtat d’oportunitats que els
homes perquè ja, d’entrada, no parteixen d’una situació amb igualtat de
condicions.
“Aquí és imprescindible tenir cotxe, la majoria té carnet i cotxe, però és veritat
que hi ha dones grans que no en tenen”
“Aquí el transport públic és fatal, podríem dir que quasi no existeix, si no tens
cotxe ...”
D’acord amb la informació aportada per l’Assistent Social del municipi de Bot, el
perfil de la demanda social atenent al perfil dels usuaris, correspon
principalment al d’una dona que acudeix al servei per a realitzar consultes no
tan per ella mateixa com per a la resta de membres de la llar; principalment de
persones grans, en tant que és la seva parella, filla, nora o cunyada. Atenent a
la tipologia de la consulta aquestes giren, principalment entorn als següents
àmbits: pensions, ajuts econòmics, PIRMIs, recursos per a l’atenció a col·lectius
de risc, recursos per a l’atenció de col·lectius dependents: els tràmits per
sol·licitar el Servei d’Ajuda a Domicili, sol·licitar una plaça a un Centre de Dia o
complimentar els tràmits i els impresos per sol·licitar els recurs contemplats en la
nova Llei de la Dependència recollits al programa per a l'impuls i l'ordenació de
la promoció de l'autonomia personal i l'atenció de les persones amb
dependències, PRODEP, entre altres; ajudes per a material escolar i matrícules
etc.
Característiques de les dones que acudeixen a aquest servei:
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 122
d’acord amb les valoracions de l’assistència social, el perfil majoritari de la
persona usuària del servei d’assistència social al municipi és el d’una dona de 50
a 55 anys.
El fet que l’Ajuntament de Bot presti els a serveis socials als ciutadans en
col·laboració del Consell Comarcal de la Terra Alta, a través de l’Equip Bàsic
d’Assistència Social Primària (EBASP), afavoreix i facilita l’ampli i extensiu
coneixement que es té de la Comarca i de cada municipi en concret, els anys
acumulats de feina per l’equip compensa el canvis que es puguin donar. Tot i
que la mateixa assistent social porta ja anys assistint al municipi de Bot.
Tot i així, les pròpies dones opinen que hi ha una manca d’atenció a les
persones dependents, fora de l’atenció que puguin oferir elles mateixes. Si es
fixen en els serveis que ofereix el propi municipi per tal de tenir cura dels
familiars, aquestes creuen que no són suficients i que, per tant, no cobreixen les
seves necessitats. Bot no compta amb cap servei d’aquest tipus.
Una vegada observada la mancança al municipi en serveis per tenir cura dels
col·lectius de població dependent senil, podem dir que el servei més demandat
per totes les dones entrevistades i participants al taller és el de Centre de Dia,
seguit de Centres Residencials (Veure resultats del Taller de participació).
Sigui com sigui totes les dones consultades coincideixen en valorar molt
positivament el funcionament de tots els serveis socials (assistència social ); així
com els serveis sanitaris locals. Totes manifesten tenir una opinió força
satisfactòria pel que fa als horaris i la freqüència d’aquests serveis al seu
municipi.
6.3.2. ATENCIONS PER A LA VIDA
Al llarg de la història, el gènere femení ha quedat relegat, com ja hem dit, a
l'àmbit privat, dedicat a l’atenció de la família. Les dones han realitzat el treball
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 123
domèstic i han dedicat una part important del seu temps a persones de la unitat
familiar, principalment, la canalla i la gent gran.
La creixent participació de les dones al mercat laboral ha modificat el paper
tradicional de l'home com a sostenidor de la família, des del punt de vista
econòmic, però l'assignació de les tasques domèstiques i d’atencions segueixen
sent, en la gran majoria de casos, responsabilitat de la dona.
L'accés de la dona a tots els nivells educatius i, com a conseqüència, la seva
incorporació, cada vegada en proporcions més elevades, a l'activitat laboral
extradomèstica i al desenvolupament professional, implica la necessitat de
realitzar una sèrie de canvis tant de l'organització de la família com de la
societat en general.
La incorporació de les dones al mercat laboral ha posat de manifest la quantitat
de treball informal del qual s'han encarregat i s'encarreguen, el seu valor social i
la importància de compartir l’àmbit públic i privat. En aquest punt sorgeix la
necessitat de definir i implementar polítiques de conciliació de la vida laboral i
familiar. Aquest concepte implica la creació de noves estratègies d'organització
del treball i la planificació dels entorns urbans i dels serveis en funció de les
necessitats de la ciutadania i de l'organització de temps i espai. A nivell familiar,
suposa una reorganització real dels recursos temporals no només de les dones,
sinó de tots els membres del nucli familiar.
Per fer més viable la conciliació de la vida laboral i la familiar és necessari entre
moltes altres coses, generar i facilitar noves maneres de cooperació i compromís
entre dones i homes que permetin un repartiment equilibrat de responsabilitats
en la vida professional i en la vida privada i la necessitat de promoure
addicionalment serveis d'atenció i cura a les persones des de la perspectiva
d'un desenvolupament local igualitari.
Encara, però, manca molta sensibilització a nivell polític a les Terres de l’Ebre
respecte a la necessària corresponsabilitat entre homes i dones i la creació de
serveis que facilitin aquesta conciliació ja que creuen que això ja està canviant
de forma natural en les noves generacions.
També aquesta percepció la tenen interioritzada les interlocutores consultades;
tanmateix, inclòs entre les parelles joves el pes de la gestió recau en la major
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 124
part de les dones malgrat l’incipient canvi de tendència pel que fa al
repartiment de les tasques domèstiques i en casos molt reduïts, fins i tot la cura
dels col·lectius dependents
“De totes maneres, el repartiment de les tasques de la llar encara no es dóna
una igualtat de condicions, en realitat qui té la responsabilitat és la dona i
l’home l’ajuda. La responsabilitat de gestionar, organitzar etc., de pensar-ho,
què és el que s’ha de fer, què s’ha de comprar, el mal de cap, ell no el porta”
L’educació de tota la societat és la base per a canviar aquestes desigualtats i la
sensibilització, implicar a tota la societat per poder reduir els desequilibris
existents, així com crear més serveis.
La dona està assumint el rol de la independència econòmica, l’assumpció de
llocs de treball que abans no eren al seu accés, etc. Però al mateix temps li
comporta que encara no s’ha alliberat d’aquells esquemes de comportament
social tradicional. És a dir, encara continua assumint el rol de mestressa de casa.
Respecte a la legislació encaminada a millorar la qualitat de vida dels
ciutadans i les ciutadanes podem destacar:
Llei 3/2007, de 22 de març de 2007, per la igualtat efectiva de les dones i
els homes.
Llei 8/2006, de 5 de juliol de 2006, de mesures de conciliació de la vida
personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions
públiques de Catalunya.
Llei 7/2007, de 12 d’abril de l’estatut bàsic de l’empleat públic.
Llei 39/2006, de 14 de desembre de 2006, de promoció de l'autonomia
personal i atenció a les persones en situació de dependència i les seves
famílies.
Llei 11/2001, de 13 de juliol, d'acollida familiar per a persones grans.
Llei 22/2000, de 29 de desembre, d'acollida de persones grans.
Ordre, de 3 de desembre de 1997, de modificació de l'Ordre de 4 de
desembre de 1995, on es regula el procediment d'accés als serveis socials
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 125
i programes d'atenció a la gent gran, gestionats per l'Institut Català
d'Assistència Social.
Ordre 6/2002, de 10 de gener, per la qual s'estableix el programa de
suport a l'autonomia de la pròpia llar, s'obre la convocatòria i s'aproven
les bases per a la concessió d'ajuts a persones naturals per a programes
del Departament de Benestar i Família en matèria de serveis socials.
Decret 242/1999, de 31 d'agost, pel qual es crea la xarxa de centres,
serveis i establiments sociosanitaris d'utilització pública de Catalunya.
És comprovat en la realitat, i la normativa de suport a les famílies ens ho
confirma, que l'atenció i la cura de les persones es desenvolupa, prioritàriament,
en l'àmbit familiar i de forma massiva, recau en les dones i, com a efecte
secundari, en programes i serveis públics, on l’atenció, una vegada més, torna a
recaure professionalment sobre les dones, el conegut fenomen de
l’estigmatització.
Analitzem, a continuació, quina és la situació dels diferents àmbits d’atenció per
a la vida i, fins a quin punt, s’assumeixen les seves responsabilitats equitatives des
de la perspectiva de gènere.
Serveis d’atenció a la infància
Els canvis que s'han produït en les últimes dècades, relacionats amb les
condicions de vida i treball, comporten la necessitat d’atendre la infància.
Les famílies necessiten cada vegada més trobar un equilibri òptim entre la vida
laboral i familiar, per la qual cosa és necessari dissenyar i desenvolupar serveis
perquè les persones puguin fer compatibles l’atenció dels fills i filles amb la
incorporació de les dones i els homes al món laboral i professional, en igualtat
de condicions.
Els centres d'educació infantil (de 0 a 3 anys) es converteixen en instruments
imprescindibles d'ajuda a les famílies per garantir la igualtat d'oportunitats
d'accés al món del treball entre homes i dones i, al mateix temps, permetre
afavorir el desenvolupament integral de la infància.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 126
Bot no disposa d’escola bressol. Tot i la baixa natalitat que acusa aquest
municipi, aquest ha estat un dels equipaments més demanats al llarg del taller
de participació (veure resultats del taller de participació, document adjunt:
Informe del taller de participació. Bot. ppt).
“clar tampoc hi ha la demanda perquè no hi ha l’oferta, i com que si no, te’ls
cuida les iaies pues ... a Corbera d’Ebre han obert fa poc una guarderia i hi van
molts crios, fins i tot s’hi poden quedar a dinar, hi van crios que són d’altres
pobles, o sigui que la demanda hi és”
“Hi ha parelles que no venen a viure perquè no hi ha aquest servei, i les d’aquí
com que tenen a les iaies ...”
Tot i així, destacar l’oferta d’activitats extra-escolars -classes de música, escacs i
la Dansada- organitzades per l’AMPA, tal i com hem comentat en l’apartat 6.1.3
Educació d’aquest document.
L’oferta d’aquest tipus d’activitats contribueixen a què moltes mares i àvies
puguin disposar de més temps lliure i gaudir d’un major nivell de qualitat de
vida, així com facilitar la conciliació amb la vida laboral.
D’altra banda, també destaca en aquest municipi la importància que tenen les
persones grans en la criança i atenció als més petits, ja que faciliten o permeten
el treball diari dels pares i les mares.
Actualment, els centres infantils de 0 a 3 anys són necessaris per ajudar les
famílies. Les famílies actuals necessiten poder compartir l'educació i l'atenció de
la infància amb els centres per poder conciliar la vida social i laboral amb la
familiar. L'atenció dels fills i les filles continua sent la principal barrera per a la
igualtat d'oportunitats entre homes i dones.
Les taxes actuals d'escolarització d’infants menors de 3 anys poden millorar
gràcies a l'aprovació per part del Parlament de Catalunya, d’un decret (D.
5/2004) sobre la creació de centres infantils de qualitat. Es preveia 30.000 noves
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 127
places de titularitat pública durant el període 2004/200819. Això ajudaria el
desenvolupament local igualitari i, entre altres coses, a recuperar els índexs de
natalitat per corregir l'envelliment progressiu de la població catalana.
Cal destacar també aquí, que no només la incorporació de la dona al món del
treball està relacionada amb els serveis d'atenció a la infància i amb les
possibilitats familiars de suport per a l’atenció dels més petits (avis i àvies,
germans i germanes grans, altres persones del nucli familiar) sinó també amb
l'evolució de la població. En aquest sentit, en les últimes dècades s’ha produït
un important descens de la natalitat així com un augment de l'edat de criança
atès que l'edat que es té el primer fill o filla s'ha desplaçat almenys 10 anys, de
l'inici de la segona dècada a l'inici de la tercera.
Si s’analitzen els serveis d'atenció i cura a les persones que ofereixen els
municipis de la comarca de la Terra Alta, es demostra una vegada més, que
tots solen concentrar-se en les poblacions amb més habitants. Segurament les
polítiques que s'han dictat i aplicat fins al moment han tingut més en compte els
recursos econòmics disponibles i una distribució que, en cap cas, afavoreix els
aspectes socials i educatius, respecte a la quantitat de ciutadans i ciutadanes
que potencialment poden utilitzar els serveis.
Serveis d’atenció a la gent gran
No només hem de considerar la necessitat d'aconseguir organitzar la vida
quotidiana respecte als infants, sinó també, respecte a les persones grans del
nucli familiar que requereixen una atenció específica, ja que no són autònomes,
ja sigui per motius de salut o bé econòmics.
Com ja hem anat reiterant, en els últims anys, s'ha experimentat un descens de
la natalitat a la comarca de la Terra Alta, cosa que comporta un progressiu
envelliment de la població. La proporció de persones grans augmenta al mateix
temps que la població infantil roman estancada.
Un dels eixos fonamentals a tenir en compte a l'hora de dissenyar i planificar
polítiques en l'àmbit local és l’augment del grau d’envelliment, actual i futur que
19 Mapa de llars d’infants de Catalunya 2004-2008, del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 128
hi ha a la comarca. Com hem pogut constatar, les famílies i, en concret, les
dones són qui suporten la càrrega més gran de dependència generada per la
gent gran.
Però en els últims anys, la incorporació de la dona al món laboral ha comportat
una reestructuració familiar perquè disposa de menys temps a l'hora d'assistir i
dedicar-se a les persones grans. De la mateixa manera, com també constatem
en les dades presentades a l'apartat de demografia, cada vegada augmenta
el nombre de persones que viuen soles.
Davant d’aquesta situació és primordial que els serveis socials donin resposta a
les necessitats que sorgeixin en relació amb l’atenció de les persones grans.
Des de les administracions públiques s'estan desenvolupant, a poc a poc,
diversos serveis per a l’atenció de la gent gran, però aquests són lluny de cobrir
les necessitats, tant de persones dependents com de famílies que se n’han de
fer càrrec.
