Post on 16-Aug-2019
Implantació de la Xarxa Fenològica de Catalunya i primers resultats
Jornades Eduard Fontserè, novembre 2013
1. Què és la fenologia
2. Relació amb el canvi climàtic
3. Situació a Catalunya
4. Som hereus d’un passat
5. Naixement Fenocat
6. Primers resultats
7. Projectes de futur
1. Índex
Índex
1. FENOLOGIA Branca de l’ecologia que descriu i estudia les relacions entre
els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques de les espècies
floració plantes
migració ocells
presència papallones
1. Què és la fenologia
2. Relació amb el canvi climàtic
L’escalfament del sistema climàtic és inequívoc. Molts dels canvis observats des de 1950 no tenen cap precedent en l’últim mil·lenni. L’atmosfera i l’oceà s’ha escalfat, el nivell del mar ha augmentat i les concentracions de GEH s’han incrementat.
És extremadament probable que la influència humana sigui la causa dominant de l’escalfament observat des de meitat de segle XX.
http://www.climatechange2013.org/WGI_AR5
Grups de treball Grup I: La Base Científica
(23 setembre Estocolm, Suècia ) Grup II: Impactes, Adaptació i
Vulnerabilitat (25 maig Yokohama, Japó)
Grup III: Mitigació del Canvi Climàtic (7 abril Berlín, Alemanya)
3r IPCC (2001): “Molts sistemes físics i biològics, com l’hidrològic, glaceres, gel, vegetació, insectes, ocells i mamífers ja experimenten reacció al canvi de temperatura”
Canvis observats en la T mitjana superficial 1901-2012
Font: http://www.climatechange2013.org/report/
2. Relació amb el canvi clmàtic
“Hi ha un nivell de confiança molt alt, basat en un major número d’evidències observades en un major nombre d’espècies, en què el recent escalfament està afectant notablement els sistemes biològics terrestres, per exemple en l’avançament de processos primaverals com la brostada de les fulles, la migració de les aus o la posta d’ous i el període d’incubació.”
Canvi climàtic 2007, informe de síntesi, pàg. 33
“Hi ha un nivell de confiança alt en què, en nombroses regions, els brots verds tendeixen a aparèixer més aviat en primavera degut a l’allargament dels períodes tèrmics de creixement, per efecte del recent escalfament”
4rt IPCC (2007):
2. Relació amb el canvi climàtic
Canvis en sistemes físics i biològics i en la T
superficial de 1970 al 2004
Font: 4rt IPCC (2007) WGII: Impactes, Adaptació i Vulnerabilitat
2. Relació amb el canvi climàtic
Vulnerabilitats clau de sectors i sistemes davant del canvi climàtic durant el segle XXI per a les principals regions biogeogràfiques d’Europa
Tundra
Mediterrani
Boreal
Atlàntic Central
Estepa
Font: 4rt IPCC (2007) WGII: Impactes, Adaptació i Vulnerabilitat
Menor disponibilitat d'aigua, augment de la sequera; severes pèrdues de biodiversitat; augment d’incendis forestals; reducció del turisme estival; disminució de superfície òptima de conreu, increment de demanda energètica a l'estiu, la reducció de producció d'energia hidroelèctrica, la pèrdua de terres en estuaris i deltes, augment de la salinitat i l'eutrofització de les aigües costaneres; augmentat dels efectes en la salut de les onades de calor.
Evolució de la temperatura mitjana anual en el període 1950-2012 i per al conjunt del país. Període de referència 1971-2000.
-50
-40
-30
-20
-10
0
10
20
30
40
50
1950
1955
1960
1965
1970
1975
1980
1985
1990
1995
2000
2005
2010
An
om
alia
de
PP
T (%
)
Anomalia de la precipitació anual per al conjunt de 62 sèries i al període 1950-2012. (% respecte la mitjana del període de referència 1971-2000)
Tendència de l’índex DEC per al període 1950-2012, expressada en dies/dècada. L’àrea circular
és proporcional a la magnitud del canvi obtingut; en color verd apareixen les tendències positives, i en color lila, les negatives. El cercle indica que la variació és estadísticament significativa (p<0,05).
