Post on 28-May-2020
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
ESTILS DE LA PINTURA CONTEMPORÀNEA
ENTERRAMENT A ORNANCE - Gustave Coutbet.
Estil de l’obra:
Realisme, França, 1855. El realisme va néixer com a pintura, gràcies al francès
Gustave Courbet. Tot i així, més tard el realisme és va passar a la literatura, a
l’escultura i a la filosofia.
Característiques:
El realisme consistia en representar de forma objectiva de la realitat, tal i com la
veien els artistes. Ja sigui en els aspectes contemporanis de l’època, com en
aspectes crítics de la situació que s’estava vivint.
Característiques de la pintura:
1. L’artista utilitza el coneixement de la perspectiva per crear il·lusions en
l’espai.
2. Els volums estan molt ben representats per la gradació de color, llum i
ombra.
3. Es representa molt bé i amb dificultat, la textura real de l’objecte.
4. El disseny i la tècnica per representar el cos humà, es perfecte.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
5. Tracten de temes d’ordre públic i crítica social.
6. Els artistes recreen escenaris reals de la vida quotidiana i contemporània
de l’època.
7. Els artistes no intenten representar un ideal perfecte, sinó representar la
realitat tal i com és. Ja sigui amb les seves formes belles, o amb les
seves formes lletges. La majoria de les formes lletges que es
representaven, eren considerades massa vulgars per l’època.
8. Aquest estil pictòric, s’oposa completament al romanticisme.
9. El més important dels artistes eren els temes sobre que parlaven la
pintura, no la forma amb la que estava feta. La majoria del temes
realistes eren considerats massa vulgars per l’època.
Relació de l’estil amb l’obra:
Podem observar-hi una situació comú, en aquest cas un enterrament, un tema
considerat vulgar per l’època en la que es va pintar el quadre, fet que va
ocasionar moltes crítiques. Courbet no va idealitzar ni als personatges ni a la
situació, ja que volia representar l’enterrament tal i com era, una atmosfera
carregada de negativitat i tristesa.
Respecte als aspectes tècnics de la pintura, per una banda podem veure com
els punts 2, 3 i 4 estan molt ben representats en la pintura, sobretot al
personatges. Per altra banda, està clar que el punt número 1 és veu al quadre,
ja que podem observar com el crucifix que subjecta un home religiós, sembla
que estigui clavat al terra, ja que darrere d’ell hi ha una muntanya que es veu al
fons.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
LA LLIBERTAT GUIANT AL POBLE - Delacroix.
Estil de l’obra: Romanticisme, Alemanya i el Regne Unit, S.XVIII.
Característiques del romanticisme:
El romanticisme va ser un moviment cultural que es va originar al Regne Unit i
Alemanya, com una acció revolucionaria en contra del racionalisme de la
il·lustració, i el neoclassicisme.
El romanticisme tenia com a finalitat defensar la llibertat en la vida i en l’art,
donar a entendre una idea de nacionalisme per el país de cadascú, i idealitzar
la veritat, és a dir, creant un món perfecte on la bellesa és absoluta, l’amor és
perfecte, hi ha una felicitat total, i hi ha justícia per tothom.
A més a més, en el romanticisme s’hi predominaven els sentiments per davant
de la raó i es reflectia la naturalesa com a estat d’ànim.
Característiques del romanticisme pictòric:
1. S’utilitzava en diferents tècniques, ja sigui al oli, amb aquarel·les, amb
gravats o litografies.
2. La textura de la pintura es va començar a utilitzar en aquest estil.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
3. Les pinzellades acostumaven a ser lliures i plenes d’expressivitat.
4. Va desaparèixer la línia davant del color, és a dir, la taca era la que
insinuava una persona o un paisatge, i no la línia.
5. La llum és importantíssima, i s’ha de vigilar a l’hora de ficar ombra i
lluminositat.
6. Les composicions acostumen a ser dinàmiques, marcades per les línies
corbes i els gests dramàtics.
7. Els temes més utilitzats eren el que parlaven del nacionalisme, o els de
fantasia y els macabres, els quals van ser ocupats per monstres, bruixes
y espectres.
8. Als quadres s’acostumaven a veure factors com la violència, el drama, la
lluita i la bogeria.