Tal i com ens comenta l’assistenta Social, des del Consell Comarcal de la Terra
Alta s'ofereix el Servei d'Atenció Domiciliària, (SAD) que consisteix en la
realització d'accions organitzades per prestar suport personal, atenció i ajut,
especialment a les persones amb dificultats de desenvolupament, manca
d'autonomia personal, disminució o una problemàtica familiar especial,
desplaçant els serveis necessaris al domicili, per tal d'evitar o retardar situacions
d'internament i mantenir l'usuari/a en el seu medi amb garanties d'una atenció
adequada.
El professional que es responsabilitza de l'execució i gestió directa de l'atenció
domiciliària, d'acord amb un pla d'intervenció definit per l'equip d'atenció social
primària, és el/la treballador/a familiar.
La prestació de SAD té un abast comunitari: en pot ser usuària tota persona i/o
família que per raons físiques, psicològiques i/o socials presenti incapacitats o
dificultats i necessiti, de forma transitòria o per temps indeterminat, suport per a
la realització de les activitats elementals de la vida diària.
Des del Consell Comarcal de la Terra Alta s’ofereix SAD a tots els pobles de la
comarca.
Cal destacar la importància que té el treball no declarat a l'atenció domiciliària.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 129
Actualment, gran part de les accions de l'atenció a la gent gran la estan
realitzant les dones immigrants d'una forma no estructurada. Aquesta realitat
comporta a nivell laboral moltes deficiències perquè aquestes tasques s’haurien
d'estructurar i explicitar, ja que per a la gent gran suposa una gran millora de la
qualitat de vida. Però com ja hem comentat, hem d'associar precarietat laboral
i col·lectius femenins.
El servei de teleassistència és una modalitat dels serveis d'atenció domiciliària el
qual, amb la tecnologia adequada, ofereix als/les usuaris/es atenció permanent
i a distància, assegurant una resposta ràpida a les eventualitats que els puguin
sorgir.
El servei de teleassistència permet a l'usuari/a, amb un sistema fàcil d'operar,
estar connectat permanentment a una central d'alarma i entrar en contacte
verbal amb un centre d'atenció atès per professionals capacitats per donar una
resposta adequada a qualsevol tipus d'emergència, bé per sí mateixos o
mobilitzant altres recursos humans i materials, propis de l'usuari/a o existents en la
comunitat.
Aquest servei va destinat prioritàriament:
A persones de més de 85 anys que viuen soles i no necessiten ajuda
personal d'una tercera persona.
A persones menors d'aquesta edat que viuen soles amb un alt grau de
dependència i que no necessiten ajuda permanent de tercera persona.
A altres persones que per la seva situació social, familiar o mèdica ho
requereixin.
El Consell Comarcal disposa entre 20 i 30 aparells, amb la possibilitat d'ampliació
en funció de la demanda existent i es manté mitjançant conveni amb una
empresa externa. A Bot és un servei actiu recentment, en l’actualitat, s’estan
atenent 2 casos i un tercer cas ja ha sol·licitat el servei. En altres municipis de la
Terra Alta, com és el cas de la Fatarella, el servei de teleassistència està
conveniat amb la Creu Roja.
Com hem dit, es tracta d’un Servei que, a través de la línia telefònica i amb un
equipament de comunicacions i informàtic específic, permet que els usuaris/ries,
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 130
davant situacions d’emergència, puguin entrar en contacte verbal “sistema
mans lliures”, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, amb una central atesa
per personal preparat per donar una resposta adequada a la crisi presentada.
La Creu Roja inclou en el projecte de Teleassistència Domiciliària, els elements
bàsics del sistema i els seus propis recursos institucionals, afegint-hi a més,
elements complementaris a fi d’assegurar la millor atenció i donar la màxima
seguretat.
Els objectius d’aquest servei són:
- Aconseguir que les persones grans i/o amb dependència puguin continuar
vivint en el seu entorn habitual mantenint el seu grau d’autonomia i sense
renunciar a la seva seguretat.
- Evitar o retardar internaments innecessaris.
- Afavorir la integració en el medi habitual.
- Facilitar la intervenció immediata davant de crisis personals, socials o
sanitàries.
Disposa de 6 tècnics per a tota la província de Tarragona més el personal
d’atenció de la centraleta
Val a dir que l’assistència domiciliària d’aquest servei, de revisió de tots els
aparells i d’acompanyament dels assistits, es dut a terme per personal voluntari.
Programa per a l'impuls i l'ordenació de la promoció de l' autonomia personal i
l'atenció de les persones amb dependències
PRODEP
La Llei de la dependència 2008 reconeix el dret a la promoció de l’autonomia
personal i l’atenció a les persones en situació de dependència.
Per acomplir amb aquest nou dret universal i subjectiu posa en marxa el
programa per a l’impuls i l’ordenació de la promoció de l’autonomia personal i
l’atenció de les persones amb dependències conegut amb el sigles PRODEP
Qui s’hi pot acollir?
D’acord amb la llei, seran titulars dels drets regulats a la Llei les persones que es
trobin en situació de dependència en algun dels graus establerts.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 131
S’estableixen 3 graus de dependència en relació amb la necessitat d’ajuda que
té una persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària
Grau 1: Dependència moderada
Grau 2: Dependència greu
Grau 3: Gran dependència
Com es mesura aquesta dependència?
Segons la puntuació que rep cada situació de dependència.
Aquesta puntuació ve determinada pel BVD: Barem de valoració de
Dependència, d’acord amb la valoració feta per l’equip o professional
acreditat/da en la seva visita al domicili o al centre on resideix a persona
dependent per tal d’iniciar el procés de reconeixement de la dependència i un
cop validada, tramitar la sol·licitud
Grau I: Dependència moderada
Quan la persona necessita ajuda almenys una vegada al dia o té necessitats
d’ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal (de 25 a 49
punts al BVD)
Grau II: Dependència greu
Quan la persona necessita ajuda dues o tres vegades al dia, però no requereix
la presència permanent d’una persona cuidadora, o bé té necessitats d’ajuda
extensa per a la seva autonomia personal almenys una vegada al dia o té
necessitats d’ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal (de
50 a 74 punts al BDV)
Grau III: Gran dependència
Quan la persona necessita ajuda diverses vegades al dia i, per la pèrdua total
d’autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua
d’una altra persona o té necessitat d’ajuda generalitzada per a la seva
autonomia personal ò no requereix la presència permanent d’una persona
cuidadora, o bé té necessitats d’ajuda extensa per a la seva autonomia
personal (igual o major a 75 punts al BDV) BDV)
Durant el 2008 es reconeixeran els drets de les persones que tinguin una
valoració de grau II nivell 2 i de grau III nivell 1 i 2; els altres graus s’hi
incorporaran progressivament.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 132
Quins drets regula aquesta llei?
Per aquelles persones dependents acollides, segons la seva situació, la Llei
garanteix i regula 2 tipus d’aportacions:
1) Cartera de serveis segons les necessitats:
Serveis de prevenció de les situacions de dependència i de promoció de
l’autonomia personal
Serveis de teleassistència i d’ajuda a domicili
Serveis de centre de dia i d’atenció residencial
2) Prestacions econòmiques:
Per pagar un/a professional o comprar un servei
Per a la cura de l’entorn familiar i ajuda a persones cuidadores no
professionals
Per a l’assistència personal a persones amb gran dependència
El serveis socials de primària, des de l’1 de gener de 2008, data en la que va
entrar en vigor aquest programa ha estat atenent i assessorant en tots aquells
casos dels municipi susceptibles d’acollir-se a les situacions de dependència
que la llei ampara i reconeix i a les prestacions o serveis que atorga.
Segons l’entrevista realitzada a l’assistent social de Bot, des de l’entrada en
vigor d’aquesta Llei, ha estat ajudant a complimentar i tramitar la sol·licitud per
al reconeixement de la situació de dependència i tramitar el conseqüent ajut.
Lamenta però, el retard en l’aplicació de la Llei de la dependència, tot i que
segons la seva opinió, és per la manca de professionals per implantar-la i la
manca de finançament per donar compliment a les seves prestacions.
Altres recursos d’informació:
Web del Departament d’Acció Social i Ciutadania:
www.gencat.net/benestar/persones/dependència
Web del Departament de Salut
Telèfon de la dependència: 900 300 500
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 133
Els centres de dia
Aquests centres, cada vegada més necessaris, s’han creat i s’adrecen a
persones grans que no tenen un grau d'autonomia suficient i que per les seves
circumstàncies sociofamiliars requereixen un espai per viure, alternatiu a la seva
pròpia llar.
Hi ha molts centres adreçats a l’assistència de les persones grans que
consideren que són una mesura important a posar en marxa.
Fins ara l'existència d’aquests centres s’ha relacionat amb el nombre d'habitants
del poble encara que ja comencen a sorgir iniciatives, a nivell municipal, més
relacionades amb les necessitats dels seus habitants que amb la grandària de la
població.
Aquestes iniciatives locals, com és el cas de Batea, suposen un important avenç
social en la direcció adequada per arribar a polítiques socials encaminades a
aconseguir un nivell més alt de qualitat de la població i, al mateix temps,
descarregar els col·lectius femenins del pes, en termes de temps i de desgast
personal.
Una vegada observada la mancança al municipi de serveis per tenir cura dels
col·lectius de població dependent senil, podem dir que el servei més demandat
per totes les dones entrevistades i participants al taller és el de Centre de Dia,
seguit de Centres Residencials.
En aquest sentit i des l’administració local hi ha la voluntat política de planificar i
projectar en un futur pròxim un servei de Centre de dia dirigit a persones
dependents de major edat.
La projecció d’aquest Centre de dia no pretendria ser només un servei
d’atenció de qualitat a les necessitats expressades pel col·lectiu de gent més
gran de Bot, si no també un equipament municipal que oferiria a la dona amb
persones dependents al seu càrrec, la possibilitat de disposar d’aquest temps
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 134
tan preuat per a què ella pugui desenvolupar-se en altres camps com el laboral,
el formatiu, l’associatiu i fins i tot, el polític.
Actualment, i des de fa anys, Bot disposa d’un seu associació de jubilats, no
disposa de casal d’avis com a tal però si que a sovint el Club esportiu en fa la
funció. Aquest és un espai habitual de trobada i de relació entre la gent més
gran del poble.
“Ara hi ha un grup de dones grans, de l’edat de la meva mare, que es troben
els dijous per la tarda per anar a fer la partideta de cartes a la societat, són
dones de l’associació de jubilats, i les veus allí, almenys és un espai per a elles,
això abans no passava, almenys ara a aquest grupet les veus allí, jugant a les
cartes entre elles; altres també es troben per fer bolillo”
Tot i el seu horari d’obertura, estaria bé també dotar-lo de servei assistencial. Un
servei guiat per professionals adreçat als usuaris i usuàries del Casal, que els
oferís activitats d’estimulació cognitiva i d’estimulació físicomotriu.
6.4 SALUT: SERVEIS SANITARIS ADREÇATS A LA DONA 6.4.1. CENTRES SANITARIS
La comarca de la Terra Alta està organitzada en funció de dues Àrees Bàsiques
de Salut (ABS) per donar respostes a les demandes sanitàries de la població:
Les ABS són unitats territorials elementals, a través de les quals s'organitzen els
serveis d'atenció primària. En el territori de cada ABS, es localitza el Centre
d'Atenció Primària (CAP) i els consultoris locals. Els CAPs de la Terra Alta es
troben ubicats a les poblacions més grans, com són Batea i Gandesa, la resta
de municipis disposen de consultoris locals.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 135
Els CAP són el primer lloc on s'ha d'anar quan es té un problema de salut o
simplement es vol prevenir. Quasi tots els centres sanitaris ofereixen atenció
contínua les 24 hores del dia.
Cada ABS té assignat un Equip d'Atenció Primària (EAP) que presta l'atenció al
CAP format per professionals sanitaris (personal mèdic i d'infermeria) i que es
desplaça als consultoris.
Aquests professionals ofereixen una atenció integral, que inclou la prevenció, el
diagnòstic i el tractament de malalties, l'educació en els hàbits saludables i
orientació en assistència sanitària.
Mora d’Ebre, Comarca de la Ribera d’Ebre, és el municipi de primer nivell més
pròxim a Bot que ofereix atenció hospitalària. Aquest municipi també ofereix
varietat de recursos assistencials i serveis mèdics especialitzats i, per això, és on
se sol derivar la població des dels CAP de la comarca de la Terra Alta, quan el
problema de salut requereix altres atencions especialitzades, proves
diagnòstiques, etc.
L'atenció mèdica immediata que faciliten els CAP ha millorat molt la situació de
la societat des del punt de vista sanitari.
Els pacients que requereixen d’atenció psiquiàtrica i salut mental també poden
rebre atenció al CSSM (centre socio-sanitari de salut mental) de Móra d’Ebre,
que ofereix servei especialitzat i de suport a l'atenció primària. L'equip del centre
de salut mental és multidisciplinari i està format per professionals de psiquiatria,
psicologia, treball social i infermeria.
El municipi de Bot disposa d’un servei de Consultori mèdic, amb una metgessa
de capçalera (especialista en Medicina familiar i comunitària) i una Infermera a
l’atenció de tota la població durant tots els dies de la setmana, de dilluns a
divendres, des de les vuit del matí fins a les tres de la tarda.
La metgessa i l’infermera del consultori de Bot conjuntament amb la
farmacèutica han promogut xerrades sobre sexualitat i fomenten l’exercici físic
entre la població, en aquest sentit aconsellen a les seves pacients a assistir als
cursos d’aquagym que a l’estiu s’organitzen a les piscines municipals. També són
positives les activitats de gimnàstica i el curs de ioga organitzat per l’associació
de dones. Aquest curs és impartit, segons ens han dit, per una noia del poble. La
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 136
farmacèutica ens comentà que recentment oferí una xerrada sobre la nova
vacuna contra el virus del papil·loma humà i alguna altra xerrada puntual sobre
hipertensió, diabetes, la sida etc . Al llarg de les entrevistes moltes dones ens han
fet constar que dediquen una estona al dia a anar a caminar aprofitant la
proximitat d’un recurs com la via verda; tot i que les dones més grans i amb
problemes físics es queixen de la manca de seients, el que els dificulta la
possibilitat de continuar amb el passeig.
