Immanuel KANT - Nodo50 · Filosofia crítica i filosofia transcendental Examen al qual cal sotmetre...

Immanuel KANTImmanuel KANT

El problemaEl problema

de lade la

metafísicametafísica

(1724-1804) Professora: Àngels Varó PeralProfessora: Àngels Varó Peral

IntroduccióIntroducció

Abasta des del 1747 fins el 1760Predominen els temes científics.

Pretén fer una síntesi de:La física de NewtonLa metafísica de Leibniz.

Període precríticPeríode precrític

PeríodesPeríodes

Etapa científica:Etapa científica:

Abasta des del 1760 fins el 1770Predomina el seu interès per la metafísica.Rebutja la metafísica tradicional perquè:

La filosofia, més que coneixement,és crítica del coneixement.

Període precríticPeríode precrític

PeríodesPeríodes

Etapa metafísica:Etapa metafísica:

Problemàtica filosòfica:El camp de la filosofia ... pot reduirsea les preguntes següents:1) Què puc saber? → Respon la Metafísica.2) Què he de fer? → Respon la Moral.3) Què m'està permès esperar? → Respon la Religió.4) Què és l'home? → Respon l'Antropologia.

Període críticPeríode crític

PeríodesPeríodes

Antecedents i influències filosòfiquesAntecedents i influències filosòfiques

Racionalisme i Empirisme.La Filosofia Natural de Newton.La Il·lustració:

La RaóLa NaturalesaEl progrés

Racionalisme i EmpirismeRacionalisme i Empirisme

La Raó és l'única facultatque ens pot conduiral coneixement de la veritat.

RacionalismeRacionalisme

El poder de la Raórau en la capacitat de traure de si mateixales veritats primeres i fonamentals (idees innates).

La confiança en la Raó és talque s'accepta el seu valor sense prèvia crítica;és una Raó dogmàtica.

Tesis fonamentals:L'origen del coneixement és l'experiència.El coneixement humà no és il·limitat:l'experiència és el seu límitTot coneixement és coneixement d'idees.Nou concepte de Raó:

Raó dependent i limitada a l'experiència.

EmpirismeEmpirisme

La qüestió epistemològicasobre l'origen i validesa del coneixementsorgeix en la polèmica sobrel'existència de les idees innates:

El problema de l'origen del coneixement.El problema de la validesa del coneixement.

Polèmica sobre les idees innatesPolèmica sobre les idees innates

Les idees innates existeixenSón l'origen del coneixement.La Raó les descobreix.

Les idees innates són evidents.

Polèmica sobre les idees innatesPolèmica sobre les idees innatesRacionalismeRacionalisme

La metafísica havia de justificar racionalment

l'existència de les idees innatesles quals fonamentarien els valors moralsque havien de regir la vida humana.

Polèmica sobre les idees innatesPolèmica sobre les idees innatesRacionalismeRacionalisme

Origen del coneixement: l'experiència.

Nega l'existència d'idees innates nega tota realitat a la metafísica nega tota possibilitat d'establir

un coneixement universal i necessari.

Polèmica sobre les idees innatesPolèmica sobre les idees innatesEmpirismeEmpirisme

Racionalisme: la intuïció de l'evidència racional de les idees innates.

Empirisme:la informació oferida pels sentits.

Problema de la validesa del coneixementProblema de la validesa del coneixementCriteri de veritatCriteri de veritat

Identifiquen el fonament del coneixement(la garantia de la seua validesa)amb l'origen del mateix(la seua procedència).

Problema de la validesa del coneixementProblema de la validesa del coneixementErrada epistemològicaErrada epistemològica

No pogueren resoldre les qüestions epistemològiquesperquè conduïen:

Al dogmatisme:El racionalisme cregué quenomés amb la Raó es podia arribara conèixer la realitat o veritat del món.

A l'escepticisme:L'empirisme negava la possibilitatd'un coneixement universal i necessari.

Kant volgué superar aquestes dues posturesen enfocar el problema d'una altra manera:

No es tracta d'establirquin és l'origen del coneixement.Es tracta d'establir les condicionsque ha de posseir qualsevol coneixementque aspire a la veritat.

Per tant, cal esbrinar:Com s'organitzen aquestes informacions exteriors?On i com es produeix la seua intel·ligibilitat?Com explicar i justificarel procés que acabaen la formació de lleis i coneixementsuniversals i necessarisa partir del conjunt limitatde les impressions rebudes?

Per Kant,el problema del fonament del coneixementno resideix a esbrinar quin és el seu origen(tal com fera el racionalisme i l'empirisme),sinó quin és el conjuntde condicions materials i formals (lògiques)que fan possible la seua existència.

La Filosofia Natural de NewtonLa Filosofia Natural de Newton

La ciència havia aconseguitrespectabilitat i credibilitatKant

Compara el progrés de la ciènciaamb el de la metafísica.Cerca les raons per les qualsla ciència posseeixles condicions epistemològiquesque li permeten avançar amb seguretat.

La Filosofia Natural de NewtonLa Filosofia Natural de Newton

Plena confiança en la Raó, la ciència i l'educació,per millorar la vida humana.

Il·lustracióIl·lustració

CaracterístiquesCaracterístiques

Difusió de postures de:tolerància ètica i religiosa idefensa de la llibertat de l'home idels seus drets en tant que ciutadà.

CaracterístiquesCaracterístiques

ObjectiuObjectiu

L'alliberament de l'homede la seua culpable incapacitat.

Incapacitat significaimpossibilitat de servir-sede la pròpia intel·ligènciasense la guia d'un altre.

ObjectiuObjectiu

La incapacitat és culpable perquèla seua causa no resideixen la falta d'intel·ligència sinóde decisió i de valorper a servir-se'n per si mateix d'ellasense la tutela d'un altre.

ObjectiuObjectiu

Sapere aude!Sapere aude!

De què cal alliberar-seDe què cal alliberar-se

De l'Antic Règim

de la monarquia absolutade l'estructura social feudaldel despotisme il·lustrat(tot pel poble, però sense el poble)de la intolerància religiosade les “autoritats”, tradicions i imposicionsen el pensament.

Com alliberar-se?Com alliberar-se?

Amb la "raó autònoma"

Es tracta d'il·luminar a la societat,de traure-la de les tenebres, de la ignorància.La llum serà la ciència, el coneixement.I el coneixement és un producte de la Raó.

El dipòsit conceptual sobre el qual es fonamentala manera moderna de pensar.

Les idees il·lustrades constitueixen:Les idees il·lustrades constitueixen:

Les bases del patriarcat modern.Les dones quedaren relegades a l'esfera privadaLi les negaren els drets de ciutadaniaLes prohibiren l'accés a l'educació universitària...