Relació de l’estil amb l’obra:
Si ens fixem, veiem que la composició és dinàmica. Fet que confirmem en les
pinzellades, què són clarament lliures i tenen molta expressió, ja que la majoria
d’elles són corbes. De fet, les úniques línies rectes que trobem son a les armes
i als edificis. Per tant, hi ha un predomini de línies corbes. Si ens fixem de ben
aprop, podem observar que hi ha una certa textura i profunditat, en la pintura.
Si ens fixem en la llum podrem saber que s’ha vigilat molt cuidadosament a
l’hora de ficar llum i ombra.
Respecte el tema, està clar que parla del nacionalisme, i que a la vegada les
accions són violentes i dramàtiques, a part de que la gent sembla boja per la
lluita que es lliura.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
ESMORZAR SOBRE L’HERBA - Édouard Manet.
Estil de l’obra:
És característic de l’autor, però es podria identificar com a Realisme-
Impressionisme, ja que té característiques d’ambdós estils.
Característiques de la pintura de Manet:
Té semblances que l’aproximen al impressionisme i altres que l’allunyen.
Manté una certa sensació d’immediatesa, típic del gust impressionista.
Composició que no està perfectament ordenada.
Li agrada lo fresc i lo natural.
No utilitza pinzellades dividides.
Utilitza com a color principal, el negre. Color que està prohibit en
l’impressionisme.
Molts quadres reflecteixen la realitat tal i com es veu. Característica
principal del realisme.
Alguns quadres són de crítica social. També és una característica del
realisme.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
Utilitza molt el contorn negre per a separar objectes i persones.
Lés pinzellades eren molt pastoses, fet què donava un joc realista als
seus cuadres, malgrat que ell volia ser un pintor impressionista.
Molts dels seus quadres estaven inspirats en obres de pintors
espanyols, o simplement en la cultura espanyola.
Algunes de les seves obres tenien característiques dels estampats
japonesos.
Durant tota la seva vida utilitzava la tècnica de pintura al oli, però al final
de la seva vida va utilitza la tècnica del pastel.
Relació de l’estil amb l’obra:
Després de saber les característiques de la pintura de Monet, anem a veure
quines d’aquestes va utilitzar el pintor per a fer aquest quadre:
Per començar, veiem que el tema d’aquest quadre és a l’exterior, a un lloc
natural i fresc, on els protagonistes dels quadres van a esmorzar.
Podem observar també, que la composició no sembla que estigui ordenada, hi
predomina el negre i els contorns negres als personatges i als objectes, les
pinzellades no estan dividides i són molt pastoses, fet que també era una de les
característiques de Monet, i anava en contra de les obres impressionistes.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
SOL NAIXENT – Claude Monet
Estil de l’obra: Impressionisme, França 1872.
Característiques de l’impressionisme:
L’impressionisme va néixer com a pintura gràcies a Monet, però més tard
també es va passar al món de la música, la literatura, la fotografia i el cine.
L’impressionisme va començar com una reacció contra el realisme, ja que els
artistes volien començar una nova era imaginativa.
L’objectiu dels artistes impressionistes era impressionar al públic. Els pintors,
fotògrafs i cineastes ho feien captant un moment concret de la llum. Els músics
buscant uns tons musicals que emocionessin als espectadors. I els escriptors
tractaven de representar primerament les sensacions, mitjançant el gènere
novel·lístic.
Característiques pictòriques de
L’objectiu era impressionar al públic.
Els pintors impressionaven al públic fent quadres captant moments
concrets de la llum, quan aquesta tenia una llum especial.
Triaven temes de la vida quotidiana.
Els paisatges eren pintats al aire lliure.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
Els colors havien de ser vibrants, i s’intentaven barrejar el menys
possible.
És feien pinzellades curtes. Sovint eren taques.
Les ombres es feien amb colors complementaris i les detallaven molt per
a donar una llum realista als objectes. També cal dir, que les ombres del
terreny reflectien el color del cel, fet que donava una frescor i llum
natural al paisatge.
Els artistes treballaven molt la llum natural dels objectes, el quals
reflectien la seva llum a altres. Això era per a causar més impressió al
espectador al veure l’obra.
