Post on 11-Jun-2020
R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A
AGRO66
G E N E R [ 2 0 1 3 ] F E B R E R
AC
TIV
ITA
TMovem fitxa
Acabem d’encetar un any que, se-
gons totes les previsions, serà com-
plicat a nivell econòmic i empresarial.
Però m’atreviria a dir que les coope-
ratives agràries i la nostra gent tenim
un tarannà que ens ajudarà a resistir i,
fins i tot, a sortir reforçats d’aquesta
crisi, sempre que siguem capaços de
prendre les decisions i invertir els es-
forços en la direcció adequada.
La Federació de Cooperatives Agrà-
ries de Catalunya ja hem mogut fitxa.
Tenim la responsabilitat de treballar
per garantir la competitivitat del co-
operativisme agrari, i el compromís
d’incidir en les decisions del nou Go-
vern català. És per això que estem
fent valer els nostres arguments da-
vant de les Conselleries d’Agricultura,
d’Empresa i d’Economia, per tal que
s’impulsin les polítiques i els pressu-
postos que donin resposta a les ne-
cessitats del sector.
En el nostre àmbit, apostem pel man-
teniment del Pla de concentració i per
garantir la continuïtat i l’execució dels
ajuts a cooperatives i productors que
són necessaris per a la rendibilitat de
les empreses i les explotacions. A
més, defensem l’impuls del Pla Marc
del cooperativisme agrari català, que
creiem que ha d’esdevenir una eina
estratègica a l’hora de definir escena-
ris de futur.
En l’àmbit europeu també s’han de
prendre decisions de finançament.
Aquest any es decidirà el pressupost
de la PAC per al període 2014-2020.
Mitjançant la plataforma de Coopera-
tives Agro-Alimentàries, fa mesos que
batallem perquè la reducció no sigui
superior a la que va proposar la Co-
missió Europea –que ja representa un
pressupost un 11% inferior a l’actual.
Aquesta decisió sobre el marc pres-
supostari per l’agricultura europea té
una forta incidència a Espanya, que
és el segon perceptor de fons agrí-
coles, però no ens afecta només al
sector agrari. Aquesta retallada també
perjudicaria al consumidor europeu,
que veuria com cada vegada es desti-
nen menys recursos a garantir l’abas-
timent de la població amb aliments
propis, mentre altres països avançats
com els Estats Units aposten justa-
ment per la política contrària.
Per tot plegat, sí… la conjuntura és
complicada, però, com sempre, se-
guirem treballant en defensa del sec-
tor i les cooperatives.�
JOSEP PERE COLAT I CLUA
President
AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 SUMARI/3
DOSSIER
4 Reptes del nou Govern
FEDERACIÓ
7 Opinió: Josep Pere Colat
Llei d’integració cooperativa
i Llei de la cadena alimentària
SECTORS
8 Futur de les organitzacions
de productors a la nova PAC
9 Càmara Arrossera
del Montsià, solidaritat
10 III Jornada estatal de
cooperatives ramaderes
11 Opinió: Lluís Grogués.
Plans de reestructuració
EMPRESA
15 DUN 2013
16 Protecció de dades
per a cooperatives i SSCC
17 Pla de concentració
de cooperatives
19 Formació a cooperatives
20 Jornada CR sobre
dades comptables
21 Quadern del soci:
Agustí Dalmau
22 Innovació en oli i porcí
23 III Fòrum anual
de cooperatives
COOPERATIVES
24 Reportatge:
Cellers Domenys
26 Tasta Coop:
Melmelada La Fageda
27 La DOP Les Garrigues
promociona l’oli d’oliva
verge extra
28 Coop. emprenedores:
Agrària Plana de Vic
Premi a l’Agrícola
de Corbera d’Ebre
29 Entrevista:
Josep M. Obradó.
President de la cooperativa
de Barberà de la Conca
30 Enoturisme: Celler
Cooperatiu de Gandesa
2013, any decisiu EDITORIAL
SUMARI
Pla d’acció al nou Govern català
4/DOSSIER AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013
En concret, la Federació de Cooperatives Agràries de
Catalunya (FCAC) va mantenir trobades amb alts càrrecs
de Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de
Catalunya (ERC), el Partit Popular (PPC) i el Partit Socia-
lista (PSC). En tots els casos, el president de la Federació,
Josep Pere Colat, va insistir en la importància de “garantir
el paper estratègic de l’agroindústria cooperativa, i que es
potenciïn les cooperatives com a models d’empresa en el
context actual de profunda crisi econòmica i de valors”.
Constituït el nou Govern, en les últimes setmanes la
FCAC ha començat a reunir-se amb diferents Conselleri-
es per tal de reprendre els temes que s’estaven treballant
abans de la convocatòria electoral i de posar fil a l’agulla
en aquelles noves problemàtiques i iniciatives que afec-
ten el sector.
El sector considera que són línies prioritàries de treball
l’impuls del Pla Marc del cooperativisme agrari com a ins-
trument per a la definició d’estratègies de futur del sector
i la modificació de la Llei de Cooperatives per adaptar-la
a la realitat del cooperativisme agrari. A més, altres eines
a consolidar són el Pla de Concentració, Intercooperació
i Modernització de les cooperatives, el recursos per a la
millora de la comercialització agroalimentària i la defensa
del model de les cooperatives amb secció de crèdit.�
El 25 de novembre es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI Legislatura. Per aquest motiu i en compliment del seu
compromís de representació del sector, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya va dur a terme una roda de contactes amb els diferents partits polítics
que es presentaven a les eleccions amb l’objectiu de posar damunt la taula el que aquest col·lectiu considera un pla d’acció irrenunciable per al nou Govern.
Reunió amb el DAAM.
FCAC
Reunió amb el Departament d’Empresa i Ocupació.
GENERALITAT DE CATALUNYA
AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 DOSSIER/5
Un pròxim any, amb grans reptes
Tot just comença la dècima legislatura del Parlament de
Catalunya i ja disposem d’un nou Govern el qual compta
tant amb cares noves com amb consellers que repeteixen
càrrec, com és el cas de l’Hble. Sr. Josep Maria Pelegrí.
S’enceta, però, un dels períodes més complicats de la his-
tòria recent. La situació econòmica és dramàtica i cada
dia ens arriba una notícia nova que ens fa percebre la con-
juntura, com a país, més complexa.
És especialment en els moments difícils en què es de-
mostra la vàlua de les persones i, esperem, que el Govern
estigui a l’altura de les circumstàncies. En aquesta nova
etapa, hem estat la primera organització en reunir-se amb
el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimenta-
ció i Medi Natural, i això demostra la nostra proactivitat i,
també, la seva sensibilitat en relació amb el col·lectiu que
representem.
El primer gran repte serà la confecció dels pressupostos
per al 2013, que tothom té present que seran molt austers.
I és en aquesta conjuntura quan, més que mai, s’han d’es-
tablir quines són les prioritats en l’acció de govern si és
té clar cap a on es vol anar. La vertebració de l’oferta que
fem les cooperatives és una de les necessitats del sector
que les polítiques no poden deixar d’atendre, en benefici
dels agricultors i ramaders.
En aquestes poques setmanes ja hem arrencat compro-
misos importants: la convocatòria enguany d’ajuts per al
foment de la concentració, la intercooperació i la moder-
nització de les cooperatives, el suport en l’elaboració del
Pla marc del cooperativisme agrari i en la modificació de
la Llei de Cooperatives, que no són temes menors. Espe-
rem doncs, que tant el sector com el Govern, sàpiguen
donar resposta a tots aquests reptes.�
ELECCIONS AUTONÒMIQUES 2012
Agricultura i Empresa,
conselleries estratègiques
Tant bon punt va quedar constituït el
nou Govern, el president i el consell
rector de la Federació de Cooperati-
ves Agràries de Catalunya van iniciar
les gestions per mantenir trobades
amb els màxims responsables de les
Conselleries més directament impli-
cades en la gestió de les empreses
cooperatives i amb responsabilitat en
projectes estratègics com el Pla Marc
del cooperativisme agrari català i la
modificació de la Llei de cooperati-
ves de Catalunya. Així mateix, també
s’han iniciat contactes amb els que,
a dia d’avui, es perfilen candidats a
integrar la Comissió d’Agricultura del
Parlament.
Bilateral amb el conseller Pelegrí
La FCAC ha estat la primera organit-
zació a mantenir una reunió bilateral
amb el conseller d’Agricultura, Josep
Maria Pelegrí, i el seu equip de go-
vern.
Durant la sessió de treball, el presi-
dent de les cooperatives, Josep Pere
Colat, va recordar al conseller Pelegrí
que “el sector agroalimentari és estra-
tègic en qualsevol societat avançada i
especialment en una conjuntura eco-
nòmica difícil. Per aquest motiu, és
necessària una dotació pressupos-
tària suficient que prioritzi els projec-
tes d’integració de cooperatives, les
assegurances agràries i que asseguri
la continuïtat del Programa de Des-
envolupament Rural durant 2013, de
manera que no es perdi ni un euro del
cofinançament de la Unió Europea”.
