Post on 25-Jun-2020
PARTICIPACIÓ I
ASSOCIACIONISME ALS INSTITUTS
Programa PIDCES 06-07
Formació de dinamitzadors/res
Oficina del Pla Jove
ÍNDEX
1. La participació dels joves estudiants als centre s d’educació secundària
1.1 El delegat i la delegada
1.2 El Consell de Delegats i/o l’assemblea de delegats i delegades
1.3 El conseller escolar
1.4 Estratègies per afavorir la participació dels estudiants
2. L’associacionisme estudiantil
2.1 Associacions d’estudiants
2.2 Constitució
2.3 Model de funcionament (pla de treball, reunió de l’assemblea, comissions, projecte
associatiu...)
2.4 Els grups de joves
2.5 El paper de l’administració en el foment de l’associacionisme juvenil i estudiantil
2.6 Recursos per l’associacionisme estudiantil
1. La participació dels joves estudiants als centre s d’educació secundària
L’IES juga un paper clau en la formació de ciutadans i ciutadanes, en la formació de la
cultura cívica i participativa dels estudiants. Si volem ciutadans i ciutadanes que participin
en els seus entorns de vida, cal que des del principi tinguin la oportunitat de participar i
cal que ho facin sentint que la seva participació és significativa, que té incidència sobre el
seu entorn.
La participació dels alumnes ha d’ésser considerada com important contribució a la seva
formació cívica i hauria d’ajudar també a l’ordre dels centres. Molts alumnes no troben en
el centre més que relacions interindividuals, relacions amb cada professor/a i algunes
relacions d’amistat entre companys/es. Són poques les vegades que l’alumna perceb
que pertany a una comunitat amb la que comparteix interessos i amb la que pot i ha de
col·laborar per aconseguir els objectius que aquesta es planteja. I tot això contribueix
molt poc a l’exercici responsable de la llibertat.
Per contra pensem que la participació dels alumnes al centre, les seves deliberacions i
adopció de resolucions seria un exercici molt valuós per formar consciència de
comunitat, així com per descobrir la dependència i connexió d’aquesta amb la comunitat
social. Actuar comunitàriament requereix imaginació i aprenentatge a més de voluntat.
Se’ls ensenya moltes coses, però no hi ha ningú que tingui la responsabilitat assignada
d’ensenyar-los a participar dins del centre.
Així mateix, si els féssim partícips de l’elaboració de reglaments, interpretació i aplicació,
faríem possible la contribució a la convivència del centre, a més de fer-los assumir
responsabilitats, no només quan se’ls sanciona, sinó en tota aplicació en les aules i
altres espais del centre.
Quan la participació així entesa és una realitat es donen les condicions necessàries
perquè la formulació de candidatures al consell escolar, i l’exercici del vot, sigui un fet
normal. Però no podrem esperar entusiasme per la participació en òrgans representatius
si el clima general del centre és de deixadesa, de falta de compromís i d’abandó de les
pròpies responsabilitats.
La participació de l’alumnat en la vida dels centres és un factor de millora del sistema
educatiu. Incideix en el compromís dels alumnes en la seva pròpia formació i en la
necessària adaptació de continguts educatius a un entorn en constant canvi degut a
factors demogràfics, socials, familiars, econòmics, culturals, etc. Aquesta és una
preocupació del Departament d’Educació també que es recull clarament en el Pacte
Nacional per a l’Educació on es potencia la importància dels delegats i delegades
d’alumnes com a element clau de la promoció activa en els centres dels alumnes, així
com la promoció de les associacions d’estudiants com a eix fonamental d’aprenentatge
cívic dels estudiants.
Per la seva banda, les polítiques de joventut “han d’aconseguir, com a objectiu
estratègic, l’emancipació de la gent jove, en tant que ciutadans i ciutadanes amb
capacitat de construir i desenvolupar projectes vitals i amb capacitat de particiapció en
projectes col·lectius” ( Pla Nacional de Joventut de Catalunya). En aquest mateix Pla, es
reconeix el foment de la cultura de la participació com un dels eixos que permeten
desenvolupar la capacitat de decidir sobre tot allò que afecta directament o indirectament
els propis joves. Per això, cal transmetre els valors que aporta la participació, oferir eines
i habilitats a la població jove perquè puguin incorporar la participació en el seu dia a dia.
1.5 El delegat i la delegada El delegat és el representant de la classe. Assisteix a les reunions convocades pel
PIDCES i forma part del Consell de Delegats, parlant de temes que afecten als alumnes
de l’IES. També es coordina amb els diferents consellers escolars dels IES. Informa a la
seva classe dels acords arribats a les reunions, i de les propostes que s’han fet. I, fa
traspàs d’aquella informació rebuda en les tutories, dels professors, conserges...
L’elecció
Els/les delegats/des i sots-delegats/des es trien lliurement per l’alumnat de cada grup-
classe, els/les quals són representants del grup davant el professorat i l’equip directiu del
centre.
El paper del delegat i delegada de classe
En aquest apartat indiquem algunes de les seves funcions i competències, si bé, cada
centre, en virtut de la seva autonomia podrà ampliar-les i graduar-les a les possibilitats
dels alumnes, segons la seva edat i característiques. Els delegats de secundària
s’amplien les funcions a coordinació del col·lectiu d’alumnes i són responsables de la
coordinació d’aquelles activitats que es preparin, d’acord amb el professor tutor i el
delegat de pares pel desenvolupament de la programació curricular del seu grup
d’alumnes.