Relació de l’estil amb l’obra:
Aquesta obra va ser la primera del impressionisme, i estava clar que havia de
tindre totes aquestes característiques. Per començar, els traços són
pràcticament taques o pinzellades curtes, el quadre tracta d’una alba, és a dir,
el moment que comença a fer-se de dia. Un moment on la llum és molt
important. També, podem suposar que la pintura, o almenys els esbossos, han
estat fets al aire lliure just al moment de l’alba.
Podem veure un reflex clar dels arbres, el sol, el cel i altres plantes. I també
podem veure les ombres negres dels pescadors i les barques, i també unes
altres ombres fetes amb colors complementaris, dels peixos.
En conclusió, totes aquestes característiques formen l’objectiu de l’obra
impressionista de Manet. Que impressiona al públic.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
LA NIT ESTRELLADA – Vicent Van Gogh
Estil de l’obra:
Postimpressionisme, França, 1980. És un moviment únicament pictòric, ja que
a diferencia de la música, la literatura, etc, la pintura impressionista es va
prolongar, però van sorgir uns petits canvis, i va néixer el post impressionisme
Característiques pictòriques del postimpressionisme:
L’objectiu principal, segueix sent el de impressionar al espectador.
Hi ha un interès força gran respecte la forma, el dibuix i la expressivitat
dels objectes i les figures humanes.
Desmaterialitza una mica les formes, tant dels objectes com dels
paisatges.
Els cossos acostumen a ser rigorosament geomètrics.
S’elimina la perspectiva i la profunditat, tant en els paisatges, com els
objectes.
Pel color s’utilitza molt el contrast entre uns i el altres, per definir els
plans i les formes.
S’utilitzen colors purs, amb una gran carga emotiva.
A diferència del impressionisme, aquí s’acostuma a utilitzar els tons
negres i les línies de contrast.
Les creacions acostumen a ser imaginatives.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
Les pinzellades, al igual que l’impressionisme, són curtes o bé, són
taques.
Les pinzellades intenten expressar l’angustia y el desconsol de l’autor i
del espectador.
Hi ha un interès per lo exòtic y els baixos fons.
Les composicions acostumen a ser simples i estàtiques.
Relació de l’estil amb l’obra:
Primerament, veiem que l’autor ha fet pinzellades curtes i expressives, i que
mostren una gran angustia per part d’ell. També que els tons foscos i el negre,
predominen en el cuadre, i que el tema és molt imaginatiu, i bastant exòtic, ja
que estem parlant d’una nit plena d’estrelles.
Després, veiem clarament com l’autor li va donar molta importància a les
formes, que va desmaterialitzat tant el paisatge com les figures que apareixen
en ell, i que aquestes figures les ha fet força geomètriques. Respecte la
composició, em de dir que és nota què és estàtica, ja que tot el pes recau a la
part de baix del quadre.
Finalment, si ens fixem en els colors podem observar que són purs, que porten
emocions, i què torna a predominar els contrastos de color negre, juntament
amb aquest color.
En conclusió, totes aquestes característiques formen l’objectiu de l’obra
postimpressionista de Van Gogh. Que impressiona al públic.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
JUGADORS DE CARTES– Paul Cézanne
Estil de l’obra:
Postimpressionisme, França, 1980. És un moviment únicament pictòric, ja que
a diferencia de la música, la literatura, etc, la pintura impressionista es va
prolongar, però van sorgir uns petits canvis i va néixer el post impressionisme.
Característiques pictòriques del postimpressionisme:
L’objectiu principal, segueix sent el de impressionar al espectador.
Hi ha un interès força gran respecte la forma, el dibuix i la expressivitat
dels objectes i les figures humanes.
Desmaterialitza una mica les formes, tant dels objectes com dels
paisatges.
Els cossos acostumen a ser rigorosament geomètrics.
S’elimina la perspectiva i la profunditat, tant en els paisatges, com els
objectes.
Pel color s’utilitza molt el contrast entre uns i el altres, per definir els
plans i les formes.
S’utilitzen colors purs, amb una gran carga emotiva.
A diferència del impressionisme, aquí s’acostuma a utilitzar els tons
negres i les línies de contrast.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
Les creacions acostumen a ser imaginatives.
