Post on 30-Jan-2018
4. La fusta.
1
La fusta. Obtenció i propietats
Tipus de fusta. Aplicacions
Normes de seguretat al taller
Eines per a treballar la fusta
Unions i acabats
4. La fusta.
2
COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM ACTIVITATS
CCLI: Competència de comunicació lingüística. 3, 9, 10
CMCT: Competència matemàtica i competències
bàsiques en Ciència i Tecnologia. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
CD: Competència digital. 1, 2, 3
CAA: Competència de aprendre a aprendre. 1, 2, 5, 6, 7, 8 9
CSC: Competències socials i cíviques. 9
SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.
CEC: Consciència i expressions culturals. 4
4. La fusta.
3
1. La fusta La fusta s’obté dels arbres, per tant és una matèria primera d’origen vegetal, que a
causa de les seues propietats ha sigut utilitzada des dels temps més antics fins ara per
a fabricar tota classe d’objectes, vaixells, habitatges, mobles carruatges, instruments
musicals, etc.
Parts d’un tronc 1. ____________: és la zona del tronc
amb la fusta més recient.
2. _____________: és una fina capa
especialitzada de cèl·lules i és
l’encarregada que el tronc crescs a
l’ample.
3. _______________: és la zona que
separa la fusta de l’escorça exterior.
4. ____________: protegeix al tronc de
l’ambient exterior.
5. ____________: Aquí està la fusta de
millor qualitat.
2. Procés d’obtenció de la fusta A continuació es mostra el procés que ha de seguir-se des de l’extracció de la
fusta dels boscos fins a l’obtenció de les diferents formes comercials, a partir de les quals s’obtenen els productes acabats o objectes tecnològics de fusta.
Obtenció de la fusta
1. 2.
3.
4.
5.
6.
4. La fusta.
4
3. Propietats de la fusta Són aquelles que fan útil a la fusta per a moltes aplicacions i han fet d’ella un material
utilitzat des dels temps més antics fins a l’actualitat.
Propietats de la fusta
________________________
No deixa passar la calor
________________________ No deixa passar l’electricitat.
______________________________ Es pot serrar, foradar, rebaixar i polir
amb facilitat.
________________________ Té una densitat inferior a la de
l’aigua per tant sura.
_______________________________ Suporta bé esforços (tracció, compressió,
flexió, torsió i cisallament) i càrregues
PROPIETATS DE
LA FUSTA Revestiment de sòls
Bigues
Construcció de vaixells
Fabricació de mobles
Suports per a instal·lacions elèctriques
4. La fusta.
5
4. Tipus de fustes Hi ha molts tipus de fusta, a continuació post veure una classificació d’algunes d’elles.
5. Formes comercials de la fusta La fusta com a material tecnològic (preparat per a construir objectes) es presenta en forma
de barres llargues (de 2,40 m a 5 m) i es classifiquen segons la forma i les dimensions de la secció transversal.
Tipus de fusta
Tauló
Post
Tauler
Llistons Barres
Motlures
4. La fusta.
6
Les fustes que s’obtenen directament del tronc dels arbres s’anomenen fustes naturals.
6. Fustes naturals dures
Activitat 1: Busca algun tipus de fusta que no sura en
l’aigua i descriu les seues característiques.
Aplicacions de la fusta
4. La fusta.
7
7. Fustes naturals toves
Activitat 2: Indica si les fustes següents són toves o dures.
BEDOLL:_______________________ EUCALIPTUS:____________
CARRASCA:____________________ OLIVERA:___________________
NOUER: :______________________ FIGUERA:___________________
Aplicacions de la fusta
4. La fusta.
8
8. Fustes prefabricades S’obtenen mesclant borumballes o serradura de fusta natural amb diferents tipus
d’adhesius i premsant-ho tot. Es fabriquen fonamentalment taulers de diferents
gruixos i grans dimensions.
FUST
ES P
REF
AB
RIC
AD
ES
_______________________: Són fulloles de fusta encolades i
premsades. Les fulloles es col·loquen amb la veta girada 90º
Activitat 3: Enumera tres avantatges i tres inconvenients dels taulers
prefabricats.
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
__________________________________: Estan fetes amb borumballa de fusta mesclada amb cola i premsada. Les
superfícies poden quedar acabades en cru
o imitant altres tipus de fusta.
_______________________________: Estan fetes amb serradura de fusta
mesclada amb resines i premsada. Les superfícies poden quedar acabades en cru
o imitant altres tipus de fusta.
___________________________: Estan fetes amb serradura de fusta
mesclada amb resines especials termoenduribles i l’aplicació d’alta pressió i
temperatura.
4. La fusta.
9
9. Normes de seguretat al taller Quan es treballa al taller es poden utilitzar materials i ferramentes que poden ser
perilloses, per això s’ha de mantindre sempre una actitud d’atenció al treball i d’utilització
correcta de les ferramentes.