Es tracta d’una atenció general bàsica que cobreix les consultes i les infermetats
més bàsiques i comunes. Segons les informacions aportades per les metgesses
de determinats Dispensaris Locals de la comarca, sembla ser que elles mateixes
atenen les qüestions relacionades amb pediatria i ginecologia més bàsiques i
per qüestions ja més específiques derivarien a les pacients, en concret, al servei
de pediatria i ginecologia del CAP de la Terra Alta situat a Gandesa. El servei de
llevadora i ginecòleg/ga del CAP correspon al programa d’atenció a la dona,
mentre que a l’Hospital de Mora d’Ebre es realitzen les revisions i serveis de
mamografia a dones majors de 50 anys i altres atencions més específiques,
servei coordinat pel mateix Institut Català de la Salut.
L’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre no disposa de cap Servei específic
d’Atenció a la Dona (SAD)
Per contrapartida, de l’anàlisi de les entrevistes, i sobretot a partir de les
aportacions del taller i els debats generats en els grups de treball, s’ha constatat
una certa manca d’ informació i formació en el camp de la salut, tant pel que
pugui afectar a la pròpia dona (ens referim a xerrades, cursets, tallers de
sexualitat; per exemple xerrades de prevenció de malalties de transmissió sexual,
de malalties congènites, d’afrontar l’etapa de la menstruació); com de la dona
en relació als grups de dependència (ens referim als cursos per a les dones que
cuiden a altres persones, programa “Cuidem als que cuiden” etc. )
“les dones pateixen més infermetats relacionades amb trastorns emocionals,
com depressions, estat d’abatiment, cansament i trastorns d’ansietat. Moltes
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 137
d’elles han de fer-se càrrec de persones grans, i elles mateixes ja són grans,
aixecar-les, moure-les etc. i és molt important conèixer i aplicar
la manera correcta de carregar pesos per tal de no córrer cap risc
i tenir cura de la nostra esquena”
Tot i així, elles mateixes tenen una percepció sobre la seva salut, que qualifiquen
com a bona.
“Jo considero que en termes generals, diria que la salut de la dona de Bot és
bona, però també és cert que la dona està més acostumada a patir, és més
sofrida, i per tant, no manifesta tant el dolor”
Les dones estan satisfetes amb els horaris i la freqüència dels serveis mèdics del
seu municipi: Segons elles, la qualitat de l’atenció mèdica rebuda respecte a les
necessitats mèdiques bàsiques és suficient, quan no, molt bona. Són conscients
de què viuen en un municipi petit i que per tant, els serveis mèdics no poden
cobrir més enllà de les malalties i dolències comunes.
En global, estan satisfetes amb el nivell de cobertura mèdica, perquè assumint
aquest fet, la resta de necessitats d’especialistes i altres tipus de tractaments
més específics els cobreixen amb la xarxa sanitària i hospitalària existent a
Tortosa; i donada la seva proximitat des de Bot, el servei és òptim; no hem
copsat cap problema destacable entre la població de Bot en aquest aspecte.
Tot i així al llarg de les entrevistes s’han et constatar tres queixes en relació als
serveis sanitaris:
D’una banda, el fet que hagin de demanar cita a través d’un 902. Moltes
persones són grans i s’han trobat amb problemes a l’hora de gestionar la
trucada. Actualment aquest està sent un inconvenient entre la població
de Bot, i sobretot, entre el col·lectiu de dones grans
D’altra banda, el consultori mèdic resulta ser un espai vell i molt petit, la
qual cosa resta qualitat en el servei
I finalment, les dificultats per accedir als mateixos serveis sanitaris; ja que
per a les poblacions de municipis petits i d’interior com en el cas de Bot,
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 138
s’hi afegeixen les dificultats lligades als desplaçaments per qüestions
mèdiques, no sempre ben cobertes o amb dificultats per poder
desplaçar-se amb total autonomia i autosuficiència. Principalment, pels
col·lectius de la gent gran i el col·lectiu de dones, que en el millor dels
casos, utilitzen el transport escolar per aquestes qüestions. Altres vegades,
els fills/lles s’han de demanar festa al treball per poder portar els seus
pares o mares a aquestes consultes externes.
Tot plegat, limita el nivell de cobertura local en termes de sanitat.
Altrament, consideren que un centre de rehabilitació seria una mesura molt
positiva.
Per a finalitzar aquest apartat, comentar que la majoria de les dones
consultades no coneixen el Centre de Planificació Familiar (PASSIR); moltes
dones o no l’utilitzen, perquè no saben què és, o pensen que no n’hi ha al seu
municipi, per tant podem concloure que manca informació sobre aquest servei
al municipi.
6.4.2. DESIGUALTATS DE GÈNERE EN SALUT
A Catalunya existeixen desigualtats importants de salut segons el sexe. L’estudi
realitzat pel centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris de la Fundació Jaume Bofill
conclou que existeix una evidència clara que les dones viuen més temps, però
la major part d'aquests anys addicionals els viuen amb salut física deficient i/o
amb trastorns mentals. L'esperança de vida de les dones a Catalunya l'any 2002
era 83,4 anys i 76,9 anys els homes20.
S'ha de tenir en compte, en aquest sentit, l'impacte que tenen les diferències en
l'àmbit laboral i domèstic entre dones i homes i l'educació per a la salut que
reben uns i altres. Aquest serà un dels elements clau per garantir que el temps
20 Borrell, C. i Benach, J. (2002): Les Desigualtats socials en salut a Catalunya, Informe del CAPS (Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris i la Fundació Jaume Bofill). Fundació Jaume Bofill
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 139
de més que viuen les dones siguin anys en els quals es gaudeixi d'una bona
qualitat de vida.
Juntament amb aquest fet, s’ha d’afegir una altra realitat i és la que viuen
moltes dones, i dones d’edat avançada, cuidadores d’altres persones grans
dependents, el que els comporta un gran desgast físic –donades les situacions
posturals i la força que han de fer- i psicològic durant tots aquests anys
d’atenció.
“les infermetats afecten igual als homes que a les dones, però si són les dones les
que cuiden de les persones grans i tot això, és lògic que la salut se’n ressenteixi i
per tant, que afecti més a la salut de la dona que a la de l’home,
tot el que és sobrecàrrega...”
“les dones pateixen més infermetats relacionades amb trastorns emocionals,
com depressions, estat d’abatiment, cansament i trastorns d’ansietat. Moltes
d’elles han de fer-se càrrec de persones grans, i elles mateixes ja són grans,
aixecar-les, moure-les etc. i és molt important conèixer i aplicar
la manera correcta de carregar pesos per tal de no córrer cap risc
i tenir cura de la nostra esquena; a més a més de les malalties diguem òssies
com són l’artrosis i l’osteoporosis que també afecten més a les dones”
Segons les conclusions dels estudis del Departament de Sanitat i Seguretat Social
de la Generalitat de Catalunya “els comportaments menys saludables prevalen
més en els homes que en les dones, com per exemple els homes fumen més i
consumeixen més alcohol que les dones”21. “Tot i això, l’autopercepció de l'estat
de salut dels homes és millor que la de les dones. Aquestes tenen una percepció
pitjor del seu estat de salut i de la seva qualitat de vida. Les dones realitzen més
visites als professionals sanitaris i consumeixen més medicaments, mentre que els
21 Salut i els serveis sanitaris a Catalunya: la visió dels ciutadans l’any2002. Departament de Sanitat i Seguretat Social. http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/salservesanicata2002.pdf
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 140
homes tenen una freqüència hospitalària més alta que les dones excepte l'edat
fèrtil de les dones”22.
Es fa palesa la necessitat d’ajudar a prevenir determinades alteracions de salut,
principalment a partir de l'època en què finalitza el període de fertilitat
femenina, és fonamental ajudar a treballar l’autoestima per tal que les dones
tinguin una imatge de si mateixes més positiva.
Els centres de planificació familiar i d’atenció a les dones
Aquests centres són els que ofereixen atenció especialitzada en ginecologia,
anticoncepció, sexualitat i aspectes de prevenció de malalties de transmissió
sexual, actes de violència sexual, embarassos, etc.
Aquests centres porten a terme una tasca important d'atenció a la dona dins la
qual s'inclou la prevenció adreçada a evitar els embarassos no desitjats de
dones joves, des d’on són ateses activament i on poden acudir per accedir a
l’anticoncepció d'emergència.
Aquest centre, a nivell de Terres de l’Ebre es troba ubicat a Tortosa, Avda.
Cristofol Colom, 16-20 Tel. 977 58 10 08
És important potenciar la creació i difusió d'aquests centres, ja que les dades a
nivell de Catalunya mostren que s'ha produït un augment d’embarassos en
dones menors de 18 anys, han passat de 787, amb una taxa de 4,0 per mil
dones de 14 a 17 anys l’any 1990, a 1.232, amb una taxa de 9,8 per mil dones
l’any 2003. La taxa s'ha duplicat en els últims 12 anys. Aquest augment ha anat
acompanyat d'un augment important del nombre d'avortaments, que ha
passat del 33,3% al 1990, al 62,7% l’any 200323.
D’acord amb el programa “Salut” de Tv3, conduït per la doctora Magda Tarrès i
el seu equip24, sobre el comportament sexual entre la població, en especial
22 Salut i els serveis sanitaris a Catalunya: la visió dels ciutadans l’any2002. Departament de Sanitat i Seguretat Social. 23 http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/plasalut/index.html 24 Informacions extretes del programa Salut! de Tv3 (aposta innovadora per divulgar temes de salut des de l'esfera de la prevenció, aquell terreny en què cadascú de
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 141
atenció entre la població jove i les malalties de transmissió sexual, sobta i
preocupa el fet que tot i existir cada vegada més informació i més programes
d'educació per a la salut i més possibilitats de fàcil accés a les diferents
tècniques anticonceptives, el percentatge d'embarassos no desitjats entre les
adolescents ha augmentat 2.5 punts en 4 anys. És necessari augmentar la
informació i els programes de prevenció d'embarassos per poder invertir
aquesta tendència.
Segons aquest equip, tot i l’esforç divulgatiu que es realitza, principalment entre
els joves a través de tallers educatius i de sexualitats als IES, es constata hàbits i
conductes que demostren certa relaxació entre el jovent. Entre els seus hàbits,
no tenen la percepció de practicar conductes sexuals de risc.
Les últimes xifres parlen d’un augment considerable dels casos de joves
contagiats de malalties de transmissió sexual, a banda de l’augment important
del nombre d’embarassos no desitjats entre joves menors de 15 anys.
Les estadístiques, constaten un increment dels contagis d’ITS (Infeccions de
Transmissió sexual), principal causa de mort dels joves de 15 a 35 anys, tan entre
les considerades greus: com la sida, contagi del virus d’inmunodeficiència
adquirida, virus del VIH; l’hepatitis B; el contagi del virus VPH, virus del papiloma
humà, causant del càncer d’úter entre les dones; com entre les considerades
no tan greus com els condilomes i la sífilis i la gonorrea, malalties venèries que
lluny del que es pugui pensar, encara existeixen.
És important fer saber que actualment existeix la vacuna contra el VPH, la qual
es recomana ser administrada entre les dones de 6è de primària, entre 11 i 12
anys, tot i que pot ser administrada a qualsevol edat.
En relació a aquest aspecte recollim una notícia apareguda al diari més
Tarragona “A Catalunya es detecten anualment 395 nous casos de càncer de
coll d’úter, dels quals 102 acaben en defunció. (...) se’n diagnostiquen 2.100
casos a l’any, fet que significa que dues dones moren al dia a Espanya a causa
del càncer de coll d’úter. Aquest tipus de càncer és el segon més freqüent en
les dones després del de mama. A la conferència, promoguda també per
nosaltres està a temps d'actuar, bé sigui perquè podem evitar que la malaltia aparegui i es desenvolupi o bé perquè, tot i tenint-la, podem fer que no empitjori i aconseguir que la nostra qualitat de vida millori) (29/11/2008 19:15h)
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 142
l’Associació Espanyola contra el Càncer i que va tenir lloc a la sala d’actes de
la Unió de Consumidors i Mestresses de Llar de Lleida, Garcia Alfaro va explicar
mesures per prevenir el càncer de coll d’úter, entre les quals hi ha la vacuna
desenvolupada per prevenir tant aquest tipus de càncer com les lesions
canceroses de vulva i vagina i berrugues genitals, causades pel virus del
papil·loma humà. La vacuna està indicada per a la immunització de nenes de 9
a 15 anys i dones d’entre 16 i 26 anys.”
L’equip del programa considera també que és molt important saber utilitzar
correctament els diferents anticonceptius i/o mesures contraceptives.
A banda de reforçar l’actitud de seguretat i autoestima entre les joves: Saber
cuidar-se.
“ (...) prova de què no ho fan, malgrat ha haver rebut formació i informació en
l’etapa escolar i secundària sobre aquest tema, és la generalització de l’ús de
la píndola postcoital, la píndola del dia després, com a mesura anticonceptiva.
No són conscients del desajust hormonal que comporta”25
Davant de totes aquestes situacions és molt important conèixer els recursos a
l’abast i els llocs d’atenció. D’aquí que sigui tan important que les dones de Bot
coneguin un recurs com el PASSIR, els Centres de Planificació Familiar.
En casos d’infecció
“ (...) hem d’actuar amb responsabilitat, consciència i amb conseqüència; és
molt important poder diagnosticar i tractar a temps
per tal de no encomanar les ITS.
Hi ha malalties que són irreversibles, que són les causades per contagi víric,
com la Sida, l’hepatitis B i el papiloma humà.
En canvi, són reversibles, si es tracten a temps,
les causades per bactèries com el cas de la sífilis”
25 Segons dades del Servei d’Assistència a la salut/ sanitària de la UAB, Universitat Autònoma de Barcelona.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 143
En aquest sentit, l’equip del programa proposa tallers que ensenyi el correcte ús
dels mètodes anticonceptius i evitar conductes de risc entre persones grans ,
perquè la transmissió de les ITS no té edat.
