Post on 03-Aug-2020
LA INTEGRACIÓ SOCIOLABORAL
DELS JOVES IMMIGRANTS: REPTES I OPORTUNITATS
AUTORA: Isabel Naya Ariste
Professora d’Administració d’Empreses
a l’IES Eduard Fontserè de l’Hospitalet de Llobrega t.
TUTOR: Salvador Carrasco Calvo
Curs escolar: 2007-2008, modalitat A
La realització d’aquest treball ha estat possible g ràcies a una llicència d’estudisconcedida pel Departament d’Educació de la Generali tat de Catalunya (ResolucióEDU/2738/2007, de 14 d’agost, DOGC núm. 4968 de 14/ 09/2007)
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 1
AGRAÏMENTS
Vull agrair al Dr. Salvador Carrasco, tutor de la recerca, els seus consells i
els encertats suggeriments que m’han ajudat a enriquir el treball i al mateix
temps a fer-lo més útil i encertat. Així mateix, li agraeixo el temps que m’hi
ha dedicat i, especialment la seva amabilitat i el bon tracte rebut en tot
moment.
També vull posar de manifest que aquesta recerca ha estat possible
gràcies a la col·laboració dels alumnes i exalumnes de l’IES Eduard
Fontserè que amb les seves aportacions m’han ajudat a configurar bona
part de les propostes presentades.
Finalment, agraeixo el suport rebut per part de l’equip directiu de L’IES
Eduard Fontserè i l’amabilitat que tant el personal docent com el no docent
han tingut durant tot el temps que ha durat la recerca.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 2
ÍNDEX.
Introducció ..................................................................................................... 71. Objectius proposats.................................................................................... 92. Treball desenvolupat................................................................................... 10
Capítol 1. L’impacte de la immigració en la demogra fia de la Catalunya Contemporània..................... ........................................................ 131.1. Evolució de la immigració a Catalunya des d’inicis del segle XX............ 131.2. Les onades migratòries del segle XX a Catalunya.................................. 141.3. La internacionalització de les onades migratòries................................... 151.4. Conclusions............................................................................................. 17
Capítol 2. Actuacions recents del govern de la Generalitat en matèria d’immigració....................... ........................................................... 182.1.Les polítiques d’immigració des dels anys vuitanta................................. 182.2. Els Plans Interdepartamentals d’Immigració........................................... 192.3. El Pla de Ciutadania i Immigració (2005-2008)....................................... 202.4. El Pla per a la llengua i la cohesió social................................................. 252.5. Els Plans educatius d’entorn.................................................................... 252.6. Conclusions............................................................................................. 26
Capítol 3. Aproximació a l’educació a Catalunya.... .................................. 283.1. L’estat de l’educació a Catalunya............................................................ 293.1.1. La despesa pública en educació no universitària................................. 303.1.2. L’escolarització en les diverses etapes educatives.............................. 323.2. L’alumnat estranger a Catalunya............................................................. 393.2.1. Panoràmica general.............................................................................. 393.2.2. L’alumnat estranger en els diferents cicles educatius.......................... 413.2.3. La presència de l’alumnat estranger en els centres públics i en elsprivats.............................................................................................................. 443.2.4. La immigració com a problema?........................................................... 463.2.5. El dret a l’educació dels menors i dels joves estrangers...................... 493.3. Conclusions............................................................................................. 50
Capítol 4. L’educació a Catalunya i a Europa en l’horitzó del 2010......... 534.1. Objectius per al 2010............................................................................... 534.2. Comparació entre Catalunya i la Unió Europea....................................... 544.3. Conclusions............................................................................................. 56
Capítol 5. Els efectes de l’educació i la formació en el creix ement econòmic.......................... ............................................................ 575.1. La relació entre l’educació, la formació i el creixement econòmic........... 575.2. La situació de l’economia catalana i l’espanyola i l’educació.................. 585.3. Millorar l’educació un gran repte per Catalunya...................................... 595.4. Actuacions del govern de la Generalitat de Catalunya en la millora de lacompetitivitat econòmica............................................................................. 615.5. Conclusions............................................................................................. 62
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 3
Capítol 6. La Formació Professional, una visió europea........ .................. 636.1. Anàlisi de dades de referència a nivell europeu...................................... 636.2. Directrius i recomanacions de la Unió Europea en matèria de formacióprofessional..................................................................................................... 676.3. Anàlisi de la situació de la formació professional en alguns països dela Unió Europea.............................................................................................. 696.3.1. El sistema de formació professional reglada a Alemanya.................... 696.3.2. El sistema de formació professional reglada a França......................... 726.3.3. El sistema de formació professional reglada a Anglaterra i al País deGal·les............................................................................................................. 736.4. Conclusions............................................................................................. 74
Capítol 7. El sistema de formació professional a Ca talunya.................... 767.1. Marc legislatiu de la formació professional reglada................................. 767.2. Organització de la formació professional reglada.................................... 797.3. La formació en centres de treball............................................................. 827.4. Els programes de qualificació professional i els de garantia social......... 847.5. Anàlisi quantitatiu del sistema de formació professional reglada............ 867.5.1. Característiques dels alumnes que estudien Cicles formatius deformació professional...................................................................................... 877.5.2. Evolució dels alumnes matriculats en la formació professional............ 897.5.3. La inserció laboral de l’alumnat que ha acabat estudis de formacióprofessional..................................................................................................... 917.6. Conclusions............................................................................................. 92
Capítol 8. Actuacions recents del Govern de la Gene ralitat de Catalunya respecte a la formació pr ofessional......................... 948.1. Creació i desenvolupament de sistemes de qualificació professionals id’acreditació de competències professionals................................................. 948.2. Establiment d’un nou tipus de centres de formació professional............. 968.3. Polítiques per ampliar el nombre d’usuaris del sistema de formacióprofessional i per millorar la qualitat de la formació ....................................... 988.4. El II Pla General de Formació Professional (2007-2010)......................... 1018.5. Conclusions.............................................................................................. 103
Capítol 9. L’Institut i el seu entorn.............. ................................................ 1059.1. Situació i característiques de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat......... 1059.2. Evolució de la població de la ciutat des d’inicis del segle XX.................. 1069.3. Els barris de la ciutat................................................................................ 1089.4. La immigració estrangera a la ciutat........................................................ 1099.5. El Barri de la Florida................................................................................ 1129.6. Conclusions............................................................................................. 115
Capítol 10. Estat de l’educació a la ciutat de l’Ho spitalet......................... 11710.1. Visió panoràmica de l’educació i la formació a la ciutat......................... 11710.2. Notes sobre l’educació infantil, primària i secundària obligatòria.......... 11810.3. Els ensenyaments postobligatoris......................................................... 12010.4. La Formació Professional...................................................................... 12310.5. Conclusions........................................................................................... 127
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 4
Capítol 11. L’Institut Eduard Fontserè............. ........................................... 13211.1. Algunes dades sobre l’Institut i el seu alumnat...................................... 13211.2. L’alumnat dels cicles formatius de grau mitjà........................................ 13411.3. Els itineraris formatius i laborals dels alumnes estrangers que vansuperar el cicle formatiu de grau mitjà............................................................ 13611.4. Anàlisi de la informació obtinguda......................................................... 13811.5. Conclusions........................................................................................... 153
Capítol 12. Concrecions de les propostes d’actuació al centre............... 15612.1. Projecte de Pla d’Acció Tutorial............................................................. 15712.1.1. Fonaments de l’acció tutorial compartida........................................... 15712.1.2. Concreció del Pla d’Acció Tutorial (PAT)............................................ 16112.2. Proposta de creació de la borsa de treball............................................ 18112.3. Projecte de programa de simulació lingüística per potenciar i millorarla comunicació presencial............................................................................... 18512.4. Conclusions........................................................................................... 187
Recapitulacions finals i propostes................. ............................................. 189
Bibliografia....................................... .............................................................. 192
Annexos 199A3. Annex capítol 3......................................................................................... 199A7 Annex capítol 7.......................................................................................... 200A9 Annex capítol 9.......................................................................................... 201A11 Annex capítol 11...................................................................................... 203A12 Annex capítol 12...................................................................................... 207
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 5
Relació de taules1.1. Zones de procedència de la població immigrada. Any 2006................... 163.1.Despesa pública en educació no universitària en relació al PIB, a la UEi altres països. Any 2004................................................................................ 303.2 Indicadors de finançament de l’educació per Comunitats Autònomes.Any 2005........................................................................................................ 313.3. Evolució de l’alumnat estranger en els ensenyaments obligatoris persectors de titularitat a Catalunya. Cursos del 1998-1999 al 2005-2006............................................................................................................... 333.4. Taxa de graduació en els ensenyaments obligatoris per comunitatsautònomes. Curs 2003-2004.......................................................................... 343.5. Evolució de l’abandonament educatiu prematur de la població entre 18-24 per Comunitats Autònomes. Anys 1995, 2000 i 2005.......................... 353.6. Nivell de formació de la població jove: percentatge de població que hasuperat l’educació postobligatòria o més, segons l’edat, per ComunitatsAutònomes. Anys 2000 i 2005....................................................................... 373.7. Evolució del nombre d’alumnes estrangers a Catalunya, del curs 2001-2002 al 2006-2007................................................................................ 393.8. Nombre d’alumnes estrangers agrupats per àrees de procedència iprincipals nacionalitats. Curs 2006-2007....................................................... 403.9. Distribució de l’alumnat estranger en els cicles educatius segons lanacionalitat. Curs 2005-2006......................................................................... 423.10 Distribució de l’alumnat autòcton i estranger en els cicles educatius.Curs 2005-2006.............................................................................................. 433.11. Alumnat estranger en centres públics i privats, per cicles educatius.Catalunya. Curs 2005-2006........................................................................... 454.1. Resum dels objectius de Lisboa per al 2010 .......................................... 55
6.1. Percentatge d’alumnes matriculats en educació secundària superior.Any 2004........................................................................................................ 646.2. Taxa de graduació en educació secundària superior. Any 2004............ 667.1. Nombre d’alumnes i d’empreses que han participat en la Formació encentres de treball des de l’any 1984 fins al 2007........................................... 847.2. Distribució d’alumnes dels CFGM i CFGS per famílies professionals.Curs 2005-2006............................................................................................. 867.3. Percentatge d’alumnes estrangers respecte al nombre total d’alumnes,Catalunya. Curs: 2005-2006.......................................................................... 887.4. Evolució del nombre d’alumnes de FPR i la seva relació amb el totald’alumnes de Catalunya. Anys 1994-2006..................................................... 909.1. Evolució demogràfica de l’Hospitalet des de l’any 1900 fins al 2007...... 1069.2. Població dels barris. L’Hospitalet de Llobregat. Any 2007...................... 1089.3. Evolució de la població nascuda a l’estranger des de l’any 2000 fins al2007............................................................................................................... 1099.4. Immigració estrangera, per zones de procedència. Any 2007................ 1109.5. Distribució de la població estrangera, per barris. Any 2006.................... 1109.6. Percentatge de la població total i estrangera als barris. L’Hospitalet deLlobregat. Any 2006....................................................................................... 1119.7. Població de la Florida, des de l’any 1960 fins al 2006............................ 1129.8. Evolució de la població estrangera al barri de La Florida des de l’any
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 6
2000 fins al 2006............................................................................................ 11310.1. Nivell d’instrucció de la població. L’Hospitalet i Catalunya.................... 11710.2. Indicadors educatius de l’Hospitalet. Any 2005..................................... 11810.3. Evolució dels ensenyaments postobligatoris a l’Hospitalet deLlobregat. Cursos del 1999-2000 al 2007-2008............................................. 12010.4. Distribució. de l’alumnat autòcton i estranger en cicles educatiuspostobligatoris. L’Hospitalet de Llobregat. Curs 2007-2008........................... 12210.5. Alumnat estranger en centres públics i privats, ensenyamentspostobligatoris. L’Hospitalet de Llobregat. Curs 2007-2008........................... 12310.6. Evolució de l’alumnat de cicles formatius per família professional.L’Hospitalet. Cursos 2003-2004 i 2006-2007................................................. 12410.7. Distribució de l’alumnat del cicles formatius entre centres púbics iprivats a l’Hospitalet i a Catalunya. Curs 2005-2006..................................... 12410.8. Evolució del nombre d’alumnes de cicles formatius a l’Hospitalet.Cursos 2005-2006 i 2006-2007...................................................................... 12510.9. Evolució del nombre d’alumnes de cicles formatius a Catalunya.Cursos 2005-2006 i 2006-2007...................................................................... 12510.10. Alumnat de cicles formatius de grau mitjà i superior. L’Hospitalet iCatalunya. Curs 2005-2006........................................................................... 12611.1. Evolució del percentatge d’alumnes estrangers matriculats a l’Institut,per nivells, del curs 2004-2005 al 2007-2008................................................ 133
11.2. Comparació del percentatge alumnes matriculats a l’Institut i aCatalunya, per nivells. Curs 2006-2007......................................................... 13411.3. Alumnat autòcton i estranger en els CFGM. IES Eduard FontserèCursos: del 2004-2005 al 2007-2008............................................................. 13411.4. Relació d’alumnes entrevistats segons país de procedència................ 13811.5. Edat dels alumnes entrevistats............................................................. 13911.6. Anys d’estada a Catalunya.................................................................... 14011.7. Situació dels centres educatius on van cursar l’ESO............................ 14111.8. Relació d’aspectes valorats com a positius en relació a l’ensenyamentrebut....................................................................................... 14311.9. Relació d’aspectes que s’haurien de millorar, segons els alumnesentrevistats..................................................................................................... 14611.10. Situació actual dels alumnes entrevistats........................................... 14711.11. Estudis realitzats després d’acabar el CFGM..................................... 14711.12. Propostes dels alumnes entrevistats per afavorir la inserció laboral.. 150
Relació de gràfics3.1. Percentatge de població dels països europeus que abandona elsistema educatiu sense estudis postobligatoris acabats (2005).................... 363.2. Percentatge de població dels països europeus amb estudispostobligatoris acabats (2005)....................................................................... 383.3. Evolució del nombre d’alumnes estrangers a Catalunya del curs 2001-2002 al 2006-2007......................................................................................... 396.4. Percentatge d’alumnes matriculats en l’educació secundària superior... 6511.5. Països de procedència dels alumnes entrevistats................................ 13911.6. Temps d’estada a Catalunya................................................................. 140
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 7
Introducció.
Durant els darrers set anys la població estrangera a Catalunya ha
experimentat un augment excepcional. Segons les dades del Padró
aquesta població representa actualment un volum proper al milió de
persones. Cal destacar que durant aquest curt període de temps s’ha
passat del 3% a l’any 2000 a gairebé el 14 % actual. Aquesta taxa supera
bastant la mitjana de l’Estat Espanyol que actualment se situa al voltant del
10% de la població i gairebé triplica la mitjana europea (5,9%).
La majoria d’aquestes persones han marxat dels seus països d’origen amb
l’objectiu de buscar noves oportunitats, sobretot pel que fa al treball,
l’educació i la sanitat i en definitiva han vingut al nostre perquè volen
aconseguir unes condicions de vida dignes per a elles i les seves famílies.
Aquesta allau de nouvinguts està comportant nous reptes i forts canvis
socials, culturals, demogràfics i econòmics, especialment en els darrers
anys en què l’increment quantitatiu ha anat acompanyat d’una diversificació
important de les zones de procedència. Concretament, en aquests
moments, a Catalunya hi ha persones provinents de més de 125 països
que parlen més de 200 llengües.
És evident que l’arribada de tot aquest col·lectiu, també ha fet que la
presència d’alumnat estranger a les aules hagi augmentat
espectacularment. Durant el curs 2006-2007 ja superava el 12% del total
de l’alumnat, tot i que en algunes comarques, municipis o centres
d’ensenyament hi havia percentatges molt superiors. Concretament a
l’Institut on treballo l’alumnat estranger supera i molt la xifra anterior, ja que
representa el 65% del total dels alumnes escolaritzats al centre.
I, més específicament, en els cicles formatiu de formació professional s’ha
passat del 65% del curs 2006-07 al 70% del curs 2007-2008. Són alumnes
que majoritàriament procedeixen de països de Llatinoamèrica, però també
n’hi ha de magrebins, paquistanesos i de la Guinea Equatorial. La majoria
d’aquests joves fa poc temps que viuen a Catalunya i molt pocs han cursat
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 8
els quatre anys d’ESO en centres catalans. Això implica que en molts
casos tinguin dificultats d’expressió oral i escrita en llengua catalana, sense
oblidar que els acabats d’arribar ni tan sols l’entenen.
A part del desconeixement de les llengües oficials, hi ha d’altres aspectes,
com per exemple: les dificultats econòmiques i la precarietat de les
condicions socials en què viuen alguns d’ells, les dificultats per integrar-se
socialment, les derivades de processos d’escolarització diversos que fan
més difícil que puguin seguir el curs amb normalitat i, sobretot, les
complicacions de la seva situació administrativa, cosa que suposa un
entrebanc important per aconseguir trobar sortides d’ocupació
satisfactòries.
Des de la meva tasca com a professora de grup i tutora de la Formació en
Centres de Treball he viscut dia a dia la problemàtica d’aquests joves i
estic intentant aplicar estratègies noves per aconseguir millorar la seva
integració educativa, professional i laboral. La idea d’elaborar aquest estudi
sobre la integració sociolaboral dels joves immigrants ha sorgit de la meva
preocupació per donar resposta a la nova situació plantejada en molts
centres educatius que per a mi ha representat un repte professional i
alhora una oportunitat d’investigar, de reflexionar i de fer propostes que
serveixin per a aconseguir que els alumnes que acaben els cicles de
formació professional puguin assolir una inserció laboral de qualitat i així
integrar-se plenament en la nostra societat.
Fruit d’aquesta preocupació, he assistit a diferents jornades de formació
organitzades per les administracions educatives, que en molts casos m’han
refermat en la necessitat de reflexionar i d’introduir noves estratègies en la
tasca docent que duc a terme. D’entre aquestes jornades destacaria les
següents:
- 2n. Congrés Internacional de Multiculturalitat (maig 2004) i 3r. Congrés
d’Educació i Entorn (maig 2006), celebrats a la Seu d’Urgell.
- Cinquè Simposi: Llengua, Educació i Immigració. Nouvinguts, fins quan?
fet a Girona al novembre del 2006.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 9
- Congrés Internacional sobre l’acollida de les persones nouvingudes,
organitzat per la Secretaria per a la Immigració a la ciutat de Barcelona
(octubre 2007).
1. Objectius proposats
La finalitat d’aquest estudi és analitzar les dificultats d’integració
sociolaboral d’una gran part dels joves immigrants, per tal de formular
estratègies basades en accions innovadores a desenvolupar des dels
centres d’ensenyament i així afavorir la inserció laboral i la cohesió social
dels alumnes nouvinguts que estan cursant Cicles de Formació
Professional. En aquest sentit els objectius que em proposo aconseguir
amb aquesta recerca es concreten en els següents:
1) Analitzar la problemàtica de l’alumnat immigrant des d’un punt de
vista global per tal de poder arribar a concretar quines són les
estratègies més eficaces per afavorir la seva inserció sociolaboral i
fomentar la cohesió social.
2) Conèixer quines són les estratègies que es poden posar en pràctica
des dels centres educatius on s’imparteixen Cicles Formatius de
Formació Professional per afavorir la inclusió social, cultural i laboral
dels alumnes nouvinguts.
3) Potenciar la formació i l’educació més enllà de l’aula, mostrant
diferents tipus de col·laboració amb empreses i altres institucions per
tal que els joves puguin adquirir habilitats i capacitats necessàries per
al treball i la convivència.
4) Investigar quins són els problemes d’inserció laboral dels joves
immigrants i en cas d’estar a l’atur saber quines són les causes
d’aquesta situació.
5) Proposar formes de col·laboració amb els diferents agents socials i
culturals que intervenen en l’educació dels alumnes.
6) Decidir quines actuacions cal fer des del centre educatiu per acostar
els alumnes nouvinguts a les empreses i institucions on poden
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 10
realitzar la Formació en Centres de Treball (FCT) que puguin facilitar
la seva inclusió en el món laboral.
7) Revisar les estratègies experimentades per tal de reelaborar el Pla
d’Acció Tutorial i el Programa d’orientació i d’informació a l’IES
Eduard Fontserè on treballo a fi que puguin ser susceptibles
d’aplicació a altres Centres.
8) Dissenyar i posar en funcionament una borsa de treball on-line, al
mateix Institut on, per tal de posar en contacte les demandes de feina
i les necessitats dels alumnes. D’aquesta manera es podrà millorar la
comunicació entre ambdues parts i es podrà aconseguir que els
alumnes puguin accedir amb més facilitat a la seva primera feina o
aconseguir-ne una altra de millor.
9) Promoure estratègies per a potenciar el català entre els joves
nouvinguts com a llengua d’ús per facilitar la seva integració social i
laboral.
9. Treball desenvolupat
El treball s’ha estructurat en dotze capítols. En els vuit capítols inicials
s’analitza el marc general on se situen els diferents àmbits objecte d’estudi
en aquesta recerca. Així, en primer capítol es mostra quina és la realitat de
Catalunya pel que fa a l’impacte demogràfic i social ocasionat per l’arribada
d’una gran quantitat de població estrangera en molt poc temps,
majoritàriament transnacional i procedent de països empobrits.
Seguidament, en el segon capítol es revisen les diferents actuacions i les
polítiques estratègiques que en matèria d’immigració ha marcat el govern
de la Generalitat mitjançant l’aprovació del Pla de Ciutadania i Immigració
(2005-2008).
En el capítol tercer és fa una anàlisi de la situació de l’educació al nostre
país i dels nous reptes que es plantegen amb la incorporació al sistema
d’un elevat nombre d’alumnes nouvinguts a les aules dels centres
educatius.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 11
A continuació, en el quart capítol es presenten les grans línies marcades
per les autoritats europees en el sentit d’introduir canvis substancials en els
sistemes d’educació i de formació dels països integrants de la Unió
Europea per tal d’aconseguir els objectius marcats per al 2010 en la cimera
de Lisboa (2000).
En el cinquè capítol s’analitzen diferents teories que consideren que la
millora de l’educació i de la formació té efectes positius sobre la
productivitat dels treballadors, cosa que repercuteix favorablement en el
creixement de la producció i en l’augment de la competitivitat econòmica.
En el capítol sisè es presenta tot un conjunt de dades del sistema europeu
de formació professional amb l’objectiu de comparar-les amb la situació del
sistema educatiu a Catalunya. També, es recullen experiències d’alguns
països europeus en aquest tipus de formació amb la intenció d’estudiar la
seva possible aplicació al nostre.
En el setè capítol es realitza una anàlisi del sistema de Formació
Professional inicial a Catalunya des de les vessants legislativa,
organitzativa i quantitativa. També es presenten una sèrie de dades
referides a la inserció laboral dels alumnes un cop han superat els cicles
formatius de formació professional.
En el darrer capítol (vuitè) de la primera part s’examinen el conjunt de
polítiques en matèria de formació professional que el govern de la
Generalitat ha dissenyat orientades a millorar la qualitat de la formació
impartida en els centres educatius de Catalunya.
La segona part de l’estudi consta de quatre capítols que tenen la finalitat
de conèixer l’entorn més proper on es desenvolupa la nostra acció
educativa. Així doncs, les dades referides a la situació social i econòmica
de la ciutat de l’Hospitalet i del barri on esta situat el nostre Institut es
presenten en el capítol novè.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 12
En el següent capítol, el desè, l’objectiu és analitzar les dades més
significatives de la situació de l’educació a la ciutat, parant especial atenció
a la situació dels ensenyaments postobligatoris i concretament dels
ensenyaments de formació professional reglada.
En el capítol onzè el centre d’atenció és l’alumnat de l’Institut Eduard
Fontserè de l’Hospitalet; en aquest sentit es presenta una investigació
sobre els itineraris laborals i formatius d’alumnes i exalumnes que han
acabat estudis de formació professional al centre. En el darrer capítol
(dotzè) es concreten tot un conjunt d’iniciatives i d’actuacions educatives
elaborades amb la intenció que puguin ser experimentades en el centre.
Finalment en l’últim apartat es presenten les principals conclusions de
l’estudi, així com una sèrie propostes de millora de la situació actual.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 13
“Qui bé està no es cuita a moure.”
Joanot Martorell . Tirant lo Blanc.
Capítol 1. L’impacte de la immigració en la demogra fia de la Catalunya
contemporània
En aquest capítol es realitza una anàlisi de l’evolució de la població
catalana des dels inicis del segle XX tot destacant la important contribució
de la immigració en el procés de construcció del nostre país. Així mateix,
es presenten els trets més significatius de l’impacte demogràfic i social
causat per l’arribada de les diverses onades de població immigrant a
Catalunya.
1.1. Evolució de la immigració a Catalunya des dels inicis del segle
XX.
La mobilitat de les poblacions ha estat i és un fet habitual en la història de
les societats humanes. En tots els temps, i a tot arreu, els desplaçaments
espacials formen part de la vida, com també en forma part la vinculació de
les persones i dels grups humans amb els llocs on habiten.
Si revisem l’evolució de població en la Catalunya contemporània podrem
observar que la immigració ha estat l’eix vertebrador de la dinàmica
demogràfica, com a mínim, durant el segle XX. Aquest fet ha representat
una gran diferència remarcable respecte l’Estat espanyol, en el seu
conjunt, que ha estat un indret d’emigració durant gairebé cinc segles. Així
doncs, la immigració actual no és un fet nou a Catalunya, sinó que ens
trobem davant d’un episodi més en el procés de construcció de la nostra
societat.
S’ha passat del “Som sis milions” xifra que es va mantenir prop de 15 anys
( del 1981 al 1995) a l’actual “Som més de set milions”, segons ens diuen
les dades del Padró del 2006. Aquest gran augment no ens hauria de
sorprendre ja que d’acord amb els estudis d’evolució de la població
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 14
realitzats per Anna Cabré1 la població catalana es va doblant cada 71
anys, aproximadament, des de mitjans del segle XVIII.
Aquest elevat ritme de creixement demogràfic ha estat la norma a la
Catalunya dels darrers tres segles, tot representat un creixement anual
acumulatiu sostingut de l’1% al llarg d’aquest període, taxa molt similar a la
de la població mundial. Dels estudis realitzats des de finals del segle XIX i
principis del XX es desprèn que el principal factor de creixement
demogràfic al nostre país ha estat la immigració. L’arribada d’immigrants
no ha seguit una trajectòria llisa, sense sotracs, sinó que els immigrants
han arribant en diferents onades amb diferents intensitats.
1.2. Les onades migratòries del segle XX a Cataluny a.
Segons Joaquin Arango2, a la primera meitat del segle XX, entre 1915 i
1930, es van registrar taxes d’immigració fins aquells moments
inimaginables.
Els immigrants procedien de les zones rurals de Catalunya i de les altres
terres de l’antiga Corona catalano-aragonesa i es desplaçaven cap l’àrea
de la Gran Barcelona i comarques veïnes atrets per les oportunitats de
treball que oferia el creixement de la indústria.
És a partir de la segona meitat del segle (1950-1975), en tan sols 25 anys,
que la població catalana passa de 3,2 milions d’habitants a més de 5,6
milions amb un increment absolut de prop de 2,5 milions. Això va
representar un creixement mitjà de 100.000 habitants per any i va suposar
en el seu moment una autèntica “explosió demogràfica” ja que “va ser el
major creixement demogràfic fins ara conegut, sostingut en un període
llarg”.3
1 Cabré, A. (1999): El sistema català de reproducció. Barcelona: Editorial Proa.2 Arango, J. (1982): Industrialitzación, transición demográfica y movimientos migratoriosen Cataluña y su área de influencia (1830-1930). Madrid: Universidad Complutense, tesidoctoral.3 Pujades, I. (1982): La població de Catalunya: anàlisi espacial de les interrelacions entremoviments migratoris i estructures demogràfiques. Barcelona: Universitat de Barcelona,tesi doctoral.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 15
Tot aquest corrent migratori que va arribar a Catalunya procedent,
majoritàriament, d’altres zones de l’Estat espanyol atret per l’expansió
econòmica i l’augment del nivell de vida, va modificar totalment la
dinàmica, l’estructura i la distribució territorial de la població i va ser
l’element decisori i principal de l’evolució demogràfica de la Catalunya del
segle passat.4
1.3. La internacionalització de les onades migratòr ies.
Com ja s’ha dit anteriorment, el fenomen de la immigració no és una
novetat a Catalunya, com tampoc no ho és el seu impacte determinant en
la demografia catalana. Si considerem que les causes que el provoquen
continuen sent les mateixes (les enormes diferències entre nivells
econòmics d’àrees, països o regions i la necessitat de millorar les
condicions de vida del emigrants i de les seves famílies). Quins són, doncs,
els canvis produïts en les onades migratòries de finals del segle XX i
començaments del XXI ?
A continuació, seguint Andreu Domingo,5 s’especifiquen una sèrie de
característiques que diferencien l’actual immigració respecte de l’anterior :
a) Immigració molt alta en termes absoluts en molt poc temps :
El nombre de persones estrangeres arribades a Catalunya entre els anys
2000 i 2005 s’ha multiplicat per 11,8, i durant aquest període s’ha assolit la
xifra de 493.445 persones mentre que al conjunt de l’Estat espanyol només
s’han multiplicat per 6,9. Aquest ritme de creixement ha tingut com a
conseqüència que la població de nacionalitat estrangera resident a
Catalunya ha arribat a la xifra de 966.004 persones (dades provisionals de
l’INE a 1 de gener de 2007), cosa que representa el 13,4 % del total de
7.197.174 habitants empadronats a Catalunya. Això significa que
Catalunya concentra el 21,6 % de tota la població estrangera resident a
Espanya.
4 Recolons, Ll. (1983): Situació actual del procés immigratori a Catalunya. PerspectivaSocial (ICESB), núm. 19, pàg. 8-24.5 Domingo, A. (2007): El segle XX i la internacionalització de les onades migratòries.Barcelona: Fundació Lluís Carulla.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 16
b) Pes del guany migratori en el total del creixeme nt de la població:
El salt cap als set milions d’habitants ha estat produït bàsicament per la
vinguda de població estrangera. Aquest fet ha tingut una influència positiva
en l’estructura de la població amb l’aportació de persones joves en edat de
treballar, això ha comportat un alentiment del procés d’envelliment de la
població i un augment del dinamisme de la societat catalana.
c) Les onades migratòries s’originen fora de les front eres estatals :
Cal destacar la gran diversitat de procedències aspecte que s’acaba
traduint en una gran heterogeneïtat de la població de nacionalitat
estrangera arribada al nostre país. Segons les dades extretes del Padró del
2006 el perfil demogràfic de la població immigrada és el següent:
Taula 1.1. Zones de procedència de la població immi grada
Total població
immigrada % s/total Catalunya Procedència
334.037 4,6 llatinoamericans (la major part equatorians)
248.753 3,5 Africans (la major part marroquins)
132.850 1,9 Unió Europea
101.145 1,4 resta d’Europa
89.130 1,2 resta d’Àsia
60.089 0,8 Altres països
966.004 13,4
Font: Padró 2006
La població estrangera és present en tot el territori català, tot i que el 66%
es concentra en l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
d) Problemàtica legal pel fet de ser estrangers.
Si es compara el nombre d’estrangers empadronats, (966.004), amb els
que disposen de tarja d’autorització de residència en vigor que a 31 de
desembre de 20066 (642.829) destaca de forma significativa la diferència
de existent (323.175). Tot i que aquestes xifres només són aproximatives.
6 Domingo i Gil, (2007)
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 17
Segons Domingo i Gil “probablement el percentatge de població irregular
era menys d’un terç, ja que no es té en compte la població amb un permís
diferent del de residència com per exemple, els estudiants”.
e) Diferències culturals, socials de llengua, i de religió.
Amb gairebé un 14 % de població estrangera procedent de més de 125
països es òbvia la importància que té la immigració en la societat catalana
tant en termes demogràfics com en socials i culturals. En aquest context,
es evident que es plantegen tot sovint qüestions referides a la diversitat
cultural i religiosa i a les desigualtats socials i econòmiques i també a quina
capacitat tenen els poders públics de capgirar la tendència a la segregació
residencial, laboral o escolar dels sectors més desfavorits.
1.4. Conclusions capítol 1.
Tot i que el fenomen migratori no representa una novetat a Catalunya, si
que ho han estat les característiques de la immigració actual. S’ha produït
un increment molt elevat i en molt poc temps de la població estrangera que
ha passat a ser gairebé d’un milió de persones procedents de més d’un
centenar de països del món.
Aquesta gran quantitat de població estrangera situa el nostre país al
capdamunt dels països europeus pel que fa a immigració i és evident que
calen polítiques clares per afavorir l’acomodació dels nouvinguts i garantir
la cohesió social. Avui, per sort, i a diferència d’altres èpoques disposem
d’institucions d’autogovern que han posat en marxa les actuacions
necessàries per garantir la integració de les persones immigrades, que tot
just han arribat ara, i la dels seus fills i filles.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 18
“La immigració suposa un gran repte per a l’estabilitat i la cohesió social, lalluita contra la discriminació ha de ser un objectiu prioritari.”
Pla de Ciutadania i Immigració
Capítol 2. Actuacions recents del Govern de la Gene ralitat de
Catalunya en matèria d’immigració.
En aquest capítol es presenten les actuacions més destacades del Govern
de la Generalitat en matèria d’immigració. Una de les accions que més
expectatives ha generat, recentment, ha estat l’aprovació del Pla de
Ciutadania i Immigració 2005-2008, que defineix les principals línies i
polítiques estratègiques de la Generalitat per als propers anys. En aquest
sentit, hi ha una llarga trajectòria pel que fa a les polítiques d’immigració,
que es van dur a terme mitjançant el primer Pla Interdepartamental
d’Immigració 1993-2000, i el segon Pla Interdepartamental d’Immigració
2001-2004.
2.1. Les polítiques d’immigració des dels anys vuit anta.
El Govern de la Generalitat ja des dels anys vuitanta ha donat mostres de
com afrontar políticament la immigració. Les primeres actuacions de la
Generalitat de Catalunya en relació amb la immigració es van iniciar a
mitjans de la dècada dels vuitanta, mitjançant actuacions específiques
d’alguns departaments com el d’Ensenyament7 i el de Sanitat i Seguretat
Social. Ara bé, no és fins a l’any 1992 que es crea la Comissió
Interdepartamental per al Seguiment i la Coordinació de les Actuacions en
Matèria d’Immigració.
7 A partir de mitjans dels anys vuitanta des del Programa de Compensatòria es comença afacilitar reforços a determinades escoles de Ciutat Vella (Barcelona) sobretot en l’àrea dellengües per atendre la població escolar procedent de la immigració, bàsicamentmagribina. A finals de la dècada es posen en funcionament els Tallers d’Adaptació Escolar(TAE), plantejats com a aules de suport per atendre l’alumnat immigrant de diversoscentres. Pel que fa a la formació del professorat, cap a finals del noranta s’organitzen elsprimers cursos d’educació intecultural destinats a la formació de professorat , coordinatsper les professores de la Universitat Autònoma de Barcelona Teresa San Roman i SilviaCarrasco.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 19
2.2. Els Plans Interdepartamentals d’Immigració.
Aquesta Comissió va elaborar el l Pla Interdepartamental d’Immigració
(1993-2000), que el Govern va aprovar el mateix any 1993. En el document
aprovat es recollia la feina feta durant més d’un any per tots els
departaments implicats, entitats socials, associacions d’immigrants i
organitzacions sindicals.
El Pla es va redactar en un context marcat per l’inici del creixement de la
immigració i tenia la finalitat de promoure la integració de la població
immigrant, amb la posta en marxa de polítiques coordinades i
interdepartamentals. El seguiment i l’avaluació del Pla van indicar la
necessitat de consolidar i refermar la dimensió global de l’acció del govern.
A l’any 2000 es va crear la Secretaria per a la Immigració amb la finalitat de
coordinar les actuacions dels òrgans interdepartamentals existents i donar
suport als departaments de la Generalitat en matèria de polítiques
d’immigració de final d’aquella dècada.
Una de les primeres actuacions de la Secretaria per a la Immigració va ser
l’elaboració del II Pla Interdepartamental d’Immigració 2001-2004.
Posteriorment, el Govern de la Generalitat va aprovar el Decret 188/2001,
de 26 de juny, sobre estrangers i la seva integració social a Catalunya que
determina les funcions i els serveis que cal prestar i garanteix l’accés de la
població immigrada als serveis públics.
Durant el mateix 2001, el Parlament de Catalunya va aprovar el document
de la Comissió d’Estudis sobre la Política d’immigració a Catalunya, on es
plantejava quines haurien de ser les línies d’actuació generals que havien
d’orientar l’acció social i política en aquesta matèria.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 20
2.3. El Pla de Ciutadania i Immigració (2005-2008).
Dins del marc jurídic determinat per la normativa estatal8 en matèria
d’estrangers i de l’esmentat Decret 188/2001 de la Generalitat de
Catalunya l’any 2005 es va aprovar el Pla de Ciutadania i Immigració a
proposta de la Secretària d’Immigració. Aquest Pla es va fer amb la finalitat
de coordinar i impulsar totes les accions que en matèria d’immigració es
facin des dels diferents departaments de la Generalitat, les administracions
públiques locals i els agents socials.
En el Pla es marquen quines han de ser les línies estratègiques i les
polítiques prioritàries de la Generalitat per als propers anys, les quals
han de centrar-se a elaborar i aplicar:
a) Polítiques d’acollida que facilitin als nouvinguts el coneixement de la
llengua i de l’entorn, i si cal formació laboral i acolliment residencial, en la
línia d’aconseguir la integració de les persones que arriben al nostre país.
b) Polítiques d’igualtat per garantir la igualtat d’oportunitats, reduir
situacions de desavantatge perquè les persones nouvingudes puguin
assolir la plena ciutadania.
c) Polítiques d’acomodació basades en la gestió dels sistemes educatiu,
sanitari i social, entre d’altres, amb l’objectiu de disminuir la percepció
negativa de la immigració i poder aconseguir la sensibilització del conjunt
de la població davant la nova situació.
El Pla estableix dotze objectius específics i en cada objectiu es determinen
quins són els àmbits d’actuació prioritària:
8 A l‘Estat espanyol, el règim jurídic dels estrangers està regulat, amb caràcter general perla Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya ide la seva integració social. Aquesta normativa ha estat modificada per les lleisorgàniques 8/2000, de 2 de desembre, 11/2003, de 29 de desembre, i 14/2003, de 20 de
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 21
2.3.1. Establiment d’un sistema de primera acollida coordinat .
El Programa Integral d’Acollida (PIA) té la finalitat de coordinar les
actuacions principals de les diverses administracions en matèria d’acollida.
L’objectiu d’aquest programa és establir un marc de referència que faciliti
informació i suport a les persones que arriben a Catalunya.
2.3.2. Millora de les polítiques socials.
Cal millorar els serveis públics per a tothom per evitar que es puguin
produir conflictes entre població autòctona i nouvinguts. Els àmbits
d’actuació prioritària s’han de centrar en:
• La promoció d’accions de millora als barris o els municipis afectats
per processos de degradació.
• L’impuls de programes de convivència ciutadana.
• La promoció dels valors cívics i el coneixement de l’entorn.
2.3.3. Millora de l’accés a la sanitat.
A més de facilitar l’accés a la sanitat pública a la població immigrada, el
Govern vol millorar la qualitat dels serveis de salut, reforçant les àrees que
siguin deficitàries i impulsar la figura dels mediadors dins de l’àmbit
sanitari.
2.3.4. Educació intercultural per a la cohesió soci al.
El Pla incideix d’una manera especial en les polítiques educatives
orientades a aconseguir que l’educació sigui una de les eines bàsiques
per aconseguir una societat més cohesionada i evita r el risc
d’exclusió social.
Per aconseguir els objectius marcats pel Pla els àmbits d’actuació
prioritària fixats són els següents:
novembre, i el seu Reglament d’execució, aprovat pel Reial decret 293/2004, de 30 dedesembre.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 22
• L’establiment de protocols d’acollida als centres educatius.
• L’ampliació del treball educatiu a l’entorn, considerant el teixit
associatiu i corporatiu del barri.
• La millora de la distribució de l’alumnat d’origen estranger i autòcton
en els centres educatius.
• La millora de l’accés a la formació d’adults.
• El suport per a facilitar el coneixement de les llengües maternes.
2.3.5. Lluita contra l’exclusió social.
El Pla determina una sèrie d’actuacions estratègiques orientades a afeblir
els factors que originen precarietat i marginació. Així doncs, els àmbits
d’actuació preferent on cal incidir són:
• L’augment dels recursos per a la millora de la formació dels serveis
socials i de l’atenció primària perquè puguin afrontar el nou repte de
la immigració.
• L’impuls de polítiques orientades a les noves famílies d’origen
estranger.
• L’atenció específica a les problemàtiques dels menors immigrants.
2.3.6. Acolliment lingüístic i ús social de la llen gua catalana .
El Pla impulsa programes de foment del coneixement i l’ús del català, tant
en el moment de la primera acollida com posteriorment amb cursos de
formació en llengua catalana.
En l’àmbit educatiu, es vol avançar en la consolidació del català com a
llengua d’ús en els centres docents per part de tot l’alumnat, com a
llengua vehicular, element comú d’identitat i cohes ió. Els àmbits
d’actuació prioritaris són:
• L’impuls de l’acollida lingüística.
• L’adaptació de la metodologia de l’aprenentatge del català com a
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 23
llengua d’acollida.
• L’apropament dels cursos de llengua al món laboral.
• El suport necessari per facilitar el coneixement del català per part de
les entitats d’immigrants.
• La promoció de la llengua catalana com a llengua d’ús habitual de
tota la ciutadania.
2.3.7. Inserció laboral i autonomia personal.
El Pla indica que les polítiques d’acollida hauran d’incloure d’una manera
sistemàtica la informació sobre el món laboral i l’orientació s obre el
mercat de treball. Es considera que les actuacions prioritàries més
significatives són:
• L’adaptació de les polítiques actives d’ocupació a les necessitats
laborals dels nous treballadors estrangers.
• L’oferta de formació ocupacional i contínua adaptada.
• La millora de la inserció laboral.
• La introducció de coneixements de l’entorn laboral en els programes
d’acollida.
2.3.8. Atenció al factor sexe.
El conjunt d’actuacions que preveu el Pla parteixen del fet de la realitat
migratòria femenina. El factor sexe es converteix en un element transversal
de les polítiques de ciutadania i immigració.
En aquest sentit, alguns dels àmbits on el Pla preveu actuar de forma
prioritària són:
•••• La millora de l’accés de les dones estrangeres a les polítiques
d’ocupació.
•••• L’adaptació de les accions formatives a la perspectiva de sexe.
•••• La promoció de la participació de les dones immigrades.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 24
•••• La incorporar les dones com a agents actius en processos
d’integració.
2.3.9. Incorporar joves d’origen immigrant a les po lítiques de joventut.
El Pla preveu l’adaptació de les polítiques de joventut a la situació actual,
vol promoure accions per conèixer la nova realitat juvenil i atendre les
situacions específiques que comporten risc social. Concretament, els
àmbits d’actuació prioritària són:
• L’impuls de la participació d’infants i joves estrangers a les activitats
de lleure i esport.
• La promoció de programes de dinamització orientats als joves.
• La prevenció de la violència entre joves
2.3.10. Formació dels professionals.
El Pla pretén impulsar una sèrie de programes de formació destinats a
professionals de diversos àmbits que els permeti millorar la seva feina. Es
vol potenciar la formació dels professionals de la diversitat, en coordinació
amb les universitats i els centres de formació.
2.3.11. Accés a la informació.
El Govern té la intenció de millorar l’accés a la informació de les persones
nouvingudes per la qual cosa les institucions catalanes han d’adaptar els
seus mecanismes informatius a la nova realitat.
2.3.12. Lluita contra el racisme i la discriminació .
Un dels objectius fonamentals de la política europea sobre immigració és la
lluita contra el racisme i la discriminació. En aquesta línia, el Pla de
Ciutadania per tal d’aconseguir una societat més igualitària i més justa
estableix programes de sensibilització social, de no-discriminació i de lluita
contra el racisme.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 25
2.4. El Pla per a la llengua i la cohesió social ( Pla LIC).
Els diferents departaments i òrgans de la Generalitat han de realitzar una
sèrie de programes per desenvolupar els objectius marcats pel Pla. Hi ha
onze departaments implicats amb un total de 70 programes.
Concretament el Departament d’Educació ha impulsat el Pla per a la
llengua i la cohesió social des del curs 2004-2005 que compta amb la
participació i la col·laboració de totes les institucions i les entitats
relacionades amb l’educació, per tal d’unir esforços per l’assoliment de la
plena integració escolar i social de tot l’alumnat del nostre sistema
educatiu.