Normes de seguretat al taller
4. La fusta.
10
10. Procés de fabricació d’objectes de fusta Per a fabricar un objecte amb fusta cal realitzar una sèrie d’operacions que ha de
seguir un determinat ordre. A aquest el denominarem procés de fabricació.
Es prenen les mesures i es fan les
marques i línies necessàries.
Es talla (serrat) deixant un marge
entre la marca i el tall.
Es fan tots els forats que indiquen
els plànols.
S’elimina el material sobrant i es
deixen les superfícies polides.
Segons els materials les tècniques
d’unió són diferents.
S’acaben els objectes
envernissant-los o pintant-los.
Fabricació d’objctes de fusta
4. La fusta.
11
11. Eines de mesura. Són aquelles que ens permeten mesurar els
objectes i establir-ne les seues dimensions. Les més utilitzades són les següents:
.
.
Activitat 4: Dibuixa altres tres instruments de mesura de longituds.
Eines per a la fusta
_____________________________
És una làmina de metall rígida que té les
vores dividides en mil·límetres, encara
que la numeració pot aparèixer en cm o
en mm
_____________________________
Està constituït per una sèrie de listons de
fusta, d’un dm de longitud cadascun, que al
estar articulats permeten plegar el metre.
Tenen una longitud d’un metre.
_______________________________________
Està format per una làmina metàl·lica
flexible que s’enrotlla dins d’una caixa
4. La fusta.
12
12. Eines de traçat. Són aquelles que ens permeten marcar (dibuixar) sobre
la fusta les peces a fabricar.
13. Eines de subjecció. Quan es fan operacions de mecanitzat de la fusta,
aquesta s’ha de subjectar per a poder treballar de forma eficient i segura. Les més
utilitzades són:
____________________________
Es la ferramenta fonamental per a treballar en el banc. Diposa d’una
boca fixa i una altra mòbil. Entre aquestes es col·loca la peça a
treballar. La zona a treballar ha d’estar el més prop possible de les boques.
Eines per a la fusta
Superfície per a
colpejar
____________________________
S’utilitza per a traçar línies paral·leles al cantell de la fusta.
___________________________
Té com a finalitat traçar circumferències i traslladar mesures iguals.
____________________________
Eina que servix per a traçar línies perpencidulars al cantell de la fusta.
____________________________
Eina que servix per a traçar línies NO perpencidulars al cantell de la fusta.
Boca fixa
Boca mòbil
4. La fusta.
13
14. Eines per a serrar. Són les eines que permeten tallar la fusta de
distinta duresa i diferents formes.
____________________________
Per a fer talls ràpids sense massa precisió.
____________________________
Per a fer talls amb precisió i en
materials de poc gruix.
____________________________
Per a fer talls corbs.
____________________________
Per a tallar formes corbes de fusta de poc
de gruix (3-5 mm).
___________________________
S’utilitza per a subjectar peces entre elles o al
banc quan per la seua forma o dimensions no
es pot subjectar al caragol de banc.
____________________________
És un gat menut que s’utilitza quan les
peces a subjectar són menudes per al
serjant.
Eines per a la fusta
4. La fusta.
14
15. Eines per a rebaixar. Són les eines que s’utilitzen per rebaixar i
afinar els talls fets amb els xerracs.
Eines per a la fusta
____________________________
Les més habituals són les de mitja canya i
les redones. Tallen la fusta gràcies a unes
dents que tenen en la seua superfície que s’anomenen picat.
____________________________
Tenen el picat més menut i sols serveixen
per a treballar amb fusta de poc de gruix
o per a polir superfícies menudes.
cos
mànec
espiga
____________________________
És una ferramenta de tall amb la punta
molt esmolada i s’utilitza per a rebaixar la fusta per a fer encaixos. El mànec es pot
colpejar amb la mà o amb maça de fusta.
____________________________
Serveixen per planejar cantells tallats amb
els xerracs.
____________________________
Són uns raspalls de puntes d’acer que
s’utilitzen per a netejar les raspes i les llimes.
4. La fusta.
15
16. Eines per al trepatge. El trepatge consisteix en fer forats sobre la
fusta. Es necessita una ferramenta que talle i una màquina per fer-la girar.
.
____________________________
És la ferramenta que talla, està composta d’un mànec per a subjectar-
la, el cos que porta dues ranures
helicoidals i la punta que és la que talla.
____________________________
És una ferramenta manual que fa girar
la broca, segons models poden tindre velocitat lenta o ràpida.
____________________________
Ferramenta amb mànec i punta
utilitzada per fer petits forats per començar a enroscar els caragols.
___________________________
Ferramenta amb mànec i punta
utilitzada per fer forats en determinats
materials, plàstic, cartó, etc.
Eines per a la fusta
4. La fusta.
16
17. Eines per a clavar, desclavar i colpejar
____________________________
Per la part plana per aclavar i per la
part semiesfèrica per a reblonar.
____________________________
També conegut com martell de fuster.
Per a clavar.
____________________________
Per la part plana per aclavar i per la part l’ungla per a desclavar.