Com a punts específics, la Federació
va recordar a la Conselleria d’Agricul-
tura que és imprescindible mantenir el
Pla de Concentració, Intercooperació
i Modernització de les cooperatives
amb una convocatòria per al 2013
de caràcter plurianual i també que la
Conselleria participi en el Pla Marc
del cooperativisme agrari català, un
estudi i diagnosi de 240 cooperatives
agràries que es concretarà en una re-
flexió estratègica del futur del sector.
També es va tractar de la discussió
sobre el futur de la PAC, el Pacte na-
cional per a l’agricultura, el Decret de
venda directa, la Llei de cadena de
valor, la promoció del producte agro-
alimentari o la simplificació adminis-
trativa, a més d’altres qüestions sec-
torials, com la necessitat de mantenir
els ajuts a la fruita seca i l’encariment
insostenible de les matèries primeres
en el sector de ramaderia.
Presentació al conseller Puig
La Federació de Cooperatives Agràri-
es de Catalunya també ha mantingut
una reunió de presentació del sector
al nou conseller d’Empresa i Ocupa-
ció, Felip Puig, que estava acompa-
nyat pel director general d’Economia
Social i Cooperativa, Xavier López.
Per a la FCAC, és imprescindible que
el Govern impulsi una nova Llei de co-
operatives que adeqüi els instruments
normatius a les necessitats i realitats
actuals de les cooperatives agràries.
També calen mecanismes que per-
metin garantir la competitivitat del
sector, que es millorin les propostes
de formació per poder oferir al sec-
tor un reciclatge professional adequat
a la casuística de les cooperatives i
que es facin efectius els pagaments
d’ajuts pendents al sector.
En aquesta primera trobada, Josep
Pere Colat, ha explicat al conseller
Puig que “les cooperatives agroali-
mentàries som estratègiques per a la
societat, en tant que som empreses
que no ens deslocalitzem i generem
riquesa i llocs de treball a moltes zo-
nes rurals de Catalunya. Per aquest
motiu, entenem que és necessari que
s’estableixi una relació permanent en-
tre la Federació i la Conselleria i que
el Govern impulsi els instruments ne-
cessaris per garantir la competitivitat
del sector”.�
6/DOSSIER AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013
BILATERALS
Oriol Junqueras, líder d’ERC, va visitar la Federació. FCAC
AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 FEDERACIÓ/7
JOSEP PERE COLAT
President FCAC
Dues propostes; per millorar la posició dels productors?
El passat mes d’octubre el Govern central
presentava dos avantprojectes de Llei que
pretenen ser elements clau del seu pla de
govern: el relatiu a la integració cooperativa
i el de millora de funcionament de la cadena
alimentària.
Crec que hem de felicitar-nos per la inici-
ativa del Ministeri ja que, sent conscients
que no seran la solució màgica per al sec-
tor agroalimentari, sí que poden contribuir
en certa mesura a fer que hi hagi un major
retorn del seu valor afegit cap al sector pro-
ductor. Amb aquestes propostes, es pretén
donar instruments perquè l’oferta s’organitzi
i tingui més capacitat de negociació i, per
altra banda, facilitar que les relacions entre
agroindústria i distribució evitin pràctiques
abusives, contribuint així en un repartiment
més sostenible del valor afegit.
Felicitar-nos per compartir els objectius no
vol dir, però, que combreguem amb tot el
contingut dels textos. En especial pel que
fa a la Llei d’integració cooperativa, hem
estat crítics davant de determinats assump-
tes: ens preocupa que la possible invasió
de competències que a la pràctica pensem
que conté la llei pugui ser un fre per al seu
desenvolupament, no compartim que entre
els criteris per al reconeixement d’entitats
associatives prioritàries figuri el de caràc-
ter supra-autonòmic i som de l’opinió que la
mateixa llei hauria de concretar –i no deixar
a l’arbitrarietat del govern de torn- els crite-
ris generals de dimensió mínims. Però el que
més ens preocupa és una de les disposici-
ons finals, la que diu que d’aquesta llei no
podrà derivar-se cap increment de despesa.
Esperem equivocar-nos però no ens agrada-
ria que al final tot plegat fos una maniobra
de distracció i el resultat, aigua de borraines.
Una altra cosa ben diferent és l’avantprojec-
te de millora de la cadena alimentària. Amb
la voluntat de reduir el desequilibri en les re-
lacions comercials entre els diferents opera-
dors de la cadena de valor, obliga als con-
tractes per escrit, prohibeix els pagaments
comercials, regula la cessió d’informació
comercial sensible, les subhastes electròni-
ques i la gestió de marques i reformula l’Ob-
servatori de la cadena alimentària, dotant-lo
de potestat sancionadora. Tot i que hi ha
aspectes a millorar el valorem molt positi-
vament perquè realment planteja mesures
per aquells elements que les cooperatives
ens heu manifestat com a preocupants en la
vostra relació amb la distribució. Un plante-
jament ambiciós, que esperem no veure tor-
pedejat per ningú, i pensem que més efectiu
que el Codi de bones pràctiques comercials
del Departament d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi Natural que no és
ni pioner, oblida elements rellevants i va néi-
xer coix, en només ser subscrit per algunes
parts de la cadena de valor.�
El Govern central treballa en
dos avantprojectes de Llei
que són claus pel sector:
la integració cooperativa i
millorar el funcionament de
la cadena alimentària.”
Cal reduir el desequilibri en les relacions comercials entre els
diferents operadors de la cadena de valor i enfortir la posició del
producte cooperatiu davant de la gran distribució. INGIMAGE
8/SECTORS AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013
La reforma de la PAC proposa estendre el model d'OPFH
(Organitzacions de Productors de Fruita i Horta) a la resta
de sectors. Ara bé, la definició d'OP que es proposa és
molt més laxa i molt diferent de la que actualment s'utilitza
en el règim de les fruites i hortalisses.
En el sector de fruita i horta és imprescindible que les OP
compleixin amb un seguit de requisits relatius als recursos
tècnics, les funcions, la dimensió, les obligacions, etc. que
garanteixen el reconeixement només d’aquelles OPFH
que valoritzen i comercialitzen el producte, i en queden
excloses les organitzacions concebudes només com a fò-
rum o a instàncies de negociació de preus.
La comercialització és la base de les cooperatives i de les
OP de fruites i hortalisses. Per això, el cap de branca de
Fruita i Horta de la Federació de Cooperatives Agràries
de Catalunya, Ramon Sarroca, explica que “la definició
completa d'OP de fruites i hortalisses i les seves estrictes
obligacions estatutàries constitueix un element essenci-
al per garantir el bon funcionament del règim d'ajuts dels
programes operatius. Aquesta especificitat s’haurà de re-
collir en el Reglament del Consell Europeu, de la mateixa
manera que es reconeixen elements específics per a al-
tres sectors, com el del vi”.
Sarroca afegeix que “els objectius de la reforma de la PAC
no es poden aconseguir pels productors individuals ni
mitjançant fórmules de col·laboració parcials. Ben al con-
trari, es requereix la posada en comú de la producció al
voltant d'un projecte d'empresa de comercialització con-
junta sostenible, amb una delegació total de les decisions
i estratègies comercials”.�
El futur de les Organitzacions de Productors
ANDREI MERKULOV. PHOTOXPRESS
AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 SECTORS/9
Les cooperatives han consolidat la seva participa-
ció en el projecte solidari de Nespresso, que s’ha
impulsat per segon any consecutiu i ha culminat
amb la donació de 68 tones d’arròs al Banc dels
Aliments.
Aquesta campanya ha augmentat sensiblement el
nombre d’hectàrees a on s’ha utilitzat el marro del
cafè com adob, de manera que la donació d’arròs al
Banc dels Aliments també ha crescut un 36% amb
relació a l’any passat, quan se situava al voltant
d’unes 50 tones.
L’arròs, que s’ha distribuït a un milió de llars, s’ob-
té a partir del reciclatge de les càpsules de cafè,
separant l’alumini de les restes de cafè i utilitzant
el compost com a fertilitzant natural a 18 hectàre-
es d’arrossars de socis de la Càmara Arrossera del
Montsià. La collita sencera d’aquestes hectàrees es
destina al projecte de Nespresso i es dóna als més
necessitats.
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalu-
nya també col·labora en aquest projecte solidari pel
qual, mitjançant la participació de les cooperatives,
Nespresso ha esdevingut el primer donant privat
d’arròs a la Federació de Bancs d’Aliments.�
Arròs cooperatiu per als més desfavorits
l’apuntMIQUEL FÀBREGASPresident de la Càmara Arrossera del Montsià
Cap de Branca d’Arròs FCAC
“És una satisfacció participar en aquest projec-te de Nespresso perquè, junt amb la nostra acti-vitat econòmica principal de producció i comer-cialització d’aliments, les cooperatives també som empreses compromeses amb el nostre en-torn i socialment responsables. Som un sector que apostem per l’eradicació de la pobresa, ja si-gui amb la creació de llocs de treball a les zones rurals a on ubiquem les nostres indústries o bé col·laborant amb entitats que distribueixen aliments als nuclis més desfavorits”.�
El tenista Juan Carlos Ferrero va apadrinar
la donació d’arròs al Banc d’Aliments.