Les pinzellades, al igual que l’impressionisme, són curtes o bé, són
taques.
Les pinzellades intentes intenten expressar l’angustia i el desconsol de
l’autor i del espectador.
Hi ha un interès per lo exòtic y els baixos fons.
Les composicions acostumen a ser simples i estàtiques.
Relació de l’estil amb l’obra:
Respecte la Nit Estrellada, aquest quadre varia una mica, ja què l’autor li dona
una part del seu propi estil, però no deixa de ser impressionista. Tot i que
aquest autor és considerat com l’antecedent del cubisme.
Podem saber que és una obra impressionista, perquè veiem que les formes
estan una mica desmaterialitzades, els cossos dels jugadors son una mica
geomètrics, els color s’utilitzen per contrastar i per definir els plans i les formes.
S’utilitzen els colors purs, i també els negres i les línies de contrast.
En quant les pinzellades, cal dir que són o molt curtes, o simplement són
taques, a part que expressen molt bé l’angustia i el desconsol de l’autor.
Per acabar, cal dir que la composició és diferent a la de la resta de les obres
postimpressionistes, ja que aquí l’autor li va donar una mica del seu estil. Això
ho podem saber quan ens fixem que la composició és molt més complicada
que les altres obres, i qué en comptes de concentrar tot el pes a la part de baix,
la concentra en ambdós costats i una mica abaix.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
HABITACIÓ VERMELLA – Henry Matisse
Estil de l’obra:
Fauvisme, un moviment pictòric expressionista considerat el primer moviment
d’avantguarda del segle XX.
Característiques pictòriques del fauvisme:
Els seus autors utilitzaven els colors purs, estridents i agressius, per tant
les seves pintures eren acolorides i atrevides.
Les formes eren més expressives que fidels a la realitat. Els quadres
eren expressions i no composició i ordre.
Es donaven una total llibertat davant la natura. Les figures són planes,
lineals i tancades en gruixudes línies de contorn.
Les perspectives són tancades i molt forçades i
Els temes que es tracten en aquest estil són els de sempre: el retrat, el
paisatge i els interiors.
La forma, i per tant els objectes, es simplifiquen i es representen en
funció d’un sentiment.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
Relació de l’estil amb l’obra:
En aquest quadre, veiem que el color dona la llum al quadre, ja que aquest no
té cap font de llum, i per tant no hi ha ombres. Els objectes estan resseguits per
uns contorns negres, però el dels arbres i el de la dona són més senzills, per tal
de donar importància a les flors dibuixades tan el la paret com en les
estovalles. Les figures són planes i no tenim gaire percepció del seu volum.
Podem observar un cert caos en l’obra, ja que no està ben composada, i la
perspectiva es veu molt forçada, tant en la taula, la cadira, els objectes o la
finestra. Tracta un tema quotidià, un interior.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
COMPOSICIÓ 4: Vasili Kandinsky
Estil de l’obra:
Art abstracte, 1910. Kandinsky va iniciar aquest corrent artístic en la pintura, i
més tard, altres persones la van iniciar també en l’escultura, la literatura, i la
música. Cal destacar, que els inicis d’aquest estil, van crear molta polèmica.
Característiques de l’art abstracte:
L’art abstracte és un concepte general, totalment opost al art figuratiu, ja que
utilitza el més esencial d’ell, així reduint-lo als aspectes cromatics, formals, i
estructurals.
Aquest moviment es basa solament en plasmar els pensaments de l’artista,
sense imitar el món exterior.
Caracteristiques pictòriques de l’art abstracte:
• Es prescindeix dels elements figuratius.
• es dona importància a les línies i als colors.
• La pintura no reflecteix la realitat, però expressa emocions i sentiments.
• Els colors s’escolleigen en total llibertat.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
Relació de l’estil amb l’obra:
Relacionem aquesta obra en l’art abstracte, perquè podem observar clarament
com la majoria d’elements figuratius que hi veiem, no existeixen, o estan
representats d’una forma no realista. Observem també, que els colors han estat
triats sense tenir res a veure amb el món exterior, amb excepció del arc de
Sant Martí. A part, podem veure com les línies i els colors agafen molta més
importància en l’obra, que els demés elements figuratius.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
EL GRITO – Edvard Munch
Estil: Expressionisme, Alemanya, s. XX
Característiques de l’expressionisme:
Va néixer en la pintura, però poc a poc es
va anant estenent, en altres camps
artístics, com: la música, el cine, el teatre,
la dansa i la fotografia.