El Pla té l’objectiu general de potenciar i consolidar la cohesió social,
l’educació intercultural i la llengua catalana en u n context multilingüe .
Entre els objectius específics es destaquen:
• La consolidació de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un
projecte plurilingüe.
• El reforçament de l’educació intercultural, basada en la igualtat, la
solidaritat i el respecte a la diversitat de cultures.
• La promoció de la igualtat d‘oportunitats a fi d’evitar qualsevol tipus
de marginació.
2.5. Els Plans educatius d’entorn.
Amb els plans educatius d’entorn el Departament d’Educació pretén
potenciar iniciatives i projectes que donin resposta integrada i comunitària
a les necessitats educatives dels diferents territoris. L’objectiu és
aconseguir incrementar l’èxit escolar i reduir les desigualtats educatives.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 26
A través d’aquests plans es facilita suport institucional i econòmic a
projectes d’intervenció socioeducativa impulsats de manera coordinada
pels agents locals que tinguin l’objectiu de reforçar l’equitat educativa i la
cohesió social. En aquest sentit, també es dona suport als centres
educatius que pateixen els efectes negatius de la segregació escolar.
2.6. Conclusions capítol 2.
Durant els anys noranta les diferents administracions públiques van establir
les gran línies a seguir en matèria de polítiques migratòries.9 També van
proposar un model d’integració i van establir mecanismes de coordinació i
de participació de les entitats i associacions.
L’any 2000 serà recordat perquè es van publicar les dues lleis, encara
vigents, sobre els drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva
integració social, i els diferents governs van començar a crear estructures
administratives encarregades de coordinar els diversos òrgans
departamentals en aquesta matèria.
Però no serà fins l’any 2005 en què es va crear un fons estatal10 amb
càrrec als pressupostos generals de l’Estat que es va distribuir, seguint
criteris demogràfics, entre les diverses comunitats autònomes.
A Catalunya, a més, aquest any es va aprovar el tercer Pla del Govern de
la Generalitat, el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008 amb una
aposta clara de ser un pla vertebrador del conjunt de les polítiques que es
realitzen al nostre país. El Pla estableix un model que vol aconseguir la
igualtat d’oportunitats per a tota la ciutadania que viu a Catalunya.
9 Primer Pla Interdepartamental d’Immigració (1993) aprovat pel Govern de la Generalitatde Catalunya i el primer Pla per a la Integració Social dels Immigrants (1994), aprovat pelGovern espanyol a finals de l’any 1994.10 Un dels requisits que establia aquest fons estatal és que se n’havia de destinar el 50% ales administracions locals i com a mínim el 40% al reforç educatiu.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 27
Cal remarcar d’una manera especial l’atenció que el Pla dedica la
necessitat d’establir polítiques educatives orientades a aconseguir que
l’educació sigui una de les eines bàsiques per aconseguir una societat més
cohesionada i evitar el risc d’exclusió social. També, en l’àmbit educatiu, el
Pla pretén avançar en la consolidació del català com a llengua d’ús en els
centres docents per part de tot l’alumnat, com a llengua vehicular, i element
comú d’identitat i de cohesió.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 28
“En l’educació hi ha la clau d’una societat plural i integrada.”
Dolors Ollé. Identitat i diversitat.
Capítol 3. Aproximació a l’educació a Catalunya
En aquest apartat s’analitza quin és l’estat de l’educació en el nostre país i
es posa de manifest la gran preocupació que hi ha entre àmplies capes de
la societat en relació a la situació del sistema educatiu català.
La presència d’alumnes estrangers a les aules també ha estat un tema
objecte de debat, per la qual cosa, en aquest capítol, també, es presenten
les dades sobre les característiques i l’evolució de l’alumnat estranger
escolaritzat a les aules catalanes.
Tal i com s’ha explicat en el capítol 1, durant els darrers anys s’ha produït
una arribada massiva de població immigrada al nostre país. Aquest fet ha
comportat un augment important d’alumnat nouvingut.
A l’any 2000 l’alumnat estranger només representava el 2%, a nivell de
Catalunya, i en tan sols vuit anys la mitjana catalana supera el 12% de la
població escolar, tot i que algunes comarques o municipis tenen
percentatges molt superiors.
Aquesta allau de nouvinguts provinents de països pobres representa una
nova realitat i planteja una sèrie de reptes i forts canvis socials, culturals,
demogràfics i econòmics que impliquen a totes les institucions. D’entre
elles, destaca el protagonisme del sistema educatiu, tant pel que
representa com a espai de socialització i de coneixement de la societat
d’acollida com pel conjunt de desafiaments que planteja l’arribada de
població immigrant des del punt de vista de la planificació escolar, el
currículum o la pedagogia. Així doncs, cal que des dels centres educatius
es doni resposta a aquesta nova situació per evitar situacions de
segregació i d’exclusió social.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 29
3.1. L’estat de l’educació a Catalunya.
En els darrers mesos s’està produint un gran debat en tots els àmbits
socials del nostre país sobre el nivell de qualitat del sistema educatiu català
i espanyol tot comparant-lo amb el d’altres països europeus
L’aparició de l’informe de la Fundació Jaume Bofill sobre l’estat de
l’educació a Catalunya i posteriorment l’informe que elabora cada tres anys
el Programme for International Student Assesment (PISA)11 han provocat
un intensa discussió sobre les mancances detectades en el sistema
educatiu i sobre quines haurien de ser les actuacions a curt i llarg termini
per aconseguir millorar la situació que, segons es desprèn dels citats
informes, ha empitjorat durant els darrers anys.
L’objectiu de informe de la Fundació Jaume Bofill va ser la detecció dels
problemes i de les potencialitats de l’educació en el nostre país amb la
intenció de conèixer:
a) Quins han estat el canvis més significatius experimentats pel
sistema educatiu català. a nivell global.
b) Les desigualtats social i territorials que es puguin produir a
Catalunya.
c) La situació de Catalunya en relació amb la resta de comunitats
autònomes i amb els països de la UE i de l’OCDE.
L’estudi es basa en l’anàlisi d’una sèrie d’indicadors claus, a partir dels
quals s’elaboren una sèrie de propostes i recomanacions amb la intenció
de millorar l’educació a Catalunya.
11 El Programme for Internacional Student Assesment (PISA; OCDE) va establir larealització d’una avaluació estàndard aplicada a l’alumnat de 15 anys escolaritzat encentres educatius de diferents països. L’avaluació s’ha de realitzar en tres fases (anys2000, 2003 i 2006), i comprèn les àrees de comprensió lectora, matemàtiques i ciències ide competències transversals. Cal destacar que les diferents dades obtingudes del’avaluació del PISA permeten disposar de dades de rendiment desagregades en funcióde diferents variables (categoria socioeconòmica, nivell d’instrucció de pares i mares,l’origen ètnic, l’alumnat segons sectors educatius etc.) i així es possible comparar elsrendiments existents entre diversos subgrups demogràfics.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 30
A continuació es presenten els principals aspectes analitzats en el citat
informe:
3.1.1. La despesa pública en educació no universitària .
Mitjançant les dades exposades més avall es pot comprovar que a
Catalunya només es va dedicar el 2,14% del PIB durant l’any 2004. Així
doncs, tot i el creixement experimentat respecte als anys anteriors la
despesa pública en educació contínua sent inferior a l’europea: 3,9%.
Taula 3.1. Despesa pública en educació no universit ària, en relació al PIB a la UE i
altres països (2004)
Territori
Despesa pública en
educació no
universitària. /PIB
Territori
Despesa pública en
educació no
universitària. /PIB
Alemanya 3,44 Islàndia 6,18
Àustria 4,03 Itàlia 3,81
Bèlgica 4,70 Japó 3,00
Bulgària 3,76 Letònia 4,40
Catalunya 2,14 Lituània 4,14
Croàcia 3,68 Macedònia 2,88
Dinamarca 5,94 Malta 4,44
Eslovàquia 3,22 Noruega 5,15
Eslovènia 4,61 Polònia 4,26
Espanya 3,28 Portugal 4,47
Estats Units 3,80 Regne Unit 4,27
Estònia 4,21 República Txeca 3,47
Finlàndia 4,36 Romania 2,59
França 4,60 Suècia 5,26
Grècia 2,76 Suïssa 4,30
Holanda 3,83 Turquia 2,53
Hongria 4,41 UE-25 3,98
Irlanda 3,64 Xipre 5,23
Font: L’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007. Fundació J. Bofill.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 31
Si revisem les dades a nivell estatal observem que a l’any 2005 tot i que la
despesa educativa augmenta lleugerament (2,22% sobre el PIB) continua
per sota de la mitjana espanyola (3,01% s/PIB) i l’europea. Destaca molt
positivament la despesa realitzada per estudiant tant al País Basc com a
Navarra, molt per sobre de la mitjana espanyola i catalana.
Taula 3.2. Indicadors de finançament de l’educació per Comunitats Autònomes
(2005)
Comunitats
autònomes
Despesa pública en
educació
no univ./PIB
Despesa pública en educació
no univ./estudiant
Andalusia 3,48 3.088,3
Aragó 2,43 3.689,5
Astúries 2,80 4.282,1
Balears 2,52 3.843,9
Canàries 3,31 3.679,4
Cantàbria 2,85 4.188,9
Castella i Lleó 2,99 4.133,4
Castella-La Manxa 4,08 3.951,5
Catalunya 2,22 3.543,9
Com. Valenciana 2,87 3.555,6
Extremadura 4,50 3.610,8
Galícia 3,34 4.026,1
Madrid 1,78 3.052,0
Múrcia 3,27 3.107,6
Navarra 2,75 4.694,0
País Basc 3,00 5.381,6
La Rioja 2,50 3.910,4
Espanya 3,01 3.946,8
Font: L’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007. Fundació J. Bofill.
Les dades anteriors ens indiquen que el nostre país està pràcticament a
la cua en despesa pública en educació respecte a le s altres
comunitats autònomes i també respecte dels altres p aïsos europeus.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 32
Tot i els augments de la despesa pública en educació en els darrers anys
encara estem lluny d’assolir una posició mitjana a nivell estatal i europeu.
3.1.2. L’ escolarització en les diverses etapes educatives .
En relació amb l’oferta educativa de l’educació a l’etapa preescolar .
Catalunya està en una bona posició respecte als altres territoris de
l’Estat espanyol i també respecte als països de la UE . La taxa
d’escolarització (96,6%) dels infants entre 3 i 5 anys durant 2004 és una de
les més elevades de la UE.
Pel que fa referència l’educació obligatòria es comprova que:
a) Des de l’any 1994 (aplicació LOGSE) la taxa d’escolarització dels
alumnes de 15 anys ha augmentat més de set punts percentuals . A
Catalunya durant el curs 2005-2006 el 98,1% dels joves de 15 anys
estaven escolaritzats, en aquest cas la mitjana espanyola és una mica
més baixa (97,5%).
b) El percentatge d’alumnes escolaritzats en l’escola pública ha
guanyat pes en els darrers 10 anys, s’ha passat del 57,9% del curs
1996-97 al 60,4% durant el 2005-2006. Aquest augment ha estat
provocat majoritàriament pels alumnes nouvinguts. Com es pot
comprovar a la taula 3.3., durant del curs 1998-99, només l’1,9% dels
alumnes matriculats eren estrangers, mentre que durant el curs 2005-
2006 aquest percentatge s’havia elevat al 12,3% matriculats en
l’ensenyament obligatori.
Si revisem aquestes dades amb deteniment observem que la distribució
de l’alumnat estranger entre el sector públic i privat no és equitativa, ja
que 17,2% dels alumnes dels centres públics són estrangers, quan als
centres privats el percentatge es redueix al 4,7%.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 33
Taula 3.3. Evolució de l’alumnat estranger en els e nsenyaments obligatoris per
sectors de titularitat a Catalunya (1998-1999/2005- 2006) (dades %)
Ensenyaments
obligatoris
1998-
1999
1999-
2000
2000-
2001
2001-
2002
2002-
2003
2003-
2004
2004-
2005
2005-
2006
Alumnat
estranger
Catalunya
1,9 2,3 2,9 4,3 6,2 8,6 10,2 12,3
Alumnat estranger
centres. públics 2,8 3,6 4,5 6,3 8,9 12,3 14,3 17,2
Alumnat estranger
centres. privats 0,6 0,7 0,9 1,5 2,4 3,2 4,0 4,7
Educació primària 1998-
1999
1999-
2000
2000-
2001
2001-
2002
2002-
2003
2003-
2004
2004-
2005
2005-
2006
Alumnat
estranger
Catalunya
2,0 2,3 2,8 4,2 6,4 9,0 10,9 12,5
Alumnat estranger
centres. públics 3,1 3,5 4,2 6,2 9,2 13 15,4 17,5
Alumnat estranger
centres. privats 0,6 0,7 0,8 1,4 2,3 3,0 3,9 4,4
ESO
1998-
1999
1999-
2000
2000-
2001
2001-
2002
2002-
2003
2003-
2004
2004-
2005
2005-
2006
Alumnat
estranger
Catalunya
1,7 2,4 3,2 4,4 5,9 7,9 9,1 11,9
Alumnat estranger
centres. públics 2,6 3,7 4,9 6,6 8,6 11,2 12,6 16,8
Alumnat estranger
centres. privats 0,5 0,8 1,0 1,6 2,5 3,5 4,2 5,0
Font: L’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007. Fundació J. Bofill.
c) La taxa de repetició a 6è de primària (1,5%) és la més baixa de
tot l’estat i està molt per sota de la mitjana estatal (5,9%), ara bé, el
percentatge d’alumnes que han de repetir 4t d’ESO és la més
alta de l’Estat espanyol (13,7%),quan la mitjana estatal és del
12%. Per tant, segons l’opinió dels autors de l’informe, “la
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 34
comprensivitat en la promoció als ensenyaments obligatoris
contrasta amb la selectivitat en el moment de la graduació en
l’ESO”.
d) La taxa de graduació dels alumnes d'ESO al final del curs 2003-
2004 va ser només del 69,6% dels alumnes matriculats (Vegeu taula
3.4.). Aquesta xifra està 6 punts per sota de la mitjana espanyola
(75,3%) i 15 punts més baixa que al País Basc i Navarra amb el 84,4%
de graduats. Només les Canàries, amb el 67,4% de graduats tenen un
ràquing inferior a nivell estatal.
Taula 3.4. Taxa de graduació en els ensenyaments ob ligatoris
per comunitats autònomes. Curs 2003-2004
Comunitat
autònoma
Taxa de
graduació
ESO
Taxa de
graduació
ESO
(Públic)
Taxa de
graduació
ESO
(privat)
Andalusia 74,4 72,6 78,8
Aragó 79,6 74,3 86,8
Astúries 79,6 74,2 89,4
Balears 73,9 68,6 80,7
Canàries 67,4 63,0 81,6
Cantàbria 76,3 74,2 79,8
Castellà i Lleó 79,3 74,6 87,6
Castella La Manxa 75,8 73,3 84,7
Catalunya 69,6 61,1 81,8
Comunitat Valenciana 76,9 73,6 83,1
Extremadura 73,8 70,9 83,1
Galícia 79,1 76,2 85,7
Madrid 76,7 68,4 86,2
Múrcia 75,5 71,4 85,8
Navarra 84,4 82,2 87,2
País Basc 84,4 78,5 88,5
Rioja (La) 78,6 74,3 85,1
Estat Espanyol 75,3 70,5 83,7
Font: L’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007. Fundació J. Bofill.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 35
e) Educació postobligatòria i abandonament prematur .
Revisant les dades de la població entre els 18 i 24 anys (taula 3.5.) que
abandona el sistema educatiu sense haver acabat els estudis
secundaris postobligatoris, s’observa que després d’una certa millora a
l’any 2000, ha tornat a augmentar al 34,1 molt per sobre de la mitjana
espanyola i doblant els nivells del País Basc (13,9%). Aquestes dades
d’abandonament prematur són molt preocupants ja que tripliquen
l’objectiu europeu per al 2010 que està fixat en el 10%.
Taula 3.5. Evolució de l’abandonament educatiu prem atur de la població
entre 18-24 per Comunitats Autònomes (1995-2005) (d ades %)
Comunitat
autònoma
1995 2000 2005
Andalusia 41,6 35,0 37,1
Aragó 24,0 22,8 24,1
Astúries 24,9 22,2 18,3
Balears 40,7 45,7 40,0
Canàries 41,9 33,1 32,2
Cantàbria 26,3 22,6 21,8
Castellà i Lleó 27,4 20,7 25,1
Castella
La Manxa 46,9 35,6 35,0
Catalunya 33,3 29,7 34,1
Comunitat
Valenciana 41,7 31,5 32,4
Extremadura 49,5 41,5 36,4
Galícia 32,5 29,2 23,6
Madrid 24,7 19,4 26,2
Múrcia 45,9 38,7 38,1
Navarra 21,0 17,6 17,2
País Basc 19,9 14,3 13,9
Rioja (La) 26,1 27,2 29,3
Espanya 34,5 28,9 30,8
Font: L’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007. Fundació J. Bofill.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 36
Si comparem les xifres d’altres països d’Europa veiem que Catalunya
és un dels països amb la situació més dolenta, ja que en el rànquing
negatiu només a superen Malta i Portugal (Veure Gràfic 3.1). D’altra
banda, els països nòrdics són els que mostren nivells d’abandonament
més baixos, amb taxes d’escolarització als 17 anys molt elevades.
Gràfic 3.1. Percentatge de població dels països eur opeus que abandona el sistema educatiu sense estudis
postobligatoris acabats (2005)
0 10 20 30 40 50
MaltaPortugal
CatalunyaEspanya
ItàliaRomaniaBulgària
XipreUE-25Regne
EstòniaAlemanya
HolandaLuxemburg
GrèciaBèlgicaFrança
HongriaIrlandaLetòniaSuècia
FinlàndiaLituàniaAustria
DinamarcaRepública
EslovàquiaPolònia
NoruegaEslovènia
Font: L’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007. Fundació J. Bofill.
f) Nivell de formació de la població jove.
Com podem observar a la taula 3.6, el nivell de formació de la població
jove catalana es situa per sota del nivell estatal, cosa que al 2000 no
passava. Si comparem els resultats del nostre país amb els del País
Basc i Navarra la situació encara és més preocupant atès que al País
Basc el 80,4% de la població jove té acabats els estudis postobligatoris,
cosa que representa més de 20 punts respecte al nivell de Catalunya.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 37
Taula 3.6. Nivell de formació de la població jove: percentatge de població
que ha superat l’educació postobligatòria o més, se gons l’edat, per
Comunitats Autònomes (2000 i 2005)
Comunitat autònoma 2000 2005
Andalusia 58,2 53,4
Aragó 73,8 70,2
Astúries 70,9 73,3
Balears 48,4 49,5
Canàries 56,1 57,4
Cantàbria 70,6 70,7
Castellà i Lleó 70,4 64,8
Castella- La Manxa 57,9 54,4
Catalunya 68,1 60,3
Comunitat Valenciana 62,7 60,3
Extremadura 51,6 52,3
Galícia 64,7 68,7
Madrid 78,3 67,7
Múrcia 58,5 54,2
Navarra 81,5 77,3
País Basc 81,1 80,4
Espanya 65,9 61,3
Font: L’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007. Fundació J. Bofill.
Si es comparem les dades a escala europea (gràfic 3.2) veiem que estem a
17 punts per sota de la mitjana (76,9%). Només hi ha tres països que
estiguin en pitjor situació que Catalunya (Islàndia, Portugal i Malta). En
aquest context Catalunya es situa en una posició complicada pel que fa a
la formació de la població jove i amb moltes dificultats per escurçar els
gairebé 17 punts de diferència respecte la mitjana europea i els 25 punts
que la separen de l’objectiu marcat per la UE per al 2010 (85%).
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 38
Gràfic 3.2. Percentatge de població dels països eur opeus amb estudis postobligatoris acabats (2005)
0 20 40 60 80 100 120
NoruegaEslovàquiaEslovèniaRepública
PolòniaSuèciaIrlandaAustria
LituàniaFinlàndia
GrèciaHongriaFrançaLetòniaEstònia
XipreBèlgica
Regne UnitUnió Europea
BulgàriaDinamarca
RomaniaHolanda
ItàliaLuxemburgAlemanyaEspanya
CatalunyaIslàndia
PortugalMalta
païs
os
percentatges
Font: L’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007. Fundació J. Bofill.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 39
3.2. L’alumnat estranger a Catalunya.
A continuació es mostren les dades de l’alumnat estranger a les escoles
catalanes d’acord amb les dades disponibles fins el curs 2005-200612 i les
provisionals del 2006-2007. Al final de l’apartat es presenta un breu resum
sobre la normativa jurídica que regula el dret a l’educació dels menors
estrangers.
3.2.1. Panoràmica general.
Quan va acabar el curs 2005-2006 hi havia 106.851 alumnes estrangers
matriculats en les aules catalanes. Aquesta xifra passa a ser 121.622 a
l’inici del curs següent (dades provisionals). Com es pot comprovar hi ha
hagut un increment del 13,8% respecte al curs anterior, tot i que amb un
ritme inferior al d’anys anteriors.
Taula 3.7. Evolució del nombre d’alumnes estrangers a Catalunya, del curs2001-2002 al 2006-2007.
2001-02 2002-03 2003-04 2004-05 2005-06 2006-07
Catalunya 36 301 54 006 76 995 92 369 106 851 121 622
Font: L’alumnat estranger a Catalunya (2007). Fundació Jaume Bofill
Gràfic 3.3. Evolució dels alumnes estrangers a Cata lunya
020.000
40.00060.000
80.000100.000
120.000140.000
2001-02 2002-03 2003-04 2004-05 2005-06 2006-07
12 Nadal, M. (2007): L’alumnat estranger a Catalunya. L’estat de la immigració aCatalunya. Anuari 2006. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 40
El moment de més creixement es va produir durant el curs 2002-2003,
quan es van incorporar gairebé un 50% més d’alumnes respecte el curs
anterior. Aquesta desacceleració s’ha produït arreu de Catalunya, encara
que on més s’ha notat és a la demarcació de Barcelona.
Taula 3.8. Nombre d’alumnes estrangers agrupats per àrees de procedència iprincipals nacionalitats. Curs 2006-2007
Àrees de procedència 2006-2007 % sobre el total
Unió EuropeaItàliaRegne UnitFrançaAlemanyaResta de nacionalitats
7.5751.5031.1891.011909
2.963
6,21,21,00,80,82,4
Resta d’EuropaRomaniaRússiaUcraïnaResta de nacionalitats
13.1726.8471.6931.5423.090
10,85,61,41,32,5
MagribMarrocResta de nacionalitats
31.94131.156
785
26,325,60,7
Resta d’ÀfricaGàmbiaResta de nacionalitats
5.4022.7512.651
4,52,32,2
Amèrica del Nord 462 0,4Amèrica Central i del SudEquadorColòmbiaBolíviaArgentinaPerúRep. DominicanaUruguaiXileResta de nacionalitats
54.30615.5686.7116.2155.8514.3362.7352.7342.2287.928
44,612,85,55,14,83,62,22,21,86,6
Àsia i OceaniaXinaPakistanResta de nacionalitats
8.7643.9972.0212.746
7,23,31,62,3
Total 121.622 100,0
Font: L’alumnat estranger a Catalunya (2007). Fundació Jaume Bofill
Com es pot veure en les dades de la taula anterior, el col·lectiu més
nombrós d’alumnes estrangers (44,6%) procedeix d’Amèrica Central i del
Sud , els segueixen els magrebins que representen el 26,3%, els de la
resta d’Europa amb el 10,8% i els asiàtics (7,2%).
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 41
Si ens fixem en els països de procedència veiem que el col·lectiu més
nombrós correspon als alumnes del Marroc (25,6% del total), seguits dels
equatorians amb el 12,8%. L’alumnat procedent de Colòmbia, Argentina,
Bolívia i Romania està representat al voltant del 5% en cada cas. Cal
remarcar que el ritme de creixement dels bolivians i romanesos ha estat
espectacular en els últims anys.
Durant els darrers anys, els alumnes que més han augmentat són els
procedents d’Amèrica Central i del Sud i els de l’Europa no comunitària.
3.2.2. L’alumnat estranger en els diferents cicles educatius.
A la taula 3.9. referida al curs 2005-2006 podem veure com el pes dels
diferents grups varia en els cicles educatius. Així, en l’educació infantil, els
alumnes magribins representen el 35% del total, seguit dels d’Amèrica
Central i del Sud (33%). La situació canvia quan es passa a l’ensenyament
obligatori, aquí el col·lectiu més nombrós és el d’Amèrica Central i del Sud
(48%), seguit dels magribins. Aquesta situació de predomini es manté,
també a l’ESO i als ensenyaments postobligatoris.
No hi ha dades objectives per explicar aquesta circumstància, tot i això
s’apunten hipòtesis en el sentit que el fet que hi hagi més alumnes
magribins en l’educació infantil es degut a que el col·lectiu magribí porta
més temps d’assentament a Catalunya. D’altra banda, sembla que el
predomini dels alumnes de nacionalitats sud-americanes en els cicles
educatius posteriors té més a veure a una dinàmica migratòria més
centrada en els reagrupaments dels fills en edats més tardanes.13
El fet que resulta destacable és la baixa presència de l’alumnat magribí en
l’ensenyament postobligatori, ja que només representen el 10,6%, en el
batxillerat i el 8,2 % en la formació professional de grau superior, en canvi
són gairebé el 30% els que fan formació de grau mitjà.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 42
D’altra part, l’alumnat d’Amèrica Central i del Sud es troba
sobrerepresentat (en relació al seu pes en el conjunt del sistema educatiu)
en els estudis de Batxillerat (55%) i el 63% dels alumnes que cursen cicles
formatius de grau superior. Cal fer notar que els estudiants procedents de
la Unió europea i de la resta d’Europa tenen un pes important en el
batxillerat.
Taula 3.9 Distribució de l’alumnat estranger en els cicles educatius segons la
nacionalitat. Curs: 2005-2006.
Àrees de
procedència Infantil Primària ESO Batxillerat CFGM CFGS PGS Tot al
Alumnat
estranger
18.636
100%
47.037
100%
31.226
100%
4.388
100%
2.711
100%
2.250
100%
603
100%
106.851
100%
Unió
Europea
1.323
7,1%
2.735
5,8%
1.687
5,4%
430
9,8%
159
5,9%
267
11,9%
21
3,5%
6.622
6,2%
Resta
d’Europa
1.847
9,9%
4.522
9,6%
3.340
10,7%
710
16,2%
257
9,5%
224
10,0%
22
3,6%
10.922
10,2%
Magrib 6.514
35%
13.117
27,9%
7.654
24,5%
463
10,6%
802
29,6%
184
8,2%
248
41,1%
28.982
27,1%
Resta
d’Àfrica
1.461
7,8%
2.100
4,5%
852
2,7%
68
1,5%
85
3,1%
7
3,3%
2
3,8%
4.664
4,4%
Amèrica
Central
i del Sud
6.134
32,9%
21.236
45,1%
14.836
47,5%
2.419
55,1%
1.309
48,3%
1.419
63,1%
25
41,6%
47.60
44,6%
Amèrica del
Nord
88
0,5%
175
0,4%
106
0,3%
49
1,1%
8
0,3%
8
0,4%
2
0,3%
436
0,4 %
Àsia i
Oceania
1.269
6,8%
3.152
6,7%
2.751
8,8%
249
5,7%
91
3,4%
73
3,2 %
36
6,0%
7.621
7,1 %
Font: L’alumnat estranger a Catalunya (2007). Fundació Jaume Bofill
Pel que fa als alumnes que cursen programes de garantia social, cal
esmentar que el col·lectiu magribí (41%) està molt per sobre de la mitjana
d’alumnes matriculats en aquest tipus de formació, mentre que la resta de
col·lectius tenen una participació menor al seu pes en el sistema educatiu.
13 Nadal, M. (2007)
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 43
En relació a la proporció d’alumnat estranger respecte a l’autòcton en els
diferents cicles educatius cal fer notar una presència diferent en els cicles
educatius, particularment en els nivells postobligatoris.
Si s’analitza la taula 3.10. s’observa que els percentatges relatius als
alumnes que cursen primària i ESO giren al voltant del 12%, d’altra banda
aquestes xifres baixen dràsticament en els ensenyament postobligatoris,
sobretot en el batxillerat i en els cicles formatius de grau superior.
Taula 3.10. Distribució de l’alumnat autòcton i est ranger en els cicles
educatius. Curs: 2005-2006.
Font: L’alumnat estranger a Catalunya (2007). Fundació Jaume Bofill
Nivell
educatiu
Alumnat
autòcton
alumnat
estranger
Total
alumnat
% alumnat estranger
sobre el total del mateix
nivell
Infantil 185.356 18.636 203.992 9,1
Primària 329.532 47.037 376.569 12,5
ESO 230.400 31.226 261.626 11,9
Batxillerat 82.687 4.388 87.075 5,0
CFGM 32.635 2.711 35.346 7,7
CFGS 36.810 2.250 39.060 5,8
PGS 2.027 603 2.630 22,9
Total 899.447 106.851 1.006.298 10,6
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 44
3.2.3. La presència de l’alumnat estranger en els c entres públics i en
els privats.
La concentració escolar de l’alumnat immigrant procedent de països
empobrits també ha estat un tema objecte de debat en el món educatiu i en
la societat en general. La dinàmica de la doble xarxa educativa ha portat a
l’agrupament de l’alumnat estranger en els centres de titularitat pública, on
presenta un percentatge molt superior al que té en el conjunt del sistema
educatiu.
Com s’ha dit abans, durant el curs 2005-2006, l’alumnat de nacionalitat
estrangera va representar el 10,6% a nivell global. Ara bé, la seva
distribució entre els centres públics i privats és molt desigual, ja que en el
públics representaven el 14,4% sobre el total d’alumnes, amb tendència a
augmentar14 i en els centres privats només representaven el 4,2%.
La taula 3.11. complementa l’anterior i ens permet constatar el percentatge
d’alumnat estranger que s’escolaritza en un tipus o un altre de centre en el
curs 2005-2006. Comprovem que el 85% ho fa en centres de titularitat
publica, davant el 14,9%, que ho fa en centres privats. Aquests
percentatges són el 59,8% i el 40,2% respectivament per a l’alumnat
autòcton. Aquesta situació es reprodueix en tots els nivells educatius, i
s’accentua en l’ESO, on l’alumnat autòcton incrementa la seva participació
en els centres privats i baixa en els cicles formatius.
Cal destacar que la manera com es distribueix l’alumnat autòcton i
estranger és gairebé idèntica en els cicles formatius de grau superior,
principalment pel fet que l’oferta formativa està desigualment distribuïda
entre els uns i els altres centres.
14 Les dades provisionals del curs 2006-2007 indiquen que ha pujat al 15,9% en elscentres públics i al 4,7% en els privats.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 45
A diferència dels cursos anteriors, sembla que les dades provisionals del
curs 2006-2007 indiquen una presència lleugerament més gran de
l’alumnat estranger als centres privats.15
Taula 3.11. Alumnat estranger en centres públics i privats per cicles educatius a
Catalunya, curs 2005-2006
Font: L’alumnat estranger a Catalunya (2007). Fundació Jaume Bofill
15 Nadal, M. (2007)
Nivell educatiu Alumnat
total
Alumnat
autòcton
Alumnat
estranger
Tots els cicles
PúblicPrivat
1.006.298
62,5%37,5%
899.447
59,8%40,2%
106.851
85,1%14,9%
Infantil
PúblicPrivat
203.992
65,1%34,9%
185.356
62,8%37,2%
18.636
88,0%12,0%
Primària
PúblicPrivat
376.569
61,7 %38,3%
329.532
58,2 %41,8%
47.037
86,4%13,6%
ESOPúblicPrivat
261.62658,7%41,3%
230.40055,5%44,5%
31.22682,5%17,5%
Batxillerat
PúblicPrivat
87.075
63,9%36,1%
82.687
62,8%37,2%
4.388
86,0%14,0%
CFG M
PúblicPrivat
35.346
69,8%30,2%
32.635
68,8%31,2%
2.711
82,4%17,6%
CFGS
PúblicPrivat
39.060
71,5%28,5%
36.810
71,5%28,5%
2.250
72,1%27,9%
PGS
PúblicPrivat
2.630
65,1%34,9%
2.027
61,1%38,9%
603
82,1%17,9 %
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 46
3.2.4. La immigració com a problema?
La presència d’alumnat immigrant als escoles i als instituts ha centrat el
debat educatiu dels darrers anys i ha estat considerat per alguns sectors
com un “problema social” de primer ordre. L’argument que s’ha fet servir és
que el col·lectiu d’alumnes nouvinguts, sobretot, si provenen de països
pobres i encara més si s’agrupen en determinats centres escolars, provoca
de manera inevitable la davallada del nivell educatiu.
Per evitar la generalització excessiva de considerar l’alumnat immigrant
amb unes característiques comunes i amb el mateix tipus de
problemàtiques Miquel Àngel Alegre16 ens convida a la reflexió i ens
proposa un enfocament de “doble mirada” sobre la relació entre immigració
i educació. En aquest sentit, diu que s’hauria de diferenciar entre dos tipus
de situacions que afecten el col·lectiu de nouvinguts.
Per una banda, cal distingir entre les característiques específiques del
mateix col·lectiu i del seu entorn social i familiar: l’estatus socioeconòmic o
el nivell d’instrucció de la família, parlar una llengua diferent a la llengua
d’instrucció, haver-se incorporat de manera tardana al sistema educatiu,
procedir de sistemes i dinàmiques escolars força diferents de les del país
d’acollida o bé no disposar de l’estatus jurídic de ciutadà/na.
Per una altra banda, cal tenir presents el conjunt de variables relatives a
l’entorn social i escolar al qual s’incorpora l’alumnat nouvingut, com són:
les estructures de comprensivitat del sistema educatiu, les pràctiques
d’atenció a la diversitat, les polítiques d’acolliment i d’escolarització o el
clima de l’escola, entre d’altres.
En aquest sentit, cal analitzar un i altre conjunt de factors per poder
elaborar anàlisis fiables sobre les possibles distàncies entre itineraris
seguits pels diferents grups d’alumnes.
16 Alegre, M.A. (2007): Educació i immigració. On és el problema?. A: L’estat de laimmigració a Catalunya. Anuari 2006. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 47
De fet i, en relació a aquesta “doble mirada,” existeixen diversos estudis i
informes d’abast internacional que aporten elements de reflexió
interessants a partir de recerques basades en l’explotació de les dades
PISA. Concretament en les conclusions presentades en l’informe de
l’OCDE (2006)17 s’afirmava que en la gran majoria de països participats en
l’estudi, l’alumnat immigrant presentava pitjors resultats que l’alumnat
autòcton, tot i que les diferencies observades mostraven diferents graus en
funció de cada país analitzat.18
En l’elaboració d’aquest estudi es van tenir en compte una sèrie de factors
relacionats tant amb les característiques pròpies de l’alumnat immigrant
com d’altres d’específiques dels sistemes educatius dels diferents països
receptors d’alumnat immigrant.
Pel que fa a les característiques pròpies de l’alumnat l’informe
considera que:
• El fet de tenir una llengua materna diferent a la llengua
d’ensenyament del país receptor s’associa de forma significativa
al fet d’obtenir pitjors resultats en les proves de competències.
En termes generals, els resultats dels alumnes immigrants que
parlen habitualment en una llengua diferent a la llengua vehicular
de l’ensenyament estan per sota dels resultats mitjans obtinguts
per l’alumnat autòcton
• La situació educativa i socioeconòmica de l’alumnat immigrant
explica en part la distància entre els seus resultats i els obtinguts
per l’alumnat autòcton. Les dades PISA mostren l’existència
d’una correlació significativa entre la condició d’immigrant i
17 L’informe de l’OCDE Where immigrants students succeed? A comparative review ofperformance and engagement in PISA 2003 (Paris, 2006).18 Les diferències observades entre l’alumnat immigrant i l’autòcton són més àmplies enpaïsos com Bèlgica, Alemanya, Àustria, Dinamarca, França, Holanda i Suïssa. En canvien països com Austràlia, Canadà Nova Zelanda i Macao-Xina, l’alumnat immigrantassoleix en les proves de competències uns resultats similars als dels seus companysautòctons. En el cas de Catalunya i l’Estat espanyol, segons l’estudi, la situació es trobaen un nivell intermedi, juntament amb altres països com Luxemburg, Noruega, EstatsUnits o Grècia.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 48
l’estatus econòmic, social i cultural (ESCS),19 en el sentit que
una gran part de l’alumnat immigrant (de primera i de segona
generació) procedeix de famílies amb baix nivell d’instrucció i un
baix estatuts ocupacional. Tot i que aquesta relació es important,
també intervenen altres factors com, per exemple, el país
d’origen de l’alumnat immigrant o les realitats socials i les
pràctiques educatives dels diferents centres.
• En els resultats de les proves PISA es van observar diferències
significatives en relació als resultats entre els alumnes
immigrants i els autòctons en funció del país o regió d’origen dels
primers.20
• L’alumnat immigrant mostra un major nivell d’actituds positives
cap al procés d’aprenentatge que l’alumnat autòcton. Aquest fet
es va posar de manifest en la majoria de països estudiats i és
especialment rellevant en el cas dels estudiants immigrants de
primera generació que valoren la formació com una eina
d’integració i promoció social.
Quan en l’anàlisi s’incorporen les característiques específiques del
sistema educatiu del país receptor, les conclusions de l’estudi mostren
que:
• Les distàncies entre els resultats d’alumnes immigrants i autòctons
són especialment significatives en aquells països on els sistemes
educatius són poc comprensius. Els resultats de l’estudi indiquen
que els sistemes educatius menys comprensius (amb un índex
elevat d’estratificació) tendeixen a reforçar el pes de les desigualtats
en l’obtenció de resultats, sense que això comporti un increment de
la mitjana global dels resultats assolits pel conjunt de l’alumnat. Així,
les diferències principals entre l’alumnat autòcton i l’immigrant és
manifesten més com una diferència entre tipus escoles que no pas
19 De l’anglès Economic Social and Cultural Status.20 Es va constatar que els alumnes immigrants (de primera i segona generació)procedents de l’Europa de l’Est, Amèrica Central i del Sud, Nord d’Àfrica i Oest asiàtic,obtenien resultats inferiors als dels seus companys nadius.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 49
els resultats obtinguts dins de les escoles, especialment en països
amb una secundària poc comprensiva.
Així doncs, caldria analitzar acuradament les característiques específiques
que situen l’alumnat immigrant en posició de desavantatge i els factors
externs que el perjudiquen. Només amb aquesta diferenciació es poden
establir estratègies per poder compensar la seva situació desfavorida.
3.2.5. El dret a l’educació dels menors i els joves estrangers.
D’acord amb la Convenció sobre els drets del nen, tots els infants tenen
dret a rebre educació en condicions d’igualtat d’oportunitats. Els estats han
de facilitar l’educació primària obligatòria i gratuïta per a tots i fomentar
l’educació secundària (inclosa la general i professional) perquè tots els
nens i nenes hi tinguin accés (article 28).21
A l’Estat espanyol l’article 27 de la Constitució reconeix el dret de tothom a
l’educació. L’educació bàsica -primària i secundària- comprèn deu anys
d’escolarització entre els 6 i els 16 anys, i és obligatòria i gratuïta, i els
alumnes poden continuar cursant-la fins als 18 anys (article 27.4). els
poders públics han de garantir el dret de tots a l’educació (article 27.5).
Per tant, tots els estrangers menors de divuit anys, independentment de la
seva situació administrativa, tenen el dret i el deure a l’educació gratuïta, a
l’obtenció de la titulació acadèmica corresponent i a l’accés al sistema
públic de beques i ajuts (article 9.1 de la Llei 4/200 d’estrangeria) en les
mateixes condicions que el nacionalitzats espanyols.
Pel que fa a l’educació postobligatòria, només als estrangers en situació
administrativa regular se’ls reconeix el dret d’accedir a aquest tipus
21 Arbeláez, M. (2007): Els drets dels estrangers en breu. A: l’Estat de la immigració a
Catalunya. Anuari 2006. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 50
d’educació en igualtat de condicions que els nacionalitzats espanyols. Això
és aplicable fins i tot als menors d’edat (article 9.3 de la Llei 4/2000
d’estrangeria).
Tot i això, la disposició addicional 14 del Reglament d’estrangeria diu que
les administracions educatives podran facilitar l’accés dels estrangers
menors d’edat empadronats en un municipi als nivells d’educació
postobligatòria no universitària i a l’obtenció de la titulació acadèmica
corresponent en igualtat de condicions que els espanyols de la seva edat.
A Catalunya s’ha generalitzat la pràctica mitjançant la qual els menors
estrangers en situació irregular que hagin estat escolaritzats i tinguin entre
16 i 18 anys poden continuar el cicle educatiu que vulguin fins als 18 anys.
Així mateix els joves estrangers amb autorització de residència però sense
permís de treball poden accedir a qualsevol cicle d’educació
postobligatòria, inclosos els que impliquen la realització de pràctiques
professionals en empreses. Les pràctiques en empreses dels cicles d’FP o
FO no suposen l’existència de relació laboral entre els alumnes i l’empresa,
i per això no cal l’autorització de treball (article 4.2 del Reial Decret
631/1993). Aquests alumnes també poden donar-se d’alta en les oficines
d’ocupació de la Generalitat i accedir a qualsevol cicle de formació
ocupacional que s’hi ofereixi.22
3.3. Conclusions capítol 3.
A Catalunya la despesa pública en educació no universitària continua sent
inferior a la mitjana europea i espanyola.
El problema fonamental es concentra al 2n Cicle de l’ESO i a les etapes
postobligatòries.
22 Segons disposa l’article 2 de l’Ordre del Ministeri de Treball 3698/2006, de 22 denovembre, per la qual es regula la inscripció de treballadors estrangers no comunitaris enles serveis públics d’ocupació i les agències de col·locació
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 51
La taxa de no graduats en l’ESO (30%) és de les més altes de l’Estat. Una
explicació a aquesta situació23 pot ser que l’oferta de treballs precaris i de
poca qualificació representen un estímul per molts joves a l’hora abandonat
el sistema educatiu i també la manca d’orientació escolar.
El nivell d’abandonament escolar és un dels més alts de la UE i el nivell de
formació de la població jove molt baix. A més, aquests dèficits han tingut
una evolució negativa en els últims anys, sobretot a partir de l’any 2000.
En aquest sentit el fet migratori, protagonitzat, en part, per joves menors de
25 anys amb nivell baix d’estudis o sense formació homologada, ha
representat un impacte negatiu en relació a l’evolució d’aquest indicador.
La distribució de l’alumnat nouvingut es poc equitativa ja que
majoritàriament assisteix a l’escola pública. Malgrat que la xarxa escolar
concertada hagi anat incrementant en els darrers anys el nombre
d’alumnes estrangers a les seves aules, continua existint una gran
disparitat en la mesura que els centres públics i els privats concertats
escolaritzen la població estrangera.
Es constata la consolidació d’una doble xarxa educativa que s’enfronta de
manera desigual al repte d’escolaritzar un alumnat que és socialment i
culturalment divers.24
Les actuacions relacionades amb l’acollida i la gestió del fet migratori no
són suficients. L’informe PISA destaca que el grup social on hi ha més
desigualtat educativa és entre l’alumnat d’origen immigrant. Gairebé el 50%
de l’alumnat nouvingut no assoleix la suficiència formativa a les proves
PISA i gairebé el 50% d’alumnat de nacionalitat estrangera abandona el
sistema educatiu als 17 anys.
23 Bernat i Albaigés (2007)24 Alegre M.A. i Nadal M. (2006): L’alumnat estranger a Catalunya. L’estat de laimmigració a Catalunya. Anuari 2005. Barcelona: Fundació Jaume Bofill
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 52
Fins ara no existeixen estudis concloents sobre el procés de continuïtat
dels estudis de l’alumnat estranger un cop finalitzats els cicles obligatoris,
ja que no es coneixen amb exactitud les taxes d’escolarització de l’alumnat
estranger en cada nivell educatiu.25 Tot i això els estudis aproximatius26
que s’han fet sobre el tema indiquen una menor tendència a la continuïtat
dels estudis entre determinats col·lectius d’alumnat estranger. Cal destacar
la baixa presència de l’alumnat magribí en els estudis postobligatoris, fet
que contrasta fortament amb el comportament dels col·lectius
llatinoamericans i dels europeus.