ÁNGEL GRANERO
PEP ESCODA
10/SECTORS AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013
La Federació de Cooperatives Agràries de
Catalunya va ser l’entitat organitzadora de
la III Trobada Empresarial de Cooperatives
Ramaderes i de Pinsos, conjuntament amb
Cooperatives Agro-Alimentàries d’Espanya.
En les jornades hi van participar més de
80 assistents de cooperatives d’arreu
d’Espanya amb l’objectiu de buscar noves
línies de col·laboració i promoure la cre-
ació d’aliances per ser més competitives
i tenir més capacitat de reacció als nous
reptes del mercat.
Per al responsable de Ramaderia de la
FCAC, Ramon Armengol, “la intercoopera-
ció és una eina bàsica en el context actual.
És precís col·laborar per millorar eficiència
i posició negociadora davant de proveï-
dors i clients”. Així mateix, el responsable
de Pinsos de la FCAC, Josep Erra, afirma
que “cal millorar la competitivitat del sec-
tor primari cercant col·laboracions, alian-
ces i partenariats amb altres cooperatives
i empreses”.
La sessió va estar dirigida per Adriaan
Pieter Wals, consultor especialitzat en
la reorganització d’empreses del sector
agrari i exdirector de la divisió agropecuà-
ria d’Agrifirm, una firma que és el resultat
de la fusió de més de cent cooperatives
al llarg dels anys. Wals va destacar que
“l’objectiu principal de la cooperativa ha
de ser guanyar diners” i que això només
s’aconsegueix mitjançant aliances, les
quals també poden ser una via per a la
reducció de costos com electricitat, man-
teniment, neteja i transport.
En la mateixa línia, el director de Coopera-
tives Agro-Alimentàries d’Espanya, Eduar-
do Baamonde, va insistir que l’objectiu fo-
namental de les cooperatives és “millorar
la rendibilitat de l’activitat dels productors
per garantir la seva sostenibilitat” i que “la
clau està a millorar la posició negociadora
tenint en compte que el marge de mani-
obra entre ingressos de vendes i costos
és molt reduït”. Com a punt feble de les
cooperatives, va destacar la poca capita-
lització.
En les jornades també hi van participar
les principals cooperatives ramaderes i
pinsaires catalanes com Camp d’Ivars
d’Urgell, Agrària Plana de Vic, Cotecni-
ca i Agrocat. Totes elles van exposar les
seves experiències d’èxit i els reptes que
se’ls plantegen en el marc de la taula ro-
dona “Desafiament de les cooperatives
en el nou escenari: experiència i visió de
futur”. El sector va defensar que la millora
de la competitivitat no passa només per
un augment de la dimensió, sinó que tam-
bé cal potenciar l’especialització i facilitar
les vies de col·laboració entre els diferents
projectes empresarials.
L’acte es va celebrar a Mas Bové, que és
centre de referència en investigació d’ali-
mentació animal a nivell europeu.�
Trobada empresarial de
cooperatives ramaderes i de pinsos
COOPERATIVAS AGRO-ALIMENTARIAS
La intercooperació
és una eina bàsica
en el context actual.
És precís col·laborar
per millorar
eficiència i posició
negociadora davant
de proveïdors
i clients”
AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 SECTORS/11
LLUÍS GROGUES
Cap de branca de Vi FCAC
Plans de reestructuracióper ajustar oferta i demanda
Finalment va sortir la convocatòria dels plans de
reestructuració i/o reconversió de la vinya per a
la campanya 2012/2013. Els nous plans tenen
una durada d’un any i no presenten cap novetat
en la seva gestió, excepte que els viticultors que
van demanar una bestreta l’any passat podran
allargar el termini per finalitzar les actuacions
de la campanya passada durant un any més.
La llàstima ha estat que la publicació dels nous
plans ha coincidit de ple amb les festes nadalen-
ques i això n’ha dificultat una mica la gestió.
Des de la Federació de Cooperatives Agràries de
Catalunya defensem que es mantinguin els plans
de reestructuració i/o reconversió de la vinya a
la propera OCM, ja que permeten impulsar la
competitivitat de les explotacions vitivinícoles,
afavorint la modernització i l’adequació varietal
a les demandes del mercat.
Durant la campanya 2011/2012, aquesta mesura
ha representat poc més de 8,6 milions d’euros
d’ajut per a Catalunya. Tot i que, amb el panora-
ma actual, les previsions econòmiques seguei-
xen sense ser bones, cal seguir negociant per
aconseguir el màxim pressupost possible amb
l’objectiu de poder donar cobertura a totes les
demandes del sector.
MENYS COLLITA, MILLORS PREUS
Pel que respecta a la campanya de vi, segons el
Departament d’Agricultura es preveu una dava-
llada del 17% en volum amb relació a l’any an-
terior, baixant fins als 365,4 milions de quilos de
raïm.
El descens de la producció és global a nivell
mundial i es preveu que arribarà fins al 6%, uns
248,2 milions d’hectolitres de vi. Les causes de
la davallada, però, no són les mateixes. A Cata-
lunya es dóna per factors climatològics, mentre
que al món s’afegeix que s’ha produït una dismi-
nució de la superfície de plantació.
En qualsevol cas, la disminució del producte a
nivell mundial ha repercutit en la valorització i ha
suposat que el preu del vi s’hagi recuperat força,
des dels vins a doll de la Manxa al voltant dels
5 euros/hl fins al vi base cava al voltant dels 5,5
euros/hl.
La recuperació dels preus, però, encara dista de
satisfer uns viticultors que tenim menys produc-
ció i que venim d’un temps molt dolent.�
12/SECTORS AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013
La Vinícola de Sarral ha acollit la jorna-
da tècnica organitzada per la Federació
de Cooperatives Agràries de Catalunya
amb l’objectiu d’explicar els últims can-
vis de la normativa mediambiental i ex-
posar, des d’un vessant pràctic, quina és
la seva afectació per a les empreses del
sector.
L’any 2011, la Federació va impulsar la
proposta que la indústria agroalimentària
passés d’estar tipificada en l’annex II a
l’annex III de la Llei de prevenció i control
ambiental de les activitats (Llei 20/2009).
Aquesta modificació comportava passar
del règim de llicència ambiental al de co-
municació, de manera que –encara que
no s’eximeix les cooperatives agràries
del compliment de la normativa– sí que
s’aconsegueix una important reducció de
la càrrega burocràtica i un gran estalvi de
recursos.
Aquesta modificació de la normativa be-
neficia el 80% de cooperatives agràries i a
bona part de la indústria agroalimentària,
que podran fer els tràmits amb més agili-
tat –arribant a reduir fins a 7 mesos l’inici
de l’activitat. També es preveu rebaixar
les despeses associades al règim de co-
municació, estimades en més de 200.000
euros anuals.
En la jornada hi van participar ponents de
l’Administració: Pere Poblet, subdirector
general d’Intervenció i Qualificació Ambi-
ental, i Enric Pueyo, tècnic de la Direcció
General de Qualitat Ambiental.�
Novetats en la legislació mediambiental
JORNADA FCAC
La modificació de la normativa demanada per la FCAC
permetrà reduir els tràmits administratius fins
a 7 mesos i rebaixar les despeses, estimades
en 200.000 euros anuals
AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 EMPRESA/15
Cada any, els titulars d’explotacions agràries han de realitzar la Decla-
ració Única Agrària (DUN) com a requisit obligatori per sol·licitar deter-
minats ajuts agraris i ramaders, i també per als ajuts per reestructuració
i reconversió de la vinya, foment de l’ús de les assegurances agràries,
reconversió de plantacions de fruita dolça i foment de sistemes de pro-
ducció de races ramaderes autòctones en règim extensiu, entre d’altres.
De la mateixa manera, amb la DUN també es poden sol·licitar els ajuts
inclosos dins el Procediment General del Contracte Global d’Explotació,
com els destinats a la incorporació de joves, la modernització d’explota-
cions agràries i la diversificació de l’activitat agrària.
Aquesta campanya, el Departament d’Agricultura no ha introduït nove-
tats pel que fa a la sol·licitud d’ajuts, però sí que ha fet canvis en relació
amb les noves declaracions que s’han de fer mitjançant la DUN.
En concret, les novetats es refereixen a l’actualització de la titularitat en
el Registre Vitivinícola de Catalunya i a la declaració per actualitzar les
dades de productors inscrits en els registres de Denominacions d’Ori-
gen Protegides (DOP) i Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP).
Així mateix, també hi ha canvis en la declaració de conreus energètics
destinats a produir electricitat; en aquest cas, caldrà especificar clara-
ment la finalitat de producció elèctrica i fer la comunicació d’aprofita-
ment, quan s’escaigui, mitjançant la DUN.