L’expressionisme
Els artistes expressionistes buscaven la
expressió dels sentiment i emocions dels
artistes reflectides en les seves obres,
més que la representació de la realitat
objectiva.
L’expressionisme revela un costat
pessimista de la vida causat per les
circumstancies històriques del moment.
Característiques pictòriques del expressionisme:
Hi ha una força expressiva mitjançant colors forts i purs.
La composició dels colors estan fetes al atzar.
Els colors purs distorsionen les linies i les formes de la pintura.
Es pintes mascares i paisatjes on els protagonistes son: L’aigua, el cel,
la vegetació, i la intenció de mostrar els sentiments.
Són freqüents les cares desfigurades i tristes.
Les perspectives no són importants.
Els artistes reflecteixen els seus sentiments a través de la pintura.
Relació de l’estil amb l’obra:
El primer que pensem al veure aquesta pintura es que és molt probable que
l’autor sentís por a l’hora de fer aquesta pintura. Fet què es demostra quan ens
fixem més profundament amb el rostre de l’home que crida. A més, aquest
home te una expressió facial molt desfigurada. La perspectiva, no està del tot
correcta i comença a desfigurar-se també. Per acabar, cal dir què els color purs
i les pinzellades agressives, aconsegueixen que els espectadors sentim la por
que sentia l’autor a l’hora de pintar.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
PERSISTENCIA DE LA MEMÒRIA: Salvador Dalí
Estil de l’obra: Surrealisme, França, 1919.
Característiques del surrealisme:
El surrealisme va néixer com a literatura, però poc a poc es va anar passant a
altres arts com la pintura i la escultura.
El surrealisme creia amb l’existència d’una altra realitat y del pensament lliure.
Va crear un món absurd e il·lògic, on la raó no pot dominar al subconscient.
Aquest estil va prendre del Dadaisme, la importància del atzar i la rebeldia,
però va deixar de banda el caràcter negatiu i destructiu. Malgrat això, els
artistes surrealistes s’inspiraven bàsicament en la inspiració i el subconscient
d’un mateix.
Hi han dos tipus d’estils surrealistes:
- El surrealisme abstracte (Joan Miró i André Masson)
- Surrealisme figuratiu o realisme màgic (Salvador Dalí i René Magritte)
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
Característiques pictòriques del surrealisme:
• Hi han formes abstractes o figuratives simbòliques, que intenten plasmar la
realitat més profunda del ésser humà, el subconscient, i el món dels somnis.
• És dona moviment o vida, a objectes que no en tenen.
• Es presenta una falta de composició y ordre en les parts anatòmiques dels
cossos. De fet, poden no tenir un ordre i no seguir la seqüencia correcta.
• Es molt comú trobar-se amb elements inesperats o fora de lloc.
• Hi han objectes que poden sofrir canvis repentins o graduals, que son
ocasionats per evolucionar o retrocedir. D’això se’n diu metamorfosis.
• Poden haver maquines fantàstiques, que son aquelles que realitzen funcions
extraordinàries o executen feines impossibles, així desafiant les lleis de la
física o la mecànica.
• El sexe i lo eròtic es tracten de forma lúbrica.
• Es representen éssers o màquines que es mouen de forma aleatòria.
• Tracta de temes que normalment tendeixen a acabar amb un caos casi
sempre parcial.
• Hi ha una fusió entre lo orgànic i lo mecànic, i entre la perfecció de la
humanitat i lo sintètic del metall i la maquinaria.
• Les perspectives acostumen a ser buides, ja que al haver sortit
majoritàriament dels somnis o de la imaginació, tampoc s’espera que el seu
resultat acabi sempre amb unes connotacions estètiques correctes.
Relació de l’estil amb l’obra:
Relacionem la pintura amb el surrealisme, ja que presenta característiques com
les que em anomenat anteriorment. Característiques com que les figures que
trobem són abstractes, i que la perspectiva és buida e inclòs trista.