“En qualsevol edat estàs en risc: adolescents, joves, no tan joves i els més grans”
També proposa tallers per tractar les disfuncions sexuals, com les que es donen
entre les dones a partir de la menopàusia, en els que es donin a conèixer altres
maneres de gaudir de la sexualitat com la teràpia per a la sexualitat lúdica; així
com invertir en programes de formació d’agents de salut infantils i juvenils.
Per raons òbvies, aquest és un aspecte que afecta més al col·lectiu femení,
però és fonamental que els programes tant d'informació com de prevenció
vagin dirigits a tot el col·lectiu adolescent, tant el femení com el masculí. I serà
fonamental, també, crear un context favorable perquè es doni la informació i
prevenció, a nivell social en general, i, en particular, en l’àmbit familiar.
T.6.4.2.1 Evolució dels embarassos adolescents (14-17 anys) Catalunya (1999- 2002)
Font: URV. Informe Baix Ebre, projecte Equal-Igualdader, a partir de dades del Departament de Salut
Aquest fenomen no ha estat assenyalat ni pel personal sanitari consultat del
Consultori de Bot ni per la resta d’interlocutores entrevistades.
Tot i això, val a dir que a la pregunta plantejada sobre comportaments i actituds
en relació a la sexualitat coincidien en opinar la necessitat de realitzar activitats
formatives i xerrades entorn a totes aquestes qüestions. (veure pla d’acció)
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 144
G.6.4.2.1 Evolució dels embarassos adolescents (14-17 anys) Catalunya (1999- 2002)
Font: URV. Informe Baix Ebre, projecte Equal-Igualdader, a partir de dades del Departament de Salut
L'evolució dels embarassos en adolescents no ha disminuït gairebé gens des de
l'any 1999. La legislació ha millorat força en aquest sentit i es poden adoptar
mesures com la interrupció de l'embaràs, que com veiem al gràfic següent, té el
seu percentatge més alt en el període adolescent i començaments de la
joventut i en el període que va dels 45 als 50 anys.
G.6.4.2.2. Percentatge d’interrupcions voluntàries sobre el total d’embarassos per grups d’edat. Catalunya 2003
Font: URV. Informe Baix Ebre, projecte Equal-Igualdader, a partir de dades del Departament de Salut
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 145
6.5 QUALITAT DE VIDA: PERCEPCIÓ DE LA QUALITAT DE VIDA AL MUNICIPI PER LA
DONA DE BOT
Normativa de Catalunya
L’estatut d’autonomia de Catalunya proclama com a valors suprems de la seva
vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat
d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a
totes les persones que viuen, resideixen i treballen a Catalunya.
Fruit de les entrevistes a interlocutors clau i del Taller de dones realitzat, es
desprèn un seguit d’opinions al voltant de la qualitat de vida (QV) al municipi i
com repercuteix i es concreta en el col·lectiu de dones.
En termes globals l’opinió generalitzada és de què la QV és molt bona a Bot,
expressada en una imatge de tranquil·litat, percepció de seguretat ciutadana,
cohesió social, relacions i tracte més personalitzat, menys consumisme, horaris
més relaxats, fàcil mobilitat interna, existència d’aparcaments, bons productes,
bona alimentació,...
“la qualitat de vida de Bot... és com tot, hi han coses bones i n’hi han que no
són tan bones; té les seves avantatges i els seus inconvenients, però com
qualsevol poble petit, no tens llocs de distracció, si vols comprar has d’anar fora,
el metge, si vols estudiar o si els teus fills volen estudiar també has d’anar fora,
però tot això ja saps que és així, com tots els pobles petits;
en canvi, tens tranquil·litat, tothom es coneix, l’alimentació, saps que el que
menges és collit de l’hort ..”
“Jo hi visc bé, tota la vida he viscut aquí. No conec una altra cosa. Però quan
vas a la ciutat veus que tothom va ràpid, atabalat,
la gent mateix de l’escala no es coneix, almenys aquí tens la tranquil·litat que si
et passa algo tens al veí; el contacte és molt proper i directe, la gent tothom se
coneix i s’ajuda, a més tot ho tens a prop”
“de les avantatges de viure en un poble com Bot destacaria que hi ha més
tranquil·litat, més seguretat ciutadana, que les relacions són més pacífiques i
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 146
que no cl tan t control sobre els nens, poden sortir sols amb els amics i les
amigues, això per a les mares i els pares és una tranquil·litat”
Sobre aquests factors positius sorgeixen algunes veus que posen en dubte
aquesta situació tant positiva pel que fa a la dona:
“les infermetats afecten igual als homes que a les dones, però si són les dones les
que cuiden de les persones grans i tot això, és lògic que la salut se’n ressenteixi i
per tant, que afecti més a la salut de la dona que a la de l’home,
tot el que és sobrecàrrega...”
“el transport públic va molt malament, és escàs, i si un dia vas a comprar en un
dia ho has de fer tot; no pots dir avui miro, m’ho penso i demà compro, no, no,
en un dia ho has de fer tot”
“Seria bo la passassió d’un qüestionari per veure quines són les seves inquietuds,
potser el seu grau de satisfacció no és tan positiu entre les dones (...)”
En aquest sentit, els mateixos serveis de psicologia de l’ICD a les Terres de l’Ebre i
Servei d’Atenció a la Dona, i d’acord amb les informacions del personal mèdic
de la comarca, alerten de les situacions o patologies que sovint pateixen les
dones, com a resultat del sobreesforç que genera el fet d’haver de compaginar
el treball en l’esfera productiva i el treball en l’esfera familiar, les responsabilitats i
càrregues familiars. Estats d’ansietat, baixa autoestima i autoconfiança,
depressió. A més a més del convenciment de “no servir, de no estar preparada”
i de dependència afectiva i econòmica (en aquells casos d’haver de renunciar
a la feina per les incompatibilitats que genera aquesta doble tasca, o la
realització d’economia submergida).
Altre factor a tenir en compte, i que afecta directament a la QV de la dona de
Bot, a més a més de les càrregues familiars, el fenomen de la doble jornada, els
prejudicis de gènere i les desigualtats econòmiques, són les mancances en
relació al transport públic, com veurem en l’apartat següent.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 147
“Sí que hi ha autobús, però un que passa cada no sé quan, a uns horaris que no
et van o que t’hi tens que deixar tot el matí, o si no, has de dir als fills que et
portin, i ells estan treballant, han de deixar la feina o demanar-se festa; o si no, si
et trobes amb gent del poble quedes i vas en ells, però un té una hora i l’altre té
una altra, i a mi no m’agrada fer esperar, m’estimo més esperar jo, i quan t’han
d’esperar, no m’agrada, vas com en agonia, són com favors que no es paguen
mai, quan aviam ho fan encantats, però aviam si m’entens el que vull dir, no
m’agrada molestar, però no et queda altre remei”
Un altre aspecte que intervé molt en la percepció sobre QV és la disponibilitat
d’habitatge. L’opinió generalitzada és que el preu es més assequible que a
municipis de l’entorn, però faltaria oferta, tant de compra com de lloguer.
Aquest és un factor més que afecta a la migració de persones joves a altres
zones, i en concret de dones joves, que seria el col·lectiu que comparativament
parlant marxa més del municipi. En aquest sentit, en el taller de participació es
parlà de la necessitat de rehabilitar les cases velles i que queden deshabitades i
la seva possibilitat de ser explotades en quant a turisme (veure resultats del
taller. Document adjunt: Informe del taller de participació. Bot.ppt)
6.6 VALORACIÓ DELS SERVEIS I EQUIPAMENTS
6.6.1. VALORACIÓ DELS EQUIPAMENTS
Quant a equipaments i serveis sembla ser que l’oferta actual i la que està
planificada, no cobreix totes les necessitats expressades per les dones:
Els serveis i equipaments més demandats per les dones són el centre de dia, un
centre de rehabilitació i l’escola bressol; a més de la necessitat de potenciar i
acondicionar millor determinats equipaments municipals actuals com les
piscines, la biblioteca i el telecentre (algunes veus creuen que hi manquen
recursos, material i instal·lacions d’aire fred i aire calent, aquesta ha estat una
demanada àmpliament consensuada al llarg del taller de participació); el Club
esportiu (algunes veus consideren que tot i ser un equipament reformat, cal
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 148
potenciar-lo, que està desaprofitat com a equipament cultural i que hi ha certs
dèficits en quant al seu manteniment). Altres veus ens han fet arribar que el
consultori mèdic també és un equipament molt antic i massa petit, el que resta
qualitat al servei. En alguns moments també s’ha fet sentir la demanda de
majors serveis i equipaments de cara el turisme, en aquest sentit han comentat
la necessitat de realitzar un manteniment de la via verda i millorar-ne l’accés en
direcció al poble.
Cal destacar en aquest aspecte, la demanda efectuada per part d’algunes
entitats de poder disposar de local propi. Sembla ser que hi ha un espai “les
casetes velles” davant de les escoles que podrien distribuir-se com a locals per a
les entitats. Ens han comentat que almenys dues entitats tenen alí la seva seu,
com és el cas de l’associació de dones i l’associació de joves.
L’Associació de Dones de Bot, la Donzella, expressa la seva satisfacció en quant
a locals de reunió i trobada. Consideren que el seu local és adequat a les seves
necessitats.
També ha estat efectuada la demanda d’un espai de troba per a joves.
Sembla ser que més enllà del bar, pocs són els espais propis per al jovent.
Ara bé, l’equipament més demanat per consens i segons priorització de
demandes segons nivell d’urgència és la construcció d’un centre de dia i la
construcció d’un centre de rehabilitació (veure resultats del taller, document
adjunt, informe del taller de participació. Bot. ppt).
Com hem comentat, aquest Centre de Dia seria una ajuda i recolzament ideal
per a la problemàtica de les càrregues familiars de la dona que es vol
incorporar al món laboral i social.
Casal d’avis i àvies A Bot no hi ha llar de jubilats, tot i que les persones grans es troben al Club
esportiu, que acaba esdevenint el casal municipal del poble.
Al club és on realitzen les reunions l’Associació de Jubilats/des i Pensionistes de
Bot, tot i que tenen seu pròpia. Segons ens han fet saber, aquesta és la primera
junta que hi ha en qüestió d’associacions de gent gran.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 149
Respecte al repartiment de tasques pel que fa a la junta, ens han comentat que
qui porten els comptes i tot el tema de les subvencions són els homes, perquè
ells tenen més temps lliure i elles tenen més obligacions. A més, ells tenen més
facilitats en quant a mobilitat, disposen de cotxe i poden “solucionar tot el tema
papers”.
Algunes dones de l’associació de jubilats es troben els dijous per la tarda per fer
la partideta de cartes, cosa insòlita que abans no passava.
Tot i així, caldria reforçar aquest espai amb un servei assistencial – per mitjà
d’una logopeda o d’un auxiliar de geriatria, entre altres- per tal de dinamitzar-lo
i crear una àrea d’estimulació cognitiva i d’estimulació física o psicomotriu.
Equipaments culturals En conjunt, a la comarca de la Terra Alta, cal destacar l'escassa o nul·la
presència de cinemes, auditoris i teatres –cal destacar la inauguració recent de
la biblioteca comarcal de Gandesa-, encara que en alguns municipis es duen a
terme algunes activitats en l'època estival, a l’aire lliure, com és el cas de Bot a
través de la programació de la setmana cultural, o a Horta de Sant Joan, a
través de Fescat. No obstant això, és important la presència dels casals
municipals que a cops fan la funció de casals culturals.
A Bot destaca el Club esportiu en quant a equipament d’aquest tipus.
Pel que fa a les demandes de les dones en relació a aquest aspecte, d’acord
amb les entrevistes i els resultats del taller, són la millora i acondicionament de la
biblioteca i del telecentre.
Equipaments esportius En el conjunt de l’oferta d’equipaments esportius en la comarca de la Terra
Alta, podem dir que són més presents en els municipis amb més habitants (els
poliesportius de Gandesa i de Batea), ja que els més petits sempre disposen de
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 150
menys recursos com són Bot, la Pobla de Massaluca, Caseres ... (la majoria de
poblacions de la comarca).
La pràctica esportiva dels joves en els municipis de la comarca es realitza en
gran part en estructures i equipaments públics, encara que cal destacar també
que una gran part de la població com les dones realitzen la pràctica esportiva
en gimnasos privats. Per tant una proposta d’equipaments esportius ha de tenir
en compte aquesta realitat i plantejar com afavorir-la.
Cal destacar que s’inverteix en general, en equipaments per a la pràctica
d’esports masculins d’equip com pavellons, sales cobertes, pistes poliesportives i,
en menor quantitat, en equipaments o en programes per fomentar l’esport més
practicat per les dones com la gimnàstica de manteniment, natació, ioga, etc.
En quant a oferta d’activitat esportiva a Bot, a banda dels partits de futbol del
Club Esportiu Bot al camp de futbol – instal·lacions esportives- de Bot, cal
assenyalar el curs de gimnàstica i el curs de ioga organitzat per l’associació de
dones. El curs de ioga és impartit per una noia del poble. A l’estiu s’organitzen
cursos d’aquagym a la piscina.
També a les piscines municipals s’han organitzat cursets de natació.
Bot planteja moltes possibilitats de cara a la pràctica esportiva. Recordem la
proximitat de la via verda i dels Ports, Així com les diferents rutes i sortides a llocs
d’interès assenyalats en l’apartat de descripció turística d’aquest document.
L’interès per la pràctica esportiva per part de les dones es fa palesa tant de
forma reiterada en les entrevistes com entre les mancances assenyalades en el
taller de participació. Així, entre les demandes expressades en relació a
equipaments esportius destaca: la millora de les instal·lacions de la piscina.
Equipaments TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació)
Quant als equipaments en Tecnologies de la Informació i la Comunicació,
podem observar com es torna a repetir com en altres ocasions, que hi ha més
recursos com més gran és el municipi. Tot i que en aquest cas els telecentres
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 151
reconeguts com a tals a la comarca de la Terra Altra en aquest cas es troben
en municipis com la Fatarella i Prat de Comte, a part de Gandesa.