Roquetes
Durada de l’estació de creixement (DEC)
Nombre de dies durant un any entre la primera ratxa de, com a mínim, 6 dies amb TG > 5 °C i la primera ratxa després de l’1 de juliol amb, com a mínim, 6 dies amb TG < 5 °C
Ransol
Terrassa
Girona
2. Relació amb el canvi climàtic
Lleida
Dies d’estiu (DE25)
Nombre de dies en què TX > 25 °C en un any
Tendència de l’índex DE25 (Dies d’estiu) per al període 1950-2012, expressada en dies/dècada. L’àrea circular és proporcional a la magnitud del canvi obtingut. El cercle indica que la variació és estadísticament significativa (p<0,05) i la circumferència indica manca de significació estadística.
2. Relació amb el canvi climàtic
-20,0
-15,0
-10,0
-5,0
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
19
90
19
91
19
92
19
93
19
94
19
95
19
96
19
97
19
98
19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
Niv
ell
de
l m
ar
(cm
)
Evolució del nivell mitjà mensual del mar a l’Estartit (cm) (1990-2012). Dades del mareògraf de Josep Pascual.
Evolució de la temperatura de l’aigua del mar en superfície a l’Estartit (1974-2012). Els valors s’expressen com a anomalies respecte el període de referència 1974-2000.
Variació projectada de la T mitjana anual per al període
2011-2050 (període de referència1971-2000)
Escenaris climàtics futurs
Evolució del nivell del mar i de la temperatura de l’aigua
2. Relació amb el canvi climàtic
Variació projectada de la PPT mitjana anual per al període
2011-2050 (període de referència 1971-2000)
Floració de la pomera a Cardedeu
Primera observació de la papallona de la col a Cardedeu
Dia
de
l’an
y
Any
Dia
de
l’an
y
Any
2. Relació amb el canvi climàtic
La sèrie de Cardedeu (Pere Comas)
• Iniciada per Pere Comas i continuada per Miquel Comas, des de 1952 fins el 2005 (algunes dades fins més tard)
• En Pere Comas observava 103 espècies de plantes (sortida de les fulles, floració, sortida del fruit i caiguda de la fulla), l’arribada de 6 ocells migratoris i la 1a aparició d’una papallona.
• És una de les sèries mundials més llargues i homogènies (Borroughs, 1992)
Il·lustració: CRISTINA LOSANTOS, Cavall Fort “Pere Comas i el canvi climàtic”
3. Situació a Catalunya
3. Situació a Catalunya
... A la recerca de sèries catalanes
Font: AEMET i RAM http://www.tiempo.com/ram/2764/la-observacin-fenolgica-en-agrometeorologa-y-climatologa/comment-page-1/
Cadascuna segueix criteris diferents • més o menys fenofases • diferent codificació • compartimentació
• Societats l’ornitologia (ICO) • CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) • Escoles tècniques d’agronomia i d’enginyeria agrària, ADV • Instituts d’investigació (INCAVI, IRTA, jardins botànics...) • AEMET
3. Situació a Catalunya
4. Som hereus d’un passat
• Escola Provincial d’Agricultura: Xarxa meteorològica de la Granja Experimental (1896-1906)
• SMC: 1931 Comissió catalana de Meteorologia agrícola. Adopta la resolució 79 de la Conferència Meteorològica de
Copenhaguen (1919) segons la qual s’insta als diferents serveis meteorològics a iniciar observacions fenològiques
Adapta les normes europees més modernes i tria les espècies a observar
Nota d’Estudi núm. 63 publicada l’any 1936:
Primers resultats de conjunt de les observacions fenològiques a
Catalunya (1932-1935)
4. Som hereus d’un passat
Recomanacions OMM per a l’observació fenològica
5. Naixement Fenocat
5. Naixement Fenocat
Què fa Europa?
Acció COST 725: Establint una plataforma de dades fenològiques europea per a aplicacions climatològiques (2009)
Principal objectiu de la PEP725: Promoure i facilitar la recerca fenològica amb una base de dades europea oberta a tothom (científics, educadors i gent interessada en el tema)
http://www.pep725.eu/
Base de dades de fenologia paneuropea: Pan European Phenology Database (PEP725)
5. Naixement Fenocat
Escala BBCH: sistema alemany per codificar uniformement els estadis de creixement de les plantes mono i dicotiledònies. L’acrònim de ve de Biologische Bundesanstalt, Bundessortenamt and Chemical industry.
Es basa en codi per cereals de Zadoks et al. (1974) i fa servir un sistema decimal.