____________________________
Per colpejar sobre materials tous. Poden ser de fusta, de plàstic, de goma etc.
____________________________
Per desclavar o traure tatxes.
Eines per a la fusta
4. La fusta.
17
18. Eines per a cargolar i descargolar
S’utilitzen quan hem de subjectar peces de fusta que puguen desmuntar, és a dir
no són unions permanents.
____________________________
____________________________
____________________________
Tenen un mànec i les puntes poden canviar-
se.
____________________________
____________________________
En general els elements per a fer unions desmuntables s’anomen
caragols, però hi ha moltes classes decaragols segons el seu us. Una de
les característiques que defineixen un caragol és la forma del cap.
Per tal de no estropejar, tant els caragols com les eines, per a cada
tipus de cap s’ha d’utilitzar la punta del tornavís adequada.
Eines per a la fusta
4. La fusta.
18
19. La fusta i el medi ambient
Tot i l’existència de nous materials, hui encara s’utilitza la fusta per a la fabricació
d’un gran nombre d’objectes tecnològics. Donat que per a obtenir fusta hi ha que
tallar arbres aquesta activitat suposa una incidència sobre el medi ambient, que pot
convertir-se en agressió d’importants conseqüències. Una d’elles és la possible
deforestació d’extenses zones arbrades.
Ara bé la fusta és una matèria primera que gaudeix d’importants propietats
ecològiques i si fem un us sostenible dels boscos a més serà un recurs renovable.
Així la fusta és:
La fusta i el medi ambient
Si plantem arbres quan es tallem......
Com es descompon sense deixar residus......
Com es poden fer altres productes...
utilitzar......
____________________________
Tenen dos boques de diferents mesures.
____________________________
Tenen una boca fixa i una ajustable que
s’adapta a diferents mesures del cap del
caragol.
4. La fusta.
19
Activitat 5:
Segons les figures representades :
a) ordena-les segons l’ordre de les operacions a realitzar
b) indica el nom de l’operació que esta fent-se
c) indica quines ferramentes s’utilitzen en cada cas.
c
f
a
d
b e
Núm Ordre Operació Eines
1
2
3
4
5
6
Activitats
4. La fusta.
20
Activitat 6:
Identifica les ferramentes posant el nom corresponent.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
Activitats
4. La fusta.
21
Activitat 7:
Localitza les ferramentes següents a la sopa de lletres, trepant, xerrac, metre, serjant,
raspa, barrina, compàs i enformador.
Activitat 8:
Completa les paraules encreuades següents sobre les eines i els estris utilitzats en les
operacions amb la fusta.
Activitats
1. S’utilitza per a serrar i tallar la
fusta.
2. Serveixen per a desclavar, i també
per a subjectar i tallar.
3. Es fa servir per a clavar.
4. S’utilitza per a traçar línies
paral·leles en la fusta.
5. Es fa servir per a desbastar o
afinar.
6. S’utilitza per a enroscar i
desenroscar caragols.
7. S’usa per a subjectar peces a la
taula de treball, generalment.
8. Són semblants als pinzells, però és
més plana i ampla.
4. La fusta.
22
Activitat 9:
Tot al llarg de la història i abans de l’aparició del paper, els éssers humans han utilitzat
suports d’escriptura diferents: pedra, escorça d’arbres, ossos d’animals, tauletes d’argila,
papir, pergamí de pell, etc. El paper es va inventar a la Xina cap a l’any 105, i s’elaborava
de manera
artesana a
partir de fibres
vegetals i restes
de teixits.
Al voltant de
l’any 1840 va
començar a
utilitzar-se la
fusta triturada
(que conté
moltes fibres de
cel·lulosa) per
obtenir una
polpa amb la
qual s’elaborava
el paper tal com
el coneixem
actualment.
La diferència entre el paper i el cartó està en una característica tècnica anomenada
gramatge. El gramatge indica la massa, en grams, d’un metre quadrat de paper (g/m2).
Així per exemple, els fulls de paper que fem servir habitualment solen tenir un gramatge
de 80 g/m2; aixòvol dir que un metre quadrat (és la superfície que té un format A0)
d’aquest paper té una massa de 80 grams.
Classificació del paper segons el gramatge.
paper inferior a 140 g/m2
cartolina entre 140 i 400 g/m2
cartó superior a 400 g/m2
4. La fusta.
23
1. Observa la il·lustració del procés d’elaboració del paper. Completa el diagrama de
blocs corresponent a aquest procés i anota cada paraula en el requadre corresponent.
2. Com es calcula el gramatge d’un paper.
3. Les làmines de dibuix acostumen a tenir un gramatge de 130 g/m2. Quin significat
té aquesta dada.
4. Quina relació hi ha entre la densitat i el gramatge?
5. Quan es va inventar el paper:
6. A partir de quin any va començar a fabricar-se paper de la fusta:
Cola i blanquejants
4. La fusta.
24
Activitat 10:
Fes, en quinze línies, una descripció d’una serreta de vogir.
_______________________________________
_______________________________________
_______________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________