Les idees il·lustrades constitueixen:Les idees il·lustrades constitueixen:

És una:Raó empírica i analíticaRaó críticaRaó autònoma

IdealsIdeals Raó Il·lustradaRaó Il·lustrada

Raó empírica i analítica

Raó empírica:Parteix de l'experiència.La sensació és l'origen de tot coneixement.

Raó analítica:Observa en un ordre successiules qualitats d'un objecte,a fi de donar-lien l'ànima l'ordre simultani en què existeix.

La racionalitat del segle XVIIIés més modesta que la del segle anterior.

La Raó no posseeix la veritat,fa una recerca inacabada.

Raó empírica i analítica

És aquella que no es fonamentani en la revelació ni en les idees innatessinó en l'experiència i els resultats de les ciències.És pensar amb llibertat.L'anàlisi és l'instrument de la crítica.

IdealsIdeals

Raó crítica

Raó Il·lustradaRaó Il·lustrada

Crítica de la pròpia Raó:Pretén fixar els límits del coneixement.

La sensació és el límit del coneixement La metafísica deixa de tenir sentit.

Crítica de la tradició fent un estudi històricdels orígens de les idees rebudes.Crítica de les institucions:religió, església, societat, Estat, educació, dret...

Raó crítica

Raó Autònoma

La Raó, alliberada de tota tutela exterior(especialment de la religió)i coneixedora dels seus propis límits,és l'única guia de l'home.

Raó Autònoma

“Sapere aude!Sapere aude!” (atreveix-te a saber)Expressa la tasca que cada homeha d'emprendre i dur a terme per pròpia iniciativa,una vegada arribada, per història i per cultura,la majoria d'edat de l'home.

Com pot ser la Raó l'única guia de l'home,si es troba buida de tot contingut?

Autonomia de la Raó significarebuig de tota “tutela”,però necessita un punt de referència:la Naturalesa.

IdealsIdeals Nova concepció de la NaturalesaNova concepció de la Naturalesa

La ciència del segle XVIII demostràque es podia prescindir de déuper a explicar el món.

El materialismeEl naturalisme.

Materialisme

Només hi ha àtoms i buit La naturalesa i els canvis que en ella ocorrenpoden explicar-se pels xocs que es produeixenatzarosament entre les unitats mínimesde matèria indivisible dotades de moviment etern. Es nega:

la immortalitat i espiritualitat de l'ànimai l'existència de déu.

Materialisme

Proporciona una visió laica de la Naturalesa.Té una intenció ètica i social:la Naturalesa ha de ser l'única guia de l'home.

Naturalisme

Afirma que no hi ha més que Naturalesa.Les coses s'expliquenper causes i principis naturalsi res no està per damunt de la Naturalesa.

Naturalisme

Accepta l'existència de forces “vives” en la matèriaDóna una visió de la naturalesa dinàmica,evolucionista.

Naturalisme

Considera la Naturalesa com un gran animal,compost per animals,els quals també estan composts perpartícules vives.

La gran cadena de l'ésser.

La filosofia il·lustrada:Sosté que les lleis de la història són,alhora, les lleis del progrés.Suposa que el progrés de les ciències i de la tècnicaimplica:

El desenvolupament social.El benestar.El triomf de la tolerància.

IdealsIdeals Confiança en el progrésConfiança en el progrés

El pensament de KantEl pensament de Kant

Filosofia crítica i filosofia transcendentalFilosofia crítica i filosofia transcendental

Examen al qual cal sotmetre la Raóper indagar les condicions que fan possibleel coneixement a priori.

Kant tracta d'elaborar una teoria del coneixementque li permeta justificarla validesa del coneixement científic.

Aquesta teoria tractarà de respondre:com són possibles els judicis sintètics a priori?com és possible l'experiència?com és possible la naturalesa?

La filosofia transcendental investigacom és l'estructura de la mentestructura de la ment.

Perquè Hume:

Sostingué que en el coneixement de les cosesno és possible anar més enllàdel que coneixem pels sentits.

Per què volgué Kant fer una crítica de la RaóPer què volgué Kant fer una crítica de la Raó

Centra la seua crítica a la Metafísicaen el “principi de causalitat”(podem pensar alguna relació necessària i universalentre els successos de la Naturalesa?)

No podem fonamentar-loni en la Raó ni en l'experiència,perquè ni la necessitat ni la universalitatno les trobem en l'experiència.

Perquè Hume:

Centra la seua crítica a la Metafísicaen el “principi de causalitat”(podem pensar alguna relació necessària i universalentre els successos de la Naturalesa?)

Es deu a una espècie de fe irracionalbasada en el costum.

La metafísica no és possible.

Perquè Hume:

Per Kant:

Aquesta manera d'argumentardesproveeix de tot fonament,no sols la Física de Newton,sinó qualsevol coneixement de l'experiència.

Per Kant:

No podrà haver-hi cap ciència de la Naturalesasi no és possible fundar-laen un coneixement causal.

Si no venen de l'experiència, iSi són condicions necessàries d'un vertader coneixement,

Universalitat i necessitatUniversalitat i necessitathan de ser elements han de ser elements a prioria priori del coneixement del coneixement.

Girament copernicàGirament copernicà

Pel racionalisme i l'empirisme

L'única causa del coneixement ésl'existència de fets o successos,a partir dels qualsobtenim conclusions i justificacions.

Pel racionalisme i l'empirisme

Entenien el coneixement coml'adaptació de la ment a l'objecte.

Acceptaven una correspondènciamés o menys fidelentre el món exterior i els continguts de la ment.

Proposa un nou procedimentper tractar les qüestions epistemològiques.Girament copernicà en epistemologia

Per entendre l'experiència (a posteriori),és necessari tenir coneixementsque no provinguen de l'experiència (a priori).

Així el coneixement empíricpot complir les condicions exigidespel vertader coneixement(universalitat i necessitat).

Per entendre l'experiència (a posteriori),és necessari tenir coneixementsque no provinguen de l'experiència (a priori).

No és l'Entenimentel que es deixa governar pels objectes,sinó que són aquests els que es sotmetena les lleis de la racionalitat humana.

D'aquesta manera s'explica millorque arribem a conèixer els objectesd'una manera necessària i universal.

Condicions del coneixement (matèria i forma)Condicions del coneixement (matèria i forma)

Construcció del coneixement:

concorren dos tipus de condicions:Condicions materials

Elements que procedeixen de l'experiència.

Condicions formalsElements que no procedeixen de l'experiència(el component a priori).Permeten efectuar el pasde la contingència del que és sensible i experimentala la universalitat i necessitat del coneixement.

Condicions del coneixement (matèria i forma)Condicions del coneixement (matèria i forma)

Objectiu general de Kant

Esbrinar què hi ha d'a priori en el coneixement.

La justificació de la ciènciaLa justificació de la ciència

Kant pren la física de Newton com model de ciència

Aquesta ciència està formada per judicis.

Un judici és un acte mental pel qual l'Entenimentafirma que el subjecte pertany o no al predicaten una frase que pot ser vertadera o falsa.

