Post on 14-Jul-2015
QUÈ ÉS L’UNIVERS?
L’Univers està format per tot allò que es conegut: l’espai, el
temps, la matèria i l’energia. És el recipient on es troben les
estrelles, les galàxies, els planetes, els satèl·lits, les nebuloses...
entre altres cossos.
COMPOSICIÓ DE
L’UNIVERS Energia fosca: 74%
Matèria fosca: 22%
Gas Inter galàctic: 3,6%
Estrelles, planetes, etc.: 0,4%
Aquestes són els porcentatges
dels elements que formen el
nostre Univers.
Matèria fosca
Massa que no brilla i que no està
formada per partícules conegudes,
com aquesta no brillava la van anomenar fosca.
Energia fosca
A aquesta energia se l’ha
anomenat energia fosca perquè
no emet llum.
EL SISTEMA SOLAR
PLANETES TERRESTRES
Mercuri
Venus
La Terra
Mart
PLANETES GASOSOS
Júpiter
Saturn
Urà
Neptú
COSMOVISIÓ: LA VISIÓ DEL MÓN
Cosmologia
Proporciona coneixements sobre el
cel actual que complementa els
estudis cosmogònics.
Cosmogonia
L’estudi antic de l’Univers des de
tots els punts de vista que explica la
formació de l’home i l’Univers.
L’UNIVERS AL PASSAT
Big Bang
Bariogènesi
Nucleosíntesi
Recombinació
Època fosca
Naixement de primeres estrelles i galàxies
BIG BANG O “GRAN EXPLOSIÓ”
L’Univers es troba en expansió.
Havia tingut un origen al passat.
La seva edat és de 13.700 milions d’anys aproximadament.
L’Univers, a partir del moment en que tenia vida, ja era infinit.
La densitat i la temperatura eren molt grans.
QUAN VA NÈIXER L’ASTRONOMÍA?
Va començar quan un ésser
racional va observar el cel i va
captar la seva atenció un fenòmen
poc rutinari o familiar.
Va néixer en el moment en que un
humà va contar els dies que
transcorrien entre les repeticions
dels fenòmens i va incitar l’inventdel calendari.
EVOLUCIÓ DE L’ASTRONOMIA
Superstició
Neolític
Stonehenge
Astronomia Meso americana
Astronomia islámica
Altres cultures
Inici de les observacions amb telescopi
Avanços de l’astronomia moderna
L’astronomia als segles XX i XXI
LA SUPERSTICIÓ
Abans alguns fenòmens podien ser beneficiosos o una
catàstrofe. Determinats repercutien en la humanitat i els
astròlegs s’encarregaven de predir-los.
L’astrologia era justificada quan es referia a fenòmens
meteorològics, però no als astronòmics.
EL NEOLÍTIC
Hi ha jaciments que mostren com els seus pobladors
s’interessaven pel comportament dels astres.
El més conegut, millor conservat i més estudiat és el conjunt petri
de Stonehenge.
STONEHENGE
Al segle XX es sostenia que era un observatori on l’alineació
entre pedres i postes de fusta determinaven estacions, el
calendari, les posicions dels astres i previsions d’eclipsis.
ASTRONOMIA MESO AMERICANA
El calendari va ser complex a les diferents cultures Meso
americanes, es tractava de 2 calendaris: el civil de 365 dies, que
s’usava per la mesura de cicles astronòmics, i el sagrat de 260 dies, corresponent a l’any sagrat.
ASTRONOMIA ISLÀMICA
Van assignar a les estrelles principals els noms que encara
perduren.
Són àrabs pràcticament tots els noms que comencen per “Al”
com Algol, Aldebarán, Altair, etc.
ASTRONOMIA XINESA
La “astronomia de precisió” comença amb els antics registres
xinesos.
Comencen a fixar-se més en el cel, però no amb la intenciócientífica d'estudiar-lo.
Per a ells, el cel era el “mirall de la Terra”.
ASTRONOMIA EGIPCIA
Les tres piràmides de Giza estan tan bé alineades cap als quatre punts cardinals que, a dia d’avui, els arqueòlegs segueixen
discutint sobre com els constructors de fa 4500 anys van poder
fer-ho tan bé.
Atribuïen els fenòmens del cel a les accions dels seus déus.
ALTRES CULTURES
L’astronomia que es va desenvolupar en altres cultures va ser
molt inferior a la de Babilonia i Grècia.