També com a novetat, s’ha incorporat l’obligació de comunicar l’adhesió
al sistema de venda de proximitat de productes agroalimentaris. Aques-
ta comunicació permet realitzar automàticament l’activitat de venda de
proximitat, sens perjudici de la recepció posterior del document d’acre-
ditació pertinent. La venda de proximitat ha d’esdevenir un pas enda-
vant en la comercialització de productes agroalimentaris, oferint més
garanties de seguretat, qualitat i frescor dels aliments produïts, elabo-
rats i venuts pels mateixos productors.
UN SERVEI DE LA COOPERATIVA AL SOCI
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya recomana als so-
cis que facin la DUN a la cooperativa, on rebran el suport necessari per
a la tramitació i la informació relativa als requisits de condicionalitat,
medi ambient, actualització dels diferents registres d’explotacions agrà-
ries, concentracions parcel·làries...
Les cooperatives es consoliden, any rere any, com les entitats que pre-
senten més declaracions DUN i les que ofereixen millors resultats en la
tramitació.�
Explotacions vitivinícolesEl Departament d’Agricultura
aposta per reformar la declara-
ció de superfícies agràries amb
vinya i simplificar-ne els tràmits.
En concret, es vol unificar la in-
formació i evitar les divergències
que es donen actualment entre
els dos sistemes d’informació
relacionats amb les explotacions
agràries amb vinyes, el Registre
Vitivinícola de Catalunya (RVC) i
el Sistema d’informació geogrà-
fica de parcel·les agrícoles (SIG-
PAC).
A més d’homogeneïtzar les da-
des, amb aquests canvis els pro-
ductors tindran un accés més rà-
pid i entenedor als registres del
Departament d’Agricultura i es
posaran les bases de cara a una
nova PAC, que pot afectar direc-
tament aquest sector.
Per aquest motiu, aquesta cam-
panya, tots els titulars d’explota-
cions amb vinyes hauran de fer
la DUN i incloure la referència
SIGPAC. Per a la declaració de
titularitat de superfície vitícola
que dóna dret a fer entrega de la
producció mitjançant la targeta
vitícola, la declaració es podrà
tramitar fins al 30 d’abril de 2013.
Quan es tracti de superfícies
vitivinícoles que constin en el
Registre i que no es declarin a
la DUN, l’Administració actua-
rà d’ofici i els assignarà com a
titular el lliurador de collita que
consti en el Registre, en el cas
que sigui únic. Si hi hagués més
d’un titular, es determinaria entre
les titularitats existents en el Re-
gistre; en cas de manca de pro-
nunciament o desacord entre els
diferents titulars, s’assignaria al
propietari de la superfície.�
i fcac Gestió d’Ajuts i Projectes
Anna Farrús I Alfred Piñol I 973 247 982
S’incorpora l’obligació de comunicar l’adhesió al
sistema de venda de proximitat, un pas endavant en
la comercialització dels productes agroalimentaris.
Novetats a les declaracionsDUN 2013
El termini de presentació de la DUN
és de l’1 de febrer al 30 d’abril de 2013
16/EMPRESA AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013
Protecció de dades personalsL’incompliment pot comportar sancions d’entre 900 i 600.000 euros
Per desenvolupar la seva tasca empre-
sarial, les cooperatives recaven, emma-
gatzemen i tracten dades personals dels
seus socis, els seus treballadors, els seus
clients i els seus proveïdors. A més d’uti-
litzar-les la mateixa cooperativa, aquestes
dades també es poden lliurar a tercers
per a la prestació de serveis que la coo-
perativa no fa des de les seves oficines;
pot ser el cas de la gestió de nòmines, la
prevenció de riscos laborals, l’obertura de
comptes a entitats financeres vinculades
amb la secció de crèdit o l’activitat d’una
cooperativa de segon grau.
Aquesta utilització de dades personals
està regulada per la Llei de protecció de
dades de caràcter personal (Llei 15/1999,
de 13 de desembre) i el seu Reglament de
desenvolupament, amb la finalitat primor-
dial de protegir la intimitat de les perso-
nes.
Per aquesta normativa, les cooperatives
han de complir determinades obligacions
tant a l’hora de recollir les dades com en
el tractament que en faran amb posteriori-
tat. Així doncs, és necessari que les dades
es demanin informant als interessats dels
seus drets i que les dades recollides s’in-
tegren en un fitxer responsabilitat de cada
entitat que ha de complir amb els nivells
de seguretat requerits. A més, cal que
l’interessat autoritzi expressament la co-
municació a tercers de les dades per a la
prestació de serveis amb altres finalitats..
De manera complementària, caldrà que
es defineixin mesures de funcionament i
control dels equips informàtics, els acces-
sos a internet, la realització de còpies de
seguretat i els sistemes d’arxiu i destruc-
ció de la documentació. També és precís
elaborar un document de seguretat relatiu
a l’aplicació de la normativa de protecció
de dades i que la cooperativa se sotmeti a
una auditoria cada dos anys.
L’incompliment d’aquestes obligacions
pot comportar sancions elevades, que
se situen entre 900 i 40.000 euros per a
les infraccions lleus; de 40.001 a 300.000
euros, per a les infraccions greus, i fins a
600.000 euros per a les infraccions molt
greus.�
i fcac Servei Jurídic
Mar Garriga I 932 292 015
i fcac ASC, SCCL
Àngel Balagué I Josep Parcerisa I 932 292 024
En el cas de les seccions de crèdit, el soci facilita dades personals
pròpies i de possibles beneficiaris que es vinculen amb un compte
d’estalvi de l’entitat o d’altres entitats financeres amb les quals tre-
balli la secció de crèdit.
Així doncs i per la mateixa finalitat de realitzar operacions bancàries
i gestionar les transaccions econòmiques que tenen les seccions de
crèdit, caldrà que aquestes seccions tinguin una gestió i uns estats
comptables autònoms i també que disposin d’un fitxer amb dades
personals de nivell de seguretat mitjà propi i separat de la base de
dades i de la resta de fitxers de la cooperativa.
El personal de la secció de crèdit haurà de conèixer les mesures de
seguretat que s’han d’aplicar a les dades personals que tracta. L’in-
teressat haurà d’autoritzar l’ús de les seves dades per a les finalitats
pròpies de la secció de crèdit i conèixer que aquestes dades que
facilita a la secció de crèdit formaran part d’un fitxer específic de la
cooperativa.�
Obligacions específiques per a les seccions de crèdit
AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 EMPRESA/17
I ara, què?PLA DE CONCENTRACIÓ DE COOPERATIVES
Un any més, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalu-
nya ha començat a treballar en la defensa de la necessitat de
disposar d’un Pla de Concentració, Intercooperació i Modernit-
zació de Cooperatives com a eina imprescindible per millorar
la competitivitat d’aquestes empreses.
Des de l’any 2010 que no es publicava, però l’any passat la
Conselleria d’Agricultura va aprovar els ajuts vinculats al Pla de
Concentració amb caràcter biennal i els va atorgar una dota-
ció econòmica global d’uns 10 milions d’euros. La destinació
d’aquest pressupost ha de servir per sufragar actuacions de-
rivades dels processos d’integració per tal d’aconseguir una
millora de la qualitat, la comercialització, la modernització de
les estructures, els processos i els circuïts comercials agroa-
limentaris, així com l’adequació dels recursos humans a nous
criteris de gestió tècnica i econòmica.
Per a l’any 2012 es van repartir uns 5 milions d’euros i uns altres
5,25 milions estan destinats a donar suport a les iniciatives que
es desenvoluparan durant 2013, tot prioritzant els processos
de fusió. Territorialment, els projectes es desenvolupen a les
comarques de Lleida, Barcelona, Tarragona i també a les Ter-
res de l’Ebre.
FUSIÓ A CORBINS
Les dues cooperatives agràries de Corbins (Segrià) -la Fruitera
de Corbins i Camp la Noguera- s’han fusionat recentment. Amb
la unificació en una sola cooperativa es podran reduir despe-
ses i costos d’estructura, al temps que es millorarà el serveis
als socis.�
i fcac Servei d’Intercooperació
Teresa Masjuan I Mar Garriga I Marian Mula I 932 260 369
servei fcacLa Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya té un servei d’intercooperació amb l’objectiu de donar
suport a les cooperatives que estiguin interessades a augmentar la dimensió i diversificar els negocis, sem-
pre en col·laboració amb altres cooperatives.
Els serveis que s’ofereixen amb una perspectiva multidisciplinar són:
� �Participar en la identificació, estudi i planificació estratègica dels projectes d’intercooperació.
� �Afavorir un espai de reflexió mitjançant visites d’intercanvi, jornades, cursos i conferències.
� �Donar suport jurídic en la cerca de la millor solució per al projecte empresarial conjunt.
� �Assessorar en la planificació industrial, laboral, econòmica i financera del projecte.
� �Assessorar sobre els ajuts disponibles en cada cas.
� �Assessorar en l’elaboració d’un pla de formació.