25 Segons apunten M.A. Alegre i M. Nadal (2007), les xifres de població que haurien deservir de base per al càlcul de les taxes d’escolarització presenten errors que podrienconduir a resultats incorrectes.26 Serra, C. i Palaudàrias J.M. (2007): L’alumnat de nacionalitat estrangera en els estudispostobligatoris. L’estat de la immigració a Catalunya. Anuari 2005 Barcelona: FundacióJaume Bofill.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 53
“L’educació permanent es basa en quatre pilars: aprendre a conèixer,
aprendre a fer, aprendre a viure junts, aprendre a ésser...”
Jacques Delors. L’éducation, un trésor, est caché dedans.
Capítol 4. L’educació a Catalunya i a Europa en l’h oritzó del 2010
En aquest capítol es presenten les línies prioritàries marcades per la Unió
Europea en els àmbits econòmic i social. També, es fa referència a les
reiterades recomanacions expressades per les institucions europees en el
sentit que els diferents estats membres realitzin canvis substancials en els
sistemes d’educació i de formació per aconseguir millores significatives, tot
fixant una sèrie d’objectius a assolir tenint com a data de referència, l’any
2010.
4.1. Objectius per a l’any 2010.
El Consell Europeu (CE) en la sessió celebrada a Lisboa al març del 2000
va marcar com a objectiu estratègic per al 2010 convertir la Unió Europea
en l’economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica
del món.
El principal objectiu seria obtenir un creixement econòmic sostenible el
qual fos capaç de generar més i millor ocupació i així aconseguir una major
cohesió social. L’assoliment d’ aquest objectiu no és una tasca fàcil i, per
tant, el CE plantejava a tots els països membres la necessitat d’introduir
canvis substancials en les polítiques econòmiques i socials i sobretot en els
sistemes d’educació i formació.
Així doncs, per poder superar aquest repte es van fixar una sèrie
d’indicadors estratègics de referència, als quals haurien d’arribar els
diferents sistemes educatius de la UE a l’any 2010.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 54
Aquests, concretament, són els següents:
a) En referència a l’educació obligatòria s’hauria de rebaixar, com a
mínim, al 20% la proporció d’alumnes de 15 anys amb problemes
de comprensió lectora.
b) La taxa d’abandonament escolar prematur en els ensenyaments
postobligatoris no hauria de superar el 10%.
c) Es tractaria d’aconseguir que, almenys, el 85% de les persones
de 22 anys acabin estudis secundaris superiors.
d) En relació a l’educació superior, l’objectiu marcat seria poder
augmentar al 15% el nombre de titulats en matemàtiques,
ciències i tecnologia i reduir el desequilibri entre homes i dones
en aquest tipus d’estudis.
e) Pel que fa a la formació al llarg de la vida el propòsit seria que,
com a mínim, el 12,5% de la població adulta participi en activitats
d’aprenentatge permanent.
4.2. Comparació entre Catalunya i la Unió Europea.
Un cop vist el panorama que presenta l’educació a Catalunya i els reptes
plantejats en l’horitzó de l’Europa del 2010, anem a comparar les dades
més significatives:
A través de les dades de la taula 4.1. es pot observar que l’evolució dels
objectius relatius a la comprensió lectora en els ensenyaments secundaris,
a l’abandonament escolar prematur i a l‘acabament dels ensenyaments
secundaris postobligatoris és negativa i s’allunya bastant dels objectius
previstos.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 55
Així mateix, podem comprovar que les dades referides a l’abandonament
prematur són especialment preocupants, ja que la taxa del 2005
augmenta més de 4 punts respecte a l’any 2000 i representa més del
doble de la mitjana europea.
També ha experimentat un fort retrocés (8 punts) respecte a l’any 2000
l’indicador del nivell de formació postobligatòria. Aquest promig se situa
gairebé a 17 punts per sota de la mitjana europea i a 25 punts de
l’objectiu marcat per al 2010.
Taula 4.1. Resum dels objectius de Lisboa per al 20 10
Catalunya 2000 2005 *
Objectius
2010
Sense prou
comprensió lectora 16,3 19,2 15,5
Abandonament prematur 29,7 34,1 10,0
Amb formació
Postobligatòria 68,1 60,3 85,0
Educació terciària 12,8 12,6 11,6
Formació al llarg de la vida - 10,0 12,5
UE 25 2000 2005 *
Objectius
2010
Sense prou
comprensió lectora 19,4 19,8 15,5
Abandonament prematur 17,3 15,2 10,0
Amb formació
Postobligatòria 76,3 76,9 85,0
Educació terciària 10,1 12,6 11,6
Formació al llarg de la vida 7,9 10,5 12,5
* Dades corresponents al curs 2003-2004
Font: Ferrer i Albaiges (2007)
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 56
4.3. Conclusions capítol 4.
Les dades exposades en aquest capítol demostren que encara hi ha molts
elements a corregir en el sistema educatiu i aquesta situació genera una
gran preocupació en àmplies capes socials. En aquest context es destaca
que la millora de l’educació és el gran repte que tenim com a societat a curt
i mitjà termini.
PROPOSTES DE MILLORA:
1. Necessitat de donar prioritat a l’educació i d’assolir consensos
fonamentals en aquest tema.27
2. Promocionar el valor de l’excel·lència i de l’equitat en educació entre la
comunitat educativa i la societat en general.
3. Augmentar les mesures de reforç de l’aprenentatge de les matèries
instrumentals, sobretot, entre la població escolar amb majors dificultats.
4. Incrementar les mesures de suport dels alumnes amb dificultats a
l’escola i a l’institut.
5. Millorar la qualificació de l’ocupació i combatre la precarietat des de
l’Administració pública i des del sector empresarial.
6. Augmentar significativament la inversió pública en educació, de manera
sostinguda, prioritzant les etapes i elements del sistema educatiu que més
ho necessiten.
27 El Departament d’Educació va presentar el passat mes de novembre les bases per al’elaboració de la futura Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Aquest projecte de Lleidesplega les competències que atorga l’Estatut al Govern de la Generalitat, cosa quepermetrà desenvolupar un model educatiu propi.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 57
“L’assoliment d’una educació de qualitat per a tothom està considerat un
element fonamental, tant per al desenvolupament econòmic i social com
per al benestar individual”
Alejandro Tiana. Logros y desafios de la educación al inicio del siglo XXI.
Capítol 5. Els efectes de l’educació i la formació en el creixement
econòmic
En aquest capítol es presenten diferents teories que relacionen
positivament l’educació i la formació amb el creixement econòmic i
s’analitza la situació actual de l’economia catalana en el marc de l’Estat
espanyol i d’Europa.
També, s’exposen els parers de diferents representats del món educatiu,
econòmic i empresarial juntament amb les demandes d’un canvi de rumb
en la política educativa. Aquest canvi d’orientació hauria de servir per
millorar l’educació i la formació dels estudiants i dels treballadors actuals i
futurs i de retruc per aconseguir augmentar la productivitat del treball i la
competitivitat de l’economia en general.
Finalment, s’analitzen les diferents actuacions del Govern de la Generalitat
de Catalunya en la millora de la competitivitat econòmica.
5.1. La relació entre l’educació, la formació i el creixement econòmic.
Els efectes positius de l’educació i la formació sobre el creixement
econòmic han estat prou estudiats per diferents autors.28 Es considera per
una banda que una major educació pot incidir favorablement sobre els
salaris i en la probabilitat de trobar feina i des del punt de vista
macroeconòmic l’educació incrementa la productivitat i el PIB.
28 Els estudis internacionals de Brunello i Comi (2000), Krueger i Lindahl (2001),Psacharopoulos i Patrinos (2004) i Ciccone i Papaioannou (2005), així com les anàlisisrelitzades a nivell d’estat espanyol per Barceinas i altres (2000), Arrazaola i altres (2003),de la Fuente i altres (2003) i Marcenaro i Navarro (2005).
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 58
Ara bé segons apunten Oroval i Escardíbul (1998a, 1998b) la relació
positiva assenyalada entre educació i creixement econòmic esdevé eficaç
sempre que es garanteixi un entorn institucional que permeti que les
inversions educatives facilitin un creixement econòmic d’alt valor afegit.
En aquest sentit la col·laboració entre les polítiques econòmiques dels
governs i les empreses poden determinar que les inversions en educació
fomentin el creixement econòmic sobretot en sectors d’alt valor afegit.
Les economies actuals exigeixen uns treballadors polivalents i flexibles, per
tant si l’educació general i la formació tècnica no faciliten suficients
coneixements bàsics i especialitzats a la majoria dels treballadors,
l’economia del país perd posicions en els mercats internacionals, té
conseqüències negatives en el creixement de l’economia i en última
instància no s’aprofita prou el capital humà per part del sistema productiu.
5.2. La situació de l’economia catalana i l’espanyo la i l’educació
Un aspecte rellevant és que la taxa de creixement de la productivitat del
treball de l’economia de l’estat espanyol va créixer el 0,7% entre 1995-
2003 mentre que en els països de la zona euro ha crescut el 0,9%.
Concretament durant l’any 2006 la productivitat del treball a Espanya ha
estat del 0,8% quan la mitjana de la Unió Europea ha estat de l’1,8% (INE,
2007). Aquesta situació esdevé especialment problemàtica si considerem
que el nivell educatiu de la població activa ha pujat i s’ha produït un
augment de la creació d’ocupació de persones amb estudis secundaris
obligatoris i superiors.
Una anàlisi més específica de l’economia espanyola durant els últims anys
posa de manifest que els sectors que han avançat més durant els darrers
anys han estat la construcció i la gran demanda de determinats serveis,
amb poc contingut tecnològic, com l’hosteleria, la restauració, els serveis
personals, la seguretat, la neteja, etc. Aquests sectors presenten baixos
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 59
nivells de productivitat, inferiors a la mitjana dels països de la Unió
Europea.29
En aquest panorama les economies catalana i espanyola presenten una
sèrie de mancances, com per exemple:
a) Predomini de l’ocupació en activitats de baix nivell formatiu (65,4%
durant 2004) així com poc nivell d’inversió en tecnologies de la informació i
la comunicació.30
b) Baixa taxa de persones amb nivell d’estudis secundaris superiors, tant
acadèmics com professionals i baix nivell de formació continua. Segons
EUROSTAT 2007) al 2005, el percentatge de població entre 25 i 65 anys
amb estudis secundaris a Catalunya era del 50,5%, quan a la Unió
Europea (25) és el 69,1%. Si revisem les mateixes dades per a la franja
d’edat entre 20-24 anys observem que a Catalunya només el 60,3 % del
joves tenen estudis secundaris de nivell superior, quan a la Unió Europea
(25) han acabat aquests estudis el 77,5% del total .
c) Baixos resultats educatius i formatius (resultats informe PISA relatius als
alumnes espanyols de 15 anys) i deficiències formatives en els treballadors
(idiomes i tecnologies de la informació i comunicació).31
d) Poca coordinació entre el sistema educatiu i el productiu.
e) Manca d’adequació de l’oferta de feina a la demanda de qualificacions
del sector productiu.
5.3. Millorar l’educació un gran repte per Cataluny a.
Hem dit abans que l’objectiu estratègic fixat, pel Consell Europeu en la
sessió celebrada a Lisboa (2000) va ser aconseguir que al 2010 l’economia
de la Unió Europea sigui la més competitiva i dinàmica del món. La
finalitat és obtenir un creixement econòmic sostenible que sigui capaç de
generar més i millor ocupació i així aconseguir una major cohesió social.
Un dels elements que poden ajudar a assolir els objectius previstos és que
29 Servei d’Estudis de la Caixa, (2006)30 CTESC,( 2006)31 Càmaras, (2005)
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 60
els poders públics assumeixin el compromís de millorar el sistema educatiu
i adaptar-lo a la realitat social de Catalunya.
La discussió sobre el model educatiu català es produeix en un context en
què l’economia catalana es veu obligada a reforçar la seva competitivitat
internacional davant els reptes que la creixent globalització dels mercats
han suposat per a la majoria de les societats i on sembla que cal produir
més i millor que l’altre. Perquè això pugui ser possible es considera que
l’educació i la formació tenen un paper fonamental en la millora de la
competitivitat degut als seus efectes positius sobre la productivitat dels
treballadors.
La premsa especialitzada en temes econòmics i socials32 ha parlat
abastament del tema tot destacant la gran preocupació del món
empresarial per la baixa qualitat del sistema educatiu, tot destacant que la
millora de l’educació apareix com el gran repte que tenim com a societat a
curt i mitjà termini. Un dels problemes més candents detectats en el
sistema educatiu català és el baix nivell de la taxa de graduació i
l’elevada taxa d’abandonament escolar prematur. Un 34,1 % de la
població entre 18 i 24 anys abandona el sistema escolar sense haver
conclòs els estudis secundaris postobligatoris, aquesta dada que ha
empitjorat considerablement en els darrers cinc anys i que supera el triple
de l’objectiu europeu per a l’any 2010 (10%).
A continuació es presenten una sèrie opinions de diverses persones
representatives del món acadèmic i empresarial sobre la situació de
l’educació al nostre país:
Segons el Sr. Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç, Indústria i
Navegació: “ El primer objectiu de Catalunya ha de ser millorar radicalment
el nostre sistema educatiu”.
32 Dossier Econòmic (15-21 desembre 2007), El cèntim Avui (30/12/2007), El Temps,(desembre 2007)
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 61
El Sr. Joan Rossell, president de Foment Nacional opina: “L’educació és el
problema més greu que ara mateix té Catalunya”.
El president de la patronal CECOT, Sr. Antoni Abad apunta que: “L’informe
PISA i l’estudi de la Fundació Bofill ens confirmen que cal elevar el nivell
mitjà i potenciar la Formació Professional”.
El professor del departament d’Economia de IESE, el Sr. Alfred Pastor creu
que: “L’educació és el problema més important i també el més difícil de
resoldre”.
Des de l’observatori d’ESADE, el seu director acadèmic Sr. Pere Puig
considera que: “L’educació és la gran prioritat i que cal que tots plegats ens
exigim que la formació sigui de qualitat. Cal apostar per l’excel·lència,
també, a les escoles de primària i de secundària”.
L’opinió del Sr. Germà Bel professor del Departament de Política
Econòmica de la UB és que: “Ens trobem davant un repte de fons. Com
que l’endarreriment és important la reforma per millorar el funcionament del
sistema educatiu i els resultats hauria de ser una prioritat d’ara endavant”.
5.4. Actuacions del govern de la Generalitat de Cat alunya en la millora
de la competitivitat econòmica.
Una de les darreres actuacions del Govern de la Generalitat en la línia de
millorar la posició de l’economia catalana va ser el Pacte signat el 16 de
febrer de 2005 anomenat: Acord estratègic per la internacionalització, la
qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, on es fixen
compromisos d’inversió en diferents àmbits:
a) Formació i ocupació: creació de dotze centres integrats d’FP,
millora de l’aprenentatge de l’anglès, i de les tecnologies de la
informació i la comunicació, lluita contra el fracàs escolar i la millora
del Servei Català d’Ocupació.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 62
b) Investigació i desenvolupament: creació de centres tecnològics i
augment de la despesa fins al 5% del PIB al final del període.
c) Empreses: plans d’internacionalització de les Pimes i d’atracció
d’empreses a Catalunya.
5.5. Conclusions capítol 5.
Una de les primeres conclusions que podem extreure de les dades
exposades és la unanimitat d’opinions en el sentit que com més alt és el
nivell d’estudis de la població més es redueixen les desigualtats de gènere
i d’edat relacionades amb l’accés a l’ocupació. Per tant, la millora de
l’educació i de la formació són factors decisius per facilitar a tota la
població l’accés al mercat de treball en millors condicions, cosa que
facilitarà la igualació i la cohesió social.
També, s’han exposat diverses raons per les quals el paper del sector
públic és fonamental per superar el repte de millorar l’ensenyament a
Catalunya, entre les quals es destaquen les següents:
• Per la seva capacitat d’ incrementar les inversions en educació.
• Per introduir mesures flexibilitzadores en el sistema educatiu per tal
de facilitar als treballadors la formació al llarg de la vida i la
possibilitat d’adaptació als constants canvis tècnics.
• Per tal de coordinar les polítiques reguladores del sector educatiu
amb les polítiques de formació del món del treball amb la finalitat de
millorar la qualitat i alhora l’eficiència i l’eficàcia del mercat laboral.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 63
“L’educació té com a meta essencial el desenvolupament de la persona en
la seva dimensió social”
Jacques Delors. L’éducation, un trésor, est caché dedans.
Capítol 6. La Formació Professional, una visió euro pea.
En aquest capítol es realitza una anàlisi del sistema de formació
professional a Catalunya en el context espanyol i europeu.
En primer lloc, es presenten una sèrie de dades significatives per tal de
comparar la situació de Catalunya amb Europa. Seguidament, es detallen
les directrius de la UE en matèria de formació i d’ensenyament
professional. Finalment, s’analitzen els sistemes de formació professional
de diversos països de la UE fent especial referència a les reformes que s’hi
han introduït recentment.
6.1. Anàlisi de dades de referència a nivell europe u.
Les dades més actuals a nivell europeu (quinze països), referides a l’any
200433 (taula 6.1) sobre els alumnes que segueixen estudis secundaris de
tipus professionals indiquen que:
a) A Catalunya només el 38% dels alumnes segueixen estudis
secundaris professionals quan la mitjana europea és del 55,1%. Hi
ha països com Àustria, Països Baixos, Bèlgica o el Regne Unit, on el
percentatge se situa al voltant del 70%.
També, és important destacar que tant a Alemanya com a
Dinamarca el grup d’estudiants del segon cicle de secundària
matriculats en el sistema dual s’aproxima al 50%. Seguidament,
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 64
trobem Àustria amb el 33,6% i els Països Baixos amb el 23%.
Només països com a Grècia, Irlanda i Portugal presenten xifres per
sota del nivell català.
Taula 6.1. Percentatge d’alumnes matriculats en edu cació secundària
postobligatòria. Any 2004
Països General Professional % professional en el
sistema dual
Alemanya 38,3 61,2 47,0
Àustria 21,4 78,6 33,6
Bèlgica 31,8 68,2 2,6
Catalunya 62,0 38,0 -
Dinamarca 53,2 46,8 46,1
Espanya 61,3 38,7 3,8
Finlàndia 39,9 60,1 11,2
França 43,5 56,5 11,4
Grècia 66,0 34,0 -
Irlanda 66,5 33,5 -
Itàlia 37,2 62,8 -
Luxemburg 36,1 63,9 13,9
Països Baixos 30,9 69,1 22,9
Portugal 71,5 28,5 -
Suècia 46,6 53,4 -
Regne Unit 28,5 71,5 -
Mitjana UE (15) 44,9 55,1 21,4
Font: Oroval i Escardíbol (2007)
33 OCDE (2006). Education at a glance. Paris: OCDE
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 65
Gràfic 6.4. Percentatge d'alumnes matriculats en educació secundària postobligatòria
0 20 40 60 80 100
Alemanya
Àustria
Bèlgica
Catalunya
Dinamarca
Espanya
Finlàndia
França
Grècia
Irlanda
Itàlia
Luxemburg
Països Baixos
Portugal
Suècia
Regne Unit
Mitjana UE (15)
General Professional
b) Pel que fa referència a les taxes de graduació en secundària
superior es pot observar a la taula 6.2. que els índexs de graduació
d’alumnes d’educació secundària superior d’orientació professional
són molt elevats en països com Finlàndia, França, Itàlia o els Països
Baixos amb taxes al voltant del 70%. D’altra banda, països com
Portugal i Espanya són els dos països d’Europa amb les taxes de
graduació més baixes (14 i 25 % respectivament).
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 66
Taula 6.2. Taxa de graduació en educació secundària postobligatòria.
Any 2004
Països General Professional
Alemanya 36 62
Bèlgica 37 62
Dinamarca 58 56
Espanya 45 25
Finlàndia 52 75
França 33 70
Grècia 59 39
Irlanda 66 34
Itàlia 29 67
Luxemburg 28 42
Països Baixos 34 66
Portugal 40 14
Suècia 37 41
Mitjana UE (15) 42,7 50,2
Font: Oroval i Escardíbol (2007)
c) Quant a la formació professional contínua i ocupacional, les dades
referides a l’any 2003 (OCDE 2006) posen de manifest que més del
35% de la població, entre 25 i 64 anys, de països com Dinamarca,
Finlàndia i Suècia va participar durant aquell any en activitats
formatives relacionades amb el seu lloc de treball. Si es revisen les
dades d’Espanya, Portugal o Itàlia s’observa que aquest percentatge
no arriba al 10%.
d) Segons el citat l’informe de l’OCDE també s’observa una relació
positiva entre el nivell educatiu de la població adulta i la participació
en activitats formatives relacionades amb el lloc de treball.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 67
6.2. Directrius i recomanacions de la Unió Europea en matèria de
formació professional.
En el Consell Europeu celebrat a Lisboa l’any 2000 es va reconèixer la
importància de l’educació per tal de millorar la competitivitat europea i per
mantenir la cohesió social. En aquest sentit, l’Organisme europeu marcava
que l’estratègia a seguir pels Estats membres passava per:
• Augmentar la despesa en I+D+i respecte al PIB, fins arribar al 3%
l’any 2010.
• Aconseguir que l’ensenyament, en general, i la formació
professional, en concret, fossin d’alta qualitat.
Pel que fa als objectius educatius establerts en la cimera de Lisboa es
poden destacar els següents:
1) Reduir el fracàs escolar. S’estableix que a l’any 2010 els Estats
membres han de d’haver reduït a la meitat la taxa d’abandonament
escolar, de tal manera que la mitjana europea no superi el 10%.
2) Que a l’any 2010, com a mínim, el 85% dels joves europeus hagin
finalitzat estudis de batxillerat o de formació professional.
3) Aconseguir millorar el rendiment escolar i la formació permanent
fins assolir que en cap país de la UE hi hagi menys del 10% de la
població adulta que realitzi cursos de formació contínua.
Un any més tard (2001), el Consell Europeu d’Estocolm va determinar una
sèrie d’actuacions conjuntes a realitzar per tal d’assolir els objectius de
Lisboa. D’entre els diferents objectius marcats destaquen la millora de la
qualitat i l’eficàcia dels sistemes d’ensenyament i de formació així com les
vies d’accés als mateixos.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 68
El Consell Europeu de Barcelona (2002) va aprovar el Programa de Treball
sobre el seguiment de l’Informe d’Objectius, on es feia referència al repte
plantejat en el sentit que la formació i l’ensenyament europeus esdevinguin
l’any 2010 una referència a nivell mundial. També, es va recomanar als
estats membres l’establiment d’un sistema de títols i qualificacions més
transparent.
Al mes de novembre del mateix any, el Consell Europeu (Declaració de
Copenhaguen) va aprovar una Resolució amb la intenció de potenciar una
major cooperació entre països membres en matèria de formació i
ensenyament professional.
Destaquem, a continuació les prioritats marcades en relació a la formació
professional:
• Reforçar la dimensió europea en formació professional per tal
d’assolir més i millor cooperació.
• Augmentar la transparència dels sistemes de formació professional.
• Reforçar les actuacions per millorar la informació, l’orientació i
l’assessorament en tots els nivell d’ensenyament, així com la
formació i l’ocupació, en especial, en temes com l’accés a
l’aprenentatge, la formació i els ensenyaments professionals.
• Estudiar de quina manera es pot establir un sistema d’homologació
de crèdits per a la formació i l’ensenyament professional.
• Tenir més control de qualitat i augmentar la cooperació entre països.
A l’any 2004, el comunicat de Maastricht revisa la Declaració de
Copenhague i estableix una sèrie d’actuacions prioritàries per a cadascun
dels països signants i també per al conjunt europeu. En primer lloc, els
diferents països s’havien de comprometre a reforçar la formació
professional per aconseguir arribar als objectius de Lisboa i en segon lloc,
calia posar en marxa una sèrie d’accions per incrementar la mobilitat dels
treballadors, en la línia d’aconseguir un mercat de treball europeu més
obert i transparent.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 69
Les accions proposades van concretar-se en:
• El desenvolupament d’un marc de qualificacions europeu obert i
flexible que faciliti el reconeixement i la transferibilitat de
qualificacions.
• La creació d’un sistema europeu de transferència de crèdits de
l’educació i la formació professionals perquè qualsevol ciutadà pugui
seguir els seu aprenentatge a partir del nivell adquirit en qualsevol
país de la Unió Europea.
D’acord amb l’exposat anteriorment, la Comissió Europea va adoptar, a
finals del 2006, una proposta per establir el Marc Europeu de
Qualificacions per a l’Aprenentatge Permanent (European Qualifications
Framework for Livelong Learning, EQF). Aquest sistema ha de permetre
comparar les qualificacions obtingudes en els diversos sistemes educatius i
formatius de la Unió Europea i alhora farà augmentar la transparència de
les qualificacions amb la qual cosa es facilitarà la mobilitat dels treballadors
i l’increment del nivell de la formació.
6.3. Anàlisi de la situació formació professional e n alguns països de la
Unió Europea.
L’anàlisi dels sistemes de formació professional de diferents països
integrants de la Unió Europea com per exemple: Alemanya, França,
Anglaterra i País de Gal·les permetrà recollir els trets més característics de
cada un d’ells amb la intenció d’extreure possibles aplicacions que puguin
servir per millorar el del nostre país.
6.3.1. El sistema de formació professional reglada a Alemanya.
El sistema alemany es caracteritza per una clara distinció entre
l’ensenyament general, els ensenyaments professionals cursats en centres
escolars i el sistema dual o d’aprenentatge, que s’inicia amb l’accés a
l’educació secundària.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 70
És important destacar que els alumnes quan acaben els ensenyaments
primaris han d’optar entre seguir la via acadèmica o bé professional, tot i
que en els darrers anys s’han introduït una sèrie de reformes que han
augmentat la flexibilitat entre ambdós itineraris.
Per tant, amb l’obtenció del títol d’educació general bàsica, l’alumnat pot
optar entre:
a) L’accés al sistema dual d’ FP.
b) Als cursos bàsics d’ FP.
c) A les escoles tècniques d’ FP avançada.
d) Als centres d’ensenyament d’adults.
En el sistema dual que té una gran tradició i seguiment al país, la formació
pot durar tres o quatre anys, en funció de l’ocupació elegida els alumnes.
Pretén facilitar una àmplia formació professional bàsica així com la
capacitació adient per tal d’exercir un professió. Cal destacar que aquest
tipus de formació concentra gairebé el 50% de l’alumnat matriculat en el
segon cicle de secundària.
Les seves característiques més significatives són que:
• La formació es realitza en dos llocs diferents: en el lloc de treball i en
un centre d’ FP.
• Els joves que s’acullen a aquest tipus de formació estan contractats
per les empreses i tenen els mateixos drets que els altres
treballadors.
• L’alumnat que acaba aquests estudis obté una titulació que li permet
l’ingrés en un centre de formació professional avançada i també rep
un certificat de l’empresa acreditatiu d’haver realitzat la formació
professional en una empresa i de tenir suficient experiència laboral
per a la pràctica d’una professió.
El sistema dual s’ha anat implantat progressivament en tots els sectors
industrials d’Alemanya i ha posat de manifest una sèrie d’avantatges
respecte a la resta de models d’FP, que segons Oriol i Escardíbul són:
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 71
a) Una major adequació dels continguts a les necessitats del sistema
productiu ja que s’incrementa la participació de tots els agents
implicats (administració pública, organitzacions empresarials i
sindicals, cambres professionals i representants del professorat).
b) Una mentalitat empresarial en relació a la valoració de la formació
com a eina estratègica per millorar la competitivitat.
c) Un gran incentiu per l’alumnat, ja que li permet ocupar llocs de
treball més qualificats, millor remunerats econòmicament i
aconseguir un alt grau d’inserció laboral.
d) Una constant connexió entre l’empresa i el centre escolar, amb la
qual cosa cal renovar i adaptar contínuament els continguts de la
formació per estar al dia de les noves tecnologies presents en el
món productiu.
Aquest sistema, també, presenta alguns problemes, com l’escassetat
de places per joves amb baixes qualificacions o de zones menys
afavorides econòmicament. Així mateix, la integració d’immigrants en el
sistema dual no ha donat resultats satisfactoris ja que degut a la llarga
durada de la formació pot dificultar la permanència dels col·lectius amb
problemes econòmics o amb baix nivell formatiu.
Per tal d’incrementar la participació i de reduir la taxa d’abandonament
en els nivells d’ensenyament secundari superior de la població jove
amb baixos resultats acadèmics, el govern federal ha establert una
sèrie de programes orientats sobretot a millorar la integració d’aquests
joves a la societat i en especial en el mercat de treball. En aquesta línia
l’Institut Federal per a la Formació Professional ha creat un centre
virtual amb bones pràctiques que s’encarrega de difondre bons
exemples en la promoció de formació professional entre joves amb
problemes.34
34 Consultable a: http://www.good-practice.de
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 72
6.3.2. El sistema de formació professional reglada a França.
Els alumnes que superen el darrer curs d’ensenyament secundari inferior
(Troisième) obtenen una titulació (Brevet) que acredita la formació bàsica
rebuda, però sense gaire valoració en el mercat de treball. Així doncs,
l’alumne quan acaba aquesta etapa, en funció del seu rendiment i dels
objectius que s’hagi proposat, té diferents opcions educatives (general,
tecnològica o d’aprenentatge professional).
Per obtenir el títol de tècnic especialista (educació secundaria superior)
s’han de cursar tres anys de batxillerat professional en un Lycée
professionel; durant el primer curs l’ensenyament és de tipus general i en
els altres dos s’imparteix formació específica per tal que l’alumne pugui
desenvolupar una professió.
Els Lycées professionels poden també proporcionar el certificat de
capacitació professional (CAP) que prepara l’alumne per exercir una
professió, o bé per continuar estudiant fins aconseguir el diploma d’estudis
professionals (BEP), títol que li permet accedir a un lloc de treball o
continuar estudis de batxillerat tecnològic o professional.
Des de l’any 1971, amb l’aprovació de la Llei sobre Aprenentatge tots els
alumnes majors de 16 anys que acaben l’escolarització obligatòria tenen la
possibilitat de cursar el CAP i el BEP mitjançant l’aprenentatge
professional, tot alternant la formació en una empresa i en un centre
escolar. De la mateixa manera que en Alemanya, l’aprenentatge es realitza
en el marc d’una relació contractual entre l’aprenent (entre 16 i 25 anys) i
l’empresari on la formació en el centre de treball representa el 75 % del
temps total de formació. L’aprenent signa un contracte de treball (entre 1 i
3 anys) segons determina la normativa laboral. Els fons per finançar aquest
sistema provenen de les empreses contractants, de l’Estat central i de les
autoritats regionals.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 73
Per tal de fer més atractiva la formació professional es van crear a França
els Centres d’Oficis (Lycées des Métiers). En aquests centres s’agrupen
diverses famílies de formació en relació a un ofici o a un conjunt d’oficis
relacionats.
A França gairebé el 60% dels alumnes del segon cicle de secundària han
escollit la branca professional. Al llarg dels anys el model francès s’ha
anant acostant progressivament a l’alemany amb la incorporació de
períodes de formació en empreses.
6.3.3. El sistema de formació professional reglada a Anglaterra i al
País de Gal·les.
La major part d’alumnes d’aquests països cursen l’educació secundària en
escoles integrades, comprensives i no selectives (comprehensive schools).
Un cop acabada l’educació obligatòria i en funció dels resultats obtinguts,
l’alumnat té diferents opcions:
• Continuar el segon cicle d’ensenyament obligatori fins els 18 anys i
posteriorment cursar estudis universitaris.
• Realitzar un curs per obtenir el Certificat General d’Educació de
nivell avançat que li facilita l’entrada a l’educació superior o per
aconseguir una qualificació professional de nivell mitjà.
• Realitzar un curs de preparació per incorporar-se al món del treball o
participar en un programa d’aprenentatge.
• Començar a treballar.
La flexibilitat introduïda pel govern en el sistema pretén reduir les
diferències entre les diverses opcions i facilitar la possibilitat que els
alumnes puguin seguir estudis d’orientació acadèmica o professional o bé,
una combinació d’ambdues.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 74
6.4. Conclusions capítol 6.
Les dades exposades anteriorment demostren que Catalunya i Espanya se
situen a la cua d’Europa pel que ja al nombre d’alumnes que segueixen
ensenyaments secundaris de tipus professional. El promig català del 38%
queda 17 punts per sota de la mitjana europea. Si ens comparem amb el
Regne Unit. França o Alemanya les diferències són molt més significatives:
33,5 punts, 29,2 i 18,5 respectivament.
Hem comprovat que, en més de la meitat dels països europeus, les taxes
de graduació en secundària superior són molt més altes en els programes
de formació professional. En països com Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia
o els Països Baixos, els índexs de graduació poden arribar a duplicar els
de l’ensenyament general. Les taxes més altes de graduats, al voltant del
70%, s’obtenen en països com Finlàndia, França, Itàlia o els Països
Baixos, mentre que a l’Estat espanyol va ser del 25% només superada, a la
baixa, per Portugal amb el 14%.
L’anàlisi dels sistemes de formació professional reglada existents en altres
països de la Unió Europea ens ha servit per saber quina és la seva
estructura i per conèixer la seva evolució recent que va en la línia de reduir
al màxim les rigideses del sistemes i aconseguir major permeabilitat entre
els diferents sistemes de formació.
En el model alemany destaca especialment l’alta representativitat del
sistema dual que concentra gairebé el 50% de l’alumnat matriculat en el
segon cicle de secundària. A part d’aquesta característica, cal remarcar la
diversitat de centres on s’imparteix formació professional, així com el
caràcter descentralitzat del sistema. També cal destacar que les darreres
reformes introduïdes en el sistema han estat orientades a flexibilitzar-lo per
tal d’aconseguir més permeabilitat entre l’ensenyament general i el
professional.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 75
Pel que fa a França, hem vist que gairebé el 60% de l’alumnat segueix
estudis secundaris de tipus professional. El model francès, durant els
darrers anys, ha anant evolucionant cap al model alemany i ha anat
incorporant períodes de formació en empreses en tots els tipus de
titulacions professionals.
El govern d’Anglaterra i el País de Gal·les ha posat en marxa mesures
perquè els alumnes puguin seguir estudis d’orientació acadèmica o
professional o una combinació d’ambdues amb la voluntat de reduir la
clàssica separació entre ensenyament acadèmic i professional.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 76
Capítol 7. El sistema de formació professional a Ca talunya
En aquest capítol s’analitzen els trets més característics del sistema català
de formació professional. L’estudi es centra en el subsistema de Formació
Professional Reglada (FFR).35
En primer lloc, es fa un repàs del marc legal regulador del sistema a nivell
estatal i de la normativa específicament catalana. Seguidament, s’exposen
una sèrie de dades significatives que mostren la importància d’aquest tipus
de formació en el conjunt de l’oferta de formació existent a Catalunya.
Finalment, es presenten diferents dades sobre la situació laboral i formativa
de les persones que han acabat, recentment, els estudis de CFGM i CFGS.
7.1. Marc legislatiu de la formació professional re glada.
Les diferents normatives que regulen el sistema de la formació professional
reglada a l’Estat espanyol i a Catalunya tenen la finalitat de posar en
pràctica el que marca la Constitució en els seus articles 27 i 40. Per una
banda, es reconeix el dret a l’educació de tots els ciutadans i per una altra,
l’obligació que tenen els poders públics de potenciar la formació i
readaptació professionals. L’objectiu final és aconseguir elevar el nivell de
qualitat de vida de les persones i així assolir la cohesió social i econòmica i
el foment de l’ocupació.
35 A partir de l’aprovació de la LOGSE (1990) i de la Llei de les qualificacions i de l’FP(2002), la formació professional queda reconeguda com un únic sistema integrat per tressubsistemes, un el de la Formació Professional Reglada (FPR), gestionada per lesautoritats educatives, i els altres dos gestionats per les autoritats laborals: la FormacióProfessional Ocupacional (FPO) adreçada als desocupats i la Formació ProfessionalContinua (FPC) per a les persones que ja treballen. Aquesta situació és manté en l’actualLO d’Educació de 2006 que, en l’article 39, reconeix que la formació professional inclouels tres subsistemes (l’FPR, l’FPO i l’FPC) i que aquest tipus de formació té com a finalitatproporcionar ensenyaments que permetin adquirir i actualitzar les competènciesprofessionals.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 77
Més tard, la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a
l’Educació (LODE) i la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d‘Ordenació
General del Sistema Educatiu (LOGSE) van desenvolupar les disposicions
constitucionals. Ambdues lleis van ser modificades l’any 2002 per dues
noves lleis: la Llei Orgànica 5/2002 de 19 de juny, de les Qualificacions i de
la Formació Professional i la Llei Orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de
Qualitat de l’Educació.
Amb l’aprovació, l’any 2006, de la Llei Orgànica 2/2006, queden derogades
la LOGSE i la Llei Orgànica 10/2002, de Qualitat de l’Educació i, també, es
modifiquen alguns articles de la LODE.
Per tant, en aquests moments, la Formació Professional Reglada està
regulada per les Lleis Orgàniques 2/2006, de 3 de maig, d’Educació i
per la 5/2002, de 19 de juny, de les Qualificació i de la Formació
Professional . En ambdues lleis la formació és concebuda com un procés
permanent que s’ha de desenvolupar al llarg de la vida de les persones.
En concret, la Llei d’Educació de 2006 defineix “la formació professional
com un conjunt de cicles formatius de Grau Mitjà i Superior que tenen com
a finalitat preparar l’alumnat per l’activitat en un camp professional i facilitar
la seva adaptació a les modificacions laborals que puguin produir-se en la
seva vida, així com contribuir al seu desenvolupament personal i a
l’exercici de la ciutadania democràtica.”
Cal destacar la importància del Reial Decret 1538 publicat el 15 de
desembre de 2006. Aquesta norma té l’objectiu específic de “regular la
formació professional del sistema educatiu i d’adaptar-la a les necessitats
del món actual,” d’acord amb les directrius de la Unió Europea.
Més específicament, en el citat Reial Decret s’estableix:
• L’estructura dels nous títols de formació professional, que tindran
com a base el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 78
• La regulació de les proves per l’obtenció dels títols de formació
professional de Tècnic i de Tècnic Superior i els ensenyaments de
formació professional a distància.
• El sistema de convalidacions, exempcions i la correspondència amb
l’experiència laboral, aspecte que facilita les connexions entre
diferents tipus d’ensenyament i permet la configuració de vies
formatives adaptades a les necessitats i interessos personals.
Així mateix, i en l’article 11 del capítol II de l’esmentat Reial Decret, es
determinen les característiques principals i les finalitats de la formació en
centres de treball (FCT).
També, és important remarcar que en el seu capítol VIII es determina que
les Administracions educatives han de proporcionar informació a l’alumnat,
a les famílies i a la societat en general. Concretament, es diu que les
citades Administracions “han d’establir les mesures i els instruments de
suport per facilitar la informació, orientació i assessorament als col·lectius
en risc d’exclusió, a les persones que abandonen aviat el sistema educatiu,
als immigrants, als discapacitats, etc.”
Respecte a la normativa dictada per la Generalitat de Catalunya,
actualment en vigor, s’ha de destacar el Decret 240/2005 , de 8 de
novembre, mitjançant el qual s’estableixen “mesures flexibilitzadores de
l’oferta dels ensenyaments d’FP” específica, per tal de “millorar la formació
al llarg de la vida, possibilitar l’adaptació a les situacions personals i
professionals de l’alumnat i millorar l’oferta i qualitat de l’educació.”
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 79
7.2. Organització de la formació professional regla da.
La formació professional reglada (FPR) està constituïda per la formació
professional de base (present en l’Educació Secundària Obligatòria i al
Batxillerat), per la formació professional específica (cicles de grau mitjà i
superior), així com, pels programes de qualificació professional inicial
(abans programes de garantia social).
La formació professional específica consta dels cicles formatius de grau
mitjà (CFGM) i els de grau superior (CGFS) que, des de l’aplicació de la
LOGSE, van substituir les antigues FP1 i FP2.
La LOGSE, inicialment, i actualment la LOE, consideren els CFGM com
una opció d’estudi professional per aquells alumnes graduats en educació
secundària que vulguin optar per aquest tipus d’estudis, en lloc dels
secundaris acadèmics. En cap cas es considera que són una via
alternativa per als alumnes “fracassats” del sistema educatiu obligatori, ja
que per accedir als CFGM és necessita la graduació en ESO, la mateixa
que per cursar el Batxillerat. Quan acaba el cicle, l’alumnat pot entrar al
mercat laboral o bé continuar estudiant el batxillerat per poder accedir a un
CFGS o bé anar a la universitat.
En aquest sentit la LOGSE va convertir el CFGM en una sortida sense
continuïtat en l’àmbit de la formació professional i en un estímul a la
permanència en la via acadèmica la qual oferia la possibilitat de cursar un
CFGS o bé anar a la universitat. Una de les causes que poden haver
provocat la baixada d’alumnes en aquest tipus d’educació pot ser la no
continuïtat entre ambdós cicles i el fet d’endarrerir l’accés als CFGM als 16
anys. D’altra banda, els CFGS van passar a ser considerats educació
superior no universitària, quan l’FP2 formava part de l’educació secundària.
A partir de l’any 2000 es van introduir diverses mesures per tal de fer més
flexibles les vies d’accés al cicles formatius de formació professional.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 80
Actualment, en la Llei d’educació de 2006 (article 41.2) es reconeixen
diverses vies d’accés:
• Graduat en ESO per al CFGM i el Batxillerat per al CFGS (igual que
la LOGSE)
• Mitjançant una prova:
o Per als CFGM, els alumnes hauran de tenir 17 anys. Podran
demanar l’exempció d’una part de la prova, els alumnes que
hagin cursat programes de qualificació professional inicial
(antics programes de garantia social), que tinguin certificats
de professionalitat o bé qualificacions o bé experiència laboral
acreditada
o En els CFGS, els alumnes hauran de tenir 19 anys (poden
accedir al cicle amb 18 anys quan tinguin el títol de tècnic).
També, estan exempts d’una part de la prova els que tinguin
certificats de professionalitat, hagin acreditat les seves
qualificacions, tinguin experiència laboral, o bé hagin superat
un CFGM.
• La novetat respecte a legislacions anteriors ha estat la posta en
marxa de cursos de preparació per a la prova d’accés, que poden
comptabilitzar en la nota final de la prova.
Cal remarcar que l’alumnat català utilitza cada cop més la prova com a via
d’accés als cicles formatius. Així, durant el curs 2006-2007, 16.566
persones van presentar-se a les proves: 6.888 en CFGM i 9.678 en el
CFGS, cosa que va representar un 38% dels alumnes de primer curs
d’ambdós cicles. Destaca el fet de l’augment progressiu del percentatge
d’alumnes aprovats d’entre els que es presenten a les proves (al voltant del
65% en els CFGM i el 80% en el CFGS).
Des de l’aprovació de la Llei, l’administració educativa catalana està
prenent mesures per potenciar aquesta via d’accés als cicles formatius,
amb l’augment de l’oferta de places escolars, majoritàriament, en IES
públics, en centres de formació d’adults, en centres educatius municipals i
en centres privats. Amb aquestes actuacions es pretén aconseguir
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 81
l’increment del nombre d’alumnes en els CFGM, els quals un cop hagin
acabat aquests estudis podran, si ho desitgen, accedir als CFGS.
L’oferta actual de formació professional en cicles formatius a Catalunya
s’organitza en 23 famílies professionals, amb un total de 141 títols
diferents, dels quals 63 són de CFGM i 78 de CFGS.
Durant el curs 2005-2006, 369 centres impartien la citada oferta, dels
quals, 229 eren públics (87% del Departament d’Educació) i 140 privats ( el
69% concertats.
Els CFGM i els CFGS s’estructuren en mòduls professionals de diversa
tipologia els quals estan associats a unitats de competència, formació
transversal, formació i orientació laboral i la formació en centres de treball.
Pel que respecta a les titulacions, els CFGM permeten obtenir el títol de
tècnic, i els CFGS el de tècnic superior. Aquest darrer permet l’accés
directe a algunes carreres universitàries de primer cicle i la convalidació de
determinades matèries. Aquesta possibilitat d’accés es va implantar per
primer cop a Catalunya i va representar en el seu moment un element
d’innovació a nivell estatal.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 82
7.3. La formació en centres de treball.
La formació en centres de treball (FCT) consisteix en pràctiques formatives
(de caràcter no laboral) que realitzen els alumnes en centres de treball
situats en l’entorn on està ubicat el centre educatiu on cursen els estudis.
La durada de les pràctiques depèn de cada cicle formatiu, tot i que oscil·la
entre les 300 i les 700 hores (aproximadament el 30% del currículum).
