Post on 02-Jun-2018
8/10/2019 La Principal Del Valls. Revista Quadern 48, 1985
1/2
474
ardones
C obla L a Principal del V alles (1920-1939)
per Jaume Nonell i Juncosa
J- j 'ac t iv i tat sardan i sta
a
Sabadel l
s'inicia amb forca l'any 1906. Un anys
mes tard, coincidint amb els fets de la
SetmanaTrgica (1909)
i
la vaga Sey-
doux (1910), sofreix una forta daval la-
da que no es detura fins l'any 1919. En
aquell any
acta
per la Festa Major la
cob la Els Montgrins la seva presen
cia a la nostra ciutat sovinteja,aix c o m
la de les prestigioses Principal de la
Bisbal i Principal de Perelada . L a
cob la de Torroe l la comptava com
a
capdavanterartstic amb el compositor
Vicenc Bou, aleshores en un moment de
gran popularitatidinspracexhube-
rant. Bou tenia molts amics a Sabadel l .
A la fil ia d'un d'ells dedica la popular
sardana Angelina i els sabadellencs
Papell i Serracant posaren lletra a la co-
neguda
Girona Aimada .
Aqestesactuacions eren seguides
am binerspels components de la Ban
da Municipal. S'interessaren pels ins-
truments tipies de la cobla i un grup de
mscs
va veure la possibilitat de fer
una cobla de sardanes a Sabadel l . La
Joventut Nacional ista elsajud
a
f inancar la compra deis instruments.
Elpropsit d'aquests
mscs
era
constituir la cobla sense deixar de for
mar part de la Banda Municipal. El di
rector d'aquesta, e l mestre Masl lovet ,
va dir que no ho permetria puix consi-
derava que no era possible utilitzar,
amb bonsresutsartistics, instru
ments d'embocadures tan diferents com
eren els clarinets enreacais saxofons
i les tenores amb els tibies. Davant
d'aquesta acti tud els
mscs
presenta
ren la
dmssi
a la Banda amb data 26
de juny de 1920, com a mesura de forca
ensserels signants les primeres parts
de la Banda; tais com el primer clarinet,
Josep MfEcoo el bombardino Mi-
quel Ferrer,ambdsprofessors de l 'Es-
cola de
Msica
Masllovet no
ced, i
en un informe
adrecat a l 'Ajuntamentaconseld'ac-
ceptar les dimissions. Els
mscs
dissi-
dents van formar aleshores la Banda
Moderna , la qual va debutar el 20 de
jul iol de 1920. Mentrestant anaven es-
tudiant els nous instruments per tal de
preparar la
presenac
de lacobla
Principal del Valles .
L'aprenentatge
fou a cura d'el ls mateixos, ajudats pels
c o n s e l l s d e i s
mscs
deEs
Montgrins . Tots eren
mscs
d'expe-
rinciai de bona solvenciaartstica fets
que facilitaren el prompte debut de la
nova cob la .Tngu l loc el dia 3 de se-
tembre de 1920, divendres, a les 9 de la
nit , en e l Catalunya Park. El programa
interpretat fou:
Aires de ma
rra ,
Matinal , Sortida de sol , Are de
triomf La font deis petons i Eli-
sa .
Els components de la cobla en aque
llaefemrdesforen:
Flabiol: Josep Cabeza, tocava
el
bombo a la Banda.
Trompeta segon: Mar iusMonn
propietari delttol de Principal del
Valles , feia les func ions de represen-
tant de la cobla.
Trompeta primer: Fel iu Fuster, l lau-
ner, mes tard fou empresari del Teatre
Principal.
Trombo: Artur Ventosa, a la Banda
tocava la tuba.
