Història de la Història de la fotografiafotografia

De la cambra fosca a la càmera fotogràfica digital

La cambra fosca: origensLa cambra fosca: origensAristòtil, filòsof grec que va viure a Atenes entre

384 y 322 a. C, afirmava que si es practicava un petit orifici sobre la paret d’una habitació fosca, un feix lluminós dibuixaria sobre la paret oposada la imatge invertida de l’exterior.

La primera descripció completa i il·lustrada sobre el funcionament de la càmera fosca,

apareix en els manuscrits de Leonardo da Vinci (1.452-1.519).

Fixar la imatgeFixar la imatgeLa primera imatge fixada e inalterable a la llum pertanyal francès

Joseph Nicéphore Nièpce. (1765-1833).

El primer

Els primers passos Els primers passos

L’artista Louis Daguerre (1787-1851) va

perfeccionar la Técnica y creant el daguerreotip.

La imatge sobre paper: el CalotipLa imatge sobre paper: el Calotip William Henry Fox Talbot, va posar a punt un

procediment fotogràfic que consistia en utilitzar paper negatiu, en el qual es podia reproduir un número limitat de còpies, partint d’un únic negatiu.

1855. El col·lodió humit1855. El col·lodió humit Una espècie de vernís que s'aplicava a les plaques i sobre aquest s'estenia l'emulsió química fotosensible.

El color: l’Autocrom

Els germans Lumière

Les primeres càmeres Les primeres càmeres al mercat.al mercat.

La pel·lícula fotogràfica La pel·lícula fotogràfica

• En 1884 l'americà George Eatsman va fabricar la primera pel·lícula en carret de 24 exposicions.

• A partir de 1888, Kodak va treure al mercat una càmera que utilitzava carrets de pel·lícula en rotllo, en lloc de plaques planes.

• Estman va incloure en 1891 la primera pel·lícula intercanviable a la llum de dia. De la pel·lícula sobre paper es va passar en 1889 a la pel·lícula de cel·luloide, sistema que es segueix utilitzat avui dia.

La La pel·lícula fotogràficapel·lícula fotogràfica

Polaroid Polaroid

La càmera digitalLa càmera digital

Història Història

• La primera càmera digital va ser desenvolupada per Kodak, que va encarregar a Steve Sasson la construcció d'una càmera digital el 12 de desembre de 1975. Aquesta tenia la mida d'una torradora i una resolució equivalent a 0.01 Mega píxels. Necessitava 23 segons per guardar una fotografia en blanc i negre en una cinta de casset i el mateix temps per recuperar-la.

La primera càmera digital La primera càmera digital

Censor CCD (Changed Couple Device o dispositiu de transparència de càrrega) després de filtrar els colors vermell, verd i blau.

Cada cèl · lula fotosensible transforma la llum en un senyal elèctric analògic i l'emmagatzema en la memòria de la càmera, podent posteriorment transmetre el fitxer obtingut a un ordinador.

El píxel El píxel

Del laboratori fotogràfic al Del laboratori fotogràfic al tractament digitaltractament digital

L’actualitatL’actualitat

Ara sí, mòbils i iPhone amb càmeraAra sí, mòbils i iPhone amb càmera

Components de la càmera

DIAFRAGMA

¿Què és l'obturador?

La velocitat d'obturació quan premem el disparador de la càmera, en realitat el que fem és accionar l'obturador. Com ja hem vist, l'obturador sol ser unes cortinetes situades davant del negatiu, les quals, en obrir-se, deixen passar la llum que impressionarà la pel.lícula.

Quan el temps d'obturació augmenta o disminueix, el temps d'exposició de la pel · lícula d'imatge augmenta o disminueix de forma similar a l'ajust del diafragma, que deixa penetrar dues vegades més o menys llum amb cada graduació.

exF1.4 – 1/1000F2 – 1/500F2.8 – 1/250F4 – 1/120F5.6 – 1/60F8 – 1/30F11 – 1/15F16 – 1/8F22 – 1/4

L’objectiuL’objectiu L'objectiu és un conjunt

de lents convergents i divergents que formen part de l'òptica d'una càmera tant fotogràfica com de vídeo. La seva funció és rebre els feixos de llum procedents de l'objecte i modificar la seva direcció fins a crear la imatge òptica, rèplica lluminosa de l'objecte. Aquesta imatge es llançarà contra el suport sensible: Sensor d'imatge en el cas d'una càmera digital, i pel·lícula sensible en la fotografia química.

Distancia focalDistancia focal

Existeixen diferents tipus d'objectius segons la distància focal de

la lent utilitzada:

Objectius gran angular:

Objectiu l'angle del qual de visió és major al de l'objectiu normal (generalment entre 60 i 180º). S'utilitzaran per als plànols generals on ens sigui necessari abastar un gran angle de visió. La seva característica principal és que proporcionen gran profunditat de camp. Solen distorsionar la imatge fent corbes les línies rectes.

Exemple imatge gran profunditat de camp

Objectiu normal: Amb un angle d'entre 40 i 65º s'assemblen a la visió de l'ull humà. La seva utilitat es centra en la representació d'escenes sense càrrega dramàtica. La seva profunditat de camp és moderada. No sol presentar-se distorsió de la imatge com en els angulars,conservant-se la perspectiva original. A més, aquests objectius solen tenir una gran lluminositat.

Teleobjectius: L'angle de visió és menor que el de l'objectiu normal (generalment menor de 30º). Permeten acostar objectes situats a grans distàncies. Així aconsegueixen augmentar la grandària de les imatges respecte a l'objecte real. Per contra la seva profunditat de camp és reduïda i el seu punt d'enfocament crític.

El moviment