Tot judici consta de dos termes:El subjecte lògic (del qual es diu alguna cosa)El predicat (la cosa que es diu del subjecte).

Kant pren la física de Newton com model de ciència

Aquesta ciència està formada per judicis.

Classificació dels judicis:Judicis analítics.Judicis sintètics.

Judicis en els qualsel predicat està contingut en el subjecte.

Exemples:El triangle té tres angles.Tots els cossos són extensos.

Judicis analíticsJudicis analítics DefinicióDefinició

El principi d'identitat.

El judicis analítics són tautologies.

Judicis analíticsJudicis analítics Fonament de la seua legitimitatFonament de la seua legitimitat

I, per tant, són:

VertadersVertaders, perquè no diuen més en el predicatdel que ja està contingut en el subjecte.UniversalsUniversals, perquè expliciten en el predicatel que està implícit en el subjecte.NecessarisNecessaris (no poden ser d'una altra manera).

El principi d'identitat.

El judicis analítics són tautologies.

Judicis analíticsJudicis analítics Fonament de la seua legitimitatFonament de la seua legitimitat

No tenen el seu origen en l'experiència,sinó en l'anàlisi mental del subjecte. Són judicis a priori (independents de l'experiència).

Són aquells en els qualsel concepte del predicat no està continguten el concepte del subjecte.

Exemple:"La calor dilata els cossos".

Judicis sintèticsJudicis sintètics DefinicióDefinició

S'anomenen sintètics perquèuneixen sintèticament elements heterogenisen el subjecte i en el predicat.Diuen més del que ja estava contingut en el subjecte

Són judicis extensius, amplien el nostre coneixement

Judicis sintèticsJudicis sintètics DefinicióDefinició

L'experiència, la percepció sensible.

Judicis sintèticsJudicis sintètics Fonament de la seua legitimitatFonament de la seua legitimitat

Els judicis sintètics són vertadersen tant que l'experiència els avale.

I com l'experiència és la percepció sensible,i la percepció sensible només es verificaen un "aquí" (espai) i un "ara" (temps),aleshores els judicis sintètics són vertadersmentre la percepció sensible els està verificant.

No és possible que el coneixement científicestiga format per judicis analítics

Aquests són tautologies.

Tampoc per judicis sintètics:La ciència enuncia sobre els seus objectesjudicis vertaders universalment i necessàriament;no judicis particulars o contingents.

La ciència està constituïda per judicis sintètics La ciència està constituïda per judicis sintètics a prioria priori

El coneixement científic ha d'estar constituïtper un tipus de judicis mixts,entre analítics i sintètics:

Judicis que, com els sintètics,augmenten el nostre coneixement.Judicis que, com els analítics,siguen universals i necessaris,independents de l'experiència.

És a dir, judicis sintètics judicis sintètics a prioria priori.

El problema ara és mostrarla possibilitat d'aquest tipus de judicis.

El que fa Kant és mostrar que efectivamentles ciències estan constituïdes perjudicis sintètics a priori

Les matemàtiques.La física.La metafísica.

Exemple: "la línia recta és la més curta entre dos punts".

MatemàtiquesMatemàtiques

És un judici analític? NoAnalitzem el subjecte.

Hi trobem alguna cosa que s'assemble a "curta"?"Línia recta" significa una línia els punts de la qualestan tots en la mateixa direcció.

"la línia recta és una línia els punts de la qualestan en la mateixa direcció" és un judici analític.

Exemple: "la línia recta és la més curta entre dos punts".

MatemàtiquesMatemàtiques

És un judici sintètic? SíAmb el predicat li afegimel concepte "curta" al subjecte.

És judici sintèticsintètic.I, també, a prioria priori perquè és evident,i no cal mesurar-ho amb un metre,que la línia recta és la més curta entre dos punts.

Exemple: "en tot moviment que es transmetd'un cos a un altre, l'acció és igual a la reacció".

FísicaFísica

És sintètic i a priori,perquè a ningú no se li ocorredemostrar-lo experimentalment.

La ciència està constituïda per judicis sintètics La ciència està constituïda per judicis sintètics a prioria prioriFísicaFísica

La llei de la inèrcia, i les altres lleis del moviment,com les concebé Galileu?

"ment concipio".Concebé mentalment un espai iun mòbil en aquest espai.Després hi tragué, per pura intuïció directa,les lleis del moviment.

Exemple: "en tot moviment que es transmetd'un cos a un altre, l'acció és igual a la reacció".

En la metafísica els judicis són:

MetafísicaMetafísica

A priori: Exemple: els judicis que demostren l'existència de déu.

atès que ni Descartes,ni els qui han demostrat l'existència de déu,no han tingut mai cap experiència de déu.

En la metafísica els judicis són:

MetafísicaMetafísica

Sintètics:Perquè en les nocions

“tot fenomen ha de tenir una causa” i“és necessari detenir-seen aquesta sèrie de causes en arribar a déu”,

el predicat no està contingut en el subjecte.

Tot el coneixement humàestà constituïtper judicis sintètics a priori.

ConclusióConclusió

El plantejament de la teoria del coneixementresulta evident:

Es tracta d'esbrinarquines són les condicionsque fan possibles aquest tipus de judicisque, alhora,augmenten el nostre coneixement isón independents de l'experiència.

Ens trobem davant el problema dela fonamentació de la inducció.

El problema per Kant es redueix a preguntarcom és possibleel coneixement sintètic a priori

Kant divideix aquest problema en tres parts

Quines condicions a priori suposael coneixement sensible? o

Com són possibles els judicis sintètics a priorien la matemàtica?

Quines condicions a priorisuposa el coneixement intel·lectual? o

Com són possibles els judicis sintètics a priorien la física?

Hi ha elements a priori de la Raó pura?

Són possibles els judicis sintètics a priorien la metafísica?

Kant respon aquestes qüestions enCrítica de la Raó Pura.

Primer demostrarà que hi ha elements a priori(exposició metafísica)

Kant respon aquestes qüestions enCrítica de la Raó Pura.

Després,que tals elementssón condicions de possibilitatde tot judici sintètic a priori(exposició transcendental).

Crítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura

Per determinarl'abast i possibilitat de la Metafísica,Kant investigael que hi ha de pur en totes les ciències,després de discriminarels elements procedents de l'experiència iels elements procedents de la Raó pura(Sensibilitat, Enteniment i raó)que hi ha en les ciències.

Tema: Què puc saber?Tema: Què puc saber?

La Metafísica està desacreditada,perquè,a diferència de la Física,no ha trobat cap mètode científic segurl'aplicació del qual li permetaresoldre els seus problemes.

És possible la Metafísica?És possible la Metafísica?

PròlegPròleg

Trets que han contribuït a produir indiferència:El caràcter inacabat de la Metafísica.La seua incapacitat per trobar un mètodeque porte a conclusions certes.La seua tendència a desfer tots els seus passos itornar a començar des del principi.