5. Naixement Fenocat
Formació de brots laterals
Biologische Bundesanstalt, Bundessortenamt und Chemische Industrie
Sistema tradicional (“Phenological Event Monitoring”)
Operativa: 1. Observar l’ocurrència de sèries d’”events fenològics”
2. Enregistrar la data de l’ocurrència de l’event 3. Deixar d’enregistrar l’event un cop s’ha iniciat
S’enregistra:
Fenologia de plantes en creixement en regions on cada etapa de vida es desenvolupa en una progressió predictible
cada any
Els esdeveniments lligats a les fulles sempre progressen en aquest ordre sense desviació a causa de les condicions meteorològiques d'un
any concret
1a instància d’un event fenològic en una estació
donada 1eres fulles obertes el 8 d’abril
1
2
Però no hi ha forma d’enregistrar:
• Freqüència de mostreig i estimació de l'error en la data de l'esdeveniment enregistrat • Esdeveniments inusuals (per exemple gelades negres) • Repetició d'esdeveniments fenològics en una mateixa estació (per exemple, repetició de floració) • Durada de les etapes de vida de la planta
Per això els americans proposen una nova forma de fer l’observació fenològica:
Nou sistema (“Phenophase Status Monitoring”)
Operativa:
1. Planificació d’observacions regulars (cada 2-3 dies idealment) 2. S’assenyala la data a cada observació 3. S’enregistra l’estat de cada fenofase a cada observació
4. Les observacions es realitzen al llarg de tot l’any
Aquest enfocament també s'adapta bé a intervals de mostreig irregular i l'observació de la fenologia animal.
5. Naixement Fenocat
1 L’avaluació de l’estat de la fenofase responent
“Sí/No” és intuïtiu pels observadors
2 El càlcul d’incertesa in la data exacta de
començament o final d’una fenofase es pot estimar amb l’enregistrament d’“absències” de
fenofases
La “Brostada i emergència de les fulles", va començar el 5 abril amb un error possible de -2 dies i va acabar el 10 d'abril amb un error
possible de -2 dies
5 Es pot calcular la durada de la
fenofase
La maduració del fruit va del 20 d’abril (-1d) al 7 de maig (-2d)
4 Es poden seguir múltiples ocurrències d'un fenofase
Dos episodis de floració diferents en una àrea amb disponibilitat d'aigua
impredictible
3 Esdeveniments inusuals poden ser
capturats
Ex: Una segona ronda de brostada i emergència de la fulla després d'una
gelada, la defoliació per insectes o sequera
Phenological event* Occurred between Estimated
date
Uncertaint
y
Leaf budburst (beginning of Breaking leaf
buds”)
Apr 11 Apr 14 Apr 12 + 1.5 days
First leaves unfolded (beginning of “Leaves”)
Apr 14 Apr 19 Apr 16 + 2.5 days
All leaves unfolded (end of “Breaking leaf buds”)
Apr 19 Apr 20 Apr 19 + 0.5 days
75% of full leaf size (beginning of “>75% of full leaf
size”)
Apr 19 Apr 20 Apr 19 + 0.5 days
50% of leaves colored (beginning of “>50% of leaves
colored”)
May 1 May 3 May 2 + 1 day
All leaves colored (beginning of “All leaves
colored”)
May 3 May 5 May 4 + 1 day
50% of leaves fallen (beginning of “>50% of leaves
fallen”)
May 3 May 5 May 4 + 1 day
All leaves fallen (beginning of “All leaves
fallen”)
May 5 May 8 May 6 + 1.5 days
First flowers (beginning of “Open flowers”)
Apr 11 Apr 14 Apr 12 + 1.5 days
Full flower (beginning of “Full flowering”)
N/O N/O -- --
End of flowering (end of “Open flowers”)
Apr 14 Apr 19 Apr 16 + 2.5 days
First fruits ripe (beginning of “Ripe fruits”)
Apr 19 Apr 20 Apr 19 + 0.5 days
Visites als observadors
133 observadors (febrer 2013) 148 vigilants (febrer 2013) Xarxa d’Observadors Meteorològics
(XOM)