Fiscorn primer: Miquel Ferrer, bom
bardinoiprofessor d' instruments de
metal l .
f
A n y 1 92 0 : L A P R I N C I P A L D E L V A L L E S .Formacif u n d a d o r a . D r e l s :Mrius
Monn
F el i u F u s t e . M i q u e l
F errer , P ere V i d a l , Art u r Ven t o saiCel es t i E sco l a . Asseg u t s : J o sep Ca b eza , J o sep S a rre t , J o sepGarca J o s e p M '
Ecoi I s i d re Reg u a n t , ( f o t o ced i d a p er An t o n i a Arch , e sp o sa d e F e l i u F u s t er )
Tibie segon: Josep Sarret , segon cla
rinet i sabater de
professi
Tibie primer: JosepGarca primer
clarinet i empleat a laTeefnca
Tenora primer: Josep M.aEcot
primer clarinet , gran dominadorde
l ' instrument. Sastre, fou cunyat del
composi torAgust Borguny
Tenora segon: Isidre Reguant,
tamb
tocava el clarinet.
cbssc
c l u
Sant A . M? Claret ,
2
T e l . 7 2 5 0 1 2 6 - S A B A D E L L
Fiscorn segon: Pere Vidal , tocava el
baix a la Banda.
Contrabaix: Celest i Escola, va for
mar part del quintet Pedro.
Fou ben rebuda ja en els seus princi-
pis.
Les primeres actuacions t ingueren
l loc al Catalunya Park, en uns progra
mes bencaractersticsd'aquel ls temps.
Com a mostra veiem el del diumente
de setembre: Tarda a 2/4 de 5, ball i ci
ne per la Banda Moderna , nit a les 9.
Sardanes
i
cine per la Principal
e l
Valles .
La cobla assajava elcaDel i c ie s , d d
carrer de la Salut, tocavaarrenjamoB
fetspecompo si tor Josep Blanch ai -
nal t, director de la Principal de ere-
lada . Els primers canv isvnguerea
mitjans de 1924, quanEcodecl
cobla per dedicar-se al seu ofici desas-
tre. Per a suplir-lo es contracta
8/10/2019 La Principal Del Valls. Revista Quadern 48, 1985
2/2
475
Colom, de Calonge, f i l l de Rafael Co-
lom, mestre de molts
mscs
calongins ,
com el destacat instrumentis ta de teno
ra Ricard Viladesau. Josep Colom fa
gestions per la vinguda del seu
germ
Narcs,
un excel.lent tibie. La reestruc
turado per la temporada 1925-1926 es
completa amb el f labiol S . Porta, e l se
gon tenora P. Garcia, e l pas de Fel iu
Fuste de trompeta a contrabaix, i la in
corporado del trompeta Francesc Saba-
ts.
Amb la presencia deis dos e lements
empordanesos i la major experiencia en
cobla de la resta de
mscs
la cobla va
agafant nom i prestigi. L any 1924 in-
terv
en la I Festa de Germanor Sarda-
nista a Les Fonts juntament amb La
Principal de Terrassa
i VAntiga
Pep
de Figueres . Anys succes ius
daqestes
importants festes celebrades
al bosc de Can Feu, al terna amb cobles
de tan prestigi, com la Barcelona o
Els Montgrins .
El destacat f labiolaire i compositor
NarcsPaus
va actuar a la Principal
del Valles
en un curtperodede 1930.
Havia deixat la
drecc
de
Els Mont
grins
per anar a residir a Barcelona.
Sintegr
poc mes tard a la cobla
Barcelona-Albert
Mart .
Fou relle-
vat per Ernest Llenas, fi l l de
Mp
i un
bo nmsc
A principis de 1930, el tenora Josep
Co lom retorna a Calon ge per motius
familiars deixant un bon record a Saba
del l . (1) . El 2 de mar? el seusubstitues
presenta alpbiclocal en unaaudc
al Teatre Principal. Es tractava de Jo
sep Juvert,
tamb
de Calonge i proce-
dent de la cobla
Antiga Principal de la
Bisbal .
Com exemp le demo stratiu , no
tan sois deis desigs del nou element per
demostrar la seva capacitat, sino del
bon nivell assolit per la cobla i la cate
gora musical deis programes interpre
tsen aquells anys, cal considerar les
sardanes escollides per aquell acte:
Heroica
(Enric
Cass) La noia
alegre que no sap plorar
(Serra, fi l l),
La sardana de Ripoll
(Bote i ) ,
Sol
ixent (Todr), El Cavaller enamo-
rat (Manen) i Dintre el bosc (Prea
M o y a ) .