PròlegPròleg

Cal emprendreuna investigació crítica de la Metafísica.

PròlegPròleg

Per Kant hi ha conceptes i principisque la Raó elabora amb ocasió de l'experiència.

Exemple:No naixem amb la idea de causalitat.Però amb ocasió de l'experiència,la Raó la construeix.

Quina forma ha de prendreQuina forma ha de prendreaquesta investigació crítica?aquesta investigació crítica?

PròlegPròleg

Hi ha conceptes i principis a priorifundats en la pròpia estructura de la ment.

Aquests conceptes són “purs”en el sentit que estan buitsde tot contingut empíric.

PròlegPròleg

Ara bé:la Metafísica ha suposat quela Raó els hi pot aplicarper comprendreles realitats suprasensibles i les coses en si.

PròlegPròleg

Però aquest supòsit fou precipitat:no podem considerar queels conceptes i principis a priori de la Raópuguen ser utilitzatsper transcendir l'experiència,és a dir,per conèixer realitats no donades en l'experiència.

PròlegPròleg

La crítica a la Metafísica ésuna investigació crítica de la Raó,respecte de si pot aconseguirels coneixements als que aspira,independentment de tota experiència.

PròlegPròleg

Suposem amb Kant quela Metafísica especulativaés una ciència no empíricala pretensió de la qual éstranscendir l'experiènciai arribar a conèixerrealitats purament intel·ligiblesmitjançant conceptes i principis a priori.

PròlegPròleg

La validesa d'aquesta concepció de la Metafísicadependrà dels resultats de la crítica a la Raó.és a dir, de la resposta a la qüestiósobre què i quant pot conèixer la menten prescindir de l'experiència.

PròlegPròleg

Kant es proposa trobar les condicions purespresents en la Raómitjançant les quals pot conèixer els objectes.

PròlegPròleg

100100

I si les condicions trobadesno li permeten, a la Raó, conèixer les realitatsque transcendeixen l'experiència sensible,s'haurà mostrat queles pretensions de la Metafísica especulativasón buides i vanes.És a dir, que la Metafísica no es possiblela Metafísica no es possible.

PròlegPròleg

101101

Estudiales condicions a priori del coneixement sensible.

Estètica TranscendentalEstètica TranscendentalCrítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura

102102

Espai i tempssón les condicions necessàries sota les qualsels objectes se'ns donen als nostres sentits.

Tot coneixement comença amb l'experiència

La sensibilitat és la primera capacitat de conèixer.

TesiTesiEstètica TranscendentalEstètica Transcendental

103103

És la capacitat de rebre representacions(receptivitat) per la manera en què ens afecten els objectes.

SensibilitatSensibilitatEstètica TranscendentalEstètica Transcendental

104104

S'especifica en dues maneres:Sensibilitat externa (vista, oïda...):

Ens representem en l'espai els objectescom exteriors al nostre jo.

Sensibilitat interna:Tenim consciència dels nostres estats psíquicsen el temps.

Estètica TranscendentalEstètica TranscendentalSensibilitatSensibilitat

105105

El resultat del coneixementa través de la sensibilitatés la intuïció sensibleintuïció sensible.

106106

Depèn de:Condicions empíriques

Per exemple: Per veure calllum iun organisme preparat ambl'òrgan de la visió

Condicions necessàries i universalsla percepció ocorre enun espai i un temps determinats

107107

El coneixement comença amb la sensació,però no tot el que coneixemprové de la sensació.

108108

En allò conegut per la sensació, el fenomenfenomen,Kant diferència entre matèria i forma.

A la matèria correspon el que és empíric.La forma és la manera de conèixer allò empíric.

La forma no és sensació, sinóuna condició transcendental de la sensació;per això és a priori.

109109

La Matemàtica és la ciència que estudial'espai i el temps,

El que fa que la Matemàtica siga una ciència(açò és, que faça judicis sintètics a prioria partir dels conceptes “espai” i “temps”)és el mateix queel que fa possible el nostre coneixement sensible.

Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Matemàtica? en la Matemàtica?

Estètica TranscendentalEstètica TranscendentalCrítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura

110110

La nostra sensibilitat és espai-temporal,com ho és també, per Kant, la Matemàtica.

Estètica TranscendentalEstètica Transcendental

111111

Ara bé, espaiespai i tempstempsno són realitats metafísiques ni físiquessón formes de la nostra capacitat de percebre;són formes de la intuïciósón formes de la intuïció.

112112

Atès que la Matemàticaestà fundada en les formes de la intuïció,tota intuïció estarà subjectaa l'espai i el temps.

113113

a) 'espai' i 'temps' no provenen de l'experiènciasinó que són el seu supòsit(subjauen a l'experiència).

Exposició metafísica d'espai i tempsExposició metafísica d'espai i temps

1. Espai i temps són a priori

114114

Que 'espai' és a priori el mostra el fet queno podem tenir experiència de res,sinó és en l'espai.

115115

Que el temps és a priori s'adverteixen reflexionar quequalsevol percepció sensible és una vivènciai tota vivència és un succeir.I el succeir implica temps

116116

b) Podem pensar espaiespai sense coses,però no podem pensar les coses sense espai.

Podem pensar tempstemps sense esdeveniments,però no podem concebre un esdevenimentsense estructura temporal.

117117

2. Espai i temps són intuïcions, no conceptes

Una intuïció ens dóna coneixementd'un objecte singular, únic.

Espai no és un concepteperquè no n'hi ha molts espais; l'espai és únic.Per això el coneixem per intuïció.

118118

2. Espai i temps són intuïcions, no conceptes

Una intuïció ens dóna coneixementd'un objecte singular, únic.

El temps no és un concepteperquè no hi ha molts temps, sinó un sol temps.Per això el coneixem per intuïció.

119119

Espai i tempssón intuïcions puresintuïcions puresde la Sensibilitat

120120

Demostrarà que espai i tempssón les condicions de cognoscibilitatcondicions de cognoscibilitatde les coses.

Exposició transcendental d'espai i tempsExposició transcendental d'espai i temps

121121

En geometria teòrica, quan definim una figura,el que fem és construir-laper exemple, del cercle diem que és la corbaconstruïda per una rectaque gira al voltant d'un dels seus extrems

Espai és la condició de possibilitatdels judicis sintètics a priori en geometria.

122122

Si de la geometria pura passem a l'aplicada,ens trobem queallò que hem tret de la pura ment,per pures intuïcions internes,concorda perfectament amb la realitat.

Espai és la condició de possibilitatdels judicis sintètics a priori en geometria.

123123

Geometria i realitat coincideixenperquè la Sensibilitat és la que imprimeixla forma 'espai' a les sensacions.Qualsevol intuïció sensiblehaurà de tenir la forma de l'espai

és la condició de possibilitatdels judicis sintètics a priori en geometria.