La resta de municipis són antenes d’aquest servei, i acostumen a disposar d’un
nombre d’ordinadors i impressora ubicats normalment a la mateixa biblioteca,
com és el cas de Bot.
És important fomentar l'accés a la informació i a les comunicacions de la
població en general, ja que d'aquesta manera augmenten les possibilitats de
difusió i intercanvi de coneixements. En aquest sentit és important posar en
marxa mesures per superar les limitacions d'accés a la informació i al
coneixement de manera oportuna.
Com ja s’ha anat repetint al llarg de les entrevistes i les conclusions del taller, un
dels equipaments més demanats a Bot, conjuntament amb el Centre de Dia, el
centre de rehabilitació i l’escola bressol – en determinats casos-, és la millora de
la biblioteca i del telecentre.
Tot i així, totes les interlocutores coincideixen en mostrar una valoració global en
quant als serveis i equipaments locals en termes més positius que negatius.
6.6.2. SERVEI DE TRANSPORT PÚBLIC
Referent als desplaçaments, que moltes de les dones han manifestat que han
de fer fora del seu municipi, ja sigui per feina, per anar al metge, per anar a
comprar, per accedir a cursos de formació o per anar a divertir-se (anar al
cinema, anar al teatre, o simplement per anar al gimnàs etc.) manifesten estar
disconformes amb els horaris i la freqüència dels serveis de transports públics, el
qual a Bot és pràcticament inexistent.
L'horari del servei d'autobusos de línees regulars de la Companyia Hife, així com
de les línies de tren, es poden consultar al links respectius de la pàgina web de
l’Ajuntament de Bot.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 152
HIFE:
Telèfon: 977 440 300
Web: www.hife.es
R.E.N.F.E:
Telèfon Informació i reserves: 902 240 202
Web: www.renfe.es
És consideraria una bona acció impulsar el servei de transport públic, instar a als
organismes competents a fer una major inversió en serveis de transport públic,
sobretot per als sectors de la població de gent gran i la gent més jove que
encara no té l’edat legal per conduir. També proposen com a mesura, substituir
els actuals autobusos per autobusos més petits, adequats al nombre de gent
usuària i que per contra augmenti la seva freqüència:
“Aquí,et veus obligat a tenir carnet i almenys 2 cotxes, cada casa té almenys 2
cotxes, amb les despeses que això comporta de seguros, benzina etc”
“el transport públic va molt malament, és escàs, i si un dia vas a comprar en un
dia ho has de fer tot; no pots dir avui miro, m’ho penso i demà compro, no, no,
en un dia ho has de fer tot”
Així una de les actuacions expressades el taller de participació fou (veure
resultats del taller. Document adjunt: Informe del taller de participació. Bot. ppt):
“Instar al Consell Comarcal per a què posi els mitjans de transport adequats per
a comunicar la comarca”
Podem dir que la xarxa de servei de transport col·lectiu és molt deficitària i
aquest element resulta i es converteix en un gran handicap en quant a
independència i autonomia en tots els aspectes i àmbits de la vida per una a
bona part de les dones de Bot (a gran trets, col·lectiu de dones de 60 -65 anys i
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 153
més – bona part de la població del municipi tenint en compte la seva piràmide
d’edats-) i de les Terres de l’Ebre en general.
Algunes d’elles han optat per mètodes de desplaçament alternatius, i moltes
d’elles s’organitzen per tal de compartir el vehicle:
“Sí que hi ha autobús, però un que passa cada no sé quan, a uns horaris que no
et van o que t’hi tens que deixar tot el matí, o si no, has de dir als fills que et
portin, i ells estan treballant, han de deixar la feina o demanar-se festa; o si no, si
et trobes amb gent del poble quedes i vas en ells, però un té una hora i l’altre té
una altra, i a mi no m’agrada fer esperar, m’estimo més esperar jo, i quan t’han
d’esperar, no m’agrada, vas com en agonia, són com favors que no es paguen
mai, quan aviam ho fan encantats, però aviam si m’entens el que vull dir, no
m’agrada molestar, però no et queda altre remei”
Per tant, malgrat el fet de què les deficiències en transport públic estan en bona
part assumides per la població femenina de Bot i que la major part del col·lectiu
de dones joves i de mitjana edat de Bot té autonomia en quant a mobilitat
(carnet de conduir i cotxe), sempre hi ha la incidència del desplaçament,
sobretot per aquelles dones majors de 50 – 55 anys que no tenen carnet de
conduir i/o no disposen de vehicle propi.
Les mancances en transport públic és un dels punts febles o aspectes menys
coberts en quant a serveis i que repercutirien en la QV (Qualitat de Vida), factor
que afecta especialment a les dones, fet que planteja una manca d’autonomia
a l’hora de desplaçar-se fora del municipi per a qualsevol aspecte.
També es constata una manca en l’oferta d’oci i activitats culturals i formatives,
i d’accés a recursos per a les dones tal i com veurem en l’apartat següent, a
banda de la necessitat de llocs de treball al propi municipi.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 154
6.6.3. VALORACIÓ DELS RECURSOS PER A DONES
Algunes de les dones entrevistades que han entrat a valorar aquest tema,
pensen que no hi ha suficient informació per a la recerca de feina, tot i que
altres opinen que se si es vol trobar feina, acaben apareixent informacions,
encara que bona part d’aquests canals d’informació passa pel boca - orella i
altres tipus de recursos de la xarxa informal de relacions que propicia un poble
de població i grandària petita com Bot.
Tanmateix, a sovint, el problema és com accedir-hi, ja que pensen que les
dones moltes vegades no tenen les suficients habilitats i destreses per a arribar a
ella.
En aquest sentit, durant la celebració del taller, es va sentir la veu d’un grup de
dones que identificava com a problema social les mancances en quant a
difusió de la informació en el municipi i la necessitat de ser millorada.
Una part de les dones entrevistades desconeixen tota la xarxa de recursos per
dones existents al territori.
Entre aquests destaquen:
L’Institut Català de les Dones:
Oficina de l’IDC a Terres de l’Ebre
Palau Abària c/ Montcada, 23. 43500 Tortosa
977 444 758
www.gencat.cat/icdones
Horari: de 9:00h a 14:00h de dilluns a divendres i de 16:00h a 18:00h de dilluns a
dijous
L’ICD és l’organisme del Govern de la Generalitat que dissenya, impulsa,
coordina i avalua les polítiques envers les dones que desenvolupen les
administracions catalanes. Amb una vocació plural i integradora, treballa per
donar suport i visualitzar les iniciatives sorgides de les dones, al temps que
s’impulsen projectes que col·loquin la perspectiva de gènere en el nucli de la
vida política i social.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 155
Per actuar de forma eficaç i ser properes a totes les ciutadanes, s’han creat tot
una sèrie de recursos útils per ser utilitzats.
Així, l’ICD ofereix atenció, informació i assessorament sobre tots els aspectes que
tenen relació amb les dones i on es disposa de serveis especials, presencials,
gratuïts i confidencials d’atenció jurídica i psicològica.
Formació i investigació:
L’Institut Català de les Dones dóna suport econòmic a treballs d’investigació i
docència universitària, organitza exposicions i cicles de conferències i cursos de
formació adreçats a les associacions de dones, els joves, les AMPA dels centres
educatius, el personal de l’Administració local i el personal dels departaments
de la Generalitat de Catalunya.
Suport a l’associacionisme, a través d’ajuts econòmics, formació i la guia
d’entitats i Recursos per a les dones.
Suport a ens locals; a través de suport econòmic i tècnic per tal de
desenvolupar estratègies de participació, prevenció, formació, atenció i foment
de les polítiques de dones
Centre de documentació; posa a l’abast tota la informació sobre les dones. Té
com a objectiu recollir, tractar tècnicament i difondre informació i
documentació sobre la igualtat d’oportunitats, la promoció de les dones i la
seva participació en els àmbits social, polític, cultural i econòmic.
Programes i activitats de sensibilització per mitjà de campanyes d’informació.
Els SIADs:
SIAD de Móra d’Ebre CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE
C/ de la Barca, 42
Telèfon: 977-402316
Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) .
És un servei específic adreçat a les dones.
És un recurs que apropa a totes les dones del territori informació, formació i
assessorament en tots aquells temes d'interès per a les dones i que facilita el seu
accés a diferents recursos del territori de tipus laboral, associatiu, cultural i
educatiu, entre d'altres.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 156
El Servei d'Informació i Atenció a les Dones ofereix una atenció integral a les
dones del territori sobre tots els aspectes relacionats amb la seva vida: àmbit
personal, familiar, social i laboral:
Informació i orientació sobre recursos: laborals, formatius, legals i
personals
Orientació jurídica i legal sobre aspectes relacionats amb la
discriminació laboral o salarial, la igualtat d’oportunitats, la discriminació
de gènere i altres aspectes que ens afecten com a dona a la feina, la
societat i la família
Informació per ampliar la nostra formació i millorar les nostres condicions
de treball
Orientació a les dones emprenedores per crear un negoci
Aproximació a serveis, col·lectius professionals i entitats de dones de la
comarca que fan polítiques actives sobre la situació de les dones i per a
les dones
Informació i orientació psicosocial en relació amb la situació personal
Orientació en relació amb casos de denúncies sexistes
Informació d’altres serveis especialitzat als quals es pot accedir
Des del Servei es fa possible establir contactes, cooperació i col·laboració entre
diferents entitats, administracions, associacions i professionals implicats en el
treball per a promoure la igualtat d'oportunitats tant del territori com de fora.
L'objectiu principal del SIAD és treballar per la igualtat d'oportunitats entre
homes i dones, així com afavorir la participació social i la promoció de les
dones.
El Centre d’Intervenció Especialitzada Terres de l’Ebre
C/ Miquel Granell, 2 Edifici Zeus, 1ª planta. Amposta
Tel. 977 70 01 68
Horari: De dilluns a divendres de 9:30 a 14:00h i de 16:00 a 19:30 hores
Un CIE és un servei públic especialitzat que ofereix atenció i recuperació a totes
les dones i els seus fills i filles afectats per processos de violència masclista, per tal
de facilitar la reparació del dany patit, tot proporcionant-los una atenció de
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 157
qualitat i amb calidesa. El CIE compta amb un equip multidisciplinari amb
professionals del dret, la psicologia, el treball social, l’educació social, la inserció
laboral i la mediació cultural.
Sota prèvia demanda i cita, les dones de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre,
poden ser ateses a l’oficina de Serveis Socials ubicada a Mora d’Ebre
La línia d’atenció a les dones en situació de violència
900 900 120
Servei 24 hores gratuït i confidencial
900900120@gencat.net
Línia d’atenció a dones maltractades; 016
D’altra banda, la majoria de les dones pensen que manquen més cursos de
formació al seu municipi. Els cursos més demandats per les dones entrevistades
així com dels resultats obtinguts al taller de participació, són: els de formació
ocupacional i els de Tecnologies de la Informació i Comunicació, seguits dels de
desenvolupament personal, autoestima i creativitat. També reben una gran
acceptació els cursos sobre idiomes i cuina, tallers de manualitats, així com
xerrades formatives sobre salut.
En aquest sentit, cal fer un esforç en incrementar la informació dels diferents
centres de formació ocupacional del territori i la seva oferta formativa.
Les dones de Bot plantegen com a alternativa per fer front a les despeses en
formació l’aprofitament dels sabers i coneixements de diferents persones del
poble en determinats oficis i habilitats i considerar-les com a potencials
formadores.
El congrés mon rural rural’06
973229360
www.congresmonrural.com
rural06@congresmonrural.com
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 158
El Congrés del Món Rural de Catalunya (Rural’06) parteix de la necessitat d’una
reflexió col·lectiva sobre el present i el futur del món rural, encapçalada per les
organitzacions professionals i per representants del món cooperatiu, la indústria i
l’Administració de Catalunya per estendre’s posteriorment a tota la societat. A
partir d’aquest plantejament, el 2 de novembre de 2004 s’aprova l’acord de
govern que impulsa la maquinària del Congrés.
A grans trets, Rural ‘06 persegueix la finalitat de conèixer les inquietuds dels
diferents sectors —agricultors, ramaders, pesquers i forestals— i la gent que viu i
treballa en el món rural; constatar les demandes d’una societat cada cop més
preocupada per la integritat del medi, la qualitat dels aliments i l’equilibri
territorial, i iniciar el debat i la reflexió per part de tots els actors.
El Congrés del Món Rural de Catalunya s’inicia l’any 2005 amb la presentació
oficial del dia 4 de febrer al Monestir de Poblet, amb la voluntat d’endegar un
diàleg pedagògic que defineixi els punts forts, els punts dèbils, les oportunitats i
les amenaces del món rural català. Tot plegat, amb la intenció d’establir una
proposta de model que permeti realitzar les adaptacions necessàries en un futur
immediat.
Tres són els eixos bàsics que guien el nostre treball
• Globalització: Els acords de Kyoto. La necessitat d’assolir els compromisos
mediambientals en el desenvolupament de la nostra ramaderia i la indústria
agroalimentària catalana
• El futur del sector agroforestal: La reforma de la Política Agrària Comuna ha de
permetre definir un marc de referència per preparar l’agricultura catalana per
al futur, adaptar-la a les noves condicions i dibuixar unes estratègies
emmarcades en el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2007-
2013.
• Estratègies aplicables al desenvolupament del món rural: Promoure l’impuls
d’activitats agràries complementàries generadores de riquesa. Identificar i
avaluar estratègies orientades a la gestió sostenible del món rural, i a la
valoració dels recursos culturals i ambientals.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 159
El congrés rural estructurà el seu treball en assemblees territorials i grups de
treball:
a) Assemblees Territorials
Les 15 Assemblees de Rural’06 es desenvoluparen en quinze ciutats catalanes i
suposaren un factor essencial per al Congrés, tant pel seu poder de
convocatòria com pel seu tarannà obert i participatiu i la seva capacitat
d’enriquiment pel que fa a continguts.