Són tasques del delegat
- Assistir i participar activament a les reunions de la comissió de delegats
i delegades i les reunions d’aula.
- Informar als seus companys dels acords del Consell Escolar, comissió
de delegats i consell escolar.
- Organitzar els grups de treball i les activitats concretes acordades a la
comissió de l’aula.
- Coordinar-se amb els pares i mares i professorat per col·laborar i
dissenyar les activitats del centre
Són drets dels delegats i delegades:
- Cooperar en la fixació de dates i proves d’examen.
- Participar en l’establiment i desenvolupament d’activitats culturals,
recreatives i esportives al centre.
- Presentar reclamacions fundades en els casos en què el centre
abandoni o compleixi defectuosament les funcions educatives que li
són pròpies.
- Al·legar i reclamar sobre l’objectivitat i eficàcia de la valoració de
l’aprofitament acadèmic de l’alumnat.
- Participar en tots els actes propis de la missió estudiantil.
- Reunir-se amb la resta de delegats/des i/o representats de l’alumnat
sense que es vegi malmesa l’activitat acadèmica i per tal de tractar
assumptes escolars o extraescolars.
- Conèixer i consultar la documentació del centre necessària per a
l’exercici de les activitats de representació.
- No ser sancionat/da per l’exercici de les funcions que es tenen com a
delegats.
- Donar assessorament i suport als representants dels estudiants al
Consell Escolar del centre, tot fent-los arribar la problemàtica
específica del curs o classe que es representa.
Són deures dels delegats i delegades:
- Col·laborar amb el professorat en el manteniment i l’ordre del centre.
- Vetllar per l’adequada convivència dels/de les alumnes del grup que es
representa.
- Exposar a les autoritats acadèmiques els suggeriments i reclamacions
del grup- classe que representa.
- Assistir a les reunions que periòdicament pugui convocar la Direcció.
- Tenir la responsabilitat de relacionar-se amb el professorat quan es
presentin situacions conflictives amb el grup.
1.2 El Consell de Delegats i/o l’assemblea de deleg ats i delegades
Un dels canals de participació amb el que compten els i les alumnes als Centres
d’Ensenyament Secundari és el Consell de Delegats/des, un espai formal contemplat
pels propis centres i que ens ha de facilitar l’organització de reunions amb la finalitat
de tenir tota la informació referent als temes que els afecten i poder desenvolupar tot
tipus d’activitats i iniciatives.
Per tant, aquest Consell és l’òrgan que integra a cada centre els següents membres:
- La totalitat de Delegats/des i Sots-delegats/des de cada grup-classe
des de primer d’ESO fins a segon de batxillerat.
- La totalitat de Consellers/es Escolars de Centre pel sector d’alumnes.
Aquest fet facilita la comunicació, la relació i la coordinació entre tots els
representants estudiantils del centre, tot possibilitant que la informació circuli i es
puguin dur a terme iniciatives conjuntes de tot el col·lectiu amb més capacitat,
representativitat i força.
És important que, amb la finalitat de coordinar i sumar esforços, aquest òrgan compti
amb canals de coordinació i relació amb les possibles associacions d’alumnes o
estudiants del centre.
En tot cas, el Consell de Delegats i delegades ha d’escollir, d’entre els seus membres
i per a garantir el seu bon funcionament, la següent estructura orgànica mínima:
- Un/a President/ta (màxim representant i interlocutor del Consell davant
la Direcció del Centre o el Consell Escolar del Centre. Convoca i
presideix les reunions del Consell de Delegats i modera els seus
debats)
- Un/a Vicepresident/ta (en substitució del President/ta en casos de
malaltia, absència o cessament fins que s’escull un/a altre/a).
- Un/a Secretari/ària (redacta i envia les convocatòries de reunió i aixeca
acta de les mateixes).
És important que el Consell de Delegats i Delegades compti amb un reglament que
reguli el seu funcionament (composició, membres, periodicitat de les convocatòries,
desenvolupament de les reunions... etc).
També es poden plantejar la possibilitat de reunions o trobades intercentres a nivell
municipal i comarcal. Aquesta relació i coordinació intercentres es pot concretar
mitjançant la convocatòria d’un Consell de Delegats i Delegades del municipi o la
comarca.
Per tal de treballar i fomentar la participació als instituts treballem el Consell de
Delegats com a organisme de força i representació als centres. Per això cal informar i
motivar als alumnes per tal que la seva participació sigui més viva, ja sigui mitjançant
organismes oficials com el Consell Escolar, el Consell de Delegats com en activitats
extraescolars vinculades als seus centres.
- Redefinint els aspectes formatius, centrant-los, d’una banda, en la
formació dels representants dels alumnes (delegats i consellers
escolars), i d’una altra, en la dinamització cultural, tants als IES com a
la pròpia ciutat, continuant el treball fet durant el cursos anteriors.
- Consolidar els Consells de Delegats com espai de debat i d’intercanvi
d’informació entre els estudiants. En aquest consell també haurien
d’estar integrats els representants dels alumnes al Consell Escolar.
També seria positiu que els corresponsals fossin delegats, o, en tot
cas, que ho fossin en un número important.
1.3 El conseller escolar
El conseller escolar és escollit democràticament per sufragi universal de tot l’alumnat
del centre. És doncs, una de les primeres participacions dels ciutadans i ciutadanes
en el sistema de govern i representació.
És per això que aquests consellers i conselleres escolars són tan importants; perquè
representen la voluntat de tots els estudiants del seu centre, i axiò implica, un grau de
responsabilitat molt alt.