124124

Els judicis en l'aritmètica són sintètics i a priori,és a dir, són judicis que fem amb intuïció.

Temps és la condició de possibilitatdels judicis sintètics a priori en aritmètica.

125125

Hem d'intuir el temps persumar, restar, multiplicar o dividir.La condició indispensable per fer-hoés que suposem,la successió dels moments en el temps.

126126

I perquè 'temps' és una forma de la Sensibilitat,l'aritmètica,construïda sobre aquesta forma de tota vivència,té després una aplicació perfecta en la realitat.

127127

Conclusió:

espai i temps són les formes de la sensibilitatformes de la sensibilitat.

128128

Teoria que afirma:que tots els objectes dels sentitssón fenòmens, oque el que coneixem són fenòmens.

Idealisme TranscendentalIdealisme Transcendental

Pretén descobrirles condicions de cognoscibilitat de l'objecte.

129129

Idealisme TranscendentalIdealisme Transcendental

El que és l'objecte, no ho és en si i per si,sinó que ho és en tant que objecte de coneixementd'un subjecte.

El que és el subjecte,no ho és com un ser absolut, en si i per si,ho és en tant que subjecte destinat a conèixerun objecte.

En aquesta indissoluble correlaciódel subjecte i l'objecteestà el secret de l'Idealisme Transcendental.

130130

El primer contacte entre el subjecte i l'objecteconsisteix en què el subjecteimprimeix les formes d'espai i tempsen l'objecte.

Per açò no podem percebreles coses tal com són,sinó tal comens les representem en l'espai i el temps.

Idealisme TranscendentalIdealisme TranscendentalCrítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura

131131

Espai i temps són formes de la Sensibilitati no trets objectius de les coses.

Kant els atribueix:Realitat empírica

són reals perquè formen partde la nostra experiència.

Idealitat transcendentalmanquen d'existènciafòra de la nostra experiència.

132132

Kant ha proclamat la incognoscibilitatde les coses en si (noümen).

Sobre les coses en sino podem tenir coneixement.Només podem conèixercoses extenses en l'espai isuccessives en el temps, els fenòmens.I com espai i temps no sónpropietats de les coses,deixa de tenir sentit parlar deconèixer les coses "en si mateixes".

133133

Investiga la manera en quèl'Enteniment comprènel que la Sensibilitat ha percebutsota les formes d'espai i temps.

Analítica TranscendentalAnalítica Transcendental

“A través de la primera facultat se'ns dóna l'objecte,a través de la segona, el pensem”.

134134

L'Enteniment organitza i classificales intuïcions amb conceptes,els quals li permeten comprendre,la percepció sensible.

Analítica TranscendentalAnalítica TranscendentalCrítica de la Raó PuraCrítica de la Raó Pura

135135

L'Analítica Transcendental tractade les condicions a priorique fan possible pensar un objecte.

de les condicions necessàriesque s'afegixen a les de la Sensibilitatper constituir l'experiència;

136136

Els principis a priori que fan possiblepensar l'experiència,fan també possibleel coneixement científic de la naturalesa(la Física).

137137

L'Analítica Transcendental pretén mostrarQuines condicions a priorisuposa el coneixement intel·lectual?Com són possiblesels judicis sintètics a priori en la Física?

138138

L'Enteniment pensa ambjudicis formats per conceptes

Analítica dels conceptesAnalítica dels conceptes

Com són possiblesCom són possiblesels judicis sintètics els judicis sintètics a prioria priori en la Física? en la Física?

139139

Un concepte és la síntesid'una multiplicitat i varietat:

la multiplicitat i la varietatque la sensació unificaés portada per la Imaginaciócap a una síntesi superior,amb els conceptes de l'Enteniment.

140140

Pensem amb conceptes enllaçats en judicis,els quals contenen conceptes empírics,aquests són possiblespels conceptes purs de l'Enteniment,les categoriescategories.

141141

Un concepte empíric, per exemple, “arbre”,És un forma d'organitzar i ordenarla varietat i multiplicitatde les impressions sensibles,i alhorauna “regla” per aplicar tal conceptea altres varietats i multiplicitats semblants.

142142

Un concepte pur (categoria) ésel que no prové de l'experiència:

El de “substància”, per exemple,ens permet dir “açò és un arbre”,segons una regla de l'Enteniment.

143143

Amb les categories jutgem, pensemels objectes sensibles intuïts:no podem anomenar “arbre” a cap cosasi prèviament no tenim el concepte “substància”.

144144

És l'explicació de:què són les categories iquantes són.

Ha d'haver-hi tantes regles de pensar, o de categories,com maneres bàsiques de fer judicis,o de pensar les coses.

Deducció Metafísica de les categoriesDeducció Metafísica de les categories

145145

Segons la quantitat del subjecte:Individuals: "aquest A és B"

afirmen alguna cosa d'una cosa singular

Particulars: "alguns A són B"afirmen de diverses coses alguna cosa.

Universals: "tot A és B"el subjecte és tota l'extensió del concepte

Els judicisEls judicisi la seuai la seuaclassificacióclassificació

146146

Segons la qualitat:Afirmatius: “Kant és filòsof”

diuen el predicat del subjecte.Negatius: “l'àtom no és simple”

no diuen el predicat del subjecte.Infinits: “els ocells són no mamífers”

diuen la negació del predicat.

147147

Segons la relació:Categòrics:”l'aire és pesat”

afirmen sense cap condició el predicat.Hipotètics: "si Joana és italiana, és europea"

afirmen el predicat sota una condició.Disjuntius: "Joana és argentina o italiana"

afirmen alternativa i exclusivament diversos predicats.

148148

Segons la modalitat:Problemàtics: "A pot ser B”

afirmen el predicat com possible.Assertoris: "la calor dilata els cossos"

el predicat s'afirma amb veritat.Apodíctics: "la suma dels anglesd'un triangle ha de ser dos rectes"

el predicat s'afirma com necessari.

149149

Si l'acte de jutjar és alhoral'acte de posar la realitat, les diferents maneresen que pot presentar-se la realitatestaran contingudesen les distintes formes de judici.

LesLescategoriescategories

150150

Des del punt de vista de la quantitat,els judicis donen lloc a les categories:

Unitat (judicis individuals).Pluralitat (judicis particulars).Totalitat (judicis universals).

151151

Des del punt de vista de la qualitat:Realitat, essència (judicis afirmatius).Negació (judicis negatius).Limitació (judicis infinits).

152152

Dels judicis segons la relació:Substància i accident (jud. categòrics).Causa i efecte (judicis hipotètics).Reciprocitat (judicis disjuntius).

153153

Dels judicis de modalitat:Possibilitat/impossibilitat

(judicis problemàtics).

Existència/inexistència(judicis assertoris).

Necessitat/contingència(judicis apodíctics).