� �Coordinar tot el procés perquè la cooperativa pugui assolir els objectius previstos.�
TERRES DE L’EBRE 3%
BARCELONA 33%
TARRAGONA 31%
LLEIDA 33%
AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 EMPRESA/19
FORMACIÓ FCAC
Coaching per augmentar el potencial
i fcac Formació
Ester Aguirre I M. Rosa Serra I 973 247 982
En una situació complicada com l’actual, les coo-
peratives han de ser capaces de construir bones
solucions i trobar oportunitats, més enllà de la tas-
ca d’apagafocs puntual en què es veuen immerses
avui dia la major part d’empreses.
Per impulsar el potencial ocult, la Federació de
Cooperatives Agràries de Catalunya ha dissenyat
unes sessions de coaching que responen a l’ob-
jectiu d’ajudar les cooperatives a treballar els as-
pectes susceptibles de millora. El lideratge, poder
preveure un conflicte i gestionar-lo a temps, el tre-
ball en equip, la creativitat, la gestió del temps i de
les energies, les creences, els hàbits i les rutines
són aspectes que es poden treballar des del “co-
aching transformacional” de manera que s’acon-
segueixin canvis que permetin millorar l’eficiència i
la competitivitat empresarial.
Les sessions s’adapten a les necessitats particu-
lars de cada cooperativa –que es detecten en un
entrevista inicial– i es poden dirigir tant al desen-
volupament dels gerents, dels comandaments in-
termedis o de les juntes rectores. A més, el treball
es pot fer tant individualment com en grup.
QUÈ POT FER EL COACHING
PER LES COOPERATIVES?
� �Conduir les persones i les organitzacions des del
lloc on són a on voldrien ser.
� �Acompanyar en el procés de definir objectius es-
tratègics i accions concretes per la seva aplicació.
� � Aconseguir millors nivells de rendiment, amb
l’aprenentatge de tècniques que potencien habili-
tats personals i professionals així com els valors de
responsabilitat, compromís, confiança i disciplina.
� �Potenciar els equips i les persones, en tant que
promotors de resultats satisfactoris alineats amb
l’estratègia de la cooperativa.�
La Federació de Cooperatives Agrà-
ries de Catalunya segueix creient en
la formació en emprenedoria com a
motor de futur. És per això que, junta-
ment amb el Departament d’Agricul-
tura, ja ha dut a terme el 10è l’acte de
cloenda dels cursos de joves empre-
nedors del sector agrari.
En aquest cas ha estat la cloenda
de l’emprenedoria en vaquí de llet
realitzada a l’Oficina de Fires i Mer-
cats de l’Ajuntament de Vic, en la
qual es va comptar amb la interven-
ció d’Oriol Ripoll, creatiu de “Jocs al
Segon” i formador en competències
a través del joc.
Ripoll, en la seva ponència “Un rep-
te? Pensa'l creativament”, va expo-
sar, a partir de l’experiència del joc, la
importància de ser creatius i com el
fet de tenir una visió creativa permet
transformar els problemes en reptes.
El pensament creatiu ofereix un ven-
tall de solucions que, tal com passa
amb els jocs, ens obre camins de
cara al futur.
La Federació creu en el foment de les
inquietuds de la gent, més o menys
jove, i que s’ha de fer allò que a un li
agradi fer, treballant molt i dur, però
jugant com si fóssim nens, perquè,
quan juguem, gaudim i emprenent,
com en un joc, també.�
Un repte? Pensa’l creativament
i fcac Àrea de Formació
Violant Fortuny I 932 292 018
FCAC
20/EMPRESA AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013
servei fcacLes cooperatives es poden adreçar a la Federació per demanar assessorament en l’anàlisi de la
seva situació econòmica i financera.
L’equip tècnic és especialista en comptabilitat i economia de l’empresa cooperativa i té una àm-
plia experiència en prestar suport als consells rectors a l’hora de fer estudis i interpretar els
balanços i els comptes de resultats de les cooperatives, ja sigui com a seguiment periòdic o
abans de prendre decisions relatives a noves inversions, nous productes o serveis i processos
d’intercooperació, entre d’altres.�
JORNADA FCAC
i fcac Gestió d’Ajuts i Projectes
Marian Mula I 932 292 026
Les dades comptables, estratègiques per prendre decisions
El Servei Econòmic i Fiscal de la Federació de
Cooperatives Agràries de Catalunya ha impar-
tit una jornada sobre l’anàlisi dels estats finan-
cers amb l’objectiu de sensibilitzar els consells
rectors de la importància que tenen les dades
comptables per conèixer la situació de la co-
operativa i, en conseqüència, per prendre bo-
nes decisions per a l’empresa.
A la jornada van assistir un total de 32 perso-
nes, principalment membres de consells rec-
tors de cooperatives agràries. Els tècnics de
la Federació van explicar de quina manera les
dades que es poden extreure dels comptes
anuals faciliten informació de caire rellevant
per a la presa de decisions. També van in-
troduir conceptes bàsics sobre l’anàlisi dels
estats financers, tenint en compte les carac-
terístiques diferenciadores de les cooperatives
agràries davant d’altres tipus de societats.
La jornada, que es va fer a la cooperativa Agrí-
cola de Cambrils, va comptar amb el patrocini
de l’entitat Ibercaja Banc que, a més, va pre-
sentar els productes que adreça específica-
ment al sector agrari mitjançant les seves 240
agències rurals.�
FCAC
AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 EMPRESA/21
el quadern del soci AGUSTÍ DALMAU
“Implantant sistemes de benestar animal,es milloren les produccions”
Agustí Dalmau és veterinari, especialista en avicul-
tura i avicultura alternativa, autor del llibre titulat :
“Manual de la codorniz, cría industrial y para la caza”.
Des de fa uns anys, col·labora amb la Federació de
Cooperatives Agràries de Catalunya impartint cursos
a les cooperatives com a expert en benestar animal.
Quins són els principals problemes del sector rama-
der a Catalunya?
Els principals problemes que pateix el sector ramader
són els elevats costos de producció, que estan provocats
principalment per l’encariment de l’alimentació del besti-
ar, l’augment del cost de l’energia que s’utilitza en el cicle
productiu, les despeses de transport pel preu del gasoil i
l’aplicació de la normativa de benestar animal. A banda,
naturalment, hi ha la influència de la crisi econòmica a ni-
vell europeu.
Ara bé, el sector ramader està duent a terme importants
innovacions tecnològiques basades en la millora de les
instal·lacions, principalment per afavorir l’estalvi energètic
amb sistemes aïllants i també per millorar la qualitat de
l’aigua que es dóna al bestiar.
Tot això ens fa pensar en la reeixida d’aquest sector, es-
pecialment si comptem amb les ganes i la il·lusió dels ra-
maders i amb el suport de les administracions.
Per millorar la gestió de les explotacions ramaderes,
quina seria la formació més adequada?
Potser per la idiosincràsia de les actuals instal·lacions ra-
maderes, que cada vegada estan més robotitzades i infor-
matitzades, seria interessant impartir cursos d’informàtica
aplicada a les granges destacant aspectes com el control
de la ventilació, ja que un mal ús dels sistemes de ventila-
ció és la causa de molts problemes de maneig i sanitaris i
comporta la pèrdua de produccions.
De manera complementària, caldria fer cursos d’admi-
nistració per gestionar correctament la documentació
que es genera actualment a les explotacions ramaderes,
fruit de les exigències requerides per les diferents admi-
nistracions.
La formació en benestar animal ajuda a millorar les
condicions del bestiar i la gestió de les explotacions?
Els cursos de benestar animal han ajudat molt a posar en
pràctica criteris que la major part de ramaders ja conei-
xien pels manuals de maneig i els programes de biose-
guedat dels animals, però que no s’acabaven de posar en
pràctica. Arran dels cursos, molts ramaders s’han adonat
que millorant els sistemes de benestar animal s’obtenen
també millores en les produccions dels animals i que es
donen menys baixes en les explotacions i millors canals.
També s’ha adquirit una metodologia de treball més idò-
nia per a les explotacions pel simple fet de portar-ne un
millor control mitjançant el registres que són necessaris
en l’actualitat.
El consumidor és conscient de l’esforç dels ramaders
per oferir productes de qualitat i amb garanties sani-
tàries?
No. El consumidor no està gens ben informat de tot l’es-
forç que els ramaders han fet i continuen fent per ade-
quar les granges a la normativa de benestar animal, amb
l’objectiu de proporcionar productes de qualitat i amb les
corresponents garanties sanitàries.
Caldria que, des dels mitjans de comunicació, es fessin
programes divulgatius de les millores que s’estan duent a
terme en tots els àmbits -des de les instal·lacions a l’ali-
mentació, la genètica, les garanties sanitàries, etc.- amb
l’objectiu de proporcionar aquesta carn sana i de qualitat
al consumidor.�
La innovació resulta clau per al futur de les cooperatives i,
per aquest motiu, la Federació de Cooperatives Agràries
de Catalunya està donant suport a les cooperatives de
diferents sectors productius en la recerca de millores en
els seus processos.