Així doncs es fa evidentment necessària la formació dels i les nostres representants
en l’òrgan de govern dels centres: El Consell Escolar.
L’elecció
Una vegada publicada al DOG el dia de les eleccions, s’han de confeccionar els
censos electorals, fer públic al tauler d’anuncis del centre el nombre de representants
dels sectors, concretar el calendari electoral del centre, dins dels límits i marges que
marca la resolució i realitzar les actuacions pertinents per constituir les taules
electorals.
El paper del conseller i consellera escolar de cent re
El Consell Escolar del centre és el màxim òrgan de govern i gestió del mateix, on hi
participen tots els sectors implicats a l’ensenyament mitjançant els seus
representants.
Els conselleres i conselleres escolars moltes vegades no saben el que això implica.
És en aquest sentit on s’emmarca el treball de continuïtat a favor de la representació
als centres, que començaven fent amb els delegats i el consell de delegats per acabar
amb els consellers.
1.4 Estratègies per afavorir la participació dels e studiants Per començar haurem de vetllar per l’accés d’informació dels alumnes als reglaments
i projectes del centre. S’hauran de preveure canals i formes de transmissió de la
informació. Els alumnes hauran de conèixer com és el funcionament del centre i les
possibilitats de participar, com funciona cada òrgan, aprenent com s’actua i es
desenvolupa una assemblea un debat, etc.
Respecte als consells escolars, ha de ser possible que els alumnes coneguin una
metodologia que els permeti abordar els tres moments, abans, durant i després del
consell, és a dir, com preparar un consell, com intervenir-hi i com transmetre als
companys les decisions adoptades. Per això és necessari l’existència d’una estructura
que vertebri el col·lectiu d’estudiants del centre com el Consell de delegats.
Una altra estratègia assumible pel consell en sí, és que s’adeqüin les dinàmiques
internes als interessos i necessitats de tots els sectors representats. Tractant doncs
de procurar que els temes siguin adaptats a les possibilitats d’anàlisis i interpretació
dels alumnes sense manipulació, i que puguin tenir-hi un punt de vista, presentar
propostes i que la resta de sectors del consell pugui estudiar-les amb atenció i
seriositat.
La resta d’estructures podrien treballar infinites estratègic per agilitzar i dinamitzar el
funcionament, professors, tutors, delegats..Algunes consideracions al respecte serien:
- seran els professors i tutors els que segueixin des de les primeres
etapes educatives la dotació d’efectivitat, dinamisme i valor a les
reunions de l’aula, creant entre els alumnes actituds dialogants i
participatives i aconseguint que trobin la utilitat i el contingut en les
mateixes.
- A mesura que s’avanci d’etapa, la importància del delegat de classe i
del consell de delegats ha d’adquirir també més dignitat, d’aquí que
l’èxit de que la participació no depengui únicament de l’existència dels
canals i estructures com també de les actituds i motivacions que cap a
la participació tinguin els alumnes.
- Seran decisives les estratègies que el consell escolar i el claustre de
professors desenvolupin al respecte, facilitant la incorporació de
l’alumne a la vida i al govern del seu centre.
El paper de l’administració en el foment de la part icipació estudiantil
Cal afavorir una cultura ciutadana més participativa. Cal ensenyar el debat i l’esperit
crític, perquè per participar, s’ha de tenir primer un sentiment d’eficàcia en les pròpies
capacitats.
També s’ha de fomentar una visió crítica dels drets i deures dels estudiants, i no
només des de la perspectiva acadèmica, sinó social i política.
Imaginem també una reforma d’algunes estructures de participació com els consells
escolars, perquè tots els estudiants hi tinguin més veu i capacitat d’incidència.
Una altra opció possible, en el marc de la formació, seria la de crear una assignatura
transversal de participació estudiantil i els mecanismes de funcionament dels IES que
podria estimular i donar informació per la participació. En aquest sentit, les
experiències en crèdits de participació en són un bon exemple.
La participació estudiantil, per acabar, ha de tenir presència als mitjans, a la
comunicació, a la presentació de la societat, en el fet comú i quotidià del dia a dia.
2. L’associacionisme estudiantil
L’associacionisme estudiantil és una mostra d’interès per a la participació en el
funcionament dels centres d’ensenyament i l’expressió d’hàbits democràtics que s’han de
consolidar a l’escola.
Un dels drets que té l’alumnat és el d’associar-se, creant organitzacions d’acord amb la
llei.
L’associacionisme al centre serveix per:
- Participar en les qüestions que tracta el Consell Escolar, o bé per
preparar altres temes que no són plantejats des del Consell però que
poden ser de l’interès dels joves estudiants.
- Per aconseguir diversos recursos materials i econòmics amb la finalitat
d’organitzar diferents activitats.
- Per relacionar-se amb altres alumnes.
- Per afrontar problemes d’àmbit més general (autonòmic o estatal) que
puguin ser la causa d’algunes de les deficiències més greus que es
detecten en el sistema educatiu.
- Per contrastar experiències entre diferents centres.
- Per aprendre nous valors i actituds democràtiques, contribuint d’una
manera més activa i compromesa. No participar implica convertir-se en
còmplice que les coses continuïn igual.
2.1 Associacions d’estudiants
Els i les estudiants són alguna cosa més que alumnes que assisteixen a classe. Són
joves que, a banda d’anar al centre, escoltar lliçons, prendre apunts i tornar a casa seva
poden i han d’implicar-se activament en la vida quotidiana del centre.