154154

Són conceptes buits de l'Enteniment,

Són les eines amb les quals l'Entenimentordena el coneixement sensible,

Són la condició universal i necessàriaque possibilitala comprensió dels fenòmens.

155155

Mostra que les categories sóncondicions necessàriesper la comprensió intel·lectualdels fenòmens, o de l'experiència.

Deducció Transcendental de les categoriesDeducció Transcendental de les categories

156156

Les categories sónles condicions de possibilitatdels judicis sintètics a priori en la Física.

157157

Al temps exposael fons mateix del seu pensament filosòfic:

Les condicions del coneixement són alhorales condicions de l'objectivitat.

158158

Quines condicions s'han de donarper obtenir coneixement científic?

Ha d'haver-hi objectes.Els objectes han de tenir un ser (essència).Els objectes han d'estar relacionats entre siper causa i efecte.

159159

I, com tenim les categories?Podria dir-se que ens vénen de les coses:

Però no és així.Si les condicions del coneixementens les proporcionaren les impressions sensibles,Hume tindria raó.

160160

Aleshores, som nosaltresqui posem les categories a les coses

161161

Aquest és l'origen de:L'objectivitat:

tot el que és objecte de coneixement ho ésperquè pot ser pensat amb les categories.

La intersubjectivitat i La possibilitat de la ciència.

162162

l'Enteniment passa a serlegislador de la Naturalesa:

perquè imposa les regles o lleis (a priori)que regeixen l'experiència.

163163

La deducció transcendental de les categoriesdelimita l'àmbit on poden ser utilitzades.

164164

El coneixement es compon de dos elements:el concepte amb què es pensa un objecte ila intuïció per la qual rebem l'objecte.

Si falta un dels dos elements, ens trobemo davant una intuïció cegao davant un concepte buit

165165

Per això,el coneixement que proporcionen les categoriesconstitueix l'experiència,però no pot aplicar-se més enllà de l'experiència.

166166

S'ocupa de com s'apliquenles categories als fenòmens

Analítica dels principisAnalítica dels principis

167167

El bon judici ens permet aplicar a una diversitat d'objectes,per exemple, “mobles que són seients amb respatler”,el concepte “cadira”,amb el que se sintetitzala seua pluralitat d'exemples.

168168

La ment recorrea la plasticitat de la Imaginacióper concebre un esquemaesquema de 'cadira'-intermedi entre el sensible i el conceptual-el qual l'orientarà per aplicarel concepte 'cadira' a un determinat objecte.

169169

Els esquemesno sols permeten l'aplicacióde les categories als fenòmens,fent-los objectius,sinó que, a més,limiten l'ús de les categories als fenòmens.

170170

Sobre els esquemes es construeixel sistema de tots els principisprincipis de l'Enteniment

els principis generals quel'Enteniment aplica a la Naturalesaper fer-la comprensiblea través de la necessitat i la universalitat

171171

Els principis de lescategories matemàtiques(quantitat i qualitat) són:

axiomes de la intuïcióaxiomes de la intuïcióanticipacions de la percepcióanticipacions de la percepció

Kant aplicaa cada grupde categoriesun principidistint

172172

Els principis de lescategories dinàmiques(relació i modalitat) són:

analogies de l'experiènciaanalogies de l'experiènciapostulats del pensament empíricpostulats del pensament empíric

Kant aplicaa cada grupde categoriesun principidistint

173173

Són principis constitutius del'experiència.

Són judicis sintètics a priorique ens subministrenel primer que podem sabersobre qualsevol objecte de l'experiència.

Principis deles categoriesmatemàtiques

axiomes dela intuïcióanticipacions dela percepció

174174

Fan referènciaa la interrelació dels fenòmens.

Són principis regulatius dels fenòmens

analogies del'experiènciapostulats delpensamentempíric

Principis deles categoriesdinàmiques

175175

L'immediatament successiu quepodem saber sobre la Naturalesa ésque tot el que succeeix en ellaha de ser:

un fenomen que es relaciona ambla permanència en el temps,una successió segons una reglauna simultaneïtat o acció recíproca.

analogies del'experiència

176176

Per açò,sols es refereixen als fenòmensa priori;

Tot el que esdevé ha de conformar-sea alguna de les analogies,però el coneixement concretd'una successió de fenòmensés empíric, a posteriori.

analogies del'experiència

177177

Gens empíric és conegut a priori compossible,real (existents) onecessari,

postulats delpensamentempíric

178178

però ésun principi regulatiu dels fenòmensque aquests siguen conegut per l'Enteniment,segons una de les tres modalitats:

possible,real (existent), onecessari.

postulats delpensamentempíric

179179

El sistema dels principis de l'Entenimentés tambéel sistema de la unitat de la Naturalesa ide la unitat que representa el coneixement.

180180

L'Enteniment construeix un món, o una Naturalesa,perquè la seua labor consisteix a aconseguirla síntesi de la diversitat,la unitat de la multiplicitat.

181181

Ara bé, encara que“els principis de l'Enteniment purno són una altra cosa que principis a prioride la possibilitat de l'experiència i quea l'experiència es refereixentotes les proposicions sintètiques a priori”,

182182

la ment humanatendeix a aplicar-los més enllà de l'experiència,en tractar la cosa en si (noümen) com si fosla cosa percebuda per la intuïció, (fenomen),portada pel mateix impuls que l'obligaa plantejar-se preguntes que no pot rebutjar,però que tampoc no pot contestar.

183183

Dialèctica TranscendentalDialèctica Transcendental

Tracta sobre sisón possibles els judicis sintètics a priorien Metafísica, ode si és possible la Metafísica com ciència.

184184

La solució de Kantal problema de la possibilitat de la Metafísicaés negativa.

La Metafísica és impossible,perquè no respectales condicions de tot coneixement possible ialhora de tota objectivitat possibleestablertes en l'Estètica y l'Analítica Transcendentals.

185185

En tot coneixement de fenòmenstrobem dos tipus d'elements:

Els elements formals:l'espai-temps i les categories;

les condicions ontològiques que s'apliquen,s'imprimeixensobre el material donat per la percepció sensible.

Els elements materialsels donats per la percepció sensible

que, emmotllant-se i subjectant-sea les formes d'espai-temps i a les categories,constitueix l'objectivitat,la realitat de l'objecte a conèixer.

186186

Ara bé,la Metafísica atorga a la Raó humanala possibilitat d'aprehendre,no només els fenòmens,sinó també les coses en si, els noúmens.Kant pretén descobriron està i en què consisteixaquesta il·lusió que la Metafísica es fa,d'arribar a les coses en si mateixesmitjançant idees racionals.

187187

Els objectes, les coses en si(ànima, univers, déu)a les que s'encamina la Metafísica,no ens en són donats en l'experiència sensible.

188188

Aleshores, com arriba la Raóa formar-se aquests objectes?

La Raó hi arriba perquè ésel poder de sintetitzar impressions.