5. Naixement Fenocat
El Projecte de la Xarxa Fenològica Catalana: Fenocat
A. Encàrrec a la Institució Catalana d’Història Natural: Adaptació de les instruccions europees (Selecció de les espècies típiques del nostre territori – aplicació escala BBCH)
B. Creació de la base de dades i del sistema d’introducció de les mateixes
C. Detecció dels observadors interessats D. Inici de l’activitat
5. Naixement Fenocat
5. Naixement Fenocat
Redacció de la Guia bàsica d’observacions fenològiques
• 25 espècies de plantes (silvestres, ornamentals, arbres fruiteres, conreus anuals d’hivern, conreus anuals d’estiu i herbes ferratgeres) • 14 ocells (11 de primavera-estiu i 3 de tardor-hivern) • 6 papallones (4 sedentàries i 2 de migradores)
5. Naixement Fenocat
Exemple de fitxa de la guia bàsica d’observació fenològica
5. Naixement Fenocat
5. Naixement Fenocat
Consells generals per fer l’observació fenològica
• Selecció del lloc de l’observació
• Selecció de l’espècie a observar
• Selecció de la planta a observar
• Com fer l’observació i com omplir els fulls d’observació
Les plantes, els ocells i les papallones diürnes
• El cicle fenològic
• Metodologia
• Llistat d’espècies
ANNEX – Fitxa de cada espècie
És preferible seguir molt poques espècies –i fins i tot pocs estadis fenològics-
però amb precisió i continuïtat any rere any
5. Naixement Fenocat
L’observador tria les espècies i fenofases que vol observar
Es confecciona un formulari a la seva mida
Inici de les observacions
Tramesa del full d’observacions en acabar el mes
Tramesa als organismes que centralitzen les dades per fer estudis
PEP 725
ICO
CBMS
Les observacions es guarden a la base de dades
Metadades
Control Qualitat
Objectiu final: posar les dades a disposició del món científic
5. Naixement Fenocat
Dia Meteorològic Mundial: inauguració de la Xarxa Fenològica de Catalunya
(Fenocat)
5. Naixement Fenocat
1r SMC 50 observadors •45 plantes •5 ocells •1 papallones
2n SMC 75 observadors •25 plantes •14 ocells •6 papallones
5. Naixement Fenocat
0
10
20
30
40
50
60
Ore
net
a vu
lgar
Pu
pu
t
Am
etl
ler
Cir
erer
Oliv
er
Alz
ina
Fari
gola
Falc
iot
neg
re
Po
mer
a
Cu
cut
Plà
tan
Ro
ssin
yol
Cep
Ore
net
a c
ua-
bla
nca
Ab
elle
rol
Gin
esta
Ro
sella
Cle
òp
atra
Saü
qu
er
Fon
oll
Gu
atlla
Llim
on
era
Mig
rad
ora
del
s ca
rds
Ori
ol
Arb
oç
Llu
er
Pap
alo
na
tigr
e
Au
rora
Frei
xe d
e fu
lla g
ran
Taro
nge
r
Arç
bla
nc
Bla
t
Cap
sigr
any
Ap
ol·l
o
Bla
t d
e m
oro
Esco
rxad
or
Este
pa
bla
nca
Fred
elu
ga
Du
rbec
Ord
i
Faig
Fetg
era
Gir
a-so
l
Oliv
ard
a
Alf
als
Núm. observadors per a cada espècie
52
2
6. Primers resultats
6.Primers resultats
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Val
lès
Ori
enta
l
Gar
rotx
a
An
oia
Bai
x Em
po
rdà
Gir
on
ès
Oso
na
Bag
es
Bai
x C
amp
Bai
x Ll
ob
rega
t
Bar
celo
nès
Rib
era
d'E
bre
Alt
Em
po
rdà
Alt
Pen
edès
Bai
x P
ened
ès
Ber
gued
à
Gar
rigu
es
Mar
esm
e
Rip
ollè
s
Segr
ià
Selv
a
Urg
ell
Alt
Urg
ell
Alt
a R
ibag
orç
a
Bai
x Eb
re
Co
nca
de
Bar
ber
à
Pal
lars
Ju
ssà
Pal
lars
So
bir
à
Pri
ora
t
Sols
on
ès
Val
d'A
ran
Alt
Cam
p
Cer
dan
ya
Gar
raf
Mo
nts
ià
No
guer
a
Pla
de
l'Est
any
Pla
d'U
rgel
l
Sega
rra
Tarr
ago
nès
Terr
a A
lta
Val
lès
Occ
iden
tal
Observadors per comarca
5. Naixement Fenocat
Quercus ilex, 50% flors obertes
1
3
Alzina - Aprox. El 50% de flors mostren els estams
FEBL003 - St. Feliu de Llobregat (25 m) FEVR004 - Vallromanes (153 m)FEPJ001 - St. Martí de Canals (649 m) FEOS001 - Olost (669 m)FEPS001 - Baix Pallars (591 m)
No
Sí
?