Que aquest pas sigui d’allò més engrescador que la simple assistència a classe, depèn
no només d’ells mateixos sinó també de les condicions a favor de la participació real al
centre.
Així, l’associar-se es converteix en un deure cívic d’implicació en allò que els envolta, en
allò susceptible de canvi i millora mitjançant l’acció de la col·lectivitat. Aquests canvis,
aquestes millores, sens dubte, també els beneficien personalment.
Poden ser membres de l’associació d’estudiants tots aquells alumnes matriculats al
centre en qualsevol de les seves modalitats. En el cas de les associacions d’alumnes i
ex-alumnes també podran ser socis tots els que, una vegada han sortit de l’institut volen
continuar treballant a favor de la convencia, democràcia i la causa estudiantil al centre.
Són funcions de l’associació d’estudiants:
- Expressar l’opinió dels alumnes en tot allò que afecti la seva situació als
centres
- Col·laborar en la tasca educativa dels centres i en les activitats
complementàries i extraescolars dels mateixos.
- Promoure la participació dels alumnes als òrgans col·legiats del centre.
- Realitzar activitats culturals, esportives i de foment de l’acció cooperativa i de
treball en equip
- Promoure federacions i confederacions, d’acord amb el procediment establert
a la legislació vigent.
- Facilitar l’exercici dels drets dels alumnes reconeguts per la legislació vigent.
- Assistir als alumnes en l’exercici del seu dret a intervenir en el control i gestió
dels centres sostinguts amb fons públics.
- Facilitar la representació dels alumnes als Consells Escolars dels centres
públics i concertats i la participació dels alumnes en la programació general
de l’ensenyament.
- Qualsevulla altra finalitat determinada i lícita prevista en els seus estatuts
sempre i quan sigui compatible amb la resta.
Definició i característiques
L’associacionisme estudiantil és una fórmula de participació, ja que en el seu àmbit es
poden abordar les qüestions que tracta el Consell Escolar o preparar altres temes que no
són plantejats al Consell, però que poden ser d’interès per l’alumnat.
Dintre de la mateixa associació es poden crear òrgans consultius on els representants
dels alumnes en el Consell Escolar (els i les conselleres escolars), prenguin nota de
quins són els suggeriments, idees o opinions de l’alumnat. Si aquest pas es fa
correctament, el/la consellera escolar es convertirà en el portaveu real dels alumnes.
Des de l’associació es poden reivindicar d’una forma més efectiva les qüestions més
delicades o les que compten amb l’oposició de l’equip directiu o professorat.
L’associació és de gran utilitat a l’hora de dinamitzar la vida social del centre, cultural, o
lúdica. Una de les queixes més esteses sobre els centres de secundària, és que aquests
només són llocs on s’estudia, i on quasi no es fan activitats extraescolars. L’associació
és un instrument que permet l’organització de grups d’alumnes per dur a terme dites
activitats.
Les associacions d’alumnes serveixen també, per a relacionar-se amb altres alumnes,
per afrontar problemes d’àmbit més general que puguin ser la causa d’algunes de les
deficiències més greus que es detecten en el sistema educatiu i per contrastar
experiències entre diferents centres.
També són una manera de participar en la vertebració de la societat, podent contribuir
d’una manera més activa i compromesa a que la societat avanci dia a dia. Són profitoses
pels membres que els componen, ja que integren valors i actituds democràtiques i
contribueixen a una educació integral i influeixen a la socialització dels joves estudiants.
El paper de l’associacionisme estudiantil El paper que les associacions d’alumnes poden desenvolupar en el funcionament dels
centres, en la dinamització de les activitats complementàries i en la dimensió
sociocultural del barri,municipi al que pertanyen, no té un límit determinat i és un camp
amb grans possibilitats de desenvolupament.
Són poques les associacions d’alumnes i d’antics alumnes que funcionen de manera
efectiva i són més les registrades que necessiten un impuls amb objectius i pla de treball
renovadors.
D’aquí podem inferir que l’estudiant de secundària és poc participatiu en comparació
amb la resta de la ciutadania? Doncs depèn de amb qui i com ho comparem. Diem això,
perquè en general, les característiques de la participació estudiantil són semblants als de
la participació política no electoral i als nivells d’associacionisme.
Per tant, hauríem de preguntar-nos, no només perquè no es participa en associacions
als centres de secundària sinó perquè no es participa políticament en la societat. Per què
els joves estudiants només fan que reproduir els comportaments que observen en el sí
del que els envolta.
En els centres on existeixen associacions actives es nota la influència en el numero
d’activitats que es programen, amb caràcter complementari – dins i fora de l’horari lectiu,
per alumnes i joves del barri.
És imprescindible doncs, que els centres animin i orientin als seus grups de joves, alguns
ja treballen en una activitat concreta o planifiquen fer-ho per constituir-se com associació.
Els avantatges són molt diversos i de gran repercussió pels objectius del grup perquè
poden rebre subvencions pels seus projectes i integrar-se plenament a la vida del centre,
incloent els seus projectes en el PEC.
AMPAs i claustres tenen una important tasca en motivar i fomentar l’associacionisme
entre els alumnes i vetllar perquè els seus projectes contribueixin al manteniment de la
iniciativa, la seva continuïtat i la seva integració plena en la vida del centre i del barri.
Aquest suport no es pot confondre mai amb la tutela o control de l’associació d’alumnes
ja que limitaria la capacitat d’acció i creativitat dels joves sentint retallada la seva llibertat
i autonomia i es desanimaran abandonant els seus objectius.