Aquesta formació, és possible compaginar-la amb els estudis en el centre o
bé realitzar-la de manera intensiva. Tots els alumnes matriculats en CFGM,
CFGS i CF d’arts plàstiques i disseny han de realitzar-la. També poden
accedir-hi els alumnes de Batxillerat.
L’FCT va ser regulada a nivell estatal per la LOGSE i a Catalunya
mitjançant una Ordre de 2002,36 (tot i que en la pràctica ja existia
anteriorment).
Més recentment, en el citat Reial Decret 1538/2006, de 15 de desembre es
van definir les característiques principals i les finalitats d’aquest tipus de
formació, entre les quals es destaquen les següents:
a) Completar l’adquisició de competències professionals pròpies de
cada títol, aconseguides en el centre educatiu.
b) Adquirir una identitat i maduresa professional motivadores per a
l’aprenentatge al llarg de la vida.
c) Completar coneixements relacionats amb l’activitat empresarial i el
sistema de relacions sociolaborals de les empreses amb la finalitat
de facilitar la inserció laboral dels alumnes.
d) Avaluar els aspectes més rellevants de la professionalitat que ha
assolit l’alumne en el centre educatiu que no s’hagin pogut verificar
pel fet d’exigir situacions reals de feina.
36 ORDRE ENS/193/2002, de 5 de juny per la qual es regula la formació pràctica encentres de treball i els convenis de col·laboració amb empreses i entitats il’ORDRE/EDC/21/2006, 30 de gener per la qual es modifica l’Ordre anterior.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 83
Segons el que diu l’article 11.3 del RD 1538/2006, l’FCT s’haurà de cursar,
amb caràcter general, després d’haver superat l’avaluació positiva de tots
els mòduls professionals realitzats en el centre educatiu. En aquest sentit
la realització de l’FCT pot ajudar l’alumne a configurar o reafirmar els seu
propi itinerari professional i orientar les seves decisions formatives i
professionals com un factor important en la seva transició a la vida laboral.
En termes generals la formació pràctica en centres de treball és valorada
molt positivament tant pels alumnes i les seves famílies com per part del
professorat, sobretot perquè facilita la inserció de l’alumnat en el món
laboral.37
Un fet significatiu és que el grau d’inserció laboral dels alumnes que han
cursat cicles formatius d’FP gira al voltant del 70% dels titulats.
Tot i això, diversos sectors implicats en aquest tipus de formació opinen
que un cop superada la fase d’implantació generalitzada de l’FCT s’hauria
d’aprofundir més en els objectius formatius i d’orientació de l’alumne, per
poder treure més profit de les oportunitats que ofereix aquest tipus de
formació.38
Des de l’any 1984, any en què es va iniciar el programa, 635.806 alumnes
de formació professional han realitzat pràctiques en empreses (veure taula
7.1.). En el primer any es van comptabilitzar 580 empreses col·laboradores
i 1250 alumnes amb conveni i, en els últims anys hi participen a l’entorn de
20.000 empreses de promig cada curs escolar, i es fan al voltant de 38.000
convenis als alumnes.39
Una mostra de l’evolució produïda en els convenis de pràctiques realitzats
des de la seva implantació es pot veure mitjançant les dades de la taula
següent:
37 Consell de la Formació Professional de Barcelona, 2003.38 Sanz, F. (2004): L’orientació professional de l’alumnat dels cicles formatius, la inserciólaboral i la gestió de la borsa de treball. Llicència d’estudis, curs 2003-2004.39 Dades del Departament d’Educació (març de 2008)
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 84
Taula 7.1. Nombre d’alumnes i d’empreses que han pa rticipat en la Formacióen centres de treball des de l’any 1984 fins al 200 7.
Any Nombre d’alumnes Empreses amb convenis1984 1.250 5801985 3.665 1.4481986 8.307 3.1951987 14.856 5.3601988 16.100 5.5901989 13.552 6.1461990 16.881 7.3501991 17.950 7.3801992 18.133 7.4081993 20.623 7.5551994 27.800 11.0001995 33.854 14.5191996 34.402 14.2011997 34.326 14.5911998 34.895 15.6241999 36.755 17.3972000 36.837 20.6222001 36.252 18.2462002 37.739 18.7372003 38.786 19.7292004 38.677 19.5952005 38.438 19.8572006 38.725 20.2112007 37.003 19.424
Font: Departament d’Educació (2008)
7.4. Els Programes de Qualificació Professional ini cial i els de
Garantia Social.
Els Programes de Garantia Social (PGS) representen una alternativa per
als alumnes entre 16 i 21 anys que no hagin obtingut el títol de Graduat en
ESO i que no tinguin cap altre titulació professional. Aquests Programes,
d’acord amb la Llei d’educació de 2006, seran substituïts a partir del curs
2008-2009 pels anomenats Programes de Qualificació Professional inicial
(PQPI) i podran acollir alumnes a partir dels 15 anys.
Ambdós programes estan dissenyats per:
- Millorar la formació general.
- Capacitar l’alumnat perquè pugui realitzar determinats oficis i feines.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 85
- Facilitar un certificat, al final de la formació.
A més, amb els PQPI es pretén que tots els alumnes puguin obtenir
competències professionals pròpies d’una qualificació de nivell u,40 per
facilitar-los la inserció laboral i alhora puguin ampliar les seves
competències bàsiques per poder continuar estudis, si així ho desitgen.
Segons diu la Llei d’educació, en els PQPI s’hauran d’incloure tres tipus de
mòduls:
1. Específics, relacionats amb les unitats de competència
corresponents a qualificacions de nivell u.
2. Formatius de caràcter general, per ampliar competències bàsiques i
afavorir la transició des del sistema educatiu al món laboral.
3. Voluntaris per als alumnes, amb la finalitat d’obtenir el títol de
graduat en ESO, amb la possibilitat que es puguin cursar de manera
simultània amb els mòduls citats o bé, un cop acabats.
Els alumnes que superin els mòduls obligatoris obtindran una certificació
acadèmica expedida per les administracions educatives que tindrà efectes
d’acreditació de les competències professionals adquirides en relació amb
el Sistema Nacional de Qualificacions i Formació Professional.
Han sorgit veus crítiques a aquest tipus de formació en el sentit que
representa una “tercera” via formativa, separada de les titulacions
secundàries (Batxillerats i Cicles de Formació Professional) per als que no
han superat l’ESO i que en molts casos aboca als joves a la precarietat
laboral.
40 Segons l’estructura actual del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, creatper la LO 5/2000, de 19 de juny, de les Qualificacions i de la Formació Professional.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 86
7.5. Anàlisi quantitatiu del sistema de formació pr ofessional reglada.
Tal i com s’ha exposat en el punt 7.2, l’oferta actual de FPR s’organitza en
CFGM, GFGS i PGS que són considerats els ensenyaments professionals
de règim general. També, existeixen ensenyaments professionals de règim
especial com són els ensenyaments artístics, esportius i d’idiomes.
A la taula 7.2. podem observar la distribució de l’alumnat entre els CFGM i
els CFGS així com el pes que té cada família professional dins del conjunt
d’estudiants. Com es pot comprovar, durant el curs 2005-2006, hi havia
69.380 alumnes matriculats en els cicles formatius de formació
professional, dels quals 34.597 cursaven CFGM (49,9%) i 34.783 cursaven
CFGS (50,1%).
Taula 7.2. Distribució d’alumnes dels CFGM i CFGS p er famílies professionals, curs2005-2006.
Famílies Cicles grau mitjà Cicles grau superior
professionals Nombred’alumnes
Percentatges/total
Nombred’alumnes
Percentatges/total
Activitats agràries 795 2,3 470 1,4Act. físiques i esportives 724 2,1 1.362 4,0Act. marítimes ipesqueres
127 0,4 142 0,4
Administració 5.487 15,9 5.024 14,9Arts gràfiques 552 1,6 321 1,0Comerç i Màrqueting 1.443 4,2 1.861 5,5Comunicació, imatge i so 220 0,6 1.660 4,9Edificació i obra civil 163 0,5 1.357 4,0Electricitat i electrònica 4.898 14,2 3.434 10,2Fabricació mecànica 1.571 4,5 1.223 3,6Fusta i moble 500 1,4 54 0,2Hostaleria i turisme 1.972 5,7 1.385 4,1Imatge personal 2.292 6,6 681 2,0Indústries alimentàries 137 0,4 160 0,5Informàtica 2.900 8,4 3.775 11,2Manteniment vehiclesautopropulsats
3.583 10,4 829 2,5
Manteniment i serveis ala producció
1.875 5,4 937 2,8
Química 572 1,7 1.297 3,8Sanitat 4.060 11,7 3.337 9,9Serveis socioculturals i ala comunitat
666 1,9 4.411 13,1
Tèxtil, confecció i pell 60 0,2 63 0,2Total 34.597 100,0 34.783 100,0
Font: Oroval i Escardíbul (2007) i Departament d’Educació (2007)
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 87
La major part dels alumnes, tant en els CFGM com en els CFGS, es
concentren en els cursos d’administració (16-15% del total d’alumnes),
electricitat i electrònica (14-10%) i sanitat (12-10%). També, es significatiu
el 10% d’alumnes matriculats al CFGM de manteniment de vehicles
autopropulsats, l’11% d’alumnes matriculats al CFGS d’informàtica i el 13%
en serveis socioculturals i a la comunitat.
La majoria de les places escolars d’ambdós cicles, el 69%, són ofertades
per centres públiques i el 31% per centres privats, la majoria finançats
parcialment per l’administració.
7.5.1. Característiques dels alumnes que estudien c icles formatius de
formació professional.
Un primer aspecte a analitzar seria l’edat d’accés al cicles formatius.
Durant el curs 2005-2006, el 66% dels alumnes que van cursar cicles
mitjans tenien entre 16 i 18 anys, el 13,4%, 19 anys i el 20,6% més de 20.
Respecte al cicles superiors, el 22,6% tenien menys de 20 anys i el 77,4,
més de 20.
Quant al sexe, en els CFGM, un 39,3% eren noies, un percentatge similar
al de l’any 2000, però inferior al de la dècada dels noranta. Cal destacar la
gran diversitat existent en la distribució de nois noies entre els diferents
cicles. Hi ha alts percentatges de dones en administració, sanitat, imatge
personal, comerç i màrqueting, i molt poca presència en les famílies
agràries, electricitat i electrònica fabricació mecànica, fusta i moble etc.
En el cicles superiors, el 48% de l’alumnat són dones, percentatge similar
al dels darrers quinze anys.
Pel que fa a la nacionalitat de procedència , a la taula 7.3. observem que
el 7,8% dels estudiants de CFGM eren estrangers, la majoria d’Amèrica
Central i del Sud (48,4%) i del Magrib (29,7%) (Veure apartat 3.2.2.).
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 88
Taula 7.3. Percentatge d’alumnes estrangers respect e al nombre total d’alumnes,Catalunya, curs: 2005-2006
Nivelleducatiu
% estrangers % estrangers en centrespúblics
% estrangers en centresprivats
ESO 11,9 16,8 5,0Batxillerat 5,0 6,8 2,0CFGM 7,7 9,2 4,5CFGS 5,8 5,9 5,6
Font: Departament d’Educació (2007)
Comprovem que el 7,7 % d’alumnes de CFGM són estrangers, del quals el
48,3 % del total procedeixen d’Amèrica Central i del Sud, també es
significatiu el 29,6% originaris del Magrib.
Respecte als alumnes que cursaven CFGS el 2005-2006, veiem que el 5,8
% són estrangers. En aquest cas el 63,1% procedeixen d’Amèrica Central i
del Sud. Només el 8,2 % del total són magribins, percentatge similar al dels
alumnes procedents de la Unió Europea (11,9%) i de la resta d’Europa
(10%).
Mitjançant les dades del quadre podem observar que hi ha una major
proporció d’alumnes estrangers que, després de l’ensenyament secundari
obligatori opten per cursar CFGM i CFGS respecte al que segueixen
estudis de Batxillerat. També, s’ha de remarcar que tant en el cas del
Batxillerat com en els CFGM la majoria dels alumnes immigrants
assisteixen a centres públics, excepte en el cas dels CFGS on els
percentatges de distribució són similars.
A més, dels alumnes matriculats en els CFGM i CFGS, durant el curs
2005-06, 5.175 alumnes van seguir Programes de Garantia Social en 206
centres de Catalunya, el 60,4% públics. El 77% dels alumnes van cursar
programes d’iniciació professional i el 23% programes de formació i
ocupació.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 89
7.5.2. Evolució dels alumnes matriculats en la form ació professional
reglada.
L’anàlisi de la taula 7.4.que mostra les dades dels alumnes matriculats en
la formació professional reglada al llarg dels últims deu anys, permet
extreure una sèrie d’informacions molt significatives.
En primer lloc veiem que:
• S’ha produït una gran disminució dels alumnes matriculats en la
FPR al llarg dels últims deu anys, degut per una part, a l’aplicació de
la LOGSE que va endarrerir l’entrada dels 14 a 16 anys i per l’altra,
degut a la baixada demogràfica.
Així, el nombre d’alumnes d’ensenyaments professionals va passar
de 157.489, durant l’any 1994, a 74.555 matriculats durant l’any
2005.
• A partir de l’any 2000 s’inicia una lleugera recuperació d’aquests
ensenyaments, cosa que no passa amb els de Batxillerat que baixen
de forma espectacular.
• Durant el curs 2005-2006 els alumnes matriculats en Cicles
mitjans estan pràcticament igualats amb els de cicles superiors .
Després de molt temps de estar per sota dels superiors, els CFGM
recuperen el nivell d’inicis de la dècada (0,99).
• Cal destacar que dels 119.785 alumnes matriculats en
ensenyaments secundaris postobligatoris , només el 28,8%
cursaven CFGM i el 71,8% restant, Batxillerat. Així, per cada
alumne matriculat en CFGM n’hi ha 2,5 a Batxillerat. Tot i que
aquesta proporció s’ha anat reduint considerablement des de l’any
1999.
• Pel que fa a l’educació superior, es comprova que la relació entre
alumnes universitaris i els que estudien FP superior no ha parat de
créixer. Durant el curs 2005-2006, per cada estudiant de CFGS hi
ha 5,3 universitaris .
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 90
Taula 7.4. Evolució del nombre d’alumnes de FPR i l a seva relació amb el totald’alumnes de Catalunya. Anys 1994-2006:
Nivell educatiu 1994-1995
1996-1997
1998-1999
2000-2001
2002-2003
2005-2006
Estudis FPSecundària(FP i CFGM)
76.315 44.709 25 527 28.141 32.302 34.597
Estudis FPSuperior(FP II i CFGS)
81.174 77.597 53.736 32.669 33.212 34.783
PGS 0 1.516 2.428 5.122 5.348 5.175
Total FP Reglada 157.489 123.822 81.691 65.932 70.862 74.555
Acadèmicapostobligatòria(BUP,COU i Batx.
202.814 164.763 128.498 102.535 92.844 85.188
Educacióuniversitària
193.069 198.862 207.412 202.478 199.870 184.014
Alumnes FPsec./FP superior
0,94 0,58 0,48 0,86 0,97 0,99
Alumnes
Batxillerat/FP sec. 2,7 3,7 5,0 3,7 2,8 2,5
Alumnes
universitaris/ FP
sup.
2,4 2,7 3,9 6,2 6,0 5,3
Font: Oroval i Escardíbul (2007)
De les dades anteriors cal destacar, de forma negativa, la poca atracció
que desperten els estudis professionals en el jovent català respecte al
conjunt dels joves europeus. Per al conjunt estatal les dades encara són
pitjors que a Catalunya ja que només el 27,5% cursen ensenyaments
secundaris (28,8% a Catalunya) i el 15% ensenyaments superiors (15,5%
Catalunya).
Aquesta situació es produeix tot i que la taxa d’activitat dels alumnes de
grau mitjà és més alta respecte els que ha estudiat batxillerat i similar entre
els graduats en cicles superiors i els universitaris. S’ha de destacar que els
alumnes que han acabat estudis de CFGS troben abans feina que els
universitaris, gràcies a la formació en centres de treball que hi ha als cicles
formatius; d’altra banda, el nivell de salaris és més elevat en el cas dels
alumnes amb més formació acadèmica.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 91
7.5.3. La inserció laboral de l’alumnat que ha acab at estudis de
formació professional.
Ell Departament d’Educació i el Consell General de Cambres de Catalunya,
des de fa uns quants anys, estan treballant de manera conjunta per millorar
la formació professional. Una de les últimes actuacions desenvolupades ha
estat l’elaboració de l’estudi “Inserció laboral de la Formació professional
inicial a Catalunya.2006-2007”. La finalitat d’aquest projecte és conèixer
quina és la situació laboral i formativa de les persones graduades dels
CFGM i dels CFGS, sis mesos després d’haver finalitzat els seus estudis.
Per obtenir la informació dels alumnes graduats el curs 2005-2006 es va
enviar una enquesta a tots els centres educatius de Catalunya. D’un total
de 22.717 graduats (10.680 de CFGM i 12.037 de CFGS), van contesta-la
17.301, amb un índex de resposta del 76,15%.
Les conclusions més significatives de l’estudi van ser les següents:
1. Destaca l’alt grau d’inserció laboral: el 49,99% esta treballant i el
20,60% compagina el treball i els estudis, el 24,86% continuen estudiant i
el 4,55% restant està buscant feina.
2. Tot i que s’observen diferències pel que fa a la situació laboral i
formativa, segons la família professional cursada, en tots els casos hi ha
un bon grau d’ocupació laboral.
3. Els resultats de l’estudi mostren diferències en relació al grau d’inserció
en funció del cicle cursat. Així, la inserció laboral dels graduats en cicles
superiors és més alta (74,47%) que en els cicles mitjans (66,5%).
4. Les dades referides a la continuïtat en els estudis diuen que el
48,26% dels graduats en cicles mitjans opten per seguir estudiant,
davant del 42,74% dels cicles superiors.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 92
5. Segons les dades de l’estudi, la feina desenvolupada pels alumnes
graduats està molt relacionada amb els estudis realitzats . Així, en el
cas dels cicles de grau superior la relació és del 81,22% mentre que en els
de grau mitjà és el 78,45%.
6. Quant a les diferents vies per trobar feina utilitzades per les persones
graduades, cal destacar la tasca desenvolupada des dels centres
educatius, ja que en un 21% dels casos l’alumnat ha trobat feina a través
de les empreses on va cursar l’FCT. Des de la borsa de treball dels centres
educatius s’ha facilitat feina al 14% dels alumnes graduats i en el 22% dels
casos la feina s’ha trobat a través dels tutors i professors dels centres o
mitjançant amics i coneguts.
7. A l’estudi també es fa referència als tipus de contractes laborals. La
majoria de contractacions són temporals (57%) i un 35% d’indefinides que,
tot i ser un percentatge relativament baix supera en gairebé 19 punts la
mitjana de Catalunya.41
7.6. Conclusions capítol 7.
De l’anàlisi de la situació de l’FP a Catalunya es poden detectar una sèrie
de punt febles que s’haurien intentar solucionar a curt o mig termini i una
altra sèrie d’aspectes que han seguit una evolució més positiva en els
darrers anys
Les principals les problemàtiques detectades en l’actualitat són les
següents:
1. Baix nombre d’alumnes en la formació professional, comparat amb la
mitjana europea, especialment en el nivell secundari, que resulta menys
atractiu per la falta de connexió entre el cicles mitjans i els superiors. Tot i
41 Segons l’Observatori del Mercat de Treball, per al període 2006, els contractes indefinitsformalitzats a tot Catalunya presentaven una mitjana del 16,49%.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 93
que progressivament es van introduir mesures flexibilitzadores per facilitar-
ne l’accés. Aquesta menor preferència per la formació professional inicial,
pot repercutir de forma negativa en altres nivells de formació posteriors
com per exemple, l’ocupacional i la contínua.
2. Desigualtats en l’accés. Les dones que segueixen estudis de formació
professional representen entre el 45-50% del total de l’alumnat, quan al
Batxillerat i als ensenyaments superiors el percentatge arriba al 55%.
3. Diferències en el grau de desenvolupament territorial degudes a la
distinta distribució dels centres públics i els privats, cosa que mostra
deficiències en la planificació de l’oferta i en la cobertura de necessitats.
4. Desigualtats en la formació d’alumnes estrangers. Per una banda, hi ha
menys participació d’aquests estrangers en la formació reglada i per una
altra, s’observa un l’excés de formació en molts treballadors immigrants
adults respecte a les qualificacions requerides en el llocs de treball que
ocupen, cosa que genera una infrautilització de qualificacions i la pèrdua
de capacitat productiva.
5. Complexitat en l’organització del sistema de formació professional.
L’àmbit de la seva competència és molt divers ja que s’ocupa de la
formació de persones amb necessitats molt diferents (alumnes en edat
escolar, desocupats i treballadors en actiu), així com de l’acreditació de
competències. En aquestes tasques estan implicats un gran nombre
d’agents i d’administracions, per tant caldria millorar la coordinació entre
els diferents subsistemes i els agents que hi participen, per augmentar
l’eficàcia i millorar l’eficiència en l’ús dels recursos personals i materials.
6. La insuficiència dels sistemes d’informació i d’orientació professionals i
laborals. Per tant, seria bo introduir canvis per atreure un major nombre
d’alumnes d’ESO a la formació professional. Si s’aconseguís aquest
objectiu es podria augmentar el nivell educatiu d’una part de la població
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 94
(que en molt casos no continua en l’educació formal) i reduir l’estigma
negatiu que pugui tenir la formació professional, entre determinats sectors.
D’altra banda hi ha tot una sèrie d’aspectes que posen de manifest una
evolució positiva:
1. L’ampliació i flexibilització de l’oferta de formació professional inicial.
2. La consolidació de les pràctiques en centres de treball que ha
representat la millorar en les relacions entre els centres educatius i les
empreses i, a més, ha dotat d’un millor contingut pràctic als currículums
escolars.
3. El bon nivell d’inserció laboral dels titulats de formació professional i la
seva bona acollida per part de les empreses
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 95
Capítol 8. Actuacions del Govern de la Generalitat de Catalunya
respecte a la formació professional
En aquest capítol s’examinen algunes accions de la política educativa
orientades a millorar la qualitat de la formació impartida en els centres
educatius de Catalunya i d’adaptar-la a les necessitats de la societat
actual.
En el punt: 8.1, s’exposen les actuacions realitzades per a la creació i
desenvolupament de sistemes de qualificació professional i d’acreditació
de competències professionals. En el punt 8.2, es mostra el procés
d’establiment progressiu dels centres integrals i dels centres integrats. I,
finalment, en el 8.3, es presenten les diverses novetats introduïdes per
aconseguir l’augment del nombre d’usuaris del sistema de formació
professional.
Al final del capítol es destaca la recent aprovació del II Pla General de
Formació Professional a Catalunya (2007-2010) ,42 elaborat amb
l’objectiu d’aconseguir “un model de formació professional competitiu, de
qualitat, adaptat a les necessitats de les persones, de les empreses i del
país”.
8.1. Creació i desenvolupament de sistemes de qualificac ió
professionals i d’acreditació de competències profe ssionals .
L’any 2003 es va crear l’Institut Català de Qualificacions Professionals
(ICQP) amb la missió de definir i proposar el sistema integrat de
qualificacions i de formació professional.43 L’ICQP està adscrit al
Departament d’Educació i actua d’òrgan de suport tècnic al Consell Català
de la Formació Professional i al Servei d’Ocupació de Catalunya.
42 El II Pla fou elaborat pel Consell Català de la Formació Professional i aprovat per Acorddel govern de la Generalitat el 27 de novembre de 2007.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 96
Entre les diverses funcions que desenvolupa destaquen.
• La identificació sectorial i per nivells de qualificació de les
competències professionals en l’àmbit de Catalunya.
• La definició i la proposició de les convalidacions o correspondències
entre els tres subsistemes de formació professional i l’experiència
laboral.
• La definició del procediment d’acreditació de competències,
l’homologació i autorització dels centres que participen en
l’avaluació de competències i del desenvolupament del procediment
de reconeixement i certificació de les competències professionals.
8.2. Establiment d’un nou tipus de centres de forma ció professional.
Al novembre del 2005, el govern de la Generalitat va autoritzar la creació
dels primers quatre centres integrals (o projectes integrals) .44 La creació
d’aquest tipus de centres ja estava prevista en el programa d’actuacions
del Departament d‘Educació 2004-2007 i fou ratificada en l’Acord estratègic
per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de
l’economia catalana, signat al febrer de 2005 pel govern de la Generalitat,
la patronal i els sindicats.
Els centres integrals, que han estats creats amb la finalitat d’introduir
millores en el sistema de formació professional, han de proporcionar els
següents serveis bàsics:
1. Oferir els tres nivells de formació que determina el Catálogo Nacional de
Cualificaciones Profesionales: programes de qualificació professional inicial
(nivell 1), cicles formatius de grau mitjà (nivell 2), i cicles formatius de grau
43 La creació de l’ICQP va ser una de les propostes del I Pla General de la FormacióProfessional de Catalunya, aprovat pel govern de la Generalitat el 27 d’agost de 2002.44 Tots quatre centres integrals són de titularitat pública, dos es van crear a partir delsCentres d’Innovació i Formació Ocupacional (CIFO) i els altres dos a partir d’Institutsd’Ensenyament Secundari (IES) del Departament d’Educació. Durant el curs escolar 2007-2008 es preveu que ja funcionaran els 12 centres integrals previstos en l’Acord estratègic2005, dels quals 7 seran IES i 5 CIFO.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 97
superior (nivell 3). Així mateix, han de dissenyar i experimentar noves
metodologies d’ensenyament i nous programes formatius.
2. L’acreditació de competències. Han d’avaluar i, si s’escau presentar la
proposta de certificació oficial de les competències professionals
adquirides a través de l’experiència laboral o l’aprenentatge no formal.
3. La informació i l’orientació formativa i laboral a estudiants i a persones
sense feina. Aquest objectiu suposa posar en marxa quatre tipus
d’activitats:
• Facilitar informació sobre les possibilitats de correspondència que
ofereix el sistema educatiu, convalidacions, certificacions
acadèmiques i professionals.
• El seguiment de l’itinerari professional dels diferents alumnes dels
centres.
• L’orientació per a la inserció laboral.
• L’assessorament als orientadors i a les entitats de formació.
4. El desenvolupament d’accions d’innovació i transferència tecnològica.
En aquest sentit els centres han de participar o impulsar accions i projectes
d’innovació en col·laboració amb les empreses del territori, la universitat i
els agents socials i transferir la seva experiència a la resta de centres.
A partir de centres públics (IES) ja existents, el Departament d’Educació
preveu crear un altre tipus de centres, anomenats centres integrats (o
d’oferta integrada) . Està prevista l’acreditació, d’aproximadament 40
centres públics i 10 de privats.
Aquest tipus de centres han de complir una sèrie de condicions per poder
formar part del grup. El Departament assenyala que es valorarà
positivament que disposin de sistemes de gestió de la qualitat i millora
continua,45 que tinguin establerts sistemes d’informació i d’orientació
45 Es valorarà positivament que el centre hagi obtingut la certificació de qualitat ISO(International Organization for Standardization) o EFQM (European Foundation for QualityManagement).
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 98
professional, així com que es comprometin a proporcionar formació
professional integrada (reglada, ocupacional i continua) de les àrees
professionals o famílies de les quals vulguin obtenir l’acreditació.
La diferència respecte als centres d’oferta integrada és que aquests últims
no estaran obligats a participar en el procediment d’acreditació de les
competències professionals, ni en la realització d’accions de transferència
tecnològica.
Cal afegir que la normativa que regula la nova tipologia de centres està en
fase d’elaboració, per la qual cosa no es pot predir exactament com
acabarà de desenvolupar-se tot el procés d’acreditació.
8.3. Polítiques per ampliar el nombre d’usuaris del sistema de
formació professional i per millorar la qualitat de la formació
En aquest punt es presenten diferents actuacions engegades per
l’Administració educativa catalana per aconseguir l’augment de persones
usuàries del sistema de formació professional i per millorar la qualitat de la
formació impartida en els centres educatius del nostre país.
Entre les diverses actuacions implantades, recentment, es destaquen les
següents:
8.3.1. La flexibilització dels ensenyaments de formació pr ofessional.
Amb l’aprovació del Decret 24/2005 es van introduir en el sistema de
formació professional específica una sèrie mesures amb l’objectiu
d’afavorir l’accés a la formació de persones amb problemes, especialment
aquelles que estiguin en risc d’exclusió social i/o amb discapacitat.
Amb aquest tipus de mesures el govern de la Generalitat ha volgut
promoure la inserció o la reinserció, la progressió laboral i també el foment
a la iniciativa empresarial.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 99
Així doncs, amb la posada en marxa d’aquestes mesures flexibilitzadores
s’amplia l’oferta ordinària actual amb les següents possibilitats formatives:
1. Oferta parcial dels crèdits, inclosos als cicles per a facilitar l’accés
a la formació.
2. Distribució temporal del cicle formatiu de manera diferent a
l’establerta de forma ordinària, en un o dos cursos, per fer més fàcil
l’accés a la formació a persones que no tenen disponibilitat horària
per seguir un curs normal.
3. Distribucions conjuntes de dos cicles formatius afins per tal
d’oferir una formació polivalent que augmenti les expectatives
d’inserció i promoció laborals.
4. Oferta de matrícula parcial en el cas que quedin places vacants,
un cop acabat el procés de matrícula. També, es poden oferir cicles
formatius amb matrícula parcial per atendre necessitats específiques
d’un col·lectiu determinat.
8.3.2. Ensenyament a distància.
Des del gener del 2006 s’ofereixen, de forma experimental, diversos cicles
formatius de determinades famílies professionals (CFGM i CFGS), a través
de l’IES Obert de Catalunya. Per desenvolupar aquesta tasca el
Departament d’Educació compta amb el suport i l’assessorament de la
Universitat Oberta de Catalunya.
Amb aquesta iniciativa es pretén facilitar l’accés a la formació a nous
col·lectius de persones que no puguin rebre educació presencial.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 100
8.3.3. Convenis amb empreses.
El citat Decret 24/205, sobre mesures flexibilitzadores, permet, en
determinats casos, la signatura de convenis de pràctiques amb empreses,
així com l’establiment de convenis per a la formació de treballadors de la
pròpia empresa.
En aquests tipus de convenis els crèdits pràctics es desenvolupen en les
instal·lacions de les empreses o dels gremis i els ensenyaments teòrics en
els centres educatius. S’ha de destacar que en aquest tipus de formació la
implicació de l’empresa és molt alta, amb l’aportació de maquinària, de
recursos financers i si s’escau d’especialistes per a la formació.
8.3.4. Avaluació de qualitat dels centres de formac ió professional.
A partir de la iniciativa del centre IES-SEP Lacetània de la ciutat de
Manresa, el Departament d’Educació ha impulsat, des del curs 1998-1999,
el “Projecte de qualitat i millora continua dels centres educatius ”46.
Amb aquest projecte es pretén donar suport als centres, amb dos o més
cicles de formació professional, que vulguin desenvolupar experiències de
millora en la seva gestió i organització internes, amb la finalitat d’assegurar
el nivell de qualitat de la formació impartida.
En aquest procés es contemplen dues etapes. En la primera fase l’obtenció
de la certificació ISO9001 demostra que el centre ha aconseguit millorar en
tot allò que fa referència a la seva organització interna, d’acord amb uns
nivells de qualitat establerts, amb la finalitat de donar resposta a les
necessitats educatives del seu alumnat. Concretament, la implantació de la
ISO obliga a documentar tots els processos que es porten a terme en els
46 El Projecte s’institucionalitza a partir del 2006, quan el Departament d’Educació aprovala creació del Projecte de qualitat i millora continua dels centres educatius per l’OrdreEDU/432/2006, de 30 d’agost.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 101
centres, tasca que és útil a l’hora de planificar les actuacions, per a fer-ne
el seguiment i per avaluar els resultats obtinguts.
El centres que s’acullen al projecte de millora reben suport tècnic del
Departament d’educació, recursos informàtic, cursos formatius, cosa que
els situa en una posició d’avantatge a l’hora d’accedir a altres programes
(centres integrats, projectes integrals o centres ocupacionals)
Si el centre ho considera convenient, en una segona etapa, pot implantar el
Model Europeu de Gestió de la Qualitat (EFQM) que confereix al centre
l’assoliment del nivell d’excel·lència, en aspectes relacionats amb la
formació o amb l’aprenentatge de l’alumnat.
8.4. El II Pla General de Formació Professional (20 07-2010).
L’aprovació del II Pla General de Formació Professional representa un nou
impuls per seguir treballant en la millora de la qualitat dels sistemes
d’educació i de formació i, també, per adaptar-los a les noves realitats i
demandes de la societat catalana.
En l’elaboració del Pla s’ha tingut com a marc de referència el conjunt de
normatives que regulen el sistema de formació professional i tota una sèrie
d’aportacions sorgides de diferents iniciatives institucionals47 que s’estaven
desenvolupant en aquells moments a l’entorn d’aquesta temàtica.
Així mateix, el Pla inclou una sèrie de mesures en la línia d’assolir els
objectius marcats en la reunió de caps d’Estat i de govern de Lisboa de
març del 2000, en l’estratègia revisada de Lisboa, de la declaració de
Copenhagen (2002) i del Consell Europeu del 2005, on es van aprovar les
directrius integrades per al creixement i l’ocupació (2005-2008).48
47 Com per exemple: El Programa de govern de la Generalitat de Catalunya 2007-2010,l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat del’economia catalana, l’Estratègia Catalana per a l’Ocupació 2007-2013, el Pla Generald’Ocupació de Catalunya, a més del Projecte Comunitari ECVET.48 Explicades més àmpliament en el punt 6.2. d’aquest treball.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 102
En aquest sentit, el Pla introdueix tot un conjunt de millores en el sistema
de formació professional perquè pugui assolir “alts nivells de qualitat i
innovació per preparar recursos humans altament qualificats que les
necessitats canviants del mercat de treball requereixen”.
Els objectius dels Pla s’agrupen en tres línies d’actuació preferent. Per a
cada línia es presenten una sèrie d’objectius, mesurats cada un d’ells per
un indicador, amb la intenció de facilitar el seu seguiment i posterior
avaluació. Per a cada objectiu es descriuen les accions clau que s’haurien
d’aplicar perquè el Pla sigui eficaç. També, s’ha establert un calendari de
desplegament i d’avaluació, així com, una previsió dels recursos
econòmics necessaris per realitzar la planificació programada.
Les tres grans línies d’actuació previstes són les següents:
a) L’adaptació i la innovació dels dispositius i re cursos de la formació
professional a les noves necessitats de l’economia catalana.
Quatre són els objectius que es volen aconseguir en aquesta primera línia:
• Incrementar els nivells de formació i qualificació de la població
activa.
• Promoure l’adaptació i la innovació de l’oferta formativa.
• Potenciar la transnacionalitat en el marc de l’espai de qualificació
europeu.
• Fomentar la iniciativa emprenedora.
b) La consolidació del sistema integrat de qualificaci ó i formació
professional.
En aquest sentit l’objectiu proposat és:
• Desenvolupar i aplicar mesures per a la integració del sistema de
formació i qualificació.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 103
c) La potenciació del reconeixement i del valor soc ial de la formació
professional.
Per avançar en aquesta línia d’actuació s’han considerat cincs objectius
que giren al voltant de la comunicació, l’orientació, la qualitat formativa i
l’aportació dels diferents agents socials.
• Fomentar el reconeixement social de la formació professional.
• Desenvolupar els instruments i els criteris d’informació i orientació
que permetin l’accés generalitzat als usuaris del sistema.
• Desenvolupar instruments de millora de la qualitat de la formació.
• Millorar la preparació de les persones que facin tasques de
formació.
• Promoure el valor social de la formació professional i la qualificació
en l’àmbit de l’empresa.
8.5.Conclusions capítol 8.
El govern de la Generalitat ha introduït una sèrie de polítiques
encaminades a aconseguir la millora de la qualitat de la formació
professional. Aquestes actuacions estan en la línia del que marca la Unió
Europea i representen la materialització del que disposa la normativa legal
que regula el sistema de formació professional al nostre país.
En aquest sentit són molt positives les polítiques orientades a fer més fàcil
l’accés a la formació professional. La implantació dels cursos d’accés tant
als cicles formatius mitjans com als superiors, la potenciació de
l’ensenyament a distància, així com l’inici del procés dels projectes
integrals i dels futurs centres integrats, poden ser elements importants per
atreure més persones a la formació professional.
D’altra banda, el sistema de reconeixement de les qualificacions
obtingudes mitjançant l’experiència laboral i els ensenyaments no formals
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 104
avança més lentament, ja que encara no s’ha publicat la normativa estatal
reguladora de l’avaluació i de l’acreditació de competències. Tot i això, un
cop superats els entrebancs existents, el desenvolupament del sistema
d’acreditacions pot permetre a moltes persones la consecució del seu nivell
de qualificació i convertir-se en un estímul per implicar-les en processos de
formació continuada.
L’aprovació i posta en marxa del nou Pla General representa una
esperança de millora de tot el sistema de formació professional, ja que en
la seva elaboració s’ha partit d’una diagnosi realista de la situació actual,
tot plantejant una sèrie objectius clars i concrets que s’han d’assolir en el
temps de vigència del Pla (quatre anys). A més, en el mateix Pla, s’ha
previst una dotació econòmica dels recursos necessaris per a fer-lo efectiu.
Un altre aspecte positiu és el fet que es realitzarà un seguiment permanent
del desenvolupament del Pla per part del Consell Català de la Formació
Professional i que al final de la seva vigència s’elaborarà un informe
d’avaluació dels resultats obtinguts.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 105
“Cal fer el pas de la lluita contra les desigualtats
a la lluita per la reducció de les desigualtats d’oportunitats”
Anna Jolonch . L’exclusió social, dels marges al cor de la societat
Capítol 9. L’Institut i el seu entorn
En aquest capítol es presenta un conjunt de dades de la ciutat de
l’Hospitalet de Llobregat i en especial del barri de la Florida que ens
ajudaran a situar el context social i econòmic on es desenvolupa la nostra
activitat educativa.
En primer lloc, es comença fent un repàs de l’evolució de la població i de
l’impacte que les successives onades migratòries han tingut en la
configuració de la ciutat i en la dels seus diferents barris.
Seguidament, s’analitza la situació específica del barri de la Florida que
constitueix l’entorn més proper al nostre Institut i d’on prové una gran part
de l’alumnat escolaritzat al centre.
9.1. Situació i característiques de la ciutat de l’ Hospitalet de Llobregat.
La ciutat de l’Hospitalet està situada a l’antic Pla de Barcelona, a la riba
esquerra del riu Llobregat, geogràficament pertany a la comarca del
Barcelonès, tot i que històricament les seves relacions amb el Baix
Llobregat han estat de sempre molt intenses. De fet, es pot afirmar que
L’Hospitalet fa de ciutat frontissa entre el Barcelonès i el Baix Llobregat i
que la seva vida es mou entre les dues comarques.
L’anàlisi històrica i demogràfica d’aquesta ciutat mostra que la proximitat
amb la ciutat de Barcelona ha determinat, en gran part, les característiques
de ciutat dormitori d’un gran nombre de treballadors de l’àrea metropolitana
que envolta la capital de Catalunya.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 106
L’arribada d’una gran quantitat de persones procedents de diverses zones
de l’Estat espanyol, sobretot a partir de la dècada dels 50, va significar una
transformació total de la ciutat, tant urbanísticament com humanament.
Aquesta arribada massiva de gent de fora va provocar un creixement urbà
descontrolat i una gran especulació, cosa que va donar a la ciutat l’aspecte
de ciutat suburbial, de ciutat dormitori.
D’aquesta manera el petit municipi que fou l’Hospitalet, a inicis del segle
passat, amb població fonamentalment dedicada a l’agricultura, a partir dels
anys 60 es va anar convertint en un municipi industrial i en zona de
residència dels obrers de l’àrea industrial barcelonina i així fins a esdevenir
a l’actualitat la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants.
9.2. Evolució de la població de la ciutat des d’ini cis del segle XX.
Com hem dit abans, la població de L’Hospitalet va augmentar
extraordinàriament al llarg del segle XX. Mitjançant les dades de la taula
9.1. podem observar la seva evolució fins a l’any 2007.
Taula 9.1. Evolució demogràfica de l’HospitaletDes de l’any 1900 fins al 2007
Any Nombred’habitants
Any Nombred’habitants
1900 4.891 1991 272.5781910 6.226 1996 255.0501920 12.393 2000 242.4801930 33.567 2001 239.0191940 50.070 2002 246.4151950 71.580 2003 250.5361960 123.282 2004 252.8841970 240.665 2005 248.1501975 282.141 2006 260.0411981 295.073 2007 264.404*1986 279.779
Font: Anuari 2006, L’Hospitalet en xifres (2007). Ajuntament de L’Hospitalet.* Dades Padró Municipal pendents de rectificació INE
Veiem que al 1900 la població de la ciutat era de només 4.891 persones i
que al 1920 ja havia augmentat a 12.393. Entre el 1920 i el 1930 es va
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 107
produir el primer boom demogràfic i, en només deu any, la població es va
triplicar. Al 1930 ja passava de les trenta mil persones.
Les causes que van donar lloc a aquest primer corrent migratori,
majoritàriament procedent de Múrcia, cal buscar-les en la necessitat de mà
d’obra per a les grans obres públiques que es desenvolupaven en aquella
època: la construcció del Metro i de l’Exposició Internacional del 1929.
Després de la Guerra del 1936-39, l’augment de la població va ser moderat
fins al 1950. A partir d’aquesta data es produeix la segona allau
d’immigrants procedents, ara, d’Andalusia. Així, al 1960, les xifres es van
disparar i la població ja passava, de llarg, les cent mil persones. Deu anys
més tard, al 1970, la ciutat arriba a la xifra de 240.665 habitants. Aquest
gran creixement va ser causat, principalment, pels corrents immigratoris,
atrets per les oportunitats de treball que oferia el desenvolupament de la
indústria a la ciutat de Barcelona i a la seva àrea metropolitana.
Des del 1975 va canviar la tendència i el creixement de la població es va
moderar. Al 1981 la ciutat va arribar al seu màxim amb 295.073 habitants.
A partir d’aquesta data va començar la davallada de la població fins al
2001, any en què es van comptabilitzar 239.019 persones, cosa que va
representar la pèrdua neta de més de cinquanta mil habitants al llarg de
vint anys.
Com es pot observar a la taula anterior la tendència al creixement de la
població es manté durant els anys següent al 2001. Així, les dades del
Padró de la població corresponent a l’any 2007 ens indiquen que a la ciutat
hi ha 264.404 habitants, dels quals 201.572 són autòctons i 62.832 són
nascuts a l’estranger, per tant, el percentatge de persones estrangeres que
vivien a la ciutat l’any 2007 era del 23,76%.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 108
9.3. Els barris de la ciutat.
La ciutat de l’Hospitalet està formada per diferents barris que han
esdevingut un continu urbà entre si i respecte d’algunes barriades de
Barcelona, d’Esplugues de Llobregat i de Cornellà de Llobregat.
La taula 9.2. mostra la distribució de la població entre els dotze barris de la
ciutat. Com podem veure la zona més poblada és la de Santa Eulàlia amb
més de quaranta mil habitants, segueixen Pubilla Cases, La Florida, La
Torrassa i Bellvitge, amb xifres de població properes al trenta mil habitants.
La població dels barris del Centre, Sant Josep i Collblanc se situa entre els
vint i els vint-i-cinc mil habitants. Les zones de Les Planes, Can Serra, El
Gornal i Sant Feliu són les menys poblades, si les comparem amb la resta
de barris.
Taula 9.2. Població dels barris. L’Hospitalet de Ll obregat. Any 2007
BarriNombre
d’habitants% respecte al
totalDensitat
h/Km²
Centre 25.061 9,5 32.975Sant Feliu 6.557 2,5 12.855Sant Josep 20.290 7,7 35.401Collblanc 24.495 9,3 47.731La Torrassa 26.568 10 60.850Santa Eulàlia 41.090 15,4 29.993La Florida 29.103 11 77.003Les Planes 16.595 6,3 39.298Can Serra 10.679 4 37.181Pubilla Cases 30.278 11,5 48.571El Gornal 7.593 2,9 13.303Bellvitge 26.095 9,9 35.798Total 264.404 100,0 21.174
Font: L’Hospitalet en xifres. Ajuntament de l’Hospitalet. Dades del Padró Municipal a 31 dedesembre, pendents de rectificació INE.
És especialment significativa l’alta densitat de població de les diferents
zones de la ciutat,49 sobretot destaca la del barri de la Florida50 i la de La
Torrassa.
