199

Josep Fortuny i Torrents.Una biografia política

C e n t r ed’EstudisMolletans

Col·lecció Vicenç Plantada

5

Joan Corbalán GilAntoni Lardín i Oliver

SEGONA EDICIÓ

SEGONA EDICIÓ

Primera edició: desembre de 2000Segona edició: novembre de 2020

© d’aquesta edició: Ajuntament de Mollet del Vallès© dels textos: Joan Corbalán Gil i Antoni Lardín i Oliver

Maquetació i disseny de la coberta: Institut d’Edicions de la Diputació de BarcelonaImpressió: I.G. Santa Eulàlia - ig@igsantaeulalia.comDipòsit legal: B-51.531/2000ISBN: 84-7794-748-1

7

SUMARI

Sobre el nostre pare .................................................................................. 9Presentació ............................................................................................... 11Nota a l’edició .......................................................................................... 15Introducció .............................................................................................. 17Els anys del República (1931-1936) ......................................................... 21

El bienni progressista (1931-1934) ........................................................ 25El bienni negre (1933-1936) ................................................................ 28

La guerra civil (1936-1939) ...................................................................... 37Del 16 de febrer al 18 de juliol .............................................................. 37Guerra i revolució (juliol 1936 - juny 1938) .......................................... 40

El final de la guerra. Exili i mort (juny 1938-juny 1939) .......................... 59Epíleg ....................................................................................................... 73

Apèndix documental .......................................................................... 77Fotografies ................................................................................................ 79Articles ..................................................................................................... 85Memòria .................................................................................................. 91Informes politicosocials ............................................................................ 105Sumaríssim ............................................................................................... 109Josep Fortuny a la model .......................................................................... 135Correspondència ...................................................................................... 137

Annexos ................................................................................................. 165Actes d’incautació ..................................................................................... 167Informe per a la Causa General ................................................................ 173Organitzacions polítiques molletanes i alguns membreslocals (1931-1939) ................................................................................... 179

8

Disposicions de la Generalitat de Catalunya ............................................. 181

Relació de partits polítics .......................................................................... 185

Bibliografia ............................................................................................... 189

Fonts ........................................................................................................ 191

Nou annex bibliogràfic a la segona edició ................................. 193

9

11

PRESENTACIÓ

La lluita per la memòria històrica és una lluita per no oblidar mai el que va passar i perquè mai més no es torni a repetir.

Diuen que les persones només passen a l’oblit quan deixem de recor-dar-les.

Abans, avui i sempre, tenim present la figura de l’alcalde Josep Fortuny, alcalde molletà jutjat en un judici sumaríssim, afusellat per les forces feixis-tes, a dos quarts de cinc de la matinada del 16 de juliol de 1939 i enterrat a la fossa comuna del cementiri de Montjuïc. Uns fets que tothom hauria de conèixer perquè cal recordar la història, malgrat que pugui ser dolorosa, per no repetir els mateixos errors.

Volem conèixer amb més exactitud les vicissituds entorn d’aquella exe-cució sumaríssima al Camp de la Bota. Un cop exhaurida la primera edició d’aquest llibre, n’hem volgut fer una segona, vint anys després, que és la que ara us presentem. Al llibre trobareu l’estudi fet per Joan Corbalán i Antoni Lardín ara fa vint anys, en què deixen per escrit la importància de la figura de l’alcalde Josep Fortuny, ens descobreix la seva vessant polític i més personal i ens permet aprendre del moment històric que va viure.

Vam adquirir un compromís amb el seu fill, Pere Fortuny, que avui es fa realitat. M’omple de satisfacció poder reeditar, repetir i actualitzar, el record i el reconeixement al seu pare. Contràriament, mai més no s’hau-rien de repetir fets com els viscuts a l’etapa més fosca de la nostra història recent.

Una història que ens ajuda a entendre que els esdeveniments sempre són complicats, polièdrics i obeeixen a diverses causes. No se’n poden sim-plificar, ni la seva anàlisi ni les seves conclusions. Tanmateix, acostuma a ser una bona pràctica conèixer les actuacions de les persones que en són protagonistes. Aquest llibre és també un homenatge i un record a totes aquelles persones assassinades i perseguides durant la Guerra Civil i durant el franquisme i és una forma de tornar-los l’honor i la dignitat que el règim franquista els va voler treure.