Durant 2012 s’han desenvolupat dos ambiciosos projec-
tes. El primer s’ha destinat a l’aprofitament i la valorització
de la sansa de l’oli, mentre que el segon s’ha desenvolupat
en el camp de la ramaderia porcina, en concret en l’esti-
mació de forma automàtica del pes individual dels porcs
mitjançant el tractament d’imatges.
Aquests projectes s’han desenvolupat amb el suport del
Departament d’Agricultura i del Fons Europeu Agrícola de
Desenvolupament Rural (FEADER).
APROFITAR LA SANSA DE L’OLI
El projecte de l’aprofitament i la valorització de la sansa de
l’oli s’ha realitzat amb el suport de les cooperatives Ceol-
pe, Camp Foment Maialenc, Camp de Cervià de les Gar-
rigues, l’Agrícola de Cabacés i l’Agrícola del Camp Santa
Bàrbara. El projecte cerca una tecnologia innovadora que
permeti posar en valor la sansa que es produeix a les co-
operatives d’oli d’oliva de Catalunya, i els treballs s’han
desenvolupat en dos àmbits ben diferenciats.
En col·laboració amb el Departament d’Enginyeria Qu-
ímica de la Universitat de Barcelona, es busca la millor
tecnologia per aconseguir una valorització energètica
dels subproductes generats en l’elaboració de l’oli d’oliva i
s’han fet estudis relatius a la posada en marxa d’una pos-
sible planta de tractament d’aquests subproductes. L’es-
tudi proposaria construir una única central tèrmica situada
en un lloc estratègic pròxim a les grans zones producto-
res, amb possibilitat de cremar tant la sansa de l’oli com
la brisa del raïm.
En una altra direcció, el Centre Tecnològic de Nutrició i
Salut (CTNS) ha estat analitzant les possibilitats d’aprofi-
tar la fase aquosa de la sansa, que és rica en compostos
bioactius –polifenols, fibra soluble, etc.– que es poden uti-
litzar com a ingredients funcionals de gran valor afegit a
les indústries agroalimentària i farmacèutica.
PROJECTE SOBRE EL PES DEL PORCÍ
En el sector ramader, les cooperatives Camp d’Ivars d’Ur-
gell, Agropecuària d’Artesa de Segre, Agrària Plana de
Vic, Agropecuària Catalana i Cotècnica treballen en un
projecte que permetria estimar el pes individual del porcí
de manera automàtica, mitjançant el tractament d'imat-
ges. L’estudi l’ha realitzat un equip d’investigadors del
Subprograma de Control i Avaluació del Porcí de l’IRTA
conjuntament amb el Grup d’Estructura Electrònica i Si-
metria del Departament de Físico-Química de la Universi-
tat de Barcelona.
L’objectiu és evitar que s’enviïn a sacrifici animals fora dels
marges de pes acceptats pels escorxadors i, per aquest
motiu, caldria poder conèixer el pes viu o estimar el pes
canal dels animals destinats a sacrifici. El sistema inno-
vador de pesatge que es proposa es basaria en la capta-
ció d’imatges dels animals mitjançant un sistema de visió
artificial portàtil i en el tractament matemàtic posterior
d’aquestes imatges.
Un dels requisits fonamentals que busquen els ramaders
catalans per reduir costos és que aquest sistema es basi
en un equipament portàtil i no fix, de manera que sigui
possible utilitzar-lo en explotacions diferents.
L’estudi, però, ha constatat que tots els sistemes que s’es-
tan utilitzant en l’actualitat són fixos i només es poden po-
sar en funcionament en unes condicions de maneig molt
concretes que no s’ajusten a les necessitats del sector.
Per aquest motiu, se segueixen amb atenció les últimes
innovacions en el disseny d’equipaments que s’estan do-
nant a nivell europeu per valorar si s’ajusten als condicio-
nants de la producció porcina a Catalunya.�
22/EMPRESA AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013
i fcac Gestió d’Ajuts i Projectes
Màrius Simon I 932 292 016
Innovació en oli d’oliva i porcí
IRTA
AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 EMPRESA/23
III Fòrum anual de cooperatives espanyoles
La Confederació de Cooperatives de Catalunya (CCC) ha
acollit el III Fòrum anual de cooperatives de l’Estat espa-
nyol, que es va celebrar a la seu de la Federació de Coo-
peratives Agràries de Catalunya a la Casa de l’Agricultura.
Joan Segura, president de la CCC, va presidir una trobada
que, coincidint amb la celebració de l’Any Internacional de
les Cooperatives, va reunir representants de Catalunya,
Illes Balears, País Valencià, País Basc i Madrid, els territo-
ris on hi ha confederacions de cooperatives.
L’objectiu d’aquests fòrums anuals és promoure la inter-
cooperació entre les diferents confederacions per tractar
qüestions comunes i aplicar solucions, tenint en compte
que el cooperativisme està esdevenint un sistema empre-
sarial referent per donar resposta a la crisi i que els seus
valors i criteris de gestió poden servir com a model per
desenvolupar nous projectes cooperatius.
En concret, en aquesta trobada s’ha debatut sobre la ne-
cessitat de millorar l’eficiència de la representació coope-
rativa per potenciar la rendibilitat de les empreses coope-
ratives, mitjançant una reestructuració organitzativa que
permeti obtenir lideratges clars i potenciï el diàleg social.�
FCAC
CONFEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE CATALUNYA
24/COOPERATIVES AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013
Un bon vi comença a la vinya.
Amb aquest objectiu, Cellers Do-
menys va decidir crear un projecte
global que permetés un millor control
sobre el producte i va posar en mar-
xa, ara fa dues campanyes, la plata-
forma Domenio Vitis.
La nova tecnologia permet actuar so-
bre les 2.200 hectàrees de ceps dels
socis de Cellers Domenys, garantint
que la collita es fa en el punt òptim de
maduració i amb el millor estat sani-
tari per tal d’obtenir la màxima quali-
tat en els seus vins i caves.
En el camp, es controlen les parcel-
les de producció de raïm, prioritzant
la utilització selectiva de les tècni-
ques menys agressives i els produc-
tes més respectuosos amb la salut i
l’entorn natural.
A més, la plataforma també permet
optimitzar l’entrada del raïm al celler
evitant les puntes de saturació du-
rant tota la cadena de producció, i
possibilita fer agrupacions segons la
qualitat del raïm, l’edat de les vinyes
i les varietats per zones. El resultat,
poder elaborar diferents tipologies de
vi adequades a la demanda del mer-
cat o a clients concrets.
La Domenio Vitis, que ja ha desper-
tat l’interès d’algunes denominaci-
ons d’origen i cellers privats, acaba
de rebre el Premi a la Innovació Tec-
nològica Agroalimentària que ator-
ga la Conselleria d’Agricultura. La
Generalitat ha reconegut, d’aquesta
manera, l’aposta del celler coopera-
tiu per una viticultura sostenible i de
qualitat amb una gestió integral de
les vinyes.
FUSIÓ DE CINC COOPERATIVES
Precisament, la innovació i la millora
de la competitivitat són una constant
a Cellers Domenys, que fa unes set-
manes va celebrar el 50è aniversari
L’expansió de Cellers Domenys
AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 COOPERATIVES/25
de la construcció del celler principal
de Sant Jaume dels Domenys i que
en els últims anys lidera un important
procés de fusió que li ha valgut el re-
coneixement a la Intercooperació en
la primera edició dels Premis COOP
de la Federació de Cooperatives
Agràries de Catalunya.
El procés el lidera la cooperativa
de Sant Jaume dels Domenys, que
s’ha unit a l’Agrícola de Banyeres del
Penedès, l’Agrícola de la Bisbal de
Penedès, l’Agrícola de Blancafort i
l’Agrícola de Rocafort. A més, també
té un conveni de col·laboració amb
l’Agrícola de Calafell.
La fusió ha permès augmentar la di-
mensió -passant dels 12 al 18 mili-
ons de quilos de raïm- i diversificar
l’oferta de producte, amb vins i ca-
ves emparats a les denominacions
d’origen Cava, Penedès, Conca de
Barberà i Catalunya, a més de co-
mercialitzar oli amb la DOP Siura-
na. L’elaboració es concentra a dos
punts en el Penedès i un tercer a la
Conca de Barberà, a més d’un cen-
tre específic per a l’elaboració i cri-
ança de cava.
Aquest procés de concentració tam-
bé ha permès millorar l’estructura i
fer noves inversions, com l’obertura
de l’agrobotiga a Sant Jaume i l’ade-
quació del celler modernista de Ro-
cafort de Queralt, on s’ha concentrat
l’elaboració de cava i que està previst
obrir a l’enoturisme.