La concepció heliocèntrica va quedar oblidada durant l’Edat Mitjana. La ciència i la filosofia van estar en mans dels àrabs
partint dels coneixements grecs.
ASTRONOMIA ORIENTAL
Les estrelles ajudaven als musulmans a trobar la direcció a la Meca, mentre que el Sol indicava les cinc vegades al dia que
havien de resar. La primera aparició de la Lluna en el quart
creixent marcava l'inici d'un nou mes islàmic.
El que no es qüestionaven era la idea de que la Terra ocupava
un lloc fix i immòbil en el centre de l'Univers.
ASTRONOMIA OCCIDENTAL
Al voltant del segle XII s'escoltava parlar dels mecanismes
celestials de Ptolemeu i es descobrien les increïbles
matemàtiques desenvolupades pels científics islàmics. El nou coneixement s'expandia arreu d'Europa, proporcionant una
onada d'idees noves sobre l'Univers.
EL MECANISME
D’ANTIQUITERA
És un mecanisme de rellotgeria
mil anys més antic que
qualsevol altre conegut que
s’utilitzava per predir amb gran
exactitud les posicions del Sol i
la Lluna en el cel, així com les
dels eclipsis, creat pels grecs.
ELS GRECS
Van eliminar als déus que empenyien els astres del quadre. En el
seu lloc, van proposar que els cossos celestes es movien a causa
de la seva pròpia naturalesa, que podia ser determinada per un ésser humà.
CLAUDI PTOLEMEU
Ptolemeu comença dient que la Terra és el centre de l’Univers, un Universgeocèntric.
Va explicar la trajectòriaserpentejant dels planetes. Havien de moure’s en cerclesa velocitat uniforme. Al voltantd’un eix central.
NICOLAU
COPÈRNIC
Copèrnic es va pensar de que
era el Sol el que estava al
centre de l'Univers (que en
realitat, és el centre del
Sistema Solar) i que la Terra era
un planeta més que girava al
seu voltant.
TYCHO BRAHE
Segons la seva teoria, el Sol
girava al voltant de la Terra,
que estava immòbil, mentre els
altres planetes donaven voltes
al voltant del Sol.
JOHANNES KEPLER
Johannes Kepler va ser
l'astrònom-matemàtic més
important de la seva època.
Totalment convençut de que
el Sol es trobava al centre de
l'Univers, es va dedicar
incansablement a investigar
com es movien els plantetes -
incloent la Terra - al voltant
d'un cos central.
INICI DE LES
OBSERVACIONS AMB
TELESCOPI
Galileu no va inventar el telescopi, va encarregar a un òptic que li tallés les lents i va construir una ullera de llarga distància amb la que va veure els astres. Va descobrir coses mai vistes abans.
L’església catòlica va condemnar a Galileu.
ISAAC NEWTON
Newton era l'astrònom
principal en la ciència
britànica i el científic més
important del món en aquella
época.
EDMOND HALLEY
Es va proposa viatjar al sud de
l'equador i aixecar el mapa
del desconegut cel que es
veia des de l'hemisferi sud.
Halley, des de l'illa britànica de
Santa Helena, va passar un
any sencer estudiant el cel per
fer un mapa estel·lar.
Avui dia es conegut pel “seu
cometa”.
AVENÇOS DE L’ASTRONOMIA A L’ERA
MODERNA
El 1801 Guiseppe Piazzi va descobrir Ceres i es van a més
troballes de petits planetes qualificats com asteroides.
En 1811 Joseph von Fraunhofer inventà el espectroscopi, permetint l’anàlisi de la composició química dels astres.
L’ASTRONOMÍA ALS SEGLES XX I XXI
Nous conceptes
Els avenços d’Einstein i l’espectroscòpia van permetre l’estudi
profund del comportament de les estrelles.
L’energia estel·lar tenia el seu origen a reccions nuclears.
Radioastronomia
Grote Reber va construir el primer radioscòpic l’any 1937 el qual
ajudà a la investigació de l’Univers.
PROBLEMES DEL MODEL ESTÀNDARD
Algunes prediccions afecten els fonaments del Big Bang:
Els desplaçaments al vermell
La radiació còsmica de fons de microones
Les abundàncies d’elements químics lleugers
La formació i evolució de galàxies
IDEES ALTERNATIVES
El model estàndard és el més conegut i acceptat però NO és clar
que sigui el correcte, en contraposició trobem:
Cosmologia Newtoniana
Univers fractal
Gran explosió freda
Oscil·lacions en les constants de la física
Múltiples variacions en la inflació