49 La densitat de la població a l’Hospitalet és la més elevada de tot Catalunya.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 109
9.4. La immigració estrangera a la ciutat.
Com es pot veure a la taula 9.3., des de l’any 2000 hi ha hagut un augment
important de la població nouvinguda. D’onze mil persones registrades
aquell any que només representaven el 4,6% del total de la població, s’ha
passat a més de seixanta mil, més del 20% de la població actual.
Taula 9.3. Evolució de la població nascuda a l’estr angerdes de l’any 2000 fins al 2007.
Any Total poblacióestrangera
% d’incrementrespecte any
anterior
% sobre la poblaciótotal de la ciutat
2000 11.095 84,1 4,62001 17.670 59,3 7,42002 26.837 51,9 10,92003 35.406 31,9 14,42004 44.244 25,0 17,72005 53.380 20,6 21,12006 59.806 12,1 22,72007* 62.832 5,1 23,76
Font: L’Hospitalet en Xifres. Ajuntament de l’Hospitalet. Dades del PadróMunicipal a 31 de desembre, pendents de rectificació INE.
Durant aquests anys el ritme de creixement ha estat constant, tot i que els
percentatges d’augment han disminuït significativament, sobretot en els
dos últims anys. Del 84,1% de l’any 2000 s’ha anat reduint fins al 12,1%
del 2006 i el 5,1 % del 2007.
Si es comparen les dades de població total de la ciutat entre els anys 2000
i 2007 s’observa que durant tot aquest temps s’ha produït un increment net
de 22.622 habitants a la ciutat. D’altra banda les xifres de població
estrangera ens indiquen que al 2007 hi havia 51.737 estrangers més que al
2000. Això significa que durant aquests anys la ciutat ha continuat perdent
població autòctona, tendència ja observada en anys anteriors, tot i que en
els darrers anys aquesta disminució ha estat compensada amb escreix
amb l’arribada de la immigració transnacional.
50 La densitat de població del barri de la Florida és, gairebé, quatre vegades més alta quela mitjana de la ciutat
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 110
Com mostra la taula 9.4, la majoria dels immigrants procedeixen d’Amèrica
(66,8%), majoritàriament d’Equador, Bolívia, Perú i Colòmbia; els
procedents d’Àfrica, la major part del Marroc, representen el 12,7%; seguits
dels asiàtics amb el 10%, la majoria del Pakistan i per últim els europeus
que són al voltant del 10%.
Taula 9.4. Immigració estrangera, per zones de proc edència. Any 2007.
Zones deprocedència 2007*
% respecteel total
Amèrica 41.986 66,8Àfrica 7.991 12,7Unió Europea 3.081 4,9Resta d’Europa 3.504 5,6Àsia i Oceania 6.270 10,0Total 62.832 100,0
Font: L’Hospitalet en Xifres. Ajuntament de l’Hospitalet.*Dades del Padró Municipal a 31 de desembre, pendents de rectificació INE.
Per a saber com es distribueix la població immigrada entre els diferents
barris de la ciutat s’ha elaborat la taula 9.5, amb les dades disponibles
corresponents a l’any 2006.51 Veiem que hi ha cinc barris, Collblanc
(38,8%), La Florida (32,3%), Les Planes (34,3%), Pubilla Cases (33%) i La
Torrassa (28%) on la població immigrada supera la mitjana de la ciutat.
Taula 9.5. Distribució de la població estrangera, p er barris. Any 2006
BarriNombre
d’estrangers% respecte al totalpoblació del barri
Centre 3.006 12,2Sant Feliu 899 13,8Sant Josep 2.703 13,5Collblanc 9.324 38,8La Torrassa 7.294 28,0Santa Eulàlia 6.665 16,4La Florida 9.222 32,3Les Planes 5.587 34,3Can Serra 1.309 12,3Pubilla Cases 9.739 33,0El Gornal 467 6.0Bellvitge 3.591 14,0Total ciutat 59.806 22,7
Font: Padró Municipal. Ajuntament de L’Hospitalet (2008)
51 Procedents de l’Anuari Estadístic 2006. Ajuntament de L’Hospitalet (2007)
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 111
És a dir, gairebé, el 70% de la població estrangera viu en aquestes zones.
A la resta de barris, amb diferent grau, el promig d’estrangers està per sota
de la mitjana de la ciutat.
La taula 9.6. ens presenta la proporció de la població de cada barri
respecte a la població total de la ciutat, corresponent a l’any 2006.52
Aquestes xifres es comparen amb el percentatge d’estrangers que viuen al
barri, calculats respecte al total d’estrangers registrats a la ciutat.
Taula 9.6. Percentatge de la població total i estra ngera als barris.L’Hospitalet de Llobregat. Any 2006
Barri% respecte
poblaciótotal
% respecteal total
poblacióestrangera
Diferències
Centre 9,5 5,0 4,5Sant Feliu 2,5 1,5 1,0Sant Josep 7,7 4,5 3,2Collblanc 9,2 15,6 -6,4La Torrassa 10,0 12,2 -2,2Santa Eulàlia 15,6 11,1 4,5La Florida 11,0 15,4 -4,4Les Planes 6,3 9,3 -3,0Can Serra 4,1 2,2 1,9Pubilla Cases 11,3 16,3 -5,0El Gornal 2,9 0,9 2,0Bellvitge 9,9 6,0 3,9Total 100,0 100,0
Font: L’Hospitalet en xifres. Ajuntament de l’Hospitalet.
Així doncs, podem observar que la concentració de la població nouvinguda
és especialment significativa als barris de Collblanc, Pubilla Cases i La
Florida. També ho és, en menor mesura, a La Torrassa i a Les Planes. A la
resta de barris ja es veu clarament que la població estrangera queda per
sota del nivell de la població del barri respecte al total de la ciutat.
52 Encara no s’han publicat les dades corresponents a la població estrangera per barris del’any 2007.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 112
9.5. El Barri de la Florida.
El barri de La Florida , que és on està situat l’Institut Eduard Fontserè és
juntament amb el de Collblanc i el de la Torrassa un dels barris més antics
de la ciutat. Tot i que la zona ja estava habitada anteriorment, no va
aparèixer al Padró de la població fins al 1960, amb una població de 27.630
habitants.
Es tracta d’un barri on, en relativament poc temps, es va produir un
increment de la població realment extraordinari, seguint la tendència
d’altres àrees de la ciutat. Progressivament les bòbiles i els camps de
garrofers i vinyes van ser substituïts per edificis per acollir persones
nouvingudes procedents de les zones de l’Estat espanyol més endarrerides
econòmicament i per allotjar barraquistes del barri barcelonès de la
Barceloneta.
Des dels anys 50 fins a l’any 1985 (Vegeu taula 9.7.) s’inicia un
espectacular creixement de la població, seguint la mateixa tendència que la
resta de la ciutat de l’Hospitalet. A partir d’aquesta data i fins a finals dels
anys 90 el barri comença a perdre població. Es produeix un retorn de les
persones grans cap a les seves zones d’origen i els joves tenen tendència
a desplaçar-se cap altres llocs buscant una major qualitat de vida.
Taula 9.7. Població de la Florida, des de l’any 196 0 fins al 2006.
AnyNombre
d’habitants AnyNombre
d’habitants1960 27.630 1998 25.9681970 53.364 1999 25.4791975 53.690 2000 25.6231981 52.243 2001 24.8981986 30.817 2002 26.5701991 29.723 2003 27.0431993 28.747 2004 27.6451994 28.088 2005 28.3341995 27.597 2006 28.5311996 27.133 2007 29.1031997 26.373
Font: L’Hospitalet en Xifres (2006-2007). Ajuntament de L’Hospitalet, IDESCAT, Padrómunicipal d’habitants.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 113
Des de l’any 2000 la tendència a perdre població es va invertir i va
començar l’arribada massiva d’immigrants transnacionals procedents de
països empobrits, majoritàriament d’Amèrica Central i del Sud i del Nord
d’Àfrica. Aquesta important renovació de població es produeix en un
context d’envelliment progressiu d’una gran part dels veïns (primers
immigrants) que són persones amb pocs recursos econòmics i fortes
mancances socials
Si revisem la taula 9.8. observem que l’augment de població nouvinguda va
ser molt elevat, durant els anys 2001 i 2002. Durant els tres anys següents
continua l’increment, tot i que es produeix a un ritme inferior i al 2006 baixa
significativament.
Taula 9.8. Evolució de la població estrangera al ba rri de La Florida,des de l’any 2000 fins al 2006.
AnyNombre
d’estrangers% d’increment
respecte l’any anterior2000 1.741 58,02001 2.736 57,22002 4.196 53,42003 5.452 29,92004 6.695 22,82005 8.302 24,02006 9.222 11,1
Font: Ajuntament de L’Hospitalet (2008) Padró municipal.
Malgrat la baixada del ritme de creixement, el nombre de persones
nouvingudes (32,3%) respecte al total de la població del barri (28.531
habitants) és bastant elevat, si el comparem amb el promig de la ciutat.
Aquesta xifra queda 10 punts per sobre de la mitjana de l’Hospitalet (al
voltant del 23%) i 18 punts per sobre de la mitjana de Catalunya (14%).
Com hem explicat abans, durant els últims anys s’han produït importants
canvis demogràfics i socials a la zona que han modificat notablement la
fesomia del barri. Fruït de la preocupació existent per les noves
problemàtiques sorgides, que se sumen a les ja existents anteriorment,
com per exemple, el deteriorament de les infraestructures, la massificació i
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 114
l’amuntegament de la població,53 diverses entitats integrants del grup que
treballa en el Pla de Desenvolupament Comunitari de La Florida van
elaborar un informe54 sobre els problemes i les principals necessitats del
barri. En aquest estudi es fa una anàlisi de la situació existent i es
presenten una sèrie de propostes d’actuació prioritàries.
A continuació es recullen les diverses aportacions de l’informe relacionades
amb la situació de l’educació i l’ocupació al barri. En relació a la situació de
l’educació es detecta que:
• Hi ha manca de places escolars infantils, sobretot públiques, per
atendre la demanda creixent amb l’arribada de noves famílies al
barri.
• L’oferta de centres públics de primària és suficient, per atendre les
necessitats existents en aquest nivell educatiu, d’altra banda hi ha
poca participació dels pares i mares en les AMPES i en els Consells
Escolars.
• Els dos instituts d’ensenyament secundari que hi ha al barri
escolaritzen un percentatge molt alt d’alumnat immigrant que en
molt casos procedeix d’altres zones de la ciutat.
Pel fa a l’ocupació, l’estudi remarca que a La Florida no hi ha cap
iniciativa de xarxa d’ajuda o borsa de treball per realitzar l’orientació
laboral. En conseqüència, les demandes de treball dels col·lectius més
desafavorits, principalment joves i immigrants, no poden ser ateses
degudament. En aquest sentit es posa de manifest la necessitat de facilitar
als joves formació orientada a la seva incorporació laboral. També, es
considera que ha poques opcions formatives i laborals per als joves amb
situació administrativa no regularitzada.
En l’apartat de conclusions l’informe destaca la necessitat que hi ha de
disposar de més recursos per donar resposta a l’alt grau de fracàs escolar i
53 La densitat de la població és la més elevada de la ciutat. Les dades de l’any 2007indiquen que és de 77.003 h/Km, quan la mitjana de la ciutat és 21.174 h/Km².
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 115
a l’abandonament escolar dels joves. En aquest sentit, diu que no
existeixen polítiques efectives de prevenció i ”no s’ofereixen alternatives de
tipus laboral i ocupacional als joves de entre 14 i 16 anys que fracassen a
l’escola”. S’assenyala també, la insuficient oferta de tallers ocupacionals,
d’escoles d’oficis i també d’espais d’oci positiu i de trobada de joves,
alternatius al carrer.
9.6. Conclusions capítol 9.
Les successives onades immigratòries han contribuït a configurar la ciutat
de l’Hospitalet tal com la veiem ara. Hem vist com en els primers vuitanta
anys del segle XX passa de tenir cinc mil habitants a tenir-ne gairebé tres-
cents mil i a ser la segona ciutat de Catalunya, després de Barcelona.
Més endavant, després d’uns anys de pèrdua constant de població, des de
l’any 1981 fins a l’any 2001, l’arribada d’immigrants procedents de països
estrangers empobrits ha representat un fort impacte per a la ciutat, des del
punt de vista demogràfic, social i cultural. En aquest sentit, apareixen nous
desafiaments que cal afrontar, ja sigui des de l’escola o des de la societat
en general.
Davant d’aquesta nova situació sorgida amb l’arribada de persones de
totes les edats i de cultures diverses es plantegen nous reptes per tal
d’aconseguir la integració de tots els ciutadans nouvinguts i així garantir la
cohesió de la societat.
La distribució de la població nouvinguda entre els diferents barris de la
ciutat ha estat molt desigual. En només cinc barris, que són els més
densament poblats de la ciutat, hi viu el 70% de la població estrangera. A
la resta de barris de la ciutat la població nouvinguda queda per sota del
20% de la població total.
54 Com veiem el nostre barri. Diagnòstic Comunitari. Pla de Desenvolupament Comunitaride La Florida. Associació de Veïns de La Florida (2005).
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 116
Hem seguit amb atenció la història del barri de la Florida i hem vist que en
els darrers seixanta anys ha estat marcada per les diverses onades
migratòries produïdes des de mitjans del segle passat fins a l’actualitat.
D’aquesta manera el barri ha anat evolucionant i canviant coincidint amb
les trajectòries vitals dels immigrants que l’han anat poblant al llarg de tot
aquest temps.
Hem constatat que a partir de l’any 2000, en només set anys, s’han produït
importants canvis de la població amb l’arribada massiva d’immigrants
transnacionals procedents de països empobrits, majoritàriament d’Amèrica
Central i del Sud i del Nord d’Àfrica, cosa que esta modificant notablement
la fesomia del barri.
Aquesta nova situació ha comportat l’aparició de noves problemàtiques,
entre d’altres, la manca de places escolars públiques per atendre infants de
zero a tres anys, fills de les noves famílies arribades al barri, la
concentració excessiva d’alumnes immigrants en les escoles i instituts del
barri etc. Aquestes problemàtiques sumades a les ja existents
anteriorment: el deteriorament de les infraestructures, l’amuntegament de
la població, la necessitat de serveis per atendre a una població envellida i
amb pocs recursos econòmics, la insuficient oferta d’alternatives de
formació per als joves entre 14 i 16 que abandonen els estudis, el fet que
no hi hagi prou suport i orientació laboral per atendre els col·lectius més
desafavorits, bàsicament, joves i immigrants amb la situació administrativa
no regularitzada, la manca d’espais d’oci per a joves que siguin alternatius
al carrer, poden dificultar la convivència entre antics i nous habitants del
barri.
En aquest context, les demandes del grup d’entitats integrades en el Pla de
Desenvolupament Comunitari del barri plantegen la necessitat d’establir
mesures i atendre, amb polítiques adients, aquells sectors de la població
que més pateixen les desigualtats i que són més sensibles a la pobresa i a
la marginació social.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 117
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 118
Capítol 10. Estat de l’educació a la ciutat de l’Ho spitalet
En aquest capítol s’analitza la situació de l’educació a nivell de la ciutat de
l’Hospitalet, parant especial atenció en la situació dels ensenyaments
secundaris postobligatoris i més concretament en la formació professional
reglada.
Al final del capítol es presenten una sèrie de propostes d’actuacions
enfocades a millorar la qualitat de la formació impartida en els diferents
centres educatius de la ciutat.
10.1. Visió panoràmica de l’educació i la formació a la ciutat.
En primer lloc, partirem de les dades procedents del darrer cens de
població corresponent al 2001, per tal de poder valorar el nivell de formació
general de la població de la ciutat. A la taula 10.1. es presenten les dades
relatives als diferents nivells educatius de la població amb la finalitat de
comparar-les amb la mitjana de Catalunya.
Taula 10.1. Nivell d’instrucció de la població. L’H ospitalet i Catalunya.
Nivell d’instrucció(població de 16 anys i més)
L’Hospitalet(%)
Catalunya(%)
Sense estudis 19,4 13,6Estudis primaris, EGB o ESO 51,9 49,7Formació Professional 11,6 11,4BUP, COU i Batxillerat 9,1 11,7Estudis universitaris 8,1 13,6Taxa de titulats universitaris (25 a 64 anys) 13,1 17,6
Font: Cens de població 2001. Anuari Estadístic de la ciutat de l’Hospitalet.
Així, s’observa que els nivells d’instrucció de la població en general són
més aviat baixos ja que:
• La població sense estudis (19,4%) se situa sis punts per sobre el
promig català (13,6%).
• La taxa de població amb estudis postobligatoris (9,1%) és inferior a
la mitjana catalana (11,7%) en més de dos punts.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 119
• La població amb estudis universitaris (13,1%) se situa a, gairebé,
cinc punts per sota de la mitjana catalana (17,6%).
Contràriament a aquests tres punts no gaire favorables, un aspecte
positiu seria que la població amb estudis de formació professional
iguala i fins i tot supera la mitjana catalana.
10.2. Notes sobre l’educació infantil, primària i s ecundària obligatòria.
La revisió d’una sèrie d’indicadors educatius, que es mostren a la taula
10.2, corresponents a l’any 2005, ens permetran tenir una visió de conjunt
en relació a la situació de l’educació infantil, primària i secundària
obligatòria a la ciutat.
Així, observem que les taxes d’escolarització en les llars d’infants (infants
de 0 a 2 anys) és bastant baixa. D’altra banda la corresponent a la població
entre 3 i 16 anys és prou elevada i coincideix amb el promig de Catalunya.
Taula 10.2. Indicadors educatius de l’Hospitalet. A ny 2005. (Dades en %).
Taxa d’escolarització en llars d’infants 25,8Taxa població escolaritzada (3-16 anys) 95,7
Educació primària (3-12 anys)Taxa d’escolarització primària 92,8Taxa d’estrangers primària 22,6% d’estrangers a centres públics 83,7% d’estrangers a centres privats 16,3Taxa d’alumnes que progressen adequadament* 74,5Alumnes que necessiten millorar* 25,5
Educació secundària obligatòria (12-16 anys)Taxa d’escolarització secundària 102,0Taxa d’estrangers secundària 20,3% d’estrangers a centres públics 82,5% d’estrangers a centres privats 17,5Taxa d’alumnes amb graduat* 74,0Alumnes amb certificat* 26,0
Font: Ajuntament de L’Hospitalet. *Any de referència: 2004
Pel que fa a la procedència de l’alumnat, les dades ens indiquen que el
22,6% dels estudiants de primària són estrangers, dels quals el 83,7%
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 120
assisteixen a centres públics. En el nivell de secundària els percentatges
són similars, el 20,3% dels alumnes són estrangers i s’escolaritzen,
majoritàriament (82,5%) en centres públics
Les dades més actuals de què disposo indiquen que el percentatge
d’alumnes estrangers a l’ESO ha pujat al 30%, d’altra banda s’observa un
lleuger augment d’alumnat estranger al sector privat que passa del 17,5%
durant el curs 2005-2006 al 18% durant el curs 2007-2008.
En aquest sentit, cal fer notar que la distribució de l’alumnat estranger entre
els diferents centres de la ciutat presenta graus de desigualtat molt
significatius,55 sobretot si es té en compte que la distribució del conjunt de
l’alumnat de la ciutat entre els centres privats i públics és bastant
equilibrada, 53,3% en el sector públic i 46,7% en el privat (dades del curs
2007-2008)
Com es pot observar a la taula 10.2. la taxa de graduació dels alumnes
d’ESO de l’any 2004 va ser del 74%. Les darreres dades disponibles
corresponents a l’any 2007 ens indiquen que ha baixat al 70,3% alumnes,
en aquest sentit les xifres se situen en la mateixa línia que la mitjana
catalana (70%).
55 L’informe presentat pel Síndic de Greuges al maig de 2008 sobre La segregació escolara Catalunya destaca molt especialment la concentració de l’alumnat estranger endeterminats centres de diversos municipis de Catalunya. Concretament, apareix la ciutatd’Hospitalet amb quatre dels deu centres públics de secundària amb més presènciad’alumnat estranger de Catalunya (exclosa la ciutat de Barcelona), amb percentatges quevan del 50,3% al 68,3 d’alumnes estrangers escolaritzats. Cal destacar que a l’any 2001en cap d’aquests centres els percentatges no arribaven al 20%. A la relació de centres deprimària n’apareixen dos, amb percentatges més elevats, el primer de la llista amb el85,1% d’alumnes estrangers i el setè amb el 69,6%. (Vegeu els quadres 1 i 2 de l’annex alcapítol 9).
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 121
10.3. Els ensenyaments postobligatoris.
Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, ens detindrem a analitzar tota
una sèrie d’aspectes que considerem especialment significatius. Aquests
són:
1. La distribució de l’alumnat entre els estudis de ba txillerat i els de
cicles formatius de formació professional.
A la taula 10.3. veiem l’evolució que ha seguit la distribució de l’alumnat
entre els diferents estudis postobligatoris:
Taula 10.3. Evolució dels ensenyaments postobligato ris a l’Hospitalet de Llobregat.Cursos del 1999-2000 al 2007-2008.
Curs Batxillerat Variació%
CFGM Variació%
CFGS Variació%
Totalpostobligatòria
1999-2000
3.585 - 1.005 - 1.442 - 6.032
2000-2001
3.669 2,3 943 -6,2 1.729 19,9 6.341
2001-2002
3.343 -8,9 1.022 8,4 1.610 -6,9 5.975
2002-2003
3.019 -9.7 1.023 0,1 1.556 -3,4 5.598
2003-2004
2.828 -6,3 969 -5,3 1.613 3,7 5.410
2004-2005
2.662 -5,9 979 1,0 1.624 0,7 5.265
2005-2006
2.418 -9,2 1.132 15,6 1.558 -4,0 5.108
2006-2007
2.309 -4,5 1.150 1,6 1.568 0,6 5.027
2007-2008
2.334 1,1 1.153 0,1 1.515 -0,3 5.002
Font: Àrea d’Educació i Cultura. Servei d’Educació. Ajuntament de L’Hospitalet iDepartament d’Educació, Servei d’Estadística, Informació i Documentació Estadísticad’Educació.
Les xifres de matriculació al llarg dels nou cursos ens mostren la
disminució de més de 1.030 alumnes en el conjunt dels ensenyaments
postobligatoris. Concretament en els estudis de batxillerat hi ha 1.300
alumnes menys que a l’any 2000.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 122
En relació als CFGM veiem que els alumnes matriculats es van mantenint,
amb oscil·lacions, entre 1000 i 1100 estudiants. A l’inici de la dècada els
alumnes de batxillerat triplicaven els dels CFGM i actualment la proporció
és de dos alumnes de Batxillerat per cada alumne de CFGM.
El nombre d’alumnes dels cicles superiors es mantenen per sobre de la
xifra dels cicles mitjans, tot i que les diferències es van reduint, degut a una
certa recuperació de la matrícula en els mitjans i a una lleugera baixada
dels superiors.
Un altre aspecte significatiu és que a partir del curs 2005-2006 i fins al curs
actual els alumnes matriculats en els cicles formatius superen els de
batxillerat, quan, a inicis de la dècada, els alumnes de formació
professional només representaven el 40% del total dels estudiants
d’aquests nivells. Les dades d’aquest curs escolar indiquen que 2.668
alumnes segueixen estudis de formació professional reglada, cosa que
representa el 53,3% del total d’alumnes de secundària postobligatòria i els
alumnes de batxillerat només representen el 46,7%. Aquest percentatge
està per sobre de la mitjana de Catalunya i s’acosta a la mitjana europea.56
De tota manera crec que aquesta situació caldria que fos analitzada més
en profunditat, ja que sembla que una de les causes d’aquest procés pot
ser més aviat la manca d’interès de l’alumnat per continuar estudiant
després de l’ESO,57 que no pas un canvi de les preferències de l’alumnat
cap als cicles formatius.
2. La presència de l’alumnat estranger en els estud is postobligatoris
Les dades de la matrícula del curs actual ens indiquen que a l’Hospitalet hi
ha 756 alumnes de estrangers matriculats entre batxillerat i els cicles
56 Vegeu les dades de la taula 6.1: Catalunya: 38% alumnes en ensenyamentsprofessionals, Espanya: 38,7% i UE: 55,1%, les dades de referència corresponen a l’any2004.57 Al curs 1999-00 hi havia un total de 3.585 alumnes matriculats a batxillerat i 2.447 alscicles formatius d’FP i al curs actual hi ha 2.334 al batxillerat i 2.668 a l’FP.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 123
formatius de formació professional, cosa que representa el 15,1% del total
d’alumnes d’aquests nivells educatius.58
Com podem veure a la taula 10.4. les proporcions d’alumnes estrangers
són significativament més altes en els cicles formatius (18,6% als CFGM i
16,1% al CFGS) que no pas al batxillerat. Aquesta major preferència per
aquests estudis per part de l’alumnat estranger pot haver influït en una
certa recuperació de la matrícula en els cicles de formació professional.
D’altra banda, comprovem que la presència de l’alumnat autòcton al
batxillerat (87,3% del total) és significativament més alta que no pas la de
l’alumnat estranger, que només representa el 12,7 % del total dels alumnes
matriculats.
Taula 10.4. Distribució. de l’alumnat autòcton i es tranger en cicles educatiuspostobligatoris. L’Hospitalet de Llobregat. Curs 20 07-2008.
Nivell educatiu Alumnatautòcton
%s/nivell
Alumnatestranger
%s/nivell
Totalalumnat
Batxillerat 2.037 87,3 297 12,7 2.334CFGM 938 81,4 215 18,6 1.153CFGS 1.271 83,9 244 16,1 1.515Total 4.246 84,9 756 15,1 5.002
Font: Àrea d’Educació i Cultura. Servei d’Educació. Ajuntament de L’Hospitalet iDepartament d’Educació, Servei d’Estadística, Informació i Documentació Estadísticad’Educació.
Les dades de la taula 10.5. amplien les de la taula anterior i ens mostren
l’elevat grau de concentració dels alumnes immigrants en els centres
públics. Aquestes dades no difereixen gaire de la mitjana catalana, tot i que
en aquest cas la presència d’alumnes estrangers en els centres privats és
una mica més alta en els CFGM (20%) i en el Batxillerat (17,5%).
Pel que fa als CFGS la relació entre l’alumnat de la pública i de la privada
es molt similar al promig de Catalunya.
58 Aquesta xifra és bastant més baixa que en el cas dels estudis obligatoris. Durant el curs2007-2008 el percentatge d’alumnes estrangers matriculats a l’ESO ha estat el 30%.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 124
Taula 10.5. Alumnat estranger en centres públics i privats, ensenyamentspostobligatoris. L’Hospitalet de Llobregat. Curs 20 07-2008.
Nivell educatiu Total alumnat Alumnat autòcton Alumnat estrangerTots els cicles
PúblicPrivat
5.002
56,5%43,5%
4.246
52,6%47,4%
756
78,6%21,4%
Batxillerat
PúblicPrivat
2.334
48,2%51,8%
2.037
43,3%56,7%
297
82,5%17,5%
CFGM
PúblicPrivat
1.153
55,6%44,4%
938
50%50%
215
80%20%
CFGS
PúblicPrivat
1.515
70%30%
1.271
69,5%30,5%
244
72,5%27,5%
Font: Àrea d’Educació i Cultura. Servei d’Educació. Ajuntament de L’Hospitalet iDepartament d’Educació, Servei d’Estadística, Informació i Documentació Estadísticad’Educació.
10.4. La Formació Professional.
En aquest apartat s’analitzen els trets més significatius de la de Formació
Professional Reglada a l’Hospitalet.
1. Àmplia oferta de cicles formatius i forta concen tració
d’especialitats.
A la ciutat hi ha una variada oferta de cicles formatius, com es pot veure
a la taula 10.6, tot i que hi ha una forta concentració d’alumnes en
determinades especialitats. Així, el 55% dels alumnes dels CFGM es
concentren en només tres especialitats (Sanitat, Electricitat i electrònica
i Administració). Pel que fa als CFGS, el 71,1% de l’alumnat es
concentra en cinc especialitats (Serveis socioculturals i a la comunitat,
Informàtica i els tres anteriors).
La comparació de les dades de matrícula entre els dos cursos ens
indica que hi ha unes especialitats amb una dinàmica de creixement
positiva, com per exemple: Edificació i obra civil, Electricitat i
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 125
electrònica, Hosteleria i turisme, Manteniment i serveis a la producció,
Sanitat, Serveis socioculturals, Informàtica, Administració i Activitats
físiques i en les cinc restants hi baixades de matrícula, tot i que amb
intensitats diferents.
Taula 10.6. Evolució de l’alumnat de cicles formati us per família professional.L’Hospitalet. Cursos 2003-2004 i 2006-2007.
Família ProfessionalAlumnes
2003-2004Alumnes
2006-2007Variacióabsoluta
Variació%
Fabricació mecànica (2) 176 118 -58 -33,0Química (2) 177 125 -52 -29,4Comerç i màrqueting (2) 136 128 -8 -5,9Manteniment vehiclesautopropulsats. (2) 96 91 -5 -5,2Imatge personal (1) 26 25 -1 -3,9Sanitat (2) 400 412 12 3,0Administració(2) 393 418 25 6,4Informàtica (2) 228 244 16 7,0Electricitat i electrònica (2) 338 370 32 9,5Hosteleria i turisme (2) 70 78 8 11,4Serveis socioculturals i a laComunitat (3) 302 342 40 13,3Edificació i obra civil (2) 102 138 36 35,3Activitats físiques i esportives (2) 55 76 21 38,2Manteniment i serveis a laproducció (2) 83 152 69 83,1Total 2.582 2.717 135 5,2
Font: La Formació Professional a L’Hospitalet. Fundació CIREM (2007)(1) Només CFGM, (2) CFGM i CFGS, (3) Només CFGS
2. Oferta majoritària de places públiques.
La major part dels alumnes (62,2%) s’escolaritzen en centres públics,
tal com indiquen les xifres de la taula 10.7, tot i que en menor mesura
que la mitjana de Catalunya (69%).
Taula 10.7. Distribució de l’alumnat del cicles for matius entre centres púbics iprivats a l’Hospitalet i a Catalunya. Curs 2005-200 6.
Titularitat L’Hospitalet*% sobreel total Catalunya
% sobreel total
PúblicaPrivada
1.6741.016
62,237,8
47.20521.175
69,031,0
Total Cicles 2.690 100,0 68.380 100
Font: La Formació Professional a L’Hospitalet. Fundació CIREM (2007)
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 126
Les dades corresponents al curs 2007-2008 indiquen que la proporció
d’alumnes dels cicles mitjans escolaritzats en el sector públic ha baixat al
55,6%, a favor del sector privat que se situa en el 44,4%. En els cicles
superiors la relació ha variat molt poc (70% sector púbic i 30% al privat).
3. Evolució de l’alumnat en els cicles formatius.
Si analitzem les dades de matriculació dels centres educatius de
l’Hospitalet corresponents als cursos 2005-2006 i 2006-2007 (taula 10.8.),
observem que s’ha produït un increment d’alumnes una mica més elevat
en els cicles mitjans que en els superiors i que en conjunt l’augment ha
estat del 2,3%. A la taula 10.9. es mostren les mateixes dades a nivell de
Catalunya on l’augment global ha estat del 3,8%, un punt i mig més que la
de l’Hospitalet (2,3%). Cal destacar l’increment del 4,7% en els cicles
mitjans.
Taula 10.8. Evolució del nombre d’alumnes de cicles formatius a l’Hospitalet.Cursos 2005-2006 i 2006-2007.
Cicle 2005-06%
s/total 2006-07%
s/total % augmentCFGM 1.132 42,1 1.169 42,5 3,3CFGS 1.558 57,9 1.584 57,5 1,7Total 2.690 100,0 2.753 100,0 2,3
Font: Servei d’Estadística, Informació i Documentació. Departament d’Educació.
Taula 10.9. Evolució del nombre d’alumnes de cicles formatius a Catalunya.Cursos 2005-2006 i 2006-2007.
Cicle 2005-06%
s/total 2006-07%
s/total % augmentCFGM 34.597 50,6 36.209 51,0 4,7CFGS 33.783 49,4 34.783 49,0 3,0Total 68.380 100,0 70.992 100,0 3,8
Font: Servei d’Estadística, Informació i Documentació. Departament d’Educació.
4. Major importància dels cicles formatius de grau superior.
Com es pot veure a la taula 10.10. els alumnes matriculats als CFGS
són majoria (57,9%), d’altra banda el nombre d’alumnes dels cicles
mitjans només representen el 42,1% del total dels alumnes matriculats
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 127
en la formació professional. La situació és preocupant ja que aquesta
xifra està molt per sota de la mitjana catalana (50,6%).
Aquesta manca d’atractiu dels cicles mitjans representa un greu
problema que cal afrontar ja que la manca de mà d’obra qualificada pot
incidir negativament en el creixement econòmic del nostre país.
Taula 10.10. Alumnat de cicles formatius de grau mi tjà i superior. L’Hospitaleti Catalunya. Curs 2005-2006.
Cicle L’Hospitalet*% sobreel total Catalunya
% sobreel total
CFGMHomesDones
593539
52,447,6
20.99013.607
60,739,3
Total CFGM 1.132 42,1 34.597 50,6CFGSHomesDones
765793
49,150,9
17.57016.213
52,048,0
Total CFGS 1.558 57,9 33.783 49,4Total Cicles 2.690 100,0 68.380 100,0
Font: La Formació Professional a L’Hospitalet. Fundació CIREM (2007)*La informació corresponent al curs 2007-2008 ens indica que els cicles mitjans hanaugmentat un punt i se situen en el 43,2% del total d’alumnes d’FP.
5. Paritat de gènere en l’accés a la formació.
S’observa a la taula anterior que l’accés a la formació està bastant
equilibrat, sobretot comparant-ho amb la mitjana catalana, entre homes
i dones tant en els cicles mitjans (52,4% homes i 47,6% dones) com en
els superiors (49,1 homes i 50,9 dones), tot i que hi ha fortes disparitats
entre especialitats. En aquest sentit, en les especialitats d’Imatge
personal (100%), Hosteleria i Turisme (98,7%), Serveis Socioculturals i
a la comunitat (91,5%), Sanitat (86,2%), Administració (76,1%),
Química (64,8%) i Comerç (56,3), són majoria les dones. D’altra banda,
els homes són majoria en Manteniment de vehicles (100%), Fabricació
mecànica (99,2%), Electricitat i electrònica (98,4%), Manteniment i
serveis a la producció (98,2%), Informàtica (87,7%), Activitats físiques i
esportives (72,4%) i Edificació i obra civil (68,8%).
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 128
10.5. Conclusions capítol 10.
Hem constatat que el gran increment de la població escolar procedent
d’altres cultures planteja nous reptes per a tots i especialment posa de
relleu la necessitat d’adequar les diferents actuacions del servei educatiu
per afavorir la inserció dels joves nouvinguts en la societat que els ha
acollit.
De fet, al llarg de la recerca hem detectat diferències significatives entre la
situació de partida de la població estrangera i l’autòctona. Concretament,
aquestes diferències es manifesten d’una manera especialment preocupant
en l’àmbit educatiu. Per exemple, en la distribució de l’alumnat entre
centres públics i privats de la ciutat.59 Així, més del 80% dels nois i noies
estrangers estan escolaritzats en centres del sector públic, quan el promig
de la ciutat entre pública i privada està força equilibrat (52% públic i 48%
privat). De fet, hi ha diversos centres de la ciutat (primària i secundària) on
la presència d’alumnes estrangers és clarament superior a la mitjana del
seu territori d’influència.60
En aquest sentit la informació de què disposem a nivell de la ciutat de
l’Hospitalet posa de manifest la diferència existent entre sectors de
titularitat pel que fa a l’escolarització de l’alumnat estranger. Així, la majoria
d’escoles amb una presència més important de població estrangera són de
titularitat pública, mentre que les que tenen menys (o cap) alumnes
estrangers, són majoritàriament de titularitat privada.61
59 Aquesta elevada segregació escolar es produeix en molt municipis de la primera isegona corona metropolitana de Barcelona, amb presència desigual d’alumnat matriculatal sector públic i al concertat. En aquest sentit, les experiències de les ciutat de Vic i Olotsón dos exemples coneguts de bones pràctiques on s’han desenvolupat polítiques activesen la lluita contra aquest tipus de segregació.60 Informe extraordinari del Síndic de Greuges sobre la segregació escolar a Catalunya(maig 2008). Veure dades a l’annex al Capítol 9.61 La comparació feta, entre els alumnes estrangers que s’escolaritzen en cada centre i lamitjana d’alumnat del municipi, ens permet constatar que hi ha centres amb unpercentatge d’alumnat estranger molt per sobre de la mitjana del municipi. La situaciód’aquests centres contrasta amb la d’altres centres amb una presència més baixad’alumnat estranger respecte a la mitjana del municipi. L’informe del Síndic destaca queaquesta situació es produeix, sobretot, en ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, SantaColoma de Gramenet i Salt.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 129
Pel que fa referència als ensenyaments postobligatoris cal dir que les
desigualtats entre sector públic i privat també es manifesten entre els
diferents centres de la ciutat independentment de la seva titularitat. Així, hi
ha centres públics de la ciutat amb més del 50% d’alumnes estrangers al
batxillerat i al cicles formatius (amb més del 70%) i d’altres de públics i de
privats (la majoria) per sota del promig d’estrangers de la ciutat i de la zona
on estan ubicats.
Un altre aspecte a destacar és la baixa proporció d’alumnes estrangers en
els estudis postobligatoris. Només representen el 15%62 del total
d’estudiants quan a l’ESO són el 30%. Concretament, al batxillerat
solament són el 12,7% respecte al total de l’alumnat d’aquest nivell
educatiu. Així doncs, sembla que les seves preferències s’orienten més
cap els estudis professionals i específicament cap als cicles mitjans, on
representen gairebé el 19% del total del alumnes matriculats.
Un altre aspecte que hauria de ser objecte d’una anàlisi més aprofundida
és la disminució d’alumnes en la secundaria postobligatòria. Hem vist com
des del curs 2001-2002 fins a l’actualitat s’està produint una constant
baixada del nombre d’alumnes. Concretament, enguany, en els estudis de
batxillerat hi ha 1.300 alumnes menys que a l’any 2000, tot i l’increment de
la població a la ciutat, sense que aquesta disminució hagi repercutit en un
augment significatiu dels estudiants de formació professional que són més
o menys els mateixos que a principi de la dècada. Aquesta situació
d’abandonament o de no continuïtat en els estudis secundaris és
especialment preocupant i seria bo saber per què es produeix en aquest
grau tan elevat.
Com ja s’ha destacat en capítols anteriors, un dels problemes més
candents que ens trobem a Catalunya és el “fracàs formatiu”, de la
població jove. Hem vist que hi ha més del 30% dels joves entre 18 i 24
62 El percentatge de població estrangera en la franja d’edat que va dels 15 als 19 anys erade 21,3% a 1 de gener de 2006 (IDESCAT).
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 130
anys sense estudis secundaris postobligatoris acabats, percentatge que
encara és més elevat en el cas de l’alumnat estranger.
En aquest sentit, la participació del joves catalans en l’educació secundària
postobligatòria és bastant més baixa que en la majoria de països del nostre
entorn. Aquest fet representa un problema clau per al futur del nostre país,
tant per les repercussions que té sobre el mercat laboral la manca de joves
ben qualificats, com per les dificultats amb què es troben els que tenen una
baixa qualificació per construir els seus itineraris formatius i, en darrera
instància per aconseguir la seva inserció social i laboral futura.
Per superar aquesta situació caldria potenciar de forma decidida la
formació i l’educació de totes les persones sense distinció. En aquest
context la millora de la formació professional pot ser un element decisiu per
enfortir tot el sistema formatiu, reforçar l’economia, reduir els desequilibris
socials i facilitar la integració sociolaboral de la immigració.
De quina manera es pot aconseguir aquest objectiu difícil i alhora tan
necessari?. El professor Oriol Homs63 en l’informe realitzat sobre la
formació Professional a l’Hospitalet proposa tot un conjunt d’actuacions
que caldria posar en marxa per aconseguir donar un fort impuls a la
formació general i professional dels ciutadans de l’Hospitalet i, que per
extensió podrien ser experimentades en tot el país. Les actuacions que
proposa dur a terme són les següents:
1. Fomenta r entre els joves i les seves famílies la continuació dels
estudis postobligatoris i universitaris . En aquest sentit proposa:
• Organitzar campanyes a les escoles al final de l’ESO i del batxillerat,
sobre la importància de continuar la formació amb estudis
posteriors.
63 Al mes d’abril de 2007 el Sr. Oriol Homs com a director de la Fundació CIREM (Centred’Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània) va presentar el Mapa Formatiu deL’Hospitalet de Llobregat. Aquest informe va ser realitzat per encàrrec de l’Ajuntament dela mateixa ciutat amb la finalitat d’analitzar el funcionament del sistema de FormacióProfessional a la ciutat.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 131
• Promocionar a la TV local programes que estimulin els estudis dels
joves.
• Fer conèixer a les famílies l’oferta formativa postobligatòria.
• Premiar els joves que tenen èxit en els estudis postobligatoris.
2. Potenciar els ensenyaments tècnics entre el jove nt, a través de:
• Organitzar campanyes en els mitjans de comunicació locals sobre la
mancança de tècnics i les perspectives de futur i desenvolupament
de la innovació i les noves tecnologies.
• Establir acords amb les universitats perquè promoguin els diferents
tipus d’estudis superiors en els centres educatius de la ciutat.
3. Coordinar i integrar l’oferta formativa entre el s principals actors i
tipus de formació, així doncs caldria:
• Promoure un Consell Local de Formació Professional.
• Establir un acord entre els agents socioeconòmics, l’administració
local i els principals actors de la formació professional per tal de
coordinar el conjunt d’oferta formativa de la ciutat.
4. Impulsar una oferta formativa integrada de centr alitat
metropolitana, per tant s’hauria de:
• Promoure els centres de formació integrada a l’Hospitalet, tot
incentivant els centres d’FP ja existents.
• Establir una especialitat clau d’un sector important a la ciutat i
generar una oferta formativa d’àmbit metropolità.
5. Potenciar la transició Escola- Treball, a través de:
• Integrar en un únic programa les activitats de transició escola-treball.
• Iniciar una experiència innovadora d’oferta de formació de primera
qualificació per als joves que no obtinguin el graduat d’ESO, segons
disposa la LOE.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 132
6. Impulsar un pacte local per a la qualificació i la competitivitat de les
empreses, per tal de:
• Millorar la qualitat de l’oferta de treball (més estabilitat, millors
condicions econòmiques, més seguretat laboral).
• Facilitar treballadors a les empreses amb la formació adequada.
7. Potenciar la formació al llarg de la vida, sobretot:
• Fomentar els ensenyament d’idiomes.
• Enfortir la formació de persones adultes per tal de millorar el nivell
educatiu del conjunt de la població.
• Crear un centre de formació obert a tota la població de la ciutat.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 133
“És en el procés educatiu on es projecta un cert ideal de societat; és a
l’escola com a institució eminentment social, on es produeix el xoc més
decisiu entre la continuïtat i renovació, dialèctica que en el seu límit
conforma la marxa dels pobles.
Roberto Carneiro. Els professors i els nous desafiaments del segle XXI.
Capítol 11. L’Institut Eduard Fontserè
En aquest capítol es presenta una sèrie d’informació relacionada amb
l’alumnat del nostre l’Institut. Es destaca especialment la forta presència
d’alumnat d’origen estranger, sobretot des del darrers quatre cursos
escolars.
A continuació, s’estudia la situació específica de l’alumnat que cursa cicles
formatius de formació professional. Seguidament s’exposen les dades
recollides en la investigació realitzada amb l’objectiu de conèixer quins ha
estat els itineraris formatius i laborals que han seguit els alumnes d’origen
estranger que van obtingut el títol de tècnic en grau mitjà de gestió
administrativa durant els cursos 2005-2006 i 2006-2007 al nostre centre.
Per últim, al final del capítol es presenten tot un seguit de propostes
d’actuacions que es podrien desenvolupar des del centre per afavorir la
inserció laboral i cultural dels alumnes nouvinguts que estan cursant cicles
de Formació Professional.
11.1. Algunes dades sobre l’Institut i el seu alumn at.
Com ja s’ha explicat en el punt anterior, l’Institut Eduard Fontserè està
situat al barri de La Florida de l’Hospitalet, un dels barris on l’arribada
d’immigrants ha augmentat de forma espectacular. Les dades del Padró de
la Població del 2006 ens indiquen que 9.222 habitants sobre el total dels
28.531 veïns del barri són estrangers, cosa que representa que tres de
cada deu habitants del barri són immigrants procedents de fora de l’Estat
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 134
espanyol. Aquesta proporció (32,3%) se situa 10 punts per sobre de la
mitjana de la ciutat de l’Hospitalet que és el 23% i 18 punts per sobre de la
mitjana de Catalunya, (14%).