La facultat de fer unionsés legítima quan recau sobre el materialdonat per l'experiència.Però, la Raó fa funcionar la seua capacitat de síntesifora dels límits de l'experiènciafins a arribar a unitats que comprenguenla totalitat del sintetitzable, de l'unible.

189189

Aleshores, com arriba la Raóa formar-se aquests objectes?

Les síntesis totals són els objectes de la Metafísica,les ideesidees, segons Kant:

'Ànima' és la síntesi de totes les nostres vivències.'Univers' és la síntesi total de tot el que existeix.'Déu' és la síntesi suprema,la síntesi on estan contingudesno sols de les coses que existeixensinó també de les vivències i de l'ànima mateixa.

190190

Aquestes síntesis totalitàries es fonamenten en la categoria 'causa-efecte'.

L'afany de conèixer va successivament passantd'un efecte a la seua causa i no s'extingeix mai,perquè la Raó aspira a arribar a l'incondicionat.

Llavors, en compte d'anarde condició en condició en un procés infinit,salta sobre la sèrie, pren la totalitat de la sèrie,la sintetitza en una idea iestatueix l'ànima, l'univers i déu,com unitats incondicionades.

191191

ÀnimaÀnima

En l'experiència, en el temps,que és on es donen els fenòmens anímics,l'única cosa que obtenimquan ens mirem el nostre interiorés una sèrie constant de vivències.

De l'ànima no podem predicar absolutament res;perquè no és un fenomen.

192192

ÀnimaÀnima

Hauríem d'extraure, de traure del temps,que és el marc general de les nostres vivències,això que anomenem 'ànima'.

193193

ÀnimaÀnima

Però no podem eixir-nos del temps,ja que el temps és, junt amb l'espai,la primera de les condicionsde tot coneixement possible.

194194

Antinòmies de la Raó puraAntinòmies de la Raó pura

UniversUnivers

Primera antinòmiaPrimera antinòmia

TesiTesi l'univers té un principi en el temps i límits en l'espai

L'univers ha de tenir un principi en el temps,perquè si no, mancaria de sentit el succeir.

Demostració:

El succeir és, que tot el que existeixcomença a existir en un moment icessa d'existir en un altre moment.

195195

UniversUnivers

L'univers ha de tenir un principi en el temps,perquè si no, mancaria de sentit el succeir.

Demostració:

Si l'univers és una cosa que existeix,ha d'haver:

començat a existir en un moment del temps icessar d'existir en un altre moment del temps.

196196

UniversUnivers

L'univers no pot ser infinit en l'espai,sinó que ha de tenir un límit.

Demostració:

Tot el que existeix,existeix perquè representa una realitatque no és l'espai, sinó una cosa en l'espai

197197

UniversUnivers

L'univers no pot ser infinit en l'espai,sinó que ha de tenir un límit.

Demostració:

Però si alguna cosa hi ha a l'espai, aquesta cosaha de deixar de ser a l'espaiquan ha complit la seua realitat, i tenir un límit(sota pena de confondre's amb l'espai mateix).

198198

UniversUnivers

AntítesiAntítesi l'univers és infinit en el temps i en l'espai

Si suposem que l'universva tenir un principi en el temps,què hi havia abans que l'univers existira?

Demostració:

199199

UniversUnivers

Manca de sentit suposar queabans que l'univers, res no existia,perquè del no-res, res no ix.

Demostració:

200200

UniversUnivers

Perquè l'univers existisca,abans hi havia d'haver existit alguna cosa i,si aquesta cosa existia “abans”,és que existia en el temps.

Demostració:

201201

UniversUnivers

Si va existir quelcom abans de l'univers en el tempsés perquè la paraula 'univers'no l'hem utilitzada en tota la seua extensió,puix d'haver-ho fet,hauríem inclòs “quelcom” dins el concepte 'univers'.

Demostració:

202202

UniversUnivers

Segona antinòmiaSegona antinòmia

TesiTesi tot quant existeix a l'universestà compost d'elements simples, indivisibles

Si suposem que alguna cosa existeix, aquesta cosaes dissol en el no-res oha de compondre's d'elements atòmics,d'elements indivisibles;

Demostració:

203203

UniversUnivers

TesiTesi tot quant existeix a l'universestà compost d'elements simples, indivisibles

per consegüent l'existència de quelcomimplica necessàriament queaquesta cosa, que existeix a l'espai,estiga composta d'elements mínims, indivisibles;que són simples.

Demostració:

204204

UniversUnivers

AntesiAntesi el que existeix a l'universno es composa d'elements simples,sinó d'elements infinitament divisibles

Si suposem l'existència de quelcom a l'espaii aquesta cosa és real,aleshores ocupa un lloc de l'espai;

Demostració:

205205

UniversUnivers

i si ocupa un lloc de l'espai,l'univers posseeix extensió;

Demostració:

206206

UniversUnivers

i si posseeix extensió és divisible.Doncs, el punt indivisible manca d'extensió;el punt no és una realitat,és una hipòtesi Matemàtica.

Demostració:

207207

UniversUnivers

Tercera antinòmiaTercera antinòmia

TesiTesi l'univers ha de tenir una causa,que ella no haja estat, al seu torn, causada

per la categoria 'causalitat',no podem suposar alguna cosa realque no siga l'efecte d'una causa;per tant, no podem de cap maneradetenir-nos en la investigació de les causes.

Demostració:

208208

UniversUnivers

Tercera antinòmiaTercera antinòmia

AntítesiAntítesi l'univers no pot tenir una causa,que ella al seu torn no haja estat causada.

si ens detenim en la investigació de les causes,tot el nostre coneixement de les coses realsroman penjat d'una incògnita,d'una contingència absoluta.

Demostració:

209209

UniversUnivers

Quarta antinòmiaQuarta antinòmia

TesiTesi ni a l'univers ni fora d'ellno hi pot haver un ser necessari

AntítesiAntítesi a l'univers o fora d'ellha d'haver-hi un ser necessari

210210

UniversUnivers

Com vegem, podem emetretesis contradictòries sobre l'univers,igualment plausiblesals ulls de la Raó pura .

211211

UniversUnivers

En les antinòmies matemàtiques (les dues primeres),l'errada consisteix enprendre 'espai' i 'temps' com noúmens,en compte de prendre'ls com formesque la nostra facultat de conèixerimprimeix als fenòmens.la solució consisteix a dir queles tesis i les antítesis són falses,perquè es parteix d'un supòsit contraria les lleis i condicions del coneixement.

Segons Kant l'errada consisteix en

212212

UniversUnivers

En les dues últimes antinòmies Les tesis i les antítesis poden ser ambdues vertaderes.

Perquè les tesis s'ajusten a les lleis del coneixement,com quan es pensa quede tot ser hi ha una causa que el determina,i aquesta té al seu torn una causa,i així successivament.Però les antítesis boten per sobre deles condicions de tot coneixement possiblei es refereixen a coses en si mateixes.