12

La legitimitat democràtica de l’alcalde Fortuny és inqüestionable. I el seu llegat és fruit de l’esperit de servei a un poble immers en una guerra cruenta i despietada que, tampoc, mai oblidarem.

Els tribunals militars van jutjar i condemnar injustament milers de ciu-tadans i ciutadanes innocents en acabar la Guerra Civil, sense cap mena de legitimitat jurídica. Una política de persecució, repressió i assassinat siste-màtics, ideada pels vencedors de la guerra, que en cap moment van buscar justícia més enllà de la pura venjança.

Aquest és un dels motius pels qual reclamem l’aprovació de la futura Llei de la memòria democràtica. Una llei que té per objectiu, entre d’altres, aconseguir la declaració de nul·litat de ple dret d’aquells judicis i sentències que, sense cap mena de garantia processal i al marge de la legalitat pròpia de qualsevol estat de dret, van suposar condemnes i execucions. Per això veig amb optimisme les accions que ha fet el govern d’Espanya de l’exhu-mació de Franco i treure’l del Valle de los Caidos i la nova llei de memòria democràtica que s’aprovarà al llarg de 2021, una llei de reparació històrica, dignificació de les víctimes i que aborda aquest tema tan llargament recla-mat, l’anul·lació dels judicis sumaríssims.

L’Ajuntament de Mollet del Vallès, des de sempre, ha estat incansable en la seva lluita per fer justícia per a tots aquells que van ser injustament condemnats i assassinats, com l’alcalde Fortuny: durant molts anys als plens hem acordat demanar la nul·litat d’aquell judici i fa poc vam iniciar un procediment penal internacional contra aquella sentència.

Josep Fortuny i Torrents va ser un home honest, que va dedicar la seva vida a millorar la societat on vivia, va lluitar per la igualtat i la llibertat: per la democràcia. I mai va abandonar aquests ideals, ni va deixar de creure en ells.

El seu no va ser pas un cas aïllat. Tenim l’exemple i el mirall de mi-lers d’homes i dones, com ho acrediten, entre altres institucions, l’Amical Mauthausen o l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya, amb les quals la nostra ciutat homenatja any rere any el sacrifici d’unes generacions que van lluitar per la llibertat i la igualtat.

Cada 15 octubre fem una ofrena floral per recordar els immolats (Lluís Companys) i l’alcalde Fortuny, perquè pervisquin per sempre en la nostra memòria aquells fets històrics. I el 5 de maig celebrem una altra ofrena floral, al monument Amical Mauthausen, per retre homenatge als cinc molletans que van perdre la vida als camps de concentració: Vicenç Bachs Vila, Pere Cuyàs Niubó, Antonio López Tarragona, Joan Molins Maynou, Joan Tura Ros. A tots ells, en nom meu i de la ciutat, vagi el meu més pro-fund record i agraïment.

13

L’Ajuntament de Mollet del Vallès, a més, s’ha adherit al projecte im-pulsat pel Memorial Democràtic, de la Generalitat de Catalunya, perquè les llambordes de topada o Stolpersteine, estiguin davant les cases on van viure les cinc víctimes molletanes dels camps nazis, en homenatge i record, amb la voluntat d’interpel·lar a la societat perquè mai més es tornin a pro-duir fets com els de la barbàrie nazi i per enfortir la nostra memòria sobre els fets històrics viscuts no fa pas gaires dècades.

Mollet és una ciutat molt sensibilitzada en la solidaritat amb les vícti-mes de diferents règims repressors, en la reivindicació de la memòria col-lectiva, per no oblidar mai quina ha estat la nostra història i refermar el nostre compromís amb la justícia.

Mai oblidarem les víctimes de la Guerra Civil i del nazisme i ho ex-pressem dinamitzant la recerca històrica, les commemoracions i els actes d’homenatge històrics. I ho fem també mantenint viva la història, recor-dant-la i explicant-la. Per transmetre-la a les noves generacions, als nostres joves, perquè la coneguin i no permetin que mai més tornin a succeir uns fets tan greus i dolorosos. Per això aquest llibre que ara teniu a les mans, es repartirà a les biblioteques dels instituts de la ciutat i es podrà trobar a la biblioteca municipal i serà d’accés públic al web de l’Ajuntament, perquè el relat que aquí s’explica no caigui en l’oblit del temps.

Per tots ells, per en Josep Fortuny i Torrents, qui va ser un alcalde mo-lletà republicà, democràtic, a qui honorem, i per al qual seguim reivindi-cant la rehabilitació de la seva figura, la del polític i la de la persona.