És evident que l’arribada de tot aquest col·lectiu, també ha fet que la
presència d’alumnat estranger a les aules del nostre centre hagi augmentat
espectacularment durant els darrers anys.
L’anàlisi de l’evolució dels alumnes escolaritzats a l’Institut durant el darrers
quatre cursos ens permet veure que el nombre d’alumnes nouvinguts ha
anat augmentant de manera constant, tant es així que a partir del curs
2006-2007 ja representen el grup majoritari del centre (Vegeu taula 11.1.).
Taula 11.1. Evolució del percentatge d’alumnes estr angers matriculatsa l’Institut, per nivells, del curs 2004-2005 al 20 07-2008.
Curs
%
ESO
%
Batxillerat
%
CFGM
%
CFGS
% alumnes
estrangers al centre
2004-05 52,2 35,4 22,6 22,7 45,0
2005-06 44,6 49,1 66,7 10,0 44,3
2006-07 64,6 42,6 75,0 54,2 61,6
2007-08 67,1 46 67,6 74,2 64,9
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’IES Eduard Fontserè.
Les dades corresponents al curs 2007-2008 ens indiquen que gairebé el
65% de l’alumnat de l’Institut és d’origen immigrant. Aquests nois i noies
procedeixen de 19 estats diferents, tot i que el 88% prové de països
d’Amèrica Central i del Sud, (la major part d’Equador, Bolívia, Perú i la
República Dominicana). També és significatiu el 8% d’alumnes marroquins,
en aquest sentit, cal remarcar que tot i que el nombre d’alumnes
escolaritzats d’aquesta nacionalitat s’ha mantingut estable, en aquests
darrers quatre cursos, el seu pes específic respecte al total d’alumnes
estrangers, ha baixat, degut a l’augment de la xifra d’alumnes estrangers
que hi ha hagut a nivell de centre.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 135
És molt interessant comparar les dades d’alumnes nouvinguts escolaritzats
a l’Institut durant el curs 2006-2007 amb les de Catalunya.64 A la taula
11.2. podem observar que la mitjana d’alumnes estrangers a l’Institut és sis
vegades més elevada que el promig català. Si fem la comparació amb les
xifres corresponents a la comarca de Barcelonès65 les diferències
observades serien molt similars a les calculades a la taula 11.2.
Taula 11.2. Comparació del percentatge alumnes matr iculatsa l’Institut i a Catalunya, per nivells. Curs 2006- 2007.
Nivell educatiu % Alumnatestranger
Mitjana alumnat estrangera nivell de Catalunya Diferència
ESO 64,6 13,5 51,1Batxillerat 42,6 6,0 36,6CFGM 75,0 9,8 65,2CFGS 54,3 6,8 47,5
Mitjana alumnes estrangers a l’institut 61,6%Mitjana alumnes estrangers a Catalunya 11,1%
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’IES Eduard Fontserè.
També cal tenir present que el percentatge d’alumnat estranger escolaritzat
en el nostre centre representa més del doble de la mitjana de població
estrangera que viu al barri de La Florida (32,3%) i queda molt per sobre del
percentatge de població jove estrangera que viu a la ciutat de l’Hospitalet.66
Per tant, una part important de l’alumnat estranger escolaritzat a l’institut
prové d’altres zones de la ciutat.
11.2. L’alumnat dels cicles formatius de grau mitjà .
Com ja s’ha explicat en el punt anterior, en el darrers tres cursos escolars
el nombre d’alumnes estrangers escolaritzats a nivell de tot el centre ha
crescut de forma espectacular i especialment en els cicles formatius. Així,
en els cicles formatius de grau mitjà observem com en només tres cursos
64 En el moment de redactar aquest treball només es disposen de les dades definitives anivell de Catalunya corresponents al curs 2006-2007.65 A la comarca del Barcelonès les dades d’alumnes estrangers són les següents: ESO(15,1%), Batxillerat (6,7%), CFGM (9,8%) i CFGS (7,8%).66 Segons les dades del padró continu a 1 de gener de 2006 i de l’Ajuntament del’Hospitalet, el percentatge de gent jove de la ciutat (17-24 anys) representava el 9% de lapoblació total. Si en el càlcul només és té en compte la població estrangera, elpercentatge de joves és el 24% sobre el total d’estrangers registrats.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 136
escolars s’ha passat del 23% d’alumnes estrangers al 68%, amb el
parèntesi del 77 % del curs passat (taula 11.3).
Taula 11.3. Alumnat autòcton i estranger en els CFG M. IES Eduard Fontserè.Cursos: del 2004-2005 al 2007-2008 .
CursAlumnat
Total Autòcton%
s/ total Estranger%
s/ total
2004-2005 31 24 77,0 7 23,02005-2006 30 10 33,0 20 67,02006-2007 35 8 23,0 27 77,02007-2008 37 12 32,0 25 68,0Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’IES Eduard Fontserè.A partir d’ara centrarem la nostra atenció en el grup de nois i noies
matriculats en els cursos 2005-2006 i 2006-2007 i especialment en els
alumnes estrangers que van acabar els estudis de grau mitjà a l’any 2006 i
al 2007.
11.2.1. Característiques del grup d’alumnes del cur s 2005-2006.
Dels 30 alumnes matriculats només 10 eren autòctons i els 20 restants
estrangers. D’aquests últims, el 85% provenia d’Amèrica del Sud (9
alumnes equatorians, 3 de Bolívia, 3 de Colòmbia i 2 de Perú),el 15%
restant eren d’Àfrica (2 del Marroc i una noia de Guinea Equatorial).
Cal tenir en compte que dels vint alumnes estrangers hi havia cinc noies
que tot just acabaven d’arribar a Catalunya i pràcticament no entenien el
català. Així doncs, una de les primeres tasques de la tutoria fou aconseguir
que aquestes noies rebessin classes de llengua catalana perquè, almenys,
poguessin seguir les classes amb una certa normalitat i més endavant
poder desenvolupar el crèdit de formació en centres de treball.
Els resultats obtinguts al final de curs van ser els següents:
Curs
Alumnes
matriculats Aprovats
Han de
repetir Baixes
2005-2006 30 13 43,3% 14* 46,7% 3 10%
*En aquests 14 alumnes estan inclosos els 5 alumnes amb només la formació en centres
de treball pendent de realitzar.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 137
El 50% dels alumnes autòctons van superar el cicle, en el cas dels
alumnes estrangers el percentatge va baixar al 40%. Pel que fa a les tres
alumnes que van abandonar el curs, dues noies eren estrangeres.
11.2.2. Característiques del grup d’alumnes del cur s 2006-2007.
Durant aquest curs escolar hi havia 35 alumnes en el CFGM, dels quals 27
eren estrangers (77% del total) i només 8 autòctons (23%).
El 85% dels alumnes estrangers provenien de països d’Amèrica Central i
del Sud (12 d’Equador, 3 de Bolívia, 3 de Colòmbia, 3 de Perú i 2 de la
República Dominicana), tres eren marroquins i una noia pakistanesa.
La situació es plantejava de forma similar a la de curs anterior, hi havia
bastants alumnes amb un total desconeixement de la llengua catalana i en
cas de la noia del Pakistan que també tenia problemes amb el castellà.
A més, hi havia algunes alumnes repetidores que havien de continuar
assistint a les classes de llengua catalana per tal d’adquirir un mínim de
competència a nivell d’expressió oral.
En aquest sentit, i en funció de les mancances detectades es van haver
d’ajudar als alumnes a buscar cursos de català d’acord amb les necessitats
individuals de cadascun d’ells.
Els resultats obtinguts al final de curs van ser els següents:
Curs Alumnes
matriculats Aprovats Repeteixen Baixes
2006-2007 35 14 40% 12.....34% 9 26%
Dels 14 alumnes que van superat el cicle 11 eren estrangers (79%) i el
21% restant autòctons. D’altra banda entre els repetidors n’hi havia dos
que només havien de realitzar les pràctiques a l’empresa, dels deu
restants, el 60% eren estrangers i la resta autòctons. Cal fer una menció
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 138
especial en el sentit que els nou alumnes que van deixar el curs sense
acabar eren estrangers.
11.3. Els itineraris formatius i laborals dels alum nes estrangers que
van superar el CFGM .
Com s’ha exposat en el punt anterior, durant els dos darrers cursos
escolars van superar el CFGM un total de 27 alumnes, dels quals 19 eren
estrangers i les vuit noies restants, catalanes. La inserció laboral
d’aquestes vuit noies ha estat un èxit, totes treballen desenvolupant
tasques administratives. Fins i tot, algunes van aconseguir la feina abans
d’acabar els estudis i van compaginar les dues activitats.
Ara bé, la situació no és ben bé igual en el cas dels nois i noies estrangers
ja que amb el mateix nivell de coneixements i ,fins i tot amb més nivell, els
ha resultat molt més difícil i a vegades impossible trobar una feina de la
seva especialitat. És a dir les dificultats que es troben a l’hora de trobar una
feina, no sembla que sigui per manca de qualificació, sinó que segurament
es deguda a altres causes més lligades a les “característiques
específiques” d’aquest col·lectiu d’alumnes o a les del seu entorn social i
familiar.
En aquest sentit, caldria analitzar a fons el conjunt de factors que afecten a
aquests nois i noies immigrants i que els situen en posició de
desavantatge, respecte a la resta d’alumnes, així com els factors externs
que els perjudiquen. Només, a partir d’aquesta diferenciació crec que es
poden establir estratègies que permetin poder compensar la seva situació,
inicialment, desfavorable.
Així doncs, per tal d’investigar els itineraris formatius i laborals de l’alumnat
estranger amb els estudis de grau mitjà acabats i saber com s’ha
desenvolupat el seu procés d’inserció laboral i social es van realitzar
entrevistes individuals als 19 alumnes estrangers.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 139
Per facilitar la recollida d’informació es va elaborar un qüestionari, del qual
s’adjunta un model a l’annex 1 del capítol 10. A més, les converses es
gravaven per així poder recollir amb més autenticitat i espontaneïtat les
opinions expressades pels nois i noies entrevistats.
Totes les entrevistes van ser presencials i es van realitzar al mateix l’institut
durant els mesos de febrer i març d’enguany. Només, en els cas de dues
noies s’ha fet servir el telèfon i/o el correu el electrònic, degut al fet que
actualment totes dues han tornat als seus països d’origen (Guinea
Equatorial i Pakistan).
11.4. Anàlisi de la informació obtinguda.
Les diverses preguntes del qüestionari estaven estructurades per tal de
recollir en primer lloc les dades relatives a la situació personal i familiar de
l’alumnat, en segon lloc, es van plantejar diverses qüestions relatives a
l’itinerari formatiu que havien desenvolupat fins al moment de ser
entrevistats i en un tercer bloc de preguntes es demanava informació sobre
quina era la seva situació actual a nivell laboral.
A) Dades personals i familiars
1. Distribució d’alumnes per gènere.
Del total de 19 alumnes entrevistats, 17 són noies i 2 són nois.
2. Països de procedència.
Quant als països de procedència, veiem que gairebé el 85% dels
entrevistats provenen de 3 països: Equador, Perú i Bolívia. Els altres tres
països, Guinea Equatorial, Marroc i Pakistan, només estan representats
amb un alumne cadascun.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 140
Taula: 11.4. Relació d’alumnes entrevistats segons país de procedència
País de procedència Nombre d’alumnes % sobre totalEquador 11 58,0Perú 3 15,8Bolívia 2 10,6Guinea Equatorial 1 5,2Marroc 1 5,2Pakistan 1 5,2Total 19 100,0
Gràfic 11.5. Països de procedència dels alumnes ent revistats
0 2 4 6 8 10 12
Equador
Perú
Bolívia
Guinea Equatorial
Marroc
Pakistan
Nombre d'alumnes
3. Distribució per edats
Les edats dels alumnes en el moment de ser entrevistats oscil·laven entre
els 17 i 20. Veiem que la majoria tenia menys de vint anys i que l’edat
promig del grup se situava entre 18 i 19 anys.
Taula: 11.5. Edat dels alumnes entrevistats
Nombre d’alumnes Edat: anys3 175 187 194 20
Edat promig =18,6 anys
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 141
4. Temps d’estada a Catalunya.
La majoria d’alumnes porta menys de cinc anys vivint a Catalunya,
solament sis alumnes portaven sis o més anys al nostre país. El promig
global se situa entre quatre i cinc anys d’estada a Catalunya.
Taula: 11.6. Anys d’estada a Catalunya.
0
1
2
3
4
5
Nom
bre
d'al
umne
s
11 8 7 6 5 4 3 2
Anys d'estada a Catalunya
Gràfic 11.6.Temps d'estada a Catalunya
5. Població on viuen actualment i amb qui viuen.
Del total de 19 alumnes n’hi ha 16 que continuen vivint a L’Hospitalet, una
noia ha marxat a una altra població de l’àrea barcelonina i dues noies han
tornat als seus països d’origen (Guinea Equatorial i Pakistan).
Segueixen vivint amb la família 17 alumnes, una noia viu en parella i una
altra en un pis compartit.
Anys d’estada Nombre d’alumnes11 18 17 16 35 44 33 12 5
Promig anys d’estada = 4,7
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 142
B) Itineraris formatius.
6. Estudis realitzats abans de començar el CFGM.
La major part dels alumnes quan cursaven primària i ESO van assistir a
escoles públiques, tot i que el percentatge d’alumnes que van cursar l’ESO
en un centre és sensiblement més elevat.
Tipus d’escolaEducació primària
%ESO
%Pública 58 84Privada 42 16
Dels 19 alumnes, només sis havien cursat l’ESO a Catalunya, vuit n’havien
fet una part en centres catalans i dels cinc restants, tres provenien
directament de l’estranger i dos de centres de fora de Catalunya.
Taula: 11.7. Situació dels centres educatius on van cursar l’ESO
Nombre d’alumnes %Catalunya 6 31,6Part a Catalunya i part a l’estranger 8 42,2A altres zones de l’Estat espanyol 2 10,5A l‘estranger 3 15,7Total 19 100,0
Abans de començar el CFGM, cinc alumnes van començar a estudiar
batxillerat, però davant les dificultats per assolir el nivell adequat, van optar
per matricular-se en un cicle mitjà.
7. Coneixement d’idiomes.
Quant al nivell de competència lingüística en català, cal dir que ara tothom
l’entén i l’escriu. Vuit alumnes creuen que el parlen bé, tot i que en
l’entrevista només dos usen el català amb una certa fluïdesa. El nivell de
català oral dels onze alumnes restants és molt baix.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 143
Pel que fa al castellà no representa cap problema ja que tots l’entenen, el
parlen i l’escriuen.
Quant al coneixement de l’anglès, només hi ha una alumna que té adquirit
el nivell mitjà d’aquesta llengua. Gairebé el 80% de l’alumnat manifesta que
entén i escriu la llengua anglesa a nivell molt bàsic. Les dificultats són molt
més grans a l’hora de parlar-la, ja que només el 36% diu que parla una
mica l’anglès i el 58% diu que gens.
8. Altres estudis.
Hi ha 13 alumnes que han realitzat estudis no reglats, cosa que representa
el 68% del total. Com es pot veure a la taula, les matèries on s’ha mostrat
més interessats han estat informàtica, català i anglès. Només hi ha sis
alumnes que no han fet formació complementària a la rebuda a l’escola o a
l’Institut.
Matèries estudiades Nombre d’alumnesInformàtica 7Català 5Anglès 3Francès 1Oratòria 1
9. Formació rebuda en el Cicle Formatiu.
Per tal de valorar la formació rebuda al centre es presentaven cinc opcions
als alumnes, tot i que a la taula només n’apareixen dues, ja que el 53%
dels alumnes es van decantat per l’opció de bona (10 alumnes) i el 47%
molt bona (9 alumnes). Amb aquests resultats es constata que l’alumnat ha
valorat de forma molt positiva tot allò que va aprendre al llarg del
desenvolupament del CFGM.
Grau de valoració Nombre d’alumnes % s/totalMolt bona 9 47%Bona 10 53%
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 144
En relació a la pregunta anterior es demanava als alumnes que fessin un
esforç de concreció i expliquessin els motius de les seves valoracions. Ens
interessava saber la seva visió sobre els aspectes de la formació que
havien estat més positius per ells i també volíem conèixer el seu punt de
vista sobre tot allò que ells consideraven que es podria millorar.
A continuació es presenta la transcripció de les valoracions positives,
ordenades d’acord amb les preferències expressades pels alumnes.
Taula: 11.8. Relació d’aspectes valorats com a posi tius en relacióa l’ensenyament rebut.
(En aquest apartat es van recollir les opinions de 18 alumnes sobre el total de 19entrevistats. Cada alumne havia d’expressar, com a màxim, tres valoracions)
Opinions dels alumnesrespostes %
El treball a l’empresa simulada perquè: aprenc a assumirresponsabilitats, puc posar en pràctica els coneixements quehe après durant el curs, veus com es treballa realment enuna empresa i et formes a nivell pràctic.
Aprens a relacionar-te, a treballar en equip i a desenvoluparuna feina.
18 100%
La formació en centres de treball perquè permet posar enpràctica el que aprenem a l’Institut.
L’ensenyament pràctic combinat amb el teòric.
15 83%
El mètode d’ensenyament i l’ambient de treball.
Molt bon professorat, tant per la seva preparació com per laseva actitud cap a l’alumnat.
L’interès dels professors per ajudar als alumnes i entendreels seus problemes.
Els professors donen oportunitats als alumnes.
7 39%
El coneixement del món de l’empresa i de la documentacióque es fa servir.S’aprèn molt en només un any.
7 39%
Bona guia d’entrada al món laboral.Et facilita possibilitats de trobar feina 4 22%
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 145
Et permet especialitzar-te en les matèries que t’agraden Puc aprendre informàtica i operatòria de teclats. 4 22%
Et dóna seguretat per seguir estudiant. 1 5%
Les activitats i sortides realitzades. 1 5%
Observem que tots els alumnes valoren molt favorablement la feina
desenvolupada en l’empresa simulada PACK FICTION SAS que tenim en
funcionament a l’Institut des del curs 1998-1999.67
La metodologia emprada en la simulació d’empreses permet la participació
activa i personalitzada de l’alumnat en el seu propi procés d’aprenentatge.
L’alumnat aprèn treballant, i, treballant aprèn la importància de les actituds
cap a la feina, dels procediments, les habilitats i de la importància de
cadascun dels llocs de treball.
Aquesta metodologia, també, és molt útil per potenciar l’autonomia
personal i professional de la persona que aprèn i també per desenvolupar
la seva capacitat d’iniciativa. D’aquesta manera els continguts teòrics i
pràctics es van combinant de forma equilibrada, fent que el procés formatiu
sigui més eficaç i alhora més atractiu per als alumnes.
Un altre aspecte que valoren molt positivament 15 alumnes entrevistats
(83%) són les estades formatives en empreses, perquè els ha permès
posar a la pràctica en la vida real els coneixements teòrics apresos en el
centre educatiu.
67 L’Institut participa en el programa SEFED (Simulació d’empreses amb finalitatseducatives). Aquest programa va néixer l’any 1987 dins el marc de la FormacióOcupacional i ara s’aplica als tres subsistemes de la Formació Professional. Els inicis delsprogrames de simulació d’empreses se situen a Alemanya, on l’any 1954 es va fundar laprimera empresa simulada, que encara funciona actualment. L’any 1997 es va crearl’associació EUROPEN (European Practice Enterprise Network, xarxa d’empresessimulades europees) on en un principi només hi havia empreses europees. En l’actualitat,encara que es manté la denominació inicial, estan integrades totes les empresessimulades que funcionen arreu del món.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 146
També, destaquen el conjunt d’opinions favorables de 7 alumnes a la tasca
del professorat, del sistema d’ensenyament i del bon ambient de treball a
l’aula. Molts dels alumnes entrevistats provenen de països amb sistemes
educatius més autoritaris i quan arriben aquí es troben amb un sistema
d’ensenyament més comprensiu, cosa que segons ells, els ha ajudat a
aconseguir l’objectiu d’acabar el cicle formatiu i alhora els ha animat a
continuar estudiant. En el moment que van ser entrevistats hi havia 10
alumnes que continuaven estudis.68
Així mateix, són prou significatives les observacions positives (13 alumnes)
sobre el grau de coneixement que han adquirit amb l’estudi de matèries
especialitzades en el món de l’empresa, cosa que consideren que els pot
obrir més fàcilment la porta d’entrada al mercat laboral.
També, es demanava als alumnes la seva valoració sobre tots aquells
aspectes que no havien estat prou satisfactoris des del seu punt de vista.
Les opinions recollides es presenten a la taula 11.7.
En primer lloc, s’ha de destacar la demanda de 13 alumnes en el sentit que
necessiten reforçar la formació lingüística, bàsicament, en català però
també en castellà. També, és especialment significativa la petició que fan
set alumnes perquè s’introdueixi l’anglès com una matèria més en el
currículum del cicle formatiu.
Hi ha un grup de nou alumnes que considera que la formació en centres de
treball hauria de disposar d’ajut econòmic, en forma de beca que els
permeti sufragar, entre d’altres, les despeses de desplaçament.
També, hi ha diverses peticions perquè les matèries relacionades amb la
formació i orientació laboral siguin eminentment pràctiques i molt
connectades amb el món empresarial.
68 Hi ha quatre alumnes que van aprovar la prova d’accés i en aquests moments estantestudiant CFGS al nostre centre, una altra alumna estudia batxillerat, tres que estanpreparant-se per la prova d’accés als CFGS, dos alumnes més que han estudiat un altrecicle mitjà i una alumna que estudia idiomes.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 147
Així mateix, hi ha tres alumnes que opinen que s’haurien de fer servir
programes informàtics en tots els crèdits on fos possible. També, demanen
que es dediqui més atenció a una sèrie de matèries que segons el seu
punt de vista són les més sol·licitades per les empreses.
Taula: 11.9. Relació d’aspectes s’haurien de millor ar, segons els alumnesentrevistats
(En aquest apartat es van recollir opinions de 18 alumnes sobre el total de 19 entrevistats)
Opinió dels alumnes respostes %
Rebre ajut econòmic quan es fa l’FCT.Que les pràctiques a l’empresa siguin remunerades. 9 50%
Introduir l’ensenyament de l’anglès perquè el demanen lesempreses i és útil per continuar estudis. 7 39%
Utilitzar més el català a classe (parlat, escrit i llegit). permantenir, com a mínim, el nivell de l’ESO
Més formació en llengües. Reforçar l’ensenyament dellengües (català i castellà).
6 33%
Dificultats per compaginar les hores de pràctiques al’empresa amb l’horari escolar. 4 22%
Ensenyament més pràctic que pugui ser aplicat a l’empresa.
Més orientació laboral pràctica.
Visitar més empreses per veure la manera com es treballa.
4 22%
Dedicar més temps a l’empresa simulada.
Utilitzar més programes informàtics per practicar lesdiverses matèries.Es necessiten més hores de comptabilitat i facturació ja quees el que més demanen les empreses
3 17%
Millorar l’ equipament informàtic 1 6%
Que no es pagui per obtenir el títol. 1 6%
Que hi hagi instituts específics per estudiar cicles formatius. 1 6%
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 148
C) Itineraris després del CFGM
10. Situació actual dels alumnes.
Observem que el 58% dels alumnes continuen estudiant i el 42% dels
alumnes treballen. Veiem que n’hi ha quatre que compaginen estudis i
treball. Hi ha cinc alumnes que busquen feina i d’aquests només n’hi ha un
que continua estudiant.
Taula: 11.10. Situació actual dels alumnes entrevis tats
Situació alumnat Nombre d’alumnes %Només estudio 6 31,7Només treballo 4 21,0Les dues coses alhora 4 21,0Estic buscant feina 4 21,0Estudio i busco feina 1 5,3Total 19 100,0
11. Els estudis posteriors al CFGM.
Els onze alumnes que continuen estudiant veiem que s’han decantat per
diferents opcions. Quatre alumnes han superar la prova d’accés al CFGS i
segueixen estudis al mateix Institut. La resta d’alumnes també voldrien
seguir aquesta mateixa via.
Taula: 11.11. Estudis realitzats després d’acabar e l CFGM
Tipus d’estudis Nombre d’alumnes %Cicle formatiu grau superior 4 36,5Curs d’accés al cicle superior 4 36,5Batxillerat 1 9,0Altre cicle formatiu grau mitjà 1 9,0Idiomes 1 9,0Total 11 100,0
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 149
Concretament, es demanava a aquests onze alumnes sobre les seves
motivacions per seguir estudiant. Les seves respostes van ser les
següents:
Tenir més possibilitats de trobar una feina que m’a gradi 10 91%Aconseguir un treball ben remunerat 8 73%Continuar estudis superiors 7 64%Ajudar la família 6 55%Haver rebut orientació de la tutoria o professorat del centreeducatiu
1 9%
12. La feina després d’acabar el CFGM.
Dels vuit alumnes que estaven treballant, només la meitat fa una feina
relacionada amb els estudis que ha fet.
SI 4 50%NO 4 50%
D’altra banda, també, veiem que la majoria treballa sense contracte i
només tres dels que treballen tenen contracte temporal.
Indefinit - -Temporal 3 38%Sense contracte 5 56%
Els alumnes que han aconseguit trobar feina destaquen que el que més els
ha ajudat a trobar-la ha estat la formació rebuda al centre i la formació en
centres de treball. També el suport de la família, d’amics o de coneguts ha
estat important per aconseguir-la.
Formació rebuda en el centre educatiu 5 63%Formació en centres de treball (FCT) 4 50%Ajut rebut de la família, amics o coneguts 3 38%Experiència laboral prèvia 2 25%Coneixement de llengües 1 13%Coneixement de l’entorn 1 13%Responent ofertes de feina d’internet 1 13%
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 150
En relació a la pregunta sobre si la formació i l’orientació rebuda al centre
han estat útils per aconseguir la feina, la resposta és positiva en el cas de
cinc alumnes (63% del total).
Molt 4 50%Poc 2 25%Bastant 1 13%Sense resposta 1 13%Gens - -
En la pregunta 18 del qüestionari es demana als alumnes que manifestin el
seu punt vista sobre el conjunt d’aspectes que han estat claus per trobar la
seva feina i també què expliquin tot allò que consideren que s’hauria de
millorar per facilitar la inserció laboral dels alumnes que acaben el cicle.
Les valoracions positives van molt lligades a la formació rebuda al centre
(63% dels alumnes) i al desenvolupament de les pràctiques en centres de
treball (50%).
La formació rebuda per desenvolupar la feina 5 63%Les pràctiques i l’experiència adquirida en la formació en centres detreball 4 50%Els coneixements d’informàtica 1 13%Continuar estudiant 1 13%
Els alumnes que ja estan treballant en feines relacionades amb la seva
especialitat o bé que desenvolupen feines que no estan relacionades
directament amb els estudis realitzats opinen que hi ha tot una sèrie
d’aspectes es podrien potenciar per tal d’aconseguir millorar la qualitat de
la seva d’inserció laboral. Concretament ens plantegen les següents
demandes:
Reforçar l’ensenyament d’idiomes (català i anglès) 3Poder adquirir més experiència laboral real 2Facilitar l’obtenció del permís de treball 2Més formació en l’ús d’Internet 1Fer que sigui més pràctica l’orientació laboral 1
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 151
Pel que fa referència al cinc alumnes que fins ara no han aconseguir trobar
una feina, veiem que n’hi ha quatre que diuen que els falta experiència
laboral i tres que encara no disposen del permís de treball. També
consideren que el baix coneixement d’idiomes, la poca informació de les
demandes de les empreses i de l’entorn empresarial pot haver dificultat la
seva inserció laboral.
Falta d’experiència 4 80%Manca de permís de treball 3 60%Baix coneixement d’idiomes 3 60%Poca informació de les demandes de feina de lesempreses i desconeixement de l’entorn empresarial 3 60%Poc suport familiar i dels amics 1 20%Manca de formació específica per al lloc de treball 1 20%
12. Propostes per millorar la inserció laboral.
En la pregunta 21 del qüestionari es demana l’opinió de tots els alumnes al
respecte de les actuacions que caldria fer poder fer més fàcil la inserció
laboral dels nois i noies que acaben el CFGM. En les respostes recollides
es manifesta de forma molt destacada la necessitat d’introduir en els
estudis professionals la formació en idiomes, sobretot de català i d’anglès.
Taula: 11.12. Propostes dels alumnes entrevistats p er afavorir la inserció laboral.
Millorar el coneixements d’idiomes: català i anglès, perquè sónimportants en el món laboral 8 44%
Més experiència real en centres de treball. 3 17%
Aconseguir permís de treball. 1 6%
Trobar empreses on puguis fer pràctiques i quedar-te desprésa treballar 1 6%
Que les matèries que s’estudien al centre educatiu siguin méspràctiques
1 6%
Més informació de les ofertes de treball de les empreses.
2 11%
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 152
Que els centres tinguin una borsa de treball per als alumnesque busquen feina.
Més orientació quan acaba el cicle formatiu.
Fer una reunió informativa sobre la realitat laboral que estrobarà l’alumne, el professor coneix més l’alumne i potorientar-lo sobre què és el millor per ell.
1 6%
Més hores de formació en comptabilitat i facturació 1 6%
Pel que fa referència a la proposta de posada en marxa d’una borsa de
treball a l’lnstitut, tots els alumnes entrevistats consideren que aquest nou
servei pot ser molt útil per ajudar-los a millorar les seves opcions de trobar
feina o d’aconseguir-ne una de millor.
13. Observacions particulars dels alumnes.
En el darrer punt del qüestionari es proposava a l’alumnat que fes una
mirada profunda a la seva situació personal, social i laboral per tal
d’analitzar les dificultats amb què s’han trobat en el seu camí per
aconseguir una feina adequada a la seva formació.
Les observacions realitzades són prou significatives, per això, creiem que
val la pena reproduir-ne algunes, ja que expressen d’una manera molt
concreta la seva visió sobre els principals entrebancs que molt sovint es
troben per poder aconseguir una feina digna d’acord amb la seva
qualificació.
Un dels problemes que plantegen gairebé tots els alumnes gira a l’entorn
de les dificultats existents per obtenir una oferta de treball i per poder
aconseguir el permís de treball. La major part dels alumnes entrevistats
opinen al respecte d’aquesta qüestió:
- Es difícil que una empresa et faciliti una oferta de treball. Hi ha empresesque no volen immigrants. He tingut mala sort i no m’han ofert contractelaboral. Fins ara, només he pogut treballar sense contracte.
Sammir
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 153
- El principal problema per treballar és que vaig venir a Catalunya perreagrupament familiar i no tinc concedit el permís de treball encara i,d’aquesta manera és molt difícil aconseguir una oferta de treball.
Angi i Erika F.
- Crec que tinc suficient formació per poder treballar en una empresa, arabé, no ho puc fer ja que no tinc el permís corresponent.
Gènesis
- La principal dificultat que vaig tenir per aconseguir feina va ser disposardel permís de treball.
Johana
- El principal problema que he tingut és aconseguir el permís de treball.Crec que s’hauria d’ajudar més als joves immigrants per aconseguir la sevaprimera feina.
Alejandra i Nathaly
- El principal problema que trobo per treballar és la manca de permís detreball.
Lourdes
- Per treballar necessites que algú et faci una oferta de treball. Vaig haverde tenir cura una persona gran durant un any per aconseguir els papers.Actualment busco feina d’administrativa. Sé que a l’Ajuntament necessitenpersonal però no hi puc treballar, ja que no tinc la nacionalitat espanyola.
Erika N.
- M’agradaria poder continuar estudiant però per motius personals no pucja que he de treballar. Ara, com que no tinc el permís de treball no puctreballar en una empresa i he de treballar en la neteja. No m’atreveixo aenviar cap currículum perquè ja sé que em diran.
Aymée
- La meva tarja de residència no em permet treballar, de moment, i m’hanaconsellat que continuï estudiant.
Carolina
- La falta de permís de treball és la causa principal de no tenir feina. Tambéla falta experiència laboral i l’edat són inconvenients
Gaby
M’he adonat que a Catalunya s’ha de saber bé el català i l’anglès per podertrobar una feina que m’agradi. També són inconvenients la falta de permísde treball i d’experiència laboral.
Erika C.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 154
- La falta de permís de treball és el problema fonamental per trobar feina.Considero que cal donar més oportunitats als alumnes que han estudiatper obtenir els papers. D’altra banda, l’única opció es treballar en feines deneteja, hosteleria..., sempre sense contracte.
Andrea
- Les pràctiques a les empreses haurien de ser més professionalitzades iamb contracte laboral per poder justificar l’experiència.
Keyla
- S’ha de continuar estudiant després de l’ESO, sempre hi ha coses peraprendre. La família sempre m’ha donat suport per continuar estudiant. Elmeu pare em diu “Si trobes una feina que t’agradi la fas però no deixis elsestudis.
Jamal
11.5. Conclusions capítol 11.
És evident que la precària situació del barri, tant a nivell social com a nivell
econòmic, es trasllada al centre educatiu a través dels alumnes que tenim
escolaritzats. També, l’allau de persones nouvingudes a la zona ha
provocat que la presència d’alumnes estrangers al nostre institut hagi
augmentat de forma espectacular durant el darrers quatre cursos. Si, com
ja hem dit abans, tres de cada deu habitants del barri són estrangers, al
nostre centre la proporció és de sis alumnes cada deu alumnes autòctons
(curs 2007-2008). Concretament, en els Cicles Formatius de Formació
Professional la proporció d’alumnes estrangers encara és més elevada.
En principi, sembla que aquesta gran presència d’alumnes nouvinguts a les
aules, no hauria de representar un “problema” afegit. En tot cas, la
necessitat de dedicar-hi atencions especials hauria de dependre de les
circumstàncies particulars d’aquest alumnat i del seu entorn familiar i
social. Ara bé, quan aquest alumnat prové de famílies amb un baix nivell
econòmic i a més s’incorpora en un context escolar on ja hi havia i hi
continua havent alumnat amb necessitats d’atenció educatives
específiques, ens hem de preguntar sobre el fet de si la gran concentració
d’alumnat nouvingut en aquest i en altres centres de Catalunya facilitarà la
integració escolar i social d’aquests nois i noies o bé, pot representar
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 155
d’entrada un handicap educatiu important per aconseguir la seva inclusió
social i laboral.
En tot cas, el que sí que és evident que l’alt increment de la població
escolar procedent d’altres cultures planteja nous reptes per a tots i
especialment posa de manifest la necessitat d’ajustar el servei educatiu per
tal que pugui facilitar el grau d’inserció desitjable als joves nouvinguts.
Així doncs, un dels objectius d’aquesta recerca ha estat investigar els
itineraris formatius i laborals del grup d’alumnes estrangers que havien
aconseguit el títol de grau mitjà en el nostre centre, per tal de saber les
dificultats que han tingut en el seu procés integració sociolaboral i així
poder incorporar en la nostra pràctica docent noves estratègies educatives
que els ajudin a aconseguir la seva inserció laboral i social.
Un cop detectades les problemàtiques de l’alumnat immigrant i les
necessitats educatives específiques d’aquests joves, passem a concretar
una sèrie de propostes d’actuacions que es podrien experimentar en el
centre en la línia d’afavorir la inserció i la cohesió socials dels alumnes
nouvinguts:
1. Potenciar l’acció tutorial i l’orientació acadèmica, professional i laboral.
2. Impulsar les activitats extraescolars que tinguin la finalitat d’ampliar el
coneixement de l’entorn social, cultural i empresarial.
3. Augmentar les relacions de col·laboració amb el món de l’empresa i
altres institucions de la ciutat.
4. Crear i mantenir una borsa de treball al centre per afavorir la qualitat de
la inserció laboral dels alumnes i exalumnes.
5. Promoure estratègies per a potenciar el català entre els alumnes
nouvinguts com a llengua d’ús per facilitar el seu procés d’integració, de
promoció social i la seva inserció laboral.69
69 En la primera reunió d’experts en immigració del Quebec, Flandes, Escòcia i Catalunyacelebrada a Barcelona (maig 2008), Alida Piccolo com a representant del govern delQuebec va manifestar que les polítiques d’acollida del seu país intenten evitar l’aïllamentde l’immigrant i la formació de guetos per la qual cosa l’objectiu prioritàri és facilitar
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 156
6. Potenciar l’aprenentatge d’alguna llengua estrangera, especialment de
l’anglès, tenint present que un bon coneixement d’aquesta llengua pot ser
un aspecte decisiu per aconseguir una feina.
Hi ha altres aspectes que representen entrebancs importants per a la
inserció laboral dels alumnes i exalumnes immigrants, que ja no són a
l’abast de les possibilitats del centre educatiu, com són les dificultats que
tenen aquests joves per aconseguir el permís de treball. En aquest sentit
l’actual secretari d’Immigració, Oriol Amorós, considera que es podrà
resoldre tan aviat com entrin en vigor les competències que atorga el nou
Estatut de Catalunya, entre les que destaca la possibilitat de gestionar des
de Catalunya les autoritzacions dels permisos de treballs als immigrants.70
Així, caldria fer avinent a l’administració competent la necessitat que es
faciliti l’obtenció del permís de treball a les persones que hagin demostrat
interès per formar-se professionalment i que han aconseguit un títol que les
capaciti per desenvolupar una feina. Si es reconegués com a mèrit podria
representar un incentiu per afavorir la continuïtat en els estudis secundaris
de molt joves immigrants que d’altra banda abandonen el sistema educatiu
sense prou qualificació.
Un altre aspecte que hauria de ser valorat per l’administració educativa
seria la possibilitat d’establir un sistema de beques o d’ajuts destinats als
alumnes que realitzen la formació en centres de treball. Aquesta actuació
podria emmarcar-se com un dels projectes impulsats de manera conjunta
entre el món de empresarial i el Departament d’Educació, amb el suport de
les Cambres de Comerç de Catalunya en la línia de millorar la formació en
centres de treball.
l’aprenentatge de la llengua del país d’acollida a tots els nouvinguts amb l’objectiu que laintegració lingüística faciliti la cohesió social.70 Declaracions efectuades en la primera reunió d’experts en immigració celebrada aBarcelona (maig de 2008)
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 157
“Per arribar lluny, s’ha de començar de prop i, el primer pas és el més
important.”
Krishnamurti. Think on these things.
Capítol 12. Concrecions de les propostes d’actuació al centre
En aquest capítol es presenten les propostes d’actuacions elaborades per
poder ser experimentades en el centre educatiu, orientades a afavorir la
inserció laboral i la cohesió social dels alumnes nouvinguts que cursen
Cicles de Formació Professional.
En primer lloc es proposa un projecte de Pla d’Acció Tutorial elaborat amb
la finalitat que pugui ser experimentat en el nostre Institut.71
Seguidament es desenvolupa tot el procés de creació i de manteniment
d’una borsa de treball que s’hauria de posar en marxa en el nostre centre
per afavorir la qualitat de la inserció laboral dels alumnes i exalumnes.
Finalment, es defineixen un conjunt d’estratègies educatives a introduir en
diversos crèdits del CFGM destinades a potenciar el català entre els
alumnes nouvinguts com a llengua d’ús i així facilitar el seu procés
d’integració, de promoció social i la seva inserció laboral.
71 Per tal d’elaborar aquest apartat s’han consultat els Plans d’Acció Tutorial de setinstituts d’ensenyament secundari que imparteixen Cicles Formatius de FormacióProfessional. Concretament de l’IES Provençana i del Centre d’estudis Joan XXIII del’Hospitalet de Llobregat, de l’IES Esteve Terrades i Illa de Cornellà de Llobregat, de l’IESLacetània de Manresa, de l’IES La Garrotxa d’Olot, i de l’IES Camps Blancs de Sant Boide Llobregat
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 158
12.1. Projecte de Pla d’Acció Tutorial
El projecte s’estructura en dues parts diferenciades. En la primera, es
descriuen els fonaments teòrics en què s’ha de basar l’acció tutorial i la
definició dels objectius, dels continguts i dels procediments que s’han
d’establir per al seu seguiment i avaluació.
En la segona part, es presenta la proposta de PAT específic destinat als
Cicles Formatius de Formació Professional de l’IES Eduard Fontserè.
Finalment, en l’últim apartat es recullen les principals conclusions del
projecte.
12.1.1. Fonaments de l’acció tutorial compartida.
A partir de l’aprovació de la LOGSE-1990, la tutoria i l’orientació de
l’alumnat han estat considerades activitats pròpies de la funció docent. Així
doncs, en els darrers anys s’ha passat del concepte inicial en què la tutoria
tenia un accent marcadament assistencial i de control, a la necessitat que
l’acció tutorial representi un procés d’orientació que faciliti a l’alumne
l’assoliment progressiu de maduresa personal i la seva integració social i
laboral.
Per tant, l’orientació personal i professional no s’ha de centrar, només, en
l’oferta genèrica d’informació, sinó que aquesta ha de ser adaptada a les
capacitats de l’alumnat perquè així li sigui més fàcil reflexionar sobre les
pròpies possibilitats i l’ajudi a prendre decisions tant en el camp educatiu,
com professional i personal.
Aquesta visió de la tutoria parteix de la premissa que tot el professorat que
intervé en un grup d’alumnes porta a terme una acció tutorial compartida.
En aquest model el tutor no és l’únic responsable de l’acció tutorial, sinó
que es una tasca que ha de ser exercida per tot l’equip docent.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 159
En les Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres per al
curs 2007-200872, l’acció tutorial es defineix com el conjunt d’accions
educatives que han de contribuir:
- Al desenvolupament personal dels alumnes.
- Al seguiment del seu procés d’aprenentatge.
- A l’orientació escolar, acadèmica i professional.
D’altra banda, l’acció tutorial també ha de servir per contribuir al
desenvolupament d’una convivència positiva dins del grup classe i en la
implicació de l’alumnat en la dinàmica del centre.
Així doncs, en el marc de l’acció tutorial s’han de planificar accions
d’orientació, que poden materialitzar-se en sessions monogràfiques,
jornades, conferències, visites..., per tal que els alumnes disposin
d’informació suficient respecte a les possibilitats que ofereix l’entorn i sobre
les vies d’accés a les diverses opcions acadèmiques i sortides
ocupacionals.
Per tal de concretar i coordinar aquestes accions, des del centre educatiu
s’ha d’elaborar un Pla d’Acció Tutorial (PAT) dins del Projecte Curricular
del Centre que tingui present el caràcter curricular de moltes de les
activitats orientadores. És a dir, s’ha de partir del principi que les activitats
d’orientació només tenen sentit si es realitzen dins de la programació de
les diferents àrees curriculars o crèdits, de manera totalment integrada a la
resta d’activitats.
Per tant, en el Projecte Curricular del Centre, d’acord amb el Projecte
Educatiu, s’han d’establir, les línies generals de l’acció tutorial les quals
s’han de concretar en el PAT. Així doncs, en la programació de l’acció
72 Resolució d’11 de juliol de 2007, per la qual s’aproven les Instruccions per al’organització i el funcionament dels centres educatius públics d’educació secundària peral curs 2007-2008. Departament d’Educació.Es pot consultar a http://educacio.gencat.net/portal/page/IDE/IIC.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 160
tutorial s’ha d’incloure l’orientació vocacional juntament amb l’orientació
escolar i social.
Finalment, es considera que perquè l’acció tutorial sigui eficaç hi ha d’haver
una bona coordinació per part de l’equip directiu del centre, que també ha
d’assegurar que tot l’alumnat rebi la informació suficient i l’orientació
necessària per triar les opcions més adequades als seus interessos i
aptituds.
Objectius generals del PAT.
Com s’ha dit abans, en el PAT s’han de definir tant els objectius que es
volen aconseguir com les activitats que s’han de realitzar per assolir-los.
Per tant, i amb la finalitat d’afavorir el procés de formació de l’alumnat,
l’acció tutorial s’hauria de desenvolupar a l’entorn dels següents temes:
a) L’orientació personal : amb a finalitat de donar suport al
desenvolupament global de la personalitat de l’alumne/a. Així doncs, en el
PAT s’han de considerar factors com les actituds, els valors, els
sentiments, les aptituds, l’adaptació i la integració social, per ajudar als
alumnes en el procés de construcció del seu propi projecte vital.
b) L’orientació escolar i acadèmica : per tal de millorar coneixements
conceptuals i tècniques de treball per donar suport al procés
d’aprenentatge de l’alumne/a. També, s’han de promoure actituds com
l’interès per aprendre, la constància en el treball i la reflexió sobre el propi
aprenentatge.
c) L’orientació professional: té la finalitat de capacitar l’alumne per
prendre decisions relacionades a la seva transició des de l’escola a la
feina, de manera que pugui valorar i acomodar les seves aptituds i
expectatives a les exigències del món laboral. En la mateixa línia s’ha
d’ajudar l’alumnat a construir el seu projecte professional i facilitar la seva
inserció laboral.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 161
d) La convivència i la participació: per tal de fomentar la relació amb els
altres, la participació en el centre, les habilitats socials, la resolució de
conflictes, les habilitats comunicatives i els valors democràtics.
e) Atenció a la diversitat: per tal d’atendre l’alumnat, sobretot els que
presenten necessitats educatives especials.