Sobre els rellotges, cal dir que se’ls hi dona moviment, estan col·locats en llocs
inesperats, i n’hi han dos que estan sofrint una metamorfosi, i dos més que es
fusionen amb lo orgànic i lo mecànic.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
EL MARXISME SANARÀ ELS MALALTS: Frida Kahlo
Estil de l’obra: Estil propi de l’autora.
Característiques d’aquest estil:
Les seves obres es caracteritzen per la
síntesis d ’elements expressionistes i
surrealistes i ens parlen de la seva vida,
mostrant el deteriorament i el sofriment
físic que va patir en el llarg d’aquesta,
també parlen sobre el feminisme, Mèxic
o política.
Frida Kalho Va començar a pintar obres
realistes, però finalment va acabar
juxtaposant elements en les seves
pintures fins que van semblar
surrealistes, però amb la diferència de
què pintava sobre coses reals.
Les seves pintures estan plenes de
colors brillants i els colors del fons
significaven diferents coses que anava anotant en un diari. Tots els quadres
estaven plens de símbols, ja sigues el seu cabell, els vestits, els objectes i
animals…
La tècnica que utilitzava era l’oli, tot i que alguna vegada va utilitzar aquarel·la.
Relació de l’estil amb l’obra:
És una obra surrealista, que parla sobre temes reals i està plena de
simbolismes. El tema principal és la política, concretament el marxisme, i el
quadre ens vol transmetre que el marxisme podrà alliberar la humanitat del
sofriment. Veiem que el quadre està ple d’imatges sense sentit, i que no trobem
tal qual en la realitat, així que veiem una mica el surrealisme en aquest sentit.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
CREU I R – Antoni Tàpies
Estil de l’obra: Pintura matèrica dintre de l’informalisme europeu.
Característiques d’aquest estil:
Hi han 4 tècniques diferents, dins d’aquest estil:
1. Espacialisme: Tracta de fer malbé el llenç, ja sigui tallant-lo, foradant-lo,
perforant-lo, etc. Artistes com Lucio Fontana.
2. Art brut: s’acostumen a utilitzar materials reciclats juntament amb pintura,
per fer quadres que recreen mons del subconscient de l’artista. Artistes
com Adolfo Wolfli.
3. Informalisme gestual o pintura gestual: Juga amb les pinzellades fent veure
que hi ha volum, però en realitat és tot pla. Artistes com Jean Debuffet.
4. Informalisme matèric o pintura matèrica: L’artista utilitza tot tipus d’objectes
barrejats amb pigments i un aglutinant que acostuma a ser el làtex. També,
hi ha una gran preocupació per l’aspecte físic i tècnic de l’obra, També,
l’artista utilitza tècniques destructives, es preocupa per l’aspecte físic i
tècnic de l’obra, no utilitza perspectiva ni forma, i organitza l’obra amb
composicions de matèria i no matèria. Artistes com Antoni Tapies.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
Relació de l’estil amb l’obra:
Creu i R és una pintura matèrica, i ho podem saber si relacionem les
característiques anteriors, amb el quadre. Per exemple, si ens fixem amb les
textures podríem veure que el quadre és una tècnica mixta que ajunta pigments
naturals amb elements naturals com terra, pedres, entre d’altres. També cal dir,
que hi ha una absència de perspectiva, i que també s’han utilitzat altres
tècniques com la destructiva, per fer algunes parts de l’obra.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
NUMERO 1 – Jackson Pollock
Estil de l’obra: Expressionisme abstracte, Estats Units, 1940. Dintre de la
pintura abstracta.
Característiques del expressionisme abstracte:
L’expressionisme abstracte és considerat la primer pintura abstracta que va
sorgir d’estats units. Va sorgir gràcies a l’artista Jackson Pollock, el qual
pensava que les formes matèriques formaven part del vell món del
renaixement, i que el nou món modern, estava construït per gent que viu en
una època mecànica, treballen, i expressen un món interior. És a dir, les
persones modernes expressen energia, moviment, i altres forces internes. Per
tant, els nous artistes s’havien d’expressar tal i com es sentien al moment de
pintar, sense haver fet una preparació abans.