213213

UniversUnivers

Ara bé, suposem que existiscaal camp de la consciència humanauna activitat que no siga la de conèixer,però que puga conduir-nosa l'aprehensió de les coses metafísiques.

Aleshores les tesis i les antítesis seran compatibles,perquè:

les tesis són vàlides en el món dels fenòmens, iles antítesis són vàlides en el món dels noúmens.

214214

DéuDéu

Kant troba en les proves de l'existència de déuuna errada de raonament.

La Raó eludeixles condicions de tot coneixement possible,de tota objectivitat possible.

215215

DéuDéu

Jo tinc la idea d'un ser perfecte;aquest ens perfecte ha d'existir,perquè si no existirali faltaria la perfecció de l'existènciai no seria perfecte.

Argument ontològicArgument ontològic

216216

DéuDéu

Kant mostra que 'existència'té un sentit molt clar i molt complet.

Existir, 'existència', és una categoria formal, quenomés podem aplicar legítimamenta les percepcions sensibles.I aplicar a les percepcions sensiblesla categoria 'existència', 'substància', 'causa',és l'acte pel qual establim els objectes a conèixer,els fenòmens.Aquest és el sentit de 'existència'.

217217

DéuDéu

De manera que per afirmar que quelcom existeix,no n'hi ha prou amb tenir la idea d'aquest quelcom,sinó que a més cal tenirla percepció sensible corresponent.Com de déu no tenim, no podem tenir,la percepció sensible corresponent,tampoc no podem afirmar la seua existència.

218218

DéuDéu

O dit d'una altra manera:podem dir que tenim la idea d'un ens perfecte; que tenim la idea que aquest ens perfecte existeix,perquè en la idea d'un ens perfecteestà continguda la idea de l'existència.

Però de les idees no podem eixir.

219219

DéuDéu

Consisteix a enumerar sèrie de causesfins a tenir que detenir-se en una causa incausada, que és déu.

L'errada del raonament està en el fet quede sobtes'acaba d'aplicar la categoria 'causalitat'sense cap motiu.

Argument cosmològicArgument cosmològic

220220

DéuDéu

Consisteix a descriure i descobrir en la Naturalesaunes formes reals de coses(per exemple, l'estructura de l'ull humà),els encastos i les conjuntures diverses de les qualsno les podem explicarsi no suposeml'existència d'una intel·ligència creadoraque els haja imprès aquestes formes tan perfectes.

Argument físico-teològic,Argument físico-teològic,el de la finalitatel de la finalitat

221221

DéuDéu

Kant mostra que:el concepte de fi és un dels conceptes metòdicsque fem per descriure la realitat,però del qual no podem traure cap altra conseqüència,sinó que tal o qual forma és adequada a un fi.

222222

DéuDéu

No podem,sense eixir-nos dels límits de l'experiència,traure d'aquesta adequació a un ficonclusions referents al creador d'aquestes formes.

223223

Kant ha mostrat quel'errada de les argumentacions de la Metafísicaes troba en que:

eludeix els límits de l'experiència;aplica les categories o no les aplica a capritx;pren per objecte a conèixerel que no és un objecte de coneixement,sinó una cosa en si.

224224

La Metafísica comet l'errada devoler conèixer l'incognoscible.

És una disciplina impossibleÉs una disciplina impossible.

225225

Però la Metafísica és impossibleen tant que coneixement científic.

si hi hagués un altre camí,diferent al del coneixement científic,que ens conduïra a les coses en si,la Dialèctica Transcendental demostra quela Raó humana no pot refutarla Metafísica feta per altres vies

226226

Però la Metafísica és impossibleen tant que coneixement científic.

si hi hagués un altre camí,diferent al del coneixement científic,que ens conduïra a les coses en si,la Dialèctica Transcendental demostra quela Raó humana no pot refutarla Metafísica feta per altres vies.

Immanuel KANTImmanuel KANT

La metafísicaLa metafísica

és impossibleés impossible

i...i...s'ha acabats'ha acabat(1724-1804)

Immanuel KANT - Nodo50 · Filosofia crítica i filosofia transcendental Examen al qual cal sotmetre...

Documents

Transcript of Immanuel KANT - Nodo50 · Filosofia crítica i filosofia transcendental Examen al qual cal sotmetre...

ANALOGíA Y EXPERIENCIA EN LA FILOSOFIA DE KANT LA ... · LA FILOSOFIA DE KANT LA FILOSOFíA DE KANT ha tenido, cuanto menos, la virtud ... estructurado e irreductible a lo que la

Arguments per sotmetre el Projecte de Karting a Avaluació d'Impacte Ambiental

Presentacio Kant

ahf-filosofia.es · Pero veamos algunos pasos que nos Ilevan a la filosofia ilustrada de Kant. Seguramente la obra más conocida de Kant, la que ha causado más impacto y más discusión

Manuel Kant: Estudio Sobre los Fundamentos de la Filosofia Crítica

Kant Emmanuel - Filosofia de La Historia - Que Es La Ilustracion

PRESENTACION FILOSOFIA CULTURA · PRESENTACION Xipe Totek en Ebsco.....pág.304 FILOSOFIA La ﬁlosofía del mal en Kant Un pensamiento límite.....pág.306 Dr. Julio Quesada Martín

Exposicion de filosofia Inmanuel Kant y Renes Descartes

Carpio,adolfo principios de filosofia - kant

Kant Que Es La Ilustracion Kant OCR Alianza

En 1781, a sus 57 años, publicó Immanuel Kant el libro ...maestrosdelsaber.com/material/libros/Filosofia/Kant, Immanuel/Es Fi… · En 1781, a sus 57 años, publicó Immanuel Kant

“KANT” CONTRA KANT, NO ARISTÓTELES VERSUS KANT · 2016-10-20 · 147 “KANT” CONTRA KANT, NO ARISTÓTELES VERSUS KANT La filosofía moral Kantiana se ha concebido tradicionalmente

Copleston, Frederick - Historia de La Filosofia Vi. de Wolf a Kant

BIBLIOTECA FRANCESA DE FILOSOFIA Filosofía y derechos del ... · BIBLIOTECA FRANCESA DE FILOSOFIA Filosofía y derechos del hombre Desde Kant hasta Marx Director ... que expresan

cdigital.dgb.uanl.mxcdigital.dgb.uanl.mx/la/1080047752/1080047752_54.pdf · se las dá direccion equivocada; asi Descartes y Kant, que querian basar la filosofia en el ... série

Kant - La Filosofia Moral de Kant

INMANUEL KANT

02-005-002 H Kant - Filosofia de La Historia

Ilustración kant

INTRODUCCIÓN A LA FILOSOFIA KANTIANA · PDF fileI.E.S. HAYGON Historia de la filosofía I. INTRODUCCIÓN A LA FILOSOFIA KANTIANA 1.- Problemática fundamental Kant, como hombre ilustrado