Quercus ilex, 50% flors obertes FEAN001 - Santa Margarida de Montbui
FEAP002 - Vilafranca del Penedès
FEBA001 - Moià
FEBL003 - Sant Feliu de Llobregat
FEBN001 - Barcelona - Observatori Fabra
FEGX004 - La Vall de Bianya
FEOS001 - Olost
FEPJ001 - Sant Martí de Canals
FEPS001 - Baix Pallars
FESO001 - Solsona
FEVR001 - Castellterçol
FEVR002 - Sant Fost de Campsentelles
FEVR004 - Vallromanes
FEVR005 - Sant Feliu de Codines
01/04/2013 0 0 1 1 0 1 0 1 1 1 1 1 0 0
02/04/2013 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 0 1
03/04/2013 1 1 0 0 1 0 1 1 1 1 0 1 0 1
04/04/2013 1 0 1 0 0 0 0 0 1 0 1 1 1 0
05/04/2013 1 0 0 0 1 0 0 1 1 0 0 0 0 1
06/04/2013 1 1 0 1 0 0 1 0 1 1 0 0 0 0
07/04/2013 1 0 1 0 0 1 0 1 1 0 0 0 1 0
08/04/2013 1 3 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 0 1
09/04/2013 1 0 0 0 1 0 1 1 1 0 0 0 1 1
10/04/2013 0 0 1 1 0 0 0 0 1 1 0 0 0 1
11/04/2013 1 0 0 0 0 0 0 1 1 0 0 1 0 1
12/04/2013 0 3 0 0 0 0 1 0 1 1 1 0 1 1
13/04/2013 0 0 1 1 1 0 0 1 1 0 0 0 0 1
14/04/2013 1 0 0 0 0 1 0 0 1 0 0 0 1 0
15/04/2013 1 0 0 0 0 0 1 1 1 1 0 0 0 1
16/04/2013 1 3 1 1 1 0 0 0 1 0 1 0 0 1
17/04/2013 1 0 0 0 0 0 0 1 1 1 0 0 1 1
18/04/2013 1 0 1 0 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1
19/04/2013 0 3 0 0 0 0 0 1 1 1 0 0 0 1
20/04/2013 0 0 0 3 0 0 0 0 1 0 1 0 1 1
21/04/2013 1 0 1 0 0 1 1 1 1 0 0 0 0 0
22/04/2013 0 3 0 0 0 0 0 0 1 1 0 0 0 1
23/04/2013 0 0 0 0 1 0 0 1 1 0 0 1 1 1
24/04/2013 1 0 0 3 0 0 1 0 1 1 1 0 0 1
25/04/2013 3 3 1 0 0 0 0 1 1 0 0 0 0 1
26/04/2013 3 0 0 0 0 0 0 0 1 1 0 0 1 1
27/04/2013 3 0 0 3 0 0 1 0 1 0 0 1 0 1
28/04/2013 1 3 0 0 3 3 0 1 1 0 1 1 0 0
29/04/2013 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 1
30/04/2013 1 3 1 3 0 0 1 1 1 1 0 0 0 1
01/05/2013 1 3 0 3 0 1 0 0 1 0 1 0 1 1
02/05/2013 0 0 1 0 0 0 0 1 1 1 0 0 1 1
03/05/2013 1 0 0 0 0 0 1 0 1 0 0 3 3 0
04/05/2013 1 3 0 0 0 0 0 1 1 1 0 3 3 1
05/05/2013 1 0 1 3 0 0 0 0 1 0 1 0 3 1
06/05/2013 0 0 0 0 0 0 1 0 1 1 0 0 3 1
07/05/2013 1 3 0 0 1 3 0 1 1 0 0 0 3 0
08/05/2013 0 0 1 3 0 0 0 0 1 3 0 3 0 0
09/05/2013 1 0 0 0 0 0 1 2 1 0 1 0 1 1
10/05/2013 0 3 0 0 0 0 0 0 1 3 0 0 0 1
11/05/2013 3 0 1 0 0 0 0 3 1 0 0 3 0 1
12/05/2013 3 0 0 1 1 0 1 0 1 0 0 0 1 1
13/05/2013 3 0 0 0 0 0 0 1 1 3 1 0 0 1
14/05/2013 3 3 0 0 0 3 0 0 1 0 0 0 1 0
15/05/2013 3 0 1 0 0 0 1 1 1 3 0 0 0 0