En l’expressionisme abstracte hi han tres vessants:
Action Painting: Tracta de fer linies al atzar, ja sigui amb el pinzell, amb
qualsevol material, o amb les mans o els peus, amb la finalitat
d’expressar els sentiments que l’autor sent en aquell moment. En el
action painting, la gama de colors es tria al atzar. Artistes com Jackson
Pollock.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
Color Field paiting: Similar al action painting, però amb la diferencia que
aquí si què és té en compte la gama de colors i els materials amb que es
pinta. Artistes com Barnett Newman.
Pintura cal·ligràfica: Fa que qualsevol símbol, ja sigui abstracte o amb
significat, es converteixi en una obra d’art mitjançant tècniques
d’estilografia i pintura. Artistes com Mark Tobey.
Relació de l’estil amb l’obra:
Aquesta obra és situa dins de l’action painting, ja que Pollock va ser el seu
creador. Per a crear les obres, Pollock utilitzava el dripping, és a dir, deixava
caure la pintura en forma de fils, taques, o simplement tirava el pot se pintura.
Aquesta tècnica és veu clarament reflectida en l’obra de Pollock, i a més, cal dir
que la utilització d’aquesta tècnica feia que la creació de les pintures de
l’artista, fossin un autèntic espectacle.
Pollock acostumava a utilitzar pintura d’alumini, esmalt i pintura a l’oli, per les
seves obres, tot i que de vegades llançava al llenç alguns objectes que volgués
tirar. Per acabar, cal dir que el llenç que s’acostuma a utilitzar per aquest tipus
d’estil pictòric, és el de grans dimensions.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
SOPA CAMPBELL – Andy Warhol
Estil de l’obra: Pop art, 1950, regne unit.
Característiques de l’art pop:
L’art pop va sorgir casi simultàniament al regne unit i als estats units a la
dècada dels anys 50, com a reacció artística davant del expressionisme
abstracte, el qual deien que era massa vuit i faltat d’estil.
L’art pop va néixer com a pintura, però poc a poc va anar augmentar les seves
fronteres cap a l’escultura, la música, el disseny, entre d’altres. L’art pop és
caracteritzava en tots els àmbits, per utilitzar temes famosos de l’època, per
aconseguir popularitat. És considerava un moviment intel·lectual i que estava
apartat de la realitat social.
Característiques pictòriques de l’art pop
Els colors son purs, brillants i fluorescents. X
El llenguatge és figuratiu i realista, a excepció dels colors. X
La temàtica ha estat extreta de les grans ciutats, dels seus aspectes
socials, y dels culturals.
Joel Torremorell Amat Història de l’art 23/03/2016
Exemples on podem trobar il·lustracions de l’Art Pop, són: Als còmics,
revistes, diaris sensacionalistes, anuncis publicitaris, cine, ràdio,
televisió, música, espectacles populars, i elements de la societat de
consum. Y
Cada pintura o dibuix, tenia una explicació i un significat, al darrera.
La representació del caràcter és inexpressiva, preferentment frontal o
repetitiva. X
A vegades es combinaven objectes reals com flors de plàstic, botelles,
etc.
Moltes de les obres es feien com a referencia al status social, com
podrien ser la fama, la violència, els desastres, la sexualitat i l’erotisme,
signes de la tecnologia industrial, i la societat de consum. Y
En la majoria de les pintures es representaven els objectes en escala
real, és a dir, si un artista pop volia pintar una figureta que media 15cm,
a l’hora de pintar-la també havia de medir 15cm.
Les iconografies eren estilitzades, principalment en forma plana y amb
volum esquemàtic. X
Relació de l’obra amb l’estil:
Relacionem l’obra amb el pop art, ja que veiem un llenguatge figuratiu i realista,
amb uns colors purs, brillants, fluorescents i molt característics d’aquest estil.
També que les figures són més aviat iconogràfiques, planes, sense ombra i
sense volum esquemàtic. També sabem que l’obra és molt repetitiva, ja que
l’artista va fer el mateix objecte moltes vegades, en diferents colors.
El tema és la societat de consum, ja que estem parlant d’unes llaunes de sopa,
que en aquell temps eren molt emblemàtiques i populars als Estats Units.
Per acabar, cal dir que quan l’autor va pintar 32 llaunes de sopa Cambell’s, ho
va fer amb el tamany de les llaunes originals.