2.2 Constitució Els passos que cal seguir per crear una associació d’alumnes als centres d’ensenyament
secundari són els següents:
- Conèixer la realitat del centre educatiu i els interessos i motivacions
dels grups susceptibles de crear una associació.
- Cal explorar i discutir les idees i opinions dels membres respecte els
interessos que ells i elles dipositen sobre l’associació, és a dir, els seus
fins. Totes les associacions d’alumnes tenen una intenció inicial, neixen
per arribar a alguna cosa. Darrera els fins de l’associació hi trobarem
els interessos i motivacions de cada un dels membres que volen
associar-se. Cal esbrinar-los i comprovar si hi ha la intenció d’actuar
col·lectivament o bé els membres només aspiren a aconseguir un
interès particular.
L’Acta Fundacional. Les associacions d’alumnes es constitueixen mitjançant una acta on
ha de constar la voluntat d’associar-se d’almenys un mínim de 3 persones. Cal tenir en compte, quan elaboreu l’acta fundacional aquestes notes:
- S’hi ha de fer constar els noms i cognoms de tots els socis fundadors
(que han de ser tres com a mínim)
- Cal consignar l’adreça completa de cadascun dels socis fundadors.
- La denominació de l’associació s’ha d’expressar de la mateixa manera
que als estatuts (no podeu canviar el nom).
- Si a més dels tres càrrecs que s’especifiquen al model d’acta, se n’han
elegit d’altres, es poden fer constar a continuació.
- El document d’Acta Fundacional ha d’anar signat per tots els socis
fundadors al marge esquerra del foli.
Els Estatuts. Els signants de l’Acta Fundacional redacten els estatuts de l’associació, els
quals hauran de regular els següents extrems:
- La denominació de l’associació ha de fer referència a les finalitats
estatuàries de l’associació o a l’objecte principal i algun nom que la
singularitzi. La denominació de l’associació no pot coincidir amb la
d’una altra associació ja existent.
- Les finalitats i objectius de l’associació. S’han de fixar les finalitats que
es proposa servir l’associació, redactades com més concretament
possible i clarament millor.
- El domicili social. El domicili social de l’associació pot ser emplaçat al
mateix centre en funció de les disponibilitats d’espais i recursos previ
acord amb el director. (Cal un certificat expedit pel propi director). Cal
indicar-ne el carrer, número i la localitat.
- Els òrgans directius de l’associació, que seran l’assemblea general i la
junta directiva. L’assemblea general serà integrada per tots els
membres i la junta haurà de tenir, necessàriament, un president, un
secretari, i un tresorer.
- El règim econòmic de l’associació.
- La forma d’administració de l’associació i la regulació de les
competències de l’assemblea general ordinària i extraordinària, de la
junta directiva, així com el seu funcionament.
- El procediment d’admissió de socis i la pèrdua de l’esmentada
condició, que en cap cas no pot ser motivada per causes
discriminatòries.
- Els deures i drets dels socis, remarcant el seu dret a vot i de cadascun
d’ells a les assemblees generals i el dret a ser elegir i ser elegit
membre de la junta directiva.
- El patrimoni fundacional i els recursos econòmics previstos. Cal
especificar la quantitat concreta que constitueix el patrimoni o bé posar
de manifest que no n’hi ha. Així mateix s’han de concretar d’on vindran
els recursos econòmics previstos.
- El procediment de dissolució de l’entitat per voluntat d ela mateixa
associació, així com la destinació que es donarà, en aquesta
circumstància, al patrimoni social (que serà al centre educatiu).
- La forma de modificació dels estatuts. Cal establir el procediment de
modificació dels estatuts que sempre s’ha d’acordar en assemblea
general.
Notes a tenir en compte, en l’ompliment de la sol·licitud:
- Dades de la persona interessada o de qui la representa. Es consideren
persones interessades en el procediment administratiu les que
promoguin com a titulars de drets o interessos legítims individuals o
col·lectius. Si la persona interessada actua mitjançant una altra que la
representa, s’ha d’acreditar la representació per qualsevol mitjà vàlid
en dret que en deixi constància fidedigna o mitjançant declaració en
compareixença de la persona interessada.
- Exposo...S’han de concretar amb claredat els fets i els motius de la
sol·licitud i detallar, els documents que s’hi adjunten.
- Sol·licito...Cal concretar per a què feu una sol·licitud, i què és el que
demaneu. Demanar una còpia també dels estatuts.
- S’han de presentar un original i dues còpies signats per tots els socis
(en el marge esquerra de totes les còpies) , on hi ha de constar: Nom, Cognoms, Domicili, DNI (si en té, si no, fer-ho constar)de tots els
socis signants.
- La constitució de l’associació. Amb la denominació social, que ha
de coincidir exactament amb la que figuri en els estatuts.
- L’aprovació dels estatuts.
- L’elecció de la junta directiva.
- Carta del/ la directora/a-. Argumentant que està assabentat i
conforme de que la seu de l’associació d’alumnes estarà en el
centre
- Fotocòpia del DNI/NIF/PASSAPORT dels alumnes que composen
la Junta directiva.
2.3 Model de funcionament (pla de treball, reunió d e l’assemblea, comissions,
projecte associatiu...)
