Post on 16-Sep-2020
Carta als pares: La pedagogia tal com creiem essencialment que ha d’ésser
M’ho van explicar i ho vaig oblidar.
Ho vaig viure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.
(Confuci)
Estimada família,
Quan vàrem començar l’Escola, setembre del 1968, en dir “primer el nen”, cosa que
volia dir treballar a partir d’ell, iniciàvem una re-evolució fonamental i bàsica l’abast de
la qual encara no era prou comprensible, ni ara tampoc, però tant aleshores com en
aquest moment la sabem indispensable i per això necessària1.
Cal recordar que el físic danès Niels Bohr, premi Nobel de física el 1922, un dels
“pares” de la teoria quàntica, nascut el 1885, els seus pares el portaren a una escola on
el centre pedagògic passava del professor a l’alumne. D’això ja en fa un mínim de 130
anys.
Exposat això entro en el tema central d’aquesta carta:
No és cert que el Sol gira a l’entorn de la Terra
Pot haver-hi el perill que els estats vulguin apoderar-se de les dinàmiques humanes
dels seus ciutadans nens, la ciència és llibertat i l’amor i l’afecte, segons les edats (de
petit a gran) són indispensables. Quan dic els estats, vull dir els polítics només?
Realitat complexa.
Cal tenir en compte els resultats PISA, Competències Bàsiques etc., aspectes als quals
ens han acostumat, s’han potenciat i han creat situacions d’angoixa a famílies i
alumnes? Es pot dir que d’això es tracta. Que la vida també és això. La pregunta és
ben bé això? Cal recordar que els mestres, en especial normalment els més
responsables, també s’angoixen i tot plegat, aquest aspecte negatiu, em sembla que
col·labora a una histèria col·lectiva que no ajuda gens ni mica l’alumnat. Histèria que no
és l’única.
1 El principi és el de l’Escola Nova model pedagògic internacional de final del segle XIX que trasllada el centre d’acció educativa
del professor a l’alumne. Cal recordar també, a España, la Institución Libre de Enseñanza, fundada per Giner de los Rios el 1878.
2
Quan parlem que el nen és el motor de la seva formació és evident que ens interessa
que aquest motor estigui ben engreixat, és a dir amb un sistema nerviós el màxim
d’equilibrat on tota la seva potència estigui dirigida a gaudir del treball propi i del de
l’equip que l’envolta i amb el que bàsicament conviu, tot tenint en compte la convivència
amb el gran equip que és tota l’Escola. Vull recordar que ja des de l’inici cap grup
era 1r.,2n.,o 3r... els alumnes, a
vegades, com ara, ajudats pels
mestres, al començar cada curs
posaven un nom al grup que cada curs
variaven. És a dir, no hem volgut mai
que es mirin un pel damunt de l’altre,
sinó que explorin i facin esclatar les
seves possibilitats, perquè com que
són les de cadascú, per ells, són
úniques en tot el món.
Això exposat pot semblar una protecció excessiva, no és cert.
Aquestes línies volen expressar la voluntat del nostre treball en fer un aspecte
fonamental en la formació dels seus fills com és la de respectar la seva personalitat tot
fent-la forta, amb l’augment progressiu de les seves capacitats intel·lectuals, socials i
relacionals.
Hem de considerar la Reunió Treball a partir d’un any oral per adquisició de vocabulari i
a partir dels tres anys amb el mateix objectiu, però ja inserint-se en el món de les
lletres, tot passant a aquesta edat a fer tres dies de JAF. Tot seguit, perquè quedi
encara més clar poso un llistat ràpid no exhaustiu d’aspectes que cada alumne, a nivell
personal ha de fer des dels tres anys fins que plega de l’Escola:
Text lliure.
Valoració personal.
Tècniques d’impressió.
Reunió Balanç.
Investigació (observació a EI), Preprova, Prova, Tesines.
Escriure un llibre.
Documents.
Actes Culturals.
Alumna de BTX explicant als seus
companys de 10 anys, la seva
investigació vers els eriçons de mar.
3
He procurat limitar-me a aquells fets que
només són de cada alumne i només
d’ell. Per exemple no hi ha les TIC
(encara que poden ser personals) ni el
Teatre ni les Sortides (coneixement
socio – històric – geogràfic del país), ni
la Música, ni les visites de persones
externes, ni les que fan els nostres
alumnes, com el voluntariat etc. Amb la
visió pedagògica de l’Escola de dintre a
fora. De l’alumne al mestre. Tot plegat comprenc que potser es fa difícil d’entendre,
perquè nosaltres, jo si més no, no vaig ser ensenyat d’aquesta manera, ni a l’escola ni
bàsicament a la Universitat. Potser per això vaig comprendre que aquell no era el camí.
Poso en consideració de vostès els següents raonaments:
“Estudiar els possibles avantatges i noves perspectives mentals també a partir
de la física quàntica. Transdisciplinarietat”.