Com explica el gerent de la coope-
rativa, Lluís Roig, quan la coopera-
tiva encara el centenari de la seva
fundació, “com fa cent anys, amb el
naixement de les cooperatives, ara
és el moment de prendre decisions i
la nostra aposta per la innovació i la
intercooperació respon a un únic ob-
jectiu: millorar les rendes del pagès”.�
www.latevacooperativa.com
L’expansió de Cellers DomenysCELLERS DOMENYS
DAAM
26/COOPERATIVES AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013
tastacoopPUNTS
DE VENDA Supermercats
Gros Mercat
Valvi
Miquel Alimentació
Caprabo
On-line
La Tavella www.latavella.cat
Ualabox www.ulabox.com
Naulia www.naulia.com
Xarcuteries, formatgeries
i botigues especialitzades
de les comarques de Girona
Melmelades La FagedaLa Fageda, SCCL (Garrotxa)
www.fageda.com
www.facebook.com/lafageda
@fageda twitter.com/fageda
www.youtube.com/user/LaFageda
“L ’elaboració de les melmelades de fruites i verdures dóna feina a una vintena de tre-balladors del Centre Especial de Treball i respon a la tendència creixent de la po-blació per consumir productes de proxi-mitat i qualitat que permetin gaudir d ’un bon àpat a casa. Les tasques de l ’equip de treball es desenvolupen principalment a l ’ hort -on es recull la matèria primera- i a l ’obrador -on es cuina i s’elaboren les melmelades. Els treballadors són els en-carregats de tot el procés de producció”.
La Fageda ha apostat per l’horticultura com a es-
tratègia per diversificar l’activitat empresarial i ha
tret al mercat la nova línia de melmelades que, per
la seva qualitat, ja compta amb el reconeixement
de la Fundació Alícia, el centre referent en l’àmbit
de la recerca aplicada a la gastronomia.
Les melmelades per a maridatges “La Fageda” es-
tan elaborades amb fruites i verdures de qualitat i
proximitat.
Dotze gustos per a infinites combinacions i que
es poden maridar amb diferents tipus de format-
ges, carns o peixos, i també per als esmorzars.
La seva cocció curta dóna com a resultat una mel-
melada consistent i amb trossos.
Les melmelades es poden comprar en paquets de
4 unitats:
� � Maridatges per a esmorzars: melmelades de
maduixa, taronja dolça, poma amb llimona i pera.
� �Maridatges per a formatges: tomàquet, taron-
ja amarga amb gingebre, fruites del bosc i pebrot
vermell.
� �Maridatges per a carns o peixos: ceba agredol-
ça, pebrots, poma agredolça i carbassó.
També es podem gaudir de manera individual, se-
gons els gustos de cadascú: de maduixa, de taron-
ja dolça, de taronja amarga amb gingebre, de poma
amb llimona, de pera, de tomàquet, de fruites del
bosc, de pebrot vermell, de ceba agredolça, de pe-
brots, de poma agredolça o de carbassó.�
AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 COOPERATIVES/27
Reconeixement als vins de Falset Marçà
La consultora Alicia Estrada ha inclòs l’Ètim Ve-
rema Tardana negre al llibre “Los 100 mejores
vinos por menos de 10 euros” (GeoPlaneta), que
presenta una selecció dels millors vins per la
seva relació qualitat - preu d’entre un total de 60
denominacions d’origen de tot l’Estat espanyol.
El llibre presenta l’Ètim Verema Tardana, que és
un dels emblemes de la Cooperativa Falset Mar-
çà i té un cost de 9 euros al mercat, amb el títol
“un vi i una catedral”. Alicia Estrada recomana
“escoltar el dolç xiuxiueig de l’Ètim” i maridar-lo
amb una “nit de pòquer amb amics i una bona
safata de formatges”. Mentrestant, l’Ètim blanc
2011 ha obtingut, per segon any consecutiu,
una puntuació de 9,49 a l’última edició de la
Guia de Vins de Catalunya. L’Ètim blanc és un
cent per cent garnatxa blanca de vinyes de més
de 25 anys, i la crítica de vins britànica Jancis
Robinson l’ha definit com “el millor monovarie-
tal espanyol”. Per a la cooperativa, l’obtenció de
la mateixa puntuació per segon any consecutiu
“demostra la constància en el nivell de qualitat”.
A més, el Castell de Falset negre 2006 ha re-
but la Gran Medalla d’Or al Concurs Mundial
de Brussel·les i, en el Concurs de Garnatxes
del Món, s’ha premiat, amb la medalla d’argent,
l’Ètim Verema Tardana negre 2011 i el Castell de
Falset garnatxa blanca 2010.�
www.etim.cat
50 anys de la Fira de l’Oli de les Garrigues
Tot i que els seus orígens són ramaders i de maquinària
agrícola, des de l’any 1997 la Fira de les Garrigues es va
consolidar com l’aparador català de l’oli d’oliva verge ex-
tra. Mitja dècada després del seu naixement, la fira té un
aire modern i una vocació participativa capaç de reunir
empresaris arribats d’arreu de l’Estat i d’acollir milers de
visitants. Malgrat el fred, moltes persones es van apro-
par aquest cap de setmana al Pavelló de l’Oli, a on hi
havia una presència destacada de la Denominació d’Ori-
gen Protegida Les Garrigues i els molins cooperatius.
Precisament, la DOP Les Garrigues va convidar a Manel
Fuentes a fer l’emissió en directe d’Els Matins de Cata-
lunya Ràdio des de la Fira, a més del ressò que nombro-
sos mitjans de comunicació es van fer d’un aniversari
que també va comptar amb l’assistència del president
de la Generalitat, Artur Mas, i el conseller d’Agricultura,
Josep M. Pelegrí.
Unes setmanes abans i amb aquesta mateixa voluntat
de promoure l’oli verge extra del territori, la DOP Les
Garrigues havia patrocinat el lliurament de la VI edició
dels Premis Nacionals d’Hostaleria, organitzats per la
Federació Espanyola d’Hostaleria i Restauració a Sevi-
lla. El fet de ser present tant a la cuina com a la taula
durant el lliurament d’aquests guardons des què es van
constituir, ara fa sis anys, suposa, per a la DOP Les Gar-
rigues, un reconeixement al prestigi de l’oli verge extra
català amb distintiu de qualitat.�
www.olidoplesgarrigues.com
GENERALITAT DE CATALUNYA
En el marc de la 14a Festa de l’Oli de la Fatarella es van lliurar els Premis Terraltí, que convoca el Consell Regu-
lador de la Denominació d’Origen Protegida Oli de Terra Alta amb l’objectiu de reconèixer la tasca de les almàs-
seres que elaboren olis verge extra de gran qualitat acollits a aquest distintiu d’origen. Al mateix temps, es vol
donar a conèixer la varietat empeltre, que diferencia els olis d’aquesta comarca.
Caterra, la cooperativa agrícola de la Pobla de Massaluca, ha obtingut el premi a l’oli verge extra més equilibrat,
mentre que el premi al verge extra més afruitat ha estat per a Vallespí Vidal de Vilalba dels Arcs. Finalment, el
premi Premium a l’excel·lència de l’oli verge extra ha estat per a l’Escola de Capacitació Agrària de Gandesa.
El guardó commemoratiu té un disseny únic creat per l’Escola d’Art de Mora la Nova i representa una imatge
significativa de la cultura de l’olivera.� � � � � � � � ����www.caterra.es
Premis Terraltí
28/COOPERATIVES AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013
La Cooperativa Plana de Vic (CPV) i un soci d’aques-
ta (Mas El Guiu) van arribar a un acord per posar en
marxa un projecte d’elaboració de plats preparats que
permetés controlar la traçabilitat del producte i treure
al mercat una solució de qualitat a un preu competitiu.
La CPV participa des de l’origen de l’elaboració dels
plats subministrant la carn de les granges dels so-
cis on, al mateix temps, la cooperativa també con-
trola l’alimentació i el benestar animal; Mas el Guiu
continua el procés elaborant els plats i, finalment, la
CPV comercialitza el producte a la xarxa de botigues
Plana de Vic, reforçant així el seu posicionament de
marca. La iniciativa empresarial va sorgir de l’explota-
ció agrària familiar Mas el Guiu, que veient dificultats
en la continuïtat del negoci d’explotació porcina va
buscar una oportunitat nova lligada al canvi d’hàbits
en l’alimentació de la societat actual, proposant so-
lucions fàcils i ràpides d’alimentació amb productes
frescos, de qualitat i procedents de fonts de produc-
ció fiables. Els plats compleixen amb el concepte de
Km 0, ja que es produeixen amb matèries primeres
de temporada i del territori: la carn és de la CPV, les
verdures –algunes d’elles cultivades als horts de la
mateixa explotació– provenen de la cooperativa Sam-
bucus i la distribució es fa en un entorn proper. Mas el
Guiu aposta per combinar receptes tradicionals i mo-
dernes que inclouen carns, cremes, guisats i verdu-
res. Els plats es presenten en envasos de 500 grams
i també en un format innovador de plat combinat, que
inclou un primer i un segon plat.
