Post on 29-Jun-2015
description
HISPANIA ROMANA-II-
HISPANIA ROMANA-II-
Hispània en el Baix Imperi
Vies romanes a la Península Ibèrica
Vies principals
Via del Nord
Via Argentea
Via Atlantica
Via Augusta
SAGVNTVM
L’any 226 a.C., Roma i Cartago, les dues grans potèncias de la Mediterrània, signen el Tractat de l'Ebre, pel qual aquest riu servia de límit de les respectives conquestes. Per a Sagunt –situada en zona de domini púnic– no estava assegurada la independència, malgrat ser ciutat aliada de Roma. Fou destruïda uns anys més tard –219 aC– pel cartaginés Anníbal, després d'un dur i llarg setge de vuit mesos. La conquesta de la ciutat saguntina serà el detonant de la segona guerra púnica entre Roma i Cartago.
L'any 214 aC, la ciutat és conquerida per Cneu i Publi Escipió i restaurada per Publi Cornel.li Escipió, fill i nebot dels anteriors. Va començar així un procés de reconstrucció i esplendor.
Teatre
Segobriga
SEGOBRIGA
Cap a la meitat del segle I a.C. Segobriga ja existeix i comença a desenvolupar el seu urbanisme amb la construcció d’una part de la muralla. Al llarg del ss I i II d.C., es fan noves construccions, entre les quals els edificis públics més rellevants. Una part de les obres van ser a càrrec de particulars, com ho testimonien diverses inscripcions.
Teatre
Amfiteatre
Carrer
Basílica
Fòrum
Temple
Termes
CARTHAGO NOVA
Teatre
SEXI FIRMVM IVLIVM(Almuñécar)
Aqüeducte
Termes
Factoria de salaons
‘Cueva de los siete palacios’
CARTEIA
Baelo Claudia
BAELO CLAUDIA
Baelo Claudia neix a finals del segle II a.C. El seu origen i desenvolupament van molt lligats al comerç amb el nord d’Àfrica, essent port d’unió amb l’actual Tanger. No obstant, va ser la industria de salaons de peix i de les salses derivades d’ell (garum), les seves principals fonts de riquesa. Aquestes circunstàncies fan que la ciutat adquireixi certa importància, sobretot sota l’emperador Claudi (41-54 d.C.), el qual li atorga la categoria de municipi romà.
ITALICA
Publi Cornel.li Escipió “Africà“ va fundar Itálica l’any 206 a.C en plena guerra contra Cartago i, si bé en un principi fou sobretot un hospital de campanya pels ferits de guerra, crescè ràpidament adquirint gran importància.
1. Muralles 2. Casa de l’exedra 3. Casa de Neptú 4. Casa del Pati Rodi 5. Casa d’Hilas 6. Casa dels Ocells 7. Traianeum 8. Casa del Planetari 9. Termes Majors 10. Amfiteatre
A Itàlica nasquè Marc Ulpi Trajà (53-117) , primer emperador procedent d’una província romana. Ell va engrandir la ciutat, sobretot amb la construcció de l’amfiteatre. El seu succesor, Publi Aeli Adrià (76-138), va ser educat parcialment a Itàlica , ciutat a la qual va honorar amb la creació d’un nou barri.
Decumanus maximus
Atrium d’una domus
Mosaic d’una domus
Amfiteatre
Teatre
Termes
Recreació temple
CORDVBA
Temple
Pont
Porta
EBORA
Temple
Termes
SEGOVIA
Aqüeducte
CLVNIA SVLPICIA
Reconstrucció del fòrum
Termes
Termes
Teatre
Cases
LEGIO
Perímetre deles muralles,
que segueixenel traçat de
l’anticcampament
de laLegio VII
Gemina, la qual donà nom a la
ciutat.
Muralla
ASTVRICA AVGVSTA
Muralla
Mines de ‘LAS MÉDULAS’
Las Médulas constitueix una gegantina obra de l’enginyeria romana per extreure or. Aquí, els romans remogueren milions de tones de terra mitjançant el procediment conegut com "ruina montium". Muntanyes senseres foren reduïdes a fang i or.
Sembla que els romans remoguèren una 100 milions de m3 de terra, amb un contingut d’uns 2 grams d’or per tona de terra.
L’aigua es canalitzava des dels rius transportant-la a dipòsits ("piscinae" o "stagna"), situats en la part alta de la muntanya, fins omplir-los. En el moment oportú, l’aigua es deixava anar de sobte i, al seu pas per les galeries obertes en les entranyes de la muntanya, es conseguia l’erosió i el derrumbament de terres.