Tota associació d’alumnes constituïda legalment, o bé en procés de constitució bé com
a grup de fet o bé com a associació i que exerceixi una activitat contínua de participació
dins dels centres educatius necessita tenir fet un mínim pla de treball. Això vol dir que
haurà d’haver explorat la realitat en la que vol intervenir i proposar-se uns objectius i
activitats abans. A tot aquest procés, amb indiferència de que sigui més o menys
complex, li podem anomenar el projecte de l’associació. Sense el projecte, poques
associacions sobreviuen, i les que ho fan sobreposen els interessos personals dels
membres de l’associació per sobre dels objectius del grup.
Un altre dels motius pels quals interessa tenir un mínim projecte el trobarem a l’hora
d’aconseguir fonts de finançament les activitats que aquesta vulgui duu a terme. Les
administracions regulen una sèrie de condicions per facilitar una ajuda o subvenció, una
de les quals serà presentar el projecte o projectes de l’associació per escrit, i una vegada
acabades les activitats o procés, lliurar-ne una memòria tècnica i econòmica o
s’expressa l’administració de l’ajuda.
Així doncs, els interessos són clars i evidents, però moltes associacions d’alumnes no
tenen la capacitat per iniciar-se en un projecte per elles mateixes. És en aquest moment
on s’emmarca la figura del dinamitzador/a, que posarà en contacte, per una banda, a
l’associació amb els recursos i les administracions que els dispensen, i per l’altra,
facilitarà l’abast de les eines necessàries per iniciar-se en un projecte, fer-ne el
seguiment, i presentar-ne la memòria.
El projecte conté tres moments, en cada un dels quals cal realitzar diferents tasques:
Abans
- Pluja d’idees
- Fiabilitat i Viabilitat del projecte (anàlisi de necessitats/realitats)
- Disseny del projecte.
- Redactar el projecte.
- Adquisició de recursos
Durant
- Realitzar el projecte
- Fer el seguiment de les activitats per si cal introduir canvis.
Després
- Valorar com ha anat el projecte.
- Avaluació del Projecte
- Redactar la memòria i preparar la justificació econòmica.
En el disseny del projecte l’associació posarà en ordre els objectius que vol aconseguir,
el com, el què necessita i ordenarà les tasques a desenvolupar cada membre i el temps
que els suposarà cada activitat. És important en aquest moment preveure quan serà la
valoració i la redacció de la memòria i si cal, ajustar-se als terminis que per cada element
disposa l’administració que ens facilita l’ajuda. Aquesta llista de punts que trobeu a
continuació pot ajudar a aclarir aquest primer moment
- Què motiva l’acció de l’associació d’alumnes?
- Què es vol aconseguir el grup? (no els interessos particulars de cada
membre)
- A qui s’adreçarà? (alumnes classe, tots els alumnes del centre...)
- Què es farà? (descripció de les activitats)
- Llistat de tasques a realitzar.
- Qui farà què?
- Quan es farà cada activitat? (Temporalitzar).
- Quins recursos caldrà? (en el cas que hàgim de buscar noves fonts de
finançament)
- Com administrarem els recursos que tenim? (en el cas que disposem
de recursos de finançament)
- Com es farà el seguiment i com s’avaluarà?
En la redacció del projecte, s’haurà de tenir especialment cura de que allò que s’ha
dissenyat de manera participativa en el ple de l’associació s’expressi sobre el paper amb
un estil formal adequat per l’administració. A més, cal que el que presenti l’associació
sigui allò que de veritat farà o està fent, sense inventar i amb claredat i concreció. És
aconsellable adjuntar en el projecte que s’entregui una petita memòria, en el cas que
l’activitat ja hagi set duta a terme per l’associació.
Quan parlem amb els membres de l’associació sobre la redacció i presentació del
projecte haurem d’assegurar-nos (i això moltes vegades voldrà dir “perseguir-los)
- Que s’han llegit correctament les bases de la subvenció, ajut, premi... o
el que sigui a on opten a fonts de finançament i tenir molt clar la
normativa (bases) que ens detallaran els papers que hem d’entregar,
terminis, formularis i condicions altres, com pagament...
- Que ens deixin llegir el projecte a fi de poder fer aportacions de millora
del redactat o de la presentació;
- I sobretot que respectin els terminis de presentació que marquen les
administracions.
És el moment de l'acció on l’associació durà a terme la proposta que ha fet escrita. Pel
dinamitzar serà rellevant estar alerta de les responsabilitats de cada membre, de com es
relaciona l’associació amb els diversos agents que intervenen (resta d’alumnes,
professors), i ajudar a resoldre les incidències que sorgeixin.
El paper del dinamitzador serà observar el ritme de les activitats i proposar canvis i o
modificacions a temps si l’associació s’encalla en el procés. Cal que ens assegurem de
que els nois i noies facin per ells mateixos el seguiment. No haurem de forçar reunions,
perquè no hauria ni de convocar-les el dinamitzador/a, però si proposar que repassin les
activitats que van fent i com cada membre hi intervé. Aquest moment del projecte és
d’especial importància a fi de mantenir la vida associativa al centre amb harmonia,
fomentar la participació de més alumnes i flexibilitzar la rigidesa d’alguns dels processos
del centre.
L’avaluació, de la mateixa manera que el projecte, té dos moments, la del procés i la de
posar-ho per escrit. El procés de valorar com ha anat l’activitat, quin impacte ha tingut,
quins recursos s’han utilitzat realment, ajuda a fer una reflexió i és un moment en què es
pot aprendre de la feina feta.
Per a aquest moment, pot ser que seguim els punts que ens facilita l’administració per la
memòria o valoració, o que organitzem una llista d’aspectes a revisar. És aconsellable
haver parlat amb l’associació abans, de com es pot valorar i haver provat alguna tècnica
participativa, perquè aquest potser és el moment més feixuc i complicat pels membres.