Les Assemblees aglutinaren els resultats de la tasca realitzada en els Grups de
Treball i, a més, l’enriquiren amb aportacions d’entitats i professionals, i també
amb el debat obert des de tots els sectors implicats.
Cada una treballà a partir d’una ponència que estava dirigida per tres figures
representatives
b) Grups de Treball
Els prop de 50 Grups de Treball que nodriren totes i cadascuna de les 15
Assemblees de Rural’06 es reunirent setmanalment des del 18 de maig de 2005
fins al febrer de 2006. Aquests grups es repartiren de cap a cap el territori català,
i convertiren en protagonistes del Congrés del Món Rural de Catalunya desenes
de pobles i ciutats de tot el país.
Els continguts d’aquestes trobades estigueren directament relacionats amb una
Assemblea i serviren per debatre i posar en comú idees, propostes, experiències
i aportacions diverses sobre temes específics, tots ells de màxima actualitat i, per
damunt de tot, vinculats al món rural.
c) Debats Territorials
Els Debats del Territori foren actes oberts a la participació de tothom, on es posà
de manifest la línia de propostes de l’administració arreu del territori català i on
es recolliren les inquietuds i les aportacions de les persones i les institucions que
viuen i representen les diferents parts del territori.
Els Debats del Territori de Rural’06 serviran per fer la presentació pública dels
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 160
Pactes Territorials,
Els Pactes Territorials s’elaboren tenint en compte el nou marc del PDR 2007-
2013, les directrius estratègiques comunitàries, el pla estratègic nacional i
l’estratègia de desen-volupament rural de Catalunya.
A banda, també es realitzaren paral·lelament a fi d’obrir nous espais de trobada
i debat, Fòrums per al Diàleg.
Les conclusions,ponències i documents diversos es poden consultar a la pàgna
web esmentada o a la revista “Rella”, la revista -butlletí electrònic- de Rural’06
Els dies 5, 6 i 7 maig de 2006 al Palau de Congressos de Catalunya a Barcelona,
s’exposaren i es consensuaren les conclusions.
RUDONA
www.rudona.cat
Paral·lelament a la celebració del congrés s’obrí un espai destinat a oferir
informació, orientació i formació per al foment de l’ocupació de les dones al
món rural.
El projecte Rudona es redactà a partir d’una diagnosi, la diagnosi rudona, la
qual es composa de dos blocs: BLOC I: Diagnosi de la realitat sociolaboral de les
dones rurals a Catalunya 2007; i BLOC II: Resultats del treball de camp 2007
El treball de camp per a la recollida de la informació comptà amb diferents
jornades per tot el territori català sobre el tema “dona i treball al món rural”
La pàgina web ofereix diversos recursos com: formació, agenda d’activitats i un
extens fons documental, entre altres: articles, legislació entorn a l’agricultura i el
desenvolupament rural, legislació sobre gènere i igualtat, legislació laboral,
legislació sobre serveis a les persones, projectes de recerca etc.
La Fundació Món Rural
www. fmr.cat
Av. Prat de la Riba, 27 Altell 1a. 25008 Lleida
Tel. 973 229 360 - Fax: 973 229 365
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 161
La Fundació del Món Rural (FMR) nasqué com a eina de suport organitzatiu i
administratiu per la celebració del 1er Congrés del Món Rural (2005-2006),
promogut pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Amb la
celebració dels actes, reunions i assemblees del Congrés es constatà que la FMR
havia de tenir continuïtat un cop clos el Congrés. Així, la Fundació començà a
ser operativa com a tal a partir del 2006 i passà, un cop finalitzat el Congrés, a
donar continuïtat al treball iniciat per aquest.
La missió de la Fundació és establir mecanismes facilitadors de la reflexió sobre
les realitats específiques i/o diferencials del món rural català. La FMR té el
mandat de promoure i divulgar congressos, estudis i altres actuacions que vagin
adreçades a trobar models de desenvolupament que entenguin la ruralitat com
un espai amb activitat econòmica dinàmica i diversificada, i que impulsin
infraestructures i serveis suficients i de qualitat que preservin el territori i les seves
riqueses naturals i culturals. En definitiva, promoure actuacions que puguin
derivar en millores de les condicions de vida de les persones que viuen i
treballen en l’àmbit rural.
La pàgina web ofereix diversos recursos i una agenda d’activitats, entre
aquestes destaquem la propera jornada del 21 de gener de 2009 a Lleida:
Dones i cotitularitat a les explotacions agràries catalanes
21/01/2009 · Sociologia · Jornada
Lloc: Lleida
La jornada 'Dones i cotitularitat a les explotacions agràries catalanes',
s'emmarca dins del projecte Rudona, finançat per la Generalitat de Catalunya i
impulsat per la Fundació Maria Aurèlia Capmany i la Fundació del Món Rural.
L'acte analitzarà la cotitularitat com a eina per promoure la igualtat al camp
català.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 162
6.7 OCI I TEMPS LLIURE
6.7.1 FORMES D’ÚS DEL TEMPS LLIURE
Com ha estat expressat al llarg del procés participatiu endegat per a la
redacció d’aquest pla d’igualtat, les dones pensem que tenir una bona
formació i una vida rica a nivell cultural i lúdica és molt important per tal
d’aconseguir més visibilitat cap a l’exterior i més participació a nivell social i
públic.
El temps de lleure i d’oci és un aspecte a tenir molt en consideració, ja que és el
que incideix en les relacions interpersonals i per tant ens permet participar de la
vida pública del nostre municipi. Totes les interlocutores, malgrat l’oferta
d’activitats existents al municipi, afirmen que la realitat local no ofereix suficients
serveis per tal de satisfer les demandes de les dones en aquest àmbit.
Tanmateix, s’ha constatat que la definició de temps lliure, el que s’entén per
temps destinat a allò que hom vol, s’interpreta de manera diferent segons edat
o generació. Partint d’aquesta concepció diferent del temps de lliure disposició,
n’és diferent per conseqüència l’ús que en fan. Així, si per les dones més joves el
temps d’oci és el que destinen per estar amb la colla de les amistats, per anar al
bar i prendre una copa, sortir a dinar o sopar fora de casa, anar al cinema,
mirar la televisió, viatjar etc. per altres dones més grans i sobretot les mestresses
de casa o les dones empresàries, el temps de què disposen per poder seure i de
mentre plegar robar, cosir, triar la verdura per fer el sopar mentre veuen la
televisió etc. és el que entenen per temps lliure del dia a dia. En aquests casos,
val la pena destacar que per a un col·lectiu de dones grans i mestresses de
casa no són conscients de la importància de disposar i utilitzar de manera
correcta allò que s’entén per temps de lleure.
Sigui com sigui, el que sí afirmen la major part de les dones de Bot, atès les
obligacions laborals i les càrregues familiars i domèstiques, és a dir, allò que es
coneix com la doble jornada, és que els queda poc temps lliure.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 163
“la dona, la dona té poc temps lliure, entre la feina, la feina de casa que no
s’acaba mai, a casa sempre hi han coses per fer”
“potser entre les mes joves és diferent, però entre les més grans..., la dona de Bot
és una dona de casa, hi ha dones grans que no surten de casa, que pensen, a
on he d’anar jo? I algunes si no van amb l’home, tampoc surten.
I altres que potser aniríem més del que anem et trobes que tens la faena de
casa, cuidar als pares si se t’han fet grans, que si ara l’oliva,
que si la verema .. no pares”
Altra vegada, comenten que el temps lliure és aquell que dediquen al
funcionament de les entitats a les quals pertanyen i el disseny de les activitats
que organitzen.
“l’associació també és un lloc de reunió, i un lloc de trobada entre naltres, és
quan ens veiem perquè entre setmana vas de bòlit, és el moment que tens per
parlar de les nostres coses, ni homes, ni pares ni fills ni res (...) deixa’m pensar
perquè fem tantes coses... ara mateix tenim que preparar el sopa del
mandongo, la setmana que ve hi ha la marató...”
6.7.2 DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT SOCIAL:
Si entrem a analitzar la programació cultural, de lleure, esportiva etc. de Bot
podem dir que aquesta es presenta diversa i variada i que intenta donar
resposta a tots els col·lectius de població.
L’oferta d’activitats és organitzada al municipi per cada Junta i associació
pertinent, entre aquestes, destaca l’Associació de Dones la Donzella; a banda
de la col·laboració de l’Ajuntament de Bot i del Consell Comarcal de la Terra
Alta.
A continuació es mostra la relació d’activitats:
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 164
La festa de Sant Antoni, el dia 17 de gener, s’organitza el concurs d’allioli,
es subhasta llenya i es realitza l’ofrena de pastes típiques i la benedicció
dels animals domèstics. Els diners recaptats a la subhasta es donen a la
Parròquia. Per acabar, s’ofereix un dinar de germanor seguit de ball
popular
En el marc de la festa de Sant Antoni es celebra també la Festa de l’Oli
organitzada per la Cooperativa Agrícola Sant Josep
Les Festes Majors es celebren durant la primera setmana de febrer, en
honor als patrons de la vila, La Candelera i Sant Blai. Els dies 2 i 3 de
febrer, dies dels copatrons, els quintos/es del poble ballen la Dansada,
ball típic popular amb un cerimonial molt estricte i característic. Aquest és
un dels actes més concorreguts i té lloc a la plaça de l’Església.
En el marc de les Festes Majors es celebra la Festa de Santa Àgueda,
diada de la dona, el dia 5 de febrer. Aquest dia té lloc la presa del “Bastó
de mando” de l’Alcaldia per part de la corporació escollida per la Junta
de les Àguedes. La mateixa Junta organitza un dinar popular de dones i
es balla de nou la Dansada, també exclusivament per part de les dones
La festivitat de Sant Josep, el dia 19 de març, aplega la romeria a l’ermita
de Sant Josep. Allà es realitza un dinar popular, seguit de xocolatada i
activitats diverses
Sant Cristòfol, el cap de setmana següent al dia 10 de juliol, és la millor
festa d’estiu del poble, ja que hi participa tot el veïnat. La junta de xofers
organitza diverses activitats, entre les quals destaquen la benedicció de
vehicles, un sopar de germanor per a tots els conductors i conductores,
una gran revetlla a la plaça del poble i un bon esmorzar
Les Festes d’estiu, dies 14, 15 i 16 d’agost, dedicades a la Mare de Déu
d’agost, inclouen una romeria a l’ermita de Sant Josep amb esmorzar
popular
La Jornada d’estudis local, aquest any 2008 tingué lloc el dia 29 de
novembre i n’era l’XI jornada, sota el títol “Catalunya i la Corona
d’Aragó. De la Península a la Mediterrània”, fou organitzada per
l’Ajuntament de Bot, la Universitat Internacional de Catalunya i la
Societat Catalana d’Estudis Jurídics (filial de l’Institut d’Estudis de
Catalunya, IEC); i amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Terra
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 165
Alta, la Fundació Duran Martí, el Centre d’Estudis Comarcal de la Terra
Alta, l’Associació d’Història Antiga i Arqueologia de les Terres de l’Ebre i el
Club Esportiu de Bot. El programa contemplà uns sèrie de ponències:
“Catalunya i la formació de la Corona d’Aragó”, a càrrec de la Dra.
Maria Teresa Tatjer i Prat, Universitat de Barcelona; “Corona d'Aragó i
Corona de Castella: unes relacions multiseculars”, a càrrec del Dr. Sixto
Sánchez-Lauro, de la Universitat de Barcelona; “Els drets històrics a la
Constitució”, a càrrec del Dr. Jon Luis Arrieta Alberdi, de la Universitat del
País Basc; “L'Europa de les regions: realitats i línies de futur”, a càrrec del
Sr. Manuel Laporta Grau, del Departament de Justícia de la Generalitat
de Catalunya; dues taules rodones; la presentació del llibre “Actes de la
X Jornada d’Estudis Local” i l’acte de cloenda. El Dr. Josep Serrano
Daura, de la Universitat Internacional de Catalunya, coordinà la jornada
La revista “El Pedrís”: és una revista d'àmbit local amb continguts de
notícies d'interès municipal, on els botencs i botenques que ho desitgen hi
poden participar. Es publica cada 2 mesos. Aquest any s’està celebrant
el 25è aniversari, motiu pel qual s’estan organitzant una sèrie d’actes
culturals, com xerrades, exposicions etc. per celebrar l’efemèride
A banda, cal destacar altres activitats com:
Sopars de carrer a l’estiu, algun d’ells organitzat per l’associació de dones
La revetlla de Sant Joan, amb coca i cava
“Setmana cultural”: jornades d’estiu amb diferents activitats lúdiques
La festivitat de Sant Jordi amb la venta de llibres i roses pels nens i nenes
de l’escola
La festivitat del Carnestoltes “el carnaval”
Setmana Santa: amb les tradicionals processons pels carrers del municipi
La Castanyada, és una festa recuperada on s'organitza ball popular. Als
assistents als actes se'ls obsequia amb panellets “
Les activitats per nens i nenes organitzades per l’Escola i l’AMPA
El parc de Nadal , amb l'objectiu de fer més divertides les festes de
Nadal, especialment per a la canalla, l'AMPA i l'Ajuntament de Bot
organitzen tot una sèrie d’activitats
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 166
Per acomiadar l'any (festa de Cap d’Any) l’associació cultural sant Blai
organitza ball al Club esportiu
Al municipi de Bot se celebren altres esdeveniments com la marató, la
matança del porc, entre altres, organitzada per l’Associació de Dones de
Bot, la Donzella, amb el sopar tradicional del mandongo (plat típic a
base de carn i embotits de porc acompanyat del preuat vi de Bot)
Tot i aquesta variada programació, al llarg del taller i de les entrevistes
realitzades s’han fet sentir veus que assenyalaven dèficits importants pel que fa
a l’oferta d’oci i activitats lúdiques. Altres pensen que l’oferta cultural
programada en quant a la seva tipologia no s’adequa a les necessitats o als
interessos de col·lectius més joves o més exigents.