L agost de 1930 la cobla es
trasllad
a
Nica juntament amb
l Orfe
de Terras
sa .Desprsd una accidentada traves-
sia , arribaren al migd ia del da 15 a la
localitat francesa. Varen celebrar audi-
cions i un concert junt amb
l Orfe
amb unxtextraordinari. Mostra de la
bon a ac ollida, n s la senyera am b la
qual els obsequia el batllefrancsen la
qual figura l endreca: La ville de Nice
a La Principal del Valles-1930 .
La cobla comptava amb una parel la
de fusta
-Narcs
Colom-Josep Juvert -
F r u i t a S e c a , X a r c u t e r i a , F o r m a t g e r i a ,
Cafetera
Cerera B o d e g a , G a l e t e s .
C r o i s s a n t e r i a
Despatx i vendes:
Les Valls, 15 al 19 -Jess5 a l l
Tefon726 17 49
S A B A D E L L
de grancategoraLes obl igades d en
Ciset
Colom eren sempre un esdeve-
n iment(2) .
Ambds
portaren tensions a
la cobla i en esser acomiadats per la tar-
dor de 1932 fundaren la cobla Princi
pal de Sabadell (3). Les seves vaca nts
foren cobertes per altres dos elements
empordanesos: e l tenora Baldomer
Castel
tamb
bon violinista, i el tibie
Narcs
Parde Palafrugel l queactu
els anys 1939-1948 i 1966-1970 a La
Principal de la Bisbal i
desprs
en al
tres destacades c obles . En l actual i tat
actaa la BaixEmpord de Pa
ms.
A la temporada 1933-34 formaven la
Principal del Valles :
Ernest Llenas
(f labiol) ,
Narcs
Par i Josep Sarret (ti
bies) , BaldomerCastei Francesc Jor
ba (tenores) , Andreu Vilanova i Fran
cesc
Sabas
(trompetes) , Marius Mon
n (tro m bo) , Miquel Ferrer i Pere Vidal
(f iscorns) i Joan Roca (contrabaix) . Hi
trobem 4 fundadors: Sarret ,
Monn
Ferrer i Vidal. Cap d ells vivia ex clusi-
vament de lamscaHi havien fusters,
sabaters , ebenistes , etc . Poc mes tard,
Salvador Illa ocupava el l loc de tenor
primer.(4).
Desprsde 1936, la cobla va teir un
efmerrenaixement l any 1939. A ins-
tncesde 1 Alcalde Esteve M aria R elat,
Pere Vidal iagnaltre company van
reunir els pocs
mscs
disponibles i amb
l ajut delfams
divo
de la tenora Al
bertMart i altres elements foranis, po-
gueren celebrar ballades de sardanes el
dia 14 de maig de 1939 amb motiu de les
festes de l Ap lec de la Salut; el 18 de
m a i g , con motivo de las festividades
nacionales de la Victoria ;
i el 29 de ju-
liol en els actes de la Festa Major.
L a Principal del Valles es consti
tuida de nou l any 1947.
Bbiografa:
Diaris i revistes de Sabadell de
poca
Els butlletins Dansa i Portaveu del Foment
de la Sardana de Sabadell deis anys 1929 al
1936.
Programes de les estes de Germanor Sardanista.
Entrevistes
personis
amb Pere Vidal,l'
membre fundador encara viu;
Narcs
Par;els
miliars de components de la cobla: Antonia Aren
(esposa de Feliu Fuster), Manel Llenas (fill d'Er
nest Llenas),MercSarret (filia de Josep Sarret),
Caterina Pareru iRosaaJorba (esposa i ilia de
Francesc Jorba),
aix
com les valuoses aporta-
cions de Daniel Sanahuja i SantigoOena
(1) Josep Colom se'n va , Dansa n? 12, Marc
1930.
(2) Vegi's
Narcs
Colom , Quadern, gener-
febrer 1984 nf 37
(3) Vegi's per mes detalls, La Principal de Saba
dell , una cobla en el oblit. Quadern n? 41
setembre-octubre 1984.
(4) Illaormaral'any 1940 i per espai de mol es
temporades a la Cobla Molins ( Sabadell ).