Caldrà a més, assegurar-nos i animar-los a que tots i participin, ja que moltes vegades la
memòria recau en alguns que sostenen el pes de l’associació.
Un cop la valoració està feta, cal posar les conclusions per escrit. L’esquema seria el
mateix que el del projecte, però canviant la forma temporal i anotant i explicant les
incidències si és que n’hi ha hagut. Aquest redactat li servirà a l’associació per tenir
constància per escrit i per poder justificar davant les persones i institucions que els han
donat suport.
Les activitats que realitzi una associació variaran en funció dels seus membres i dels
seus interessos, no obstant podem dividir-les en tres grans blocs:
- Activitats reivindicatives: sobre la qualitat de l’ensenyament, de la
defensa dels drets de l’alumnat..
- Serveis, prestant serveis amb la finalitat de cobrir interessos específics
dels estudiants com cooperatives de llibres, viatges de fi de curs..etç
- Activitats extraescolars com xerrades, activitats esportives, revistes,
sortides culturals etç
2.4 Els grups de joves Quan ens referim aquí a grups de joves és a aquells joves estudiants que no establerts
com a associació s’organitzen lliurement per tirar endavant una iniciativa comú.
Representen a un grup concret d’estudiants i munten activitats dins dels instituts. Si es
constitueixen legalment, ja parlaríem d’associació d’alumnes.
Definició i característiques Normalment existeixen al voltant d’un centre d’interès i es caracteritzen per tenir una
organització no formalitzada i flexible
- Sense pretensió de continuïtat en el temps
- De duració estable o efímera
- Amb un interès o motivació concreta.
- Sense consciència de globalitat o de pertànyer a un moviment més
ampli
- Amb un punt de referència física que els vincula
Ho són doncs, per exemple, els grups de música de l’institut, la comissió de solidaritat, el
grup o companyia de teatre, el grup de rol, entre d’altres.
Oportunitats A l’hora de programar accions pels i amb els grups de joves serem generosos, qualsevol
tipus d’unió que inclogui algun tipus d’activitat ètica serà per a nosaltres objecte de
treball.
A més no podem perdre de vista que els destinataris i objectius del PIDCES són tots
aquells joves estudiants que manifesten inquietuds davant d’un fet, ja sigui com a
receptors, o com a creadors d’activitats. No ens interessa doncs, posar obstacles a les
oportunitats de treball amb grups de joves no associats, per detectar inquietuds i donar-
los eines pel seu desenvolupament col·lectiu.
Haurem de garantir en primer lloc, que tota mena d’informació relaciona amb l’objecte o
centre d’interès de la seva unió arriba a tots els grups des del PIDCES. Les
programacions, convocatòries, activitats formatives gratuïtes i l’agenda del municipi.
Cal una tasca de dinamització també per aquests grups. Podem començar escoltant
quines són les seves demandes, quines accions voldrien realitzar al centre. Per donar-hi
resposta, haurem de treballar totes i cadascuna de les seves mancances intentant que
siguin ells mateixos qui iniciïn les accions i/o solucions que han de prendre i amb la
coordinació del centre.
La programació d’activitats complementàries del centre, les setmanes culturals i les
festes seran espais amb els quals jugar per aconseguir la promoció del grup i la difusió
de l’activitat.
També podem treballar per incloure les manifestacions i continguts dels grups als circuits
socials i culturals del municipi. La majoria disposen de programes especials per joves
que creen o fan alguna cosa, i sinó, sempre trobarem alguna associació i entitat amb
objecte semblant encantada d’incorporar una visió més jove al projecte.
La formació, l’intercanvi, les beques, els programes de suport ... totes aquests recursos
destinats als grups de joves i també per tant als del centre educatiu, liderats per joventut
la majoria, en trobarem informació, normatives i el professional per a treballar-ho al
mateix PIJ.
2.5 El paper de l’administració en el foment de l’a ssociacionisme juvenil i estudiantil
Les administracions competents han d’establir un marc legislatiu pel desenvolupament
de l’associacionisme i les seves relacions amb l’administració, amb garanties i recursos
per a la seva aplicació efectiva.
Cal que es redueixin els tràmits que hem descrit abans necessaris per la constitució de
l’associació d’estudiants i l’exercici del seu treball.
Sent conscients que el benestar de les persones és condició necessària per al ple
desenvolupament de la democràcia i, per això, cal que s’assoleixin les condicions socials
necessàries per tal que el dret a la informació i el dret d’associació es puguin exercir des
de la igualtat i dignitat de totes les persones.
El sistema educatiu, des de la infància, fomenti i formi en la participació i pel compromís
cívic
Reconèixer el rol del moviment juvenil, basat en un associacionisme de participació, en
l’articulació d’una ciutadania compromesa i crítica, davant d’altres formes de voluntariat.
S’han de garantir els ajuts a les entitats, en base a criteris transparents i equitatius i
sense que es vegi condicionada la seva independència ni això suposi l’establiment de
relacions clientelars.
L’administració també hauria d’esforçar-se per garantir l’accés de les associacions
juvenils i estudiantils als mitjans de comunicació, especialment als de caràcter públic.
Si tenim calr que les polítiques de joventut han de ser tractades de manera transversal,
la relació de l’administració amb les plataformes juvenils i estudiantils no pot quedar
relegada als departaments de joventut únicament, sinó que ha d’ampliar-se als òrgans
executius en el seu conjunt.