LVCVS AVGVSTI
A fi de materialitzar aquest compromís sagrat Paulus Fabius Maximus, per ordre d’August, funda noves ciutats i nomena Lucus Augusti, Bosc Sagrat d’August, capital del territori de la Gallaecia, iniciant immediatament els treballs de construcció de la nova ciutat.
Any 12 a.C.: August envia Paulus Fabius Maximus a la Gallaecia per signar un pacte amb ells, mitjançant el qual s’establia que en endavant es mantendrien lleials i en pau, que habitarien establement les ciutats i campaments romans, i que en elles residiria el consell del poble i una d’elles seria la capital.
Termes
Pont sobre el Miño
Insula
Muralla
CAESARAVGVSTA
Termes
Teatre
Port fluvial
Situades en un angle del fòrum, les instalacions portuàries s’extenien per la riva dreta del riu i contaven amb un gran edifici-magatzem, que s’obria al riu per una bonica façana d’arqueria. Des d’aquesta arqueria s’accedia a una escala que comunicava les instalacions portuàries amb el fòrum.
En època romana, el riu Ebre era navegable des de Dertosa (Tortosa), fins Vareia (Logroño), i es desenvolupava un intens comerç que donà lloc a l’aparició de ports fluvials en varies ciutats. El de Caesaraugusta era el principal distribuidor de mercaderies procedents de l’interior (blat, fusta, ferro, pells, llí, etc.) i de la costa (vi, salaons, ceràmica, marbre, joies, etc.).
El conjunt portuari es va construir al voltant del canvi d’era (es conserven les marques de les legions fundadores -IV Macedònica, VI Victrix i X Gemina- en alguns dels sillars). Es completen les instal.lacions a finals del s. I o començament del segle II d.C. amb la construcció d’un mercat (macellum).
L’abandonament és de la meitat del segle VI d.C., quan es ceguen les grans arqueries que miraven al riu, potser per fer front a l’assetjament dels francs de l’any 541. L’activitat portuària continuà durant els segles següents, mantenint Zaragoza com a centre econòmic distribuïdor en la vall mitjana de l’Ebre.
Muralla
CELSA
ALTRES MONUMENTSALTRES MONUMENTS
Aqüeducte de Penyacortada
Va ser construit a finals del segle I i començament del s. II d. C., probablement per tal de portar l’aïgua cap a Sagunt. Es troba al nord-oest de la província de València, prop de Chelva i Calles.
Pont de Salamanca
Pont de Villa del Río
Pont de Capera
Pont de Luco Jiloca (Aragó)
Pont d’Alcàntara
Teatre de Bílbilis
Teatre d’Acinipo (Ronda)
Teatre de Malaca
Teatre de Gades
Circ de Toledo
Temple de Vic
Via del Puerto del Pico
Mil.liaris
Neró Claudi, fill del diví Claudi, Cèsar, August, Germànico, Pòntífex màxim, amb el poder tribunici per vuitena vegada, l’imperi per novena i el consulat per quarta. Des de Pisoraca cent vuitanta milles.
Via de Capera
Via de Capsacosta
Arc de Medinaceli
Arc de Capera
Torre d’Hèrcules
Va ser construïda pels romans com a far de navegació (segle II d.C.) segons indica una inscripció que n’hi ha als peus de la torre i les referències documentals que sobre la ciutat de Brigantium revelen l’existència d’un far de l’època de Trajà.
La torre segurament va perdre el seu ús marítim durant l’Edad Mitjana en convertir-se en fortificació. Serà en el s. XVII quan el Duque de Uceda – 1682 – encarregui la seva restauració a l’arquitecte Amaro Antune, el qual construí dues petites torretes per soportar els fanals.
Termes de Gigia
Termes d’Alange
Termes de ‘Los Bañales’ (Uncastillo, Zaragoza)
Termes (Caldes de Malavella)
Termes de Baetulo
Termes de Caldes de Montbui
Necròpolis de Carmo (Carmona)
Muralla de Caurium (Coria, Càceres)
Porta i murallade Norba Caesarina
Castra (prop de Norba Caesarina)
Castra de Petavonium (Zamora)
Temple d’Augustòbriga
(Talavera la Vieja, Cáceres)
Teatre de Pollentia (Majorca)
Teatre de Regina (Casas de Reina, Badajoz)
Iuliobriga (Cantabria)
Lucentum
Ercavica (Cuenca)
Muralla