Continguts del Pla Anual.
En el Pla d’Acció Tutorial s’han de concretar els aspectes organitzatius i
funcionals de l’acció tutorial i els procediments de seguiment i avaluació.
Així mateix ha de ser el marc de referència que serveixi per coordinar la
tasca educativa desenvolupada per tot el professorat.
En aquesta línia, d’acord amb el Projecte Educatiu de Centre i el Projecte
Curricular corresponent, cada equip docent ha d’establir a l’inici de curs el
desenvolupament i la concreció del PAT així com les estratègies d’aplicació
adients. Seguint les recomanacions exposades en el treball de F. Sanz73
creiem que, en el PAT, almenys, s’haurien d’incloure els següents
aspectes:
a) Estratègies i activitats per obtenir informació de l’alumnat per tal de
facilitar l’orientació dels seu aprenentatge així com, si s’escau,
l’adaptació de les activitats d’aula a les seves necessites concretes.
b) La utilització dels recursos que estimulin l’aprenentatge dels
aspectes personals no prou desenvolupats per tal de corregir les
mancances que s’hagin pogut detectar en l’alumnat.
c) L’ús de tècniques que afavoreixin l’autoconeixement i l’autoestima
dels alumnes així com l l’aplicació de mesures que afavoreixin la
integració i participació de l’alumne/a del grup classe en tots els
espais de la vida escolar.
73 L’orientació professional de l’alumnat dels cicles formatius. Llicència d’estudis(curs:2003-2004)
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 162
d) L’establiment de mecanismes per fer el seguiment global de
l’alumne (a nivell individual i de grup) per facilitat el seu procés
d’aprenentatge i l’avaluació formativa.
e) L’ús d’ajuts per a la correcta elecció d’itineraris formatius i
professionals per part dels alumnes i la preparació de la seva
inserció professional i laboral.
12.1.2. Concreció del Pla d’Acció Tutorial (PAT) de l’IES Eduard
Fontserè.
1. Objectius generals del Pla d’Acció Tutorial a l’ IES Eduard Fontserè.
El Pla té l’objectiu de potenciar i consolidar la cohesió social, l’educació
intercultural i la llengua catalana en un context multilingüe.
El PAT, també, té el propòsit d’engegar actuacions per ajudar l’alumnat a
assolir la maduresa personal adient per fer front a les possibles dificultats
que se li puguin presentar al llarg de la vida i per aconseguir la seva
inserció laboral i social.
Amb la posada en marxa de les activitats programades en el PAT es vol
aconseguir la participació de tots els estaments del centre en la tasca
d’acompanyar l’alumnat en el seu procés d’ensenyament- aprenentatge i
en el seu desenvolupament personal i social. Es per això que aquest Pla
hauria de ser un projecte consensuat i compartit per tota la comunitat
educativa del centre.
Considerem que l’acció tutorial es una tasca compartida entre tot el
professorat, amb la qual cosa engloba tant les accions que porta a terme el
professor/a tutor/a amb el seu grup, com les que realitza cada professor en
el desenvolupament de les matèries que li han estat assignades.
Per tant, en l‘elaboració del PAT cal establir punts de trobada i de
col·laboració que permetin l’aportació de suggeriments, d’elements de
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 163
reflexió i debat d’idees entre tot el professorat. Posteriorment, la concreció,
el desenvolupament i la millora constant de les diferents actuacions
desenvolupades en l’acció tutorial, constituiran, sens dubte, un element
molt positiu per a facilitar l’èxit acadèmic, i la inclusió social i laboral del
nostre alumnat.
Es per això que disposar d’un PAT de referència en el nostre centre pot ser
molt útil per:
1) Millorar l’orientació acadèmica i professional de l’alumnat.
2) Reduir la taxa d’abandonament dels estudis.
3) Augmentar el coneixement de l’entorn empresarial i social.
4) Aconseguir millorar les pràctiques a les empreses i la inserció
laboral.
5) Potenciar l’ús de la llengua catalana, deficitària a la zona.
6) Afavorir la participació de les famílies
2. Objectius específics del Pla d’Acció Tutorial a l’IES Eduard
Fontserè.
Els objectius específics del PAT del nostre Institut es poden concretar en:
1. Incrementar els resultats educatius i millorar la cohesió social.
2. Aconseguir la integració escolar i social de l’alumnat del centre.
3. Garantir l’acompanyament educatiu dels processos identitaris
d’integració escolar de tot l’alumnat, en un context multicultural.
4. Consolidar de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte
plurilingüe.
5. Reforçar l’educació intercultural, basada en la igualtat, la solidaritat i el
respecte a la diversitat de cultures.
6. Promocionar la igualtat d‘oportunitats a fi d’evitar qualsevol tipus de
marginació.
7. Aportar els mitjans necessaris per garantir un ambient de bona
comunicació i relació entre l’alumnat del grup classe, amb la finalitat
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 164
d’afavorir la integració dels alumnes en el grup i així facilitar una ràpida
adaptació al centre.
8. Fer el seguiment acadèmic individual dels alumnes i del rendiment
general del grup.
9. Fomentar la participació activa dels alumnes en les activitats del centre.
10. Contribuir a assolir l’educació integral dels alumnes tot afavorint el
desenvolupament d’aspectes cognitius, afectius i socials.
11. Aconseguir la col·laboració de tots els professors de l’equip docent per
tal de millorar l’aprenentatge en les diferents àrees i crèdits.
12 Potenciar l’intercanvi d’informació entre els diversos estaments de la
comunitat educativa amb la finalitat de millorar la col·laboració i la
participació.
13. Estimular la col·laboració i la participació de les famílies en tot el que fa
referència als processos de presa de decisions dels alumnes en relació a
les seves sortides acadèmiques o professionals.
3. Coordinació, seguiment i avaluació del PAT.
Tenint en compte que els objectius marcats en el PAT poden ser
desenvolupats mitjançant activitats diferents es considera que el Pla ha de
ser flexible i adequat a la tipologia dels diferents grups d’alumnes i a les
necessitats específiques de cada tutor. La intenció és que l’acció tutorial es
desenvolupi en un context obert i flexible on hi caben aportacions i
suggeriments de tot el professorat implicat.
Perquè el desenvolupament del Pla es faci de manera coordinada es
realitzaran reunions periòdiques entre els tutors i el cap d’Estudis
d’ensenyaments professionals. En aquestes reunions es farà un seguiment
de l’acció tutorial i es proporcionarà l’assessorament i el suport que calgui.
Al final del curs escolar els tutors elaboraran una memòria sobre el
desenvolupament de l’acció tutorial on es podran realitzar aportacions i
suggeriments sobre les millores que es podrien introduir el curs següent.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 165
4. Funcions i responsabilitats en relació a l’acció tutorial.
4.1. Funcions del tutor/a.
Les funcions del tutor/a estan especificades en el Reglament de Règim
Intern del nostre centre, que, pel que fa referència als cicles formatius, són
les següents:
a) Disposar d’informació respecte al procés d’aprenentatge i de
l’evolució personal dels alumnes.
a) Responsabilitzar-se de l’avaluació del seu grup d’alumnes en les
sessions d’avaluació.
b) Tenir cura, juntament amb la secretària del centre, de vetllar per la
correcta elaboració dels documents acreditatius dels resultats de
l’avaluació i de fer-los arribar a les famílies dels alumnes.
c) Realitzar les tasques d’informació i d’orientació acadèmica
adreçades a l’alumnat.
d) Mantenir una relació suficient i periòdica amb els pares dels
alumnes o representats legals per tal d’informar-los del seu procés
d’aprenentatge i de la seva assistència a les activitats escolars,
d’acord amb els criteris establerts per la direcció del centre.
e) Vetllar per la convivència del grup d’alumnes i la seva participació en
les activitats del centre.
4.2. Funcions del cap d’estudis.
a) Coordinar l’elaboració del PAT i si escau realitzar propostes de
millora.
b) Convocar, coordinar i moderar les reunions de tutors.
c) Assegurar la realització de la planificació trimestral de les sessions
de tutoria en els diferents grups.
d) Supervisar el desenvolupament del pla previst mitjançant el
seguiment realitzat mitjançant les reunions de tutors.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 166
4.3. Funcions del professorat.
D’acord amb el model d’ acció tutorial compartida tot el professorat, en
l’àmbit de l’àrea que li correspon, ha de realitzar les següents funcions:
a) Tutoritzar el procés d’aprenentatge i atendre les necessitats
educatives específiques de cada alumne.
b) Tenir cura de la formació integral de l’alumnat, més enllà dels
coneixements específics de l’àrea corresponen.
c) Donar suport a l’alumnat en tot el que fa referència a la presa de
decisions sobre el seu futur.
d) Facilitar la integració de tots els alumnes en el grup.
e) Coordinar-se amb el tutor i aportar-li informació i suport.
f) Afavorir l’autoestima dels alumnes.
g) Orientar els alumnes sobre la millor manera d’estudiar en la seva
matèria.
5. Àmbits de l’acció tutorial.
L’alumnat que cursa cicles formatius de formació professional rep formació
procedent de dos àmbits diferents. Per una banda hi ha la formació
proporcionada en el centre educatiu i de l’altra la formació externa que
l’alumnat adquireix mitjançant les estades formatives en els centres de
treball.
Per tant, el desenvolupament de l’acció tutorial exigirà que els tutors
intervinguin de forma paral·lela en els diferents àmbits d’actuació en relació
amb:
a) Els alumnes:
El tutor/a disposa d’una hora setmanal de tutoria amb els grup
d’alumnes per poder realitzar les següents tasques:
- Informar i orientar acadèmicament i professionalment els alumnes.
- Potenciar la participació activa, crítica i responsable de l’alumnat
en la vida del centre educatiu.
- Fer el seguiment del procés individual de l’alumnat i del
funcionament general del grup.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 167
- Recollir informació de l’alumnat.
b) L’equip docent.
El tutor ha d’actuar com a coordinador del professorat del grup i ha
de:
- Facilitar a cada professor la informació relativa als alumnes del
grup.
- Promoure la col·laboració entre els professors.
- Responsabilitzar-se de comunicar les necessitats educatives de
cada alumne en relació a les diferents àrees.
- Informar els professors, sempre que calgui, de les opinions o
demandes de les famílies.
- Presidir les sessions de la Junta d’Avaluació, fent constar els
acords presos i tenir cura de la documentació corresponent.
c) Les famílies.
A l’inici de curs, el tutor/a en una reunió general amb els pares
informarà, entre d’altres temes, sobre:
- Les seves atribucions.
- El funcionament del centre.
- Les activitats vinculades amb l’acció tutorial en el marc del Projecte
Educatiu del Centre.
- La periodicitat de les avaluacions i preavaluacions.
- L’horari escolar.
- El currículum.
- Les sortides acadèmiques i professionals.
- Els instruments de control de les faltes d’assistència i del sistema
de justificació establert.
- El funcionament i la dinàmica general del grup.
Durant el desenvolupament del curs el tutor/a:
- Informarà a la família sobre l’evolució de l’aprenentatge del seu
fill/a, sobre la seva adaptació dins del grup de la classe i sobre els
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 168
diferents itineraris curriculars i les opcions educatives i professionals
posteriors.
- Compartirà amb la família tota la informació necessària per facilitar
el coneixement personal de l’alumne. Aquesta informació, així com
el acords adoptats entre el tutor/a i la família han de quedar
enregistrats en fulls específicament elaborats per a les entrevistes
de seguiment.
- Mantindrà informada la família sobre les situacions d’absentisme
que es puguin produir al llarg del curs i buscarà la cooperació de les
famílies en la recerca de mesures correctives
d) Les empreses de pràctiques.
Tots els alumnes que cursen cicles de formació professional han de
cursar el crèdit de formació en centres de treball.74 Aquestes
pràctiques, que formen part del programa formatiu d’aquests
ensenyaments, comporten grans avantatges per l’alumnat ja que:
- Faciliten el coneixement del món del treball i de l’empresa.
- Afavoreixen la seva formació professional i el capaciten per poder
incorporar-se al món laboral.
- Proporcionen experiència laboral com a pas previ per aconseguir la
primera ocupació.
- Faciliten l’aprenentatge de les tecnologies més avançades.
- Fan possible el desenvolupament, en el context laboral dels
coneixements apresos en el centre educatiu.
- Faciliten l’acostament a la cultura d’empresa.
74 La normativa general de l’FCT es pot trobar a les Instruccions per a l’organització i elfuncionament dels centres per al curs 2007-2008 (2007)del Departament d’Educació i pelque fa a la normativa específica es pot consultar la web http://www.xtec.net/fp/ enRelacions Escola –Empresa.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 169
Així doncs, la realització d’aquest crèdit ha de servir, entre d’altres
motius, per ajudar l’alumnat a configurar o a reafirmar el seu propi
itinerari professional i per orientar-lo en les seves decisions formatives i
professionals, com un factor important en la seva transició a la vida
laboral. El seguiment de l’alumnat en centres de treball el farà el tutor/a
de pràctiques.75 Per realitzar aquesta tasca disposarà d’una hora de
reducció lectiva per cada cinc alumnes o fracció.
6. Desenvolupament de la activitats concretes del P la d’Acció
Tutorial .
En la proposta de PAT s’inclouen una sèrie d’actuacions ja experimentades
en cursos anteriors que van ser programades i adaptades per atendre
especialment els alumnes nouvinguts, que en el nostre centre són
majoritaris. Com ja s’ha dit abans, molts d’aquests alumnes tenen dèficits
formatius importants en relació al domini de la llengua catalana i molts pocs
saben moure’s més enllà del barri on viuen.
Aquestes circumstàncies poden dificultar l’assoliment dels objectius
previstos en el cicle formatiu i poden ser un entrebanc per a la realització
de les pràctiques en centres de treball. També, en alguns casos d’alumnes
no gaire motivats, poden ser la causa d’abandonament prematur dels
estudis.
Per tant, l’acció tutorial ha de tenir molt en compte aquests aspectes a
l’hora de programar, potenciar i coordinar actuacions que facilitin i fomentin
la integració i la cohesió entre tots els alumnes del grup. Un exemple que
il·lustra aquest conjunt d’activitats podria ser el següent:
75 Conforme a allò que disposen l’ORDRE ENS/193/2002, de 5 de juny, per la qual esregula la formació pràctica en centres de treball i els convenis de col·laboració ambempreses i entitats (DOGC 3657, de 14 de juny de 2002) i en l’ORDRE EDC/21/2006, de30 de gener per la qual es modifica l’ordre anterior (DOGC núm.4567, 7 de juny de 2006).
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 170
a) Accions d’acollida d’alumnes nouvinguts i de cap acitació
lingüística.
A partir de la detecció de necessitats de formació en llengua catalana o
castellana caldria orientar l’alumnat perquè assisteixi a cursos de formació i
fer-ne el seguiment corresponent.
b) Activitats extraescolars orientades a l’aprofund iment i el
coneixement de l’entorn i de la història del nostre país.
A l’hora de fer la programació de les activitats extraescolars (1r. trimestre
del 1r curs del CF) el tutor/a i l’equip docent han de procurar que les
sortides o visites previstes tinguin la finalitat de conèixer l’entorn més
proper a l’alumnat, com per exemple: conèixer la ciutat on viu, saber com
funciona l’Ajuntament, (assistència a un Ple municipal), realitzar una visita
guiada al Parlament de Catalunya, programar visites a museus,
biblioteques o a altres equipaments culturals, etc.
c) Activitats d’orientació acadèmica i professional .
- Organitzar sessions informatives sobre la preparació de la prova d’accés
als CFGS i presentació d’experiències d’exalumnes que l’estiguin preparant
o bé que ja l’hagin superada.
- Informar sobre estudis posteriors, de Batxillerat, possibilitat d’estudiar un
altre cicle mitjà, sistemes d’accés als estudis universitaris etc., amb
l’assistència d’exalumnes que hagin tingut experiències reeixides.
- Presentar experiències d’alumnes o exalumnes que ja treballen en feines
de l’especialitat.
- Participar en el Saló de l’Ensenyament i en la Fira d’Empreses Simulades.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 171
d) Accions per tal de promoure la iniciativa empres arial o
l’autoocupació.
- Desenvolupar l’experiència de treball en una empresa simulada.
- Organitzar activitats i xerrades informatives sobre creació d’empreses i el
foment de la creació de la pròpia feina, amb la col·laboració de l’Àrea de
Promoció Econòmica de la Ciutat, o altres institucions sindicals o
empresarials.
e) Actuacions d’ocupació i treball per facilitar l’ obtenció d’una feina
amb entitats i empreses del nostre entorn més prope r.
- Hem potenciat la col·laboració amb entitats i empreses de l’entorn que
siguin sensibles a la situació del nostre alumnat i col·laborin activament en
la seva formació i en molts casos facilitant la seva primera ocupació.
Com a exemple d’aquesta actuació tenim les experiències de tres dels
nostres alumnes del CFGM, dos de magrebins i una de Bolívia, que van
realitzat la formació en centres de treball col·laborant en tasques de suport
administratiu a les AMPES de les escoles públiques del barri de Bellvitge
dins d’un programa pilot engegat per l’Àrea d’Educació de l’Ajuntament de
l’Hospitalet. Tres alumnes, més, procedents de Colòmbia, dos de l’Equador
i una del Pakistan han fet les practiques en diverses àrees administratives
del mateix Ajuntament.
També hem col·laborat amb el Departament de Justícia de la Generalitat
on durant els darrers cursos han tutoritzat l’FCT d’uns quants alumnes del
nostre centre, concretament han estat dos alumnes procedents de Guinea
Equatorial, una alumna de la República Dominicana, una de Bolívia, una
d’Equador i dues alumnes catalanes una de les quals va ser contractada
per treballar al Departament un cop acabades les pràctiques.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 172
Així mateix, diferents petites i mitjanes empreses de la zona col·laboren en
la realització de l’FCT i en alguns casos, pocs, s’ha aconseguit la
contractació d’alumnes d’origen estranger, un cop acabades les pràctiques.
No facilita gens la integració laboral dels alumnes estrangers el fet que
molts d’ells només tenen permís de residència (i per estudiar) i no poden
aconseguir el permís de treball ja que moltes empreses el sol·liciten com a
requisit previ a la realització de l’oferta de feina.
A continuació es presenta la relació d’activitats programades per mesos
que es podrien portar a terme en el nostre Institut durant un curs escolar:
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 173
1r. Trimestre.
mes
ORIENTACIONS DE
L’APRENENTATGE
DINAMITZACIÓ DE LA
VIDA SOCIOAFECTIVA
ORIENTACIÓ
VOCACIONALse
tem
bre
- Informar sobre horaris, crèdits,
professors i aules.
- Explicar quines són les normes de
convivència, els hàbits de treball,
l’assistència a classe, la puntualitat.
- Elaborar la programació de la
tutoria.
- Informar sobre el calendari escolar i
d’avaluacions.
- Analitzar d’on prové l’alumnat i dels
respectius nivells de formació.
- Detecció de necessitats i
coordinació amb el Consorci de
Normalització Lingüística i altres
entitats per oferir classes de llengua
catalana per a alumnes nouvinguts
- Repassar i corregir, si cal, les dades
de les fitxes dels alumnes.
- Informar sobre les convalidacions
de crèdits: com i quan demanar-les.
- Explicar com s’avalua: normes
aplicades en cada crèdit.
- Dissenyar el Pla d’estudis
personalitzat.
- Passar l’enquesta d’acollida a
l’alumnat.
- Elaboració de la
programació de la tutoria
partir dels interessos que
mostri el grup respecte a
temes, activitats, xerrades
de formació.
- Funcions del tutor.
- Confecció dels horaris
especials.
- Preparació de la reunió de
pares: guió de temes.
- Informació dels serveis del
centre: biblioteca.
- Valoració del cost del lloc
escolar: professorat,
material, llibres apunts.
- Elecció dels delegats del
grup i debat sobre les seves
tasques.
- Elaboració del qüestionari
d’acollida.
- Elaboració de la
programació de
tutories.
- FCT. Què és, en què
consisteix, qui l’ha de
fer, qualificació etc.
- Exempcions de
l’ FCT: qui hi té dret
etc.
- Preparació de
convenis de pràctiques
destinats als alumnes
repetidors i de segon
curs
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 174
octu
bre
- Recollir les demandes de
convalidacions, repassar-les, i si cal,
buscar solució als possibles
problemes.
- Potenciar el desenvolupament de
les capacitats clau a l’aula: com fer-
ho?.
- Explicar la utilitat de l’avaluació
inicial.
- Detectar els possibles dèficits
acadèmics mitjançant la
preavaluació.
- Fer el seguiment dels alumnes:
fitxes i altres mètodes.
- Informar sobre l’assistència i la
justificació de faltes.
- Preparar l’assistència al Ple de
l’Ajuntament de la Ciutat.
- Elecció de delegats i fer
l’acta corresponent.
- Detecció d’alumnes amb
problemes familiars i/o
socials i assessorament per
part d’especialistes adients.
- Detecció de possibles
necessitats d’ajut econòmic.
- El grup classe. La seva
cohesió a partir dels
interessos del col·lectiu.
- Especificació de la
dinàmica de sortides
acadèmiques amb
continguts pedagògics lligats
a l’especialitat.
- Preparació amb els
alumnes de la reunió de
preavaluació.
- Primera reunió de delegats.
- Revisió de la
normativa sobre
exempcions de l’FCT.
- Els perfils
professional a partir de
la definició de cada CF.
- Sortides laborals del
CF.
- La continuïtat dels
estudis: proves
d’accés, CFGS etc.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 175
nove
mbr
e
- Explicar la normativa d’avaluació.
- Informar sobre els sistemes
d’avaluació en els Cicles Formatius.
- Organitzar la sortida al Parlament
de Catalunya.
- Preparació amb els
alumnes de la reunió de la
1a.avaluació.
- Preparació de la diada de
final de trimestre.
- Sensibilització sobre la
participació en les activitats
del centre.
- Potenciació de les
relacions entre grups. Una
aproximació a l’entorn del
centre.
- On es pot trobar
informació sobre llocs
de treball: Borsa de
treball del centre,
premsa, SOC, ETT i
d’altres
dese
mbr
e
- Valorar el treball personal i del grup.
- Coordinar les sessions d’avaluació.
- Fer la valoració i el seguiment dels
alumnes amb dificultats
d’aprenentatge tant acadèmiques
com d’habilitats socials.
- Presentar les valoracions sobre els
resultats de l’avaluació.
- Confeccionar l’acta i les
estadístiques de l’avaluació.
- Realitzar la sortida de tutoria: visita
a un equipament cultural o a un
museu.
- Participació en les activitats
de la diada del final del
trimestre.
- Valoració de la sortides
extraescolars.
- Com respondre als
anuncis de demanda
de feina: Internet,
premsa escrita.
- Com realitzar
entrevistes de treball i
currículums.
2n. Trimestre
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 176
mes
ORIENTACIONS DE
L’APRENENTATGE
DINAMITZACIÓ DE LA VIDA
SOCIOAFECTIVA
ORIENTACIÓ
VOCACIONAL
gene
r
- Fer la valoració dels resultats del 1r
trimestre.
- Presentar el programa del 2n
trimestre.
- Dur a terme entrevistes amb
alumnes per atendre individualment
la situació personal de cada un
d’ells.
- Programar reunions amb els pares
per tractar problemes i situacions
personals d’alumnes concrets.
- Preparar l’inici de l’empresa
simulada.
- Organitzar la visita a una empresa
de l’entorn.
- Revisió de la marxa de la
tutoria. Noves propostes.
- Valoració del treball en
equip. - Anàlisi de situacions
fóra de l’àmbit acadèmic o
laboral.
- Introducció d’estratègies per
tal de millorar el rendiment
acadèmic.
- Atenció especial als
alumnes amb
dificultats.
- Revisió dels alumnes
que estan fent l’FCT.
Proposta de nous
alumnes que s’hi
incorporen.
- Revisió de les
exempcions.
- Quines són les
condicions laborals de
l’FCT?
- Què s’espera
d’aquesta relació
entre l’alumne i
l’empresa?.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 177
febr
er
- Realitzar una revisió general del
curs: funcionament de cada crèdit,
nivell de treball i aprofitament del
grup i progrés personal de cada
alumne.
- Fer una campanya informativa
sobre els cicles formatius.
- Informar sobre les proves d’accés i
el seu desenvolupament.
- Recordar la normativa sobre la
repetició de crèdits.
- Valoració sobre la marxa del
curs.
- Revisió de la marxa de les
condicions en què es
desenvolupen les pràctiques
de l’FCT.
- Seguiment dels
alumnes que fan
l’FCT.
- Revisió periòdica del
llibre de pràctiques.
- Sessió informativa
sobre les proves
d’accés al CFGS.
- Xerrada d’antics
alumnes que preparen
la prova d’accés al
CFGS.
- Xerrada informativa
als alumnes del CFGS
sobre l’accés a la
universitat i informació
sobre convalidacions
de crèdits.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 178
mar
ç
- Recordar el sistema de promoció
en el cicles formatius.
- Fer el seguiment de la marxa del
trimestre: assistència, puntualitat i
resultats acadèmics dels alumnes.
- Valorar les relacions entre els
alumnes i els professors.
- Elaborar els punts que s’han de
portar a la junta d’avaluació.
- Realitzar atenció específica als
alumnes especials.
- Fer el seguiment de la
problemàtica de dèficits acadèmics i
d’habilitats detectats.
- Valoració de les activitats
extraescolars del trimestre.
- Preparació de la junta
d’avaluació del segon
trimestre.
- Continuació de les tècniques
de treball en equip.
- Estudi del mapa professional
i de les branques de
l’especialitat: expectatives de
futur.
- Preparació de la participació
en la Fira d’Empreses
Simulades i la sortida al Saló
de l’Ensenyament.
- Elaboració enquesta sobre el
desenvolupament dels crèdits.
- L’avaluació dels llocs
de treball.
- L’autoocupació.
- Les noves
tecnologies i la seva
aplicació en el món
actual.
- Explicació sobre les
capacitats que hi ha al
darrera de cada perfil
professional i debat
sobre el tema.
- Exposició sobre la
feina d’administratiu
per part d’exalumnes
del centre.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 179
3r. Trimestre
mes
ORIENTACIONS DE
L’APRENENTATGE
DINAMITZACIÓ DE LA VIDA
SOCIOAFECTIVA
ORIENTACIÓ
VOCACIONALab
ril
- Valorar els acords presos en la
junta de la segona avaluació.
- Fer el seguiment individualitzat del
procés d’aprenentatge de cada
alumne.
- Reflexionar sobre la necessitat de
posar en marxa estratègies per a
millorar el rendiment acadèmic i
superar les matèries problemàtiques
- Explicar tècniques de treball en
equip: com posar-les en pràctica.
- Participació en la Festa de
Sant Jordi.
- Reflexió sobre el treball
individual i el treball en equip.
- Valoració
individualitzada del
grau de motivació
personal.
- Reorientació cap
altres especialitats
d’aquells alumnes que
no s’han sentit
motivats en relació a
la formació
professional escollida.
mai
g
- Planificar el final de curs: calendari
de proves, treballs, recuperacions
etc.
- Dur a terme les darreres sortides
programades.
- Treballar estratègies per recuperar
crèdits pendents.
- Donar orientacions per millorar la
presentació de treballs.
- Valoració de les sortides
professionals un cop acaba el
cicle Formatiu.
- Promoció de cicles: del
CFGM al CFGS i del CFGS
als estudis universitaris.
- Informació sobre la formació
continua un cop acabats els
estudis de formació
professional específica.
- Elaboració enquesta final de
curs.
- Informació sobre
diferents sortides
professionals.
- Motivació dels
alumnes a través de
xerrades o entrevistes
amb professionals en
actiu de la mateixa
especialitat.
- Informació d’altres
coneixements
estratègics
complementaris del
currículum del cicle
formatiu.
- Com presentar-se i
realitzar una
entrevista de feina.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 180
juny
- Preparar la tercera avaluació.
- Programar i realitzar la
convocatòria extraordinària.
- Valoració personalitzada de la
situació de cada alumne i
orientacions de com enfocar els
resultats obtinguts a final de curs.
- Elaboració dels punts que
s’han d’aportar a la junta
d’avaluació del tercer
trimestre.
- Valoració de la tasca
desenvolupada en les tutories
durant el curs amb l’aportació
de suggeriments per millorar
la qualitat de l’ensenyament i
l’aprenentatge.
- Proposta de allò que cal fer a
l’estiu.
- Realització de l’FCT pendent
a l’estiu i/o planificació del
primer trimestre del curs
vinent.
- Festa de comiat.
- Realitzar entrevistes
amb els alumnes que
no han pogut superar
tots els crèdits i
promoure accions per
millorar resultats.
- Donar orientacions
sobre activitats
personals d’estiu als
alumnes que no facin
l’FCT.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 181
12.2. Proposta de creació de la borsa de treball on -line a l’Institut
Eduard Fontserè.
La principal finalitat de la posada en marxa de la borsa de treball al centre
és la d’afavorir la inserció laboral dels alumnes i exalumnes que ho
sol·licitin.76
A través de la borsa de treball es gestionaran les ofertes de treball que
arribin de les empreses i d’altres institucions i les demandes de feina
presentades pels alumnes i exalumnes del centre.
També pot ser utilitzada per rebre sol·licituds d’estudiants en pràctiques
(FCT) per part de les empreses o altres institucions que ho considerin
convenient per tal de facilitar l’establiment de convenis de col·laboració
educativa.
Aquest servei, també pot ser útil per facilitar orientació i assessorament
específics que a l’alumnat que ho necessiti. Per exemple es pot ajudar
l’alumnat facilitant informació sobre perfils ocupacionals, preparació del
currículum i altres documents de recerca de feina, realització d’entrevistes
de treball, etc.
12.2.1. Objectius de la borsa de treball
Els objectius bàsics de la borsa de treball són els següents:
a) Oferir informació sobre la demanda de treball per part de les empreses i
institucions usuàries de la borsa de treball.
76 El marc de referència per al desenvolupament d’aquest apartat ha estat el model deproposta de borsa de treball que va desenvolupar F. Sanz (2004) en la seva recercaL’orientació professional de l’alumnat dels cicles formatius.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 182
b) Completar l’orientació professional inicial de l’alumnat sobre els perfils
professionals demandats per les empreses del sector econòmic relacionat
amb els estudis professionals cursats.
c) Donar suport individual a l’alumne o exalumne que realitza la seva
inserció laboral fent servir la borsa de treball del centre educatiu.
d) Informar les empreses de l’entorn sobre la disponibilitat per treballar que
hi ha d’alumnes i exalumnes preparats professionalment d’acord amb els
estudis cursats.
e) Facilitar informació de l’entorn empresarial al professorat del centre.
f) Enfortir la col·laboració entre el centre educatiu i l’empresa per a la
realització de la formació en centres de treball dels alumnes dels cicles
formatius.
Totes aquestes actuacions relacionades amb la gestió de la borsa de
treball suposen la implicació en la seva gestió de tot el professorat del cicle
formatiu i especialment dels tutors de grup, tutors d’FCT i el professorat de
Formació i Orientació Laboral, sota la coordinació de la persona que fa de
cap de departament o del cap d’estudis del centre.
12.2.2. Sistema de funcionament.
Per tal de facilitar el funcionament de la borsa de treball s’han elaborat les
següents pautes:
1. Els usuaris de la borsa de treball s’han de registrar prèviament, per
poder utilitzar els serveis que s’ofereixen.
2. Un cop enregistrats poden introduir les ofertes i demandes de forma
directa complimentant els formularis corresponents.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 183
3. Les ofertes i demandes han de ser validades per part de les persones
responsables de la gestió de la borsa. Tot i això, es farà constar que la
responsabilitat del contingut de la informació és responsabilitat de qui ha
introduït l’oferta o la demanda de treball.
4. Els usuaris de la borsa de treball, un cop donats d’alta, han de poder
accedir a les seves dades, penjades a la web, utilitzant un password
personal.
5. Les persones responsables de la borsa de treball a l’Institut han de
disposar d’un password personal per accedir a les dades de la web.
6. La primera resposta dels responsables de l’Institut a les demandes de
les empreses s’hauria de produir en un termini no superior a tres dies.
12.2.3. Procés de creació i de manteniment.
Seguidament es desenvolupa tot el procés que s’hauria de seguir per
posar en marxa la borsa de treball en el nostre centre:
1. Dades de les ofertes i de les demandes de treball.
Les empreses i institucions que desitgin fer servir la borsa de treball hauran
de complimentar les dades de la seva oferta de treball d’acord amb el
model de formulari d’oferta de treball que s’adjunta a l’annex 12.
Així mateix els alumnes i exalumnes que ho desitgin hauran d’introduir les
seves dades personals i professionals al model de formulari de demanda
de trebal , document que s’adjunta a l’annex 12.
2. Avís legal, privacitat i actualització de les dades.
En la pàgina d’internet de la borsa de treball s’haurà d’advertir que les
dades que s’hi han fet constar són estrictament confidencials, susceptibles
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 184
de tractament automatitzat i d’ús exclusiu per a la base de dades de la
borsa de treball.
També, s’ha d’avisar que es garantirà la privacitat de les dades facilitades
per les empreses i els alumnes. Només hi podran accedir les empreses
registrades en la borsa de treball que cerquin personal amb el perfil
professional adient a l’oferta de feina.
Així mateix, s’haurà d’informar que cada usuari podrà exercitar els seus
drets d’accés, rectificació, oposició i cancel·lació de les seves dades
personals, conforme a la normativa vigent sobre la protecció de dades
personals, adreçant-se a la borsa de treball de l’Institut (cal fer constar
l’adreça postal, telèfon, e-mail).
3. Connexió en xarxa amb altres borses de treball de l’entorn
En la mateixa pàgina de la borsa de treball s’oferirà la possibilitat d’establir
enllaços amb les pàgines web i/o borses de treball d’altres organismes i
agents socials de l’entorn que faciliten la intermediació entre empreses i
persones que demanen feina.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 185
12.3. Projecte de programa de simulació lingüística per potenciar i
millorar la comunicació presencial.
Tenint en compte que l’expressió oral i la capacitat comunicativa són la
primera tarja de presentació a l’hora de buscar feina, tot allò que representi
la millora d’aquestes habilitats pot facilitar el procés d’integració de
l’alumnat nouvingut i afavorir-ne la promoció social i la inserció laboral.
Tenint en compte que la majoria d’alumnes dels cicles formatius són
nouvinguts i presenten un dèficit important en el coneixement de les dues
llengües oficials, i d’una manera especialment greu en el de la catalana,
pensem que s’hauria de realitzar un esforç addicional a l’hora de millorar la
seva capacitat comunicativa. Per aquest motiu, de comú acord amb la
coordinació lingüística de l’Institut i amb la de l’agent LIC, convindria que
en una primera fase es comencés treballant en la millora de la comunicació
presencial, entesa com a comunicació oral i llenguatge no verbal.
Seguint les orientacions que presenta Joan Tudela en Llengua i
Comunicació77 es podria tenir com a marc de referència el següent mapa
de la comunicació presencial:
a) Factors que intervenen: auditius, visuals i globals.
b) Aspectes a treballar:
• Auditius: respiració i veu.
• Visuals: actitud corporal, posició en l’espai, físic personal, roba,
calçat i complements.
• Globals: Objectius, estil personal de comunicació, escolta activa, rol,
gestió del temps, gestió de l’emotivitat, condicions ambientals,
suports materials, idioma i contingut.
En una segona fase, proposem una sèrie d’estratègies educatives
destinades a potenciar el català com a llengua comuna a l’aula entre els
alumnes nouvinguts i els autòctons. En aquesta línia es desenvoluparia un
77 TUDELA J.(2006): Llengua i Comunicació. Barcelona: Fundació Josep Comaposada
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 186
programa d’actuacions basat en les activitats comunicatives específiques
que necessiten els alumnes dels cicles formatius per integrar-se
laboralment i socialment. Per a dur a terme aquest programa, incorporarem
la metodologia de la simulació d’empreses (vegeu apartat 11.4), però
aplicada aquí per impulsar el coneixement de la llengua catalana, és a dir,
a partir de la filosofia de “Aprendre fent-ho ” es va a la de “Aprendre a
parlar, parlant ”.
De fet, es tractaria de convertir l’aula on es desenvolupa l’activitat de
l’empresa simulada en un espai virtual que esdevingui d’immersió
lingüística en llengua catalana (que es podria ubicar geogràficament en
qualsevol de les poblacions o comarques en què l’ús del català és un fet
majoritari). Això significaria que totes les activitats que poguessin fer-se en
català es fessin, efectivament, en català per part de tothom. És a dir,
significaria fer que el català sigui present en la vida escolar quotidiana i
“laboral” de l’alumnat (tal com ho seria en el context geogràfic esmentat
més amunt) i fer que sigui usat com a llengua de proximitat, tant en les
relacions presencials entre els diferents departaments de l’empresa, com
amb els contactes amb les altres empreses simulades (clientes o
proveïdores) o en les diverses actuacions del departament de personal
(demandes i ofertes de treball, entrevistes de feina, etc.).
Només amb la creació d’aquest espai laboral i lingüístic virtual, l’alumnat
del nostre entorn –on l’ús del castellà és gairebé exclusiu- tindrà les
mateixes oportunitats d’inserció laboral i social que el d’altres zones i podrà
sortir del centre amb un domini efectiu de les dues llengües oficials.
En aquest marc, òbviament, el professorat hauria de desenvolupar les
funcions d’organitzar, gestionar i corregir si s’escau les activitats que
realitza l’alumnat, no solament les específiques de les matèries sinó també
totes aquelles que fan referència a la millora de la seva capacitat
comunicativa les quals, en definitiva, no deixen de ser una part integrant
dels objectius del cicle formatiu i una demanda de l’alumnat (Vegeu els
resultats de l’enquesta al capítol 11).
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 187
12.4. Conclusions capítol 12
En aquest capítol s’han presentat tot un seguit d’accions i estratègies
educatives destinades a ser experimentades en el nostre Institut.
Considerem amb la seva aplicació poden contribuir al desenvolupament
personal de l’alumnat i a aconseguir millorar la seva inserció social i
laboral.
La primera proposta presentada consisteix en un Projecte de Pla d’Acció
Tutorial destinat específicament als alumnes del Cicles Formatius de
Formació Professional de l’IES Eduard Fontserè . Per a la seva
elaboració s’han estudiat, amb especial atenció, les bases teòriques on
s’ha de fonamentar l’acció tutorial i s’ha analitzat la normativa en tot el que
fa referència a la millora dels sistemes d’informació i orientació laboral i
professional en l’àmbit educatiu.
Una primera conclusió seria que per tal de poder desenvolupar tots els
aspectes programats en el PAT es constata la necessitat que en els Cicles
formatius de Formació Professional, sobretot en els mitjans, es dediqui,
com a mínim, una hora setmanal a la tutoria.
Un altra de les conclusions és la necessitat de crear i mantenir una borsa
de treball on-line en el centre. El fet de disposar d’aquest servei creiem
que pot representar tota una sèrie d’avantatges molt positius per als
alumnes, per a les empreses pel fet de:
• Facilitar la comunicació entre l’Institut i el món empresarial respecte a
les ofertes i demandes d’ocupació.
• Donar a conèixer a les empreses, de manera directa, la possibilitat de
disposar de treballadors formats professionalment a l’Institut.
• Poder gestionar de forma ràpida les ofertes de treball i demandes de
treball rebudes al centre.
• Permetre l’actualització dels currículums i de les dades acadèmiques i
laborals dels alumnes de forma àgil i eficient.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 188
Tenint en compte que la gran majoria dels alumnes escolaritzats al centre,
són nouvinguts, la conclusió seria que s’ha de realitzar un esforç
suplementari en l’educació inicial per afrontar amb èxit un major risc de
fracàs escolar i de dificultats afegides en el seu procés d’inserció laboral.
A més, atesa la importància cada dia creixent que ha adquirit la capacitat
comunicativa per a un gran repertori de feines, és evident que des de la
tutoria cal vetllar per una bona formació en les llengües oficials, així com en
la d’un idioma estranger. Per a això caldrà promoure cursos de formació
inicial i, sobretot, des de la tutoria es farà prendre consciència de la
transcendència que un bon coneixement lingüístic pot tenir en un gran
nombre de feines.
En aquest sentit es proposa incorporar la metodologia de la simulació
d’empreses per impulsar el coneixement de la llengua catalana i així
facilitar el procés d’integració i de promoció social de l’alumnat estranger.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 189
Recapitulacions de les conclusions i propostes.
Al llarg de l’estudi hem pogut comprovar que Catalunya es troba en una
posició capdavantera a nivell europeu pel que fa al percentatge de
població estrangera. Tot i que en el nostre país hi ha una llarga
experiència en l’acollida de persones immigrades, la novetat actual és la
forma en què s’ha produït l’actual onada d’immigrants. A diferència
d’altres països europeus, la major part de la població estrangera que hi
ha a Catalunya ha arribat en menys de deu anys, procedent d’altres
continents amb la intenció d’aconseguir una feina que els permeti millorar
les condicions de vida d’elles i de les seves famílies.
Un altre aspecte que hem pogut constatar és que la proporció de
persones immigrades en situació irregular és molt elevada, no es disposa
d’una xifra totalment exacta, però se situa al voltant del 30% del total
d’immigrants. Aquesta situació és especialment sorprenent i alhora
preocupant en el casos dels nois i noies que han arribat al nostre país a
través del reagrupament familiar i es troben amb la paradoxa que un cop
acabats els estudis tenen dificultats importants a l’hora de trobar feina ja
que no disposen dels permisos corresponents.
A més, dos dels principals reptes plantejats en relació a l’escolarització
dels alumnes nouvinguts són la tendència a la concentració en
determinades escoles i instituts dels alumnes immigrants i el major risc
de fracàs escolar, ja sigui per abandonament prematur dels estudis o pel
fet d’obtenció de pitjors resultats.
Hem pogut comprovar que malgrat que des del govern de la Generalitat
s’han posat en marxa tot un seguit d’actuacions pioneres en l’acollida de
la població escolar estrangera, aquestes no arriben al conjunt de la
població escolar nouvinguda que s’incorpora als ensenyaments
postobligatoris. En aquest sentit creiem que l’escola ha de ser un factor
estratègic en les polítiques de gestió de la immigració que ha posat en
marxa la Generalitat, per les oportunitats que ofereix per assegurar la
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 190
integració lingüística i al mateix temps per afavorir l’assoliment de la
igualtat d’oportunitats.
Un altra de les conclusions d’aquest estudi ha estat la constatació que cal
treballar per millorar substancialment l’educació i la formació al nostre país
per tal d’afrontar amb èxit els reptes que tenim plantejats a nivell social i
econòmic. Així doncs caldria augmentar significativament la inversió
pública en educació, de manera sostinguda, prioritzant les etapes i els
elements del sistema educatiu que més ho necessiten.
En aquest sentit considerem que la potenciació dels estudis
postobligatoris i concretament els de formació professional que per la
seva capacitat d’inserció laboral poden ser una de les vies per aconseguir
augmentar el nivell formatiu de la població, que d’altra banda no
continuaria estudiant, per reforçar l’economia del país, per reduir els
desequilibris socials i facilitar la integració sociolaboral de la immigració.
Aquesta major formació inicial de la població, com s’ha comprovat en
altres països del nostre entorn, repercuteix favorablement en l’increment
de les persones que posteriorment realitzen formació ocupacional i
continua.
A la vista de les conclusions presentades després d’analitzar els itineraris
formatius i laborals dels joves entrevistats considerem que una de les
contribucions significatives d’aquesta recerca ha estat el fet d’aportar una
sèrie d’eines de suport al professorat que poden ser útils per tal de donar
resposta a alguns dels reptes educatius que es plantegen en la tasca
educativa del dia a dia.