“El poble de Bot és un poble tancat, ara amb l’associació de joves es
comencen a fer coses que abans no es feien, més pel jovent, s’ha fet
cinefòrum, la trobada de grallers, dolçainers i tabalers de Bot, la diada va
comptar amb activitats com la cercavila matinal de les gralleres de Bot,
l’esmorzar per als participants de la cercavila i tallers infantils, carioques,
construcció de titelles instruments, globoflèxia, pintures facials .. ah, i també una
xocolatada, un dinar, la concentració de grups de grallers, la cercavila de tots
els grups de grallers i el concert de gralles. Sopar, cercavila Jam i el concert de
Terrer Roig i Pepet i Marieta; un concert així no s’havia fet mai a Bot, més coses
per al jovent, saps?”
Lligat amb això es constata que hi ha una manca d’espais adequats,
d’infraestructures, tot i que el baix nombre d’habitants fa a cops inviable
l’existència de noves o més específiques (recordem l’apartat de valoració dels
equipaments).
“Hi ha el Club Esportiu, allí es fa tot, però penso que està mal aprofitat i que se li
podria treure més partit, també hi han les casetes que es podrien
habilitar per a locals per a més entitats”
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 167
Sí que en general, tothom coincideix a opinar que una oferta lúdica important
es dóna quan són les Festes Majors o qualsevol altra festa local. La gent del
poble, de totes les edats, la gent jove i la població que resideix fora del municipi
aprofita aquest espai de retrobament que els confereix la celebració de la Festa
Major. Val la pena destacar la implicació del jovent en la Festa Major, comparat
en temps anteriors. El programa d’actes es dissenyat pel conjunt d’associacions
del poble conjuntament amb el Consistori, i més concretament, amb la
Regidoria de Festes inclosa a la Regidoria d’Acció Social.
“(...) i ara en clau de festa, vull renovar l’agraïment a persones i institucions que
col·laboren en l’organització i gestió de tots els actes programats.
Als Majorals pel seu compromís amb la tradició més nostra, la Dansada; i als
quintos i quintes, que segurament ens faran vibrar amb la seva espontaneïtat. A
la Junta de Santa Àgueda, que en la seva diada gaudiran de constituir-se en
Corporació Municipal i de tots els actes previstos per aquest dia”
La valoració de l’oferta d’activitats en el marc d’aquesta és del tot positiva.
Els actes oficials s’inicien amb el pregó de festes i la imposició de bandes i la
proclamació de Pubilles, Dames d’Honor, Pubilletes i Hereuets. Les Festes Majors
d’aquest any van comptar amb actes tan singulars com:
ball al club
partits de futbol
curses populars
jocs organitzats per als més menuts
processó en honor als patrons
Concert - vermut
Passacarrers
la Dansada
En quant a la valoració del nivell de participació del municipi de Bot, no podem
dir que hi hagi una opinió unànime o generalitzada, sinó més aviat divisió
d’opinions. Algunes persones consultades consideren que el nivell participatiu
de la població és alt si bé altres veus també venen a opinar que en
l’organització d’aquestes actuacions sempre són els mateixos a tot arreu, igual
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 168
que en les associacions, el que fa que a la llarga perdin cert dinamisme. Per
això, apostaven per una necessitat de renovació dels membres de les
associacions, principalment amb gent jove que dinamitzi el teixit associatiu i
aporti noves idees. També hi ha certa percepció de que a la població li costa
participar, consideren que en certs moments és un poble de mentalitat encara
ara poc oberta, tancada a determinats canvis.
“la dona de Bot és participativa, de fet participa més que els homes, sobretot
als actes culturals, a la Dansada de Bot, a les Festes, a tot arreu, la dona està a
tot arreu”
“potser entre les mes joves és diferent, però entre les més grans..., la dona de Bot
és una dona de casa, hi ha dones grans que no surten de casa, que pensen, a
on he d’anar jo? I algunes si no van amb l’home, tampoc surten. I altres que
potser aniríem més del que anem et trobes que tens la faena de casa, cuidar
als pares si se t’han fet grans, que si ara l’oliva, que si la verema .. no pares”
“Ara hi ha un grup de dones grans, de l’edat de la meva mare que es troben els
dijous per la tarda per anar a fer la partideta de cartes al club, i les veus allí,
almenys és un espai per a elles, això abans no passava, almenys ara a aquest
grupet les veus allí, jugant a les cartes entre elles”
El nivell de participació depèn del tipus d’activitat, així si és una activitat del
tipus xerrada, conferència o exposició l’assistència és molt baixa comparat amb
altres tipus d’activitats, com per exemple quan es tracta d’un acte festiu i amb
menjar popular.
“pues no sé que dir-te, depèn, depèn de moltes coses, en certes coses veus que
el poble és participatiu i col·laborador, i altres vegades, pues menos gent, si és
qüestió de fartanera, tothom, ple, però en qüestió de xerrades..., ja és una altra
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 169
cosa; en canvi veus, la setmana que ve fan el curs per aprendre a fer sabons i
pel que sé, hi ha hagut dones que els hi han tingut que dir que no
perquè ja no hi havia places ...”
Un altre problema amb el que es troben a nivell de participació, i d’acord amb
els resultats del taller, és que a vegades entren en joc qüestions personals, quan
no polítiques, que fa que depenent de qui o d’on vingui l’activitat afecti al nivell
d’èxit i assistència a l’acte.
“encara hi ha massa prejudicis en qüestió de política i això afecta al nivell de
participació”
De totes maneres, val la pena assenyalar que el teixit associatiu de Bot s’ha vist
últimament revifat amb la creació de l’Associació de joves de Bot i l’Associació
de Gralleres; malgrat això, encara hi ha la percepció de certa debilitat en
quant a estructura associativa.
Davant dels dèficits constatats pel que fa a l’oferta d’activitats de lleure i oci, es
proposa fer un esforç més gran per millorar la informació i difusió de les activitats
a nivell local i de la programació formativa, cultural, de lleure i esportiva que es
desenvolupa a la ciutat veïna de Gandesa.
S’aconsella un ús més eficaç dels diferents canals i mecanismes d’informació
que disposa Bot: els pregons municipals, cartells als establiments locals, els
taulers d’anuncis, la pàgina web municipal, la revista “El Pedrís”, la premsa
comarcal i el treball en xarxa entre les diferents entitats del poble, entre altres.
Cal tenir en compte que els dèficits en difusió i informació generen una sensació
generalitzada de què els Ajuntaments no programen activitats.
Malgrat tot, i com a punt fort del municipi de Bot, sí que tothom reafirma i amb
total seguretat les bones relacions entre els veïns del poble, l’alt nivell de cohesió
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 170
social i sobretot, l’elevat grau de sentiment de pertinença al municipi i al territori,
sense cap mena de distinció, ni per sexe ni per edats.
Fins i tot, hi ha una percepció de recuperació d’aquest sentiment de pertinença
al municipi entre el jovent, de trobar-se a gust al poble, fruit de l’increment de
relacions entre ells i donant peu a l’organització d’activitats i altres iniciatives.
En termes generals i per emmarcar la participació social al municipi i no ja
solament pel que fa a les dones, el nivell de participació de la gent del poble és
positiu. En aquest èxit, l'Ajuntament ha estat un motor dinamitzador molt
important i de suport a les associacions.
Tanmateix, algunes veus venen a opinar que entre els joves en cas de tenir el
centre de treball o la parella a un altre municipi, s’acaben desplaçant i establint
la seva residència en aquest altre municipi, encara que sigui de la pròpia
comarca. Sembla ser que el desplaçament i la distància per raons de treball
representen un inconvenient per a la població de Bot. En comparació amb
altres municipis, Bot encara no té prou assimilada la mobilitat per qüestions de
treball, estudis etc. el que comporta poca capacitat de fixació de la població
al municipi.
D’altra banda, s’ha fet palesa al llarg de tot aquest procés de participació i
consulta la convicció de que la predisposició del Consistori a promoure
activitats dirigides a les dones és alta, a més a més de la gran iniciativa, més
que demostrada, per part de l’Associació de Dones de Bot. I quant a projectes
que fomenten la igualtat, aquest pla ja n’és un exemple de voluntat en aquest
sentit. L’Ajuntament de Bot ha estat molt al darrera per fomentar-lo, el motor
però, han de ser les associacions amb el suport de l’Ajuntament.
És en aquest sentit, que el col·lectiu de dones i més concretament l’Associació
de Dones valoren molt positivament una iniciativa com aquesta per la
repercussió que pot tenir en termes de dinamització, de sensibilització i de
promoció d’activitats des de la perspectiva de gènere, i la possibilitat d’oferir els
recursos necessaris per tirar-ho avant, tant tècnics com econòmics.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 171
6.8 PRESÈNCIA DE LA DONA EN LA VIDA SOCIAL, ASSOCIATIVA I
POLÍTICA DEL MUNICIPI DE BOT
6.8.1 CARACTERÍSTIQUES DEL TEIXIT ASSOCIATIU
Tal i com acabem de veure en l’apartat anterior, bona part de l’activitat social
al municipi corre a càrrec de les seves entitats, fonamentalment, a càrrec de
l’Associació de Dones de Bot, la Donzella.
Moltes són les veus que manifesten que des de que es va constituir l’associació
de dones certes coses van canviar, donada la diversificació de l’activitat social,
es va notar un canvi en la mentalitat del poble.
El municipi compta amb 17 entitats, entre associacions i grups informals, en les
quals la dona té un paper força important. El perfil i l’objectiu és molt divers però
podríem agrupar-les en 5 grans grups: Les de caire econòmic, com la comunitat
regants i la Junta de la Cooperativa Agrícola. Les de caire esportiu: Club
Esportiu Bot i la Societat de caçadors “la Perdiguera”. Les agrupades en el
sector ensenyament, com ara l’AMPA del CEIP Sant Blai. També les de caire
cultural i de promoció de les tradicions, com ara l’Associació de Gralleres de
Bot, l’Associació cultural Sant Blai, la Junta de Sant Josep, l’Associació cultural el
Pedrís de la plaça, la Junta de Sant Cristòfol, el Consell Parroquial, el Sagrat Cor
de les dones i la Junta de les Àguedes. I aquelles que simplement fan confluir
uns interessos comuns: la junta del Club esportiu, l’Associació de Jubilats/des i
Pensionistes, l’Associació de joves i l’Associació de Dones de Bot, la Donzella.
En aquest panorama prolífic d’associacions, la presència de la dona és similar a
la de l’home, i fins i tot ocupa els càrrecs de presidència, secretaria o tresoreria.
Hi ha l’opinió generalitzada que el nivell de compromís de les dones amb les
responsabilitats que comporta estar al davant en l’organització de les activitats
és major que el dels seus companys els homes.
En relació amb aquest aspecte cal destacar 2 fets:
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 172
La pròpia constitució de l’associació de dones que ajudà en el seu moment a
revitalitzar l’activitat social del municipi i a recuperar antigues tradicions, com la
festa del mandongo (matança del porc), l’organització dels actes per a la
celebració de la Marató - cada any la temàtica diferents però en general va
dirigida a la recollida de diners destinats a la recerca sobre malalties com el
càncer, malalties mentals etc. - i sobretot, a incrementar i diversificar l’activitat
cultural, amb xerrades i exposicions.
Per altra banda, la creació relativament recent de l’Associació de joves i
l’associació de gralleres de Bot, que en la seva major part per no dir la totalitat
dels membres són dones.
Des de l’associació de joves i a partir del Pla Local de Joventut s’han dut a
terme una sèrie d’activitats dirigides a fomentar la participació del jovent i de la
població en general molt innovadores.
“Aviam, ara es comencen a fer cosetes, l’associació de joves ha contribuït a
augmentar l’oferta d’activitats, i activitats diferents que abans no és feien, algun
concert, o el taller recent de fer sabons artesanalment, s’han apuntat moltes
dones, s’han de fer coses diferents, coses que al jovent també els atragui, poc
a poc, anar fent”
Destaquem en aquest sentit una iniciativa de dones sòcies de la cooperativa
Soldebre, ubicada a Tortosa, entorn a la elaboració de sabons elaborats per
elles mateixes; utilitzant productes naturals, oli d’oliva, mel, ametlles, llimones i
taronges, són la base del nou curs sobre elaboració artesanal de sabons que
organitza la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya amb l’objectiu
d’ensenyar les tècniques per a la seva obtenció. L’activitat formativa,
constitueix una aposta per la diversificació com a complement d l’activitat
agrària. Aquest curs és gratuït i subvencionat per a dones que cotitzen a la
seguretat social agrària.
La presència de la dona en les múltiples associacions del municipi, és prou
equitativa i important, tot i que en termes generals no hi ha la percepció de que
Bot compti amb un teixit associatiu fort i dinàmic.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 173
“d’alguns anys cap aquí, hi ha més associacions, i la cosa ha canviat, abans era
un poble més tancat, ara es fan més cosetes, comences a veure que poc a
poc es va obrint, però costa, costa tirar-ho avant, perquè quan no és la falta de
temps, és la falta de gent, a vegades es comença amb moltes ganes i que
després continuï és un altre tema...”
En general el paper i els rols de la dona a la majoria d’associacions és alt i la
seva opinió és reconeguda.
“l’associació de dones només porta 4 anys, però deu ni do les coses que fem, és
que està a tot arreu, ho fem tot, nosaltres col·laborem en tot”
Una realitat diferent és la que ens trobem a òrgans o entitats com ara la
Cooperativa Agrícola Sant Josep. En aquests òrgans la dona no s’ha volgut
involucrar, pensen que no estan preparades, tot i ser titulars algunes d’elles per
estar al front, com a mínim nominalment, de les explotacions. Altres veus
comenten que les barreres de gènere a l’accés a aquests òrgans i càrrecs no
són tant endògenes, per part de la pròpia dona, com exògenes, per part de la
pròpia junta de la cooperativa, en aquest cas.
Aquesta ha estat una qüestió bastant recurrent al llarg de les entrevistes amb les
informadores clau, el fet que la dona de Bot -atès la importància del sector de
l’agricultura i de la mateixa cooperativa en l’economia del municipi de Bot- no
estigui suficientment representada a la Junta d’aquest centre econòmic, essent
fins i tot ella en alguns casos la persona que figura al Règim de la Seguretat
Social Agrària de l’explotació familiar i sòcia de la Cooperativa agrícola.