16/05/2013 3 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0
17/05/2013 3 1 0 0 1 0 0 1 1 0 1 0 1 0
18/05/2013 1 0 1 1 0 0 3 0 0 3 0 3 0 1
19/05/2013 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1
20/05/2013 1 1 0 0 0 0 0 0 1 3 0 0 1 1
21/05/2013 0 0 1 0 0 1 3 1 1 0 1 0 0 1
22/05/2013 1 0 0 0 1 0 0 0 1 3 0 0 0 1
23/05/2013 1 0 0 0 0 0 0 1 1 0 3 3 1 1
24/05/2013 1 1 1 0 0 0 1 0 1 1 0 0 0 1
25/05/2013 0 0 0 0 0 0 0 1 1 0 3 0 0 0
26/05/2013 1 0 0 1 1 0 0 0 1 0 0 0 1 0
27/05/2013 1 1 1 0 0 0 1 1 3 1 0 3 0 0
28/05/2013 1 0 0 0 0 1 0 0 3 0 0 3 0 1
29/05/2013 1 0 0 0 0 0 0 1 3 1 3 0 1 1
30/05/2013 1 1 1 1 1 0 1 0 3 0 0 0 0 1
31/05/2013 1 0 0 0 0 0 0 1 3 1 0 3 1 1
01/06/2013 1 0 0 1 0 1 0 0 3 0 0 0 0 0
02/06/2013 1 1 1 0 1 0 1 1 3 0 3 0 0 1
03/06/2013 1 0 0 0 0 0 0 0 3 1 0 3 0 1
04/06/2013 1 0 0 0 0 0 0 1 3 0 0 3 1 0
05/06/2013 1 0 1 1 0 0 1 0 3 1 0 0 0 0
06/06/2013 1 1 0 0 0 0 0 1 3 0 1 0 0 0
07/06/2013 1 0 0 0 1 1 0 0 3 0 0 0 0 0
08/06/2013 0 0 1 0 0 0 1 1 3 0 0 3 0 0
09/06/2013 0 1 0 0 0 0 0 0 3 1 0 0 1 0
10/06/2013 1 0 0 0 0 0 0 1 3 0 1 0 0 1
11/06/2013 0 0 1 0 0 0 1 0 3 0 0 3 0 1
12/06/2013 0 1 0 1 1 0 0 1 3 1 0 0 0 1
13/06/2013 1 0 1 0 0 0 0 0 3 0 0 0 0 1
14/06/2013 0 0 0 0 0 1 1 1 3 0 1 0 1 1
15/06/2013 0 1 0 0 0 0 0 0 3 1 0 0 0 1
16/06/2013 1 0 1 0 0 0 0 1 3 0 0 0 0 1
17/06/2013 1 0 0 0 0 0 1 0 3 0 0 0 0 1
18/06/2013 0 1 1 1 1 0 0 1 1 1 1 3 0 1
19/06/2013 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0
Sí
No
?
Sense observació
Principal objectiu de PEP725 Impulsar i facilitar la recerca
fenològica a través d’una base de dades d’accés OBERT per a la ciència, la recerca i l’educació
6. Primers resultats
Reunió a Reading (gestió de la PEP725)
Reunió a Reading (gestió de PEP725)
6. Primers resultats
6. Projectes de futur
• Solucionar els dubtes plantejats pels observadors • Base de dades • Sistema d’introducció de dades online • Millorar el web • Obrir el projecte a tota la població interessada
Objectiu: Preservar el nostre patrimoni fenològic, posant-lo a disposició de la comunitat científica per a que es pugui estudiar
l’empremta del canvi climàtic a Catalunya
7. Projectes de futur
7. Projectes de futur
Streamgraph PEP 725
Font: Fenologia de la Comarca de l’Anoia, per Josep Riba i Gabarró (Miscellanea Aqualatensia, 1974 núm. 2)
Moltes gràcies per l’atenció... i als observadors!