“Pel futur veiem imprescindible la continuïtat de l’estudi sobre com pot influir la
física quàntica a la ment i als tipus de coneixements”.
“..., aquest projecte mentalment i materialment integrador té uns processos
evolutius, generats per l’alumne i per l’escola, que creen una retroalimentació
continuada. Són agents d’aquesta realitat el propi nen, la seva família, la societat,
l’escola amb la seva intenció d’assumir i projectar les noves situacions, etc”.
“Aleshores, què és el que bàsicament té valor en el nostre món actual? La
creativitat, buscar allò que encara no coneixem, i no amb esperit competitiu sinó
competent, o sia, persones enteses. Segons la finalitat del projecte els nostres
alumnes han de tenir capacitat de raonar d’acord amb la seva edat”.
Altres aspectes que també poso a la seva consideració:
Tècniques, processos, vida! No a un ensenyament resultadista. Cal que cada nen
vagi progressant i avançant d’acord amb les seves possibilitats personals i socials
Voluntariat: cantant nadales
als avis de la Residència Mas
d’Anglí.
4
el grup, que també hi col·labora, com la totalitat de l’Escola. Hi ha una progressió
no solament de coneixement sinó també de formació anímica, és a dir de maduresa
real o sia d’acord amb l’edat. És impressionant sentir nens de 3 i 4 anys parlar entre
ells de quan portaran la bata blanca! Sense perdre gens les il·lusions infantils.
En aquest moment, neix un tipus de vida professional no tan lineal com fins ara,
més oberta a opcions diverses no estructurals i de vida polièdrica. Aquesta vida és
la de cada alumne, d’ací és la nostra opció i per això també la inclinació cap el
coneixement reflexionat i la cerca de la possible dinàmica quàntica. Cal impulsar els
alumnes des de com més petits millor, no tenir presses ni esperar meravelles.
L’equilibri dels adults els dóna fermesa i seguretat.
Tot tenint en compte la complexitat del món, ens calen ments serenes i de
capacitats interdisciplinars, multidisciplinars i transdisciplinars, ensenyament holístic
també amb domini del temps. L’horari és una necessària història humana
certament, amb el que vivim, però és una altre qüestió. Més que mai cal treballar a
partir de l’alumne a fi que aquest potenciï totes les seves possibilitats.
No puc acabar aquesta carta sense transmetre’ls la meva visió sobre la situació
pedagògica a casa nostra, feta sense cap gota de crítica i amb tota l’estima del
realisme constructiu, en el ben entès que sempre és millorable i que forçosament el pas
del temps li n’ha de fer.
Deixem-nos estar doncs de Competències bàsiques, de PISA, de Finlàndia, de Corea i
de tots plegats! Siguem nosaltres d’una vegada, preparem bé els nostres mestres amb
un ensenyament fort amb assignatures sobre la ment, presentant Projectes personals
sobre les diferents matèries, un ensenyament de treballs continuats d’investigació amb
aplicació del mètode científic, les TIC etc. Els actuals quatre anys i uns tres anys més
Pesem, comparem, descobrim ,
escrivim les nostres observacions...
Experimento, segur que ho entendré i m’ho aprendré.
5
treballant tot aplicant-ho en el sistema escolar, cobrant. Un cop acabat es podria fer el
mestratge equivalent al doctorat. Caldria també fer idiomes entre ells el català, perquè
no els passi com a nosaltres que alguna vegada hem hagut de contractar un filòleg a
les vacances d’estiu per col·laborar bàsicament a l’ensenyament dels mestres nous. És
evident que aquestes meves paraules són escrites a corre-cuita, no són un pla
d’estudis, però són l’expressió per enèsima vegada de ganes de reclamar una solució
seriosa.
Cal assegurar la formació dels mestres de Catalunya, fer-ho amb un ensenyament molt
ampli i complet és bàsic.
L’assumpte de les llengües estrangeres és una qüestió que cal asserenar. En parlarem
altre vegada durant aquest curs, perquè no entenc que s’hagi d’aprendre de tant petit i
amb tanta intensitat una matèria que es necessita i s’ha d’aprendre de més gran.
Alumnes nostres que van a la Universitat pública catalana i els fan classe en anglès
prenen el apunts amb tota tranquil·litat.
No vull escriure sobre la propaganda que s’aboca contínuament cap a vostès.
Finalment vull dir a l’Administració que no s’ha de tenir por ni pressa. Ja veuen que
nosaltres per anar desenvolupant la tasca que fa quasi cinquanta anys que
començàrem no hem tingut ni una cosa ni l’altra. Tots hem de ser conscients que un
horitzó, del tipus que sigui sempre el necessitarem. Amb un nombre inabastable de
nens per mestre, no es pot fer l’ensenyament que tots els nens de Catalunya, sigui de
l’estament social que sigui necessiten.
Ben cordialment,
Josep Oliveras i Cama setembre del 2014.