Li ho devíem. Per fer justícia amb ell i per fer justícia amb la nostra història.

Josep Monràs i GalindoAlcalde

15

NOTA A L’EDICIÓ

Aquesta segona edició conté intacte l’estudi històric fet pels seus au-tors, Joan Corbalán i Antoni Lardín, tal com es va editar l’any 2000, en el volum 5 de la Col·lecció Vicenç Plantada. Per enriquir, però, l’edició, i a la llum d’algunes noves aportacions sobre la figura de l’alcalde Josep Fortuny i dels esdeveniments d’aquells anys, presentem una nova llista de bibliogra-fia com a annex, al final del llibre.

17

18

19

20

Josep Fortuny i Torrents, nascut a Mollet del Vallès el 1902 i afusellat el juliol de 1939 per l’exèrcit franquista pel fet de defensar les seves idees, al Camp de la Bota de Barcelona. (Font: AHMMV.)

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

59

60

61

62

63

64

65

66

67

68

69

70

71

72

73

74

75

79

Josep Fortuny amb el seu gos. (Font: AHMMV.)

FOTOGRAFIES

80

Josep Fortuny amb la seva esposa Carme el dia del seu casament. (Font: AHMMV.)

81

Josep Fortuny amb alguns amics: Joan Castells, Pelegrí Pi, Rosa Estapé i Pere Soldevila, entre d’altres. (Font: AHMMV.)

82

Aspecte de la plaça de l’Ajuntament, escenari fonamental de la vida política del període estudiat, amb l’edifici de l’ajuntament i l’antiga font. (Font: AHMMV.)

Aplec al bosc de Can Pantiquet amb diverses personalitats polítiques del consistori republi-cà. Entre aquestes persones podem observar a Josep Fortuny (amb corbat de llacet) i Feliu Tura situat al centre. (Font: AHMMV.)

83

Una de les diversions més practicades pels nois de la població era el futbol. En la fotografia es poden observar els components de l’equip de futbol escolar que va dirigir Mn. Casanovas. (Font: AHMMV.)

Aspecte del torrent Caganell i de l’edifici que ocupaven les Germanes de «Nuestra Señora de la Enseñanza» incautat durant la Guerra Civil. (Font: AHMMV.)

84

Imatge de l’Hostal de Llorà on la família Fortuny Velázquez va restar uns dies després de marxar el pare cap a l’exili. (Font: Família Fortuny.)

Porta d’entrada de l’antiga església de Sant Vicenç, destruïda durant la Guerra Civil (Font: Institut Municipal d’Història de Barcelona.)

85

86

87

88

89

91

92

93

94

95

96

97

98

99

100

101

102

103

104

105

106

107

108

109

110

111

112

113

114

115

116

117

118

119

120

121

122

123

124

125

126

127

128

129

130

131

132

133

135

137

138

139

140

141

142

143

144

145

146

147

148

149

150

151

152

153

154

155

156

157

158

159

160

161

162

163

167

168

169

170

171

173

174

175

176

177

178

179

180

181

182

183

185

186

187

189

190

191

Nou annex bibliogràfica la segona edició

195

NOU ANNEX BIBLIOGRÀFICA LA SEGONA EDICIÓ

Bernal, M. A., Corbalán, J. i Lardín A. (2001). “Josep Fortuny, un molletà represaliat”. Jornades sobre la fi de la guerra civil (Olot, 1999). Actes: 453-465. Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca. Olot.

Corbalán, J. (2004). Els primers temps de la repressió franquista a Cata-lunya. “Sumaríssims d’urgència”. Notes, 19: 107-132. Mollet del Vallès.

Corbalán, J. (2008). Justicia, no venganza: los ejecutados por el franquismo en Barcelona (1939-1952). Silente. 432 p. Guadalajara.

Corbalán, J. (2008). Justícia, no venjança: els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952). Cossetània Edicions. 360 p. Valls.

Corbalán, J. i Garcia-Moreno, C. (2002). Joan Ambrós i Lloredo. Per Catalunya i la Llibertat. Centre d’Estudis Molletans, Col·lecció Vicenç Plantada, 7. 526 p. Mollet del Vallès.