2.6 Recursos per l’associacionisme estudiantil La creació i consolidació de les associacions depèn com ja hem dit anteriorment del
nivell de suport que rebin.
L’administració incorpora una seria de recursos per a fomentar l’accés a les associacions
i a la participació democràtica. No els comentarem tots, només parlarem dels vivers
d’associacions i les subvencions i ajudes.
Abans però, ens cal repassar el que relacionat amb el paper que hauria de tenir
l’administració són bones pràctiques assumibles per l’administració local a favor de
l’associacionisme:
- Fomentar entre els joves el valor positiu que representa el sector
associatiu, pel desenvolupament, dinamisme i cohesió social al mateix
centre i al municipi.
- Donar suport a les associacions perquè donin conèixer els seus
objectius, projectes i activitats.
- Promoure la incorporació dels joves estudiants no organitzats al teixit
associatiu del municipi.
Viver d’associacions El Viver d'Associacions és un programa de suport integral a les associacions juvenils que
té com a objectiu facilitar el procés de construcció i consolidació de grups i joves de la
ciutat per tal que, esdevinguin entitats autosuficients, amb capacitat de gestionar els
seus propis projectes.
Amb aquest tipus d’iniciativa doncs, els ajuntaments poden oferir un veritable suport
integral a les associacions i grups de joves. Una eina que no només possibilitarà a
col·lectius i entitats juvenils poder gaudir d’una infraestructura bàsica pel seu
desenvolupament, sinó que també els oferirà l’avantatge de poder disposar d’un suport
personalitzat ( guiatge tutoritzat) pel seu creixement i consolidació.
Els principals objectius que persegueixen els vivers d’associacions són:
- Dotar al territori d’una eina que esdevingui un veritable programa de
suport al foment de l’associacionisme juvenil.
- Impulsar la creació i consolidació de projectes associatius interessants
pel municipi, ja sigui pel seu caràcter innovador o per la capacitat
d’oferir nous serveis a la gent jove.
- Oferir a col·lectius, entitats i xarxes juvenils la possibilitat de participar
en una programa que va molt més enllà de poder gaudir d’un espai i
una dotació tècnica.
- Crear xarxes i aprofitar recursos ja existents per tal d’enfortir tant els
diversos projectes com el propi teixit associatiu juvenil del municipi.
Un dels elements claus d’aquest tipus de recursos és la figura del tutor que és la persona
que duu a terme el seguiment i estableix la relació amb la plataforma juvenil.
Com hem dit, el viver ofereix una dotació infraestructural i tècnica a les associacions que
els serveix de suport pel seu projecte. Aquesta dotació consisteix en la cessió d’un espai
propi amb tots els recursos necessaris de gestió.
És convenient, per la confluència de grups i associacions que poden gaudir del programa
elaborar un reglament on s’expressi la regulació de l’espai propi, el compartit, l’ús dels
recursos municipals..entre altres. Incorporant a més, els drets i deures de les
associacions i els compromisos del servei, corporació i/o ajuntament amb elles.
Subvencions i ajudes La concessió de subvencions i ajudes és habitualment una de les principals actuacions
desenvolupades pels ajuntaments amb la finalitat de donar suport a les associacions
juvenils i estudiantils.
La seva tramitació, avaluació, atorgament i pagament ha de suposar el mínim trasbals
possible per a l’associació.
Es molt important tenir el pressupost de quants diners pot costar cada cosa que
necessitem o volem fer per tenir clar quan haurà de demanar l’associació a
l’administració, o aconseguint-les a través de festes, campanyes que s’organitzin. En
qualsevol cas, caldrà llistar, ordenar i quantificar allò que ens farà falta per tirar endavant
el projecte i allò que ja disposen ( ingressos, local..).La quantitat total seran les
despeses. Hi ha diferents maneres de classificar aquestes depeses, un exemple seria la
compra de materials, les dietes de transport, de comunicació..etc. Cal tenir en compte
que la majoria de subvencions i ajuts posen de màxim el 50% com a màxim a sol·licitar.
Per justificar la subvenció caldrà presentar aquesta memòria i la justificació econòmica
que consisteix en presentar també totes les factures que corresponguin a l’activitat i a
descriure l’estat d’ingressos i de despeses. Aquest és un moment molt important, on
s’haurà d’haver repassat molt correctament les bases i els tràmits que cal dur a terme per
justificar la subvenció, un cop acabat el projecte. Aquí és molt important saber com han
de ser les factures, rebuts que cal presentar en algunes són les originals, i en algunes
ens demanaran les còpies compulsades. És aconsellable, i sobretot perquè el
dinamitzador/a no disposa de tanta informació i coneixement especialitzat que
l’associació es posi en contacte amb el tècnic administratiu que tramiti la subvenció (amb
indiferència de la institució) per tal que els pugui posar al corrent de qualsevol incidència,
notificació urgent. També cal recordar-los als nois i noies de l’associació, que consultin
qualsevol notificació que els arribi, i que en cas que els demanin qualsevol document o
justificant en un termini concret, el presentin, perquè poden perdre sinó la quantia de la
subvenció o el dret a demanar-ne una altra.
Per la importància que té el suport econòmic a l ‘associació, recordem també les bones
pràctiques que haurien d’assumir les administracions:
- Conciliar els ritmes de funcionament i calendaris des de les
associacions i administració.
- Minimitzar la burocràcia i facilitar els procediments.
- Transmetre a les associacions una visió de conjunt sobre les
possibles vies de suport que s’ofereixen.