RESULTATS DEL PROJECTE
El projecte de partenariat Botigues CPV-Mas El Guiu
va sortir al mercat a principi de setembre i, fins al dia
d’avui, ha capgirat la categoria de plats preparats a
les botigues Plana de Vic, que han augmentat un 40%
les vendes d’aquest producte. Així doncs, la imple-
mentació d’aquesta marca ha estat un èxit que té una
acceptació més que positiva entre els consumidors, i
cada vegada són més els que escullen aquesta opció.
En paral·lel, Mas el Guiu està treballant per ampliar
la cartera de clients a botigues tradicionals i altres
centres que siguin coherents amb els arguments que
acompanyen aquests plats i també amb els valors so-
cials del cooperativisme.�
PREMIS COOP:
2n premi a l’Emprenedoria
PROJECTE:
Partenariat Botigues CPV
i Mas el Guiu
SECTOR:
Ramaderia i Pinsos
COMARCA:
Osona
SOCIS:
1.114
www.cpv-vic.com
Agrària Plana de Vic
Corbera d’Ebre, premiada al CatavinsLa cooperativa Agrícola de Corbera d’Ebre ha obtingut el primer premi en la catego-
ria de vi dolç per Poble Vell Negre 2011 en el certamen Catavins.
Poble Vell és un vi de producció limitada que s’obté del raïm sobremadurat en finca
de la varietat garnatxa negra. La recol·lecció es fa manualment en caixes i la criança,
en barriques de roure francès. Es tracta d’un producte molt fruitat i, en el tast, sobre-
surten fruites vermelles de bosc, mores, taronja sanguina, melmelada de maduixa.�
coop@corbera.tinet.org
EMPRENEDORACOOPERATIVA
Primer premi en la categoria de vi dolç per Poble Vell Negre 2011
AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013 COOPERATIVES/29
lafinestra JOSEP M. OBRADÓ
“El primer, és creure en el que estem fent”El cooperativisme, a Catalunya, té arrels profundes i
hi ha cooperatives de tota mena, plenament competi-
tives i que són un instrument de generació d’ocupa-
ció. A Barberà de la Conca s’hi va constituir el primer
celler cooperatiu de Catalunya i de l’Estat espanyol,
una cooperativa que presideix Josep M. Obradó des
de fa un any i mig.
Com heu viscut la commemoració de l’Any Internacio-
nal de les Cooperatives?
Som una de les cooperatives agrícoles més antigues i
aquest sentiment ens ha portat a implicar-nos en el reconei-
xement mundial al paper que tenim aquest col·lectiu. Hem
participat, amb l’Ajuntament de Barberà de la Conca, en
una jornada commemorativa on es va fer un repàs històric
de la importància i rellevància del moviment cooperatiu a la
nostra població, i hem aportat la nostra visió sobre el camí
que la cooperativa hauria d’agafar en els pròxims anys.
I quin és, aquest camí?
L’actual cooperativa és hereva de la unió de les dues en-
titats agrícoles del poble: el Sindicat de Baix -que es va
començar a construir el 1901 i ens convertí en el primer
celler cooperatiu- i el Sindicat de Dalt –obra de l’arquitecte
modernista Cèsar Martinell. Avui dia, Agrícola de Barberà
som una cooperativa que ens dediquem a l’elaboració de
vi i cava que comercialitzem mitjançant els grups de coo-
peratives Cevipe i Castell d’Or, i penso que som una coo-
perativa prou sòlida i ben situada al mercat. Això no treu
que tinguem alguna mancança, ja que treballem amb uns
volums que no són tan grans com voldríem.
Us heu plantejat algun acord d’intercooperació?
Som conscients que volem augmentar els nostres volums
i ens hem plantejat la possibilitat d’arribar a algun acord
per a la cooperació. Encara ens trobem, però, en una fase
molt inicial de valoració.
Esteu restaurant una part del celler modernista. Apos-
teu també per l’enoturisme?
Tot just ara estem enllestint l’arranjament d’una part de
les instal·lacions del celler, un edifici modernista de 1919.
Des de fa temps que hem apostat per l’enoturisme i la
nostra cooperativa forma part d’una ruta turística pel po-
ble. També organitzem visites i tastos a nivell particular,
i crec que els nostres visitants en queden satisfets. Això
és una cosa que veiem que podem oferir i que hem de
potenciar.
En la mateixa línia, col·laborem amb l’Ajuntament en l’orga-
nització de la Festa del Trepat, una barreja de “vi i art” que
es fa el mes de juny i que ens porta turisme. Aprofitem per
fer difusió de la nostra varietat de raïm, el trepat.
I de cara al soci, què li aporteu com a cooperativa?
La cooperativa dóna una gran confiança i estabilitat al
soci. Li aporta seguretat i protecció, i li garanteix ingres-
sos econòmics. Al mateix temps, li facilitem la feina solu-
cionant molta paperassa i tenim oberta una agrobotiga,
per a la venda de productes nostres i d’altres cooperatives
o de la comarca, a part de la venda on line dels nostres
productes.
Afronteu el futur amb optimisme?
La meva visió és optimista. La cooperativa vol un esforç
diari, constant, i cada dia treballem perquè tot continuï rut-
llant i per anticipar-nos a possibles problemes. Som una
entitat sanejada, una cooperativa atractiva de la comarca
de la Conca de Barberà, i estic convençut que, per encarar
bé el futur, el primer és creure en el que estem fent i ens hi
hem d’implicar tots.�
AGRÍCOLA DE BARBERÀ
30/COOPERATIVES AGROACTIVITAT GENER-FEBRER 2013
AGROACTIVITAT 66
gener-febrer 2013
Portada: © INGIMAGE
Bimestral,
20.000 exemplars
Data de tancament:
21 de gener de 2013
Federació de Cooperatives
Agràries de Catalunya
Casa de l’Agricultura
Ulldecona 33, 3r
08038 Barcelona
Tel. 932 260 369
Fax 932 260 673
agroactivitat@fcac.coop
www.fcac.coop
Consell de Redacció: Josep Pere Colat,
Joan Segura, Jesús Ricou, Lluís Roig, Fer-
ran Sabater, Ramon Sarroca, Miquel Fà-
bregas, Jordi Vives i Maria Corral
Direcció: Jordi Vives
Cap de Redacció: Maria Corral
Redacció: Alfred Piñol, Àngel Balagué,
Àngela Casanovas, Anna Farrús, Anna Pe-
relló, David Casadevall, Esmeralda Pérez,
Josep Lluís Bosque, Mar Garriga, Marc
Riera, Maria Rosa Serra, Marian Mula, Mà-
rius Simon, Mercè Pascual, Òscar Tolsà,
Teresa Masjuan i Violant Fortuny
Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez
i els autors.
Publicitat i Màrqueting:
Anna Perelló 932 292 019
Missatges 973 273 977 (anunciants)
Maquetació: Missatges, SL
Impressió: Bigsa, SA
DL: GI-1304-2001
CELLER COOPERATIU
DE GANDESA
Celler Cooperatiu de Gandesa, una joia del modernisme català
Visitar el Celler Cooperatiu de Gandesa és endinsar-se en una de les Catedrals del Vi
més impressionants del nostre país. No en va, l’any 2007 va ser escollit una de les Set
Meravelles de Catalunya per votació popular i també ha estat declarat Bé Cultural d'In-
terès Nacional per la Generalitat de Catalunya. El celler, que va ser finalitzat l’any 1920,
és obra de l'arquitecte Cèsar Martinell. Es tracta d’una construcció modernista situada
a la Terra Alta i que, durant 2007, va iniciar un ambiciós projecte de rehabilitació amb
l’objectiu de mantenir l’edifici en bon estat i descobrir-lo al món.
ARQUITECTURA
El cos central del celler està format per dues naus de tines cobertes, amb arcs parabò-
lics i voltes de maó i amb arcs perpendiculars a la porta d'entrada. Les dues naus estan
cobertes a diferent altura, de manera que es millora l'entrada de la llum i es requereix
una menor dimensió de les voltes de coberta. L'estructura de la teulada inclou voltes
típiques de Catalunya, de gran lleugeresa i resistència, amb materials ceràmics de pe-
tites dimensions, que es col·loquen entrellaçats fins completar construcció de la volta.
Després de les dues naus centrals n’hi ha una tercera, més alta i estreta, coberta amb
volta tradicional, que és on es realitza la recepció del raïm.
A l'exterior de l'edifici, sobre el mur exterior de la nau de recepció, hi ha dos dipòsits
d'aigua. Com a decoració, diverses gàrgoles de ceràmica esmaltades en verd, petites
rajoles que decoren els dipòsits i l'escut de l'entitat realitzat pel ceramista Xavier Nogués
amb rajoles vidriades.
VISITES GUIADES I TASTOS
La cooperativa organitza visites guiades al Celler Modernista que tenen una durada de
30 minuts. A continuació, els visitants participen d’un tast de 5 vins i 3 generosos.
També es poden fer visites i tastos personalitzats, per a grups reduïts.
Horaris: Dissabtes, diumenges i festius. De 12 a 13 h.
Més informació i reserves: Sandra (info@coopgandesa.com - 977 420 017).�
ENOTURISME