Corbalán, J. i Lardín, A. (2003). Des de la presó: epistolari de Josep Fortuny (febrer - juliol de 1939). Congrés. Els camps de concentració i el món penitenciari a Espanya durant la guerra civil i el franquisme (Barce-lona 2002). Edició a cura de J. Sobrequés, C. Molinero i M. Sala: 991-1010. Museu d’Història de Catalunya. Ed. Crítica. Barcelona.

Daví, J. (2015). El compromís de la família Guanyabens i Martí Vivès amb els exiliats molletans. Notes, 30: 31-48. Mollet del Vallès.

Duran, S. i Ribot, M. (2009). Solidaritat catalana durant la Guerra Civil: els refugiats a Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 232 p. Santa Perpètua de Mogoda.

Fortuny, L. (2011). Les víctimes de la guerra civil a Mollet del Vallès. Uni-versitat Autònoma de Barcelona. 77 p. Cerdanyola del Vallès.

Fortuny, P. (2004). Josep Fortuny. Testimoni del seu fill Pere. L’Avenç, 291: 48. Barcelona.

Fortuny, P. (2014). Mort pel designi d’un capellà. Vallesos, 7: 72-74. San-ta Eulàlia de Ronçana.

Gordi, J. i Vilaginés, J. (Coord.) (1993). Moledo - Mollet (993-1993). Ajuntament de Mollet del Vallès. 204 p. Mollet del Vallès.

Macià, M. C. (1992). El personal polític de l’Ajuntament de Mollet del Vallès de 1930 a 1942. Notes, 6: 33-44. Mollet del Vallès.

196

Massaguer, M. A. (1987). La segona república a Mollet. Notes, 1: 39-44. Mollet del Vallès.

Planas, J. Coord. (2006). Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (segle XX). Diccionari biogràfic. Museu de Granollers, col·lecció Treballs del MdG, 4. 155 p. Granollers.

Solé Tura, J. (1986). Cent històries, cent vides. L’Aixernador, edicions ar-gentonines. 227 p. Argentona.

Suárez, M. A. (2000). La Segona República i la Guerra Civil a Mollet del Vallès. Centre d’Estudis Molletans, Col·lecció Vicenç Plantada, 4. 369 p. Mollet del Vallès.

Suárez, M. A. (2018). La repressió franquista a Mollet del Vallès: els pro-cediments judicials militars (1939-1945). Notes, 33: 117-174. Mollet del Vallès.

Suárez, M. A. (2014). Mollet: del primer alcalde franquista a l’execució del batlle republicà Fortuny. Vallesos, 7: 66-69. Santa Eulàlia de Ronçana.

Vilaró, R. (2016). Sobreviure a les presons de Franco. Testimoni epistolar del 1939 al 1943. Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, Col·lecció Estudis sobre Conflictes Socials, 4. 174 p. Tarragona.

200

Josep Fortuny i Torrents. Una biografia política.

Josep Fortuny i Torrents (Mollet del Vallès, 1902-Barcelona, 1939). Pastisser de professió i polític de vocació. Sense cap mena de dubte, una de les figures polítiques més rellevants de la població, va ser regidor i alcalde durant els anys de la Segona República i la Guerra Civil per l’Esquerra Republicana de Catalunya. Va morir afusellat al Camp de la Bota de Barcelona per defensar les seves idees socials i catalanistes.

Els autors

Joan Corbalán Gil (Santa Perpètua de Mogoda, 1964). Mestre de Ciències Socials (1985) i llicenciat en Història Moderna i Contemporània (1990) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va participar en l’elaboració del llibre sobre el mil·lenari de Mollet del Vallès (Molledo-Mollet, 993-1993) i ha escrit diversos articles a la revista Notes. És membre fundador del Centre d’Estudis Molletans. Els seus estudis sobre història se centren en la temàtica social (ensenyament primari durant els segles xix i xx) i en la microhistòria (sobre Mollet).

Antoni Lardín i Oliver (Barcelona, 1965). Llicenciat en Història Moderna i Con-temporània (1991) i màster en Història Contemporània (1998) per la Universitat Autònoma de Barcelona. També va col·laborar en el llibre sobre el mil·lenari de Mollet del Vallès (Molledo-Mollet, 993-1993). És membre fundador del Centre d’Estudis Molletans. Els seus estudis versen sobre l’oposició al franquisme des d’una perspectiva política i obrerista. Ha fet d’altres treballs d’història local sobre la Segona República i la Guerra Civil.

Podeu consultar els continguts de la Col·lecció Vicenç Plantada i sobre el Centre d’Estudis Molletans a www.molletvalles.cat