La primera proposta consisteix en l’elaboració d’un Pla d’Acció Tutorial
destinat específicament als alumnes de Cicles Formatius d’FP a través
del qual es potencia l’acció tutorial, es millora l’orientació acadèmica,
professional i laboral i s’impulsen activitats extraescolars que tinguin la
finalitat d’ampliar el coneixement de l’entorn social, cultural i empresarial.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 191
Una altra de les necessitats detectades ha estat la de millorar els lligams
existents entre el món educatiu i el món productiu, en aquest sentit s’ha
dissenyat un model de borsa de treball on-line per tal de posar en contacte
les demandes de feina de les empreses i les necessitats expressades pels
alumnes. D’aquesta manera es facilitarà la comunicació entre ambdues
parts i es podran gestionar de forma ràpida les ofertes i demandes de
treball rebudes al centre amb l’objectiu d’afavorir la qualitat de la inserció
laboral dels alumnes i exalumnes del centre.
Considerant que la majoria dels estudiants dels cicles formatius són
nouvinguts i atesa la importància cada dia creixent que ha adquirit la
capacitat comunicativa per a un gran repertori de feines es proposa la
incorporació de noves estratègies educatives per a potenciar el
coneixement de la llengua catalana entre els alumnes nouvinguts com a
llengua d’ús i així facilitar el seu procés d’integració, de promoció social i la
seva inserció laboral. En aquest sentit s’ha dissenyat un programa
d’activitats basat en el desenvolupament de les habilitats comunicatives
específiques que necessiten els alumnes dels Cicles Formatius per
desenvolupar-se socialment. De fet, aquesta metodologia, convenientment
adaptada també podria ser aplicada per l’ensenyament de l’anglès.
Per acabar vull afegir que espero que les aportacions d’aquesta recerca
esdevinguin una eina útil per poder millorar la qualitat de la tasca educativa
i per aconseguir que els joves i les joves que s’incorporen al món laboral
estiguin ben preparats per atendre els requeriments que, sens dubte, els
plantejaran les empreses i la societat en general.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 192
BIBLIOGRAFIA
- AJA E. i altres (1999): La immigració estrangera a Espanya: els reptes
educatius. Barcelona. Col·lecció Estudis Socials núm. 1: Fundació “la
Caixa”.
- ALEGRE, M.A. i NADAL, M. (2006): L’alumnat estranger a Catalunya.
Anuari 2005. Barcelona. Col·lecció Polítiques: Fundació Jaume Bofill.
- ALEGRE, M.A.(2007): Educació i immigració. On és el problema?. A:
MONTAGUT, T. (coord.). Societat Catalana 2007. Informe de l’Associació
Catalana de Sociologia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
- ANUARI ESTADÍSTIC 2006. (2007). Ajuntament de l’Hospitalet de
Llobregat.
- ARANGO, J. (2007): Les primeres migracions del segle XX a Catalunya.
A Nadala 2007: Immigració. Les onades immigratòries en la Catalunya
contemporània. Barcelona: Fundació Lluís Carulla.
- ARNAIZ, P. i ISÚS, S. (2003): La tutoria, organització i tareas. Barcelona:
Editorial Graó.
- ARRAZOLA, M.; DE HEVIA, J.; RISUEÑO, M.; SANZ, J.F. (2003):
Returns to education in Spain: some evidence on the endogeneity of
schooling. Education economics, núm.11 (3), pàg. 293-304.
- BARCEINAS, F.; OLIVER, J.; RAYMOND,J.L.; ROIG,J.L. (2000): Los
rendimientos de la educación y la inserción laboral en España. Papeles de
Economia Española, núm. 86, pàg. 128-148.
- BARTOLÍ, M.A.,(2006): L’orientació acadèmica i professional dels joves
immigrants. Necessitats específiques. Memòria del treball de llicències
retribuïdes. Curs 2005-2006. Departament d’Educació de la Generalitat de
Catalunya consultable en: http://www.xtec.es/sgfp/llicències
- BAULENAS, M. i altres (2007): Fem camiNet cap el món del treball. III
Jornada d’Informació i Orientació Professional. Granollers: Departament
d’Educació.
- BENAGES, M. (2005): Aprender trabajando: el programa SEFED, la
simulació d’empreses con finalidad educativa. Herramientas: revista de
formación y empleo, núm. 82. pàg. 26-30.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 193
- BONAL, X. (Director). (2006): L’estat de ‘educació a Catalunya. Anuari
2005. Barcelona. Col·lecció Polítiques: Fundació Jaume Bofill.
- BRUNELLO, G. i COMI, S. (2000): Education and earnings growth.
Evidence from 11 European countries. FEEM Working Paper, núm. 29.
- CAAMAÑO, C. (2006): Acollida, aprenentatge i qualificació de la població
adulta nouvinguda: eines per la cohesió social. Memòria del treball de
llicències retribuïdes. Curs 2005-2006. Departament d’Educació de la
Generalitat de Catalunya consultable en: http://www.xtec.es/sgfp/llicències
- CABRÉ, A. (2007): Les onades migratòries en el sistema català de
reproducció. A Nadala 2007: Immigració. Les onades immigratòries en la
Catalunya contemporània. Barcelona: Fundació Lluís Carulla.
- CÀMARAS. (2005): Nivel de formación en la empresa. Madrid: Consejo
Superior de Cámaras de comercio.
- CAMARAS DE COMERCIO Y MEC. (2006): Fomento del Espíritu
Emprendedor. Madrid: MEC.
- CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA. (2005): El repte de l’educació
no universitària a Catalunya, Publicat a Perspectiva econòmica de
Catalunya.
- CASAL, J. (2006): Transiciones de la escuela al trabajo tras la finalización
de la ESO. Madrid: Revista Sociologia del Trabajo.
- CCOO de Catalunya. (2005): Joves i mercat laboral a Catalunya.
Barcelona.
- CEDEFOP (diversos anys): Nacional vocational education and training
(VET) Systems. Consultable en :
http// trainingvillage.gr/etv/Information_resources/NationalVet/.
- COLECTIVO IOÉ (2002): Immigració, escola i mercat de treball. Una
radiografia actualitzada. Barcelona. Col·lecció Estudis Socials, núm. 11:
Fundació “la Caixa”.
- CONSELL CATALÀ DE FORMACIÓ PROFESSIONAL (2007): II Pla
General de Formació Professional a Catalunya. Generalitat de Catalunya.
- CRESC. (2002): Immigració i ocupació: anàlisi d’una realitat social.
Barcelona: Associació d’Ajuda Mútua a l’Immigrant (AMIC).
- CTESC. (2006): Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2005.
Barcelona: Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 194
- DE LA FUENTE, A.; DOMENECH, R.; JIMENO, J.F. (2003): Human
capital as a factor of growth and employment at the regional level. The
case of Spain. UFAE and IAE Workings Papers, núm. 610.04.
- DOMINGO, A. i GIL, F. (2005): L’evolució recent de la població
estrangera. Anuari 2004. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, Editorial
Mediterrània.
- DOMINGO, A. i GIL, F. (2007): Estructura i dinàmica demogràfica de la
població estrangera a Catalunya: canvis recents. Anuari 2006. Barcelona:
Fundació Jaume Bofill, Editorial Mediterrània.
- DOMINGO, D. (2007): El segle XXI i la internacionalització de les onades
migratòries. A Nadala 2007: Immigració. Les onades immigratòries en la
Catalunya contemporània. Barcelona: Fundació Lluís Carulla.
EURYDICE (2004): Integrating Immigrant Chidren into Schools in Europe.
European Comission. Directorate-General for Education and cultures.
-EUROSTAT. (2007): Structural Indicators. Consultable a:
http://epp.eurostat.ec.europa.eu/.
-FERRER, F. i ALBAIGES, B. (2008): L’estat de l’educació a Catalunya.
Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
- FRANCÍ, J. i SÀNCHEZ, C. (1997): La FP ajuda a trobar feina. Barcelona:
ICE Universitat de Barcelona-Horsori.
- FUNDACIÓ CIREM (2007): La Formació Professional a L’Hospitalet.
(inèdit).
- GROSS, H.; HANF, G. i HIPPACH-SCHNEIDER, U. (2004): Achieving the
Lisbon Goal: The Contribution of Vocational Education and Training
Systems. Country report: Germany. Lisbon-to-Copenhagen-to-Maastricht
Consortium fort he European Commission.
- IDESCAT (2005): Població de Catalunya segons les diferents fonts
existents. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya, Minneo.
- ETEFIL (2006): Encuesta de transición educativo formativa e inserción
laboral. Estudi finançat pel MEC,INE,MTAS i Fons Social Europeu. Madrid:
INE.
- IDESCAT (2007): Anuari estadístic de Catalunya 2006.Consultable a:
idescat.net/cat.
- INE (2007): Contabilidad Nacional Trimestral. Consultable a:
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 195
http://www.ine.es/inebase/index.html.
-.JOLONCH, A.(2008): L’exclusió social. Dels marges al cor de la societat.
Barcelona: Fundació Lluís Carulla-ESADE.
- KRUEGER, A. B. i LINDAHL, M. (2001): Education for Growth: Why and
For Whom? Journal of Economic Literature, núm. 39, pàg. 1101-1137.
- LARIOS, M. J. (2005): El dret a l’educació dels immigrants. Alguns
aspectes normatius i jurisprudencials destacables. a la immigració a
Catalunya avui Anuari 2004. Barcelona: Editorial Mediterrània. Fundació
Jaume Bofill.
- LARIOS, M. J. i NADAL, M. (2006): L’estat de la immigració a Catalunya.
Anuari 2005. Barcelona: Editorial Mediterrània. Fundació Jaume Bofill.
- LARIOS, M. J. i NADAL, M. (2005): La immigració a Catalunya avui.
Anuari 2004. Barcelona: Editorial Mediterrània. Fundació Jaume Bofill.
- MARCENARO, O. D. i NAVARRO, M. L. (2005): Nueva evidencia sobre el
rendimiento del capital humano en España. Revista de Economia
Aplicada, núm. 37, pàg. 69-88.
- MERINO, R. i GARCIA, M. (2007): Transicions de l’escola al mercat
després de l’ensenyament secundari obligatori. Barcelona: Fundació
Jaume Bofill.
- MERINO, R. i GARCIA, M. (2007): Itineraris de formació i inserció laboral
dels joves a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
- MONTÓN, Mº J. (2003): La integració de l’alumnat immigrant al centre
escolar. Orientacions, propostes i experiències. Barcelona: Editorial Graó.
- NADAL, M. SERRA, M. (2005): L’alumnat estranger a Catalunya.
Anuari 2004. Barcelona: Editorial Mediterrània. Fundació Jaume Bofill.
- NADAL, M. (2007a): L’alumnat estranger a Catalunya. Anuari 2006.
Barcelona: Editorial Mediterrània. Fundació Jaume Bofill.
- NADAL, M. (2007b): Una aproximació a les dades de l’alumnat estranger
a Catalunya. A: MONTAGUT, T. (coord.). Societat Catalana 2007. Informe
de l’Associació Catalana de Sociologia. Barcelona: Institut d’Estudis
Catalans.
- OCDE. (2004). Learning for Tomorrow’s World . First Results from
PISA 2003. Paris: OECD.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 196
- OCDE. (2005). School factors related to quality and equity. Results
from PISA 2000. Paris: OECD.
- OCDE. (2006b). Where immigrant students succeed? A comparative
review of performance and engagement in PISA 2003. Paris: OECD.
- OCDE. (2006b). Education at a Glance.OECD Indicators 2006. Paris:
OECD.
- OLLER, D. .(2007): Identitat i diversitat. A Nadala 2007: Immigració. Les
onades immigratòries en la Catalunya contemporània. Barcelona: Fundació
Lluís Carulla.
- OROVAL, E. i ESCARDÍVOL, J.O. (2007): El sistema de Formación
Profesional en Catalunya. Retos y estrategias ante la globalización.
Barcelona: Centre d’Economia Industrial.
- PACTE NACIONAL PER A L’EDUCACIÓ. (2006). Departament
d’Educació. Generalitat de Catalunya.
- PAJARES, M. (2005): La inserció de la població immigrada. Anuari 2004:
Barcelona: Editorial Mediterrània. Fundació Jaume Bofill.
- PASCUAL, A. i CARDELÚS, J. (2007): L’expressió literària de la mobilitat
i de l’arrelament. A Nadala 2007: Immigració. Les onades immigratòries en
la Catalunya contemporània. Barcelona: Fundació Lluís Carulla.
- PEDONE, C. (2006). De l’Equador a Catalunya: el paper de la família i les
xarxes migratòries. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
- PÉREZ, A. i BLASCO, P. (2001): Orientación e inserción professional:
fundamentos i tendencias. València: Nau Llibres.
- PEREZ-DIAZ, V. i altres (2001): Espanya davant la immigració.
Barcelona. Col·lecció Estudis Socials, núm. 8: Fundació “la Caixa”.
- PLA DE CIUTADANIA I IMMIGRACIÓ 2005-08 (2005) Generalitat de
Catalunya.
- PLA DE DESENVOLUPAMENT COMUNITARI DE LA FLORIDA (2005).
Associació de Veïns de la Florida.
- PLA EDUCATIU D’ENTORN FLORIDA (2006). Departament d’Educació-
Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
- PLA PER A LA LLENGUA I LA COHESIÓ SOCIAL (2004) Departament
d’Educació. Generalitat de Catalunya.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 197
- PSACHAROPOULOS, G. i PATRINOS, H. (2004): Returns to
investment in education: A further update. Education Economics,
núm. 12.
- PUJADAS, I. .(2007): Les migracions dels anys seixanta a Catalunya. A
Nadala 2007: Immigració. Les onades immigratòries en la Catalunya
contemporània. Barcelona: Fundació Lluís Carulla.
- REVISTA OMNIUM. (2007): Entrevista a Anna Cabré. Núm 5.
primavera 7.
- RECOLONS, L. (1974): La població de Catalunya. Distribució territorial
i evolució demogràfica (1900-1970). Barcelona: Ed. Laia.
- RECOLONS, L. (1983): Situació actual del procés immigratori a
Catalunya. Perspectiva Social (ICESB), núm. 19, 8-24.
- RODRIGUEZ, M.L. (1987): Fonaments i prospectives de l’orientació
professional a Catalunya. Barcelona: Editorial Laertes.
- ROMERO, S. (1999): Orientación para la transición de la escuela a la vida
activa. Barcelona: Editorial Laertes.
- SEBASTIAN, A. (2003) (Coord.): Orientación profesional. Un proceso a lo
largo de la vida. Madrid: Editorial Dykinson.
- SANZ, F.(2004) L’orientació professional de l’alumnat dels cicles
formatius. Memòria del treball de llicències retribuïdes. Curs 2003-2004.
Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya consultable en
http://www.xtec.es/sgfp/llicències.
- SERVEIS D’ESTUDIS DE “LA CAIXA”. (2006): Informe mensual. juliol-
agost 2006. Barcelona: La Caixa.
- SÍNDIC DE GREUGES. (2008): La segregació escolar a Catalunya.
Informe extraordinari , maig 2008. Barcelona.
- SOLÀ-MORALES, R. (2006): La gestió de la Immigració a l’àmbit local.
Reptes i actuacions. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
- SOLÉ, C. (2001): El impacto de la inmigración en la economia y en la
sociedad receptora. Carlota Solé (coordinadora). Barcelona: Anthopos.
- TERÉS, N. (2004): El procés d’ensenyament-aprenentatge i de
socialització de les alumnes de filles de famílies magrebines. Memòria del
treball de llicències retribuïdes. Curs 2003-2004. Departament d’Educació
de la Generalitat de Catalunya consultable en:
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 198
http://www.xtec.es/sgfp/llicències
- TRILLO, A. (2006): Orientación y LOE: la Integración del departamento de
orientación en los centros educativos. Padres y maestros: revista, núm.
297, pàg. 33-36.
- VALL, M-M.(Coord.) (2001): Aprendre l’empresa a l’escola. Barcelona:
ICE Universitat de Barcelona-Horsori.
- VENTURA, J. A. (2007): Exclusió i racisme en el sistema educatiu català
a secundària. Estratègies de superació Memòria del treball de llicències
retribuïdes. Curs 2006-2007. Departament d’Educació de la Generalitat de
Catalunya consultable en: http://www.xtec.es/sgfp/llicències
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 199
ANNEXOS
Capítol 3
1.Normativa sobre el dret a l’educació dels menors estrangers.
Constitució espanyola: articles 10.2 a 13, 27, 39 i 149.1.30.
Estatut d’Autonomia de Catalunya: article 131.
Legislació espanyola:
- Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.
- Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, (article 9), sobre drets i llibertats dels
estrangers a Espanya i la seva integració social, reformada per la Llei
Orgànica 8/2000, de 22 de desembre.
- Disposició addicional 14 del Reial Decret 2393/2004, de 30 de desembre,
mitjançant el qual s’aprova el Reglament d’execució de la Llei Orgànica
4/2000.
Normativa internacional:
- Article 28 de la Convenció de l’ONU sobre drets dels infants, de 20 de
novembre de 1989.
Dret comunitari:
- Directiva 77/486/CEE de Consell, de 25 de juliol de 1977, relativa a
l’escolarització dels fills dels treballadors estrangers; article 14 de la Carta
dels drets fonamentals de la Unió europea.
2. Normativa sobre la formació per a la inserció so ciolaboral de jovesestrangers.
Constitució espanyola: article 27.
Legislació espanyola:
- Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.
- Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, (article 9). sobre drets i llibertats dels
estrangers a Espanya i la seva integració social, reformada per les Lleis
Orgàniques 8/2000, de 22 de desembre, 11/2003 i 14/2003.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 200
- Reial Decret 2393/2004, de 30 de desembre, (disposició addicional 14),
mitjançant el qual es regula el Pla Nacional de Formació i Inserció
Professional.
- Reial Decret 1577/1991, de 18 d’octubre, de traspàs de la gestió de la
formació ocupacional a la Generalitat de Catalunya.
- Reial Decret 1050/1997, de 27 de juny, sobre traspàs a la Generalitat de
Catalunya de la gestió realitzada per l’Institut Nacional d’Ocupació.
- Ordre de Ministeri de Treball 3698/2006, de 22 de novembre, per la qual
es regula la inscripció de treballadors estrangers no comunitaris as serveis
públics d’ocupació i les agències de col·locació.
Normativa catalana:
- Llei 17/2002, de 5 de juliol, d’ordenació del sistema d’ocupació i de
creació del Servei d’Ocupació de Catalunya.
- Ordre TRI/212/2005, de 27 d’abril, reguladora dels programes de millora
de la qualificació professional.
Capítol 7
1. Normativa del Govern de l’Estat i de la Generali tat de Catalunyareguladora del Sistema Educatiu i de la Formació Pr ofessional a partirde l’any 2000 .
- Llei Orgànica 5/2002, de 19 de juny de les Qualificacions i de l’FP.
- Llei Orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació.
- Reial Decret 1128/2003, de 5 de setembre que desenvolupa la citada Llei
Orgànica.
- Llei 56/2003, de 16 de desembre, d’Ocupació, que situa la formació en el
centre de les polítiques de l’àmbit laboral per tal d’aconseguir els objectius
d’ocupació.
- Reial Decret 1558/2005, de 23 de desembre, a traves del qual es regulen
els requisits bàsics dels centres integrats de formació professional.
- Reial Decret 1228/2006, de 27 d’octubre, mitjançant el qual es complerta
el catàleg nacional de qualificacions professionals
- Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació.
- Reial Decret 1538/2006 de 15 de desembre, d’ordenació de l’FP.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 201
- El Pla General de l’ FP de Catalunya, aprovat el 27 d’agost de 2002.
- Decret 240/2005, de 8 de novembre, on s’estableixen mesures
flexibilitzadores de l’oferta d’ensenyaments d’FP.
- Resolució EDC/3353/2005, de 18 de novembre, mitjançant la qual
s’implanta, amb caràcter experimental, l’oferta de la modalitat d’ FP a
distància, durant el curs 2005-2006.
Capítol 9.
1. Taula 1. Relació de centres de primària i secund ària amb méspresència d’alumnat estranger respecte a la mitjana del municipi(exclosa Barcelona ciutat). Any 2006
Primària Municipi%
estrangersmunicipi
%estrangers
escolaDiferència
CEIP 1 Badalona 10,7 78,3 67,6CEIP 2 L’Hospitalet de Llobregat 20,5 85,1 64,7CEIP 3 Girona 11,8 69,7 57,8CEIP 4 Vic 22,2 79,3 57,1CEIP 5 Vic 22,2 78,6 56,4CEIP 6 Reus 14,2 69,5 55,3CEIP 7 Cornellà de Llobregat 14,1 65,5 51,3CEIP 8 Santa Coloma de Gramenet 19,3 68,7 49,4CEIP 9 L’Hospitalet de Llobregat 20,5 69,6 49,1CEIP 10 Valls 8,8 57,8 49,0
Secundària Municipi%
estrangersmunicipi
%estrangers
escolaDiferència
IES 1 L’Hospitalet de Llobregat 21,2 68,3 47,1IES 2 Salt 34,1 73,3 41,2IES 3 L’Hospitalet de Llobregat 21,2 59,3 38,0IES 4 Terrassa 13,1 50,0 36,9IES 5 L’Hospitalet de Llobregat 21,2 55,6 34,3IES 6 Lleida 10,2 43,8 33,6IES 7 Badalona 12,4 44,2 31,8IES 8 Tarragona 11,9 43,0 31,1IES 9 L’Hospitalet de Llobregat 21,2 50,3 29,1IES 10 Sabadell 8,1 34,0 25,9
Font: Informe Síndic de Greuges(2007): La segregació escolar a Catalunya.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 202
2. Taula 2. Relació de centres de primària i secund ària amb el nivelld’alumnat estranger per sota de la mitjana del muni cipi (exclosaBarcelona ciutat). Any 2006.
Primària Municipi%
estrangersmunicipi
%estrangers
escolaDiferència
C. Concertat 1 Salt 47,1 0,4 -46,7C. Concertat 2 Salt 47,1 0,8 -46,3C. Concertat 3 Salt 47,1 16,1 -31,1C. Concertat 4 Banyoles 25,5 0,5 25,1C. Concertat 5 Lloret de Mar 20,5 2,3 -22,9C. Concertat 6 L’Hospitalet de Llobregat 20,5 0,0 -20,5C. Concertat 7 L’Hospitalet de Llobregat 20,5 0,2 -20,2C. Concertat 8 L’Hospitalet de Llobregat 20,5 0,5 -20,0C. Concertat 9 L’Hospitalet de Llobregat 20,5 0,5 -20,0
C. Concertat 10 L’Hospitalet de Llobregat 20,5 0,5 -20,0
Secundària Municipi%
estrangersmunicipi
%estrangers
escola
-20,0
C. Concertat 1 Salt 34,1 7,9 -26,3C. Concertat 2 L’Hospitalet de Llobregat 21,2 0,0 -21,2C. Concertat 3 L’Hospitalet de Llobregat 21,2 0,0 -21,2C. Concertat 4 L’Hospitalet de Llobregat 21,2 0,2 -21,0C. Concertat 5 Santa Coloma de Gramenet 20,8 0,0 -20,8C. Concertat 6 Lloret de Mar 24,6 4,9 -19,7C. Concertat 7 L’Hospitalet de Llobregat 21,2 1,8 -19,5C. Concertat 8 Santa Coloma de Gramenet 20,8 1,8 -19,0C. Concertat 9 L’Hospitalet de Llobregat 21,2 2,5 -18,7
C. Concertat 10 L’Hospitalet de Llobregat 21,2 2,5 -18,7
Font: Informe Síndic de Greuges(2007): La segregació escolar a Catalunya.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 203
Capítol 11.
1. Model del qüestionari presentat als alumnes
Qüestionari de seguiment dels itineraris formatius i professionals dels alumnesestrangers que han obtingut el títol del CFGM d’esp ecialitat administrativa a l’IESEDUARD FONTSERÈ: (Cursos: 2005-2006 i 2006-2007)
OBSERVACIONS : La finalitat d’aquest qüestionari és recollir informació per elaborar unestudi d’investigació docent autoritzat pel Departa ment d’Educació de la Generalitatde Catalunya.Pensa que el que diguis és totalment confidencial i que les teves respostes es presentarananònimes a nivell global.
GRÀCIES PEL TEU AJUT.
DATA:
DADES PERSONALS
NOM:1. LLOC DE NAIXEMENT:2. DATA DE NAIXEMENT: EDAT:3. ANY D’ARRIBADA A CATALUNYA:4. POBLACIÓ ON VIUS ACTUALMENT:(Si has canviat de domicili des de la teva arribada a Catalunya, especifica les poblacionson has viscut anteriorment):
5. ACTUALMENT VIUS
□ Amb la família
□ En pis compartit
□ En parella
□ Altres? Quins?
6. NIVELL D’ESTUDIS
Nivell educatiu Centre Temps dedurada
Títol i Qualificació
Primària
Educació secundàriaobligatòriaEducació secundàriapostobligatòria
7. IDIOMESidioma L’entenc L’escric El parlocatalàcastellàanglèsaltres
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 204
8. HAS REALITZAT ALTRES ESTUDIS NO REGLATS? □ SÍ □ NOEn cas afirmatiu, especifica quins són:
9. COM VALORES LA FORMACIÓ REBUDA A L’ACABAR EL CIC LE FORMATIU?
□ Molt bona □ Bona □ Suficient □ Insuficient □ Molt Deficient
10. EN RELACIÓ A LA PREGUNTA ANTERIOR ESCRIU A CONT INUACIÓ, TRES OMÉS ASPECTES POSITIUS I TRES O MÉS DE MILLORABLES:
Positius (Forts) Millorables (Febles)
11. SITUACIÓ EN QUÈ ET TROBES ACTUALMENT
□ Només estudio
□ Només treballo
□ Les dues coses alhora
□ Estic buscant feina
□ Altres. Quins?
12. SI ESTUDIES QUÈ ÉS EL QUE FAS? :
□ Batxillerat ( especialitat)
□ Cicle Formatiu de Grau Mitjà (especialitat)
□ Cicle Formatiu Grau Superior (especialitat)
□ Curs d’accés al Cicle Superior
□ Altres. Quins?
13. QUÈ ÉS EL QUE MÉS ET MOTIVA PER A SEGUIR ESTUDI ANT? (marca lesrespostes per ordre: 1,2,3...)
□ Tenir més possibilitats de trobar una feina que m’agradi
□ Continuar estudis superiors
□ Aconseguir un treball ben remunerat
□ Assolir prestigi social
□ Ajudar la família
□ Cooperar amb la parella o els amics
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 205
□ Haver rebut orientació de la tutoria o professorat del centre educatiu
□ Altres. Quins?
14. EN EL CAS QUE ESTIGUIS TREBALLANT, MARCA SI EL TIPUS DE FEINA QUEFAS ESTÀ RELACIONADA O NO AMB ELS ESTUDIS DEL CICLE FORMATIU QUEVAS ACABAR.
□ SI □ NO
15. QUIN TIPUS DE CONTRACTE TENS?
□ Indefinit
□ Temporal
□ Sense contracte
□ Altres Quins?
16. SI JA TENS FEINA ASSENYALA QUÈ ÉS EL QUE MÉS T’ HA AJUDAT A TROBAR-LA? (marca les respostes per ordre: 1,2,3...)
□ Formació rebuda en el centre educatiu
□ Formació en centres de treball (FCT)
□ La tutoria de l’FCT
□ Experiència laboral prèvia
□ Coneixement de llengües
□ Coneixement de l’entorn
□ Ajut rebut de la família, amics o coneguts
□ Altres. Quins?
17. VALORA SI LA FORMACIÓ I L’ORIENTACIÓ REBUDA AL CENTRE ON HASESTUDIAT CFGM HAN ESTAT ÚTILS PER LA TEVA INSERCIÓ LABORAL.
□ Molt □ Bastant □ Poc □ Gens
18. EN RELACIÓ A L’APARTAT ANTERIOR ESCRIU A CONTIN UACIÓ, TRES O MÉSASPECTES POSITIUS I TRES O MÉS DE MILLORABLES:
Positius (Forts) Millorables (Febles)
19. SI LA TEVA FEINA NO ESTÀ RELACIONADA AMB ELS ES TUDIS QUE VASACABAR, A QUINES CAUSES HO ATRIBUEIXES? (marca les respostes per ordre:1,2,3...)
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 206
□ Manca de formació específica per al lloc de treball
□ Falta d’experiència
□ Falta d’orientació del centre educatiu
□ Manca de permís de treball
□ Poca informació de les demandes de feina de les empreses
□ Desconeixement de l’entorn empresarial
□ Poc suport familiar i dels amics
□ Baix coneixement d’idiomes
□ No m’agrada es tipus de feina que m’ofereixen
□ Altres. Quins?
20. SI ESTÀS BUSCANT FEINA I NO EN TROBES, A QUÈ CR EUS QUÈ POT SERDEGUT? (marca les respostes per ordre: 1,2,3...)
□ Manca de formació específica per al lloc de treball
□ Falta d’experiència
□ Falta d’orientació del centre educatiu
□ Manca de permís de treball
□ Poca informació de les demandes de feina de les empreses
□ Desconeixement de l’entorn empresarial
□ Poc suport familiar i dels amics
□ Baix coneixement d’idiomes
□ No m’agrada es tipus de feina que m’ofereixen
□ Altres. Quins?
21. QUINES OBSERVACIONS FARIES EN LA LÍNIA D’ACONSE GUIR MILLORAR LAINSERCIÓ LABORAL DELS ALUMNES I EXALUMNES?
22. EN EL CAS QUE NECESSITIS BUSCAR FEINA, CREUS QU E ET SERIA ÚTIL LAPOSSIBILITAT D’ACCEDIR, VIA INTERNET, A UNA BORSA D E TREBALLGESTIONADA DES DEL CENTRE?
□ Molt □ Bastant □ Poc □ Gens
23. OBSERVACIONS PARTICULARS: (Pots afegir les obse rvacions que considerisimportants)
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 207
Annex al capítol 12.
1.Contingut de l’apartat Escola-Empresa de la web d e l’IES EduardFontserè de L’Hospitalet de Llobregat.
IES Eduard FontserèL’Hospitalet de Llobregata08051264@centres.xtec.cat
SERVEI ESCOLA-EMPRESA
SERVEIS QUE S’OFEREIXEN:
• FORMACIÓ EN CENTRES DE TREBALL (FCT)
On es pot trobar tota la informació relacionada amb la formació en centres de treballaixí com la relació d’empreses, institucions i entitats col·laboradores del darrer cursescolar.
• BORSA DE TREBALL
Des d’on:
- Es dóna suport individual a l’alumne o exalumne per aconseguir la seva inserciólaboral.
- Es facilita informació sobre la demanda de treball per part de les empreses iinstitucions usuàries de la borsa de treball.
- S’informa a les empreses de l’entorn sobre la disponibilitat per treballar que hi had’alumnes i exalumnes preparats professionalment d’acord amb els estudis cursats.
- Es potencia la col·laboració entre el centre educatiu i les empreses per a larealització de la formació en centres de treball dels alumnes dels cicles formatius.
• ORIENTACIÓ PROFESSIONAL
On s’informa sobre l’assessorament i l’orientació laboral als alumnes i exalumnes delscicles formatius i de Batxillerat.
• DESTINATARIS DELS SERVEIS QUE S’OFEREIXEN:
- ALUMNES I EXALUMNES
- EMPRESES, INSTITUCIONS I ENTITATS COL·LABORADORES
Coordinació del Servei Escola-Empresa:
Curs 2008-2009:Horari d’atenció (personal i/o telefònica):E-mail: a08051264@centres.xtec.cat
A l’IES Eduard Fontserè “fem una aposta decidida pe r aconseguir unainserció laboral de qualitat”
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 208
IES Eduard FontserèL’Hospitalet de Llobregata08051264@centres.xtec.cat
SERVEI ESCOLA-EMPRESA
FORMACIÓ EN CENTRES DE TREBALL (FCT)
• QUINS SÓN ELS OBJECTIUS DE L’FCT?• PER QUÈ ÉS ÚTIL L’FCT?• QUINA ÉS LA NORMATIVA DE L’FCT?• COM ES REALITZA L’OFERTA DE LLOCS D’FCT PER PART DE
L’EMPRESA?• COM S’ORGANITZA L’FCT?• QUINES SÓN LES FUNCIONS DELS TUTORS I DE LES TUTORE S DE L’FCT?• QUINS SÓN ELS TUTORS I LES TUTORES DE L’FCT?• QUINES SÓN LES EMPRESES COL·LABORADORES?
• QUINS SÓN ELS OBJECTIUS DE L’FCT?
- Facilitar el coneixement del món del treball i de l’empresa.
- Afavorir la formació professional de l’alumnat i capacitar-lo perquè pugui
incorporar-se al món laboral.
- Proporcionar experiència laboral com a pas previ per aconseguir la primera
ocupació.
- Facilitar l’aprenentatge de les tecnologies més avançades.
- Fer possible el desenvolupament, en el context laboral, dels coneixements
apresos en el centre educatiu.
- Facilitar l’acostament a la cultura d’empresa.
• PER QUÈ ÉS ÚTIL L’FCT?
- Per ajudar l’alumnat a configurar o a reafirmar el seu propi itinerari professional
- Per orientar-lo en les seves decisions formatives i professionals, com un factor
important en la seva transició a la vida laboral.
- Per incorporar l’experiència adquirida en el currículum de l’alumnat
• QUINA ÉS LA NORMATIVA DE L’FCT?
- Tots els alumnes que cursen cicles de formació professional han de cursar elcrèdit de formació en centres de treball per poder aconseguir el títol corresponent.
- Es poden realitzar fins a 4 hores diàries de forma simultània amb les horeslectives del cicle o bé 7 hores quan no coincideixen en el mateix dia amb les horeslectives.
- L’horari marc de realització està comprès entre les 8 i 22 hores.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 209
- En el calendari de realització de les pràctiques estan exclosos els dissabtes,diumenges, les vacances escolars i altres dies festius.
- L’equip docent, conjuntament amb el cap d’estudis, pot establir que per iniciarles pràctiques formatives calgui l’avaluació positiva de tots els crèdits del cicleformatiu.
- L’equip docent pot proposar l’extinció del conveni a proposta del tutor/a del cicle.
- Quan la durada del cicle és d’un curs escolar, les pràctiques es poden començara partir del segon trimestre. Si la durada del cicle formatiu és de dos cursos,preferentment es realitzaran al segon, encara que es podrien iniciar al tercertrimestre del primer curs.
- Els alumnes que només hagin de cursar l’FCT han de formalitzar també lamatrícula.
- En el cas que l’alumnat acrediti haver assolit els objectius bàsics de l’FCT demanera total o parcial, mitjançant experiència laboral prèvia, podrà sol·licitarl’exempció total o parcial de les pràctiques.
La normativa general de la Formació en Centres de Treball es pot trobar a:
- Les Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres per al curs2008-2009 (2008)del Departament d’Educació.
I la normativa específica a:
- L’ORDRE ENS/193/2002, de 5 de juny, per la qual es regula la formació pràcticaen centres de treball i els convenis de col·laboració amb empreses i entitats(DOGC 3657, de 14 de juny de 2002) i en l’ORDRE EDC/21/2006, de 30 de generper la qual es modifica l’ordre anterior (DOGC núm.4567, 7 de juny de 2006). Espot consultar la web http://www.xtec.net/fp/ en Relacions Escola –Empresa.
• COM ES REALITZA L’OFERTA DE LLOCS D’FCT PER PART DEL’EMPRESA?
- Les empreses o institucions que vulguin que un alumne/a hi faci les pràctiquesformatives hauran de:
- En primer lloc. Donar-se d’alta en el servei Escola-Empresa, fent servirel formulari d’alta.
- Seguidament, hauran de complimentar el formulari d’oferta de treball .
• COM S’ORGANITZA L’FCT?
- Abans d’iniciar les pràctiques formatives s’ha d’haver formalitzat i signat elconveni de col·laboració entre l’Institut i l’empresa.
- El conveni establert entre l’empresa i l’Institut no és tracta d’un contracte laboral ino implica cotització a la Seguretat social.
- L’alumnat disposa d’assegurança escolar i d’accident durant l’horari especificaten el conveni establert.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 210
- L’empresa ha d’assignar una persona responsable que farà les funcions detutor/a d’empresa i serà l’encarregada de coordinar, de revisar i d’orientarl’alumnat en tot el que faci referència a la formació realitzada dins de l’empresa.
- Periòdicament el/la tutor/a de l’FCT de l’Institut es posarà en contacte ambl’empresa per realitzar el seguiment de les activitats realitzades per l’alumne/a enpràctiques.
- L’avaluació de l’FCT es fa conjuntament entre el tutor/a de l’Institut i el del’empresa.
• QUINES SÓN LES FUNCIONS DELS TUTORS I DE LES TUTORE S DE L’FCT?
El tutor/a de pràctiques en centres de treball de cada grup d’alumnes dels ciclesformatius té la responsabilitat de:
- Elaborar la programació del desenvolupament del crèdit.
- Efectuar el seguiment i el control de la realització de les pràctiques.
- Avaluar, conjuntament amb l’empresa, els resultats aconseguits pels
alumnes.
Qualsevol consulta o incidència en la realització de l’FCT s’ha de comunicar al
tutor/a del cicle corresponent o al cap d’estudis de l’Institut.
• QUINS SÓN ELS TUTORS I LES TUTORES DE L’FCT?
A continuació es relacionen els tutors i les tutores dels cicles formatius durant el
curs 2008-2009
Cicle Formatiu Tutor/a Horari d’atenció E-mail
• QUINES SÓN LES EMPRESES COL·LABORADORES?
A continuació es presenta la relació de les empreses, organismes i entitats que vancol·laborar amb el nostre Institut en l’acolliment d’alumnes en pràctiques, durant elcurs 2007-2008.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 211
IES Eduard FontserèL’Hospitalet de Llobregata8051264@centres.xtec.cat
SERVEI ESCOLA-EMPRESA
BORSA DE TREBALL
• QUI SÓN ELS DESTINATARIS?
• COM FUNCIONA?
• QUÈ CAL FER PER OBTENIR MÉS INFORMACIÓ?
• QUI SÓN ELS DESTINATARIS?
Poden utilitzar el servei de la borsa de treball:
- ALUMNES I EXALUMNES de l’Institut Eduard Fontserè.
- EMPRESES, INSTITUCIONS I ENTITATS COL·LABORADORES que necessitinalumnes o exalumnes de la família professional Administrativa.
• COM FUNCIONA?
- Els usuaris de la borsa de treball s’han de registrar prèviament, de forma gratuïta,per poder utilitzar el servei.
- Per donar-se d’ALTA:
- ALUMNES I EXALUMNES de l’Institut Eduard Fontserè: Formulari d’Alta .- EMPRESES: Formulari d’Alta.
• Per introduir OFERTES I DEMANDES i actualitzar i/o modificar dades.
- ALUMNES I EXALUMNES de l’Institut Eduard Fontserè: Formulari dedemanda .- EMPRESES: Formulari d’oferta de treball .
• QUÈ CAL FER PER OBTENIR MÉS INFORMACIÓ?
Comunicació amb l’Institut:
- E-mail: a8051264 , Adreça web:- - Correu postal: IES EDUARD FONTSERÈ
C/ de les Mimoses, 31, 08905, L’Hospitalet de Llobregat
- Comunicant les dades per telèfon: 93 449 55 94 o FAX: 93 449 56 06
- Contacte amb el tutor/a
Nota: Les altes d’usuaris i les ofertes i demandes tenen validesa només durant un cursescolar. Les dades existents en la borsa de treball es cancel·laran a l’acabament de cadacurs.Per tal de fer-ne el seguiment agrairem a les empreses que ens comuniquin si s’hancobert els llocs de treballs oferts i als alumnes que mantinguin actualitzada la informaciórelativa a la seva situació laboral i formativa.
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 212
IES Eduard FontserèL’Hospitalet de Llobregata8051264@centres.xtec.cat
SERVEI ESCOLA-EMPRESA
ORIENTACIÓ PROFESSIONAL
• QUI SÓN ELS DESTINATARIS?
• COM FUNCIONA?
• QUÈ CAL FER PER OBTENIR MÉS INFORMACIÓ?
• QUI SÓN ELS DESTINATARIS?
- ALUMNES I EXALUMNES de l’Institut Eduard Fontserè.
• COM FUNCIONA?
Durant el curs 2008-2009 funcionarà un servei d’assessorament i orientacióprofessional individualitzat a càrrec de professorat especialitzat de l’Institut.L’alumnat interessat haurà de presentar la sol·licitud a través del tutor/a del grup.Els exalumnes hauran de sol·licitar dia i hora de visita d’acord amb els horarisprevistos d’atenció individualitzada.
HORARIS D’ATENCIÓ INDIVIDUALITZADADEL SERVEI D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL
Professor/a: Dia:
Hora:
Professor/a: Dia:
Hora:
• QUÈ CAL FER PER OBTENIR MÉS INFORMACIÓ?
Comunicació amb l’Institut:
- E-mail: a8051264 , Adreça web:- - Correu postal: IES EDUARD FONTSERÈ
C/ de les Mimoses, 31, 08905, L’Hospitalet de Llobregat
- Comunicant les dades per telèfon: 93 449 55 94 o FAX: 93 449 56 06
- Contacte amb el tutor/a
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 213
SERVEI ESCOLA-EMPRESA
Borsa de Treball
FORMULARI DE DEMANDA DE TREBALL:
ESPECIALITAT:
□ ALUMNE □ EXALUMNE
DADES PERSONALS DEL/ DE LA SOL·LICITANT
NOM I COGNOMS: DNI:NIF:
DATA Dia Mes Any NACIONALITAT:NAIXEMENT
ADREÇA: Carrer núm.: Pis:
CODI POSTAL: LOCALITAT:
TELÈFON:TELÈFONMÒBIL: E-MAIL:
SITUACIÓ LABORAL I FORMATIVA ACTUAL
□ NO TREBALLO □ SI TREBALLONOM DE L’EMPRESA:POBLACIÓ:
□ SI ESTUDIOESTUDIS: LOCALITAT:
DADES ACADÈMIQUESESTUDIS Centre docent Any inici Fins l’any Títol obtingut
IDIOMA LLEGIT ESCRIT PARLATCatalà Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix MitjàCastellà Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix MitjàAnglès Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix MitjàFrancès Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix Mitjà
Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix MitjàGens Baix Mitjà Alt Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix Mitjà
CONEIXEMENTS INFORMÀTICSPrograma Nivell de coneixementsinformàtic Usuari baix Usuari regular Usuari alt Molt alt
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL(de més recent a més antiga)
Datainici
Datafinal
Nom empresa Localitat Lloc de treball o tascadesenvolupada
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 214
PREFERÈNCIES LABORALS, DISPONIBILITAT HORÀRIA I DEDESPLAÇAMENT
Tipus de feinaque es busca
Dedicació:
Jornada: □ Matí
□ Tarda
Mitjà de transport propi: □ SI
□ NO
Disponibilitat de cotxe: □ SI □ NO
ALTRES DADES D’INTERÈS
Data de l’última actualització:_________________
Comunicació amb l’Institut:
- E-mail: a8051264, Adreça web:- - Correu postal: IES EDUARD FONTSERÈ
C/ de les Mimoses, 31, 08905, L’Hospitalet de Llobregat
- Comunicant les dades per telèfon: 93 449 55 94 o FAX: 93 449 56 06
- Contacte amb el tutor/a
Podeu enviar aquest formulari un cop omplert: ENVIAR
La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats
Isabel Naya Ariste 215
SERVEI ESCOLA-EMPRESABorsa de Treball
FORMULARI D’OFERTA DE TREBALL
DADES DE
L’EMPRESA
O ENTITAT
Nom de l’empresa:
Carrer:
Localitat:
E-mail:
Telèfon:
Persona de contacte:
NOM I
DESCRIPCIÓ DEL
LLOC
DE TREBALL
NOMBRE DE LLOCS DE TREBALL QUE S’OFEREIXEN:
DURADA DEL CONTRACTE□ INDEFINIT □ TEMPORAL MESOS
JORNADA DE TREBALL I
RETRIBUCIÓ
Hores setmanals:
Dies de treball:
Horari diari:
Retribució aproximada:
INCORPORACIÓ□ IMMEDIATA DATA APROXIMADA:
PERFIL DEL CANDIDAT/A
FOMACIÓ PREFERENT
Especialitat:
Coneixements:
Titulació: □ Sí □ No és imprescindible
IDIOMA/ES
CONEIXEMENTS INFORMÀTICS
ALTRES REQUERIMENTS
Data de l’oferta:_________________
- E-mail: a8051264 , Adreça web:- Correu postal: IES EDUARD FONTSERÈ
C/ de les Mimoses, 31, 08905, L’Hospitalet de Llobregat- Comunicant les dades per telèfon: 93 449 55 94 o FAX: 93 449 56 06- Directament al teu tutor/aPodeu enviar aquest formulari un cop omplert: ENVIAR