Aquesta també en fou una de les demandes del taller de participació, celebrat
a Bot el dissabte 13 de desembre (veure resultats del taller, document adjunt:
Informe del taller de participació. Bot. ppt)
Així una de les problemàtiques assenyales al taller de participació i
consensuades pel diversos grups de treball va ser:
“Poca representació de dones a la política i a la cooperativa (als llocs de
responsabilitat”
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 174
Tot i així, cal destacar un fet positiu que pot ser indicis d’un canvi en un futur
pròxim i al que ha de contribuir aquest Pla Local de Polítiques de Dones de Bot:
Sembla ser, d’acord amb les informacions de les interlocutores clau, que
anteriorment el Club Esportiu –espai que realitza la funció de casal cultural – era
gestionat exclusivament per homes. Van ser les mateixes dones les que van
proposar un canvi dels estatuts i que aquests contemplessin la participació de la
dona al òrgans i càrrecs de gestió. Actualment el col·lectiu de dones de Bot es
present a la Junta directiva d’aquest centre.
D’altra banda, també cal esmentar que una de les dues representants de
l’Assemblea Territorial de les Terres de l’Ebre, òrgan de representació territorial
amb els que s’organitza el Consell Consultiu de Dones de Catalunya, a la seva
vegada, organisme de consulta i assessorament de l’Institut Català de les
Dones, era, fins fa poc –canvi de representants- una dona de Bot.
Al costat d’aquestes realitats, ressalta una doble opinió quant a la participació
activa de les dones en les associacions i en la vida social. Per una banda,
l’opinió positiva de certs interlocutors entrevistats sobre la participació activa de
les dones en aquestes associacions:
“la dona de Bot és participativa, de fet participa més que els homes, sobretot
als actes culturals, a la Dansada de Bot, a les Festes, a tot arreu, la dona està a
tot arreu”
I per altra, en canvi, entre les pròpies dones participants al taller sorgeix l’opinió
de passivitat o acomodament de la dona a la vida domèstica i de poc interès; o
també apunten, per manca de disponibilitat, de temps o d’oportunitat per a
participar en la vida social, i en particular en la vida política.
“potser entre les mes joves és diferent, però entre les més grans..., la dona de Bot
és una dona de casa, hi ha dones grans que no surten de casa, que pensen, a
on he d’anar jo? I algunes si no van amb l’home, tampoc surten. I altres que
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 175
potser aniríem més del que anem et trobes que tens la faena de casa, cuidar
als pares si se t’han fet grans, que si ara l’oliva, que si la verema .. no pares”
L’associació de Dones de Bot
Com s’ha vist en l’apartat anterior , L'Associació de Dones la Donzella, funciona
des de 2004, any en què va ser constituïda legalment i consta al voltant d’unes
170 sòcies.
L'Associació ha estat l'encarregada de promoure tot un seguit d'actes i activitats
destinades, fonamentalment a assolir els següents objectius:
Potenciar el paper de la dona fora de l'àmbit familiar
Promoure activitats de lleure i culturals per al poble
en general, i per a la dona en particular
Fomentar les relacions del nostre poble sobrepassant l'àmbit
comarcal i provincial, gràcies sobretot a l'activitat sardanista.
Col·laborar amb les diverses entitats, institucions i associacions.
Quasi totes els activitats organitzades per l'Associació estan obertes a la
participació de tota la població.
A la pregunta de com són les relacions entre les dones del municipi i que
identifiquessin espais de trobada, més enllà del bar o els moments d’anar a
acompanyar els nens i nenes a l’escola o els moments en què es troben a la
compra, no identificaven espais de trobada propis entre les dones.
“espais de trobada? el cantonet, aquí li diem fer el cantonet, això és pues mira,
per exemple, quan vas a comprar i et trobes, et pares, a la cantonada dels
carrers i aprofites i fas la xerrada”
“Ara hi ha un grup de dones grans, de l’edat de la meva mare que es troben els
dijous per la tarda per anar a fer la partideta de cartes a la societat, i les veus
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 176
allí, almenys és un espai per a elles, això abans no passava, almenys ara a
aquest grupet les veus allí, jugant a les cartes entre elles”
Sí que com a associació disposen de local propi, el qual consideren adequat a
les seves necessitats. De fet, es pot dir que tot i la seva curta trajectòria, va
néixer fa a penes 4 anys, és una de les associacions més consolidades al
municipi.
També manifesten tenir relació i intercanvis amb algunes de les associacions de
dones de la comarca. Però tot i així, consideren que encara hi ha mancances i
dèficits en quant a difusió de les activitats organitzades per part d’altres
associacions de dones, reforçar més el treball en xarxa.
De fet, a la comarca de la Terra Alta, les associacions de dones realitzen una
trobada anual amb l’objectiu d’intercanviar experiències, idees i exposar les
diferents incidències que s’han trobat al llarg de l’any, la manera com les han
solucionades i amb quins recursos han comptat. Aquesta trobada és itinerant i
rotativa, i cada any es celebra a una població diferent de la comarca. Aquest
any 2008 aquesta trobada ha tingut lloc al municipi de Bot.
Cal assenyalar que aquesta és una iniciativa molt positiva.
L’associació de dones de Bot gaudeix del suport i col·laboració de l’Ajuntament
i del Consell Comarcal de la Terra Alta per al desenvolupament de la seva
programació d’activitats – ens han comentat que en determinats moments des
de l’àrea de Serveis Socials (UBASP - Unitat Bàsica d'Atenció Social Primària-) del
Consell Comarcal han estat convocades per tal de dur a terme diferents
accions com per exemple la creació de l’Associació de Dones afectades de
Fibromialgia de les Terres de les l’Ebre, entre altres iniciatives-, malgrat això, ens
manifesten que un dels problemes més greus que tenen a l’associació és la
dificultat per poder assistir a les reunions atès la franja horària en les que
són convocades.
D’acord amb la conversa amb dues membres de l’associació, vocal i secretària
respectivament de la junta anterior – val a dir que en el moment de la redacció
d’aquest Pla Local de Polítiques de Dones ens varem trobar enmig del canvi de
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 177
junta de l’associació de dones de Bot-, coneixien l’existència de Plans Locals de
Polítiques de Dones a altres poblacions de la comarca de la Terra Alta, fruit
d’aquestes trobades anuals que realitzen.
També van participar a les reunions prèvies a l’organització del I Congrés de
Dones de les Terres de l’Ebre organitzat per l’Assemblea Territorial de Dones de
les Terres de l’Ebre i celebrada a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa el passat 26
d’abril de 2008 –tot i que per problemes d’agenda no van poder assistir-hi-.
Aquest primer congrés portava per títol “El paper de les dones, abans i ara, al
nostre territori”. La jornada acollí per una banda, diferents conferències: “la
transformació de la societat agrària en la nova societat rural. El paper de les
dones en el desenvolupament local” a càrrec de Montse Soronelles (doctora en
antropologia i professora de la URV); “Adaptació als canvis demogràfics, socials
i culturals de les Terres de l’Ebre” a càrrec d’Assumpta Eixarch (coordinadora
tècnica de la Secretaria per la immigració a les Terres de l’Ebre); i per l’altra, la
presentació dels comunicats per part de representants de les comarques del
Montsià, Ribera d’Ebre, Terra Alta i Terra Alta. Sara Asensio i Tere Castellà,
Representants de l’Assemblea Territorial de Dones de les Terres de l’Ebre
presentaren les conclusions del congrés. La clausura va córrer a càrrec del
Delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre i Lola Santacatalina,
Coordinadora Territorial de l’Institut Català de les Dones a les Terres de l‘Ebre).
A continuació reproduïm textualment el comunicat de la Terra Alta:
COMUNICAT DE LA TERRA ALTA
I CONGRÉS DE DONES DE LES TERRES DE L’EBRE
“Les associacions de dones i diferents col·lectius de dones de la Terra Alta, en
el marc de la jornada del I Congrés de Dones de les Terres de l’Ebre, manifestem
el següent:
Que la nostra és una comarca d’intensa història lligada a la terra amb un
patrimoni natural extraordinari. Una comarca marcada per la seua orografia
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 178
(amb els Ports a un extrem i les serres de Cavalls i Pàndols a l’altre), pels rius que
la travessen (el Canaletes, l’Algars, l’Estrets, l’Ebre...) i per uns conreus que han
estat durant anys la primera font d’ingressos de la comarca i que ara són segell
de qualitat i de prestigi. Però per damunt de tot, la nostra, és una comarca amb
un gran potencial humà, del qual gairebé un 50% som dones.
Que les aportacions que les dones de la Terra Alta hem fet a la comarca han
estat fonamentals per al seu progrés.
Que actualment, les dones, continuem essent un pilar bàsic i de futur per la
comarca, tot i la falta d’equitat existent al governs locals i comarcal, així com a
les juntes de les cooperatives agrícoles.
Per tot això, exposem:
Que les dones de la Terra Alta tenim esperit de treball i de compromís vers una
comarca que ens estimem, en l’economia de la qual tenim un paper
fonamental, poc reconegut i que cal reconèixer.
Que les dones de la Terra Alta volem participar amb llibertat i en igualtat
d’oportunitats en els projectes de desenvolupament social, econòmic i polític
de la comarca i de les Terres de l’Ebre.
Que les dones de la Terra Alta creiem imprescindible dotar els nostres municipis
de majors i millors serveis:
- D’atenció a les persones amb discapacitats i a les persones grans en
situació de manca d’autonomia personal, optant per mantenir-les
properes al seu medi, en les millors condicions de vida i durant el màxim
de temps possible.
- Afavorir la creació d’infraestructures i actuacions que milloren la mobilitat
del nostre territori.
- Potenciar i desenvolupar l’economia rural, tant en el sector de
l’agricultura, com en l’agroindustrial i les activitats complementàries.
- Impulsar el desenvolupament dels sectors econòmics tradicionals,
redimensionant-ne els valors i la qualitat.
- Adoptar polítiques de dinamització i reconeixement social del paper de
les dones en el medi rural.
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 179
- Afavorir les activitats de cohesió social relacionades amb la cultura
tradicional i popular que constitueix la nostra identitat.
- Endegar projectes de formació d'interès per al col·lectiu rural.
- Crear espais d’intercanvi i de trobada per la gent jove incrementant els
recursos i facilitant l’accés a locals adients.
- Crear i desenvolupar eines i espais de trobada per a facilitar la relació
amb els nouvinguts.
- Canviar les polítiques de gestió del nostre patrimoni natural, amb la
finalitat de la presa de consciència tant del valor com de les
problemàtiques vigents del nostre entorn.
- Preservar el patrimoni natural, paisatgístic, històric i cultural de la comarca
per potenciar aquests valors conservats fins avui, i així afavorir un
desenvolupament econòmic i cultural equilibrat i respectuós amb
l’entorn.
- Rebutjar la industrialització agressiva (centrals nuclears, centrals
tèrmiques, centrals eòliques o solars...) que destrueix l’entorn i la qualitat
de vida dels habitants de la comarca i afavoreix un model de
desenvolupament basat en el sacrifici de les zones rurals amb poca
població en favor dels grans nuclis urbans.
- Fomentar la relació entre els pobles de la comarca i instar els governs
municipals a unir esforços i treballar junts per objectius comuns.
I tot això ho volem manifestar i exposar a fi que aquells estaments i organismes
que tenen capacitat per a incidir en la millora de la qualitat de vida i del
progrés de la nostra comarca en prenguin coneixement i adopten mesures que
prioritzen les actuacions que es fan des de diferents entitats en pro de les dones
de les Terres de l’Ebre, a fi d’assolir les fites avui reivindiquem”26
A continuació reproduïm textualment les conclusions d’aquest Congrés:
26 Comunicat de la comarca de la Terra Alta al I Congrés de les Dones de les Terres de l’Ebre
PLA LOCAL DE POLÍTIQUES DE DONES DE BOT | Desembre 2008 Ester Vilar Altadill 180
CONCLUSIONS DEL I CONGRÉS
DE DONES DE LES TERRES DE L’EBRE
“El dia 26 d’abril de 2008 es va celebrar a Tortosa el I Congrés de Dones de les
Terres de l’Ebre, que portava per tema “El paper de les dones, abans i ara, al
nostre territori”, organitzat per l’Assemblea Territorial de Dones i que va tenir un
gran èxit d’assistència. Aquestes són les conclusions que es van llegir en finalitzar
el Congrés:
En primer lloc, volem agrair l’esforç que tantes dones del territori heu realitzat, al
llarg d’aquestos últims mesos, per portar a bon port la jornada que avui estem
fent.
Una jornada que ha resultat intensa i participativa que ens permet visualitzar, de
forma clara, un seguit de qüestions ineludibles que volem recollir en aquesta
taula de conclusions.
Des de l’Assemblea de Dones, preteníem crear un espai de debat i de reflexió
que ens proporcionés material per fomentar l’intercanvi d’experiències i
d’accions futures.
La densitat de idees i experiències que avui s’han exposat, debatut i contrastat
mos donen peu a continuar treballant (en les forces renovades) per les dones
de les Terres de l’Ebre.
Som sabedores, i avui se’ns ha recordat, que representem lo 50 % de la població
del nostre territori. Un territori en el qual volem ser ciutadanes actives.
Volem participar de la presa de decisions d’allò que ens afecta i volen poder
decidir, conjuntament amb els homes, sobre els projectes de desenvolupament
social, econòmic i polític de les Terres de l’Ebre. I, hi volem participar amb
llibertat i en igualtat d’oportunitats.
Les dones, tenim esperit de treball i de compromís vers unes comarques que ens
estimem, en l’economia de les quals tenim un paper fonamental, poc
reconegut i que cal reconèixer.
Les nostres comarques disposen d’un gran potencial humà i d’un patrimoni
històric i natural extraordinari. Creiem en el nostre territori i en el seu potencial i
ens volem comprometre en el seu progrés.